Associació Cultural El SigloMercanticC/ Rius i Taulet, 12008173 Sant Cugat del Vallèsinfo@elsiglo.cat

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, així com la difusió per qualsevol mitjà sense permís previ de l’editor.

Redacció: MG.net

Distribució gratuïta3.000 exemplars

Dipòsit Legal: B-26609-2014

Butlletí bimestral : Maig / Juny 2015

La informació d’aquesta publicació pot estar subjecte a canvis posteriors a la seva publicació ( maig 2015 )

editorialnotícies

entrevistareportatge mercanticel siglo

cafè belgradococktails

Associació Cultural El SigloMercanticC/ Rius i Taulet, 12008173 Sant Cugat del Vallèsinfo@elsiglo.cat

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, així com la difusió per qualsevol mitjà sense permís previ de l’editor.

Redacció: MG.net

Distribució gratuïta3.000 exemplars

Dipòsit Legal: B-26609-2014

Butlletí bimestral : Maig / Juny 2015

La informació d’aquesta publicació pot estar subjecte a canvis posteriors a la seva publicació ( maig 2015 )

- 3 -

Editorial

Var i e t é s

Un moble restaurat de 60 anys espera amo en un ma-gatzem del Mercantic mentre les feres ferotges del màrketing venen fum Vintage™ a cada racó que tingui més de quatre jardineres juntes dins la ciutat comtal. Un pastisser se’n fa creus de com una magdalena ha passat a ser muffin, i de muffin a cupcake, i de com a cada anglicisme que passa, apujada de preu empeny.

A ull nu, costa separar el gra de la palla, i en aquesta primavera del vintage, costa saber destriar la fulla pe-renne dels mercats caducifolis, que més aviat broten com fongs i desapareixen al dia següent.

Varietés, per tenir una idea de la competència, visita sovint aquests aplecs d’intel·lectuals de referents estè-tics mutants, i en les ratlles anteriors ens hem reptat a fer-ne un dibuix caricaturesc i que ens perdonin.

No ens malinterpreteu. Mercantic, tribuna des de la que s’escriu Varietés, és permeable a totes aquestes tendències i les adopta dins del que cap en el recinte. El mercat és continent i alhora contingut. Una essèn-cia. Mercantic és el flea market permanent més gran del país. Mercantic era el vintage abans del Vintage™,

molt abans de #LoVintage. Abans que es buidés de contingut a allò clàssic, que les històries que hi ha al darrere d’una peça antiga perdessin rellevància.

Això no passa al Mercantic, que segueix sent un lloc de trobada de brocanters i artesans que fan de la qualitat i el reús el segell inconfusible. On prevalen els valors. Aquí, #LoVintage es troba amb el ‘Heritage’, el vin-tage és patrimoni Mercantic. Per això, sense perdre de vista l’origen, es pot permetre mirar cap a nous temps des de la tradició i adoptar-los com a seus.

El 18 i 19 d’abril es va estrenar el Food Market, un pas endavant de Mercantic i dels restauradors de la ciutat per oferir gastronomia de qualitat i complementar la oferta del vintage market. Es va inaugurar sense com-plexes i cimentat sobre els pilars sòlids de les sinergi-es locals i una vocació d’oferir qualitat als visitants. L’oferta de Kitsune, La Raphaela, Somewhere i La Burgueseria se sumen als perennes Xiringuito, Siglo i Cafè Belgrado per donar la tercera pota al Vintage i la Cultura amb majúscules, oferint gastronomia i assen-tant el Mercantic cap al futur. Benvinguts!

VINTAGE

- 3 -

Editorial

Var i e t é sV

Un moble restaurat de 60 anys espera amo en un ma-gatzem del Mercantic mentre les feres ferotges del màrketing venen fum Vintage™ a cada racó que tinguimés de quatre jardineres juntes dins la ciutat comtal. Un pastisser se’n fa creus de com una magdalena ha passat a ser muffin, i de muffin a cupcake, i de com a cada anglicisme que passa, apujada de preu empeny.

A ull nu, costa separar el gra de la palla, i en aquestaprimavera del vintage, costa saber destriar la fulla pe-renne dels mercats caducifolis, que més aviat broten com fongs i desapareixen al dia següent.

Varietés, per tenir una idea de la competència, visita sovint aquests aplecs d’intel·lectuals de referents estè-tics mutants, i en les ratlles anteriors ens hem reptat a fer-ne un dibuix caricaturesc i que ens perdonin.

No ens malinterpreteu. Mercantic, tribuna des de la que s’escriu Varietés, és permeable a totes aquestestendències i les adopta dins del que cap en el recinte.El mercat és continent i alhora contingut. Una essèn-cia. Mercantic és el flea market permanent més gran del país. Mercantic era el vintage abans del Vintage™,

molt abans de #LoVintage. Abans que es buidés de contingut a allò clàssic, que les històries que hi ha al darrere d’una peça antiga perdessin rellevància.

Això no passa al Mercantic, que segueix sent un lloc detrobada de brocanters i artesans que fan de la qualitat i el reús el segell inconfusible. On prevalen els valors. Aquí, #LoVintage es troba amb el ‘Heritage’, el vin-tage és patrimoni Mercantic. Per això, sense perdre de vista l’origen, es pot permetre mirar cap a nous temps des de la tradició i adoptar-los com a seus.

El 18 i 19 d’abril es va estrenar el Food Market, un pasendavant de Mercantic i dels restauradors de la ciutat per oferir gastronomia de qualitat i complementar laoferta del vintage market. Es va inaugurar sense com-plexes i cimentat sobre els pilars sòlids de les sinergi-es locals i una vocació d’oferir qualitat als visitants.L’oferta de Kitsune, La Raphaela, Somewhere i La Burgueseria se sumen als perennes Xiringuito, Siglo i Cafè Belgrado per donar la tercera pota al Vintage i la Cultura amb majúscules, oferint gastronomia i assen-tant el Mercantic cap al futur. Benvinguts!

Notícies

- 4 -

El Mercantic ha arribat a un conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat per restringir el trànsit de l’avinguda Graells tots diumenges del mes. L’ocupació de la via pública ja era habitual en diumenges de descarregada. El canvi es deu a que el Vintage Fest ha estat reempla-çat pel Vintage Market, activitat que engloba també el mercat de parades de menjar fixes d’establiments de la ciutat de gastronomia jove i fresca –Food Market-. Aquest canvi obeeix a continuu l’increment de para-

El web del Mercantic, amb l’afany d’emmirallar-se millor amb la realitat 2.0 que ens envolta i mostrar una fotografia més exacta i útil del recinte, ha renovat la seva web de dalt a baix.

El nou lloc presenta un disseny actual, més intuïtiu i on es poden trobar tots els comerços presents al reciente amb un enfoc fotogràfic molt mes treballat i dinàmic. Una altra novetat es que el web també aixopluga els restaurants i sales del Mercantic, com Cafè Belgrado, El Xiringuito o El Siglo Mercantic i tota la seva pro-gramació.

www.mercantic.com

distes i public assistent al recinte, fet que ha provo-cat el canvi i l’acord amb l’Ajuntament, que veu en el Vintage Market un important accelerador del turiste i els visitants a la vila durant els caps de setmana. Amb aquesta actualització d’horaris i plantejaments Mer-cantic oferta alguna cosa més que antiguitats alhora que les potencia, extenent el Vintage Market a cada cap de setmana.

Vintage Market,cada cap de setmana al Mercantic

La renovació afecta també alweb del Mercantic

Notícies

- 4 -

El Mercantic ha arribat a un conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat per restringir el trànsit de l’avinguda Graells tots diumenges del mes. L’ocupació de la via pública ja era habitual en diumenges de descarregada. El canvi es deu a que el Vintage Fest ha estat reempla-çat pel Vintage Market, activitat que engloba també el mercat de parades de menjar fixes d’establiments de la ciutat de gastronomia jove i fresca –Food Market-. Aquest canvi obeeix a continuu l’increment de para-

El web del Mercantic, amb l’afany d’emmirallar-semillor amb la realitat 2.0 que ens envolta i mostrar una fotografia més exacta i útil del recinte, ha renovat la seva web de dalt a baix.

El nou lloc presenta un disseny actual, més intuïtiu i on es poden trobar tots els comerços presents al reciente amb un enfoc fotogràfic molt mes treballat i dinàmic. Una altra novetat es que el web també aixopluga els restaurants i sales del Mercantic, com Cafè Belgrado, El Xiringuito o El Siglo Mercantic i tota la seva pro-gramació.

www.mercantic.com

distes i public assistent al recinte, fet que ha provo-cat el canvi i l’acord amb l’Ajuntament, que veu en el Vintage Market un important accelerador del turiste i els visitants a la vila durant els caps de setmana. Amb aquesta actualització d’horaris i plantejaments Mer-cantic oferta alguna cosa més que antiguitats alhora que les potencia, extenent el Vintage Market a cada cap de setmana.

Vintage Market,cada cap de setmana

g ,g

al Mercanticpp

La renovació afecta també alweb del Mercantic

Notícies

- 5 -

Ivette Vera, barista de Somewhere Cafè, s’ha proclamat la millor barista del país. Una de les parades protagonistes del Food Market té aquest cafè campió que també podeu trobar al centre de la ciutat. Vera representarà Catalunya a la Final Nacional el pròxim mes d’octubre. El X Campionat de Ba-ristes de Catalunya es va celebrar el passat 24 d’abril a Reus i va estar organitzat per Fórum Café. El campionat va comp-tar amb la col·laboració especial del Gremi de Torradors de Catalunya i empreses torrefactores catalanes, a més d’altres vinculades amb el sector del cafè.

Vera, encarregada també de l’establiment santcugatenc, va superar als campions i subcampions baristes de les quatre províncies catalanes després d’haver quedat primera en el Campionat de Barcelona d’aquest any i d’haver guanyat el subcampionat de 2013. Un cafè que podeu trobar en el nostre recinte del Mercantic a la parada del Somewhere del Food Market.

www.somewherecafe.com

El Gremi de Restauradors i Sant Cugat Comerç han signat un acord de col·laboració per unir forces. En negociacions des de fa mesos, les dues entitats han rubricat un conve-ni de col·laboració, pel qual es fixaran objectius comuns i tiraran endavant activitats de manera conjunta. Aquest seria el primer pas per, en un futur, estudiar la possibilitat d’integrar restaurants i comerços sota l’entitat Sant Cugat Comerç i Restauració.

La presidenta de Sant Cugat Comerç, Mayte Pérez, ha confirmat aquesta situació i n’explica els avantatges: “Anant junts, podem arribar més lluny i fer més feina”. El president del Gremi de Restauradors de Sant Cugat, Xavier Vendrell, ha destacat que les dues associacions te-nen molts punts en comú, fet que motiva aquest conveni. Vendrell també assegura que conjuntament poden treba-llar millor per la ciutat.

