TOPIC LITERARI

Emma Oliver, Carles Vila i Victor Aguado

Literatura catalana 09/10 Prof: Vicent Garcia i Martínez

Treball de literatura comparada

Tòpic treballat: L’Estima a la Terra

Tòpic treballat: L’Estima a la Terra

La elecció del nostre tòpic literari és l’estima a la terra (be siga a la nació, a la ciutat, poble etc), no hi hem volgut fer esta distinció ja que l’objectiu últim ha estat veure com el vincle emocional que creem al nostre lloc d’origen ens acompanya gairebé tota la vida. Desprès d’haver fer esta recerca podem afirmar que es tracta d’un tema universal. Mentre que una temàtica hi pot esdevenir un tòpic en una cultura, i en altra tal vegada no, l’estima a la zona geogràfica on hem crescut es dona gairebé a totes les cultures, per moltes deferències que presenten estes. Les arrels que creem i els vincles culturals fan que enyorem en major o menor mesura la terra que ens ha vist créixer. Menció especial mereix esta temàtica a la cultura espanyola, on la Guerra Civil que es va viure va fer que un gran nombre de escriptors, artistes, cantants tingueren que marxar a l’exili, per la qual cosa hi existeix una infinitat de literatura en llengua castellana i catalana sobre la estima a una determinada zona geogràfica, i més encara quan la marxa, com en aquest cas, va ser forçada.

Hi hem vist diferències en el mode de tractar el tema. Hem observat exemples de poesia nord-americana que s’hi caracteritza per un fort patriotisme, per exemple el poeta nord-americà Carl Sandburg parla en un dels seus poemes : “Som la més gran de les ciutats, la més gran de les nacions, mai hi haurà res semblant” o seguint amb la meteixa línea, la nord-americana Katherine Lee Bates, escriu: “¡Amèrica! ¡Amèrica! Que Déu repare tots els teus defectes. Que confirme el teu espèrit de autocontro,l I la teua llibertat en la llei. Oh bonica, pels herois Que demostraren Que més que a ells mateixos, Amaren a la seua Pàtria”.

Al seu torn, em observat com la poesia espanyola sobre esta temàtica s’hi caracteritza més per un romanticisme poètic i idealització, com per exemple Rafael Alberti, on parla de “Si yo hubiera podido, oh Cádiz, a tu vera, hoy, junto a ti, metido en tus raíces, hablarte como entonces, como cuando descalzo por tus verdes orillas iba a tu mar robándole caracoles y algas!”

Dins d’un tema com és l’Estima a la Terra hem fet una divisió amb diferents subtemes com per exemple: la terra com objecte d’enyorança quan estem lluny, la terra com element d’identitat i un homenatge a la terra. Com que ens semblen interessants tots tres, hem elegit exemples de tots.

Una de les èpoques més fructífera de creació en català tenint l’enyorança a la terra com a tema principal, es va donar durant la postguerra i l’exili perquè gran nombre dels escriptors foren exiliats i les seues creacions eren d’enyorança. Alberti o Pere Quart, tenen poemes que reflexen de manera molt explícita l’estima a la terra quan s’hi està lluny de manera forçada.

Dins d’aquest bloc caldria destacar a més, l’amor a la terra des de la pròpia terra, exiliats en el seu país, on situacions bèl·liques, politiques i lingüístiques fan sentir estranys en la pròpia terra, creant un sentiment d’amargura i proclama respecte a ella. “Eixa terra que estimes i a la que trobis tant lluny” ha estat un tema recurrent en poetes com Vicent Andrés Estelles, Marc Granel, Salvador Jafer, Ramón Ramón, Marisol González Felip, Gaspar Jaen i Urbán,Vicent Salvador, Feliu Ventura, Llach, Raimon, fent cants d’esperança cap a la terra, a més utilitzant la pròpia llengua com identitat d’un poble. Doncs aquest tema no ve de nou, ja Jordi de Sant Jordi, Carles Riba, Bonabentura Feliu ja li dedicaren paraules a la seua zona geogràfica tant estimada. Com hi hem vist a aqueta recerca este tòpic continua següent un tema molt recurrent, així doncs ens trobem a Melendi, Niña Pastori, fins i tot Camilo Sesto o Julio Iglesias, tenen referències a la terra que enyoren.

