Unió europea

La Unió Europea

1 Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès

1.- LA CONSTRUCCIÓ DE LA UE

2

3

La construcció de la Unió Europea I

La U.E. és un conjunt d’estats europeus que comparteixen

unes institucions i una política comuna en matèria social i

econòmica. La unió va ser exigida per:

• La ruïna econòmica després de la IIª Guerra Mundial.

• El sorgiment de noves potències (EE.UU. i URSS)

• La decadència d’Europa i la superació de les rivalitats

internes.

• La necessitat d’enfortir-se davant les àrees capitalistes i

comunistes.

A) Els inicis de la unitat:

• Creació de l’OECE (Organització Europea de Cooper.

Econ.)per administrar les ajudes del Pla Marshall (1948)

• Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer)

entre Alemanya, França, Itàlia i el Benelux (1951). Antecesora

de la CEE. Establir un mercat comú de matèries fonamentals del

desenvolupament industrial entre antics enemics (superar les

rivalitats): França i Alemanya. Objectiu: aconseguir la lliure

competència en el mercat del carbó i de l’acer per aconseguir

preus més barats i assegurar-ne el

B) La Comunitat Econòmica Europea:

• L’èxit de la CECA va conduir a l’ampliació del mercat comú a altres

productes.

• Es va signar el Tractat de Roma el 1957, data de fundació de la

Comunitat Econòmica Europea o Mercat Comú Europeu.

• Compromís de lliure circulació de mercaderies, establiment d’una unió

duanera i l’establiment d’una política comuna en matèria pesquera,

agrària, transports, comerç i energia (EURATOM)


4


La Organización Europea para la Cooperación Económica (OECE) fue un

organismo internacional fundado el 16 de abril de 1948 por Portugal, Reino Unido,

Francia, Alemania, Italia, Países Bajos, Bélgica, Luxemburgo, Austria, Dinamarca,

Noruega, Grecia, Suecia, Suiza, Turquía, Irlanda e Islandia, con el objetivo de

administrar las ayudas del Plan Marshall. Su objetivo consistió en facilitar el

comercio, conceder créditos y fomentar la liberalización del capital. Se amplió

cuando ingresó España en 1958 y, con el ingreso en 1961 de EE. UU. y Canadá,

países no europeos, se convirtió en la Organización para la Cooperación y el

Desarrollo Económico (OCDE) fijando su sede en París.

CULTURA

5

La construcció de la Unió Europea II

A) Tractat de Mastrich (1992):

• Revisa el Tractat de Roma i amplia la CEE a qüestions de política

exterior, de defensa i seguretat comuna (PESC)

• Es canvia el nom: Unió Europea.

• Impuls a la unió econòmica amb la creació de l’Euro.

• Impuls al espai Schengen (1995), amb la supressió del control a les

fronteres pels ciutadans comunitaris.

• Impuls al concepte de Ciutadania Europea (dret a circular i residir

lliurement a territori dels estats membres, dret a sufragi al parlament

Europeu i les eleccions municipals de l’estat on es resideix...)

• Creació del Banc Central Europeu.

• Més poder pel Parlament Europeu.

B) Tractat de Lisboa (2007):

• Normes de funcionament d’una U.E. que s’ampliava a 27 membres

• Les normes s’aprovarien no per consens si no per majoria

qualificada: necessari tenir el suport del 55% dels estats membres i

que representin a la vegada el 65% de la població de la U.E.


6


7

La construcció de la Unió Europea III

Procés d’adhesió d’Espanya a la U.E.

• Dictadura Franco: aïllament polític i econòmic d’Espanya durant els anys

40 (endarreriment respecte els altres països europeus) i negativa a

l’adhesió a la CEE per no ser un país democràtic.

• Restabliment de la democràcia el 1978: inici de negociacions: necessitat

de transformar l’economia espanyola a l’economia comunitària en l’àmbit

de la producció agrària i pesquera o acabar amb els monopolis, entre

d’altres.

•El capitalisme espanyol necessitava la incorporació als circuits econòmics

internacionals

• 1986: Espanya ingressa a la CEE.

• Espanya es trobava molt allunyada de la mitjana social i econòmica de la

Europa comunitària

• Els objectius del govern espanyol eren: recuperar la identitat política i

cultural europea per a Espanya i assolir uns nivells de riquesa i benestar

similars als dels altres membres.


8

Fer activitat pàg.312 i 313 1.- LA CONSTRUCCIÓ DE LA UE

9

2.- LES INSTITUCIONS DE LA UE

Les institucions de la U.E. I

Consell Europeu:

• Màxim òrgan de decisió política de la U.E.