Foto cedida: cugat.cat

Somewhere Cafè, campions deCatalunya de Cafè

El Gremi de Restauradors i Sant Cugat Comerç uneixen forces

Notícies

- 5 -

Ivette Vera, barista de Somewhere Cafè, s’ha proclamat la amillor barista del país. Una de les parades protagonistes delaFood Market té aquest cafè campió que també podeu trobar tal centre de la ciutat. Vera representarà Catalunya a la FinalNacional el pròxim mes d’octubre. El X Campionat de Ba-ristes de Catalunya es va celebrar el passat 24 d’abril a Reusi va estar organitzat per Fórum Café. El campionat va comp-tar amb la col·laboració especial del Gremi de Torradors de Catalunya i empreses torrefactores catalanes, a més d’altres vinculades amb el sector del cafè.

Vera, encarregada també de l’establiment santcugatenc, va superar als campions i subcampions baristes de les quatre províncies catalanes després d’haver quedat primera en el Campionat de Barcelona d’aquest any i d’haver guanyat el subcampionat de 2013. Un cafè que podeu trobar en el nostre recinte del Mercantic a la parada del Somewhere del Food Market.

www.somewherecafe.com

El Gremi de Restauradors i Sant Cugat Comerç han signat un acord de col·laboració per unir forces. En negociacionsdes de fa mesos, les dues entitats han rubricat un conve-ni de col·laboració, pel qual es fixaran objectius comuns i tiraran endavant activitats de manera conjunta. Aquest seria el primer pas per, en un futur, estudiar la possibilitat d’integrar restaurants i comerços sota l’entitat Sant Cugat Comerç i Restauració.

La presidenta de Sant Cugat Comerç, Mayte Pérez, haconfirmat aquesta situació i n’explica els avantatges: “Anant junts, podem arribar més lluny i fer més feina”. El president del Gremi de Restauradors de Sant Cugat, Xavier Vendrell, ha destacat que les dues associacions te-nen molts punts en comú, fet que motiva aquest conveni.Vendrell també assegura que conjuntament poden treba-llar millor per la ciutat.

Foto cedida: cugat.cat

Somewhere Cafè,campions deCatalunya de Cafè

pp

El Gremi de Restauradors i Sant Cugat Comerç uneixenforces

Notícies

- 6 -

El passat dia 8 de maig es va celebrar un concert solidari al Cafè Belgrado a càrrec de The Band – Play and Enjoy- per recaptar aliments. El grup és el creador del programa Music For Food, segell sota el que distribueixen els qui-los de menjar que recullen arreu on fan concerts. Amb un repertori seleccionat per l’ocasió i una banda excepcio-nal, The Band va oferir un xou per als assistents, que van batre el rècord de pes d’aliments en un concert en sala. El passat abril The Band va fer un recapte d’aliments al Va-llparc, on va aconseguir recaptar més de 2500 quilos de men-jar per ajudar a les famílies amb necessitat.

L’ànima del projecte

Darrer de The Band i Music for Food hi ha Luis Rotellar, conegut empresari santcugatenc i apassionat de la música. Guitarrista i bateria aficionat, ha aconseguit engrescar a mú-sics professionals per a la causa, en la qual ell col·labora de

Aires de renovació a l’hostaleria de la ciutat

En els darrers anys, locals emblemàtics de la ciutat, com El Mesón, Café Belgrado, Via Pré, etc... han passat a mans de nous propietaris, als quals s’hi han sumat locals nous de gran qualitat gastronòmica com La Burgueseria, Kitsune, Somewhere o Su-goi entre d’altres.

Aquesta renovació dins l’hostaleria santcugatenca s’origina en els canvis del temps i també de tendència en el sector professi-onal de la restauració. La voluntat de joves residents a la ciutat d’agafar símbols necessitats d’innovació per deixar-hi una petja més fresca certament dinamitzant el gremi.

El darrer, Via Pré Pizzeria – Trattoria, ha estat adquirit pel hosta-ler Adrià Ferrer, mestre pizzer, que agafa les regnes de la pizzeria degana de la ciutat, inaugurada el 1978. Malgrat els galons da-vant el forn, Ferrer ha decidit cedir la cuina al xef Jaume Girona per ser ell “damunt del tracte amb el client” i de passada oferir una carta que vagi “més enllà d’una pizzeria”, i que ofereix cui-na italiana d’alt nivell sumada a la pizza d’autor que aporta ell. Ferrer va ser a les ordres del mestre pizzer de més renom al país, Fabián Martín. La Via Pré oferirà una carta “curta però ben cui-dada, amb aires més moderns però sense defugir la tradició que ens marca un local amb 38 anys d’història.

manera altruista. La bona resposta al Cafè Belgrado ha ani-mat als organitzadors a dur a terme una reedició del concert a la propera tardor, amb més espai per recaptar aliments i amb convidats especials damunt l’escenari.

https://www.facebook.com/ViaPrePizzeriaTrattoria

Music For Food i Cafè Belgra-do recapten aliments solidaris

Reinauguració del Via Pré

Notícies

- 6 -

El passat dia 8 de maig es va celebrar un concert solidari al Cafè Belgrado a càrrec de The Band – Play and Enjoy- per recaptar aliments. El grup és el creador del programarMusic For Food, segell sota el que distribueixen els qui-los de menjar que recullen arreu on fan concerts. Amb un repertori seleccionat per l’ocasió i una banda excepcio-nal, The Band va oferir un xou per als assistents, que van batre el rècord de pes d’aliments en un concert en sala.

El passat abril The Band va fer un recapte d’aliments al Va-llparc, on va aconseguir recaptar més de 2500 quilos de men-jar per ajudar a les famílies amb necessitat.

L’ànima del projecte

Darrer de The Band i Music for Food hi ha Luis Rotellar, conegut empresari santcugatenc i apassionat de la música. Guitarrista i bateria aficionat, ha aconseguit engrescar a mú-sics professionals per a la causa, en la qual ell col·labora de

Aires de renovació a l’hostaleria de la ciutat

En els darrers anys, locals emblemàtics de la ciutat, com El Mesón, Café Belgrado, Via Pré, etc... han passat a mans de nous propietaris, als quals s’hi han sumat locals nous de gran qualitat gastronòmica com La Burgueseria, Kitsune, Somewhere o Su-goi entre d’altres.

Aquesta renovació dins l’hostaleria santcugatenca s’origina en els canvis del temps i també de tendència en el sector professi-onal de la restauració. La voluntat de joves residents a la ciutat d’agafar símbols necessitats d’innovació per deixar-hi una petja més fresca certament dinamitzant el gremi.

El darrer, Via Pré Pizzeria – Trattoria, ha estat adquirit pel hosta-ler Adrià Ferrer, mestre pizzer, que agafa les regnes de la pizzeria degana de la ciutat, inaugurada el 1978. Malgrat els galons da-aavant el forn, Ferrer ha decidit cedir la cuina al xef Jaume Girona per ser ell “damunt del tracte amb el client” i de passada oferir una carta que vagi “més enllà d’una pizzeria”, i que ofereix cui-na italiana d’alt nivell sumada a la pizza d’autor que aporta ell. Ferrer va ser a les ordres del mestre pizzer de més renom al país, Fabián Martín. La Via Pré oferirà una carta “curta però ben cui-dada, amb aires més moderns però sense defugir la tradició que ens marca un local amb 38 anys d’història.

manera altruista. La bona resposta al Cafè Belgrado ha ani-mat als organitzadors a dur a terme una reedició del concert ala propera tardor, amb més espai per recaptar aliments i amb convidats especials damunt l’escenari.

https://www.facebook.com/ViaPrePizzeriaTrattoria

Music For Food i Cafè Belgra-do recapten aliments solidaris

gg

Reinauguració del Via Pré

Notícies

- 7 -

La Big Band resident d’El Siglo Mercantic compleix cinc anys d’història amb tres discs d’estudi i la crítica a la butxa-ca. Nascuda per iniciativa de l’associació Jazzenviu, qui va contactar amb David Mengual a la primavera de 2010, es va escindir de l’associació per explorar nous camps del jazz. 15 musics joves liderats per Mengual que han obtingut en dues ocasions el premi Enderrock de la crítica en la categoria de jazz, el darrer amb el seu treball Vertebrats (2014)

La Free Spirits transita còmodament entre les etiquetes més dispars del gènere i ho fa amb solvència. Un projecte d’avant-guarda en el jazz del país, que mira a Europa sense comple-xes. I que s’ha gestat a Sant Cugat, entre la Casa de Cultura i El Siglo Mercantic. Els seus integrants són músics que en el decurs de vida de la banda han esdevingut professionals, però que mantenen el projecte per amor a l’art, ja que amb prou feines en reben retribució.

Les xerrades TED, mundialment conegudes, presenten es-deveniments organitzats localment, però sota la signatura de la marca. Els santcugatenc Jordi Serrano lidera l’equip que organitza les xerrades a la ciutat, i que ha triat tornar El Siglo per l’edició 2015, el proper 28 de maig.

El segon any de TEDxSant Cugat tracta, principalment, de les segones oportunitats. Tindrà de ponents destacats a Raül Romeva, exeurodiputat , Gemma Campo, catedràtica de Con-servació-Restauració o la història de Dory Sontheimer, filla de supervivents de l’holocaust.

L’Escola Fusió passa a ocupar un dels dissabtes al mes al Si-glo, a fi de mostrar les activitats que s’hi fan. La institució ha dut diversos espectacles als concerts-vermut del Siglo dels dissabtes: des de rock fusió, a quartets de saxos, passant per una Big Band de 25 músics, que va fer quedar petit l’escenari de la llibreria més musical de la ciutat.

Fusió és una escola de música i dansa situada al carrer Avin-guda de Gràcia numero 20 de Sant Cugat. En el seu pla d’es-

tudis hi figura un lema, que l’alumne gaudeixi per sobre de tot i aprengui gaudint.

Com el seu nom indica, Fusió combina també estudis de dan-sa i música dins l’escola i la seva directora, Gemma Navarra, explica que fan de l’aprenentatge per a majors d’edat una de les activitats “més gratificants”.

Fusió actua al Siglo el 18 d’abril, 30 de maig i 13 de juny.

El Siglo: 22 de Maig i 20 de Juny

Consulteu preus a www.Tedxsantcugat.com

5 anys de la David Mengual Free Spirits Big Band

TEDx Sant Cugat repeteix a El Siglo per la seva segona edició

El Siglo Mercantic arriba a un acord amb l’Escola Fusió

Notícies

- 7 -

La Big Band resident d’El Siglo Mercantic compleix cincanys d’història amb tres discs d’estudi i la crítica a la butxa-ca. Nascuda per iniciativa de l’associació Jazzenviu, qui va contactar amb David Mengual a la primavera de 2010, es va escindir de l’associació per explorar nous camps del jazz. 15 musics joves liderats per Mengual que han obtingut en duesocasions el premi Enderrock de la crítica en la categoria de jazz, el darrer amb el seu treball Vertebrats (2014)s

La Free Spirits transita còmodament entre les etiquetes mésdispars del gènere i ho fa amb solvència. Un projecte d’avant-guarda en el jazz del país, que mira a Europa sense comple-xes. I que s’ha gestat a Sant Cugat, entre la Casa de Cultura i El Siglo Mercantic. Els seus integrants són músics que en el decurs de vida de la banda han esdevingut professionals, però que mantenen el projecte per amor a l’art, ja que amb prou feines en reben retribució.

