UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria...
Transcript of UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria...
![Page 1: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/1.jpg)
REGENERACIÓ D’AIGÜES
Lluís SalaConsorci de la Costa Brava
L’aigua a Catalunya: l’estat de la qüestió
Universitat de GironaGirona, 19 de maig de 2005
![Page 2: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/2.jpg)
Definicionsz Aigua residual urbana: residu líquid que circula per una xarxa de
clavagueram i que ha de ser tractat en una EDAR abans de serabocat al medi
z Tractament de depuració (=tractament secundari): tractament,habitualment de tipus biològic, que s’aplica a l’aigua residual per apoder ser abocada al medi. Paràmetres de referència: DBO i MES (i Ni P, en determinats casos)
z Tractament de regeneració (=tractament terciari): tractamentaddicional que s’aplica a l’aigua ja depurada per a fer-la segura per ala reutilització projectada
z Reutilització: procés per al qual es produeix una segona utilitzaciód’una aigua. Habitualment el segon ús és diferent del primer(reutilització en EDAR urbanes)
z Reciclatge: ídem, però quan l’aigua és regenerada per a serincorporada al mateix primer ús (reutilització en indústries)
![Page 3: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/3.jpg)
Introduccióz La reutilització és una pràctica creixent arreu del món, no
només on hi ha manca d’aiguaz Doble naturalesa:
y Abastament: recuperació d’un recurs que abans era abocat i alqual se li ha millorat la qualitat
y Sanejament: reducció d’abocaments al medi
z Excepte en el cas de les grans EDAR (Besòs, Depurbaix), lesmillores sobre la gestió dels recursos i ambientals que produeixes limiten generalment a un àmbit municipal o supramunicipal
z Existeix capacitat tecnològica suficient per arribar a produiraigua de la qualitat que es desitgi -fins i tot potable-, però lautilitat principal és produir aigua per a atendre usos nopotables.
![Page 4: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/4.jpg)
La reutilització millorael sanejament
![Page 5: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/5.jpg)
Característiques de l’aiguaresidual depurada
z DBO < 25 mg/lz MES < 35 mg/lz Nitrogen: 10-60 mg N/l variable en funció tipus
EDARz Fòsfor: 2-15 mg P/l, ídem i en funció del propi
metabolisme dels microorganismes del fangactivat
z CE variable en funció salinitat aigua potable iabocaments a xarxa clavagueram
z Coliformes fecals: 105-107 ufc/100 ml. Altresmicroorganismes indicadors i patògens
z En general, qualitat variable, encara quedins d’uns límits
z Explotació basada en mitjanes
![Page 6: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/6.jpg)
Tractaments de regeneracióa la Costa Brava
z Criteri protecció salut públicay La desinfecció és l’element principal. Cal assolir
una reducció significativa de microorganismesindicadors
y Poden caldre tractaments previs de preparació del’aigua abans de la desinfecció (coag, floc, sed,filt)
y Filtres:x Oberts, llit pulsat (Hydroclear): 2x Oberts, contrarrentat continu (tipus Dynasand): 1x Tancats, multicapa (Culligan): 5
y Desinfecció amb llum UV:x Trojan baixa pressió: 5x Wedeco, baixa pressió i alt rendiment: 1x Berson pressió mitjana: 3
z Criteri ambientaly Aiguamolls construïts: 1
![Page 7: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/7.jpg)
Característiques de l’aiguaregenerada
z DBO < 5 mg/lz MES < 10 mg/lz Nitrogen: 10-60 mg N/l variable en funció tipus
EDARz Fòsfor: 2-10 mg P/l, ídem i en funció del propi
metabolisme dels microorganismes del fangactivat. Lleugera reducció per ús de coagulants
z CE variable en funció salinitat aigua potable iabocaments a xarxa clavagueram
