1

TERESA PUIGLA CIUTAT CONDEMNADA AL DESERT MALEÏT

2 3

Sala Muncunill

TERESA PUIGLA CIUTAT CONDEMNADA AL DESERT MALEÏT

DEL 24 DE MAIG AL 6 DE JULIOL DE 2008

www.terrassa.cat / artsvisuals

AGRAÏMENTS

····························································································································································

JOSEP MARIA BERNAUS, RICARDO PUIG, CARME PASTOR, Mª TERESA JULIA,

SUSANA MEDINA, ELI BARTRA, MARISELA ORTIZ, TONI TENA,

MARCELO AGUILAR, ROSALIA VAZQUEZ, RAT SORIANO, LEIRE OSTOLOZAGA,

MAR CUERVO, ZULMA AGUIAR, PAUL, TOM PIPER

DEDICAT EN MEMORIA DE FULGENCI PRAT, “XEXI”

····························································································································································

4 5

L’Ajuntament de Terrassa vol fomentar i

introduir en el panorama artístic els i les

artistes que aposten per l’experimentació

i la cerca de nous llenguatges plàstics i

visuals que tenen poca cabuda en el cir-

cuit comercial o privat. La ciutat condem-

nada al desert maleït és, per tant, un pro-

jecte que repercuteix directament en la

vida cultural de la ciutat alhora que vol

ser una empenta en la difusió de la tra-

jectòria d’una artista terrassenca, sent

aquest el primer projecte que realitza

per a la nostra ciutat.

Queda lluny el temps en què l’art

reflectia motius aliens a la quotidianitat

de les nostres vides o de la societat en què

vivim. Actualment hi ha un corrent molt

representatiu de l’art en què els artistes

s’immiscueixen de manera decidida i

valenta en els problemes socials, fent es-

coltar la seva veu crítica envers aquests

problemes, alhora que permeten que es

posin de relleu qüestions socials que so-

vint queden soterrades. Són mirades so-

bre la realitat immediata, amb obres que

es desplacen al voltant del paisatge social

i polític. Aquest és el cas de Teresa Puig,

que amb una valentia conceptual remar-

cable vol incidir, des de l’art, en una qües-

tió tant fosca com és el femenicidi a Ciu-

dad Juárez.

Teresa Puig és una artista plural

que amb aquesta instal·lació ens desco-

breix el seu vessant més compromès en

diferents àmbits. Per una banda, lligada

a la interdisciplinarietat en termes plàs-

tics i visuals, crea una proposta arrisca-

da fruit de la investigació, i per l’altra,

dóna veu a les sense veu des d’un vessant

d’absolut compromís.

AMADEU AGUADO

Regidor de Cultura

6 7

Aquest projecte ens convida a reflexionar

i contribueix molt especialment a sensi-

bilitzar i conscienciar sobre un problema

global que té una inqüestionable dimen-

sió política: l’assassinat de dones.

Morir pel sol fet de ser dona.

Aquesta terrible realitat és la que pro-

voca que milers de dones arreu del món

morin assassinades. És, però, als països

de l’Amèrica Central com ara Mèxic i

Guatemala que aquesta violència mortal

registra les xifres més alarmants.

El femenicidi, que és el terme

que s’utilitza per parlar d’aquests assas-

sinats, s’emmarca majoritàriament dins

d’un context socioeconòmic de pobresa i

explotació de les dones i nenes que tre-

ballen a les maquiladores, empreses ubi-

cades a les zones franques i que són un

marc de total impunitat per a l’abús i la

violència de gènere.

El que més sorprèn, però, és

la gran impunitat legal que existeix da-

vant d’aquests assassinats tal com ho

denuncien els moviments de dones orga-

nitzades en aquests països. Reclamen a

les institucions que actuïn i que, d’altra

banda, es garanteixin els drets de les do-

nes mitjançant una legislació específica.

