UD 1 DOSSIER - XTEC · La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no...
Transcript of UD 1 DOSSIER - XTEC · La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no...
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
1
OBJECTIUS TERMINALS
Analitzar els factors determinants de salut i descriure els diversos tipus d'activitat de
salut pública.
Definir els conceptes salut i malaltia i calcular els principals indicadors de salut.
INTRODUCCIÓ
Les tasques habituals dels auxiliars d'infermeria són proporcionar cures bàsiques a
persones malaltes, encara que, en altres moltes ocasions, també han d'ajudar a persones
sanes.
En aquesta unitat, aclarirem i explicarem conceptes que utilitzarem al llarg de tot el curs,
com salut i malaltia, i explicarem alguna de les seves característiques més rellevants.
Parlarem de quins són els principals factors que influeixen sobre la salut i l'aparició de
malalties en els individus i en les comunitats.
1. SALUT
1.1. Definicions de salut
1.1.1. Definició de la OMS (Organització Mundial de la Salut)
La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència
de malaltia.
1.1.2. Definició de Milton Terris
La salut és l'estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament, i
no només absència de malalties o afeccions.
En aquesta definició queda clar que la salut no és un estat fix ni estable, sinó que és
un procés dinàmic, que pot canviar, amb graduacions en l'estat de salut i malaltia, és
a dir, s'estableix un continuum salut-malaltia. (Fig. 1).
1.1.3. Altres definicions de salut
ACTIVITAT UD1NA1C1-1
1. Busca altres definicions de salut
Dep. Sanitat CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria Curs 2014-2015
UD 1 SALUT I MALALTIA. SALUT PÚBLICA
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
2
2. MALALTIA
2.1. Definició
La malaltia és un trastorn d el'organisme que provoca malestar i/o alteració de les funcions
normals de l'organisme.
En l'estudi de les malalties, es fan servir diversos termes tècnics:
Etiologia: ens indica quina o quines són les causes d'una malaltia:
Genètica, p.e l'hemofilia
Causes externes, p.e les infeccions
Factors genètics i ambientals, p.e. l'obesitat
Manifestacions clíniques: són les senyals visibles de la malaltia:
Símptomes, que són les manifestacions subjectives de la malaltia: dolor,
mareig,...
Sígnes, que són les manifestacions objectives de la malaltia: febre, erupcions
cutànies, icterícia,...
Malalties agudes: són aquelles que tenen un inici brus, manifestacions clíniques molt
clares i amb una ràpida evolució, p.e. infart agut de miocardi, grip,....
Malalties cróniques: tenen un inici progressiu, manifestacions clínicas poc clares i de
llarga durada, p.e. diabetis, sida, esclerosi múltiple,... ACTIVITAT UD1NA1C1-2
2. Compara les característiques de les malalties agudes amb les de les cròniques
3. DETERMINANTS DE LA SALUT
La salut dels individus i de les poblacions no depèn exclusivament d'un únic factor, sinó que
hi intervenen nombrosos elements.
Biologia humana: aquest factors són els que depenen de l'estructura biològica:
Genètica
Sexe
Edat
Medi ambient: són els factors que provenen del medi físic i químic que ens envolta:
Temperatura
Grau de contaminació de l'aire o de l'aigua
Radiacions
Sorolls
I també aquells que provenen del medi biològic com els microorganismes (virus,
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
3
bacteris, fongs i paràsits).
Els factors del medi social:
Habitatge
Entorn rural o urbà
Tipus de feina
Situació econòmica
Nivell educatiu i cultural
Hàbits i estils de vida: són aquells factors que depenen, la majoria de vegades, de
nosaltres mateixos. La OMS considera que és el grup de factors que més influeix sobre
la salut en els països desenvolupats.
ACTIVITAT UD1NA1C1-3
3. Durant 24h fes un diari dels teus hàbits de vida, és a dir, apunta a quina hora
t'aixeques, si fas esport quin i de quina manera, que menges, si fumes,.....