Qui no ha trobat a faltar la seua gent, els seus carrers… quan pel motiu que siga ha tingut que marxar lluny durant un temps prolongat? Nosaltres sí ho hem sentit, i de segur que la gran majoria també. En aqueta recerca hem vist, a més, com ho ha reflectit la literatura del nostre voltant.



ORA MARÍTIMA

RAFAEL ALBERTI (1902-1999)

Publicat en “Oda marítima ” (1953):

Comentaris sobre influències rebudes o exercides :

Rafael Alberti va estar exiliat a França, com tants altres autors espanyols. En aquest cas, l’exili va durar poc. Abans de l’ocupació nazi va marxar a sud-americà, primer a Xile, després a Argentina, fins on va residir fins 1962. En esta època la seua producció poètica destaca per la dedicació a la seua terra natal. Entre els més representatius tenim: “Pleamar” (1944), “Ora marítima” (1953), “Baladas y canciones del Paraná” (1954), on ens tornem a trobar amb la idea recurrent del expatriat, en este poema Rafael Alberti retorna simbòlicament a les seues arrels gaditanes des de l’enyorança per la llunyania.

Enllaços:

www.rafaelalberti.com



Por encima del mar, desde la orilla americana del Atlántico

¡Si yo hubiera podido, oh Cádiz, a tu vera, hoy, junto a ti, metido en tus raíces, hablarte como entonces, como cuando descalzo por tus verdes orillas iba a tu mar robándole caracoles y algas!

Bien lo merecería, yo sé que tú lo sabes, por haberte llevado tantos años conmigo, por haberte cantado casi todos los días, llamando siempre Cádiz a todo lo dichoso, lo luminoso que me aconteciera.

Siénteme cerca, escúchame igual que si mi nombre, si todo yo tangible, proyectado en la cal hirviente de tus muros, sobre tus farallones hundidos o en los huecos de tus antiguas tumbas o en las olas te hablara. Hoy tengo muchas cosas, muchas más que decirte.

Yo sé que lo lejano, sí, que lo más lejano, aunque se llame Mar de Solís o Río de la Plata, no hace que los oídos de tu siempre dispuesto corazón no me oigan. Por encima del mar voy de nuevo a cantarte.


Literatura catalana 09/10

Conrades d’Exili

Joan Oliver (amb el pseudònim de Pere Quart) (Sabadell 1899


Exiliat a Santiago de Xile, Pere Quart és del segle XX i les seves obres tenen les característiques del moviment modernista. A consolidar com a llengua literària, i tot i les dictadures de Primo de Rivera i Franco, este poeta va publicar edicions un paper important en quant a la difusió del català.

Alguns enllaços i bibliografia:

Trobem a més trovar una versió d’esta poesía cantada per Lluis Llach i Ovidi Montllor en el seguent enllaç:

Cantada per Lluís Llach:

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=458&music=272&titol=1082&recurs=286

Cantada per Ovidi Montllor:

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/ic=256&titol=1082&recurs=360

Prof: Vicent Garcia i Martínez

Joan Oliver (amb el pseudònim de Pere Quart) (Sabadell 1899-Barcelona 1986)


Pere Quart és del segle XX i les seves obres tenen les característiques del moviment modernista. A aquella època el català es va consolidar com a llengua literària, i tot i les dictadures de Primo de Rivera i

i traduccions a altres llengües. Va jugar un paper important en quant a la difusió del català.


http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=458&mus


Vicent Garcia i Martínez



servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Recurs?autor=458&mus



CORRANDES D’EXILI

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra plena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra. Abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarona amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. «Com el Vallés no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la plana un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita, i una pàtria tan petita que la somio completa.



LA PÀTRIA

BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798-1862)


L'Oda La Pàtria és un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per a felicitar l'aniversari del banquer Gaspar Remisa

El poema és un cant d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la llengua catalana. La seva publicació, l'any 1833, en el diari "El Vapor", es considera el punt d'inici de la Renaixença a Catalunya. El poema tornà a ser reproduït el 1836 a Memorias para un Diccionario crítico de los escritores catalanes de Fèlix Torres.

