INS Joan Puig i Ferreter

Curs 2011-2012

La Contaminació a la província de Tarragona

Projecte de Recerca 4rt

Ivan Papaseit

1

Jonatan Lima

ÍndexIntroducció ....................................................................pàgina 3

Flix, un petit poble però un gran problema........................ pàgines 4-7

Les costes catalanes........................................................pàgines 8-9

La nuclear d’Ascó............................................................pàgina 10

La contaminació amb fertilitzants......................................pàgines 11-12

Les petroquímiques tenen conseqüències..........................pàgina13

Malalties per culpa de la contaminació...............................pàgina 13

Informe sobre la contaminació a Espanya..........................pàgina 14

La contaminació a les ciutats............................................pàgines 15-16

Noticia final.....................................................................pàgines 17-18

Bibliografia......................................................................pàgina 19

2

IntroduccióSegons Greenpeace, una organització internacional en defensa del medi ambient, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més focus de contaminació d’Espanya per darrere del País basc. I la veritat és que no és cap premi estar a la segona posició en una llista com aquesta. Però en aquesta llista només és conten els focus de contaminació “més importants” els de les grans fabriques o multinacionals però , moltes vegades es deixen de contar per la població i les quals també contaminen molt.

A Catalunya tot i que el tema de la contaminació s’està vigilant bastant més aquests últims anys sembla ser una batalla sense fi per que cada dia hi ha noves fonts de contaminació i de tota manera.

1. Les contaminacionsAvui en dia hi ha varis estils de contaminació com ho són: la acústica, la lluminosa, la la tèrmica... Segons un informe de Greenpeace a Catalunya ela principals emissors de contaminació al sòl son: el 41,4% la producció industrial, el 15,2% el abocament i tractament dels residus urbans, el 14,1% els hidrocarburs i el altre 29,3 % d’altres fonts secundaries.Avui en dia en la província de Tarragona, en la qual basarem el nostre treball, les productores de fluxos contaminants més conegudes i la més estesés d’entre la gent son les petroquímiques i les nuclears que hi ha en aquesta zona, però això no vol dir que siguin els únics elements que contaminen el sol, l’aire o el mar. Pel

3

simple fet d’engegar el cotxe, tot i que en moltíssima menys quantitat, també sen podria dir un acte de contaminació

2. Les Petroquímiques de Tarragona estan en el punt de mira dels ecologistes pel gran desastre que pot causar un vessament del seu material ja que és altament contaminant, també pel fet que les incineracions d’alguns del materials durant el procés de refinació i neteja del petroli son també altament contaminants.

Flix, un petit poble però un gran problema.Flix és un poble de no més de 4.000 habitants situat al nord de la Ribera d’Ebre. Aquest poblet per el qual passa l’Ebre te un polígon industrial bastant gran en el qual hi ha principalment una fabrica que està portant molts problemes a la zona. Ercros és una industria química que està instal·lada al costat del riu Ebre i la qual amb els seus vessaments de productes químics estan portant molts problemes als ecosistemes dels rius, també a tothom que vol aprofitar aquella aigua com per exemple pels pagesos que l’agafen per regar i que ja s’han queixat alguna vegada o també podria ser perjudicial en el cas que s’utilitzi pel consum humà. Segons alguns informes el riu Ebre pels voltants de la Ercros té una taxa de mercuri en l’aigua 125 vegades superior a la permesa per llei. Com a conseqüència d’això la majoria de pescadors d’aquella zona de l’Ebre desprès de fer les proves a la seva pesca comproven que els peixos que han pescat arriben a superar en un 20% la quantitat de mercuri establert com a estàndard. Després de diverses proves científiques ses va comprovar que el 2004 ja hi havia 700.000 tonelades de fangs contaminats al fons de l’embasament del Flix. “Aquest índex de contaminació per mercuri arriba a  les zones d’hortes properes, amb el que és segur que passarà a les hortalisses”, va afegir la responsable de l’àrea de Residus d’Ecologistes en Acció, que ja s’ha entrevistat per aquest assumpte amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat

El mercuri circula per l’aigua, el sòl, els sediments i l’aire, dipositant-se i mobilitzant-se contínuament, i apareixent en zones molt allunyades de la font d’emissió.

