La vestimenta a Roma

Introducció. Algunes consideracions prèvies.

El model republicà de vestimenta a Roma es va mantindre inalterat en allò essencial fins a l’època imperial.

Cap a final de la República (30 a. C.) els únics teixits que s'ocupaven per a fer la túnica i la toga ( i la resta de vestits i capes) eren la llana (lanea) portades d'Apúlia i Tàrent.

La roba interior de les dones estaven fetes de lli (lintea), portat d'Espanya, Siria i Egipte.

La majoria dels trages grecs es portaven a Roma sense cosir.

Les classes benestants tenien entre els seus esclaus diversos sastres (vestiarii, paennularii). També coneixem l'existència de gremis de sastres.

El color normal de les vestimentes era blanc primerament perquè estava prescrit així per la llei. Els esclaus, pobres i lliberts portaven de color marró natural o negre de la llana.Sols els trages de dol de les classes superiors eren de color fosc (toga pulla, sòrdida). No obstant, els hòmens d'èpoques imperials portaven colors (violeta o púrpura) que abans només portaven les dones. Segons Plini (62-113, escriptor i polític romà), el groc era el color favorit de les dones, especialment per als vels de nóvia.

LA VESTIMENTA MASCULINA

L'amictus ("el que embolica o cobrix") dels romans estava representada per la toga, mentres que l'indutus ("vestit" o "roba interior") estava representada per la túnica.

En els primers temps, la toga (el trage específicament nacional dels romans) es posava sobre el cos nu.

La toga com a emblema nacional només els estava permés portar-la als ciutadans lliures. Un estranger que no tinguera plena possessió dels drets d'un ciutadà romà no podia atrevir-se a aparéixer amb ella. Inclús els romans desterrats estaven exclosos de portar-la en temps imperials.

L'aparició en públic amb una vestimenta estrangera estava considerat un menyspreu a la majestuositat del poble romà.

TOGA

Sobre la forma d'este trage hi ha diferents opinions. Alguns erudits creuen que era una peça rectangular de tela teixida, mentres que altres (WEISS) assenyalen que "tenia forma d'un rectangle rivetejat en forma d'un oval, la longitud mitjana era igual a unes tres vegades l'alçada d'un home adult (excloent el cap) i la seua amplària mitjana era igual a dos vegades la mateixa longitud".

Els xiquets romans vestien la toga praetexta. Esta tenia un vora púrpura unida a ella (costum adoptat dels etruscos), després quan els xiquets complien els 16 anys canviaven dita toga per la toga virilis, pura o allibera (una capa blanca sense el vora púrpura). Les dames romanes (perquè també portaven toga) abandonaven la vora púrpura al casar-se. Els censors també portaven la toga praetexta.

Entre els sacerdots, els flàmens de Júpiter, pontífexs, àugurs, septemvirs, quindecevirs i arvals portaven la praetexta mentres exercien el seu càrrec. Els tribuns i edils del poble, qüestors i altres magistrats inferiors tenien prohibit portar-les.

L‘orador, bronze, Museu Arqueològic Florència

Fresc, Roma: Museo Archaeologico Nazionale

Toga sobre túnica

La toga picta i la toga palmata (esta última tenia branques de palma brodades sobre ella) les portaven els comandants victoriosos en els seus triomfs, també en temps imperials les vestien els cònsols que destacaven en el seu càrrec.

En temps imperials la toga era indispensable només en els tribunals, el teatre i el circ, baix el mandat republicà era considerat impropi aparéixer en públic sense ella.

MármolArte Romano, s. I d. C.Procede del foro de la ciudad de Segóbriga.Centro de Interpretación del Parque Arqueológico de Segóbriga, Saelices (Cuenca)

Les parts de la toga romana

Escena noces, amb August presidint l’acte Senador romà, època republicana

Patrici barberini, època republicana

August com a pontífex maximus, S. I

La paenula era una capa que arribava fins als genolls, adoptada molt probablement dels celtes. No tènia mànegues i es lligava en l'esquena, es deixava una obertura redona per a traure el cap per ella.

Estava oberta a un costat i a l'altre i tènia una costura en la part davantera del menys dos terceres parts de la seua longitud des del coll cap avall. Era de llana grossa o cuiro. Era generalment usada tant en hòmens com en dones quan estaven de viatge o cap a mal temps.

La lacerna era un altre estil de capa que es portava sobre la túnica o la toga. Era una tela rectangular oberta lligada als muscles per mitjà d'una fíbula ("agulla", "passador"). Encara que esta última s'havia introduït molt després de la paenula, en temps de l'Imperi s'havia convertit en trage comú, inclús a vegades festives.