BONAVENTURA CARLES ARIBAU

Escriptor, economista i polític. De família menestral, estudià retòrica i poètica al seminari conciliar, i hidrostàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç. El 1815 fundà, amb I. Santpons, Ramon Muns, Miquel Anton Martí, entre d'altres, la Sociedad Filosòfica i, dos anys després, publicà el seu primer, i únic, llibre de poemes (Ensayos poéticos). Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç. El 1820 col·laborà en la revolució liberal, i durant el trienni constitucional ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, es lliurà a la literatura i al periodisme i fou un dels fundadors d'ElEuropeo. El 1823 inicià la seva carrera política com a secretari de la diputació de Lleida, però hagué d'abandonar-la ben aviat. Ultrapassat pels esdeveniments, el revolucionari del 1820

El 1826, i gràcies a una recomanació de Fèlix Torres i Amat, entrà a treballar a l'empresa de Gaspar de Remisa i es traslladà a Madrid. Durant vint anys es dedicà als negocis privats i al periodisme fins assolir un gran prestigi. Arrelat a Madrid, s'havia anat desentenent dels problemes específics de Catalunya; cap al 1850 inicià un acostament, que s'accentuà a mesura que s'incrementà la lluita entre lliurecanvistes i proteccionistes fins a convertir-se en el veritable representant a la cort dels industrials catalans. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa


http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/67927399873470562265679/p0000001.htm#I_2_



LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

per lo resòs etern, per lo color més blau.

Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

com guarda vigilant, cobert de boira e neu,

guaites per un forat la tomba del Jueu,

e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,

com conèixer pogués lo front de mos parents,

coneixia tan bé lo so de tos torrents

com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

Mes, arrencat després per tas perseguidors,

ja no conec ni sent com en millors vegades;

així d'arbre migrat a terres apartades,

son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m'aja tret una enganyosa sort

a veure de més prop les torres de Castella,

si el cant dels trobadors no sent la mia orella,

ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport,

e veig del Llobregat la platja serpentina,

que, fora de cantar en llengua llemosina,

no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis

que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,

la llengua d'aquells forts que acataren los reis,

defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis



per estranya regió l'accent natiu, no plora,

que, al pensar en sos llars, no es conum ni s'enyora,

ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,

quan del mugró matern la dolça llet bevia;

en llemosí al Senyor pregava cada dia,

e càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,

e ma boca llavors no sap mentir ni ment,

puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat

que puga d'home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

cessarà de cantar de mon patró la glòria

e passe per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat.


per estranya regió l'accent natiu, no plora,

que, al pensar en sos llars, no es conum ni s'enyora,

r sagrat la lira dels seus avis!

quan del mugró matern la dolça llet bevia;

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

ue llengua altra no sent,

e ma boca llavors no sap mentir ni ment,

puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat

que puga d'home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

cessarà de cantar de mon patró la glòria

e passe per ta veu son nom e sa memòria




AMERICA THE BEAUTIFUL

KATHERINE LEE BATES (1859-1929)


Es tracta d’una cançò dels Estats Units composada en 1983 per la professora Katherine Lee B. Diverses vegades desde que es va composar fa més de 100 anys han intentat fer d’ella l’Himne dels Estat Units ja que és més fácil de cantar, més melódica i més adaptable, no obstant de momento, sense èxit. Es tracta d’una cançò que han cantat molts cantants famosos com Maria Carey, Ray Charles, Elvis Presley i Whitny Houston. És un cant d’estima i alabanza a Estats Units que ens fa veure l’esperit patriòtic de este país.La popularitat de esta cançò va aumentar desprès de l’11 de setembre i en molts events esportius s’ha interpretat com una mena d’himne nacional.

Enllaços:

Molts cantants nordamericans han versionat esta cançò, alguns exemples :

Maria Carey: http://www.youtube.com/watch?v=xyRHa-_kpxY

Ray Charles: http://www.youtube.com/watch?v=TRUjr8EVgBg&feature=related

Elvis Presley: http://www.youtube.com/watch?v=xoSBtCUvOOE&feature=related

Whitney Houston: http://www.youtube.com/watch?v=SosuCSXHN_k



O beautiful, for spacious skies, For amber waves of grain, For purple mountain majesties Above the fruited plain! America! America! God shed His grace on thee, And crown thy good with brotherhood,from sea to shining sea. O beautiful, for pilgrim feet Whose stern, impassioned stress A thoroughfare for freedom beat Across the wilderness! America! America! God mend thine ev'ry flaw; Confirm thy soul in self control,thy liberty in law! O beautiful, for heroes proved In liberating strife, Who more than self their country loved And mercy more than life! America! America! May God thy gold refine, Til all success be nobleness, and ev'ry gain divine! O beautiful, for patriot dream That sees beyond the years, Thine alabaster cities gleam Undimmed by human tears! America! America! God shed His grace on thee, And crown thy good with brotherhood,from sea to shining sea!