4

Nosaltres podríem donar infinitat de dades sobre la contaminació que produeix Flix però qui millor que el grup ecologistes en acció per que us feu una idea, aquí us deixem una noticia que van publicar ells:

Miles de toneladas de metales pesados, organoclorados y elementos radiactivos en el Ebro

Más de 700.000 metros cúbicos de residuos tóxicos vertidos al río Ebro por Erkimia, del grupo Ercros, están acumulados en el lecho del embalse que hay frente a la población tarraconense de Flix. Durante décadas, la empresa ha vertido todo tipo de contaminantes, pero la extracción de estos los lodos contaminados, que no concluirá hasta 2010, será costeada por el erario público.

Elisenda Flores, Ecologistes en Acció de Catalunya

A finales del siglo XIX se constituye la empresa Electroquímica Flix, con una actividad industrial basada en la obtención de sal, amoníaco y carbonato cálcico, a la que luego irá incorporando la fabricación de otros productos, como sosa y ácido acético y derivados. Es de destacar que en 1945 inicia la fabricación de DDT, siendo pionera en el Estado español. En 1949 se construye la presa hidroeléctrica de Flix y se inaugura una planta de electrolisis con células que utilizan cátodos de mercurio. Entre los 1970 y 72 se empiezan a cerrar líneas de producción como la del DDT, la de cianuro sódico, sulfato sódico y sales de bario. Por último, en 1973 se inicia la producción de fosfato bicálcico.

En 1987, el grupo kuwaití KIO se hace con el control de Sociedad Anónima Cros y constituye la empresa Ercros. En 1990, la fábrica de Flix pasa a pertenecer a Erkimia, empresa del grupo Ercros. Seis años más tarde se produce una grave avería en la planta de cloroformo, que emite una nube tóxica de seis toneladas de cloro.

La producción de sosa que se realiza en esta empresa es por electrolisis, un proceso que utiliza mercurio y genera cloro. La tecnología utilizada en la fábrica de Flix, la de célula de mercurio, es la más contaminante [1] pero tiene la ventaja de utilizar como fuente de sal la procedente de los residuos salinos de las cuencas mineras de Cardona, Súria y Sallent, un material que crea problemas en la cuenca del Llobregat.

El fosfato bicálcico que también produce la planta de Erkimia es un producto empleado en la alimentación animal. Se obtiene a partir de la fosforita y el ácido clorhídrico. La fosforita que llega a Flix viene del Bukra (antiguo Sahara español), y es un material que contiene asociados fluoruros, con el consiguiente riesgo de emisión de ácido fluorhídrico, cadmio –uno de los metales que se ha detectado en los residuos del río– y diversos radionucleidos, como el uranio-238 y el torio-230 [2]. Los fosfatos de Marruecos que procesa Ercros en Flix contienen hasta 185 ppm de

5

Uranio-238 mientras que los de Rusia, por ejemplo, solo contienen 11 ppm.

Se destapa la contaminación

A principio de los 90, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya encargó al CSIC un informe sobre los contaminantes en los sistemas acuáticos continentales de Cataluña. En este marco se abordó el estudio de los sedimentos acumulados en el embalse de Flix, en el río Ebro, procedentes del complejo químico.

En este estudio se pone de manifiesto la enorme presencia de mercurio y otros metales pesados en el sedimento del embalse de Flix, de una magnitud mucho mayor de lo previsto inicialmente. Las concentraciones de compuestos organoclorados de los sedimentos son muy elevadas –hexaclorobenzeno, pentaclorobenzeno, DDT, policlorobifenilos y policloroestirenos–, así como las de cromo, níquel, zinc y cadmio, del orden de las 10-70 toneladas en el caso de los metales más abundantes y entre 1 y 10 t entre los compuestos organoclorados mayoritarios. En total, unos 700.000 m3 de lodos contaminados en el lecho del embalse del río Ebro situado junto a Flix. Es de destacar, también, la presencia de todos los contaminantes descritos entre Flix y la desembocadura del Ebro. Para completar el panorama, también se detecta cobalto-60 como resultado de los vertidos de la central nuclear de Ascó.

Los escandalosos resultados de este estudio permanecieron en manos de la Administración hasta que una filtración a la prensa los dio a conocer a la opinión pública. Pero cabe recordar que ya en 2001 se detectó mercurio en el agua que el Consorcio de Aguas de Tarragona, gestora del minitrasvase, suministra a diversas localidades de Tarragona. En aquellos momentos, diversos colectivos ecologistas –WISE, Ecologistes en Acció, etc.– solicitaron el cierre del proceso productivo de la planta antes de 2007, fecha en que Erkimia debe realizar la modificación del mismo.

