GRAU MITJÀ. Unitat 4.

Àrea d’Expressió Escrita

DICTAT

Consonantisme

Fricatives i grups africats sonors i sords: g, j, tg, tj, x, ix, tx, ig,

Les grafies de què parlem en aquesta unitat es poden classificar en dos grups, segons si representen un so sonor o un de sord.

so sonor so sordpagés xarop

Joan meréixerfetge faig

platja Txèquia

Us recordem les regles d’utilització de cadascuna d’aquestes grafies:

1) G / J / TG / TJ → So: germà, ginebra, metge, paisatgista (com l’anglés John o l’italià giro). En castellà no existix aquest fonema, però l’articulen en casos com “lluvia”= «/j/úvia»

-Davant de: a, o, u Jaume, jove, juliol...

J -En casos excepcionals davant de: e

*En llatinismes i anglicismes: jeroglífic, jerarquia, majestat, jersei, jeep (i derivats).*Grups –ecc-, -ect-: injecció, objecte, subjecte.*Les formes del verb –jaure (o jeure): jec, jeia...*Noms d’origen bíblic: Jesús, Jeremies, Jerusalem...

G -Davant de: e, i germà, ginebra, gingebre, general...

TJ-Entre vocals, davant de: a, o, u

platja, lletja, pitjor, lletjor...

TG -Entre vocals, davant e, i viatge, formatge, fetge, jutge, salvatgisme...

Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la vocal amb què es forme la síl·laba: lletja, lletges.

2) X / IX / TX / IG → So: Xixona, caixa, panxa, cotxe, fuig El castellà tampoc no té el fonema fricatiu /∫/, però sí el francés, escrit amb –ch:

chat, chauffeur; l’anglés, escrit amb –sh: Shakespeare, flash; l’italià, escrit amb –sc: Sciacca (poble italià de Sicília o filòsof); o l’alemany, escrit amb –sch: Schopenhauer.

Els sons sonors /j/ /g/ /tj/ /tg/ a l’horta de València sonen sords, com si fos amb /tx/. Així per exemple: «jove» fa «txove». D’això, se’n diu parlar “apitxat”. I, a conseqüència del parlar apitxat, queden noms de llinatge valencians escrits amb /ch/: Puchol, Moncho, Chordi...

So Grafia Posició Exemples

/∫/x

Començament paraula (noms propis i cultismes)

Xixona, Xeresa, Xàtiva, xifra, xarop...

baixarix

-Entre vocals-Final de paraula

caixa, baixa, deixarpeix, guix, fluix...

x

-Començament paraula-Entre consonant i vocal-Final paraula precedit de consonant (alguns topònims)

xufa, xocolata...punxar, panxa...Elx, Barx, esfinx...

/t∫/cotxe

tx

-Final de paraula (si el derivat fa –tx)-Entre vocals-Començament paraula (cognoms, topònims derivats d’altres llengües)

escabetx, despatx...escabetxar, despatxar...txapela, Txaikovski, txec...

ig-Final de paraula precedit de vocal (els derivats fan –g, j, tg, tj)

goig, faig, vaig, veig...(derivats: gojós, fageda, vaja, veja)

/ks/ taxi x-Entre vocals-Entre vocal i consonant-Final de paraula

òxid, fixar, sintaxi, taxacontext, excepció...índex, annex...

/gz/ examen

x-Paraules amb –ex més vocal o –h quan no és prefix (en castellà –x o –j)

examen, exercici, exili, èxode. Però: e/ks/alumne

EXERCICIS

Empleneu amb J, G, TJ, TG:

di____ousdiri____iren____inyerenve____a____esúsra____olarello____e

ob____ecció____irar____eràrquiccon____untfero____egara____emira____e

pi____orforma____e____eranivia____edesi____ós____irafa____ersei

espon____apla____aplu____aa____ustartar____eta____ocba____oca

Empleneu amb X, TX, IG:

___oc

fle___a

___oriço

co___e

du___a

per___a

ar___iu

gan___o

mo___illa

empa___

sandvi___

ro___

escabe__

solfe___

___avos

Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessàriament les que hem repassat en aquesta unitat):

a) Han rebu___at el pro___ecte del ___endre d’Eu___eni, encara que presentava

molts avanta___es.