z Coliformes fecals: < 200 ufc/100 ml. Reducciód’altres microorganismes indicadors i patògens
z En general, qualitat relativament constantz Explotació basada en percentil 90
![Page 8: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/8.jpg)
La qualitat en perspectiva (I)
C O M P A R A C IÓ Q U A L IT A T M IC R O B IO L Ò G IC A E N T R E L E S A IG Ü E S R E G E N E R A D E S (D A D E S C C B ) I L A Q U A L IT A T D E L S R IU S G IR O N IN S (D A D E S A C A )
1
1 0
1 0 0
1 .0 0 0
1 0 .0 0 0
1 0 0 .0 0 0
1 .0 0 0 .0 0 0
1 0 .0 0 0 .0 0 0
G e n F e b M a r A b r M a i J u n J u l A g o S e t O c t N o v D e s
M e s o s
Con
cent
raci
ó, u
fc/1
00 m
l
R iu T e r - 2 0 0 2 P re s a C o lo m e rs C T R iu M u g a - 2 0 0 2 C a s te lló d 'E m p ú r ie s C TT e rc ia r i C a s te ll d 'A ro 2 0 0 4 M e d ia n a C F T e rc ia r i P a ls 2 0 0 4 M e d ia n a C FT e rc ia r i T o s s a 2 0 0 4 M e d ia n a C F T e rc ia r i P o r t d e la S e lv a 2 0 0 4 M e d ia n a C FT e rc ia r i B la n e s 2 0 0 4 M e d ia n a C F
L ím it a ig ü e s d e re g (D e p t. S a n ita t/A C A )
![Page 9: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/9.jpg)
La qualitat en perspectiva (III)
D A D E S S O B R E E L P R O C É S D E R E G E N E R A C IÓ D 'A IG Ü E S A L 'E D A R D E B L A N E S
1
10
1 0 0
1.0 0 0
1 0.0 00
1 0 0.0 00
0 5 0 1 0 0 1 5 0 2 0 0 2 5 0 3 0 0 3 5 0
D ie s (d e s d e 1 /1 /0 4 )
Clo
strid
is s
ulfit
-red
ucto
rs, e
spor
es/1
00 m
l
E fl 2 a r i E fl 3 a riE n tra d a E T A P E m p u r ia b ra v a L in e a l (E fl 2 a ri)L in e a l (E f l 3 a ri) L in e a l (E n tra d a E T A P E m p u r ia b ra va )
Clostridis sulfit-reductors
![Page 10: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/10.jpg)
Evolució de la regeneració a laCosta Brava
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ D'AIGUA REGENERADA EN LA COSTA BRAVA (1989-2004)
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
6.000.000
1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Any
Volu
m, m
3
![Page 11: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/11.jpg)
Usos de l’aigua regenerada ala Costa Brava
z Reg de camps de golf i de jardineriaz Reg agrícolaz Recreació i/o restauració d’ecosistemes
aquàticsz Recàrrega d’aqüífersz Usos urbans no-potablesz Millora dels abocaments
![Page 12: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/12.jpg)
Reg de camps de golf
z Volum subministrat el 2004 = 700,000 m3
z Previsions per al 2005 = 1,000,000 m3 (entradaen servei Golf L’Empordà i P&P Castelló)
![Page 13: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/13.jpg)
Reg agrícola
z Volum subministrat el 2004 = 200,000 m3
z Previsions per al 2005 = 300,000 (possibleincrement del subministrament per al reg deblat de moro)
![Page 14: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/14.jpg)
Usos urbans no-potables
z Volum subministrat el 2004 = 90,000 m3
(incloent usos interns EDAR)z Previsions per al 2005 = 100,000 - 150,000 m3
![Page 15: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/15.jpg)
Usos ambientals
z Volum subministrat el 2004 = 1,500,000 m3
(inclou millora abocaments)z Previsions per al 2005 = 1,500,000 m3
![Page 16: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/16.jpg)
Recàrrega aqüífers
z Volum subministrat el 2004 =3,000,000 m3
z Previsions per al 2005 =3,000,000 m3
![Page 17: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/17.jpg)
Motius per a la reutilitzacióa la Costa Brava
z Sobreexplotació, esgotament i contaminació dels aqüíferslocals els darrers 40 anys
z Augment de la demanda urbana no-potable, deguda al’augment del nombre de camps de golf i de zonesenjardinades