Les xerrades TED, mundialment conegudes, presenten es-deveniments organitzats localment, però sota la signatura de la marca. Els santcugatenc Jordi Serrano lidera l’equip que organitza les xerrades a la ciutat, i que ha triat tornar El Siglo per l’edició 2015, el proper 28 de maig.

El segon any de TEDxSant Cugat tracta, principalment, deles segones oportunitats. Tindrà de ponents destacats a Raül Romeva, exeurodiputat , Gemma Campo, catedràtica de Conàà -servació-Restauració o la història de Dory Sontheimer, filla desupervivents de l’holocaust.

L’Escola Fusió passa a ocupar un dels dissabtes al mes al Si-glo, a fi de mostrar les activitats que s’hi fan. La institucióha dut diversos espectacles als concerts-vermut del Siglo delsdissabtes: des de rock fusió, a quartets de saxos, passant per una Big Band de 25 músics, que va fer quedar petit l’escenari de la llibreria més musical de la ciutat.

Fusió és una escola de música i dansa situada al carrer Avin-guda de Gràcia numero 20 de Sant Cugat. En el seu pla d’es-

tudis hi figura un lema, que l’alumne gaudeixi per sobre de tot i aprengui gaudint.

Com el seu nom indica, Fusió combina també estudis de dan-sa i música dins l’escola i la seva directora, Gemma Navarra,explica que fan de l’aprenentatge per a majors d’edat una de les activitats “més gratificants”.

Fusió actua al Siglo el 18 d’abril, 30 de maig i 13 de juny.

El Siglo: 22 de Maig i 20 de Juny

Consulteu preus a C lt www.Tedxsantcugat.comT d t tg

5 anys de la David Mengual Free Spirits Big Band

yy

TEDx Sant Cugat repeteix a El Siglo per la seva segona edició

g pg p

El Siglo Mercantic arriba a unacord amb l’Escola Fusió

gg

L’entrevista

- 8 -

És un dels tres integrants d’El Nord, amb el seu germà Jaume a l’altra guitarra i el reusenc Xavi Sánchez –excomponent de Mai Toquem Junts- a la veu. Mentre ultimen els detalls del seu disc de debut, el guitarrista santcugatenc, un terç del grup ja dissolt de La Porta dels Somnis, s’asseu amb Varietés per explicar el seu nou projecte, que durà al Siglo Mercantic el proper 21 de maig.

D’on surt El Nord i què us porta a ajuntar-vos per a aquest projecte? El Xavi, el cantant, és manager i ens havia fet de repre-sentant a La Porta dels Somnis; va ser allà on ens vam conèixer, quan ens va agafar la contractació. Ell té carre-ra en solitari, amb tres discs i havia format part d’un grup que es deia Mai Toquem Junts. En aquella època ja ve-

NORDOriol Saltor

ElL’entrevistaL’

- 8 -

És un dels tres integrants d’El Nord, amb el seu germà Jaume a l’altra guitarra i el reusenc Xavi Sánchez –excomponent de Mai Toquem Junts- a la veu. Mentre ultimen els detalls del seu disc de debut, el guitarrista santcugatenc, un terç del grup ja dissolt de La Portag , ç g p jdels Somnis, s’asseu amb Varietés per explicar el seu nou projecte, que durà al Siglo Mercantic el proper 21 de maig.

D’on surt El Nord i què us porta a ajuntar-vos per a aquest projecte?

El Xavi, el cantant, és manager i ens havia fet de repre-sentant a La Porta dels Somnis; va ser allà on ens vam conèixer, quan ens va agafar la contractació. Ell té carre-ra en solitari, amb tres discs i havia format part d’un grup que es deia Mai Toquem Junts. En aquella època ja ve-

L’entrevista

- 9 -

iem que ens enteníem bé quan parlàvem de música, que teníem les mateixes influències musicals. I al plegar de La Porta dels Somnis vam pensar: per què no comencem un projecte nou?

Quines són aquestes influències comunes de les quals parles?

Rock americà típic, el que ha sonat més, amb grups com ara Bon Jovi o cantants com Brian Adams. Música molt rockera, però amb una vessant molt pop; o sigui, amb un punt comercial però rockera. El rock americà per excel-lència, amb el qual els tres ens sentim molt còmodes, i una mica és l’estil que aportem sobre la taula.

En el panorama radiofònic actual no s’escolta rock a la ràdio, això us espanta?

S’escolta poca música rock, fins i tot poca música pop, tot el que s’allunyi del folk no se sent massa a la ràdio. Música en català, és clar, perquè amb les influències que venen de fora les coses canvien. Però no estem espantats. Nosaltres pensem que pot sonar perquè, si La Porta dels Somnis ha sonat molt, això també podria sonar, per bé que tingui una empremta més rock. Ara, en ser el projecte que nosaltres volíem fer, el fet que surti a la ràdio és secundari. Si després ho posen, doncs fantàstic; però en cas de que no, no farem una altra cosa perquè el projecte és aquest.

Ja teniu el disc a punt o encara esteu donant pinze-llades?

Ho tenim tot gravat pel que fa a guitarres i veu, però ens falta el baix, alguns teclats i les segones veus.

El baixista és també en Xavi, pel que es veu a les fotos?

En estudi no, grava les parts de baix en Pol Barbé, també santcugatenc. D’aquesta manera en Xavi es pot centrar més en la veu durant la gravació. Hem preferit que se’n fes càrrec algú com en Pol, que és músic de sessió profes-sional , d’estudi i està avesat a gravar. En canvi, pel que fa als directes si que tocarà el baix el mateix Xavi. La bateria en el disc les posa en Norman Cilento.

El darrer concert de La Porta el vau fer a la primave-ra a Sant Cugat, quines sensacions vau tenir en veure que s’acabava el projecte amb més èxit (fins ara) de la vostra carrera?

Home, és que són molts anys. Tingues en compte que fa deu anys que vam treure el primer disc. Però ja portàvem

cinc anys fent versions plegats. Passats tots aquests anys, després de tant de temps tocant junts (gairebé 3 cops a la setmana), quan veus que poses un final tangible al projec-te, encara que fos una acústic pel diari La Vanguardia, no pots evitar tenir una sensació de satisfacció per haver fet la feina bé, per haver aconseguit arribar a la gent. I la idea que sap greu que allò s’acabi, clar. Són etapes.

Són etapes, i ara comenceu amb El Nord: què ens tro-barem al Siglo Mercantic el 21 de Maig (21:30h)?

Farem uns quants temes nostres i també alguna versió. Fa-rem dos sets, un d’acústic i un altre d’elèctric, on ensenya-rem i experimentarem què és El Nord per primera vegada.

El Nord

El Siglo Mercantic | 21 de maig | 21:30h

L’entrevista

- 9 -

iem que ens enteníem bé quan parlàvem de música, que teníem les mateixes influències musicals. I al plegar de La Porta dels Somnis vam pensar: per què no comencem un projecte nou?

Quines són aquestes influències comunes de les qualsparles?

Rock americà típic, el que ha sonat més, amb grups com ara Bon Jovi o cantants com Brian Adams. Música molt rockera, però amb una vessant molt pop; o sigui, amb unpunt comercial però rockera. El rock americà per excel-lència, amb el qual els tres ens sentim molt còmodes, i una mica és l’estil que aportem sobre la taula.

En el panorama radiofònic actual no s’escolta rock a la ràdio, això us espanta?

S’escolta poca música rock, fins i tot poca música pop,tot el que s’allunyi del folk no se sent massa a la ràdio. Música en català, és clar, perquè amb les influències que venen de fora les coses canvien. Però no estem espantats. Nosaltres pensem que pot sonar perquè, si La Porta delsSomnis ha sonat molt, això també podria sonar, per bé que tingui una empremta més rock. Ara, en ser el projecte que nosaltres volíem fer, el fet que surti a la ràdio és secundari. Si després ho posen, doncs fantàstic; però en cas de que no, no farem una altra cosa perquè el projecte és aquest.

Ja teniu el disc a punt o encara esteu donant pinze-llades?

Ho tenim tot gravat pel que fa a guitarres i veu, però ens falta el baix, alguns teclats i les segones veus.

El baixista és també en Xavi, pel que es veu a les fotos?

En estudi no, grava les parts de baix en Pol Barbé, també santcugatenc. D’aquesta manera en Xavi es pot centrar més en la veu durant la gravació. Hem preferit que se’n fes càrrec algú com en Pol, que és músic de sessió profes-sional , d’estudi i està avesat a gravar. En canvi, pel que fa als directes si que tocarà el baix el mateix Xavi. La bateria en el disc les posa en Norman Cilento.

El darrer concert de La Porta el vau fer a la primave-ra a Sant Cugat, quines sensacions vau tenir en veureque s’acabava el projecte amb més èxit (fins ara) de la vostra carrera?

Home, és que són molts anys. Tingues en compte que fa deu anys que vam treure el primer disc. Però ja portàvem

cinc anys fent versions plegats. Passats tots aquests anys, després de tant de temps tocant junts (gairebé 3 cops a la setmana), quan veus que poses un final tangible al projec-te, encara que fos una acústic pel diari La Vanguardia, no pots evitar tenir una sensació de satisfacció per haver fet la feina bé, per haver aconseguit arribar a la gent. I la idea que sap greu que allò s’acabi, clar. Són etapes.

Són etapes, i ara comenceu amb El Nord: què ens tro-barem al Siglo Mercantic el 21 de Maig (21:30h)?

Farem uns quants temes nostres i també alguna versió. Fa-rem dos sets, un d’acústic i un altre d’elèctric, on ensenya-rem i experimentarem què és El Nord per primera vegada.

El Nord

El Siglo Mercantic | 21 de maig | 21:30h

- 10 -

Reportatge

La que fins ara havia estat zona de food trucks i cara-vanes al Mercantic, just davant de la terrassa, s’ha fu-sionat en una instal·lació d’stands permanents de ferro i fusta, al més pur estil Mercantic.

Les instal·lacions acullen el bo i millor de la gastrono-mia local. El Food Market es va inaugurar el passat cap de setmana del 18 i 19 d’abril, i va comptar amb la pre-sència dels locals Kitsune, Somewhere, LaBurguese-ria, El Xiringuito, El Cafè Belgrado i La Raphaela.

Amb una oferta variada, que va del sushi de qua-litat al brunch novaiorquès, passant per la cui-na mediterrania. Aquesta àrea té com a ob-jectiu complementar la oferta fins ara només comercial del Vintage Market, el mercat d’antiguitats i objectes vintage que promou el recinte del Mercantic.

L’horari previst el cap de setmana de la inauguració era de les 10 del matí a les tres del migdia, però la con-tínua afluència de gent al Mercantic va fer allargar els horaris ambdós dies, malgrat la pluja que va fer acte de presència el diumenge 19.

Tot i una inclemència puntual del temps, els restau-radors i organitzadors van fer una lectora positiva de l’acte i es donarà continuïtat al Food Market, amb ho-raris ampliats segons les necessitats dels assistents.

FOOD ML’èxit de públic fa ampliar l’horari

- 10 -

Reportatge

La que fins ara havia estat zona de food trucks i cara-vanes al Mercantic, just davant de la terrassa, s’ha fu-sionat en una instal·lació d’stands permanents de ferro i fusta, al més pur estil Mercantic.