Paral·lelament plantegen la necessitat de

combatre el patriarcat com a ideologia

que institucionalitza, justifica i naturalit-

za els actes de violència contra les dones.

En aquest sentit, ha estat i és importantí-

ssima la tasca que grups i organitzacions

de dones, així com familiars de les do-

nes i nenes assassinades, estan portant a

terme per tal de posar en relleu aquesta

problemàtica i que pel sol fet de demanar

informació i reclamar justícia són sovint

amenaçades.

Crec que no podem restar in-

diferents davant d’aquesta situació que

suposa un greu atemptat contra els drets

humans. Hem d’actuar. Saludem el treball

compromès de dones diputades d’aquests

països que amb força dificultat han acon-

seguit crear comissions d’investigació i

obrir el debat en l’àmbit institucional, i

també les iniciatives que des de la Unió

Europea s’estan portant a terme quant a

la investigació i la demanda d’abordar

aquesta problemàtica a les taules de

diàleg amb aquests països.

Nosaltres, també des de la nostra

quotidianitat, podem transformar aquesta

realitat. La no-indiferència davant la vio-

lència contra les dones i el treball contra

les discriminacions i desigualtats formen

part d’aquest camí cap a una societat més

justa i igualitària.

Vull acabar manifestant la meva

solidaritat amb les dones de Mèxic i Gua-

temala i amb totes les dones que són víc-

times de la violència masclista arreu del

món.

FABIOLA GIL

Regidora de Polítiques de Gènere

8 9

A la ciutat de Juárez, Mèxic, desapareix una dona com a mínim cada setmana. El seu cos

apareixerà en el desert de la ciutat, al cap d’un temps, amb mostres evidents d’haver estat

brutalment torturada, violada i mutilada, o tan sols apareixerà un cadàver o alguns ossos els

quals seran els únics testimonis d’un cruel homicidi.

Des del 1993 a Juárez, el nombre d’assassinats de dones, fenomen conegut com a

femicidi, superen els 450 i més de 600 el de les desaparegudes. La violència i l’abús segueix a

l’ordre del dia en aquesta ciutat sense respostes ni accions per part de la justícia.

Juárez és una ciutat fronterera amb els Estats Units plena d’oportunitats. Milers de

mexicans es desplacen allà per trobar feina en una de les maquiladoras, empreses estrange-

res de muntatges, com també amb la intenció o possibilitat de creuar la frontera a les ciutats

veïnes nord-americanes de El Paso i Las Cruces.

La majoria de la mà d’obra d’aquestes empreses són dones, generalment joves i

inexpertes migradores, les quals han deixat les seves famílies per trobar una feina i poder

incrementar els ingressos de casa. Amb el creixement d’aquestes maquiladoras a l’estat de

Chihuahua, també s’ha incrementat el nombre d’habitants en aquesta zona. L’àrea s’ha om-

plert de locals d’oci i ha augmentat la criminalitat; corrupció, prostitució, el tràfic de drogues

i de persones, entre altres activitats il·lícites, que són parcialment les causants del femicidi.

La ciutat de Juárez i tot l’estat de Chihuahua està contaminada amb tristesa, deses-

peració, nostàlgia, humiliació i impotència per part dels familiars i amics que han perdut a un

ser estimat en aquesta injusta tragèdia.

L’interès en realitzar aquest projecte és fer una crida d’atenció. Transmetre els sen-

timents d’impotència i melangia que comparteixo amb el poble de Juárez davant el desin-

terès social que hi ha envers aquesta situació. Aquest projecte és una mostra de solidaritat

amb les veus de les mexicanes i mexicans que busquen un camí sense violència per una pau

justa entre la seva gent.

Durant la meva residència artística a Mèxic el 2005, vaig tenir accés a informació

de primera mà sobre els assassinats de Juárez, conegut a Mèxic com les Muertas de Juárez. A

partir d’aquesta estada i del coneixement de l’existència del femicidi, el meu treball s’adreça

als drets humans en general, centrant-se però, en la immigració de la dona, els seus drets, així

com també en la dona víctima de la violència.