z Inversions molt importants en els anys 80 i 90 per a laportada d’aigües potables a la costa, i a primers 00 endessalació
z Elevada inversió en sanejament i depuració d’aigües residualsfins a nivell secundari, i posterior abocament a mar
z Un tractament addicional per produir una aigua segura desdel punt de vista sanitari per a cobrir la demanda no-potablepermet una gestió més eficient i lògica dels recursos hídrics
![Page 18: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/18.jpg)
Projectes en desenvolupament
z Xarxa de distribució d’aigua regenerada aPortbou
z Xarxa de distribució d’aigua regenerada aColera
z Canvi punt d’abocament efluent terciari en lariera (anys secs) i xarxa de distribució d’aiguaregenerada de Port de la Selva
z Xarxa de distribució d’aigua regenerada aCadaqués
z Xarxa de distribució d’aigua regenerada aTossa de Mar
z Xarxa de distribució d’aigua regenerada aLloret de Mar
![Page 19: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/19.jpg)
La reutilització i la sostenibilitat
z Sostenibilitat: referència clauen la gestió dels recursos en elsegle XXI
z Qüestions cabdalsy Fins a quin extrem la
reutilització contribueix a lasostenibilitat?
y Quins criteris caldria utilitzarper valorar el grau desostenibilitat?
![Page 20: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/20.jpg)
Criteris de sostenibilitaten la gestió dels recursos hídrics
z Assignació eficient de recursos -per a què estalviem aigua?
z Anàlisi ecològica del cicle delsprincipals contaminants - depurarés endreçar
z Aspectes sanitaris - que el llegirno ens faci perdre l’escriure
z Aspectes energètics - cal fer 4números
z Externalitats positives - els altresbeneficis
![Page 21: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/21.jpg)
Assignació eficientdels recursos hídrics (I)
z L’objectiu principal de la reutilització és produir aigua d’unaqualitat adient per als usos que no requereixen que aquesta siguicom la de l’aigua potable
z El Consell Social i Econòmic de l’ONU (1958) va declarar que“excepte en situacions de recursos excedentaris, no s’had’emprar aigua de qualitat superior per a usos que poden seratesos amb aigua d’una qualitat inferior”
z Tan sols un 15 % de l’aigua emprada en àrees urbanes (als USA)caldria que tingués els nivells de qualitat de l’aigua potable(Okun, 1998)
z Gran potencial per a una reutilització urbana no-potable, la qualhauria de permetre una reorganització de recursos i demandes
![Page 22: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/22.jpg)
z En els projectes de reutilització amb finalitat de recuperació derecursos cal maximitzar l’alliberament d’aigua de primeraqualitat, per ser re-assignat a l’ús més valuós de la zona
z Usos més valuososy Països desenvolupats: Ben probablement, millora de la qualitat o de
la garantia de l’abastament, o millora ambientaly Països en vies de desenvolupament: Ben probablement, reg agrícola
per millorar la producció d’aliments
z Beneficis de la reutilització encara més grans en cas d’aplicacióde programes paral· lels de contenció de la demanda
z Necessitat de revertir la tendència universal -i curiosament genscontestada- del creixement etern de la demanda. Cal identificarles demandes no-essencials (~ “demerit goods”) i valorar-ne laseva transcendència
Assignació eficientdels recursos hídrics (II)
![Page 23: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/23.jpg)
Anàlisi ecològica del cicle delsprincipals contaminants (I)
z El tractament de les aigües residuals es desenvolupa per reduir lesconcentracions d’aquells elements que produeixen efectesadversos en el medi ambient (C, N, P)
z No obstant, les decisions rarament es prenen segons la ideoneïtatdel seu destí final des del punt de vista ecològic (de la ciència del’ecologia).