Un vertedero de residuos industriales

La mayor parte de los residuos del embalse de Flix van a ir a parar al Racó de la Pubilla, un vertedero que dispone de autorización específica para recibir estos residuos industriales. En la reciente resolución de la Confederación Hidrográfica del Ebro por la que se anuncia la información pública del “Proyecto Informativo de la eliminación de la contaminación química del embalse de Flix” y su estudio de impacto ambiental se establece la retirada de los sedimentos del río Ebro hasta este vertedero .

Los lodos contaminados, pero tratados, se almacenarán en el Racó. El depósito controlado se prevé para un volumen de residuos de 800.000 toneladas y se divide en celdas de 120 × 240 metros y 21 m de altura media. Así pues, el Racó de la Pubilla se consolidará como un vertedero de residuos industriales con un elevado contenido de metales pesados,

6

organoclorados y elementos radiactivos, que puede poner en peligro la salud de los trabajadores que los manipulen.

Actuaciones de Ecologistes en Acció

Desde la aparición pública del estudio del CSIC, Ecologistes en Acció de Catalunya manifestó la necesidad de clausurar la producción de cloro mediante la técnica de células de mercurio. Ya con anterioridad, en 2001, nos habíamos manifestado en el mismo sentido tras la aparición de mercurio en el agua potable suministrada por el minitrasvase. En aquellos momentos se reclamó el análisis en continuo de la concentración de mercurio de las aguas del Ebro y la clausura del proceso productivo.

Todos los comunicados de prensa que hemos realizado dejaban claro que la producción de fosfato bicálcico a partir de la fosforita procedente de Marruecos era la responsable de la radiactividad detectada en los sedimentos de Flix.

También, desde el primer momento apostamos por la retirada de los sedimentos del río. Desde luego, pensamos que los costes de la descontaminación debían recaer sobre la empresa que ha producido el problema pero, como puede comprobarse repasando el proyecto de descontaminación, hasta la cinta transportadora entre la zona a descontaminar y el Racó de la Pubilla va a ser sufragada con fondos públicos. Mientras tanto, la empresa seguirá produciendo cloro mediante la tecnología de las células de mercurio hasta 2007, aunque ya esté en vigor la Directiva Marco de Aguas de la UE.Ecologistas en Acció denunció el incumplimiento de la Directiva EURATOM 96/29 y del Real decreto 783/2001 –que aprobó el Reglamento sobre protección sanitaria contra las radiaciones ionizantes– en relación a la afectación de los trabajadores que deberán manipular los sedimentos. Basándonos en la misma normativa hemos solicitado al Fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, en relación con la producción de fosfato bicálcico, que inicie una investigación para evitar cualquier riesgo para la salud de las personas por la adición de este producto a la cadena alimentaria –se está alimentando al ganado con pienso radiactivo–, que finalice inmediatamente este uso y que se estudie si es constitutivo de delito.

Ecologistes en Acció de Catalunya es uno de los grupos ecologistas que forma parte de la Comisión de seguimiento de los residuos tóxicos de Flix, pero como en otros órganos de participación promovidos por la Administración, las reuniones de esta comisión han servido, únicamente, para comunicar a sus miembros las decisiones acordadas el mismo día que aparecían en la prensa.

Pero lo que parece del todo incomprensible que una vez detectado el problema persista la contaminación por parte de la empresa, y que encima haya quedado exenta de cualquier responsabilidad, así como que los gobiernos autonómico y estatal se limiten a considerar esta situación como normal.

7

No sabemos que pasará en el momento en que se inicie el movimiento de sedimentos, ni como repercutirá sobre la población la acumulación de contaminantes a lo largo de los años. Hará falta un seguimiento de los trabajos que se efectúen, con el fin de fiscalizar la descontaminación y que se cumplan unos mínimos de seguridad laboral. Ecologistes en Acció intentará que la propia Comisión de Seguimiento sea la que asuma esta función y que la información fluya de forma transparente desde las administraciones a la ciudadanía.

Noticies com aquesta en hem trobat moltes però aquesta ens ha semblat bastant correcta.

Les costes CatalanesSegons diversos estudis realitzats a les costes Catalanes a que no sabeu quina ciutat contamina més? Si, es trist però cert, Tarragona juntament amb Barcelona és la ciutat que més contamina les costes i el mar català. La principal causa d’aquesta contaminació és l’abocament dels residus de les petroquímiques, segons elles nuls, que juntament amb els abocament massius de escombraries dels habitants a les zones i l’abocament dels vaixells de combustible i residus al mar estan destrossant la nostra costa i contribuint cada dia en fer-la un lloc pitjor.