O beautiful, for spacious skies,

purple mountain majesties

And crown thy good with brotherhood,

Whose stern, impassioned stress A thoroughfare for freedom beat

Confirm thy soul in self control,

Who more than self their country loved

And crown thy good with brotherhood,

O bonica, per cels espaciosos, Per onades ambar de Gra,Per magestuoses muntanyes púrpura Sobre el clar amb fruits ¡Amèrica! ¡Amèrica!Déu derrame la seua gràcia damunt teu.I corone la teua bondat amb germanor,Amb un ocean radiantOh bonica, pels peus dels pelegrinsEls durs i apassionats passos dels qualsUn camí per a la llibertat van guanyar A través de la terra verge¡América! ¡América!Que Déu repare tots els teus defectes.Que confirme el teu espèrit de autocontrolI la teua llibertat en la llei,Oh bonica, pels heroisQue demostraren Que més que a ells mateixosAmaren a la seua Pàtria I a la clemència més que a la seua vida ¡Amèrica! ¡Amèrica!Que Déu el teu or refineFins que tots els teus triomfs siguen nobles I tot logre, diví . Oh Bonica, per al somni del patriota que veu més enllà dels anys.Les teues ciutats de abalastresense fer-se opaques per llàgrimes humanes.


, per cels espaciosos, Per onades ambar de Gra, Per magestuoses muntanyes púrpura

clar amb fruits ¡Amèrica! ¡Amèrica! Déu derrame la seua gràcia damunt teu. I corone la teua bondat amb germanor, Amb un ocean radiant Oh bonica, pels peus dels pelegrins Els durs i apassionats passos dels quals Un camí per a la llibertat van guanyar A través de la terra verge ¡América! ¡América! Que Déu repare tots els teus defectes. Que confirme el teu espèrit de autocontrol I la teua llibertat en la llei, Oh bonica, pels herois Que demostraren Que més que a ells mateixos Amaren a la seua Pàtria I a la clemència més que a la seua vida ¡Amèrica! ¡Amèrica! Que Déu el teu or refine Fins que tots els teus triomfs siguen

I tot logre, diví . Oh Bonica, per al somni del patriota que veu més enllà dels anys. Les teues ciutats de abalastre brillen,

se opaques per llàgrimes



He deixat ma mare

Ramón Pelejero Sanchis o Raimon

Ramon Pelegero Sanchis

Durant els anys de la repressió franquista, el seu coratge i la seva astúcia per contribuir a la lluita per les llibertats, des d'un art molt treballat i sovint refinat i subtil, es manifesten en algunes actuacions multitudinàries com ara el recital de l'Institut Químic de Sarrià (novembre 1966), el debut en solitari al Palau de la Música Catalana (gener 1967), el concert a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Madrid (maig 1968), el recital al Palau d'Esports de Barcelona mentre el dictador agonitza (octubre 1975) o l'únic recital autoritzat dels quatre que estaven programats al "Pabellón de Deportes del Real Madrid" (febrer 1976) amb la presència entre el públic d'una gran part de la classe política antifranquista i clandestina.

BIOGRAFIA (1940-) Raimon va nàixer a Xàtiva, al carrer Blanc, fet que es reflexarà en algunes de les seues poesies. Fou un dels màxims exponents de la nova cançò . Ramon Pelegero Sanchis, neix a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. Comença a cantar en públic a València, al 1961, simultàniament i al marge del moviment barceloní de "La Nova Cançó", al qual aporta, amb les seves cançons i amb la seva forma de cantar, un estil personal i discrepant, absolutament original sigui respecte a aquest moviment sigui respecte al panorama musical espanyol de moda en aquella època.


http://www.youtube.com/watch?v=5W2ceTIft5w

PREMIS

LA SEUA OBRA

ANTOLOGIA

ESCOLTA ALGUNES DE LES SEUES CANÇONS



He deixat ma mare

sola a Xàtiva al carrer blanc,

ma mare que sempre espera

que torne com abans

He deixat germans i amics

que em volen

i esperen com ma mare

que jo torne com abans

He vingut ací

per que crec que puc dir-vos

en la meva maltractada llengua

paraules i fets que encara ens agermanen,

paraules i fes que encara ens fan sentir,

homes entre els homes.