• Caps d’Estats o de Govern+ ministres exteriors de cada país

+ president de la Comissió .

• Reunions: 2 vegades per semestre)

• Definir orientacions polítiques i econòmiques generals

•President: Herman Van Rompuy

Consell de la Unió Europea:

• Representa als governs dels estats membres

• Reunió de Ministres segons el tema a tractar.

• Funcions: legisla en comú amb el Parlament Europeu

(Codecisió), i els pressupost.

•Seu a Brussel·les

Comissió Europea:

• Funció executiva

• Controla el compliment dels acords i els tractats

• està compost per: president + comissaris elegits pels estats

membres per un mandat de 4 anys.

• President: Durau Barrosso

• 27 comissaris, un per cada estat membre.

funcions principals són la gestió de les polítiques

comunitàries: agrícoles, industrials, de telecomunicacions, de

transport, de medi ambient, etc.

Parlament Europeu:

• Elegit per sufragi universal

• Funcions: Legisla, aprova els pressupostos, organitza

comissions, i debat temes concrets

• Controla el Consell de la UE i la Comissió Europea

• Seu a Estrasburg

10

2.- LES INSTITUCIONS DE LA UE

Tribunal de Comptes:

• Comprovar que el pressupost de la U.E. s’executa

correctament (que els ingressos i les despeses de la

UE són legals i clars) i garantir una gestió financera

correcta

Tribunal de Justícia:

• Funció judicial

•Garanteix el respecte, la interpretació i el

compliment de les lleis comunitàries

Les institucions de la U.E. II

Òrgan d’àmbits concrets:

• Consultius: Comitè Econòmic i Social Europeu (sindicats, empresaris, consumidors...)

Comitè de les Regions (autoritats regionals i locals)

• Financers: Banc Central Europeu (política monetària), Banc Europeu d’Inversions (préstecs a llarg termini per a projectes d’inversió

de capital però no concedeix subvencions), i el Fons Europeu d’Inversions (ajuda a les petites i mitjanes empreses)

• Especialitzats: El Defensor del Poble Europeu (investiga denúncies de la ciutadania sobre casos de mala administració de les

institucions)

Fer activitat pàg.315

11

Pàgina 313


Per què els països de l’Europa de l’Est no es comencen

a integrar a la UE fins el 2014?

Perquè no complien els requisits econòmics i polítics

que estableix la UE per ser admesos. Les economies dels

països han de ser de mercat i prou potents per poder

competir a la UE

12

3.- POLÍTIQUES DE LA UE

Polítiques de la U.E I

La U.E. ha impulsat polítiques concretes, tant en l’àmbit econòmic com polític. Algunes de les més

importants han estat: la unificació monetària, la creació d’un espai únic de seguretat, la

política regional, PAC,etc.

La unificació monetària: L’Euro.

• El procés d’integració econòmica va tenir el seu punt culminant

amb la instauració de l’Euro

• Per arribar a la unificació monetària, els estats membres

havien eliminat barreres duaneres, assegurat la lliure circulació

de mercaderies, capitals, serveis i persones.

• Els estats havien de complir un procés de convergència per

incorporar-se a l’Euro:

- Baixa inflació

- Mateixos tipus d’interès als préstecs

- Baix dèficit públic

• 1 de gener de 2002 va entrar en vigor la nova moneda (Regne

Unit i Dinamarca no van voler entrar i van quedar fora de la

eurozona)

• Espanya va patir una forta inflació amb l’entrada de l’euro

• La unificació monetària va facilitar els intercanvis comercials i

aprofundir en la integració econòmica de la U.E.


13

Països (17) de la UE que han adoptat l’Euro:

Alemanya

Aústria

Bèlgica

Xipre

Eslovaquia

Eslovenia

Espanya

Estonia

Finlàndia

França

Grècia

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Malta

Països Baixos

Portugal

Estats de la UE que no han adoptat l’Euro:

Bulgaria

Dinamarca

Regne Unit

Suècia

Hongria

Letonia

Lituania,

Polònia

República Xeca

Rumania

.


ATENCIÓ error en el mapa:

Estònia ha adoptat l’euro

14


Polítiques de la U.E II

Unificació social

• Amb el Tractat de Maastricht (1992) es creen

bases de la ciutadania europea: ciutadans de la UE

poden circular i residir a qualsevol lloc del seu

territori sense restriccions.