Els ecologistes asseguren en un comunicat:

El fenomen de la contaminació marítima i atmosfèrica al port de Tarragona té els seus inicis i orígens en el complex petroquímic de Tarragona i en l’activitat portuària pròpiament dita. Dos episodis de vessaments de fuel per accident provoquen reaccions per part dels afectats, dels pescadors i de l’alcalde de Vila-seca. D’altra banda, la contaminació produïda per la càrrega i descàrrega de carbó també és

8

Imatge de l’abocament de residus contaminants en un riu de la provincia de Tarragona

objecte de denúncia per part de Greenpeace. 

La contaminació és un fenomen extens a tot el litoral català. Al port de Tarragona, però, és un problema que s’inicia als anys seixanta amb la instal·lació de les primeres indústries químiques i que, en les darreres dècades, ha anat adquirint gran complexitat per la diversa causalitat i pels medis diferents que afecta. Dels inicis ençà, s’han repetit episodis de vessaments al mar de substàncies tòxiques (per accidents o deguts a la normal activitat de la indústria i el port, o també per residus urbans); de contaminació atmosfèrica per males olors (procedents de la indústria química), per emissió de partícules en suspensió a l’aire (procedents de les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies al port –carbó, cereals, etc. –), o per emissió de gasos de la indústria.

Els vessaments de fuel, que provenen d’accidents a la planta de Repsol i a la mono boia, o de les plataformes petrolieres (a Tarragona n’hi ha tres) solen produir taques de dimensions variables a la superfície del mar, que impliquen un greuge ambiental per a la qualitat de les aigües i els seus ecosistemes i que acaben tenint una afectació econòmica, tant al sector turístic, per l’embrutiment de les platges, com al sector pesquer.

Existeixen altres fonts de contaminació marítima: els vessaments des de vaixells per fugues o operacions rutinàries (neteja de sentines) que solen ocórrer al mar; i els

residus, generats per la indústria química, que aboquen al mar aigües residuals amb elevada càrrega orgànica i no biodegradable a través de vuit emissaris, després d’haver passat el filtre de les depuradores pertinents. Tot plegat s’esdevé, a més, en una zona d’alta concentració urbana i socioeconòmica. 

Un altre dels punts de discòrdia de la costa de la província de Tarragona, tot i que passa en tota Catalunya nosaltres només ens centraren amb la nostra província, és la gran costum que tenim de construir en la mateixa platja destruint tot el que comporti fer-ho pel simple fet d’estar a dos passos de la platja. Es pot considerar aquest fet contaminació? Des de el meu punt de vista el fet de destrossar platges que porten allí milers d’anys i que formen tot un ecosistema i una font de vida pel simple fet de tenir un hotel a peu de platja és un barbaritat i crec que sinó és considera contaminació ho hauria de ser per que la majoria d’aquests edificis alhora de la seva construcció han contaminat fortament la platja. Una de les estadístiques més preocupants es que la costa catalana esta urbanitzada d’entre un 40% i un 50%.

9

De fet Greenpeace ja a elaborat diverses protestes i queixes les quals evidentment han estat ignorades. Per que tot i que en aquest treball la política no hi hauria d’entrar per què no és el tema principal tot i que us podem assegurar que té un punt transcendental en l’eradicació de la contaminació per que a la majoria de la gent que es dedica a la política o a càrrecs d’elevada potència ja els està bé que si una central nuclear o una petroquímica pot produir més alhora llenci més residus al medi, “total, contaminar una mica més o una mica menys”.

La nuclear d’Ascó La central nuclear d’ascó sempre juntament amb les de Vandellòs sempre han estat dos dels punts més conflictius durant la lluita contra la contaminació a Catalunya per que les centrals nuclears sempre contaminen molt més del que ens volen fer creure. Una prova evident és l’accident que va patir ascó fa uns anys i el qual de bon principi va ser degudament comunicat i a el qual se li va posar un grau 1 en la escala INES, però, desprès es va descobrir que la central havia comunicat dades falses sobre el que realment havia estat l’accident el qual havia produït més radiació que la que es va dir en un petit moment. Alguns informes

10

asseguren que la contaminació real que va produir la central d’Ascó va ser 1.000 vegades superior al que van comunicar en un principi.

Aquí posem l’enllaç per si teniu curiositat amb l’informe que es va fer sobre la central:

http://www.microsofttranslator.com/bv.aspx?from=es&to=ca&a=http%3A%2F%2Fgatopardo.blogia.com%2F2011%2F032101-la-central-nuclear-de-asco-oculto-al-csn-mas-de-cuatro-meses-un-incidente-con-co.php

Amb aquest informe es confirma que les centrals a vegades oculten informació pel fet de que si la gent és ignorant a ells ja els hi va bé per que així continuen fent la seva la qual cosa pels seus interessos es perfecte pel fet de tindre llibertat en tot el que fan, i si no se’ls i para els peus a aquestes industries acabarem amb el món.