b) El sub___ecte d’aquesta frase té un substantiu i un ad___ectiu.

c) ___esús i ___eremies seran massa___istes i a___udaran la ___ent que ___eurà

davant seu en una ___itera a rela___ar-se.

d) No em puc ima___inar una ima___e més lle___a ni pi___or que un me___e

boti___ós i ___eperut amb un fe___e a les mans.

e) He via___at per tot Europa, però mai he trepi___at sòl e___ipci.

f) Li han posat una in___ecció en la na___a amb una ___eringa ___egant.

g) El mi___or que pots fer és desi___ar que Joan no s’enu___e.

h) Ets un capri___ós i aquest capri___ no te’l pense consentir perquè sé que si

pu___es a la roda que ___ira et mare___aràs.

i) Enmig de tot aquell desi___ va___ sentir un mare___ que em va fer ima___inar

que desapare___eria d’aquest món sense que___ar-me.

j) M’he fet una ta___a de lle___iu en el ___upetí nou i crec que quan s’e___ugue

quedarà ta___at.

Àrea de Comprensió Lectora

LA MANIPULACIÓ TELEVISIVA.

Sol discutir-se ben sovint sobre la influència i la manipulació de la televisió sobre els televidents. La manipulació és una forma d’influència indirecta i enganyosa amb característiques pròpies. Perquè hi haja manipulació, es necessita la intenció oculta d’algú d’influir en un altre sense que aquest se n’adone. D’aquesta manera es duu a terme una modificació de la conducta en aquells espectadors que davant de la televisió es planten de manera totalment passiva.

La televisió manipula amb diferents finalitats, però les més predominants són: per a convéncer d’una idea política, per a inculcar comportaments o suscitar actituds enfront de diversos esdeveniments.

També per a excitar emocions i passions, com en el cas de les tele novel·les o culebrons per a aconseguir una bona sintonia i, amb això, l’augment dels guanys, per a donar imatge a algú, o per a vendre un producte a través dels anuncis.

Sens dubte, els xiquets i els jóvens són els grups més exposats a la manipulació televisiva. Un espectador desprevingut no nota aqueixes influències. La seua capacitat d’enjudiciar és endormiscada per l’excessiva repetició d’imatges. El públic tolera el que la TV presenta com normal. S’accepten els actes violents, les infidelitats, les venjances i les mentides, que en les trames queden justificades en la bondat del fi perseguit per l’heroi. La violència de tots ells és tanta o major que la dels seus malvats adversaris, però amb una excepció: sempre ixen il·lesos. És important recordar que ningú no és enterament bo o dolent.

També la publicitat manipula per a poder vendre amb major facilitat els seus productes. Crea falses necessitats mitjançant l’excitació sensual del televident. Desplega tot tipus de recursos: efectes especials que capten l’atenció del públic, s’aconseguixen imatges inversemblants, frases curtes i apegaloses, etc. El televident que no utilitza aqueix producte no està en l’actualitat. Modes que perseguixen només fins comercials, que s’anuncien com "la nova generació", o "l’estil de hui". La influència en nosaltres és ben clara: basta pensar en com influïxen en nosaltres els productes de determinades marques, gastem el que siga per tindre unes sabatilles de la marca tal o uns pantalons de la marca qual.

La millor manera de defendre’s de la manipulació és estar assabentat dels seus fins, mètodes i riscos. Qui estiga assabentat d’això és capaç d’identificar la manipulació televisiva i sap a què atenir-se. A la televisió, no cal creure-li tot el que diu.

V F

1. La manipulació de televisió és un tema que no sol plantejar-se gaire.

2. La manipulació és una forma d’influir enginyosament i indirecta amb característiques pròpies

V F

3. La manipulació suposa que hi haja una intenció culta d’algú d’influir en un altre.

4. Inculcar comportaments és una de les finalitats per les quals manipula la televisió.

5. La gent més major és de les més exposades a la manipulació televisiva.

6. Un espectador desprevingut:a) És clarament influenciable.b) Nota les influències, però no li afecten.c) No s’entera de les influències.