El fenomen del femicidi o feminicidi, genocidi contra les dones, és un tema d’interès

mundial que desgraciadament afecta a gran part de dones de la societat actual. Com a dona

i com artista la meva fita és recolzar i contribuir a la penalització i a l’acabament de totes

aquestes iniqües i escabroses injustícies.

····························································································································································

ELS CRITS DEL SILENCI····························································································································································

TERESA PUIG

Portada del llibre “Cosecha de Mujeres” de Diana Washington

10 11

Els assassinats de cinc-centes dones a Ciudad Juárez (Chihuahua) des de 1993 són

una ferida oberta a les entranyes del país, que no s’ha tancat perquè no s’ha fet jus-

tícia ni s’han reparat els danys de les famílies, i perquè continuen matant dones

impunement. Tothom ho sap, però resulta difícil d’admetre. Malauradament no és

història antiga, sinó un esdeveniment quotidià a la ciutat fronterera; enguany ja han

estat assassinades deu dones més. Aquesta és la cara més horrorosa de la misogínia

extrema que xoca amb els lleus aires de llibertat de què ja gaudeixen algunes do-

nes a determinats llocs i en certs moments. Es tracta, doncs, d’un claríssim backlash

(reacció violenta) que està assolant i aniquilant la baula més dèbil: les dones joves,

treballadores, migrants… Cal que ens indignem sense descans, cal que alcem totes

les veus possibles sense treva fins que això no pari, els crims es castiguin i s’atenguin

les famílies destrossades pels femenicidis. Tampoc no podem tancar els ulls davant

l’emulació d’aquesta atrocitat a l’altra banda de la frontera sud de Mèxic, al safareig

del safareig: a Guatemala. Les xifres d’allà són esgarrifoses i sovint és l’única cosa

de què disposem. Cal que ens adonem, però, que es tracta de centenars de dones que

estan sent assassinades de manera quotidiana pel fet de ser dones. És possible que

s’estigui produint una juarificació a escala nacional i llatinoamericana.

Teresa Puig, amb el seu rostre jovial i innocent, va veure l’horror de Juárez

i es va quedar petrificada. No és res d’estrany que aquesta artista visual, per si sen-

sible al patiment i a la mort (com es pot comprovar en el conjunt de la seva obra) se

sentís impactada pels fets de Ciudad Juárez i els volgués mostrar a la seva manera.

El treball de la Teresa Puig gairebé sempre està vinculat a la realitat sociopolítica

de manera deliberada i conscient. L’any 2006 va crear una obra que podria ser una

anticipació d’allò que avui presenta. La va anomenar Remembrance i hi mostrava el

que semblen ser fragments de cossos, creus de fusta i cabells. Molt impactant. Dos

anys després també va treballar amb ossos (fèmurs) i cabells.

La ciutat condemnada al desert maleït és la proposta que presenta la Teresa,

ara integrada pels Crits del desert, Help i La veu dels nens. D’alguna manera, és com la

continuació lògica dins del seu treball. Juárez se’ns mostra com ella ens l’ofereix:

dones joves i vulnerables que jeuen en un desert cultivat de mort. Tanmateix, cal dir

que per a moltes dones de Juárez el desert és bonic, la ciutat fascinant i, per aquesta

mateixa raó, les creus pesen encara més.

Els crits del desert és la instal·lació que ha creat la Teresa Puig amb set foto-

grafies dels rostres d’algunes dones assassinades. Col·loca les fotos en uns senzills

····························································································································································

TERESA PUIG: VEU DE LES SENSE VEUI SENSE ROSTRE····························································································································································

ELI BARTRA

Ciutat de Juarez

12 13

marcs de fusta (com si fossin taüts, diu la Teresa) i els rostres jeuen al terra amb emo-

tives paraules escrites a sobre. Es tracta d’un treball ben insinuant, i les referències

a allò que és real són subtils, elegants. Lluny de qualsevol truculència i morbositat.