Paraules i fets que encara ens agermanen

en la lluita contra la por,

en la lluita contra la sang,

en la lluita contra el dolor,

en la lluita contra la fam.

En la sempre necessària lluita

contra el que ens separa i ens fa sentir-nos

a tots nosaltres estranys.

He deixat ma mare

i els meus germans.

He deixat els amic i la casa

I tots els que esperen

que jo torne com abans

I crec que he fet bé,

i crec que he fet bé,

jo sé, jo sé, jo sé, jo sé, jo sé,

que tornaré al carrer blanc



Però ara ací, però ara ací

crec que també és ma casa

i crec que puc dir-vos amb el cor obert

a tots vosaltres germans

Germans.



PAIS PETIT

LLUIS LLACH (1948-)

Música Lluís Llach , Edició 1980 Discografia Verges 50 (1980), Ara, 25 anys en directe (1992), Verges 2007 (2007


Després de vora 40 anys de carrera professional, Lluís Llach dirà adéu als escenaris. Segur que no plega per sempre. Llach passa les seves emocions per la música, i així com un altre agafaria el llapis i escriuria un poema, Llach s'asseurà cada dia al piano. La música és la seva vida. Senzillament, ara deixarà de ser la seva feina.

Aproximem-nos-hi: Llach va compondre L'estaca amb 20 anys. Com un Charles Chaplin de Temps moderns, es va trobar per accident al capdavant de la manifestació: cantava cançons i la gent hi sentia himnes.

Ha conegut la censura, les prohibicions, l'exili professional i la malaltia greu. Ha hagut d'entendre's amb l'èxit, ha viscut milers i milers de nits el trasbals emocional de donar-ho tot a l'escenari, i fer un bis, i un altre i un altre. Llach està a punt de fer 59 anys, però ha viscut el doble, ha arribat tan lluny és perquè, amb una delicadíssima precisió, s'ha atrevit a tocar l'últim tabú de les societats de nou-rics: Llach ha parlat de la tendresa. Una confessió per acabar. El Llach privat ha resultat ser tan rematadament persona com nosaltres se l'imaginem . Per això, per la seva categoria artística, i perquè el país no va sobrat de referents, ens sap greu que plegui. Però crec que ha trobat el gest correcte. ( text basat en original de Antoni Bassas )


http://www.lluisllach.cat/catala/paispetit.htm

http://www.youtube.com/watch?v=UfAu0Dvm6p4

http://www.lluisllach.cat/



PAÍS PETIT El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país. El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país. El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. I és així, és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país. El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no està prou segur d'haver-lo vist



VIURE i SUD

OBRINT PAS (1993 2009)

Publicat per http://www.obrintpas.com/

OBRINT PAS

1993Creació del grup a l'Institut de Batxillerat Benlliure de València (L'Horta).

1994 Primera maqueta Obrint Pas enregistrada a Alboraia (L'Horta). Amb aquesta maqueta, el grup és seleccionat entre més de quaranta per participar en la fase final del III Tirant de Rock, del qual en surt guanyador. Com a premi el grup participa amb tres cançons en el CD compartit Tirant de Rock. El novembre del mateix any i amb els propis mitjans, enregistren una segona maqueta, La Nostra Hora, on comença a reflectir-se l'evolució musical del grup.

Obrint Pas incorpora nous elements (dolçaines i percussions) i comença a girar per tot el País Valencià, consolidant-se com a grup de directe, festiu, però enèrgic i contundent.

És un dels grups més coneguts i de més èxit de rock en valencià, a les seues obres solen aparèixer constantment referències ideològiques nacionalistes.

Alguns enllaços

VIURE

SUD



Viure

Ara que estic trist

intente recordar

per les carreteres

de la meua soledat

I em torna aquella olor

de pólvora cremant

i el roig de les fogueres

de les nits de Sant Joan!

La festa als carrers

la pluja déstels

el 25 dábril

amb un nus als sentiments

Lésperança als ulls

les banderes al vent

i les ganes de viure

de la meua gent

Lluitar, crear

construir poder popular!

Ara que he tornat

refaig els caminars

pels carrers i les places

del lloc on em vaig criar

I em torna a despertar

aquell vell campanar

i el soroll de les traques

muixerangues i gegants

Les velles cançons

les noves emocions

els 25 dábril

construint les il·lusions!