7. La publicitat manipula:a) Creant necessitats mitjançant l’excitació sensual del televident.b) Creant falses necessitats d’excitació sexual del televident.c) Creant falses necessitats basades en l’excitació sensual del televident.

8. Alguns dels recursos que utilitza la publicitat són:a) Els efectes especials i les imatges versemblants.b) Les frases curtes i apegaloses i els efectes espacials.c) Els efectes especials i les frases curtes i apegaloses.

9. El televident que no utilitza un producte publicitari:a) No viu en la realitat.b) Està fora de l’actualitat.c) Està en l’actualitat.

10. A la televisió:a) No se li ha de creure tot el que diu.b) Cal creure-li tot el que diu.c) No cal creure-li tot el que vol dir.

Àrea d’Expressió Oral

Debat sobre el tema plantejat a l’àrea de comprensió lectora:

La televisió manipula? Què n’opineu, d’això? Com? Per què? Som nosaltres una prova evident d’aquesta manipulació? Quins tipus de programes creem que manipulen més? Amb quin motiu?

REDACCIÓ

Amb les conclusions que hem tret del debat sobre la manipulació televisiva, farem una redacció d’unes 200 paraules.

- LA DERIVACIÓ -Quan hem treballat el consonantisme, ha sorgit en algun moment el cas de derivats.La derivació és el procediment morfològic de creació lèxica que ens permet l’obtenció de paraules noves a partir de les que ja teníem. Les paraules noves que ens proporciona la derivació s’anomenen derivats, i els elements afegits als lexemes són els afixos.

Com a elements lingüístics que permeten derivar paraules, els afixos no existeixen tot sols, han d’aparéixer lligats a un lexema. Segons el lloc d’aparició respecte del lexema, els classifiquem en:

PREFIXOS

prefix significat exemple

a- "negació" asimetria

ben- “bé” benvingut

bes-, bi- "duplicitat" besavi, bianual

con- (com) "companyia, participació" conviure, commemorar

contra- “oposició, segon lloc o grau” contramaniobra, contraalmirall

des-, dis- "el contrari a o de" desmuntar, discontinu

en- (em-) "intensificació, dins de" engreixar, encerclar

entre- “acció conjunta o recíproca,

intermèdia”

entrelligar, entremirar, entreacte

es- "idea de treure" esllomar

in- (im-, ir-, il-, i-) "negació" infeliç, improbable, il·legible,

prefixos, morfemes que van davant del lexema; ex.: des-calçsufixos, morfemes que van darrere del lexema; ex.: calç-arinfixos, morfemes que van col·locats entre el lexema i el sufix; ex.: calç-ot-et

(el lexema dels exemples és sempre calç-)

irreal

per- "intensificació" perseguir

pre- "anterioritat, temps" prehistòria

re- "repetició" rellegir

sobre- “abundancia, excés” sobrehumà, sobredosi

trans- "d'una banda a l'altra" transportar

SUFIXOS

sufix tipus exemples

-er, -aire, -ista, -à “ofici” forner, drapaire, modista, cirurgià-er, -eria “lloc” galliner, conselleria-at “jurisdicció” bisbat-er, -al, -era “instrument” cendrer, braçal, sucrera-et/eta, -im, -ó/ona “diminutius” mocadoret, polsim, finestró-às/assa, -arro/arra “augmentatius” peuàs, donassa / donarra -ot/ota, -astre/astra “augmentatius

pejoratius”llibrot, carota, politicastre

-am, -ar, -ada, alla, -eda, -atge

“col·lectius” conjunt de…

brancam, canyar, teulada, menudalla, albereda, plomatge

-à/ana, -ànic/a, -àtic/a, au/ava, -enc/a, -eu/eva, -és/a, -í/ina, -er/a, -ota

“gentilicis”habitants o naturals d’un lloc

valencià/ana, balcànic/a, asiàtic/a, eslau/ava, castellonenc/a, europeu/a, maltés/a, alacantí/ina, brasiler/a, cairota