Les instal·lacions acullen el bo i millor de la gastrono-mia local. El Food Market es va inaugurar el passat cap de setmana del 18 i 19 d’abril, i va comptar amb la pre-sència dels locals Kitsune, Somewhere, LaBurguese-ria, El Xiringuito, El Cafè Belgrado i La Raphaela.

Amb una oferta variada, que va del sushi de qua-litat al brunch novaiorquès, passant per la cui-na mediterrania. Aquesta àrea té com a ob-jectiu complementar la oferta fins ara només comercial del Vintage Market, el mercat d’antiguitats i objectes vintage que promou el recinte del Mercantic.

L’horari previst el cap de setmana de la inauguració era de les 10 del matí a les tres del migdia, però la con-tínua afluència de gent al Mercantic va fer allargar elshoraris ambdós dies, malgrat la pluja que va fer acte de presència el diumenge 19.

Tot i una inclemència puntual del temps, els restau-radors i organitzadors van fer una lectora positiva de l’acte i es donarà continuïtat al Food Market, amb ho-raris ampliats segons les necessitats dels assistents.

- 11 -

Reportatge

Kitsune Un sushi-ya d’altíssima qualitat

La Raphaela Smoothies, creps i gelats

Somewhere El més pur brunch novaiorquès, amb el fish and chips britànic,bagel de roast beef i el millor cafè

El Xiringuito – Cafè Belgrado Cuina mediterrània que es menja amb els dits

La Burgueseria Burgers premium de vedella de primera qualitat i galta esqueixada de porc.

MARKETUn passeig pel Food Market

food marketTots els dissabtes i diumengesal Mercantic.Dissabtes fins les 00.00 h.

facebook/foodmarketsantcugat

- 11 -

Reportatge

KitsuneUn sushi-ya d’altíssima qualitat

La RaphaelaSmoothies, creps i gelats

SomewhereEl més pur brunch novaiorquès, amb el fish and chipsbritànic,bagel de roast beef i el millor cafè

El Xiringuito – Cafè BelgradoCuina mediterrània que es menja amb els dits

La BurgueseriaBurgers premium de vedella de primera qualitat i galta esqueixada de porc.

food marketTots els dissabtes i diumengesal Mercantic.Dissabtes fins les 00.00 h.

facebook/foodmarketsantcugat

- 12 -

Mercantic

Evasionistes d’avui inaugura el mes d’abril a La Puntual. Es tracta d’una exposició itinerant que uneix l’obra de set joves artistes. Comissariada per Ilaria Termolino, neix de la seva tesi Catalogna surrealista dagli anni Venti a oggi. Generazioni a confront,o presentada el juliol del 2014 a la Universitat Sapienza de Roma.

La comissària posa en relació l’obra d’Helena Aguilar, Adrià Ciurana, Cristian Herrera, Nil Nebot, Adrián Pino, Joana Rhein i Tura Sanz amb el llenguatge desenvolupat a mitjans del segle passat pel grup artístic Dau al Set. Jugant amb l’absurd, l’atzar, la ironia, la provocació i la màgia, els Evasionistes d’avui creen un món imaginari a la mane-ra que ho varen fer Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cui-xart, Joan Brossa, Joan Josep Tharrats o el filòsof Arnau Puig , tots ells membres del grup Dau al Set. Termolino no deixa de banda la figura d’Amèlia Riera, nascuda el 1934, i que és una de les poques figures femenines que represen-ten l’informalisme a Catalunya i una de les principals pro-motores dels Salons Femenins d’Art Actual i fundadora del Cicle d’art d’avui. A més, aquest any se li ha concedit el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.

“La mostra vol donar a conèixer la relació entre dos mons aparentment llunyans, els artistes d’ahir i els d’avui”, de-

fensa la comissària. “Comparteixen la mateixa idea entorn de l’art, la identitat cultural i la nacional i una forta influ-ència surrealista.” Aquesta exposició es pot visitar fins al 19 d’abril, de dimecres a diumenge entre les 10:00 i les 14.00 hores. A més a més, al llarg de la mostra s’aniran executant diverses activitats: d’entrada, us anunciem que el dia 16 d’Abril la Joana Rhein, performer i artista par-ticipant en la mostra oferirà un espectacle a la sala de El Siglo, al mateix Mercantic. L’entrada serà gratuïta i oberta a tots els públics.

Pròximes exposicions: el 26 d’abril inaugurem la mostra de la Marta Domingo, artista que té el taller a La Puntual. La nit del 23 de maig La Puntual formarà part de La Nit de l’Art de Sant Cugat amb exposició i celebració a la sala i una intervenció al centre de la vil·la.

Lapuntual.org

Evasionistes d’avui

LA PUNTUAL

- 12 -

MercanticMercantic

Evasionistes d’d’d’d’dd’d’d’d’d’d’d’ddd’d’d’d avuavuavuavuavuvavuavua iiiiiiiiiiiii iiiiiiiinainainainainainainainainaugura el mes d’abril a La Puntual. Es tracta d’una exposició itinerant que uneix l’obra de set joves artistes. Comissariada per Ilaria Termolino, neix de la seva tesi Catalogna surrealista dagli anni Venti a oggi. Generazioni a confront,o presentada el juliol del 2014 a la Universitat Sapienza de Roma.

La comissària posa en relació l’obra d’Helena Aguilar, Adrià Ciurana, Cristian Herrera, Nil Nebot, Adrián Pino, Joana Rhein i Tura Sanz amb el llenguatge desenvolupat a mitjans del segle passat pel grup artístic Dau al Set. Jugant amb l’absurd, l’atzar, la ironia, la provocació i la màgia, els Evasionistes d’avui creen un món imaginari a la mane-ra que ho varen fer Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cui-xart, Joan Brossa, Joan Josep Tharrats o el filòsof Arnau Puig , tots ells membres del grup Dau al Set. Termolino no deixa de banda la figura d’Amèlia Riera, nascuda el 1934, i que és una de les poques figures femenines que represen-ten l’informalisme a Catalunya i una de les principals pro-motores dels Salons Femenins d’Art Actual i fundadora del Cicle d’art d’avui. A més, aquest any se li ha concedit el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.

“La mostra vol donar a conèixer la relació entre dos mons aparentment llunyans, els artistes d’ahir i els d’avui”, de-

fensa la comissària. “Comparteixen la mateixa idea entorn de l’art, la identitat cultural i la nacional i una forta influ-ència surrealista.” Aquesta exposició es pot visitar fins al 19 d’abril, de dimecres a diumenge entre les 10:00 i les 14.00 hores. A més a més, al llarg de la mostra s’aniran executant diverses activitats: d’entrada, us anunciem queel dia 16 d’Abril la Joana Rhein, performer i artista parr -ticipant en la mostra oferirà un espectacle a la sala de El Siglo, al mateix Mercantic. L’entrada serà gratuïta i oberta a tots els públics.

Pròximes exposicions: el 26 d’abril inaugurem la mostra de la Marta Domingo, artista que té el taller a La Puntual. La nit del 23 de maig La Puntual formarà part de La Nit de l’Art de Sant Cugat amb exposició i celebració a la sala i una intervenció al centre de la vil·la.

Lapuntual.org

recomacionsliteràries

- 13 -

El Siglo

“Weekend d’estiu a Nova York” Pla, Josep. Destino, 1999.

Amb aquest llibre de viatges trobem una vegada més el Pla viatger, aquell vell europeu cansat de guerres que arriba a Nova York via l’Havana després d’un llarg viatge per mar amb un vaixell petroler. Sorprèn l’actualització del llibre –tot i tenir més de mig segle de vida– i la reflexió que ens ofereix l’autor sobre la condició i vida americans. La televi-sió omnipresent és una de les coses que més sorprèn a Pla, que tot i que reconeix que la programació televisiva té poc interès, amb un bon whisky i una butaca còmoda pot ser una de les delícies del nostre temps.

“Qué diablos es Catalunya?” Capmany, Maria Aurèlia. Temas de hoy, 1990.

Aquest no és un dels llibres més importants de la Maria Aurèlia Capmany. Està escrit per explicar a lectors no cata-lans què és Catalunya. Més enllà del seu contingut, el més interessant d’aquest llibre és el context que el va originar. S’explica que la Maria Aurèlia estava passant una situació de penúries econòmiques, i va decidir escriure un llibre en 15 dies. I aquest llibre és el resultat de l’empresa. Aquest fet mostra, per una banda, la gran capacitat narrativa de l’auto-ra, i per l’altra, la rendibilitat econòmica que es pot treure dels temes polítics d’estar per casa.

“Como emplear el péndulo” Radiquiro. Autor descone-gut. Editorial desconeguda. Any desconegut.

Aquesta petita publicació es una meravella de misteri. Es el típic material imprès que podem trobar en exclusiva a la llibreria del Siglo. No està firmat ni hi consta cap edito-rial. És una carpeta amb un conjunt de quatre làmines que exemplifiquen quatre esquemes, quatre figures gràfiques que il·lustren com fer servir el pèndul. I prou. D’on deu venir? Qui ho ha editat? De quin any és? Són un seguit d’in-terrogants que obren la porta de l’especulació i que possi-blement només podrem saber gràcies a l’ajuda del pèndul en qüestió.

De la llibreria El Siglo

- 13 -

El Siglo

“Weekend d’estiu a Nova York” Pla, Josep. Destino, 1999.

Amb aquest llibre de viatges trobem una vegada més el Pla viatger, aquell vell europeu cansat de guerres que arriba a Nova York via l’Havana després d’un llarg viatge per mar amb un vaixell petroler. Sorprèn l’actualització del llibre –tot i tenir més de mig segle de vida– i la reflexió que ensofereix l’autor sobre la condició i vida americans. La televi-sió omnipresent és una de les coses que més sorprèn a Pla, que tot i que reconeix que la programació televisiva té poc interès, amb un bon whisky i una butaca còmoda pot ser unade les delícies del nostre temps.

“Qué diablos es Catalunya?” Capmany, Maria Aurèlia. Temas de hoy, 1990.

Aquest no és un dels llibres més importants de la Maria Aurèlia Capmany. Està escrit per explicar a lectors no cata-lans què és Catalunya. Més enllà del seu contingut, el mésinteressant d’aquest llibre és el context que el va originar. S’explica que la Maria Aurèlia estava passant una situació de penúries econòmiques, i va decidir escriure un llibre en15 dies. I aquest llibre és el resultat de l’empresa. Aquest fet mostra, per una banda, la gran capacitat narrativa de l’auto-ra, i per l’altra, la rendibilitat econòmica que es pot treure dels temes polítics d’estar per casa.

“Como emplear el péndulo” Radiquiro. Autor descone-gut. Editorial desconeguda. Any desconegut.

Aquesta petita publicació es una meravella de misteri. Es el típic material imprès que podem trobar en exclusiva a la llibreria del Siglo. No està firmat ni hi consta cap edito-rial. És una carpeta amb un conjunt de quatre làmines queexemplifiquen quatre esquemes, quatre figures gràfiquesque il·lustren com fer servir el pèndul. I prou. D’on deu venir? Qui ho ha editat? De quin any és? Són un seguit d’in-terrogants que obren la porta de l’especulació i que possi-blement només podrem saber gràcies a l’ajuda del pèndul en qüestió.

