Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 1

SUMARI Fonètica i ortografia Sons vocàlics. Diftongs. Funcions no vocàliques de la i i de la u. Diftongs creixents i decreixents. Triftongs Morfosintaxi 1. L'article: casos especials d’absència, apòstrof i contracció. Construccions amb l'article el o amb altres estructures amb funció abstractiva o intensiva. 2. Determinants: valor semàntic i ús restringit en registres formals de les formes llur/llurs. Morfologia i usos d’alguns quantitatius i indefinits (qualsevol, hom, cada u, cadascú, els altres...). 3. Adjectius qualificatius: casos amb dificultat. Lèxic Derivació: identificació de lexema, prefix, infix i sufix. Expressió escrita 1. Les propietats textuals. Concepte de coherència, cohesió i adequació 2. La correspondència formal: trets principals, estructura i distribució; llenguatge; tractament

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 2

FONÈTICA I ORTOGRAFIA

ELS SONS VOCÀLICS L'estudi dels sons vocàlics és força complex. Alhora, aprendre els sons per escrit, sense el suport sonor, encara esdevé una mica més complicat. Per això anirem a poc a poc, seguint un concepte i després un altre. Primer parlarem dels diferents sons que estan representats per les diferents grafies; després parlarem de l'obertura dels sons, és a dir, quins són oberts i quins tancats. Finalment intentarem donar unes pautes de pronúncia i uns exercicis pràctics per aprendre a diferenciar cadascun dels sons vocàlics. És important que mentre preparis aquest tema et conscienciïs que hauràs d'intentar pronunciar cadascun dels sons, seguint les instruccions que vagis trobant. Per tant, si estàs menjant no podràs produir els sons fàcilment ni amb correcció; res de xiclets ni caramels i també, fora la vergonya -imagino que estàs sol- per produir sons cal obrir la boca, mirar com posem la llengua, com i per on surt l'aire, fer sorolls estranys... és l'única manera que surti. Per tant... a treballar! Sons i grafies En català tenim 5 grafies per representar els sons vocàlics que, com bé saps, són:

a e i o u Aquestes grafies, però, representen més de 5 sons. En català tenim fins a 8 sons vocàlics que en determinades zones queden en 7. A Estratègies pràctiques trobaràs un mapa del domini lingüístic català que marca quines són les zones on es fa servir el català oriental o l'occidental, i alhora també apareixen els diferents dialectes del català. Ens centrarem bàsicament a aprendre els 8 sons existents i esmentar els del català oriental que són els que més es fan servir sobretot als mitjans de comunicació i en la fixació de l'estàndard. Això no vol dir que siguin ni millors ni pitjors, ni més correctes que els altres, sinó, probablement, els més utilitzats. Si t’interessa aprofundir en la llengua catalana, més enllà d'un ús normal -arribar al nivell 3, per exemple- podràs estudiar àmpliament tots els trets fonètics, morfològics i sintàctics de tots els dialectes catalans.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 3

La vocal neutra La diferència més important entre els sons vocàlics en els diferents territoris de parla catalana és que el català oriental fa servir la vocal neutra, mentre que l'occidental no. Mira’t el mapa del domini lingüístic i podràs veure quins territoris són els del català oriental i quins els de l’occidental. La vocal neutra és un so intermig entre a i e, que sona semblant a una a, però més tancat. Aquest so el trobem en una síl�laba dèbil -o àtona- i representat per les grafies a o e. Sons vocàlics Així doncs, la grafia a tindrà dos sons: quan és una síl�laba dèbil la neutra, i quan és una síl�laba forta -o tònica- el so de a que en català sempre és obert.

/ ə / neutra / a / oberta

La grafia e té el so neutre quan és una síl�laba dèbil i quan és forta té dos sons l'obert i el tancat. Per tant la e té 3 sons, un dels quals el comparteix amb la a.

/ ə / neutra / ε / oberta / e / tancada

La grafia de la i només té un so.

/i /

La grafia o també té 3 sons; quan és dèbil es pronuncia com una u, i quan és forta pot ser oberta o tancada.

/u/ / / oberta /o/ tancada

La grafia de la u, igual que la i, només té un so, el mateix que la o dèbil.