INFIXOS

infixos exemples

-al-, -ol- apeg /al/ ós, raj /ol/ í-all-, -ell-, -ill-, -oll- ceb /all/ ut, got /ell/ ada, branqu /ill/ ó, pot /oll/ ar-an-, -en-, -in-, -on- crid /an/ er, nom /en/ ar, blanqu /in/ ós, sang /on/ ós-any-, -iny- afig /any/ ar, sastr /iny/ ol-ar-, -arr-, -er- llarg /ar/ ut, pont /arr/ ó, camp /er/ ol-ass-, -iss-, -oss-, -uss- egu /ass/ ada, borr /iss/ ol, pic /oss/ ada, cant /uss/ ar-at-, -et-, -ot- peix /at/ er, pell /et/ er, parl /ot/ ejar-atx-, -itx-, -itj-, -ij- esprim /atx/ ar, magr /itx/ ol, munt /itj/ ol, vent /ij/ ol-eg-, -ic-, -us- lladr /eg/ ot, port /ic/ ó, menj /uc/ ar-isc-, -usc- Plov /isqu/ ejar, pedr /usc/ all

Exercicis

Formeu verbs derivats d’aquestes paraules amb els prefixos a-, en- (i la seua variant em-) i es-:

butxaca____________________ llaç_________________ pols_________________

curiositat___________________ gran________________ vell__________________

gàbia______________________ marc_______________ paper________________

magatzem__________________ caixa_______________ lleuger_______________

farina______________________ clar________________ racó_________________

vernís______________________ barat_______________ branca_______________

Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu la graella següent:

Gentilici Població Comarca

alcoià-alcoiana

Alzira

denier-deniera

Xixona

Calp

Catarroja

guardamarenc/a

Oriola

Elx

Elda

banyerí-banyerina

Castalla

Completeu el quadre següent, tenint en compte el que acabeu de veure. Fixeu-vos en l’exemple:

derivat primitiu sufix tipus de sufix

xiqueta xica -eta diminutiu

fadrinot

cotxàs

oliverar

gentada

trosset

xicalla

brancatge

MORFOSINTAXI

ELS PRONOMS FEBLES –II― (Combinació de pronoms)

La col·locació davant o darrere del verb seguix la norma següent:

Han d’anar sempre junts: o els dos davant o els dos darrere.

Sempre col·locarem l’apòstrof tan a la dreta com puguem:li’l donaré però li l’he donat

Ordre de col·locació:

reflexiu 2a persona 1a persona 3a pers.

CI

3a pers.

CD

Complements

adverbials

es etus

emens

liels

el / laels / les

enho

en hi

Les combinacions “LA + HI”, “SE + US” no s’apostrofen:Posa la llibreta damunt la taula: posa-la-hiSe us ha dit que calleu

Davant del verb, els pronoms EM, ET, ES quan entren en combinació amb un altre pronom prenen la forma ME, TE, SE:

Em dóna però me la dónaEt dóna però te’l dónaEs mira però se la mira

Darrere del verb:

a) si es combinen dos pronoms i el verb acaba en consonant (i per tant no es pot apostrofar) el primer adopta la forma plena (-los, -nos, -vos, -me, -te, -se):

vull donar-los-ho, dir-vos-ho, menjar-me’n, donar-te’n

b) si es combinen dos pronoms i el primer acaba en –S, s’utilitza la forma reforçada en el segon:

porta’ns-en, poseu-nos-en, doneu-los-els

c) Les combinacions: “-ME-LA”, “-TE-LA”, “-SE-LA” no s’apostrofen encara que el verb acabe en vocal:

Dóna-me-la; emporta-te-la

No són possibles les combinacions: *HI +HI *HO + EN *HO + HI *HO + HO *EN + EN

QUADRE DE COMBINACIONS BINÀRIES

es em ens et us li els el la les en

em

dav. se’m se m’

te’m te m’

us emus m’

dar. -se’m-se’m

-te’m -te’m

-vos-em-us-em

ensdav.

se’ns se’ns

te’nste’ns

us ensus ens

dar.-se’ns-se’ns

-te’ns -te’ns

-vos-ens-us-ens

et

dav. se’t se t’

dar.-se’t-se’t

us

dav. se us se us

dar.-se-us-se-us

eldav.

se’l se l’

me’l me l’

ens elens l’

te’lte l’

us elus l’

li’l li l’

els elels l’

dar.-se’l-se’l

-me’l -me’l

-nos-el‘ns-el

-te’l -te’l

-vos-el -us-el

-li’l-li’l

-los-el‘ls-el

elsdav.