Les centrals nuclears fora les seves característiques de monstres contaminants també provoquen una caiguda de l’economia de la zona en alguns sentits per que la gent te por de menjar fruita o aliments cultivats al voltant de les centrals per por de que estiguin contaminats del quals s’han donat alguns casos de fruites contaminants.

La contaminació amb FertilitzantsAquest és un tema del qual gairebé no se’n parla, primer per què no interessa a les empreses i després per que simplement es un tema gairebé desconegut i es que el fet d’ensulfatar plantes o abonar el terreny sempre ha estat vist com un acte bo per que millora la collita, mata les males herbes o eliminar plagues que no són bones pels arbres productors que cultiva el pagès.

11

Vista aèria de la central d’Ascó

La Contaminació de fertilitzants es produeix quan s'han utilitzat en quantitats més grans que els cultius pot absorbir, o eliminat per l'acció de l'aigua o la superfície del sòl Vent abans que pot ser absorbits. Els excessos de nitrogen i fosfats pot infiltrar en aigua subterrània o ser arrossegats a cursos d'aigua. Aquesta sobrecàrrega de nutrients provoca eutrofització de llacs i embassaments estanys i dóna lloc a una explosió d'algues que suprimeixen altres plantes i animals aquàtics. Agrícoles, silvicultura i els mètodes de pesca i el seu abast són les principals causes de la pèrdua de la biodiversitat del món. Costos externs globals dels tres sectors pot ser considerables. La producció agrícola ha profunds efectes sobre el medi ambient en el seu conjunt. Ells són la principal font de contaminació de l'aigua per nitrats, fosfats i plaguicides. També són la font més gran d'hivernacle de gasos d'efecte antropogènic, metà i òxid nitrós i contribueixen en gran mesura a altres tipus de la contaminació de l'aire i aigua. L'agricultura també afecta a la base del seu propi futur a través de la degradació de la terra, salinització, excessiva extracció d'aigua i la reducció de la diversitat genètica agrícola. No obstant això, les conseqüències a llarg termini d'aquests processos són difícils de quantificar. Projeccions dels cultius per l'any 2030, suposa un creixement més baixa de l'ús de fertilitzants nitrogenada que en el passat. Si es pot millorar el rendiment, l'augment en l'ús total de fertilitzants entre 1997-99 i l'any 2030 podria ser tan baix com 37 per cent. No obstant això, l'ús actual en molts països en desenvolupament és molt ineficient. A la Xina, el consumidor més gran del món de fertilitzants nitrogenada, gairebé la meitat de nitrogen aplicada està perdut per volatilization i un 5 a 10 per cent més per la infiltració.Si utilitza més mètodes de producció sostenible, pot mitigar els efectes de l'agricultura en el medi ambient. No hi ha dubte que, en alguns casos, l'agricultura pot jugar un paper important en la inversió d'aquests efectes, per exemple, per l'emmagatzematge de carboni al sòl, millorar la filtració d'aigua i la conservació, el paisatge i la biodiversitat.

Un dels punts que no és tenen en conta d’aquest tema son les conseqüències que aquest aporta al medi ambient. I nosaltres mateixos com a gent de poble que som al past dels anys hem detectat que en els llocs que s’ensulfata per matar les males herbes o per combatre les plagues també s’eliminen altres espècies com per exemple els cargols d’aquesta zona, els saltamartins o per exemple les marietes. Però aquest punt a la majoria de gent ni l’hi importa per segons ells simplement són un

12

grapat d’insectes, però hauríem de intentar millorar els compostos químics que llancem a la natura per què sinó acabarem posant alguna espècie en seris perills.

Hi ha diverses companyies ecologistes que intenten conscienciar la gent fen campanyes per millorar els fertilitzants o conscienciar per utilitzar el cultiu ecològic.

13

Propaganga per al cultiu ecològic

Les petroquímiques tenen conseqüències El complex petroquímic de Tarragona, amb tota la seva indústria, els seus dipòsits i les seves xemeneies és un dels complexes industrials més importants d’Espanya. D’aquí surten més del 40% dels plàstics que es distribueixen pel territori.