La capa de guerrer anomenada originàriament tràbea (més tard paludamentum) era pareguda a la lacerna. Era de color vermell i en temps republicans els generals de guerra eren vestits amb ella en el Capitoli i al seu tornada de la batalla ho canviaven per la toga (toga paludamento mutara).

En temps imperials quan la comandància militar estava en mans de l'emperador, esta capa es va convertir en signe de dignitat imperial.

Per a protegir-se inclús més del vent i del fred els romans es posaven una caputxa (cucullus), tant amb la paenula com amb la lacerna.

El sagun o sagulum era una capa militar mes curta, també subjecta al muscle. Ho portaven els oficials i els soldats rasos en els temps de guerra.

La tebenna era una capa d’us masculí apropiada d’alguns oficis

TÚNICA

La túnica romana és molt simple, com una funda, amb talls per al cap i els braços.

Era igual per a hòmens i dones i el seu tipus original mai es va modificar. Era lleuger i còmode i es portava en casa especialment: de portes fora es col·locava la toga sobre ella.

Es podia portar amb mànegues o sense elles i baixava fins als malucs, davall del pit se subjectava al voltant del cos amb un cinturó (cinctura).

Durant el regnat de Còmode es van afegir mànegues a les túniques masculines i femenines (túnica manicata) cobrint el braç quasi fins a la monyica.

basic tunic(tunica)

equestrian tunic(tunica

angusticlavia)

senatorial tunic(tunica laticlavia)

La classe (noble) eqüestre tenia una franja púrpura de 2,5 cm en les seues túniques, i els senadors 7 cm. Les extensions de la mànega són opcionals.

La longitud va augmentar per a les classes nobles.

Generalment quan feia fred es posaven dos o tres túniques. La túnica més pròxima al cos s'anomenava subucula, la que anava sobre esta intusium o supparus. Es compta que August, primer emperador romà, portava quatre en l'hivern.

Els pantalons (braccae) els portaven al principi les nacions bàrbares, però els van adoptar els soldats romans exposats a climes de Nord. Els trompetistes que obrin la processó i els soldats que porten Victòries estaven vestits amb calces.

LA VESTIMENTA FEMENINA

Conformada principalment per la TÚNICA, ESTOLA i PAL·LI (palla)

TÚNICA

La dones també solien portar una túnica doble.

La túnica és la peça bàsica, preferentment de color blanc o crema

La més pròxima al cos s'anomenava túnica interior i era una camisa ajustada sense mànegues que arribava fins als genolls. Una simple cinta prima (mammillare, strophium) servia per a subjectar el pit.

MármolArte romano, s. II d. C., Afrodisias. Realizada por Zenón de Afrodisias, posiblemente como parte de la decoración de un teatro.Inscripción en la base: ZÉNÓN APHRODENSIEUS EPOIEI.Esta escultura formaba parte de la colección artística del palacio ducal de Cogolludo, en cuyo patio se encontró durante unas excavaciones arqueológicas.Museo Provincial de Guadalajara, Guadalajara

Sobre la túnica interior queia la stola llarga en molts plecs. Esta era una camisa rectangular, oberta en els dos costats superiors; els extrems oberts se subjectaven als dos muscles per mitjà de passadors. Davall del pit se subjectava l'estola al cos per mitjà d'un cinturó.

L’estola era probablement semblant en tall a la túnica.

Les obertures del braç serien més profundes, obert a la cintura. La tela arreplega a vegades en la costura del muscle per a mostrar les mànegues de la túnica. Estos prisatges serien subjectats pels perns, o cosint una tira de trena sobre la costura, com en esta estàtua.la Stola seria de materials més colorits i més luxosos que la túnica

ESTOLA

Pintura al fresc on es mostren dones amb l’estola i pal·li

FrescArte Romano, Pompeya, 30-25 a. C.Museo Nazionale Archaeologico, Nápoles

Escena d’amor

Fresco186 x 186 cmArte Romano Republicano tardío, ca. 40-30 a. C.De la Habitación H de la villa de P. Fannius Sinistor en Boscoreale.Metropolitan Museum of Art, Nueva YorkFondo Rogers, 190

Dama tocando la cítara, de Boscoreale

PAL·LI (llatí palla)

Fora de les seues cases les dones solien portar una capa (palla).

El pal·li és una peça rectangular utilitzat per a protecció. Podria ser portat sobre els muscles com es mostra, o sobre el cap.