Sistema d'assistència sanitària: pot millorar el grau de salut si és de bona qualitat,
amb un nivell de cobertura per a la majoria de la població i amb un cost raonable. Per
contra, un sistema de baixa qualitat, que és massa costós o que només cobreix les
necessitats d'una part de la societat, pot empitjorar el grau de salut. ACTIVITAT UD1NA1C1-4
4. Esmenta una malaltia relacionada directament amb cada un dels següents factors:
a. La informació genètica
b. Factors físics del medi ambient
c. Factors socials del medi ambient
d. Hàbits o estils de vida
4. SALUT PÚBLICA. INDICADORS DE SALUT
4.1. Salut pública
És el conjunt d'activitats organitzades que la societat porta a terme per prevenir les
malalties, protegir, millorar i restaurar la salut de la població.
A diferència de la medicina, que està enfocada a la salut individual,té un enfocament
col·lectiu, i ha estat i està, responsabilitat dels governs.
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
4
4.2. Salut comunitària
És l'avenç en el concepte de salut pública, destaca la participació activa de la pròpia
comunitat, dels ciutadans, en la gestió i el control de les accions de salut pública
4.3. Objectius de la salut pública
Les activitats de la salut pública poden tenir com a objectiu els següents aspectes:
Protecció de la salut: actuant sobre els factors relacionats amb el medi ambient (control
d'aigües,....).
Promoció de la salut: proporcionant a la població els mitjans necessaris per controlar la
seva pròpia salut i millorar-la. Fomentar hàbits de vida,... .
Prevenció de la malaltia: procurant impedir l'aparició de malalties, amb actuacions que
recauen sobre els individus.
Restauració de la salut: tractant les malalties per recuperar la salut com abans millor
(rehabilitació, reinserció,...).
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
5
4.4. Prevenció primària, secundària i terciària
Segons el moment en què s'actua, la prevenció es pot classificar en tres modalitats:
Prevenció primària, secundària i terciària
Modalitat Objectiu Moment d'actuació Mesures preventives
Primària Disminuir la incidència d'una
malaltia a la població.
Individu sa, abans de l'inici de la
malaltia.
Promoció de consum de fruites i
verdures.
Vacunacions.
Secundària Disminuir la prevalença d'una
malaltia a la població.
Malaltia iniciada, però encara
sense manifestacions clíniques.
Mamografies en dones >50 anys.
Colonoscòpia en persones amb
antecedents familiars de càncer de
còlon o recte.
Terciària
Disminuir la prevalença de les
incapacitats cròniques en una
població, reduint al màxim les
invalideses derivades de la
mateixa.
Malaltia desenvolupada, amb
manifestacions avançades.
Cures d'infermeria en pacients en
coma per prevenir úlceres per
pressió.
Educació sanitària per promoure
l'autocura dels peus en els
diabètics.
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
6
4.5. Indicadors de la salut
Són dades que permeten valorar el grau de salut d'una població o reflectir algun
canvi.
4.5.1. Indicadors de l'estat de salut
Taxa de mortalitat general: número de persones que
moren per qualsevol causa en una població determinada al
llarg d'un any.
Taxes de mortalitat específica per una malaltia determinada: el número de persones
que moren per causa d'una malaltia determinada.
Taxes de mortalitat específiques per edat: número de
persones que moren segons rangs d'edat de 5 en 5 anys.
Índex de Swaroop: valora el percentatge de difunts majors
de 50 anys respecte del total de morts de qualsevol edat en
1 any. Els països desenvolupats tenen un índex més gran i
els menys desenvolupats un de més baix.
Esperança de vida: és el nº mitjà d'anys que espera viure un individu pertanyent a un grup
de població si es mantenen les taxes anuals de mortalitat. També podriem definir indicadors
com "esperança de vida lliure de discapacitat" o "esperança de vida en bona salut".
Indicadors que ens informen sobre malalties freqüents:
Incidència de la sida
Incidència del càncer
Prevalença de l'obesitat en adults
Prevalença de la diabetis
ACTIVITAT UD1NA1C1-5
5. Amb les següents dades (arrodonides per facilitar els càlculs) referides a Catalunya per
al 2007, calcula la taxa de mortalitat general i infantil.
Població total 7,2 milions d'habitants
Nascuts vius 83 000
Nº total de defuncions 58 000
Nº de defuncions de menors d'1 any 214
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
7
4.5.2. Indicadors relacionats amb els determinants de salut
Poden ser molt diversos. Alguns que selecciona l'OMS per conèixer l'estat de salut al món, i
que en són útils per als països en vies de desenvolupament, figuren:
Proporció, en %, de la població amb accés sostenible a fonts millorades
d'abastiment d'aigua.