/u /

Per tant tindrem:

/ a / / ə / / ε / / e / / i / / / / o / / u /

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 4

Obertura de les vocals Els sons de les vocals en català són obert o tancats. El fet que un so sigui obert o tancat respon a una qüestió física molt senzilla: quan obrim la boca, produïm un so obert, mentre que quan la tanquem, el produïm tancat. Així doncs, obre la boca ben oberta, el màxim possible i pronuncia e. Allarga el so, és a dir: eeeeeeeeeeee i escolta’t. Ara, tanca la boca tant com puguis -però que continuï una mica oberta, com si fessis “morrets”- i pronuncia la mateixa e, allargant-la: eeeeeeee. Fixa’t novament en el so: és diferent del d'abans. De fet el so tancat no es fa fent “morrets”, això ho hem fet perquè ens sigui més fàcil l'exercici. Intenta ara fer el so obert i el tancat, i fixa’t com sonen diferents. A continuació fes el mateix amb el so de o. Pronuncia’l amb la boca ben oberta i després amb la boca tan tancada com sigui possible, sense tancar-la del tot. Com pots veure passa el mateix que amb el so de e. Ara que ja tens la teoria per practicar amb els sons e i o. Prova una estona de realitzar-los i d’escoltar-te amb atenció. Exercici Ara farem una prova: intenta pronunciar a poc a poc les paraules que tens a continuació; una a una, sense pressa. Mel, pell, dret, cel, bell, creu. Sabries dir quines són les obertes i quines les tancades? Ara fes el mateix amb aquestes altres paraules. Col, molt, so, no, por, ronc. Has diferenciat les obertes de les tancades? Trobaràs les solucions a la pàgina d’exercicis a fonètica, vocals, obertura e i o, exercici1.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 5

ELS DIFTONGS Un diftong és un grup de dues vocals, l'una forta i l'altra feble o totes dues febles, en una mateixa síl�laba. En aquesta combinació sempre hi ha d'haver una i o una u. Un hiat són dues vocals juntes que no formen diftong. És a dir, per formar diftong cal una i/u i una altra vocal, però no pot ser diftong qualsevol combinació, com veurem a continuació. En català tenim dues menes de diftongs:

• decreixents: de la vocal forta a la vocal feble. Vocal + i/u • creixents: de la vocal feble a la vocal forta, qu i gu + vocal

Decreixents Ai aire Au allau Ei reina Eu peu Ii Iu viu Oi noi Ou bou Ui cuina Uu duu

Creixents ua: guàrdia, quatre üe: aigüera, eqüestre üi: argüir uo: quota

FUNCIONS NO VOCÀLIQUES DE LA I I DE LA U La i ¡ la u poden ser semiconsonants quan van entre vocals o al començament d'un mot: noia, cauen, iode. En aquests casos separen la i o la u amb la vocal de darrera, com si d’una consonant es tractés.

No-ia ca-uen io-de TRIFTONGS Triftongs són grups de tres vocals que formen part d'una mateixa síl�laba. En català només tenim el grup uai, que es troba en el mot guaitar i en altres de la mateixa família. També el trobem en algun nom propi, com Alguaire, Paraguai… Mira a Estratègies pràctiques l’arxiu separació de síl�labes.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 6

MORFOSINTAXI 1. L'ARTICLE: CASOS ESPECIALS D’ABSÈNCIA, APÒSTROF I CONTRACCIÓ L'article és un mot que solen portar al davant els noms i els adjectius. La seva funció és de mer acompanyant i precisa el gènere i el nombre del substantiu.

masculí Femení singular El – el camí La – la taula plural Els – els camins Les – les taules

Els articles el i la davant un mot que comenci per vocal o h s'apostrofen i prenen la forma l’: l'home, l'ombra. Els articles el i els en contacte amb les preposicions a, de i per es contrauen i donen les formes següents.

A + el — Vaig al camp. A + els — Anem als concerts. De + el — Vine del bosc. De + els — Venim dels edificis nous. Per + el — Passo pel carrer. Per + els – Caminem pels carrers.