Integren també l’exposició un vídeo titulat Help i un conjunt de dibuixos

de 30 nens i nenes de Juárez orfes del femenicidi: La veu dels nens. Podem imaginar

aquelles veus que gairebé no se senten, que viuen a ensopegades, amb les tristeses i

una existència plena d’absències. Ells i elles van dibuixar per processar el seu dolor.

Haurem de desitjar que a l’altra banda de l’oceà no siguin vistos només com una al-

teritat exòtica.

Què ens queda? En bona mesura, allò que la Teresa Puig recull: noms, dates,

noms, alguns rostres, més noms, ossos, cabells, sabates, les veus dels nens i nenes …

i la memòria.

Detall Els crits del desert, 2006Eli Bartra és professora i investigadora de la Universitat Autònoma Metropolitana-Xochimilco (Mèxic).

14 15

Detall del video Help, 2007

16 17

Els crits del desert, instal.lació, 2006

18 19

Detall Els crits del desert, 2006

20 21

Dibuixos La veu dels nens, 2006

22 23

podemos transformar esta realidad. La no indife-

rencia ante la violencia contra las mujeres y la la-

bor contra las discriminaciones y desigualdades

forman parte de este camino hacia una sociedad

más justa e igualitaria.

Quiero terminar manifestando mi soli-

daridad con las mujeres de México y Guatemala

y con todas las mujeres que son víctimas de la

violencia machista en todo el mundo.

............................................................................................

La Ciudad Condenada

en el Desierto Maldito

Teresa Puig

.............................................................................................

En Ciudad Juárez (México) desaparece como míni-

mo una mujer cada semana. Su cuerpo aparecerá

en el desierto de la ciudad al cabo de un tiempo,

con muestras evidentes de haber sido brutalmente

torturada, violada y mutilada, o tan sólo aparecerá

un cadáver o algunos huesos, que serán los únicos

testigos de un cruel homicidio.

Desde 1993 el número de asesinatos de

mujeres en Juárez, fenómeno conocido como femi-

nicidio, supera los 450 y más de 600 el de desapa-

riciones. La violencia y el abuso siguen a la orden

del día en esta ciudad, sin respuestas ni acciones

por parte de la justicia.

Juárez es una ciudad fronteriza con

Estados Unidos llena de oportunidades. Miles de

mexicanos se desplazan hasta allí para encontrar

trabajo en una de las maquiladoras, empresas ex-

tranjeras de montajes, y con la intención o posibi-

lidad de cruzar la frontera hasta llegar a las ciuda-

des colindantes estadounidenses de El Paso y Las

Cruces.

La mayoría de la mano de obra de estas

empresas está formada por mujeres, generalmen-

te jóvenes e inexpertas migrantes que han dejado

a sus familias para encontrar trabajo y poder con-

tribuir a los ingresos del hogar. Con el crecimiento

de estas maquiladoras en el estado de Chihuahua,

también ha aumentado el número de habitantes

en esta zona. El área se ha llenado de locales de

ocio, donde ha crecido la delincuencia, la corrup-

ción, la prostitución y el tráfico de drogas y de

personas, entre otras actividades ilegales, que son

parcialmente las causantes del feminicidio.

Juárez y todo el estado de Chihuahua

están contaminados de tristeza, desesperación,

nostalgia, humillación e impotencia de los fami-

liares y amigos que han perdido a un ser querido

en esta injusta tragedia.

El interés en realizar este proyecto es

hacer un llamamiento a todo el mundo, hacer lle-

gar a la gente los sentimientos de impotencia y me-

lancolía que comparto con la gente de Juárez, ante

el desinterés social imperante por esta trágica si-

tuación. Este proyecto es una muestra de solidari-

dad con las voces de los mexicanos que buscan un

camino sin violencia para una paz justa entre su

gente.