De la llibreria El Siglo

- 16 -

Mercantic

Per entendre el Jazz de mitjans del segle passat cal passar invariablement per dues figures: Charlie Parker i Norman Granz, que es troben en el disc destacat de La Caixa de Rit-mes: “Charlie Parker With Strings, supervised by Norman Granz”

Tothom coneix Charlie Parket, o si més no li sona el seu nom. El Saxofonista de Kansas és una de les figures més influents del jazz clàssic, personatge controvertit i turmentat per les ad-diccions (tot i que, per altra banda, eren habituals en l’escena jazzística nord-americana) va castigar el seu cos fins a morir als 34 anys a causa de diverses mamalties coronàries i de la cirrosi. Eclèctic i innovador en l’ús d’harmonies, Parker és considerat el creador del contrafactum, variacions sobre la melodia que va permetre als musics de jazz improvisar, i una variació de la progressió d’acords en els dotze compassos del blues que encara a dia d’avui es fa servir i que va adoptar el sobrenom de Parker, “‘Bird changes”.

Norman Granz, el nom desconegut de la portada, és una altra de les figures crucials pel naixement del jazz dels 50. Granz va ser productor de gairebé tot el jazz gravat en l’època, fins al punt de crear un segell propi, “Supervised by Norman Granz”. El productor, natural de Los Angeles, va permetre a Parker realitzar un dels seus somnis, tocar jazz amb una for-mació de corda, que resulta en el disc estrella de la Caixa de Ritmes del mes.

Un altre disc del catàleg de la botiga relacionat dins la col-lecció és “Norman Granz’s Jazz at the Philarmonic Vol 9”

Duchamp acceptava firmar còpies dels seus ready ma-des fetes per algú altre. D’aquesta manera, tal com ens explica Xavier Aballí en la conferència Les capses de Marcel Duchamp, permetia una major difusió de la seu treball alhora que trencava amb la idea de l’artista com a productor de la seva pròpia obra.

En aquesta línia, s’ha presentat la Gran Exposició de Marcel Duchamp a la Koob Gallery, instal·lada a la llibreria del Siglo. En ella podem veure una caixa més de Duchamp, -la caixa de Ferrero Rocher- possible-ment l’última que va realitzar, que conté reproduccions d’algunes de les seves obres més cèlebres. Aquestes es despleguen per dins la sala d’exposicions, fins a omplir una altra capsa, la Koob Gallery.

Una sala d’exposicions portàtil, lleugera i plena de pols. Durant la inauguració de l’exposició el comissari va oferir una interessant conferència on feia un repàs per totes les capses de Duchamp, i i tot seguit va acabar presentant-ne l’última.

la caixa de ritmesLa botiga de vinils del mercantic gran exposició a la puntual

Charlie Parker With Strings

marcel duchamp

- 16 -

Mercantic

Per entendre el Jazz de mitjans del segle passat cal passar invariablement per dues figures: Charlie Parker i Norman Granz, que es troben en el disc destacat de La Caixa de Rit-mes: “Charlie Parker With Strings, supervised by Norman Granz”

Tothom coneix Charlie Parket, o si més no li sona el seu nom.El Saxofonista de Kansas és una de les figures més influentsdel jazz clàssic, personatge controvertit i turmentat per les ad-diccions (tot i que, per altra banda, eren habituals en l’escena jazzística nord-americana) va castigar el seu cos fins a morir als 34 anys a causa de diverses mamalties coronàries i de la cirrosi. Eclèctic i innovador en l’ús d’harmonies, Parker és considerat el creador del contrafactum, variacions sobre la melodia que va permetre als musics de jazz improvisar, i una variació de la progressió d’acords en els dotze compassos del blues que encara a dia d’avui es fa servir i que va adoptar el sobrenom de Parker, “‘Bird changes”.

Norman Granz, el nom desconegut de la portada, és una altra de les figures crucials pel naixement del jazz dels 50. Granz va ser productor de gairebé tot el jazz gravat en l’època, fins al punt de crear un segell propi, “Supervised by Norman Granz”. El productor, natural de Los Angeles, va permetre a Parker realitzar un dels seus somnis, tocar jazz amb una for-rrmació de corda, que resulta en el disc estrella de la Caixa de Ritmes del mes.

Un altre disc del catàleg de la botiga relacionat dins la col-lecció és “Norman Granz’s Jazz at the Philarmonic Vol 9”

Duchamp acceptava firmar còpies dels seus ready ma-des fetes per algú altre. D’aquesta manera, tal com ens explica Xavier Aballí en la conferència Les capses de Marcel Duchamp, permetia una major difusió de la seu treball alhora que trencava amb la idea de l’artista coma productor de la seva pròpia obra.

En aquesta línia, s’ha presentat la Gran Exposició de Marcel Duchamp a la Koob Gallery, instal·lada a la llibreria del Siglo. En ella podem veure una caixa més de Duchamp, -la caixa de Ferrero Rocher- possible-ment l’última que va realitzar, que conté reproduccionsd’algunes de les seves obres més cèlebres. Aquestes es despleguen per dins la sala d’exposicions, fins a omplir una altra capsa, la Koob Gallery.

Una sala d’exposicions portàtil, lleugera i plena de pols. Durant la inauguració de l’exposició el comissari va oferir una interessant conferència on feia un repàsper totes les capses de Duchamp, i i tot seguit va acabar presentant-ne l’última.

La botiga de vinils del mercantic gran exposició a la puntual

Charlie Parker With Strings

- 17 -

Mercantic

Abillat amb una samarreta del grup de power metal Blind Guardian i rere unes ulleres de muntura rodona hi ha Jordi Puig, l’ànima darrera de Sageta Cicles, la botiga de bi-cicletes del Mercantic, a la caseta número 23. Sageta és el nom de la seva pròpia línia de bicicletes de la qual ha acabat dos models recentment. A més d’arreglar les que els clients n’hi portin a restaurar, Puig ha decidit oferir vehicles neo-retro, com li va suggerir un dels primers cli-ents. Tant encertada li va semblar la idea, que ara també es dedica a restaurar, bicicletes d’estètica vintage però amb components nous. Davant de l’imponent aspecte de les bi-cicletes Sageta, la primera pregunta es fa sola.

Ja t’hi dedicaves a arreglar bicicletes? «No, jo era me-cànic de cotxes. Vaig estar 35 anys treballant de mecànic, dels quals vaig tenir 15 anys un taller propi, que vaig tan-car, a Lliça de Vall.» Puig és natural de Sabadell, «però fill de Mollet del Vallès.» Com que el coneixia la gent de la comarca, va ser més fàcil obrir la seva empresa a Lliçà. Quan va anar-se atipant de la mecànica de cotxes, i les despeses de lloguer del taller van disparar-se, va decidir tancar. «Vaig trobar a través d’un amic una feina on treba-llava per a ell, però no cobrava».

El cervell darrera de Sageta es va trobar amb el panorama al qual tanta gent ha de fer front: resulta que de mecànic, als seus 52 anys, ja no el volien. «Sempre havia pensat que si les coses m’anessin malament sempre podia anar-me’n d’empleat a un taller.» Fa cosa d’un any, el maig passat, Puig va començar la seva estada al Mercantic «venent ulleres de sol vintage.» Va ser-hi fins setembre, provant sort. Fins que un dia va anar a Celrà i va comprar un parell de bicis. «Vaig pensar, les repassaré una mica.» La venda de la primera bici no es va fer esperar. I se li va encendre una bombeta. «Els vaig demanar al Mercantic si tenien alguna caseta per llogar, i com buscaven algú precisament per bicicletes vintage...»

La parada número 23s és plena de bicicletes antigues. Entre la pròpia marca Sageta i les restaurades, així com projectes per restaurar que li porten els mateixos clients,

Sageta ha pres els seus primers passos. «Estem venent bi-cis restaurades, el 50% son bicicletes franceses clàssiques dels 70-80 alguna holandesa.»

Per què bicis?

«Va ser fruit del fet que em passava els diumenges fent això.» També ens confessa que per ell és una facilitat com-parant-ne la mecànica amb un cotxe. «És relaxant. No te-nen complicacions ni secrets, és com jugar.» Mentre mira un dels projectes que un dels seus clients li ha encomanat, una BH vermella per a nens, comenta: «Porten la seva pri-mera i bici i volen que la seva filla també aprengui anar-hi amb ella». Jugar.

CICLES SAGETAExposició i venda de bicicletes clàssiques.Restauració per la posterior venda, i restauració per comanda , reparació.Venda de recanvis, i complements ciclistes vintage

CONTACTE:T: +34 653 963 331 Jordi Puige-mail: ciclessageta@gmail.com

CICLESSAGETA

Programació El Siglo

- 18 -

«Còmics» repassa els grans moments de les carreres dels protagonistes convidats que apareixen per cada edició del programa. «Còmics» té la vocació de convertir-se en una sèrie patrimonial sobre els grans genis de l’humor a Catalu-nya, com Eugenio, La Trinca, Pepe Rubianes, Mary Santpe-re, Gila, Rosa Maria Sardà, Joan Capri o Tricicle. La produc-tora Lavinia va ser qui va contactar amb El Siglo Mercantic per a dur a terme el rodatge a les seves instal·lacions, que van començar la passada tardor i han acabat aquesta mateixa pri-mavera. L’estètica de cabaret del Siglo l’ha fet paisatge pro-tagonista del programa, que s’emetrà cada dimecres en horari prime time.

«Còmics» és humor, entreteniment i divulgació. El to del programa és d’un gran rigor de fons per sostenir un con-tingut divertit i amb moltes sorpreses. No té un rerefons nostàlgic, sinó més aviat de tendresa i d’admiració. Els espectadors hi descobriran aspectes inèdits sobre els pro-tagonistes, s’acostaran als que els van conèixer de més a prop i compartiran vivències i impressions amb persona-litats conegudes que els van fer gaudir com a espectadors.

És Àngel Llàcer qui durà el fil narratiu del programa. Llàcer canta, actua, entrevista i es desplaça a localitzacions exteriors per conversar amb personatges relacionats amb els protago-nistes de cada episodi. El format combina els gèneres d’entre-teniment de plató i de docuxou.

Dins del Siglo s’hi van rodar situacions en cinc localit-zacions diferents: l’escenari, la barra de bar, el backs-tage, els camerinos i el piano de Manu Guix, que està instal·lat enmig del públic i de cara a l’escenari.

«Còmics» ha portat a El Siglo convidats com: Josep Ma-ria Gay de Liébana, Helena Garcia Melero, Bernat Soler, Antoni Bassas o Pilar Rahola, entre altres, protagonitza-ran alguns moments insòlits. I artistes, actors o humoristes com Lloll Bertran, Carlos Latre, Joel Joan, Clara Segura, Peyu, Toni Albà, Mònica Glaenzel, Joan Carlos Ortega, Jango Edwards, Pep Plaza, Manel Fuentes, Boris Izaguirre, Tomeu Penya, Aina Clotet o Leo Bassi.