se’ls se’ls

me’ls me’ls

ens elsens els

te’lste’ls

us elsus els

li’lsli’ls

els elsels els

dar.-se’ls-se’ls

-me’ls -me’ls

-nos-els‘ns-els

-te’ls-te’ls

-vos-els -us-els

-li’ls-li’ls

-los-els‘ls-els

ladav.

se la se l’

me la me l’

ens laens l’

te late l’

us laus l’

li la li l’

els laels l’

dar.-se-la-se-la

-me-la -me-la

-nos-la‘ns-la

-te-la-te-la

-vos-la-us-la

-li-la-li-la

-los-la‘ls-la

les

dav. se les se les

me lesme les

ens lesens les

te les te les

us lesus les

li les li les

els les els les

dar.-se-les-se-les

-me-les-me-les

-nos-les‘ns-les

-te-les -te-les

-vos-les-us-les

-li-les -li-les

-los-les‘ls-les

li

dav. se li se li

me li me li

ens liens li

te lite li

us lius li

dar. -se-li -se-li

-me-li -me-li

-nos-li‘ns-li

-te-li -te-li

-vos-li-us-li

ho

dav. s’ho s’ho

m’hom’ho

ens hoens ho

t’ho t’ho

us hous ho

li holi ho

els hoels ho

dar. -s’ho -s’ho

-m’ho-m’ho

-nos-ho‘ns-ho

-t’ho-t’ho

-vos-ho-us-ho

-li-ho-li-ho

-los-ho‘ls-ho

endav.

se’n se n’

me’n me n’

ens enens n’

te’n te n’

us enus n’

li’n li n’

els enels n’

l’enel n’

la’n la n’

les enles n’

dar. -se’n -se’n

-me’n-me’n

-nos-en‘ns-en

-te’n-te’n

-vos-en-us-en

-li’n-li’n

-los-en‘ls-en

-l’en-l’en

-la’n-la’n

-les-en-les-en

hidav.

s’hi s’hi

m’him’hi

ens hiens hi

t’hit’hi

us hius hi

li hi li hi

els hiels hi

l’hil’hi

la hi la hi

les hiles hi

n’hin’hi

dar. -s’hi -s’hi

-m’hi -m’hi

-nos-hi‘ns-hi

-t’hi-t’hi

-vos-hi-us-hi

-li-hi-li-hi

-los-hi‘ls-hi

-l’hi-l’hi

-la-hi-la-hi

-les-hi-les-hi

-n’hi-n’hi

1.Verb començat per consonant. 2.Verb començat per vocal3.Verb acabat en consonant 4.Verb acabat en vocal

Exercicis

Torneu a escriure cada frase i feu la substitució de l’objecte directe per un pronom feble adequat i combineu-lo amb el que ja teniu:

Joan em deixarà

el cotxeels dinersla casa

me’l deixarà.............................deixarà.............................deixarà

les clausdinerstot el que voldré

.............................deixarà

.............................deixarà

.............................deixarà

Quan torne et portaré

el discels llibresla jaqueta

te’l portaré.............................portaré.............................portaré

les cintescintestot el que desitges

.............................portaré

.............................portaré

.............................portaré

Us ha presentatel seu amicels seus paresla seua veïna

us l’ ha presentat.............................ha presentats.............................ha presentada

El seu amic els durà

la bicicletael discels sobres

els la durà.............................durà.............................durà

el que voldràgelatsles notícies

.............................durà

.............................durà

.............................durà

Ompliu els espais buits amb les formes LI’L o SE’L:

1. Li va caure un botó i com que no __________ sabia cosir, __________ vaig cosir jo.2. Quan agafava un bolígraf d’algú __________ ficava a la butxaca ràpidament perquè

no __________ veren.