Durante la residencia artística en

México en 2005, tuve acceso a información de pri-

mera mano sobre los asesinatos de Juárez, cono-

cidos en el país como Las muertas de Juárez.

A partir de esta estancia y del conocimiento de la

existencia del feminicidio, mi trabajo trata de los

derechos humanos en general, y se centra, eso sí,

en la inmigración de la mujer y sus derechos, así

como también en la mujer víctima de la violencia.

El fenómeno del femicidio o feminici-

dio (genocidio contra las mujeres) es un tema de

interés mundial que desgraciadamente afecta a

gran parte de las mujeres de la sociedad actual.

Como mujer y como artista mi objetivo consiste en

apoyar y contribuir a la penalización y al fin de to-

das estas injusticias malvadas y escabrosas.

·····························································································

Teresa Puig: Voz de las sin voz y sin rostro

Eli Bartra

·····························································································

Los asesinatos de más de quinientas mujeres en

Ciudad Juárez, Chihuahua, desde 1993 son una

herida abierta en las entrañas del país. Y no ha

cerrado porque no se ha hecho justicia, no se han

reparado los daños hacia las familias y porque

siguen matando a las mujeres impunemente.

Todo el mundo lo sabe, pero resulta difícil admi-

.............................................................................................

Amadeu Aguado. Concejal de Cultura

El Ayuntamiento de Terrassa se propone fomen-

tar e introducir en el panorama artístico a los y las

artistas que apuestan por la experimentación y la

búsqueda de nuevos lenguajes plásticos y visuales

que tienen poca cabida en el circuito comercial o

privado. La ciutat condemnada al desert maleït es,

por tanto, un proyecto que repercute directamen-

te en la vida cultural de la ciudad al tiempo que

pretende ser un apoyo en la difusión de la trayec-

toria de una artista egarense, siendo éste el pri-

mer proyecto que realiza para nuestra ciudad.

Queda lejos la época en la que el arte

reflejaba motivos ajenos a la cotidianidad de

nuestras vidas o de la sociedad en la que vivimos.

Actualmente hay una corriente muy representati-

va del arte en la que los artistas se inmiscuyen de

forma decidida y valiente en los problemas socia-

les, de manera que hacen oír su voz crítica ante

dichos problemas, al tiempo que permite poner de

relieve cuestiones sociales que a menudo quedan

sepultadas. Se trata de miradas sobre la realidad

inmediata, con obras que se desplazan en torno al

paisaje social y político. Éste es el caso de Teresa

Puig, que con una valentía conceptual remarcable

pretende incidir, desde el arte, en una cuestión

tan oscura como el feminicidio en Ciudad Juárez.

Teresa Puig es una artista plural que

con esta instalación nos descubre su vertiente más

comprometida en diferentes ámbitos. Por un lado,

vinculada a la interdisciplinariedad en términos

plásticos y visuales, crea una propuesta arriesga-

da fruto de la investigación, y por el otro, da voz a

las sin voz desde una vertiente de absoluto com-

promiso.

.............................................................................................

Fabiola Gil. Concejala de Políticas de Género.

Esta exposición nos invita a reflexionar y contribu-

ye muy especialmente a sensibilizar y concienciar

sobre un problema global que tiene una incuestio-

nable dimensión política: el asesinato de mujeres.

Morir por el simple hecho de ser mujer. Esta te-

rrible realidad es la que provoca que miles de

mujeres de todo el mundo mueran asesinadas. Sin

embargo, es en los países de Centroamérica, como

México y Guatemala, donde esta violencia mortal

registra las cifras más alarmantes.