• Acord de Shengen (1995): fi dels controls

fronterers interns dels estats que fan signar l’acord.

• Actualment es poden creuar sense limitacions les

fronteres internes de 28 països europeus (tots els

països de la UE, excepte Irlanda i UK, i tres que no

són membres: Islàndia, Noruega i Suïssa)

• S’han potenciat les fronteres externes per frenar

l’entrada d’immigració il.legal: sud d’Itàlia, costes

gregues o travessant l’estret de Gibraltar.


15


Polítiques de la U.E III

Política exterior i de seguretat comuna (PESC)

• Objectius:

•defensa dels valors i interessos comuns als Estats

membres.

• independència de la UE.

• increment de la seguretat de la UE i manteniment

de la pau i seguretat mundials, consolidació de la

democràcia i el foment de la cooperació

internacional

• Però, la defensa europea continua en mans de l’OTAN Catherine Ashton

Javier Solana

16


Polítiques de la U.E IV

La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats. L’heterogeneïtat es

manifesta tant en els seus nivells de desenvolupament com en la seva

diversitat cultural.

Política regional europea

Amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea es va fer més urgent la

necessitat de reduir les diferències regionals. Les darreres ampliacions de

la UE han remarcat l’existència de desequilibris entre els nous i els antics

membres.

Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE, actualment existeix

una política econòmica regional, per aquelles regions amb un PIB inferior al

75% de la mitjana de la UE. Aquesta política econòmica es basa en el

desenvolupament dels fons estructurals i els fons de cohesió, partides del

pressupost europeu que es destinen a diferents fins.

fons estructurals: FEDER (Fons Europeu de

Desenvolupament Regional) per infraestructures i

inversions productives, i el FSE (Fons Social

Europeu) finança activitats d’inserció laboral pels

treballadors aturats i en risc d’exclusió social.

fons de cohesió: pels països que no arriben al 90% del

PIB mitjà de la U.E. Finança infraestructures relacionades

amb el medi ambient i els transports.

17


Polítiques de la U.E IV


PPA: paritat de

poder adquisitiu

18


Polítiques de la U.E V


Europa de les regions:

cada Estat membre ha estructura l’administració del seu territori en

unitats més petites(landers alemanys, comunitats autònomes

espanyoles, regions italianes, departaments francesos, províncies

belgues.....)

Amb la intenció d’harmonitzar la diversitat de divisions territorials, i tractar-

les estadísticament, el 1988 s’estableix la Nomenclatura d’Unitats

Territorials Estadístiques o NUTS.

NUTS 1: regions comunitàries europees:

Les de dimensions més grans.

En el cas espanyol és l’agrupació de CCAA

(hi ha 7 agrupacions de CCAA; EST:

Catalunya, Comunitat Valencianai Illes

Balears

A la UE hi ha 97 NUTS 1

NUTS 2: unitats administratives de base

A Espanya equival a les CCAA

Hi ha 271 NUTS 2

NUTS 3

Divisions territorials de nivell jerarquic

inferior a les regions.

A Espanya equival a les províncies

Hi ha 1.303 NUTS 3

Comitè de les regions

Creat el 1994, i format per 344 membres

És un òrgan consultiu de la UE pel que fa a la política

regional, amb l’objectiu d’avançar vers l’equilibri social

entre les regions.

Vetlla pel complement del principi de subsidarietat.

Treball en 6 comissions, examinant propostes de

cohesió territorial, medi ambient, polítiques socials i

altres, per elaborar dictàments per assessorar a les

institucions de la UE

Principi de subsidiaritat: les competències que

poden assumir amb més eficàcia les

administracions més properes als ciutadans (els

municipis, les comarques o les regions) no són

assumides per les administracions superiors més

allunyades (els estats)

19


Polítiques de la U.E VI

Política agrària comunitària (PAC)

• Augmentar la productivitat

• Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la

població rural

• Estabilitzar els mercats

• Garantir l’aprovisionament d’aliments

• Assegurar preus raonables per als consumidors

Altres polítiques comunes:

• PCT (Transports)

• PPC (Pesca)

20

4.- UNIFICACIÓ SOCIAL I POLÍTICA

A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la llibertat de circulació i

residència.

La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i

europees en el país de destí.