z Per assolir l’efecte més beneficiós pel medi ambient, el tractamentde les aigües residuals ha de col· locar cada contaminant en elcompartiment ecològic en el que presenti l’impacte més reduït
z Des del punt de vista ecològic, el millor destí i la forma mésestable per al nitrogen i el fòsfor és la d’esdevenir part de labiomassa
z Depurar és endreçar
![Page 24: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/24.jpg)
z Carboni orgànic (DBO)y Efluent - el destí actual és ja el més adient: atmòsfera com a CO2
y Biosòlids - el destí actual és ja el més adient: atmòsfera com a CO2 ibiomassa del sòl
z Nitrogen (la producció de fertilitzants requereix energia)y Efluent
x Destí actual: atmòsfera (N2) i masses d’aigua receptores dels abocamentsx Millor destí: sistema sòl/planta
y Quan els biosòlids són reciclats com a fertilitzants, el destí actual és jael més adient - sistema sòl/planta
z Fòsfor (recurs no-renovable)y Efluent
x Destí actual: masses d’aigua receptores dels abocamentsx Millor destí: sistema sòl/planta
y Quan els biosòlids són reciclats com a fertilitzants, el destí actual és jael més adient - sistema sòl/planta
Anàlisi ecològica del cicle delsprincipals contaminants (II)
![Page 25: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/25.jpg)
Aspectes sanitarisz La reutilització no hauria d’espatllar
l’esforç que es realitza per a aïllar lesaigües residuals de les potables(col· lectors, clavagueres, EDAR)
z Paral· lelament, els criteris sanitaris nohaurien de ser com els de l’aigua potable,ja que l’aigua no va destinada al consumhumà.
z Criteris sanitaris basats en un elevat nivellde desinfecció (< 200 CF/100 ml) i en unaregularitat (Percentil 90)
z Risc real de reutilització per a usos nopotables equiparable al de l’aigua per ausos potables (criteri del Title-22)
![Page 26: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/26.jpg)
Consum d’energia (I)
z L’aigua és un recurs renovable, però la major part defonts d’energia no ho són
z Les principals càrregues ambientals relacionades amb lagestió de l’aigua van associades al consum d’energia
z El tractament de regeneració augmenta el consumd’energia en el tractament de les aigües residuals
z Sabem, però, el consum d’energia associat a la captació,tractament i distribució de l’aigua potable?
z La comparació del consum d’energia del subministramentd’aigua potable amb el de l’aigua regenerada aportarà unnou element per determinar si un projecte concret dereutilització d’aigües aportarà un major grau desostenibilitat
![Page 27: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/27.jpg)
Comparació del consum d’energia de les diferents parts del cicle del’aigua en els 27 municipis del Consorci de la Costa Brava (Adaptat deSerra & Sala, 2003)
Consum d’energia (II)
Tipus i origen de l’aiguaRang en el consumenergètickWh/m3
Subministrament aigua potable (inclòs transport fins a dipòsit principal) Aigües superficials 0,0002 – 1,74 Aigües subterrànies 0,37 – 1,32 Dessalinització 4,94 – 5,41Tractament biològic de les aigües residuals Fangs activats 0,43 – 1,09 Aireig prolongat 0,49 – 1,01 Llacunatge convencional 0,05Tractament de regeneració per a eliminació de patògens (a) Filtració directa (filtres de llit pulsat) i desinfecció UV 0,18 Filtració directa (filtres multicapa) i desinfecció UV 0,50 – 1,21 Títol-22 amb desinfecció UV (b) 0,20 – 0,63
(a) Consum de la distribució d’aigua regenerada no inclòs a causa de la seva gran variabilitatdepenent de la localització dels usuaris.(b) “Títol-22” és el nom que es dóna al tractament estàndard de regeneració a Califòrnia, queconsta de coagulació, floculació, decantació, filtració i desinfecció.