3. Té el cabell tan llarg perquè fa deu anys que no __________ talla.4. És estrany que no haja perdut el paraigua: sempre __________ descuida pertot

arreu. Per això jo no ___________ deixe mai!5. Tenia el plat brut, i __________ vaig canviar.6. El cendrer és damunt la taula. Acosta__________, que no hi arriba.7. Pose aquest lluç ací: jo mateixa __________ pesaré, __________ netejaré i

__________ cobraré, i així __________ podrà endur ara mateix.

Ompliu els espais buits amb EL, LI, LI’L, SE’L:

1. Portava un jersei molt esfilagarsat, però no vaig gosar dir________ que _________ canviara.

2. Si ________ telefones, digues ________ que vinga aviat, que _________ vull veure.3. No _________ raspallaré més l’abric. Que _______ raspalle ell!4. No _________ destorbes, que ara estudia; si vols, ja ________ diré que has vingut.5. Diu que ________ ha tocat la loteria, però com que diu tantes mentides ara ja no

______ creu ningú.6. __________ van ensenyar el plànol d’una ciutat imaginària, i ell ________ volgué

copiar.

4. Ompliu els buits amb ELS, ELS LA, ELS EL, ELS ELS, ELS HO (i variants):

1. Per més que t’ho demanen, no _______ faces, els dibuixos; que se’ls facen ells mateixos.

2. El que es va dir no anava per a elles, però no________ vaig poder fer entendre.3. Entre tots han netejat la pissarra; no _______ tornes a embrutar.4. Dissimulaven tots els fracassos que tenien, però un amic de la família _______ va

descobrir.5. No poden obrir la porta, ________ vols obrir tu, per favor?6. Eren tan menuts que no sabien retallar els papers; _______ havíem de retallar

nosaltres.

Substituïu els complements subratllats per la combinació de pronoms adequada:

1. Demà agafaré les instàncies per al meu company. _________________________________2. Miquel ha recomanat el seu llibre a Mercé. ______________________________________3. No has donat la teua adreça al professor. ________________________________________4. Ramon ha comprat pomes per a Tina i Rosa. _____________________________________5. Pep recita poemes a Lídia. ___________________________________________________6. Teresa deu el sopar a Pere i a Jaume. ___________________________________________7. Vam haver de dur el meu germà a urgències. _____________________________________8. Haurem de donar la revista a la portera. _________________________________________9. Emili pagarà una ronda a Quico i Empar. ________________________________________10. Han plantat un arbre nou al bosc. ______________________________________________11. No s’esforça a fer-ho bé. _____________________________________________________12. Xavier ha trencat les tasses sense voler. _________________________________________13. Vam arribar de París amb avió. ________________________________________________14. Marta ha comprat al seu nebot una carpeta nova. __________________________________15. No veig el teu germà des de l’any passat. ________________________________________16. Júlia, pensa bé les coses. _____________________________________________________17. Joan ha llegit un llibre d’aventures. ____________________________________________18. L’avi ha donat una bufetada al seu nét. __________________________________________19. Els ciclistes baixaven ràpidament del port de muntanya. ____________________________20. La teua germana no ha comprat beguda per als xiquets. _____________________________

Completeu els buits de les oracions següents amb el pronom o la combinació que calga:

1. Li hem dit que ens deixe el cotxe i no ____________ ha volgut deixar.2. Júlia li ha fet un regal, però tu no __________ has fet cap.3. Si no has donat la notícia als teus pares, dóna __________, per favor.4. Nosaltres ja hem visitat les exposicions del museu. I vosaltres, __________ heu

visitades?5. Compreu més beguda o no __________ tindrem prou.6. Li hem dit que ens conte la pel·lícula i no __________ ha volguda contar. 7. Quan era jove vivia a Mallorca, però fa temps que no _________ viu.8. El problema que tenen, no saben qui ___________ resoldrà.9. Creia que trobaria Isabel a sa casa, però no __________ he trobada.10. El rellotge que et va regalar el teu cosí, no __________ has posat mai.11. ––Voleu portar-nos això? –– ________ portem de seguida.12. S’ha comprat una pilota però, al seu germà, no _________ deixa.13. Qui ha furtat les claus de damunt la taula? Qui haja sigut que _________ torne.14. Això que m’ha dit, no __________ perdonaré en la vida.15. Si Jaume i Joan ens porten les entrades, __________ pagarem al comptat.16. Passa’m una miqueta de pa. ––Ho sent, però no _________ queda gens.17. Si no has repartit els equipatges als jugadors, reparteix _________ ara mateix.18. Això que m’has fet, no __________ perdonaré mai.19. Quan treballàvem a la mateixa fàbrica, _________ anàvem amb el seu cotxe.20. Si et compres un televisor nou, _________ has de dir. (a nosaltres)21. Vaig comprar uns dolços i, quan vaig arribar a casa, els xiquets estaven