El programa «Còmics», gravat a El Siglo, s’estrena a TV3

CÒMICSCÒMICS

Programació El Siglo

- 18 -

«Còmics» repassa els grans moments de les carreres delsprotagonistes convidats que apareixen per cada edició del programa. «Còmics» té la vocació de convertir-se en unaésèrie patrimonial sobre els grans genis de l’humor a Catalu-nya, com Eugenio, La Trinca, Pepe Rubianes, Mary Santpe-re, Gila, Rosa Maria Sardà, Joan Capri o Tricicle. La produc-tora Lavinia va ser qui va contactar amb El Siglo Mercanticper a dur a terme el rodatge a les seves instal·lacions, que van començar la passada tardor i han acabat aquesta mateixa pri-mavera. L’estètica de cabaret del Siglo l’ha fet paisatge pro-tagonista del programa, que s’emetrà cada dimecres en horari prime time.

«Còmics» és humor, entreteniment i divulgació. El to del programa és d’un gran rigor de fons per sostenir un con-tingut divertit i amb moltes sorpreses. No té un rerefons nostàlgic, sinó més aviat de tendresa i d’admiració. Elsespectadors hi descobriran aspectes inèdits sobre els pro-tagonistes, s’acostaran als que els van conèixer de més a prop i compartiran vivències i impressions amb persona-litats conegudes que els van fer gaudir com a espectadors.

És Àngel Llàcer qui durà el fil narratiu del programa. Llàcer canta, actua, entrevista i es desplaça a localitzacions exteriors per conversar amb personatges relacionats amb els protago-nistes de cada episodi. El format combina els gèneres d’entre-teniment de plató i de docuxou.

Dins del Siglo s’hi van rodar situacions en cinc localit-zacions diferents: l’escenari, la barra de bar, el backs-tage, els camerinos i el piano de Manu Guix, queestà instal·lat enmig del públic i de cara a l’escenari.

«Còmics» ha portat a El Siglo convidats com: Josep Ma-ria Gay de Liébana, Helena Garcia Melero, Bernat Soler,Antoni Bassas o Pilar Rahola, entre altres, protagonitza-ran alguns moments insòlits. I artistes, actors o humoristescom Lloll Bertran, Carlos Latre, Joel Joan, Clara Segura, Peyu, Toni Albà, Mònica Glaenzel, Joan Carlos Ortega, Jango Edwards, Pep Plaza, Manel Fuentes, Boris Izaguirre, Tomeu Penya, Aina Clotet o Leo Bassi.

El programa «Còmics», gravat a El Siglo, s’estrena a TV3

Programació El Siglo

- 19 -

Júlia Barceló és la Marta, protagonista de la interpretació del text de Terra Baixa que fa Aleix Aguilà. La Compa-nyia Solitària és una formació jove que comparteix la fi-losofia de fer un teatre que es puguin retroalimentar dels seus coneixements com a grup, els seus caràcters i el seu humor, un aspecte que esdevé imprescindible. Treballen en la recerca d’un llenguatge compromès, poètic i sense efectismes. Per ells, la companyia és un laboratori on cada projecte és un procés d’experimentació i de creixement professional.

Quietud Salvatge arrenca durant la nit decisiva per Marta. Sebastià –l’amo de les persones que treballen les seves terres- ha descobert les intencions de Marta d’escapar amb Manelic -el pastor-, i Manelic, les de Sebastià per seguir tenint sotmesa a Marta utilitzant-lo a ell. El seu matrimoni ha estat una farsa per tal que l’amo pugui co-brar unes hisendes i saldar un deute. Ara, Marta, dins el

molí, és presonera dels pagesos que, seguint les ordres de Sebastià, l’han separat de Manelic i l’han tractat com un gos i l’han fet fora de casa seva. Malgrat ser conscients de la injustícia i la maldat de Sebastià, no són capaços d’enfrontar-s’hi i reculen atemorits, submisos, per seguir les seves instruccions: impedir que Marta escapi amb el pastor que ha fugit -camp a través- després d’un dur en-frontament amb Sebastià. Els instints més primaris s’han deslligat i corren desbocats per la terra baixa. Aquí co-mença Quietud Salvatge, una adaptació lliure de “Terra Baixa”. Amb una Marta que estava a un pas de ser lliure i dirigint-se a aquells que la retenen per acusar-los d’espec-tadors passius de la tragèdia que han permès durant tots aquests anys.

El Siglo Mercantic 31 de Maig 19h | Reserva d’entrades info@elsiglo.cat

QUIETUD SALVATGEQUIETUD SALVATGE

Programació El Siglo

- 19 -

Júlia Barceló és la Marta, protagonista de la interpretació del text de Terra Baixa que fa Aleix Aguilà. La Compa-nyia Solitària és una formació jove que comparteix la fi-losofia de fer un teatre que es puguin retroalimentar dels seus coneixements com a grup, els seus caràcters i el seu humor, un aspecte que esdevé imprescindible. Treballen en la recerca d’un llenguatge compromès, poètic i senseefectismes. Per ells, la companyia és un laboratori on cada projecte és un procés d’experimentació i de creixement professional.

Quietud Salvatge arrenca durant la nit decisiva per Marta.Sebastià –l’amo de les persones que treballen les sevesterres- ha descobert les intencions de Marta d’escapar amb Manelic -el pastor-, i Manelic, les de Sebastià per seguir tenint sotmesa a Marta utilitzant-lo a ell. El seu matrimoni ha estat una farsa per tal que l’amo pugui co-brar unes hisendes i saldar un deute. Ara, Marta, dins el

molí, és presonera dels pagesos que, seguint les ordres de Sebastià, l’han separat de Manelic i l’han tractat com un gos i l’han fet fora de casa seva. Malgrat ser conscients de la injustícia i la maldat de Sebastià, no són capaços d’enfrontar-s’hi i reculen atemorits, submisos, per seguir les seves instruccions: impedir que Marta escapi amb elpastor que ha fugit -camp a través- després d’un dur en-frontament amb Sebastià. Els instints més primaris s’han deslligat i corren desbocats per la terra baixa. Aquí co-mença Quietud Salvatge, una adaptació lliure de “Terra Baixa”. Amb una Marta que estava a un pas de ser lliure idirigint-se a aquells que la retenen per acusar-los d’espec-tadors passius de la tragèdia que han permès durant tots aquests anys.

El Siglo Mercantic 31 de Maig19h | Reserva d’entrades info@elsiglo.cat

Programació El Siglo

- 20-

Un dels grups de versions amb el directe més espatarrant de tot l’estat. Així són els Hotel Cochambre, que repas-sen èxits amb contundència pròpia d’una banda de rock d’estadi, sense fer-te parar de ballar ni un segon. La banda juga amb el seu nom, i asseguren que els van desnonar del citat hotel i que ells, que hi treballaven de conserge i de mossos d’equipatge, no els va quedar més remei que desa-fiar l’atur i carregar-se de valor per interpretar les cançons dels hostes de l’hotel pel qual treballaven, que malgrat no tenir cap estrella, ha donat claus d’habitació a la plana ma-jor del rock mundial.

Amb aquest argument i uns vestits de personal d’hotel, els Cochambre han donat el 110% de si mateixos en cada un dels gairebé 2000 concerts que han ofert per tota la

geografia espanyola des de 2000, quan es van estrenar a la Sala Bikini de Barcelona.

Hotel Cochambre visita El Siglo Mercantic el proper 5 de Juny amb una entrada de 8 euros amb consumició de cervesa o refresc. Una oportunitat única de veure els Hotel Cochambre amb els matisos d’una sala petita d’ambient immillorable i amb tota la frescor del millor grup de ver-sions del país.

El Siglo Mercantic 5 de Juny

8 euros amb consumició de cervesa o refresc Compra d’entrades: El Siglo Mercantic

COCHAMBRE

Programació El Siglo

- 20-

Un dels grups de versions amb el directe més espatarrant de tot l’estat. Així són els Hotel Cochambre, que repas-sen èxits amb contundència pròpia d’una banda de rock d’estadi, sense fer-te parar de ballar ni un segon. La banda juga amb el seu nom, i asseguren que els van desnonar del citat hotel i que ells, que hi treballaven de conserge i de mossos d’equipatge, no els va quedar més remei que desa-fiar l’atur i carregar-se de valor per interpretar les cançonsdels hostes de l’hotel pel qual treballaven, que malgrat no tenir cap estrella, ha donat claus d’habitació a la plana ma-jor del rock mundial.

Amb aquest argument i uns vestits de personal d’hotel, els Cochambre han donat el 110% de si mateixos en cada un dels gairebé 2000 concerts que han ofert per tota la

geografia espanyola des de 2000, quan es van estrenar a la Sala Bikini de Barcelona.

Hotel Cochambre visita El Siglo Mercantic el proper 5 de Juny amb una entrada de 8 euros amb consumició de cervesa o refresc. Una oportunitat única de veure els Hotel Cochambre amb els matisos d’una sala petita d’ambient immillorable i amb tota la frescor del millor grup de ver-sions del país.

El Siglo Mercantic 5 de Juny

8 euros amb consumició de cervesa o refresc Compra d’entrades: El Siglo Mercantic

Programació El Siglo

- 21 -

En el transcórrer de l’hora i deu minuts que dura el mun-tatge, presenciem una obra en clau de road movie i monò-leg interior que teix un relat sobre els (tot sovint) ambigus conceptes del bé i el mal.

El protagonista del Bon lladre cerca la redempció en una fugida cap endavant, a estones tràgica i a estones còmica, però sempre entendridora. A través d’una història aparent-ment senzilla el veiem provant d’escapar del seu destí i fracassant invariablement, enredat en la teranyina en què s’ha convertit la seva existència.

Finalment cap dels seus recursos seran suficients per a eludir el pes del passat, un passat que avança constant-ment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magis-tralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Ir-landa, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce

és, juntament amb el nostre perdedor, l’altra protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa, que acaba de sortir viu de miracle d’un tiroteig, en un cavaller medieval a la recerca d’un greal impossible i enamorat d’una damisel·la que, evidentment, acabarà significant la seva perdició.

Com només passa als grans creadors, McPherson acon-segueix que assaborim el plat que ens serveix sense que en cap moment sentim el soroll de la cuina; així, la te-màtica existencial de la peça ens és servida amb aparent lleugeresa, de manera que el receptors de la funció riuen i s’emocionen amb les desventures del protagonista mentre són colpejats a traïció per l’enorme càrrega de profunditat que, sempre d’amagat, els trasllada.

L’actor:

Josep Julien, actor català de teatre, cinema i televisió, és també autor de diversos textos teatrals pels quals ha rebut nombrosos premis. Ha estat a les mans de directors com Manel Dueso, Àlex Rigola, Lurdes Barba, Josep Maria Mestres, David Selvas, Joan Lluís Bozzo o Javier Daulte, entre d’ altres. Ha treballat també en sèries televisives com Sitges, Secrets de família, Lluna de mel, La Riera, El cor de la ciutat, Ell i ella, Cuéntame o Amar es para siempre. Al 2006 va guanyar el Premi Octubre de teatre. També ha guanyat el premi de la Fundació Romea i el 50 aniversari de Crèdit d’Andorra.