Empreses com Repsol-Ypf, Basf, Dow Chemical o Bayer tenen seus en aquest punt de la costa mediterrània. Aquestes empreses es senten partícips d’un desenvolupament i un progrés que, segons afirmen, aporten treball i riquesa a la província. Potser estiguin en lo cert però deixen de dir alguna cosa que a molts no se’ns passa per alt. S’està hipotecant el futur de les poblacions que tenen la desgracia de viure immersos en la voràgine de la fumata blanca. En aquesta fumata blanca trobem partícules en suspensió de níquel, de diòxid de sofre, òxids de nitrogen, plom, mercuri, crom, compostos orgànics volàtils, monòxid de carboni, cadmi... això és el que es respira diàriament al camp de Tarragona.

Aquests olors són denunciats per les poblacions veïnes a la petroquímica però tota denuncia cau en sacs trencats. No obstant, a la província de Tarragona l’índex de càncer ha augmentat en més d’un 133% en deu anys!!! I no és casual. S’espera que en la pròxima dècada les al·lèrgies afectin a més del 50% de la població. Mentrestant la contaminació es fa visible en la defoliació de plantes i arbres, en l’acidificació del sòl, en la mortalitat de peixos per sulfat amònic i una llarga llista que no anomenarem ara.

A l’octubre de 2004, l’organització ecologista “l’Escurçó” de Tarragona, que porta temps mesurant els nivells de pluja àcida va presentar una denuncia a la Fiscalia de Tarragona contra l’empresa Repsol, per la contaminació per vessament d’amoni al riu Francolí (“en les últimes rosades a la zona s’ha detectat un pH de 3,8 i en la última pluja un pH de 5,2”). L’informe de l’enginyer forestal reclama una indemnització de 18 milions d’euros per restituir la zona afectada de Constantí, sense comptar amb altres zones afectades al Rourell.

A més, el tràfic constant de vaixells petrolers a les costes de Tarragona posa a la regió en risc de vessaments. Els errors humans, deficients controls i el mal estat de tota la flota petrolera augmenten les probabilitats. 

14

Malalties per culpa de la contaminació*No tots els espanyols tenen el mateix risc de desenvolupament d'un càncer. A part de factores genètics, predisposició familiar i hàbits saludables o poc saludables, la ciutat de residència afecta molt més que pensar l'aparició de tumors.

L'informe sobre la contaminació a Espanya

L'informe elaborat per Greenpeace "Contaminació a Espanya" deixa clar que a l'estat espanyol hi ha un greu problema de contaminació donada la gran quantitat de residus tòxics que es tiren a l'aigua i a l'aire a causa de la indústria. "A Espanya es reconeix l'abocament a l'aigua de 1.219.709 tones de contaminants a l'any i aquesta xifra només es refereix a 44 substàncies perilloses de les milers que existeixen," informa Greenpeace. Segons l'entitat un dels grans problemes en la resolució d'aquest problema medi ambiental és que les pròpies administracions públiques son massa permissives amb aquells qui contaminen i no s'apliquen els controls necessaris marcats per la llei.

Aquests alliberaments de tòxics per part d'algunes companyies afecta cada cop més a la societat que no té res a veure en el procés de contaminació. Segons el ministre de medi ambient, la contaminació atmosfèrica provoca a Espanya un total de 16.000 morts prematures a l'any. Aquest xifra és deu vegades més alta que la de mortalitat anual provocada per accidents de tràfic.

A l'informe de Greenpeace s'explica com les indústries i empreses obtenen grans beneficis dels seus negocis, ja que dintre del seu pressupost poques vegades compten amb els costos de la contaminació ni els costos del deteriorament de la salut pública. Tot i que la pròpia indústria es legalment responsable de les substàncies químiques que produeix és casi impossible fer responsable judicialment al fabricant dels efectes sobre la salut d'una substància tòxica. En resum les xifres parlen per si soles i quasi 4 milions de treballadors espanyols estan exposats a substàncies cancerígenes, segons Greenpeace.

15

La contaminació a les ciutatsLa contaminació a les zones urbanes d'aire les partícules, en particular que vénen de processos de combustió, poden tenir diferents mides que determinen el risc. Així que aquests gran són arrestats en la primera part de les vies respiratòries i arrossegats per la mucosa, acaben sent expulsades pel nas. La més petita eviten aquestes defenses del sistema respiratori i arribar als alvèols pulmonars on pot provocar considerables destrosses.