menjant________.22. Saps què ha dit Joana? Que qui vulga veure______ que vaja a sa casa.23. Si vosaltres us embruteu la roba, renteu ________ ràpidament.24. Vés a l’habitació que ara ________ puge jo i ________ llegiré un conte.25. No puc portar les meues germanes al cine. Pots portar__________tu?26. A Jaume, li agradava molt el café, però ara no pot beure ________.27. Has escoltat l’última cançó de Serrat? Jo ________ he escoltada i no ________ ha

agradat gens.28. L’altre dia vaig collir cireres i, ara mateix, estic menjant _________ totes.29. A l’octubre comença un curs de redacció. Vols que tu i jo __________ apuntem?30. Vaig ser jo qui us va agafar les pel·lícules, però demà pensava tornar__________.31. No vages al club, que jo ______ vinc i no ______ he trobat ningú.32. Per què no vas venir a la reunió? ––Volia anar ______, però _______ trobava

malament.33. Quan donarem la felicitació als oncles? ––Quan ________ visitem, ________

donarem.34. Encara no t’ha arribat això? Ara mateix, ________ envie.35. D’on aconseguiu Enric i tu el tabac? __________regalen?

Traduïu les frases següents:

1. Te he llamado la atención más de una vez y ya estoy harta.

_______________________________________________________________________2. Fue una prueba difícil, pero salimos satisfechos de ella.

_______________________________________________________________________3. Lee el párrafo y hazme un resumen del mismo.

_______________________________________________________________________4. Si ha dicho que lo llames por teléfono, hazlo.

_______________________________________________________________________5. Visitó Barcelona y recorrió todas las calles.

_______________________________________________________________________6. Si le hacéis caso, os arrepentiréis.

_______________________________________________________________________7. Muy pronto dirán los ganadores y, por fin, podremos conocer los nombres de los

mismos.

_______________________________________________________________________8. Tengo un buen coche y estoy orgulloso de ello.

_______________________________________________________________________9. Voy a Pego, ¿quieres venir?

_______________________________________________________________________10. Si te gusta esta comida, te puedo dar la receta de la misma.

_______________________________________________________________________

MORFOLOGIA VERBAL I

El verb. Introducció

El verb és la categoria gramatical o classe de paraula que fa la funció de nucli del predicat o del sintagma verbal, i expressa o bé l'acció que realitza o rep el subjecte, o bé la seua existència o estat.

En el verb podem distingir dos components: el lexema verbal i la desinència. El lexema és la part fixa de cada verb i n'expressa el significat lèxic (cant-). La desinència, per contra, expressa el temps, la persona, el nombre, el mode i l'aspecte. També, atenent al fet que la desinència de l'infinitiu acabe en -ar, -er (o re-) o -ir, classifiquem els verbs en tres grups o conjugacions: primera conjugació (acabats en -ar), segona conjugació (acabats en -er o re) i tercera conjugació (acabats en -ir).

- El temps verbal expressa el moment en què té lloc l'acció expressada pel verb. Els temps fonamentals són:

present (expressa l'ara: jo passege) passat o pretèrit (expressa l'ahir o l'abans: jo passejava) futur (expressa el demà o el després: passejaré)

- El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem bàsicament tres modes, encara que altres autors també inclouen el mode condicional:

Mode indicatiu, per a expressar un fet real, constatable: Són les tres menys quart. Mode subjuntiu, per a expressar un desig, temor; qualsevol idea marcada per

l'actitud subjectiva del parlant: M'agradaria que vingueres prompte. Mode imperatiu, per a expressar un manament: Vine ací!

- L'aspecte ens indica l'estat del desenvolupament de l'acció verbal, és a dir, si aquesta acció és acabada o puntual (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per això en els temps del passat distingim els pretèrits perfets (que indiquen, per tant, una acció acabada) dels pretèrits imperfets (que indiquen una acció inacabada).