La vida dins dels punys

la lluita dins la pell

i les ganes de viure

de la meua gent

Lluitar, crear

construir poder popular

SUD

Del sud, dálla on la terra mor, dálla on la calor, no em deixa veure el sol.Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord.Del sus, la terra dels enganys, la terra dámargors que sempre assequen plors.Sóc del sud, país que ja no hi és, que sámaga del temps, dens el cor de la gent. Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món soc del sud del record, dúns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur. Del sud, dálla on la terra mor, dálla on la calor, no em deixa veure el sol.Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord.Del sus, la terra dels enganys, la terra dámargors que sempre assequen plors.Sóc del sud, país que ja no hi és, que sámaga del temps, dens el cor de la gent. Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat del somni exiliat. Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món soc del sud del record, dúns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur. Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món soc del sud del record, dúns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de leulls, llàgrimes de lluita i futur.


Del sud, dálla on la terra mor, dálla on la calor, no em deixa veure el sol. Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord. Del sus, la terra dels enganys, la terra dámargors que sempre assequen plors.

ue ja no hi és, que sámaga del temps, dens el cor de la

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món soc del sud del record,

Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als

Del sud, dálla on la terra mor, dálla on la calor, no em deixa veure el sol. Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord. Del sus, la terra dels enganys, la terra dámargors que sempre assequen plors. Sóc del sud, país que ja no hi és, que sámaga del temps, dens el cor de la

Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat del somni exiliat.


óc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als


Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als




Asturias

Publicat el àlbum Sin noticias desde Holanda

MELENDI ESPINA, Ramon

Melendi neix allà per l'any 1979 a Oviedo. Ja en la maternitat expliquen que se li veia despuntar. Els seus crits eren escoltats pels altres infants amb admiració. Qui els havia de dir als seus pares, que aquell petit havia de créixer tant en tots els sentits ... I creixent, creixent va arribar l'adolescència. Els seus pares van intuir que el noi no havia nascut per estudiar. El 2001 li corroeix del tot el cuc de la música i entra a formar part d'un grup "El bosc de Sherwood", que el fa decidir-se a gravar una maqueta en solitari amb tres temes que amb el pas del temps es convertirien en mítics : "Sense Notícies d'Holanda", "Torno a Traficar" i "L'Informe Forense". El 2002, aprofitant una prova al seu bon amic Pablo Moro, decideix donar-li cara i lliurar la seva maqueta a Javier Valiño de la companyia Carlito Records, que després d'uns dies li diu: L'aventura començava ....

En moltes entrevistes concedides ha manisfestat la seua estima i passió per la terra que el veure crèixer: Astúries.

Enllaços i bibliografia

BIOGRAFIA

ASTURIAS



Asturias

Un caballo paso por su cuenca minera, borracha y dinamitera Tiñendo de marrón la roja sangre, de su puro corazón Y hoy te dedico este canto, casi entre dolor y llano, a la gente que cayo A mis veinticuatro primaveras, mucho viaje por el mundo Y si el comparar no es justo, diré que no hay comparación Pues no hay mejor sensación, que respirar bien profundo Cuando pasas el Negrón. Contemplar sus verdes prados, resguardarme en sus tejados de su Orbayu agotador Y hacer caso a Don Pelayo, luchando con pundonor Pues mientras nos queden piedras, lo que nos sobra es valor Porque Asturias es mi patria y sincera es su bandera Covadonga, la Santina mas bonita de la tierra. He bajado en piragua el descenso del Sella, Donde encontré una botella Y al abrir el tapón salió mensaje, escrito en negro carbón Era el mapa de un tesoro, justo encima había un mar Justo abajo había un León Y no es por tirarnos flores, señoritas ni señores Pero tu buen Asturiano, no sabe de rendición Pues tenemos los cojones, de un tamaño que va acorde Al de nuestro corazón Porque Asturias es mi patria y sincera es su bandera Covadonga, la Santina que en la piel yo tatué. Porque Asturias es mi patria y sincera es su bandera Covadonga, la santina mas bonita de la tierra. De la tierra de los sueños, del trabajador minero SI pruebas su manzana, te enganchara su veneno De los golfos como yo, de los cielos como tu EL jardín de Adán y Eva estaba en territorio Astur Y es que tengo un sentimiento, esos que llevas tan adentro Cuando mas lejos estoy, mas asturiano me siento Fernando Alonso I, coronado Rey del viento Cuando se sube en el buga tiene el mismo sentimiento