El Bon Lladre Monòleg 23 d’Abril, 20:30h | Taquilla inversa

Programació El SigloProgramació El Siglo

- 21 -

En el transcórrer de l’hora i deu minuts que dura el mun-tatge, presenciem una obra en clau de road movie i monò-leg interior que teix un relat sobre els (tot sovint) ambigusconceptes del bé i el mal.

El protagonista del Bon lladre cerca la redempció en unafugida cap endavant, a estones tràgica i a estones còmica,però sempre entendridora. A través d’una història aparent-ment senzilla el veiem provant d’escapar del seu destí i fracassant invariablement, enredat en la teranyina en què s’ha convertit la seva existència.

Finalment cap dels seus recursos seran suficients per a eludir el pes del passat, un passat que avança constant-ment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magis-tralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Ir-landa, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce

és, juntament amb el nostre perdedor, l’altra protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa, que acaba de sortir viu de miracle d’un tiroteig, en un cavaller medieval a la recerca d’un greal impossible i enamorat d’una damisel·la que, evidentment, acabarà significant la seva perdició.

Com només passa als grans creadors, McPherson acon-segueix que assaborim el plat que ens serveix sense que en cap moment sentim el soroll de la cuina; així, la te-màtica existencial de la peça ens és servida amb aparent lleugeresa, de manera que el receptors de la funció riuen is’emocionen amb les desventures del protagonista mentresón colpejats a traïció per l’enorme càrrega de profunditat que, sempre d’amagat, els trasllada.

L’actor:

Josep Julien, actor català de teatre, cinema i televisió, és també autor de diversos textos teatrals pels quals ha rebut nombrosos premis. Ha estat a les mans de directors com Manel Dueso, Àlex Rigola, Lurdes Barba, Josep Maria Mestres, David Selvas, Joan Lluís Bozzo o Javier Daulte,entre d’ altres. Ha treballat també en sèries televisives com Sitges, Secrets de família, Lluna de mel, La Riera, El cor de la ciutat, Ell i ella, Cuéntame o Amar es para siempre. Al 2006 va guanyar el Premi Octubre de teatre. També ha guanyat el premi de la Fundació Romea i el 50 aniversari de Crèdit d’Andorra.

El Bon LladreMonòleg23 d’Abril, 20:30h | Taquilla inversa

Josep Julien és

Programació El Siglo

- 22 -

La Claris Big Band neix l’any 2011 amb la finalitat de crear un espai integrador de trobada musical, on es puguin compar-tir nous projectes i experiències viscudes pels seus membres. La banda té un format d’ensemble i està constituïda per ins-truments de vent, majoritàriament saxofons, prou atípica pel seu elevat nombre.

El repertori que podrem veure en el Siglo Mercantic és lli-gat al món del jazz, fonamentalment del swing i de la música

El Siglo Mercantic us convida a un concert-vermut singu-lar a càrrec d’Aitor Albarracín (Barcelona, 1991) guitar-rista i cantant, i de la pianista i compositora Marta Cas-cales (Barcelona, 1992). plegats formen Cold Hands, un duet que versiona les cançons que més els mouen (sense deixar de buscar l’espai per crear les seves pròpies can-çons) en un projecte musical obert a incorporar sons i rit-mes que vénen amb l’aprenentatge. Dos músics joves que van fer girar caps el passat 28 de març en el seu debut a

per a big band, com Count Basie, Benny Carter, Thad Jones, George Gershwin, Duke Ellington, però sense renunciar a al-tres sonoritats com el funk (Herbie Hanckock, Stevie Wonder, R&B (George Benson), o la música popular. Sempre amb ar-ranjaments propis.

La Claris Big Band ha tocat en escenaris destacats com l’Au-ditori «Victoria dels Àngels» de Sant Cugat del Vallés, la Nau Ivanow i el Teatre GESPA de Barcelona, entre d’altres.

la sala el Siglo, i que els ha valgut per guanyar-se una resi-dència en els Concerts-Vermut de dissabte. Els propers 11 d’abril, 2 de maig i 27 de juny hi podreu trobar, sobretot, calidesa, intensitat, i proximitat en versions de grups ma-joritàriament de parla anglesa d’arrel estatunidenca. Bright Eyes, Wilco, Johhny Cash, Pearl Jam, Elliott Smith, Neu-tral Milk Hotel o Amy Winehouse són només alguns dels noms que sentireu sempre amb un punt de personalitat i adaptació als instruments que hi ha al damunt de l’escenari.

Claris Big Band

Cold Hands

Programació El Siglo

- 22 -

La Claris Big Band neix l’any 2011 amb la finalitat de crear un espai integrador de trobada musical, on es puguin compar-rrtir nous projectes i experiències viscudes pels seus membres. La banda té un format d’ensemble i està constituïda per ins-truments de vent, majoritàriament saxofons, prou atípica pel seu elevat nombre.

El repertori que podrem veure en el Siglo Mercantic és lli-gat al món del jazz, fonamentalment del swing i de la música

El Siglo Mercantic us convida a un concert-vermut singu-lar a càrrec d’Aitor Albarracín (Barcelona, 1991) guitar-rista i cantant, i de la pianista i compositora Marta Cas-cales (Barcelona, 1992). plegats formen Cold Hands, un duet que versiona les cançons que més els mouen (sensedeixar de buscar l’espai per crear les seves pròpies can-çons) en un projecte musical obert a incorporar sons i rit-mes que vénen amb l’aprenentatge. Dos músics joves que van fer girar caps el passat 28 de març en el seu debut a

per a big band, com Count Basie, Benny Carter, Thad Jones,George Gershwin, Duke Ellington, però sense renunciar a al-tres sonoritats com el funk (Herbie Hanckock, Stevie Wonder, R&B (George Benson), o la música popular. Sempre amb ar-rrranjaments propis.

La Claris Big Band ha tocat en escenaris destacats com l’Au-ditori «Victoria dels Àngels» de Sant Cugat del Vallés, la Nau Ivanow i el Teatre GESPA de Barcelona, entre d’altres.

la sala el Siglo, i que els ha valgut per guanyar-se una resi-dència en els Concerts-Vermut de dissabte. Els propers 11 d’abril, 2 de maig i 27 de juny hi podreu trobar, sobretot, calidesa, intensitat, i proximitat en versions de grups ma-joritàriament de parla anglesa d’arrel estatunidenca. Bright Eyes, Wilco, Johhny Cash, Pearl Jam, Elliott Smith, Neu-tral Milk Hotel o Amy Winehouse són només alguns delsnoms que sentireu sempre amb un punt de personalitat i adaptació als instruments que hi ha al damunt de l’escenari.

g

Programació El Siglo

- 23 -

La cantant catalana nascuda a Liverpool, Monica Guech, porta el seu Soul i Pop en format acústic al Siglo Mercantic el proper 26 d’abril. La intèrpret es troba immersa en la presen-tació del disc Soulove, gravat a principis d’any a Barcelona, després del seu pas per la primera edició del programa La Voz, el 2012.

Guech va realitzar els seus estudis musicals de piano i tècni-ca vocal en el Conservatori del Liceu Modern de Barcelona. Després de participar en diversos tours amb Cors de Gospel

el 2009, decideix emprendre la seva carrer en solitari amb composicions pròpies. Aquell mateix any grava el seu primer videoclip del single ‘Loving’. Es al 2010 quan participa en diversos concursos de cantautors a nivell nacional que la por-ten a presentar-se al programa Destino Eurovisión, on actua a diverses gales televisives.

Debuta en el món del dance de la mà del DJ i productor Qui-que Tejada el 2011, i és el 2012 quan és escollida per parti-cipar en la primera edició de La Voz, apadrinada per Rosario Flores.

Monica Guech

Programació El Siglo

- 23 -

La cantant catalana nascuda a Liverpool, Monica Guech,porta el seu Soul i Pop en format acústic al Siglo Mercantic el proper 26 d’abril. La intèrpret es troba immersa en la presen-tació del disc Soulove, gravat a principis d’any a Barcelona, després del seu pas per la primera edició del programa La Voz, el 2012.

Guech va realitzar els seus estudis musicals de piano i tècni-ca vocal en el Conservatori del Liceu Modern de Barcelona.Després de participar en diversos tours amb Cors de Gospel s

el 2009, decideix emprendre la seva carrer en solitari amb composicions pròpies. Aquell mateix any grava el seu primer videoclip del single ‘Loving’. Es al 2010 quan participa endiversos concursos de cantautors a nivell nacional que la por-rrten a presentar-se al programa Destino Eurovisión, on actua a diverses gales televisives.

Debuta en el món del dance de la mà del DJ i productor Qui-que Tejada el 2011, i és el 2012 quan és escollida per parti-cipar en la primera edició de La Voz, apadrinada per Rosario Flores.

ÚLTIMA

20€

DE LA TEMPORADA

Cafè Belgrado

- 28 -

Manuela Paz i Diego Valenzuela són les ànimes darrere Manuela & Roll Band, un grup de supermusics que es dedica a oferir un repertori de versions. Aquest grup visita el Cafe Belgrado el proper 27 de juny, amb la resta de formació de luxe integrada per Nicolás Quin-teros als teclats, David Marroquín al baix i Pablo San-tíz a la bateria.

Manuela & Roll Band ofereixen un directe on mesclen el pop actual amb clàssics del rock i el funk, com Amy Winehouse, No Doubt, Pink, Bruno Mars, U2, Jami-roquai, The Police o Maroon 5. Paz també es una de les primeres participants del programa La Voz, on va

assolir un notable èxit i notorietat. Aquesta primavera ha publicat el seu primer disc, Algo Nuevo, que pre-sentarà a la tardor a El Siglo Mercantic.

Quinteros, teclista de la banda, ha estat músic de sessió per notables artistes de primer nivell, com Uli Jon Roth o Vinnie Moore.

6 de Juny, Cafè Belgrado

MANUELA & ROLL BAND

AFTERWORK

CAFÈ BELGRADO

00.00 H

CAFÈ BELGRADOCAFÈ BELGRADO

00.00 H

Cocktails

- 30 -

Què és el que fa que un còctel sigui un bon còctel? Par-tim un cop més del passat: els còctels eren, en els seus inicis, una manera de fer més agradables les medicines, i per aquesta raó molts d’ells partien d’una fórmula molt bàsica que consistia en un destil·lat, aigua, i un amarg medicinal, potser amb quelcom que ho endolcís per tal d’arrodonir-ne el gust.

Per tant, en primera instància, allò que fa que un còctel sigui bo són uns bons ingredients: hi ha una important diferència en el preparat amb sucs naturals i destil·lats bons a aquell fet amb sucs de regust metàl·lic i artificial, i allò que vulgarment s’anomena “garrafón”. Com passa amb els vins, la temperatura de servei és important. Hi ha còctels que es beuen calents -com l’hivernal i bastant primigeni Hot Toddy- i d’altres que es beuen freds, però rarament en trobem que es consumeixin a temperatura ambient.

DE QUÈ ESTÀ FETUN BON CÒCTEL?DE QUÈ ESTÀ FETUN BON CÒCTEL?