El feminicidio, que es el término que

se utiliza para hablar de estos asesinatos, se en-

marca mayoritariamente en un contexto socioeco-

nómico de pobreza y explotación de las mujeres y

niñas que trabajan en las maquiladoras, empresas

ubicadas en las zonas francas y que son un marco

de total impunidad para el abuso y la violencia de

género.

No obstante, lo más sorprendente es la

gran impunidad legal que existe ante estos asesi-

natos, tal como lo denuncian los movimientos de

mujeres organizadas en estos países. Reclaman a

las instituciones que actúen y que, por otro lado, se

garanticen los derechos de las mujeres mediante

una legislación específica. Paralelamente plan-

tean la necesidad de combatir el patriarcado como

ideología que institucionaliza, justifica y naturali-

za los actos de violencia contra las mujeres.

En este sentido, ha sido y es importan-

tísima la labor que grupos y organizaciones de

mujeres, así como familiares de las mujeres y ni-

ñas asesinadas, están llevando a cabo para poner

de relieve esta problemática y que por el simple

hecho de solicitar información o reclamar justicia

son a menudo objeto de amenazas.

Creo que no podemos permanecer indi-

ferentes ante esta situación que supone un grave

atentado contra los derechos humanos. Tenemos

que actuar. Saludamos el trabajo comprometido

de mujeres diputadas de estos países que con mu-

chas dificultades han logrado crear comisiones

de investigación y abrir el debate en el ámbito

institucional, y también las iniciativas que desde

la Unión Europea se están llevando a cabo en re-

lación con la investigación y la demanda de abor-

dar esta problemática en las mesas de diálogo con

estos países.

Nosotros, también desde nuestra cotidianidad,

Traducciones

24 25

.............................................................................................

Amadeu Aguado

Town Councillor for Culture

Terrassa City Council wishes to foster and intro-

duce into the artistic landscape artists that are

involved in experimenting with and researching

new plastic and visual languages, and who often

find there is little accommodation for this on the

commercial or private circuit. La ciutat conde-

manada al desert maleït (The city condemned

to the wretched desert) is, therefore, a project

that directly reverberates in the cultural life of

the city at the same time as aiming to provide a

push for publicising the career of an artist from

Terrassa - this being the first project that she has

carried out for our city.

It is a long time since art reflected

motives that are alien to our day-to-day lives or

to the society in which we live. There is curren-

tly a highly representative trend in art in which

artists are decidedly and bravely interfering in

social problems in such a way that they make

their critical voices about them heard, while also

making it possible to bring to light social matters

that are often left covered up. They offer ways of

looking at the immediate reality, with works that

take us around the social and political landsca-

pe. This is the case with Teresa Puig who - with

remarkable conceptual courage - aims to use art

to touch upon a question as gloomy as feminicide

in Juarez.

Teresa Puig is a plural artist who,

through this installation, reveals her more trou-

blesome side to us on different levels: on the one

hand, linking the use of inter-disciplines in plas-

tic and visual terms, to create a bold proposition

based on research. And, on the other hand, giving

a voice to those who have none, through an ele-

ment of absolute commitment.

.............................................................................................

Fabiola Gil

City Councillor _ Gender Politics

This exhibition invites us to reflect upon and,

especially, contribute to raising awareness and

consciousness about what is a global problem

- one that beyond question has a political dimen-

sion: the murder of women.

Dying simply for being a woman. This

terrible reality is what leads to thousands of wo-

men around the world being murdered. However,

it is in the countries of Central America such as

Mexico and Guatemala where this mortal violen-

ce is recording the most alarming figures.

Feminicide, which is the term used

when talking about these murders, primarily

occurs within a context of socioeconomic pover-

ty and the exploitation of women and girls who

work in maquilas. These companies, located in

free-trade zones, represent a framework of total

exemption against gender abuse and violence.

However, what is most surprising is the

huge legal impunity that exists in the face of these

killings, as denounced by the organised women’s

movements in those countries. They demand that

institutions act and that the rights of women be

guaranteed through specific legislation. Alongsi-

de this, they propose the need to fight patriarchy

as an ideology that institutionalises, justifies and

normalises acts of violence against women.