CAI

Niña Pastori (María Rosa García García (San Fernando, Cádiz, 15 de enero de 1978)

Publicat per; Sony BMG, al disc” Canailla”, any 2000


Amb quatre anys solia acompanyar la seva mare, que cantava des de joveneta i era coneguda com Pastori de l'Illa en les actuacions que donava per San Fernando. Pastora li va ensenyar l'art flamenc i es va convertir així en la referència fonamental perquè la Nena es fes cantora. Als vuit anys es va adonar que volia seguir els passos de la seva mare. Amb tot just dotze anys, el cantant José Monge Cruz Camarón de la Isla la va presentar al Teatre Andalusia de Cadis, va quedar tan fascinat que al mig d'un concert li va demanar que actués amb ell. Als disset anys se li va presentar l'oportunitat de gravar el seu primer disc, encara que no estrictament flamenc.

María Rosa García García (San Fernando, Cádiz, 15 de Gener de 1978)

Esperant veure't és el setè disc de Niña Pastori, d'una trajectòria que ha marcat l'evolució del nou flamenc des que va debutar amb la cançó Tu me camelas, que es va convertir en un èxit sense precedents i va marcar un abans i un després en la història de la música espanyola, no només del flamenc evolucionat. Estava inclosa en el seu primer disc, Entre dos ports (1995), produït per Paco Ortega i Alejandro Sanz, i va significar el debut d'una artista de 17 anys nascuda a San Fernando que va revolucionar el món del flamenc mantenint i actualitzant l'essència d'aquesta música .

CAI



CAI

Cai, por la magrugá, como me huele a sal, mi Cai,

Cai, que se despierta por la mañana me llena el cielo de gaditanas, ay Cai,

Cai, por la magrugá, como me huele a sal, mi Cai,

Cai, que se despierta por la mañana me llena el cielo de gaditanas,

Las niñas bailan y el puerto en luna con su vestio bordao de espuma, ay Cai.

Cuando podré regresá a encerrarme contigo en un patio,

Dejá que el viento entre las macetas silben por tangos,

Por fin vera mi gente por fin me veré calle en metideros muero por él,

Yo quiero volver...

Cai, por la magrugá, como me huele a sal, mi Cai.

Eh pá nosotros dos tengo a mi Cai con perdón,

Y a de los que se preguntan que es lo que tiene ese rincón...

Niña Cai se bebe el sol que hay en la brisa marinera,

Y que remienda tu corazón con la sonrisa más morena.

Cai, cuando tu no estas, ya que me vale en mar en mar, mi Cai,

Cai, cuando anochece que tu te duermes que yo te miro y a ti te pierde, ay mi Cai.

Cuando podré regresá a encerrarme contigo en un patio,

Dejá que el viento entre las macetas silben por tangos,

Por fin vera mi gente por fin me veré calle en metideros muero por él,

Yo quiero volver...

Mi Cai, por la madrugá, como me huele a sal, mi Cai,

Eh pá nosotros dos tengo a mi Cai con perdón,

Y a de los que se preguntan que es lo que tiene ese rincón...

Niña Cai se bebe el sol que hay en la brisa marinera,

Y que remienda tu corazón con la sonrisa más morena



L'ÚLTIMA TARDA EN AQUESTA TERRA

MAHMUD DARWISH

Once Astros - 1992

Publicat per Agencia Española de cooperación Internacional. Servicio de publicaciones de la Dirección General de relaciones culturales y científicas,1 edición año 2000


Procedent d'un ambient camperol, els seus primers anys els va passar en Birwa, un petit lloc de Galilea, situada a uns nou quilòmetres d'Acre, on els seus pares posseïen unes terres que conreaven per poder viure. Clandestí en el seu propi país i posteriorment ciutadà de segona categoria en un Estat que el rebutja, l'adolescent es refugia en els llibres i plasma la seva identitat amb l'únic que li queda: el llenguatge. Es llança a l'escriptura al mateix temps que a l'acció política en el si del partit comunista: als vint anys publica el seu primer poemari, Ocells sense ales, extraordinàriament líric i molt influït encara per la poesia àrab clàssica. L'impacte del seu missatge poètic, testimoni directe del sofriment i la humiliació quotidians a l'Estat d'Israel, així com la seva militància comunista, no passen desapercebuts. Dins d'aquesta producció, Onze astres, de 1992, arriba a una alçada poètica insuperable a la meta que l'autor s'havia traçat. És un poemari únic, en el sentit que el poeta aconsegueix desenganxar-se del present per trobar en la Història el lloc que li neguen a la terra. D'aquesta manera, amb una major capacitat lírica, dóna un pas que fa a l'absolut, inscrivint l'àmbit nacional a l'universal.