Quan el mot que segueix l'article s'ha d'apostrofar, no hi ha contracció.

Porta aquest llibre a l'avi i aquell altre al pare. He vingut de l'hort del padrí Quan va pel carrer, l'avi passa per l'ombra

Excepcions No s’apostrofen els casos següents: • Els femenins que comencen per i, u, hi o hu àtones.

la ¡dea, la unió, la història, la humitat.

• Els noms de lletres: la a, la ena.

• Els mots que comencen per i semiconsonant: el iogurt, el iode, la hiena.

• Les paraules: la ira, la una (hora) i la host.

• Quan pot haver-hi confusió:

la asimetria, la ira, la anormalitat (la simetria, lira, la normalitat)

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 7

Casos especials • A les sigles se segueix la normativa tenint en compte que el so de

la sigla és el que pronunciem com si fos una paraula sencera. Així doncs, davant de mots femenins començats per i o u dèbils no s’apostrofarà. la UEFA (eufa), l’FP (efapé), la UGT (ugeté)

• Davant de signes o mots que es pronuncien amb una vocal

inicial. l'11 de setembre, l'1 de Maig, l'stop • S’han de fer les contraccions amb les preposicions

compostes.

Cap a: Vaig cap al despatx. Des de: Des del matí que no parla. Fins a: Anirem fins als estables. Per a: És una carta per al director.

• En usos formals prescindim de l'article davant dels noms de persona; en aquests casos sol aparèixer el nom i el cognom de la persona. Josep Pla va escriure El carrer estret. Pascual Maragall va assistir a l’acte a títol personal. • A les enumeracions es pot repetir l'article de cada element o bé estalviar-se aquesta repetició. A l’acte, hi van assistir directors, presidents i caps de totes les seccions. A l’acte, hi van assistir els directors, els presidents i els cap de totes les seccions. És imprescindible, però, posar l'article a tots els elements quan tenen gèneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d'identificar cada element: A l’acte hi van assistir les directores, els presidents i els cap de totes les seccions.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 8

• Pel que fa als dies de la setmana:

– No porten article quan fan referència a un dia concret, inclòs entre els set dies anteriors o posteriors al dia en què es parla: Ens veurem divendres. (dit, per exemple, el dimarts anterior) – Porten article quan es refereix a una repetició, una generalització, o quan el dia en qüestió queda més enllà d'un marge de set dies abans o després del dia en què es parla: El dilluns i el dimecres faig natació. (tots els dilluns i dimecres) L’excursió serà el dissabte 22 de juny. (si ho diem, per exemple, el 5 de maig)

• Hi ha molts topònims que per tradició duen article. Cal escriure’l en minúscula (excepte a principi de frase) i dins d'un text, s’ha de contraure si està en contacte amb les preposicions de, per o a, en els casos que la normativa general fa contracció. Vaig a buscar bolets pel Berguedà. Anàvem de l’Alguer a les Balears en vaixell.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 9

CONSTRUCCIONS AMB L'ARTICLE EL O AMB ALTRES ESTRUCTURES AMB FUNCIÓ ABSTRACTIVA O INTENSIVA La forma lo davant mots abstractes que, considerats com a neutres, el castellà introdueix amb l'article lo, es considera incorrecte en català. En aquest casos escriurem i pronunciarem l'article el. Ex.: No distingeix el ver del fals. El català no té un article neutre, sinó que té un conjunt de formes pròpies que expressen el mateix, algunes de les quals referim a continuació.

castellà Català "a lo mejor" potser / segons com / si molt convé "de lo contrario" si no / altrament "en lo referente a" quant a / pel que fa a "de lo lindo" d'allò més bé / molt bé "lo bueno del caso" el que té de bo el cas / el més bo del cas "lo mismo da" tant és / tant me fa / tant se val "a lo loco" a la babalà / de qualsevol manera "lo que son las cosas" ves per on! / com són les coses "por lo menos" almenys / si més no / ben bé "por lo visto" pel que es veu / pel que sembla "por lo cual" per la qual cosa / i per això "lo que faltaba" el que faltava / només faltava això

No has de confondre l'article masculí propi de la varietat nord-occidental (lo pare, los pares), ben correcte, amb el lo neutre castellà. Diferents estructures per evitar el lo incorrecte Sempre que aparegui un lo neutre heu de canviar-lo per una altra opció. Aquí te’n proposem algunes. Un cop t’acostumis a fer-les servir, no et semblaran estranyes. Els casos més freqüents en què utilitzem l'article neutre els podem substituir fàcilment per pronoms o perifrasis segons estiguin davant de: • un pronom relatiu: el, allò, això, la cosa

Ex. Digueu-nos lo que hem de fer. Digueu-nos el / allò / això / la cosa que hem de fer.