Aquestes partícules en general han estat suspeses en l'aire a les ciutats i són causades per alguns processos industrials, l'automoció i el fum dels cigarrets, l'últim de gran importància com contaminants d'ambients tancats. Són els encarregats per a la majoria dels processos al·lèrgica que enfronten els éssers humans i gran quantitat d'infeccions de vies respiratòries. Els gasos com òxids de sofre (SOx) i òxids de nitrogen (NOx) són també es va originar a la crema de petroli, gas i materials orgànics. Diòxid de sofre (SO2) és un dels contaminants aire més coneguts en les àrees industrialitzades.

Per als éssers humans és una sensual i irritant gas quan actua en la part superior de les vies respiratòries en concentracions altes. En les quantitats que es poden trobar a l'atmosfera de les ciutats produeix un lleuger augment en el flux de la resistència d'aire en els bronquis. En episodis puntuals és pot produir asma. En l’atmosfera el SO2 combinat amb aigua

16

pot produir l'àcid sulfúric que farà malbé objectes metàl·lics, pintures i màrmol.

A caure com precipitació genera la coneguda "pluja de l'àcid" que alteren ecosistemes de destruir les espècies vegetals. Per canviar l'acidesa dels llacs per produir alteracions en el nombre d'espècies aquàtiques. Òxids de nitrogen per la seva banda són causada principalment per automòbils d'escapament i estan relacionats amb l'altre el gas de monòxid de carboni (CO). Nivells que pot arribar a aquests contaminants són influenciats pel nombre de vehicles de motor i la velocitat a la que circulen. Per augmentar la velocitat del cotxe que disminuir aquests compostos, és a dir, un dels fenòmens que contribueix en major mesura a la contaminació urbà és congestió de tràfic. Relació amb els efectes sobre la salut humana de nitrogen òxids són irritant similar a sofre i el monòxid de carboni en actes de concentracions canvis en l'agudesa visual de produint i l'alteració de les reflexions en les proves de psicomotor. Aquestes alteracions són particularment importants per a conductors de vehicles. Presentar al capdavant d'atmosfera generades per compostos afegits a combustibles. Actualment el gran augment en la utilització de derivats de NAFTA d'additius de plom va permetre una notable disminució d'aquesta contaminants en els centres urbans. Altres compostos d'interès són la gasolina i altres combustibles que s'evapori i passar a l'atmosfera. Aquests hidrocarburs no tenir un efecte notable sobre la salut humana, però es combinen amb d'altres contaminants, com òxids de nitrogen en presència de llum ultraviolada per a la generació d'oxidants compostos coneguts com photochemical smog. Actuen així sobre la mucosa produint irritació, en particular en els ulls i les vies respiratòries. També poden alterar materials com el cautxú i les pintures. L'efecte de la contaminació de l'aire per sobre de la gent és difícil d'estudiar per una sèrie de factors: Els contaminants no funcionen per separat, són complexes barreges de composició variable.

Gran part de la població té l'hàbit de fumar. Aquesta activitat incorpora un munt de gasos perillosos i partícules al seu cos i per a aquells que estan en la mateixa ambient.

la dificultat de trobar les poblacions humanes viuen en ambients diferents tenen suficients característiques en comú per comparar-los i per establir l'efecte de l'aire contaminat. En les últimes dècades, el desenvolupament d'Epidemiologia Ambiental va fer un gran avenç en aquests estudis i li permet fixar els límits tolerables de diferents compostos en els ambients urbans.

17

Per últim deixo una noticia que demostra tots els arguments dits abans i que posa els pels de gallina:

Una de cada 4 persones de tarragona moren de càncer ¿petroquímica repsol?

El complejo petroquímico de Tarragona, con toda su industria, sus depósitos y sus chimeneas es uno de los complejos industriales más importantes de este reino llamado España. De aquí salen más del cuarenta por ciento de los plásticos que se distribuyen por el territorio. Empresas como Repsol-Ypf, Basf, Dow Chemical o Bayer tienen sedes en este punto de la costa mediterránea. Estas empresas se sienten partícipes de un desarrollo y un progreso que, según afirman, aportan trabajo y riqueza a la provincia. Quizá esten en lo cierto pero dejan de decir algo que a muchos no se nos pasa por alto. En connivencia con las autoridades muncipales, autonómicas y estatales, los empresarios del sector están hipotecando el futuro de las poblaciones que tienen la desgracia de vivir inmersos en la vorágine de la fumata blanca que se percibe desde la costa en un dia soleado como el de hoy. En Tarragona se está produciendo una tragedia premeditada y no es exagerado decir esto. Poco a poco la industria petroquímica está acabando con lo que consideramos más valioso para nuestra existencia, la vida. En el valle del francolí se está produciendo una destrucción considerable del territorio por parte de unas empresas totalmente irresponsables y que ejercen una influencia más que notable sobre unas “autoridades? no menos irresponsables. En esta fumata blanca encontramos partículas en suspensión de níquel, de dióxido de azufre, óxidos de nitrógeno, plomo, mercurio, cromo, compuestos orgánicos volátiles, monóxido de carbono, cadmio...esto es lo que se respira a diario en el camp de Tarragona. Estos olores son denunciados por las poblaciones vecinas a la petroquímica pero toda denuncia cae en saco roto. Sin emabargo, en la provincia de Tarragona el índice de cáncer ha aumentado en más de un 133% en diez años!!! Y no es casual. Se espera que en la próxima década las alergias afecten a más del 50% de la