Proporció, en %, de la població amb accés a serveis de sanejament millorat.
Alguns dels utilitzats a Espanya són:
Víctimes d'accidents de trànsit
Prevalença declarada de consum de tabac
Taxa d'abandonament de l'hàbit del tabaquisme
Consum d'alcohol per càpita
Incidència d'accidents de treball
Taxa de malalties professionals
4.5.3. Indicadors dels sistemes de salut
Ens informen sobre el funcionament dels sistemes d'assistència sanitària i els seus
recursos. Alguns exemples són:
Ratió de metges per població
Pacients en espera per proves diagnòstiques
Despesa sanitària per habitant
Cobertura de vacunació
Ràtio de llits hospitalaris en funcionament per població
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
8
5. ESQUEMA
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
9
6. ACTIVITATS FINALS
1. Explica de forma breu les diferents finalitats que poden tenir les activitats de salut
pública. Quina seria la finalitat de cada una de les següents
a) Vacunació dels nounats enfront de l'hepatitis B.
b) Campanya publicitària a favor del consum diari de lactis, fruites i verdures.
c) Rehabilitació de pacients amb lesions de la mèdul·la espinal per accidents de trànsit.
d) Potabilització de l'aigua en un petit nucli rural.
2. Elabora un esquema dels tipus d'indicadors de la salut, amb la definició de 2 exemples
d'indicadors per a cada tipus.
3. Omple el quadre per a una malaltia en concret: (Quadre a la pàgina 11).
4. Analitza les dades referides a l'índex de mortalitat infantil en el món a l'any 2005
(TAULA.1) i la seva evolució a España des del 1960 al 2000 (GRÀFIC 1).
a) Quines regions mundials tenen millors dades i quines pitjors?
b) Quins països concrets són els millor i pitjor situats en aquest llistat?
c) Com ha canviat la situació a Espanya des del 1960?
d) Hi ha relació entre mortalitat infantil i nivell ecinòmic?
GRÀFIC 1
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
10
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
11
MALALTIA TIPUS (aguda/crònica) ETIOLOGIA SIGNES SÍMPTOMES
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
12
CAS FINAL
Tenim les dades següents (per facilitar els càlculs, les xifres han estat arrodonides) de
l’any 2005, que sabem que són representatives de la seva situació sanitària en els
últims anys de dues regions de diferents països. Una pertany a un país de la Unió
Europea i l’altra és d’un país africà.
Dades Regió A Regió B
Nº d’habitants 2 000 000 10 000 000
Percentatge de dones 50 50
Esperança de vida en dones 82 65
Esperança de vida en homes 76 60
Nº de nascuts vius 25 000 200 000
Nº total de defuncions a l’any 18 000 120 000
Defuncions de nens < 1 any 125 12 000
Defuncions de ≥ 50 anys 16 500 65 000
Casos nous de sida 300 26 000
Casos nous de càncer de pulmó 1 600 6 200
Casos nous de càncer de mama 1 350 3 300
Professionals sanitaris (metge/infermers) 6 500 / 14 000 2 500 / 15 000
Llits hospitalaris 7 000 12 000
Per respondre les preguntes següents, has de tenir en compte els diversos apartats
estudiats a la unitat.
1. Calcula els següents indicadors sanitaris:
a. De l’estat de salut:
Taxa de mortalitat general, taxa de mortalitat infantil, índex de Swaroop
Esperança de vida (homes, dones i global, d’amdós sexes)
Incidència de sida, incidència de càncer de pulmó i incidència de càncer de
mama
b. Dels sistemes de salut:
Ràtio de metge i d’infermers
Ràtio de llits hospitalaris
2. Quina és la regió europea i quina l’africana?. Raona la teva resposta.
3. Amb les dades disponibles i els indicadors, comenta de forma resumida les principals
diferències entre ambdues regions.
4. Quins factors determinants de la salut són els que influeixen en major mesura sobre la
incidència de sida?. Indica dos exemples de mesures de prevenció primària que podrien
ser d’utilitat per reduir aquest problema de salut.
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
13
5. Quin seria el factor determinant de la salut de més importància en el cas del càncer de
pulmó?. Esmenta dos exemples de mesures de prevenció primària aplicables per a
aquesta patologia.
Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Institut S’Agulla
C1. OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
14
Qui té millor salut: els homes espanyols o les dones espanyoles?. Explica la teva resposta.