També es van aprovar algunes polítiques socials comunes:

1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social

2. Cooperació en matèria sanitària

3. Cooperació en matèria d’educació

4. Protecció del patrimoni cultural europeu

5. Desenvolupament d’una xarxa trans-europea de transports i comunicacions

6. Protecció del medi ambient

7. Cooperació per al subdesenvolupament

21

5.- MAGNITUDS ECONÒMIQUES

A) Activitats primàries

• Perd importància (5,7% pobl. activa i 2,7% PIB)

• Sector agrari:

Activitats molt mecanitzades i d’alta tecnologia: productiu i rendible

Especialització per zones :

àrea mediterrània: secà (cereals, vinya, olivera) + regadius intensiu (hortofrutícola)

regions oceàniques: ramaderia per producció de carn, llet i derivats

interior continental: cereals + ramaderies (carn)

països nòrdics: recursos forestals

• Domini de la petita propietat (5 Ha.)

• Població activa envellida (1/3 més de 64 anys)

• producció agrícola:

cereals: 50% al blat i 50% ordi i blat de moro. França i Alemanya

patata i remolatxa sucrera

horta: tomàquets, pastanagues i cebes. Espanya i Itàlia.

fruites: pomes, taronges i préssecs. Espanya i Itàlia.

• Ramaderia dominada pel porcí (més exmplars i produeix més quanitat de carn). Producció lletera

• Sector pesquer en retrocés:

3 /4 parts de la captura: zona Atlàntic nord-oriental: arengada, amploia (sardinilla) i verat

• Increment de l’aqüicultura (18% de la producció pesquera)

• La agricultura ve determinada per la PAC

Fer activitat pàgina 306 (PESCA)

22


B) Activitats secundàries

• Sector clau de l’U.E. (25% pobl. activa i 27,8% del PIB)

• Indústries dominants: maquinària, productes metàl·lics, electrònica, química, material transports

• Indústria en decadència: la construcció

• Reptes principals:

la globalització i canvis tecnològics

actuacions europees en política industrial són complements de les preses pels estats membres de la UE, i defugen

intervencionisme:

competitivitat, energia i medi ambient

drets de la propietat intel.lectual

recerca i innovació industrial

accés als mercats

gestió dels canvis estructurals

• Indústria molt concentrada en certes zones (VEURE MAPA SEGÜENT DIAPO). El contingut de l’activitat 307 es matèria

d’examen.

Fer activitat pàgina 307 (MAPA)

23


24


C) Activitats terciàries

• L’economia de la UE ha patit un procés de terciarització: sector de major activitat econòmica

(70% del PIB i de la població activa), afavorida per la prioritat de l’Europa comunitària, des de la

seva fundació, de la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

• Activitats dominants: serveis a les empreses (jurídics, comptables, estudis de mercat,

seguretat,...), el comerç, els transports i el turisme.

• Comerç:

• principal exportador de mercaderies i serveis del món, amb 20% del total.

• el comerç de béns interior és el mercat més important dels béns produïts a la UE; a

països com la República Txeca, Luxemburg i Eslovàquia va representar el 80% del

total

• principals productes exportats: maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles

i avions, amb destinació a EUA i Rússia.

• Tranpsorts:

genera el 10% del PIB i feina a 10 milions de persones

de les mercaderies internes: 44% per carretera, 39% via marítima, 10% ferrocarril i

3% vies navegables interiors.

persones: 81% carretera (sobretot automòbil), 8% avió i 6% ferrocarril

UE tracta de solucionar aquests desequilibris amb la política europea de transports

transport marítim: 80% del comerç de mercaderies entre la UE i la resta del mon.

Pels ports europeus passen 400 milions de passatgers.

transport aeris: 800 milions de passatgers. El més important: Heathrow; després:

Charles-de-Gaulle (París), Frankfurt i Madrid-Barajas.

25

5.- MAGNITUDS ECONÒMIQUES 6.- TRETS SOCIALS I CULTURALS

A) Trets socials

• La U.E. ha incrementat les seves diferències socials

amb la incorporació de nous estats.

• Un dels seus objectius és incrementar la cohesió social

mitjançant projectes com:

• Erasmus o el Pla Bolonya en el terreny educatiu.

• La targeta sanitària en salut.

• Afavorint la mobilitat de la mà d’obra...

B) Trets culturals

• Existeix una gran diversitat cultural: llengües, creació literària, tradicions i

costums, producció de cinema.... . Patrimoni cultural de la UE i cal

mantenir-la, fomentar-la i accessible per a tothom

• 23 llengües són oficial a la U.E.: diversitat lingüística. Prioritats de la UE:

preservació i respecte de les llengües regionals i minoritàries, i ciutadans

aprenguin dos llengües estrangeres, a més de la materna

• La indústria cultural ocupa a més de 7 milions de persones.