• un pronom interrogatiu: què Ex. Entens lo que et vol dir? No entenc lo que diu. Entens què et vol dir? No entenc què diu.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 10

• un adjectiu qualificatiu: el, les coses, el que

Ex.: No distingeix lo vell de lo nou. No distingeix el vell del nou, o les coses velles de les coses noves, o el que es vell del que es nou. Ex.; Fixa't lo gran que és. Fixa't com és de gran, o que gran és.

• un participi Ex. Actua segons lo pactat. Actua segons el pacte, o segons el que havien pactat. En resum sempre que trobis un lo neutre, has de treure’l. A vegades no n’hi ha prou a canviar-lo per una altra paraula, sinó que cal refer tota la frase. 2. DETERMINANTS LLUR/LLURS Valor semàntic La forma llur/llurs és un possessiu. El podem fer servir per referir-nos a diversos posseïdors, en tercera persona: llur per al singular i llurs per al plural, segons que sigui una o més d'una les coses posseïdes. Es pot dir: Els pares i llur fill o Els pares i el seu fill Els pares i llurs fills o Els pares i els seus fills Però recorda que llur / llurs només es poden emprar referides a més d’un posseïdor, de manera que dir: el pare i llurs fills seria una incorrecció. Ús Els possessius llur, llurs es consideren formes literàries, per tant només les farem servir en aquests contextos.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 11

MORFOLOGIA I USOS DELS QUANTITATIUS I INDEFINITS Els quantitatius i indefinits són aquells mots que donen al substantiu una certa idea de quantitat, però sense concretar-la com en el cas dels numerals. Els quantitatius Els quantitatius com a determinatius que són poden actuar com a modificadors directes del nucli del sintagma nominal –SN- o com a nucli de l’SN si estan substantivats. En el primer cas seran adjectius i en el segon, pronoms. Observa els exemples. Quant sucre / Quant de sucre Bastant cafè / Bastant de cafè Algún home / Algú En el primer cas són modificadors del substantiu, és a dir adjectius, perquè el mot més important és el substantiu; mentre que en el segon cas fan de nucli, és a dir de pronom, perquè són la paraula més important. Com a determinatius que són concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen. Això vol dir que tenen flexió de gènere i nombre. Però cal tenir en compte que no tots tenen 4 formes. A continuació ho veurem en detall. Hi ha quantitatius que tenen les 4 formes:masculí, femení, singular i plural.

quant quanta quants quantes tant tanta tants tantes molt molta molts moltes poc poca pocs poques

D'altres, només en tenen dues: singular i plural.

bastant bastants gaire gaires

Així doncs, bastant no té forma femenina: Hi ha bastant feina.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 12

I uns altres que sempre tenen la mateixa forma i són, per tant, invariables:

massa força prou més

menys que

Els quantitatius poden emprar-se seguits de la preposició de. Els únics que no accepten aquesta construcció són: massa, força i que. Així podem dir:

Molta de gent / Pocs d'homes / Quant d’oli… Però seria incorrecte:

Massa de gent / Força de vi en lloc de: Massa gent / Força vi

Altres construccions incorrectes, però freqüents són:

incorrecte correcte

H¡ ha masses cadires. Hi ha massa cadires.

No tinc prous diners. No tinc prou diners.

També hi ha una colla de locucions que tenen valor quantitatiu:

una colla de, un munt de, tot de, gens de, una mica de, un bé de Déu de…

Recorda que…

• En les frases interrogatives, condicionals o negatives, convé reservar massa per a quan realment volem indicar “excessivament”, i emprar gaire quan volem indicar “molt”.

