Termes romanes15
-
Upload
remei-baldo-asensi -
Category
Education
-
view
504 -
download
0
Transcript of Termes romanes15
![Page 1: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/1.jpg)
LES TERMES ROMANES
Remei Baldó
![Page 2: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/2.jpg)
Totes les ciutats romanes tenien diversos complexos termals, segons la seua importància i riquesa. En les termes els ciutadans no sols cuidaven la seua higiene, sinó que també es relacionaven socialment i feien esport. Per això les termes solien disposar de biblioteca, sales de reunions i espai per a fer esport. Malgrat que eren unes instal·lacions que necessitaven molta aigua i molts esclaus per al manteniment, l’entrada a les termes públiques solia ser molt barata o inclús gratuïta. Els santuaris també solien disposar d’unes termes com a part dels seus rituals, com és el cas del santuari de Mura, a Llíria (València).
Restes arqueològiques i reconstrucció de les termes de Llíria (València)
LES TERMES O BANYS PÚBLICS ROMANS
![Page 3: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/3.jpg)
Els ciutadans solien anar a diari a les termes i passaven hores banyant-se, conversant, llegint o fent esport. Portaven els seus propis ungüents per als massatges, sandàlies de fusta, perquè el sòl cremava en algunes estànces, i estrígils, instruments de metal essencials per a la higiene, amb els quals es raspaven tot el cos. En l’interior de les termes anaven nus.En principi homes i dones es banyaven en termes separades o en horaris diferents, les dones de matí i els homes de vesprada.
De vegades les termes es construïen en llocs on hi havia fonts termals, amb propietats medicinals, com és el cas de les de Caldes de Montbui, a Catalunya o
les de Las Burgas de Ourense, a Gal·lícia, però el més freqüent era que l’aigua arribara a través dels aqüeductes des dels manantials a les termes de la
ciutat.
![Page 4: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/4.jpg)
Recreació d’un edifici termal romà, amb una part per a homes i l’altra per a dones
![Page 5: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/5.jpg)
PARTS DE L’EDIFICI
Mens sana in corpore sano
palaestra
apodyterium
praefurnium
hipocaustum
labrum
sala de lectura
frigidariumtepidariumcaldarium
![Page 6: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/6.jpg)
PARTS DE L’EDIFICI
1.Caldarium o sala de banys calents Alveus o banyera d’aigua calenta3.Tepidarium o sala temperada Labrum o font per a refrescar4.Frigidarium o sala de banys freds Natatio o piscina a l’aire lliure5.Apodyterium o vestidor Laconicum o sauna7.Palaestra o pista esportiva8.Sala de lectura
![Page 7: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/7.jpg)
APODYTERIUM O VESTIDOR
Solia estar a l’entrada de les termes. Era un vestíbul amb un banc de pedra i fornícules, una mena de taquilles, on deixaven la roba, els ungüents, els estrígils...sota la vigilància dels esclaus.
Els estrígils servien per a llevar-se l’oli, els ungüents i la suor després de fer exercici, abans de banyar-se.
![Page 8: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/8.jpg)
PALAESTRA O PALESTRA
Era un espai a l’aire lliure rodejat per un pòrtic amb columnes per a practicar els exercicis físics i gimnàstics. En els complexos termals grans podia tindre una piscina d’aigua freda o natatio per a després de l’exercici i abans dels banys termals.
Palestra de les termes de Segòbriga (Cuenca)
Palestra de les termes d’Estàbies, Pompeia
![Page 9: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/9.jpg)
FRIGIDARIUM
Era la sala reservada als banys freds, un espai sense calefactar immediatament posterior al apodyterium o vestidor. Seria, doncs, la primera sala de banys en accedir a les termes. Podia tenir un alveus o banyera o, si el complex termal era gran, una mena de piscina amb esgraons que servien per a accedir i per a seure.
Frigidarium de les termes romanes de Caesaraugusta
![Page 10: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/10.jpg)
TEPIDARIUM
Sala que tenia una temperatura tèbia, utilitzada normalment per a massatges. Era la zona de pas a la part calenta de les termes, com podem vore en aquesta reconstrucció de les termes de Carthago Nova (Cartagena)
![Page 11: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/11.jpg)
CALDARIUM
Sala de banys calents. Solia tindre una piscina o banyera calenta (alveus) i una font circular d’aigua freda o labrum per a refrescar-se.
Caldarium d’unes termes de Pompeia
Reconstrucció virtual del caldarium de les termes de Segóbriga, amb alveus o banyeres d’aigua calenta
![Page 12: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/12.jpg)
LACONICUM O SUDARIUM
Habitació per als banys de vapor semblant a la nostra sauna. Solia tenir forma circular, amb un banc corregut, per a seure.
Laconicum de les termes romanes d’Évora (Portugal)
![Page 13: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/13.jpg)
SISTEMA DE CALEFACCIÓ O HYPOCAUSTUM
L’aigua calenta de les termes i la calefacció s’obtenia mitjançant forns de llenya o praefurnium situats als baixos de l’edifici. L’aire calent circulava per sota del pis, que estava situat sobre uns pilars o arcs de rejoles, i per dins de les parets, que podien tindre tubs per on passava l’aire calent.
![Page 14: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/14.jpg)
HYPOCAUSTUM
Aquest sistema de calefacció permetia el repartiment uniforme de la temperatura i l’escalfament d’estances de grans dimensions. El forn es carregava de llenya dos o tres vegades al dia i la temperatura de les estances podia superar els 25º C.
![Page 15: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/15.jpg)
LAVATRINAE O LATRINAE
![Page 16: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/16.jpg)
Plànol, maqueta i vista actual de les termes de Caracalla (Roma). Es diuen així perquè van ser manades construir per l’emperador Caracalla, al voltant de l’any 217; tenien un aforo de mil sis-cents usuaris. El sòl de l’edifici estava ple de mosaics i les parets pintades amb frescos.
DIVERSOS COMPLEXOS TERMALS
![Page 17: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/17.jpg)
Les termes romanes de Bath a Anglaterra, construïdes al costat d’un manantial d’aigües termals, foren abandonades al s. VI. Els edificis actuals són de l’Edat Moderna.
Restes arqueològiques de les termes Suburbanes de Pompeia
![Page 18: Termes romanes15](https://reader033.fdocument.pub/reader033/viewer/2022051523/58a7052f1a28ab4c438b558b/html5/thumbnails/18.jpg)
Tenen alguna cosa en comú els spa de l’actualitat amb les termes romanes?
Actualment anomenem spa un establiment de salut i d’oci, que ofereix tractaments o teràpies, utilitzant com a base principal l’aigua, però, a diferència dels balnearis, l’aigua utilitzada no està qualificada com a medicinal.
Sobre l’origen de la paraula spaparaula spa hi ha dos hipòtesi. Alguns diuen que ve del poble belga Spa, que era conegut a l’època romana pels banys d’aigües termals. D’altres pensen que ve de l’acrònim en llatí de la frase salus per aquam ( salut a través de l’aigua). A partir del s. XVII la paraula spa es generalitza com a nom comú per a font termal o balneari en anglés i d’ahí s’estén a altres llengües.La paraula balneari deriva de la llatina balneus, que s’usava per a denominar els banys privats.