• La U.E. promou la protecció de la cultura i les llengües europees i facilita la

mobilitat professional.

26

5.- MAGNITUDS ECONÒMIQUES 7.- POBLACIÓ I CIUTATS

A) Distribució de la població

• La U.E. te 500 milions d’habitants.

• Alta densitat de població. 120 h/Km2 enfront de 50 de la

mitjana mundial.

• Grans diferències internes: P. Baixos amb 485 h/Km2,

Finlàndia amb 17 h/Km2 .

• Distribució per sexes: 51,19 homes i 48,81 dones

• Població envellida, majors de 65 anys representen el 17% del

total.

B) Creixement natural

• Taxa molt baixa de C.V. (1,2‰, mentre la mitjana mundial és

de 11,2‰)

• Taxes de natalitat molt baixes (10,8‰, la mitjana mundial és de

19,5‰)

• Taxes de fertilitat molt baixes (1,5 fills per dona, la mitjana

mundial és de 2,7)

• Taxes de mortalitat molt baixes (9,6‰ ) i una alta esperança de

vida (79,1 anys, la mitjana mundial és de 67,6 anys)

D) Població urbana

• Alt percentatge de població urbana: 72,6%, superior al mundial

(69,6%)

• Històric èxode rural i industrialització durant el S. XIX, i ciutats

esdevenen grans centres de decisió i poder.

• Dues ciutats entre les més poblades del món: Londres i París

(llocs 24 i 26 respectivament)

• Zona més urbanitzada: Banana blava i creixent la influència de

la xarxa mediterrània (ciutats espanyoles, franceses i italianes)

C) Fluxos migratoris

• Les noves migracions estan contribuint a importants canvis

demogràfics en la U.E.

• Estats amb més nombre d’estrangers residents: Alemanya

(7milions), Espanya (5M), UK (4M), França (3M) i Itàlia (3M)

• Política restrictiva d’arribada d’emigrants.

• La seva procedència és principalment de Europa de l’Est,

Amèrica Llatina, Magreb, Turquia i l’Àfrica Negra.

• Importants conseqüències polítiques i socials: pujada electoral

de l’extrema dreta, zones d’exclusió social, crisi del concepte de

ciutadania europea, etc.

Activitats: les tres de la pàgina 311

27

5.- MAGNITUDS ECONÒMIQUES 7.- POBLACIÓ I CIUTATS

La Banana Blava, també coneguda com Megalópolis Europea o Dorsal Europea, és un corredor urbanitzat discontinu situat a Europa

Occidental. S'estén aproximadament des del nord-oest de Anglaterra, al nord, fins a Milà, al sud. La curvatura d'aquest corredor (d'aquí el

nom) abasta ciutats com Manchester, Londres, Brussel·les, Amsterdam, Colònia, Frankfurt del Meno, la Conca del Ruhr, Luxemburg,

Estrasburg, Basilea, Zuric, Milà, Torí ; a inicis del segle XXI també estan incloent-se en tal conurbació l'aglomeració parisenca, Gènova,

Mònaco, Niça . Cobreix una de les majors concentracions d'habitants, diners i indústria del món.

El concepte va ser desenvolupat en 1989 per RECLUS, un grup de geògrafs francesos dirigits per Roger Brunet. Uns 90 milions de

persones viuen en la Banana Blava. El nom li ha estat donat per la imatge que presenta en fotos satèl.lits.

28

5.- MAGNITUDS ECONÒMIQUES 8.- UE: PROBLEMES I PERSPECTIVES

Alguns problemes encara presents a la Unió Europea:

1. Existència d’excedents agrícoles i pesquers

2. Deslocalització industrial amb el conseqüent atur

3. Manca de modernització d’alguns sectors industrials i de serveis

4. Diferències de nivell de vida i benestar entre regions

S’ha intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i regions

El repte continua essent l’Europa social i política més que no pas l’econòmica.

Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia.

També cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans respecte el projecte europeu, com es demostra amb

l’alta abstenció (56%) en les eleccions al Parlament Europeu, el rebuig d’holandesos i francesos a la

Constitució Europea el 2005, el vot en contra del Tractat de Lisboa (substitució de la Constitució Europea) per

part dels irlandesos el 2008 o les actuals mesures per fer sortir de la crisi a països com Espanya, Portugal,

Grècia o Xipre.

També cal fer front a l’envelliment de la població, aconseguir la modernització econòmica dels països de

l’Est i superar els desequilibris interns.

Unió europea

Education

Transcript of Unió europea