![Page 28: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/28.jpg)
Aspectes energètics
z En els indrets on l’aigua potable sigui energèticament cara (jasigui per la captació, tractament o transport) la reutilitzacióestalvia aigua i energia
C O N S U M E N E R G È T IC U N IT A R I E N E L S D IF E R E N T S C O M P O N E N T S D E L C IC L E D E L 'A IG U A A L A C O S T A B R A V A
0,00
0,37
4,94
0,180,50
0,20
1,74
1,32
5,41
0 ,1 8
1,21
0,63
0 ,00
1 ,00
2 ,00
3 ,00
4 ,00
5 ,00
6 ,00
A igües superf ic ia ls A ig üessu b te rràn ie s
D essa la ció F iltrac ió d irec ta (llitpu lsa t) i
des in fecc ió U V
F iltra ció d ire cta(m u lticap a) i
des in fecc ió U V
T íto l-22 am bdes in fe cc ió U V
T ip u s d 'a ig u a
Con
sum
, kW
h/m
3
![Page 29: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/29.jpg)
Externalitats positives (I)
z Més enllà del proveïment d’un recurs addicional,els projectes de reutilització tenen altres beneficis(externalitats positives) que solen passardesapercebuts
z Es produeixen externalitats positives sobre:y Salut públicay Qualitat del paisatgey Millora d’hàbitats per a la fauna i flora localsy Restauració o recreació d’aiguamollsy Costa Brava: Reducció d’abocaments al mar (25 tones
N/any i 6 tones P/any)
![Page 30: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/30.jpg)
Externalitats positives (II)
z Millora de la qualitatbacteriològica de la platja de ladesembocadura del riu Muga(dades generades per l’ACA)gràcies al projecte dereutilització ambiental per alPNAE:
Fins 1994: Bany no autoritzat
1995 - 1997: Bany autoritzat
1998 - 2003: Bany autoritzat imàxima qualitat, excepte 2001
![Page 31: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/31.jpg)
En resum...
z La gestió de l'aigua conduirà cap a una més gransostenibilitat quan:y Hi hagi una reducció efectiva de la demanda totaly Hi hagi un reciclatge tant de l'aigua com dels nutrients que
porta en dissolució - control de l’eutrofització culturaly La gestió que es faci no impliqui un major risc per a la salut
públicay Hi hagi una racionalització de la despesa energètica en el cicle
de l'aiguay Es mesurin les externalitats positives que genera aquesta
nova manera de gestionar el recurs
![Page 32: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/32.jpg)
Conclusió final
z Disposem d’eines i coneixements suficients per fer unamillor gestió dels recursos. Tan sols cal que:y Quantifiquem els problemes i analitzem les situacions concretesy Busquem la priorització a través del consensy Apliquem solucions realistesy Ens posem mans a l’obra!!
“Les polítiques s’avaluen per laseva efectivitat, no per la sevapuresa”
(Robert Kaplan, “El retorno a laantigüedad”).
![Page 33: UdG Jornada Aigües Maig 2005 - Lluis SalaAspectes sanitaris z La reutilització no hauria d’espatllar l’esforç que es realitza per a aïllar les aigües residuals de les potables](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022041709/5e46f8a71e943e76e44a75d1/html5/thumbnails/33.jpg)
Agraïmentsz Altre personal del CCB
y Manel Serra, Xavier Tristán, Carlos Nieto, Josep Cullell, Anna Arnau, EnricPallarès
z Searsa Costa Brava Nordy Anna Huguet, Marc Carré, Joan Colom
z Searsa Costa Brava Centre Iy Josep Ferrer, Jordi Duch, Jaume Pagès
z Searsa Costa Brava Centre IIy Jordi Muñoz, Sònia Costa, Andreu Bosch
z Netaigua-Passavant UTEy Francisco Humbert, Maribel Marín, Estel Dalmau, Montserrat Soler
z Assistènciesy UPC: Rafael Mujeriego
y UdG: Victòria Salvadó, Manuela Hidalgo, Xavier Quintana, Dani Boixy UB: Joan Jofre, Francisco Lucena
y CERM: Marc Ordeixy Jordi Sala