Roman Bride - veil flammeum, flower wreaths for hair, women in stola , camisa, bride enveloped in a palla

Ifigenia llevada al sacrificio

FrescoArte Romano, Pompeya, s. I d. C (antes del 62).Ifigenia llevada al sacrificio (centro) mientras el vidente Calchas (derecha) observa y Agamenón (izquierda) cubre su cabeza en señal de duelo.Proviene del pótico del peristilo de la Casa del Poeta Trágico (VI, 8, 3.5) en Pompeya.Museo Nazionale Archaeologico, Nápoles

Toga per a l’home i palla sobre stola per a la dona

Protecció del cap i formes de portar el pèl.

La major part de les formes dels barrets grecs van aparéixer també en els romans. El romà solia portar el cap descobert, i en casos de necessitat cenyien la toga sobre la part de darrere del cap.

El pili i el petaso (causia) eren estils de protecció del cap que la portaven els pobres i les classes més treballadores.

El pili se substituïa algunes vegades per la caputxa (cucullus). Esta se subjectava a la paenula o a la lacerna, com la caputxa d'un monjo, o es portava com una vestimenta separada del trage.

Tebenna, capa esclusiva ús masculí

A principis de l'Imperi (30 o 25 a. C.), tant hòmens com dones tenien el costum de portar pèl postís (capillamentum) per a ocultar els espais calbos o per a donar simplement un millor aspecte al pèl natural.

Algunes vegades es pintava pèl sobre el cap calb per a aparençar pèl curt.

El pèl quasi rapat pareix haver estat de moda des de l'època de l'emperador Macrià (260) fins a la de Constantí (306-337).

La barba es va posar de moda una altra vegada en l'època d'Adriano (117-138).Tant a Grècia com a Roma, les barberies (tonstrina) era el lloc de reunió de tots els ociosos i els xafardejos de la ciutat.

Entre els elements que comptaven els barbers estaven les navaixes d'afaitar (novacula), pinces (volsella), per a arrancar els pèls de la barba, tisores (axisia), diverses pomades per a destruir el pèl en certs llocs, pintes (pecten), molls (calamistrum), espills (speculum), tovalles, etc.

Sobre les dones podem dir que generalment no portaven barrets, sinó que tiraven el seu pal·li ( esta era un estil de caputxa) sobre la part de darrere del cap.

Mes variades eren les formes de pentinar el pèl. En els primers segles de la República (ss. VI, V a. C.), el pèl s'arreglava d'una manera senzilla. El pèl llarg, dividit o sense dividir, es pentinava cap arrere en línies ondulades i es trenava o es lligava amb un nuc. Algunes vegades es col·locava al voltant de la part superior del cap com una corona, en altres se subjectava baix, en el coll, amb cintes.

Una altra manera era col·locar el pèl al voltant del cap en tirabuixons llargs, o fer trenes grosses amb el pèl de davant, unint-ho amb el de darrere.

Prompte la perruqueria es va convertir en un art i van començar a tenyir-se el pèl les dames romanes. En l'època de Cató (s'IV a. C.) s'havia introduït el costum grec de tenyir-se el pèl de color groc rogenc; el sabó càustic (spuma càustica o spuma Batava) fet de sèu i cendres.

Cintes i ganxos servien per a subjectar i adornar el cabell, estes cintes s'adornaven amb perles i joies. També es lligaven amb el cabell cordons de perles i s'afegia una diadema adornada amb joies. Usen com a adorn també les corones, que consistien en fulles de flors unides (coronae subtils) o en branques amb fulles i flors (coronae plexiles)

Portrait busts - removable hair sections to keepup with changing hairstyles - dyed hair blonde, red

Brutus, hair cut, clean shaven men

Elaborate hair with laurel leaves, hair net, amber necklace.

soleja, èvori

El calçat

L'equivalent a la sandàlia grega era la soleja romana, la usaven hòmens i dones i en totes les ocasions en què la toga oficial no requeria el seu calçat corresponent. El calçat per a la toga oficial era el calceus, un sabata tancada i alta que s'assembla a les nostres botes. El calceus estava lligat al turmell i panxell amb quatre corretges i estava adornat amb una peça de marfil en forma de mitja lluna en la part superior del peu.

El mulleus o calcceus patricius estava fet de cuiro roig amb una sola alta. Ho duien originàriament els reis de l'Alba, però posteriorment ho adoptaren els patricis. Este calçat arribava fins al panxell, s'unien ganxos xicotets al cuiro de la part de darrere amb el propòsit de lligar els llaços. Es netejava amb una esponja.

Vestimenta militar

August de Primaporta

FIG. 149 MEMBERS OF A ROMAN FAMILY The women wear the palla and stola; a young girl and two small boys wear the toga; one man wears a cloak and tunic, the other the toga. A relief from the Ara Pacis, now in the Uffizi Gallery, Florence.