EL MN DESPRS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Abdelaziz Barkouch

Biel Callarisa Querol

4t ESO C CURS 2015/2016

Victria Almuni

NDEX

Els anys de la reconstrucci, la formaci de blocs i la guerra freda.

Anys de la reconstrucci

Formaci de blocs

La guerra freda

La descolonitzaci i els problemes del Tercer Mn

Causes de la descolonitzaci

Tipus de processos colonitzadors

1.1 Anys de la reconstrucci

Desprs de la Segona Guerra Mundial (II.G.M.), els pasos europeus estaven arrunats a causa del conflicte bllic. De la mateixa manera, Europa havia perdut de forma definitiva la seva hegemonia en el mn. Amb lobjectiu diniciar la reconstrucci del continent, a lEuropa occidental es van prendre tot un seguit de mesures financeres per respondre als problemes de la reconstrucci desprs de la guerra i les regles del futur desenvolupament econmic. s en aquest context on hem de situar, per exemple, els Acords de Bretton Woods o la creaci dorganismes econmics, que serien els encarregats de garantir i controlar lestabilitat econmica europea i mundial. Els Acords de Bretton Woods de 1944 buscaven garantir lestabilitat de les diferents monedes europees i per aix es va fixar el dlar com a moneda dintercanvi comercial internacional i la seva paritat amb lor. Igualment, el naixent Fons Monetari Internacional tindria la missi destabilitzar el sistema monetari, mentre que el Banc Mundial promouria inversions i prstecs cap als pasos que els necessitessin. Finalment, sobria el cam cap a leliminaci de les barreres aranzelries, fet que culminaria en lAcord General sobre Aranzels i Comer de 1947. Aquests acords serien importants per a la recuperaci dEuropa, per la iniciativa ms important va ser la proposta nord-americana dajuda econmica als pasos de lEuropa occidental: el Pla Marshall. Aix, el Pla Marshall va ser el motor de la reconstrucci europea des de 1948. En contrapartida, lacceptaci del Pla implicava un cert control nord-americ sobre leconomia dels Estats beneficiats i la seva contribuci a la lluita contra el comunisme.

1. ELS ANYS DE LA RECONSTRUCCI, LA FORMACI DE BLOCS I LA GUERRA FREDA

1.2 Formaci de blocs

Abans que acabs la II.G.M., es va comprendre que la fi del conflicte no portaria una pau universal. El desig sovitic dexpandir la seva revoluci, va fer que els pasos capitalistes veiessin com a inevitable un enfrontament amb l'Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS). Als pasos ocupats per lexrcit sovitic, es van fer eleccions en qu es van imposar de manera absoluta els partits comunistes. Polnia, Txecoslovquia, Hongria, Romania, Bulgria i la Repblica Democrtica Alemanya, van esdevenir ferms aliats, que va pressionar per a qu Grcia, Turquia i lIran, ingressessin tamb en aquest grup. Iugoslvia i Albnia, sense tenir lajuda militar sovitica per a lalliberament nazi, van acollir tamb rgims comunistes.

La reacci dels Estats Units va ser la doctrina Truman. Aquesta estratgia de contenci, va establir uns lmits a lexpansi de lURSS, per no va intentar fer retrocedir per la fora el comunisme all on ja shavia installat.

A Europa aquesta estratgia va tenir dues direccions: en el terreny econmic i en el terreny militar, per, com que la disputa es desenvolupava a escala mundial, els Estats Units van afavorir tractats que asseguressin la contenci sovitica en altres rees de conflicte. Daquesta manera es va crear un ampli sistema daliances: lOrganitzaci dEstats Americans (OEA, 1947), lAliana dAustrlia, Nova Zelanda i els Estats Units (ANZUS, 1951), el Tractat de lsia Oriental (SEATO, 1950) i de lOrient Mitj (CENTO, 1955. Daltra banda, va respondre amb la creaci del Pacte de Varsvia (1955). La situaci es va anar tensant, un cop la URSS va desenvolupar la seva primera bomba atmica.

1.3 La Guerra Freda

Europa, lescenari principal de la guerra mundial, va ser tamb lorigen de la Guerra Freda. Les tensions contingudes entre els antics aliats es van fer evidents amb la cadena deleccions que es van fer als pasos limtrofs amb lURSS, on els partits comunistes es van imposar amb lajut de lexrcit sovitic. La divisi dEuropa en dos sistemes antagnics shavia consumat. La tensi que sen va derivar, es va manifestar sobretot en tres fronts: Europa, lsia oriental i lOrient Mitj.

Europa: El mxim smbol de la guerra freda a Europa va ser Alemanya: lany 1948.

sia Oriental: La tensi entre els blocs va manifestar la intensitat ms gran en la guerra de Corea. Lexrcit sovitic havia ocupat el nord del pas i hi havia imposat un govern comunista. Com a resposta a aquesta violaci, lONU va acordar la intervenci militar.

Orient Mitj: La descolonitzaci de lOrient Mitj i la creaci de lEstat dIsrael, (1948), van ser lorigen duna inestabilitat permanent en la regi. Laliana dels Estats Units amb Israel, va fer que els pasos rabs, amb ajuda sovitica, concertessin una aliana contra Israel.

2. La descolonitzaci i els problemes del Tercer Mn

2.1 Causes de la descolonitzaci

Afebliment econmic i militar de les grans potncies: Durant aquests quatre anys (1914-1918), la majoria de les empreses amb negocis fora dEuropa es van arrunar i molts mercats es van perdre.

Desig dautodeterminaci: A lafebliment econmic i militar de les grans potncies colonials suneix laspiraci universal de tots els pobles a determinar la seva prpia vida nacional, a recuperar les peculiaritats de la seva cultura i a intervenir en la vida internacional.

Expansi demogrfica: Al procs descolonitzador, hi va contribuir lexpansi demogrfica dels continents dominats per Europa.

Els mitjans de comunicaci: La premsa, la rdio i el cine han apropat tots els pobles de la Terra.

2.2 Tipus de processos colonitzadors

Es poden distingir tres tipus de processos descolonitzadors:

- Procs Pacfic: De manera gradual els nacionalistes, que safanyen en la independncia, shan apropiat el control de ladministraci. s el que va passar a lndia i a Tunsia.

- Procs accelerat, sense lluita: s el que va succeir a la major part de les nacions africanes.

- Guerres d'alliberament: Lenfrontament violent a lantiga metrpoli va deixar aquests pobles en una situaci de pobresa difcil de superar. s el cas dIndonsia amb Holanda, de lIndo-xina francesa i dAlgria.