18

Imatge de la contaminació del aire a les ciutats

población. Mientras tanto la contaminación se hace visible en la defoliación de plantas y árboles, en la acidificación del suelo, en la mortandad de peces por sulfato amónico y una larga lista que no nombraremos ahora. Todo ello debería ser motivo de preocupación en lo que respecta a los políticos, los empresarios, las ONG’s, la comunidad de médicos pero por alguna razón no se considera motivo de alarma. No es necesario pensar demasiado para determinar qué razones impiden tal debate. Existe el tópico de la corrupción, de los intereses, etc, pero ello no debe impedirnos tomar posición al respecto. Se deben exigir responsabilidades. No vale decir que hay en juego muchos intereses cuando en realidad lo que está en juego es la vida. El ozono en tarragona ha llegado a alcanzar niveles inaceptables de contaminación. El máximo permitido es una concentración de 108 microgramos por metro cúbico de aire por hora, pues bien, en Tarragona se han llegado a niveles de 288 durante días. Ello ya es sabido por las “autoridades? incompetentes pero no están a la altura de las circunstancias. Estos politicastros no tienen en cuenta declaraciones como la que surgió en Paris y que parte de la premisa de que las enfermedades vienen provocadas por el deterioro del medio ambiente. No se puede pretender la salud si se vive en un entorno enfermo y hoy el valle está más enfermo que nunca. Nos están fumando, poco a poco, y se trata de una muerte lenta y angustiosa. Muy lejos de poner medidas para poner fin a esta locura, los empresarios y la administración han aprobado el nuevo plan director que sin duda dará el golpe de gracia a las poblaciones ya afectadas. La ampliación del polígono norte será una realidad ignorando los informes de gente experta que alerta sobre su peligrosidad. Y creen que crecerán más, que se harán más ricos. Qué absurda esta idea de riqueza. ¿Desde cuándo la riqueza viene determinada por la destrucción de los hábitats? Ni somos ricos ni lo seremos nunca, ni repsoles ypeefes, ni dow chemicales...Es preocupante la frivolidad de los que saben tanto que se olvidan de saber. Los vecinos que tenemos en Tarragona son lastimosamente conocidos en muchos sitios del mundo por sus pífias criminales. Conocido por todos es el caso de la Union Carbide (hoy Dow chemical) en Bhopal o los continuos atropellos de nuestra empresa bandera en el sector, Repsol-YPF. Son las señoras de la muerte. Aquí son aceptadas, están en todas partes, inundando el espacio de basura, inundando el espacio de propaganda engañosa que nos quita la vida. Sí, nos quita la vida. Sus actividades son generadoras de pobreza ya que agreden nuestra existencia deteriorando nuestros espacios vitales. Ello genera violencia, la violencia represión, la represión opresión, la opresión asfixia y la asfixia muerte. ¿Y es así como pretenden construir un mundo basado en la igualdad? Como ciudadano de la provincia de Tarragona me declaro en contra de lo que significa el progreso y el desarrollo entendidos como herramientas para desalmar a

19

las gentes de bien e invito a los que hayan padecido por activa o por pasiva tales atropellos a que exijan responsabilidades. Desde un pueblo engrisecido en dia soleado. No se callen...

*Aquesta noticia a més a més de ser part de l’apartat final també fonamenta l’apartat de malalties per culpa de la contaminació.

-En el vídeo que hi ha a la web també es fa un petit incís en la riera de la Selva del Camp

20

Bibliografiawww.google.es

www.microsofttranslator.com

gatopardo.blogia.com

www.wikipedia.com

www.ehu.es

www.gencat.cat

www.ecologistasenaccion.org

www.greenpeace.org

elpais.com

www.diaridetarragona.com

http://www.xtec.cat

http://www.ecoportal.net

http://www.diaridetarragona.com/

http://fgonzalesh.blogspot.com.es

21

22

23