No tinc massa feina (no tinc una feina excessiva, que superi les meves possibilitats, però tinc feina). No tinc gaire feina (no tinc feina suficient, puc agafar més feina)

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 13

• No confonguis l’ús de gens amb el de res (pronom que equival a “cap

cosa”). No tinc gens de feina. (no: No tinc res de feina) No em queda res per fer. Els indefinits Els indefinits determinen el nom amb el mínim de precisió. Estan inclosos dins la denominació general de determinatius, per tant, poden actuar com a modificadors directes del nucli del sintagma nominal –SN- o com a nucli de l’SN si estan substantivats. En el primer cas seran adjectius i en el segon, pronoms. Les formes dels indefinits variables són:

SINGULAR PLURAL Masculí Femení Masculí Femení Un una uns unes Algun alguna alguns algunes Tot tota tots totes mateix mateixa mateixos mateixes Cert certa certs certes Altre altra altres altres Tal Tals qualsevol Qualssevol qualsevulla qualssevulla

ambdós ambdues sengles

També són invariables ¡ funcionen exclusivament com a nucli del SN, és a dir com a pronoms els següents indefinits:

algú ningú tothom res tot

Les formes dels indefinits invariables són:

Cap cada

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 14

Recorda que…

• El mot algo és incorrecte; en lloc seu, s’ha d’usar: alguna cosa o res.

Hi ha alguna cosa que no va bé. Vols res més?

• En lloc de el/els/les demés, s’han de fer servir formes com ara: els altres, els restants... o, en sentit genèric, la resta.

Ja he fet tres exercicis; la resta els faré demà.

• Cada equival a “tots els elements d’un conjunt, no aquest o aquell en particular”.

Cada ovella al seu corral. Es consideren preferibles les formes cada dia, cada setmana, cada mes, cada any en lloc de tots els dies, totes les setmanes, tots els mesos, tots els anys.

• Mateix, mateixa, mateixos, mateixes són adjectius i, per tant, acompanyen sempre el nom i no s’usen mai com a pronoms. Per evitar-ho es pot recórrer a diversos pronoms febles i al possessiu, o de vegades pots suprimir-los. Exemples:

incorrecte correcte Va identificar el virus; les característiques del mateix són...

Va identificar el virus; les seves característiques són...

Un any després de comprar el pis va vendre el mateix per gairebé el doble.

Un any després de comprar el pis el va vendre per gairebé el doble.

Han fet un teatre nou, i en la inauguració del mateix hi va haver un problema.

Han fet un teatre nou, i en la inauguració hi va haver un problema.

• La forma hom, que és molt formal, equival a l’impersonal es, o a les

formes algú, hi ha qui, n’hi ha que... Hom creu que aquest producte és estimulant. Es creu que aquest producte és estimulant. N’hi ha que creuen que aquest producte és estimulant.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 15

• Les formes varis o vàries són els plurals de l’adjectiu qualificatiu

vari i vària (que vol dir “de caràcter diferent, de distinta espècie o mena”).

Una faldilla de colors varis. Per tant, no es poden utilitzar com a adjectius indefinits.

Hi havia uns quants alumnes suspesos. (o bé: alguns, diversos, diferents...).

3. ADJECTIUS QUALIFICATIUS CASOS AMB DIFICULTAT Els adjectius que presenten més irregularitats pel que fa a la flexió de gènere i nombre són els que esmentem a continuació. Adjectius acabats en –s, -ç, -x, -tx, formen el plural masculí amb la terminació –os.

gris grisa grisos grises feliç feliç feliços felices annex annexa annexos annexes baix baixa baixos baixes gavatx gavatxa gavatxos gavatxes

Adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural masculí.

fosc fosca foscs / foscos fosques

trist trista trists / tristos tristes

mixt mixta mixts / mixtos mixtes

boig boja boigs / bojos boges

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 16

Adjectius d’una terminació o invariables que tenen la mateixa forma per al masculí i els femení.