Aspecte perfectiu: Va anar al cinema. Aspecte imperfectiu: Llegia contes.

Us oferim un quadre amb la conjugació regular abans d'estudiar la conjugació irregular.

Models de conjugació regular

TEMPS I MODES 1a –AR 2a –RE/-ER 3a incoatius/purs –IR

Infinitiu Cant-ar Perd-re / Tém-er Serv-ir / Dorm-irGerundi Cant-ant Perd-ent Serv-intParticipi Cant-at Perd-ut Serv-it

INDICATIUPresent d’indicatiu (jo) cant -e

(tu) -es(ell) -a(nos.) -em(vos.) -eu(ells) -en

perd-Ø tem-Ø -s -s - Ø -Ø -em -em -eu -eu -en -en

Serv- (e)isc dorm -Ø -(e)ixes -s -(e)ix -Ø -im -im -iu -iu -(e)ixen -en

Pretèrit imperfetd’indicatiu

(jo) cant-ava(tu) -aves(ell) -ava(nos.) -àvem(vos.) -àveu(ells) -aven

perd-ia tem-ia -ies -ies -ia -ia -íem -íem -íeu -íeu -ien -ien

serv-ia dorm-ia -ies -ies -ia -ia -íem -íem -íeu -íeu -ien -ien

Pretèrit perfetsimple(indicatiu)

(jo) cant-í(tu) -ares(ell) -à(nos.) -àrem(vos.) -àreu(ells) -aren

perd-í tem -í -eres -eres -é -é -érem -érem -éreu -éreu -eren -eren

serv-í dorm-í -ires -ires -í -í -írem -írem -íreu -íreu -iren -iren

Pretèrit perfet perifràstic(=perf. simple)

(jo) vaig (tu) vas (ell) va (nos.) vam (vos.) vau (ells) van+

INFINITIU (cantar / perdre / témer / servir / dormir)Futur simple(indicatiu)

(jo) cantar-é(tu) -às(ell) -à (nos.) -em(vos.) -eu(ells) -an

Perdr-é temer-é -às -às -à -à -em -em -eu -eu -an -an

servir-é dormir-é -às -às -à -à -em -em -eu -eu -an -an

Condicional simple(indicatiu)

(jo) cantar-ia(tu) -ies(ell) -ia (nos.) -íem(vos.) -íeu(ells) -ien

Perdr-ia temer-ia -ies -ies -ia -ia -íem -íem -íeu -íeu -ien -ien

servir-ia dormir-ia -ies -ies -ia -ia -íem -íem -íeu -íeu -ien -ien

SUBJUNTIUPresent de subjuntiu (jo) cant-e

(tu) -es(ell) -e(nos.) -em(vos.) -eu(ells) -en

perd-a tem-a -es -es -a -a -em -em -eu -eu -en -en

serv-isca dorm -a -isques -es -isca -a -im -im -iu -iu -isquen -en

Pretèrit imperfetde subjuntiu

(jo) cant-ara/-às(tu) -ares/-asses(ell) -ara/-às(nos.) -àrem/-àssem(vos.) -àreu/-àsseu(ells) -aren/-assen

perd-era/-és tem-era/és -eres/-esses -eres/-esses -era/-és -era/és -érem/-éssem -érem/éssem -éreu/-ésseu -éreu/ésseu -eren/-essen -eren/essen

serv-ira/-ís dorm-ira/ís -ires/-isses -ires/isses -ira/-ís -ira/ís -írem/-íssem -írem/íssem -íreu/-ísseu -íreu/ísseu -iren/-issen -iren/issen

IMPERATIU

imperatiu (present) cant-a (tu)

-e (ell/a, vosté) -em (nosaltres) -eu (vosaltres) -en (vostés)

perd- tem- -a -a -em -em -eu -eu -en -en

serv-(e)ix dorm- -isca -a -im -im -iu -iu -isquen -en

TEMPS COMPOSTOSpretèrit indefinit(indicatiu)

(jo) he (tu) has (ell) ha (nos.) hem (vos.) heu (ells) han + PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / dormit)