Traducido del árabe por: María Luisa Prieto

MAHMUD DARWISH ( 1942 – 2008)

Mahmud Darwish no només és un dels més grans poetes àrabs contemporanis sinó també una llegenda viva: els seus llibres circulen a milers per tots els països àrabs i els estadis s'omplen per escoltar els seus recitals poètics, Esdeveniments irrepetibles que ningú vol perdre's. Home laic i modern, refinat i elegant, Darwish és un palestí de diàleg, la seva voluntat encara que no es doblegui fàcilment ni estigui disposat a fer concessions humiliants. Una de les seves grans esperances és revitalitzar la literatura palestina, procurar de totes que els problemes polítics no la paralitzin. I per als Palestins, la proximitat física del seu poeta és com una festa contínua, un símbol de la cultura palestina. No obstant,a pesar d'haver assolit amb escreix les metes sonades, el poeta, des de la seva actual residència entre Jordània i Cisjordània aspira a poder algun dia tornar a la seva terra natal, Galilea, on va néixer el 13 de març de 1942.


http://www.poesiaarabe.com/tarde_tierra.htm

www.poesiaarabe.com



traducción del español al árabe


L'ÚLTIMA TARDA EN AQUESTA TERRA L'última tarda a aquesta terra tallem nostres dies dels nostres arbustos i comptem els cors que ens portarem I els que deixarem, allà. L'última tarda No ens acomiadem de res, i no trobem temps per al nostre fi. Tot roman en el seu estat, el lloc renova els nostres somnis I als seus visitants. Tot d'una no som Capaços de ironitzar Perquè el lloc està preparat per acollir al buit. Aquí, l'última tarda gaudim de les muntanyes envoltades de núvols. Conquesta i reconquesta i un temps antic que lliura aquest temps nou les claus de les nostres portes. Entreu a casa nostra conqueridors, i beveunostre vi de la nostra senzilla moixamasom la nit a la mitjanit, i no hi ha Alba portada per un genet Procedent de l'última crida a la pregària. El nostre te és verd i calent, Pistatxos frescos, mengeufusta de cedre, rendiu-vos Després d'aquest llarg setge, i dormiu sobre el plomissol dels nostres somnis. Estan preparades els llençols, els perfums penjats a la porta i els miralls Nombrosos fill. Entreu perquè nosaltres sortim del tot. D'aquí a poc buscarem el que Va ser la nostra Història Al voltant de la vostra en els països llunyans I al final ens preguntarem: Al aquí o allà? Sobre la terra ... O en el poema?


L'ÚLTIMA TARDA EN AQUESTA TERRA

L'última tarda a aquesta terra tallem nostres dies

dels nostres arbustos i comptem els cors que ens

I els que deixarem, allà. L'última tarda

No ens acomiadem de res, i no trobem temps per al

Tot roman en el seu estat, el lloc renova els nostres

I als seus visitants. Tot d'una no som Capaços de

l lloc està preparat per acollir al buit. Aquí,

gaudim de les muntanyes envoltades de núvols. Conquesta i reconquesta

i un temps antic que lliura aquest temps nou les claus de les nostres portes.

Entreu a casa nostra conqueridors, i beveu-ne el

moixama Perquè nosaltres som la nit a la mitjanit, i no hi ha

Alba portada per un genet Procedent de l'última

El nostre te és verd i calent, vegeu-lo. Els nostres mengeu-los i els llits són verds de

vos a al son

Després d'aquest llarg setge, i dormiu sobre el plomissol dels nostres somnis.

Estan preparades els llençols, els perfums penjats a la porta i els miralls Nombrosos fill.

Entreu perquè nosaltres sortim del tot. D'aquí a poc

a ser la nostra Història Al voltant de la vostra en

I al final ens preguntarem: Al-Andalus va estar

aquí o allà? Sobre la terra ... O en el poema?

TOPIC LITERARI

Documents

Transcript of TOPIC LITERARI