acabats

amb singular plural alguns casos

especials -ble possible possibles -al normal Normals anòmal - anòmala

-el fidel fidels paral�lel – paral�lela

-il difícil difícils tranquil - tranquil�la

-ar escolar escolars avar – avara rar - rara -or superior superiors incolor - incolora -ant elegant elegants sant - santa -ent obedient obedients atent - atenta content - contenta

lent - lenta

-a (*) agrícola agrícoles -e (*) alegre alegres

(*) Com a solució pràctica, podeu comparar els adjectius acabats en vocal neutra –només els de vocal neutra- amb els del castellà. Quan en castellà tinguin una terminació també en tindran una en català i quan en castellà en tinguin dues, en català també. Exemples: “ancho-ancha” ample–ampla; “tierno-tierna” tendre-tendra; “alegre-alegre” alegre-alegre. Excepte: “pobre-pobre” pobre-pobra; “rudo-ruda” rude-rude. Adjectius acabats en –aç, -iç, -oç tenen una sola terminació per al singular i dues per al plural.

audaç audaç audaços audaces feliç feliç feliços felices precoç precoç precoços precoces

A Estratègies pràctiques, adjectius de dues terminacions, trobareu alguns adjectius d’ús freqüent que solen presentar dubtes.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 17

LÈXIC DERIVACIÓ

La llengua té mecanismes per enriquir el lèxic i formar paraules noves.

Un d’aquests mecanismes és la derivació, procediment que consisteix a afegir a un radical –o lexema- nominal o verbal un o més fonemes que anomenem sufixos (quan van al final), prefixos (quan van al principi) o infixos (quan van entre el radical i el sufix). Per exemple: del substantiu ball deriva el verb ballar i d'aquest darrer l'adjectiu ballador.

ball > ballar > ballador

mirall > emmirallar

neguit > neguitejar

Així doncs, ball serà un mot primitiu respecte als seus derivats. Igual que mirall i neguit.

prefix radical infix sufix ball- -ador em- mirall- -ar neguit- -ej- -ar

En aquests casos, els tres substantius són alhora lexemes. Però no sempre és així. A vegades hi ha algunes lletres que fan de pont però no són ben bé part del radical perquè no apareixen en tots les derivats.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 18

Fixa’t en els següents:

porta > porter > porteria

arbre > arbreda > arbrat

sobre > ensobrar

prefix radical infix sufix port- -eria arbr- -at en- sobr- -ar

Aquests fonemes –prefixos, sufixos i infixos- són invariables i en el cas dels sufixos, com que coincideixen amb la terminació de la paraula, estan relacionats amb l’accentuació. És a dir, si agafem el sufix –ès, -esa, per formar gentilicis, sempre ens trobarem amb la mateixa terminació i per tant, les paraules formades amb aquest sufix, quan s’accentuïn, s’accentuaran igual, fins i tot pel que fa a l’obertura de la vocal.

francès, anglès, danès, portuguès…

Val la pena fixar-se en l’accentuació dels sufixos perquè ens ajudaran a accentuar correctament.

A les properes unitats anirem veient els diferents fonemes i el significat que aporten.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 19

EXPRESSIÓ ESCRITA LES PROPIETATS TEXTUALS. CONCEPTE DE COHERÈNCIA, COHESIÓ I ADEQUACIÓ A vegades tendim a pensar que escriure i parlar són coses totalment diferents, i tot i que sí que hi ha diferències, cal aclarir que el llenguatge escrit no ha de ser complicat per ser correcte, sinó ben al contrari. En alguns casos podem escriure les coses tal i com les diem sense que per això hagin d'estar malament. Amb això volem dir que no cal ser rebuscat ni carregat per fer bons textos; i alhora cal adonar-se que escrivim per a una tercera persona que ens agrairà de veritat entendre allò que li diem, per tant, en aquest sentit, no cal complicar-se la vida, simplement cal fer-ho bé. Entenem per propietats textuals aquelles característiques que fan que un text sigui entenedor. Més enllà de la teoria, el que pretenem en aquesta primera unitat és donar unes pautes que ens ajudin a fer bons textos, i és des d’aquesta perspectiva que apuntem algunes consideracions que et poden ser útils. L'adequació Abans de redactar un text, cal planificar-lo. En aquest procés hem de plantejar-nos les qüestions següents:

A qui vull escriure? Destinatari

Grau de formalitat, fórmules de tractament, gènere, varietat dialectal, registre lingüístic ...