Cal pensar que quan el còc-tel transcendeix els seus orígens terapèutics i entra de ple als bars, el gel és en-cara un producte de luxe; el seu ús és un valor afegit que al principi no és a l’abast de tothom (cal pensar que al segle XIX es van bastir veritables imperis comerci-als entorn del transport de gel de zones fredes del pla-neta a d’altres més càlides, on justament el gel era més necessari i valorat). La coc-teleria artesana recupera ara el gel picat o tallat, que en mans dels bartenders japonesos pren formes ca-pricioses i inusitades, com ara esferes, però en general

compta amb el gran desavantatge de la imprecisió a l’hora de preparar combinats. I és que en gran mesura, la mixo-logia és l’art de controlar la dilució del gel.

Els còctels freds que combinen sobretot licors i esperits se solen barrejar amb una cullera en un vas mesclador, mentre que la coc-telera es reserva per aquells combinats on s’han de fer ho-mogenis sucs, ous, o altres ingredients de diferents textures. I fa falta refredar-los tots. Massa estona amb la cullera i la coctelera, i quedaran diluïts. Massa poca i no estaran freds.

Fins que no apareix i es popularitza el gel industrial (i, més tard, les neveres), el gel i la neu són productes si no de luxe sí cars i escassos, i per aquesta raó es prioritzava fer-los servir per a la conservació dels aliments, més que a la creació de begudes (que, en aquest cas sí, eren un article reservat a ben pocs).

Si mirem els llibres de receptes de principis del segle XX, solen requerir que a la coctelera es posin “bocins” de gel (no existeix el terme glaçó, perquè no hi ha glaçons: el que hi ha és gel picat). Quan més tard sorgeixin les batedo-res industrials, als anys 30, també apareixeran els còctels “frozen”, o gelats.

I si els ingredients són importants, també ho són les pro-porcions. Però, en aquest sentit, la cocteleria no es diferent a la gastronomia en general: n’hi ha de bones, dolentes i tots els tons de gris entremitjos. I això no és tot. Com em va dir una vegada el bartender Francisco Bretau, “el còctel en sí és només el 50%. La feina de bartender consisteix a fer que la gent surti més feliç del bar de com hi ha entrat”.

per Mar Calpena, periodista i bartender aunaodoscopas.com

CoCockcktataililss

- 3- 30 -0 -

QuèQuè éséss elel quq e fe fe fa qa qque e u un un n còccòcteltel sisiguigui unuun bobon cn còctòcòctc el?l?el? PaPaParrr--timtim unun coc p mp mp més éés deldeldel papaassassasat:t elsels còcòctectelsls ereereen,n,, en en elselsels seses ususiniiniciscisi , uuuna nan manmanmaneraera ded feefer mr més és agragrradaadaa bleblebles ls lss les eses medmedediciicii nesnes,i pi per erer aquaaquestesta ra rraó aóó molmollts tsts d’ed’e’ellsllsl papartirtirtien en d’udd’una na fórfórmulmulmula mma moltoltl bàsbàsbàsicaicaica quque ce consonso ististia ia en en un un desdesdestiltiltil·la·la·lat,t, aigaigaigua,ua, i i un un amaamaargrgmededmediciicic nalnalal, ppotsotsser er ambambam quqquelcelcom omo queueque hohoo enendoldold císcísís pepeper tr trr al al d’ad’ad arrorrorrodondononir-ir ne nenee el el e gusgusst. t.

PerPerPe tataant,nt enen prprp imimeimera ra ininsnstàntànànciaciac , a, aallòòllòllò quque fe fa qa qa que ue un un u còccòcò teltel sigsigsigui uiui bobobo sósóón un un ns ns n bonbons is is ingrngrediedidiententents: ss: hi hi ha ha unaunaunaun immporportantant tdifdifi erèerènncinc a eaa n en el pl ppreprepr araaraarat at at amb mbmb sucsucs ns natuaturralsalss i i desdesde tiltil·la·latstsbonbonb s as as aqaqaqueluell ffet et ambambamb susus cs cs de de regregustustu memetàltàl·li·liic ic ii ararararartifitifificiaiaial,l,li ai allòllò ququque ve ve ulgulgulgarmarmarmentenent s’s’anoanoanomenmenm a “a “gargarrafrafón”ón”. C. C. Com omom paspapassasa sambamb eelels vs vvinsininsn , l, lla ta tempempperaeraeraraaturttura da de se serverveiei és és impimpmportortorr antntant. H. Hi i ha ha còccòctelte s qs qque ue es es es beubeuen en calcalentents -s -comcom l’l’hivhivernernrnal al al i bi bbastastantant priprimigmiggenienien HoHot Tt TToddoddy-y- i di d’al’altretres qs que ue es es beubeuen en frefrereds,s,ds pepep ròròrarrarameament ntt t en nen n trotrobembem quque ee ees cs consonsumeumeixiixin an a tetempemperatraturaura ambambmbieniennt.t.t.

CalCal pepensansar qr que ue quaquauan en el cl còcòc--teltel trtransanscencendeideix ex ex ls ls seuseus s oríorígengens ts ts eraerapèupèuticticti s is i enentratra de de pleple alals bs barsars, e, el gl gel el ésés enen--carcara ua un pn pn rodroductucte de de le luxeuxe; e; el l seuseu úsús ésés unun vavaalorlorlo afaffegiegiegit qt qque ue al al priprincincincipi pi p nononn és ésé a la ll’ab’ab’abastastast de dee tottoto homhomhom (c(cal aal penpenp sarsars ququque eal al segsegs le le XIXXIX eses vavaan bn bn bastastir ir iververeritaitablebles is impempemperisriris cococ mermermee cici--alsals enentortorn dn ddel el tratrarr nspnspnspnspsportorto dede gelgelge dede zozozonesnes frfredeedes ds ds s dddel el plapla--netnetn a aa a d’d’altaltalal resres mémémémémés cs cs cs àliàlià desdes,,on on oo jusjustamtamentent elel gegeell eera ra mésmés necnecn essessariari ii valvaloraorat).t). LaLa cococc-teltelerieria aa artertesansana ra recuecuperpera aaraaraar elel gegel pl picaicat ot o tatallallat, t, queque en en manmans ds delsels babartertendended rs rs rjapjaponeonesossoso prpren en forformesmesme caca--pripriciociosesses ii inuinuusitsitsitadeadeaa s,s, comcom araara esesferferes,es, peperò rò en en gengeneraeral l

comcomomptapta amama b eb el gl granran dedesavsava antanttatgatge de de le la ia imprmpreciecisiósió a a l’hl’hhoraora de de d prepreparparar ar comcommbinbinnatsats. I. I ésésé quque ee en gn granranr memesursura, a, la la mixmixoo-loglogooo ia ia és és l’al’art rt de de concontrotroolarlar lala didiluclucióió deldel gegel.l.

ElsEls còcòctectels ls frefreds ds queque cocombimbinennen sosobrebretottot lilicorcors is i esesperperitsits se se e solsolen en e barbarbbb rejrejr ar ar ambamb ununa ca cullulleraera enene ununn vavas ms mescescladlador,or, menmene tretretrett ququue le le la ca ccocococ--teltelt eraera eses rereresersere va va perperper aquaquellellls cs cs combombombinainai tstsson on s’hs’han an de dede fferfer hohoho-mogmogenienis ss sucsucsc , o, ous,us,u o oo altaltl resres iningregrediedientsnts dedde difdifereereerentsntsnt tetextuxturesresre . I. II fa fa f falfallta ta t refrefe redredar-ar-loslos tottots.s. MasMassa sa estestonaona ambamba lala cucullellera ra i li la a coccoctelteleraera, i, i ququedaedaranran dildiluïtuïtï s. s. MasMassa sa pocpoca ai ni no eo estastat ranran frfrf edseds..

FinFinF s qs que ue no no apaapareireix ix i eses popopulpulariaritzatzaz elelel gegel il iiindundustrstrialialalall (i(i( , , mmés és tartard,d, lesles neneververes)es), e, el gl gelel i li la na neueu eu sónsón prproduoductectees sss si ni no o ode de luxluxe se sí cí carsars i i escescassassos,os, i i perper aqaquesuesta ta raóraó eses prprioriorritzitzavaavaava ferferf --loslos seservirvirv r pr per er a la la ca ca onsonservervr aciaciió dó dó elsels alalimeimentsntst , m, mésés quequeque a aala la l crecreaciació dó dó e be beguegudesdes (q(que,ue, eneneee aqaquesuese t ct ct asas sí,sí, ereren en un un artartr icliclicle eeresreserverver at at a ba ben en pocpocpocs).s).s)s)

Si Si mirmirem em elsels llllibribres es de de recrecepteptes es de de pripriincincipispis dedel sl seglegle Xe XX, Xsolsolen en reqrequeruerrir ir quequequ a a la la coccocteltele eraera eses poposinsin “b“bociocins”ns” dede gegel (no(no exexististeixeix elel tetermerme glglaçóaçó, p, perqerquè uè no no hi hi ha ha glaglaçonçons:s: el el queque hi hi ha ha és és gelgel pipicatcat). ). QuaQuan mn més és tartard sd sorgorgeixeixin in lesles babatedtedo-resres inini dusdustritrit alsals, a, als ls anyanys 3s 30, 0, tamtambé bé apaapareireixerxeran an elsels còcòctectels ls“fr“frozeozen”,n”, oo gelgelatsats..

I sI si ei elsls ingingredredienientsts sónsón imimporportantants,ts, tatambémbé ho són les pro-porporciocions.ns. PePerò,rò, enen aqaquesuest st sententit,it, lala cococtectelerle ia non es e difereent na la la ga gastastronronomiomia ea en gn geneeneralral: n: n’hi’hi haha dede bobonesne , ddoleolentes i tottots es elsls tontons ds de ge grisris enentretremititjosjos. I aiaixò xò no no és és tot. Com em vava dirdir ununa va vegaegada da el el barbartentenderder FrFrancanciscisco Bo Brete au,au “e“el c còctòc el en en sí sí és és nomnomés é elel 50%50%. L. La fa eineina da de be bartartenden er cono sisteieix ax ferfer quque le la ga gentente susurtirti mémés fs feliel ç dç del e barbara dede coom hm i hi ha ea entrnt at”at”tttt .

peper r MaMaMaMaMaMarrrr rr CaCaCCCCCCCaCaC lplpl enenena,a,a, pppperererioioodidid stsstaaaa i i bababartrttenenenee dededer r auauaunananaododdosososcocococ papap s.s.cocommm

Cocktails

- 31 -

SHAKE A LA CÒCTELERA

Cafè Belgrado presenta

-1 PART DE BACARDI

-1/2 PART DE MARTINI BIANCO

-1/2 PART DE MARTINI ROSSO

- UN TOC DE DE FRANGELICO SUC

DE 1/2 TARONJA DE 1/2 LLIMONA

Servir amb gel picat en got ample si es posible i “rodajita” de lima per decorar

canyeta de color..... i a gaudir!

Cocktails

- 31 -

odajita” de lima per decoraranyeta de color..... i a gaudir!

s posible i “roesca

-1 PART DE BACARDI

PART DE MARTINI BIANCO

PART DE MARTINI ROSSO

DE DE FRANGELICO SUC

TARONJA DE 1/2 LLIMONA

mb gel picat en got ample si

-1/2 P

-1/2 P

- UN TOC

DE 1/2 TA

Servir am i d ji ” d li dibl i “