Sobre què vull escriure?

Temes, motius, missatge, situació comunicativa ...

Per què vull escriure?

Objectius comunicatius, finalitat del text ...

Com ho vull escriure?

Estructura, esquema, extensió, difusió del text...

Amb aquestes reflexions analitzarem les circumstàncies que ens duen a comunicar-nos: la identitat de la persona o persones que llegiran el text, el missatge que volem exposar, el propòsit de la comunicació i l'extensió o estructura del text final.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 20

La coherència La coherència és la propietat que fa possible la comprensió global del text, és a dir, del tema i dels continguts tractats. Per tant, perquè l'escrit sigui intel�ligible, és bàsic tenir clar quina informació seleccionem i com l’estructurem al llarg del text. Per millorar la coherència d'un text escrit, tindrem en compte els aspectes següents:

Origen i recollida de la informació

Fer una pluja d'idees, documentar-se, prendre apunts, fer un esquema ...

Selecció de la informació

Seleccionar, ordenar i agrupar les idees.

Progressió de la informació

Fer una progressió lineal, del tema principal, dels que se'n deriven ...

La cohesió Es refereix a les articulacions gramaticals del text. Té en compte els lligams lingüístics establerts entre les unitats que conformen el text. Inclou aspectes de morfosintaxi com ara: l'ús de les subordinades, les pronominalitzacions, les formes temporals dels verbs, els enllaços (conjuncions, preposicions, adverbis ... ), els signes de puntuació, precisió lèxica ...

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 21

3. LA CORRESPONDÈNCIA FORMAL Fins fa poc temps, la carta era el text característic de la comunicació escrita interpersonal, ja sigui entre dues persones o entre una persona i entitat, associació o administració. Avui dia, juntament amb la carta trobem el correu electrònic que està a mig camí de la nota i la carta. Tot i així, la carta continua sent el text més usat en la comunicació interpersonal, sobretot a l’àmbit administratiu. Paràmetres formals de la carta En la redacció de la carta tindrem presents certs requisits o regles formals, que donen una personalitat pròpia a aquesta mena d'escrit. Aquests requisits són els següents:

• Situarem el nom i l'adreça de la persona destinatària sota la denominació de l'organisme.

• Alinearem per l'esquerra tots el textos seguint l'eix vertical que dibuixen les línies de la denominació de l'organisme. En iniciar els paràgrafs podem fer-ho: amb una entrada, o amb la separació per un doble espai; no posarem entrada, però, al primer paràgraf.

• Situarem el nom i el càrrec de la persona emissora, amb aquest ordre, sota la seva signatura.

• La datació de la carta pot posar-se a dalt a mà dreta, o a sota, tant a la dreta com a l’esquerra, indiferentment. També convé recordar que la millor carta és aquella que conté les 3 C: clara, curta i concisa; i millor si en té 4: correcta.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 22

c. Distribució

d. Llenguatge Els documents, en general, han de tenir algunes característiques específiques. La claredat és la característica principal. Per aconseguir claredat farem servir els mots correctes i serem concisos. Cal dir només allò que és necessari i, per tant, tendirem a la simplificació i a la selecció de la informació que s'ha d'incloure en el document, sense que per això deixi de tenir coherència. Farem servir frases curtes i organitzarem els paràgrafs lògicament. D'aquesta manera aconseguirem desimboltura i vivacitat.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 23

TRACTAMENT En la correspondència escrita, el tractament pot presentar un caràcter més o menys formal. Així, segons sigui el cas, utilitzarem el tractament personal o el tractament protocol�lari. Tot el tema de tractament és important per escriure correctament els textos, però cal diferenciar el que s’ha de saber i el que cal consultar. En els exàmens generals de llengua catalana no se sol preguntar aspectes de protocol, en canvi, sí que es penalitza no usar correctament el tractament personal. Personal En el tractament personal, segons qui escriu o envia la comunicació, podem usar tres tractaments diferents:

• La 1ª persona del singular (línia individualitzada i personal) • La 3ª persona del singular (to impersonal) • La 1ª persona del plural (en nom de la institució, oficina o

departament on s'enquadra qui redacta el text) Així mateix, qui escriu pot fer servir un seguit de fórmules fixes: l'infrascrit / la infrascrita; el sotasignant / la sotasignanta; el sotascrit / la sotascrita; qui subscriu; qui sotasigna, etc. A qui rep l'escrit, se’l pot tractar en :

• 2ª persona del singular (tu: relació de confiança) • 3ª persona del singular (vostè: màxima formalització) • 2ª persona del plural (vós: barreja de cordialitat i respecte). Va molt

bé perquè serveix alhora per al masculí i per al femení. Abans d’escriure un text, és imprescindible decidir el tractament perquè això implica fer servir unes formes verbals o unes altres, uns pronoms o uns altres… que cal mantenir al llarg del text, i sobretot que no s’ha de barrejar.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 24

Fixeu-vos en el fragment següent, exemplificat des de diferents tractaments. T’escric per demanar-te que assisteixis a… Espero comptar amb la teva presència. Us escric per demanar-vos que assistiu a… Espero comptar amb la vostra presència. Li escric per demanar-li que assisteixi a… Espero comptar amb la seva presència. Els escric per demanar-los que assisteixin a… Espero comptar amb la seva presència. I encara si canviem el tractament de l’emissor, és a dir, de qui escriu, tenim: T’escrivim per demanar-te que assisteixis a… Esperem comptar amb la teva presència. Us escrivim per demanar-vos que assistiu a… Esperem comptar amb la vostra presència. Li escrivim per demanar-li que assisteixi a… Esperem comptar amb la seva presència. Els escrivim per demanar-los que assisteixin a… Esperem comptar amb la seva presència. Protocol o honorífic Definició Els tractaments són títols de cortesia que donem a una persona per la seva autoritat, càrrec o categoria social. En el llenguatge administratiu, els tractaments s’han mantingut moltes vegades d’una manera abusiva i més per inèrcia que no pas per necessitat.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 25

Ús 1. Malgrat que hi ha qui considera que seria més natural col�locar el tractament amb el càrrec i no amb el nom de la persona, s’ha d’escriure com s’ha fet tradicionalment:

tractament + nom i cognom/s, càrrec Molt Honorable Senyor Pascual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya o bé

càrrec, tractament + nom i cognom/s el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Senyor Pascual Maragall 2. Les abreviatures dels tractaments s’han d’escriure amb majúscula inicial. Pel que fa al tractament de senyor o senyora, que és el general que tenim totes les persones, cal recordar que quan apareix sencer s’escriu amb minúscula; quan apareix abreujat s’escriu amb majúscula inicial (Sr./Sra.); però, quan és un element d’un altre tractament s’ha d’escriure sempre amb majúscula inicial.

Il�lustre Senyora (Il�ltre. Sra./ I. Sra.) 3. Quan el càrrec l’ocupa una dona, s’ha d’escriure la forma femenina del tractament. En el cas que no reconeguem si el càrrec l’ocupa un home o una dona, ho esbrinarem, informant-nos-en al lloc on dirigim la comunicació. Per concloure, seguint la tendència d’altres administracions europees i d’acord amb les indicacions que sobre aquest tema fan els organismes competents i la normativa actual, cal anar suprimint aquest tipus de tractament en contextos generals i reservar-lo només per als solemnes i protocol�laris (p. e. a les invitacions). Amb tot, en els documents escrits, els tractaments protocol�laris es poden mantenir en les dades del destinatari, però cal eliminar-los sistemàticament dins el text.

Unitat 1

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria. 26

Consulta a Estratègies pràctiques els arxius fórmules fixes – datació de documents – tractament. La informació que contenen els arxius de fórmules fixes i de tractament no cal aprendre-la de memòria, però sí que cal tenir-la present per quan es necessiti. Si no has fet el curs del nivell B amb nosaltres, ves a Estratègies pràctiques i mira’t l’arxiu Consideracions per redactar un text.