On this matter, it has been, and is ex-

tremely important that these women’s groups and

organisations, as well as family members of mur-

dered women and girls, try to raise awareness of

this problem even though, in so doing - for the

simple fact of demanding information and justice

– they are often threatened.

Faced with this situation, which is a se-

rious attack on human rights, I believe we cannot

remain indifferent. We have to act. Let’s salute

the committed work of women Members of Par-

liament in those countries who have successfully,

but with great difficulty, created commissions to

tirlo. No es historia antigua, desgraciadamente,

sino un diario acontecer en la ciudad fronteriza;

en lo que va del presente año, ya han asesinado

a diez más. Este es el rostro más horrendo de la

misoginia extrema que se da en las narices de los

pequeños aires de libertad de que ya gozan algu-

nas mujeres, en ciertos lugares y en ciertos mo-

mentos. Se trata, pues, de un clarísimo Backlash

(reacción violenta) que está azotando, aniquilan-

do el eslabón más débil: las mujeres jóvenes, tra-

bajadoras, migrantes… hay que indignarnos sin

cesar, hay que levantar todas las voces posibles

sin tregua hasta que esto pare, los crímenes se

castiguen y se atienda a las familias destrozadas

por los feminicidios. No podemos tampoco ce-

rrar los ojos ante la emulación de esta atrocidad

del otro lado de la frontera sur de México, en el

traspatio del traspatio: en Guatemala. Las cifras

de ahí son espeluznantes y, a menudo, es con lo

único que contamos; hay que percatarnos, sin

embargo, que se trata de centenares de mujeres

que están siendo asesinadas cotidianamente por

el hecho de ser mujeres. Es posible que se esté

dando una juarificación a escala nacional y lati-

noamericana.

Teresa Puig, con su jovial e inocente

rostro, se asomó al horror de Juárez y quedó pe-

trificada. Esta artista visual, de por sí sensible

al sufrimiento y a la muerte -como puede verse

en el conjunto de su obra- no es de extrañar que

se viera impactada por lo que sucede en Ciudad

Juárez y lo quisiera mostrar a su manera.

El trabajo de Teresa Puig está casi

siempre vinculado con la realidad socio-política

de forma deliberada y consciente. En el año 2006

creó una obra que podría ser como una antici-

pación de lo que hoy presenta. Se llamó Remem-

brance y en ella se mostraban lo que parecen ser

fragmentos de cuerpos, cruces de madera y ca-

bellos. Muy impactante. Dos años antes, también

trabajó con huesos (fémures) y cabellos.

Ciutat condemnada al desert maleït es la

exposición que presenta Teresa ahora integrada

por Els crits del desert, Help y La veu dels nens.

En cierto modo es como la continuación lógi-

ca dentro de su trabajo. Juárez se nos muestra

como ella nos lo ofrece: mujeres jóvenes, vulne-

rables, que yacen en un desierto sembrado de

muerte. Aunque hay que decir que, sin embargo,

para muchas juarenses el desierto es hermoso,

la ciudad fascinante, y por ello mismo las cruces

les pesan y pesan.

Els crits del desert es la instalación que

ha creado Teresa Puig a base de siete fotografías

de los rostros de algunas mujeres asesinadas,

a las fotos les coloca unos sencillos marcos de

madera (a guisa de ataúdes, dice Teresa) y los

rostros se encuentran yaciendo en el suelo con

emotivas palabras escritas sobre ellos. Se trata

de un trabajo bien insinuante, las referencias a

lo real son sutiles, elegantes. Lejos de cualquier

truculencia y morbosidad.

Integran también la exposición un vi-

deo titulado Help y un conjunto de dibujos de 30

niños y niñas de Juárez huérfanos del feminici-

dio: La veu dels nens. Podemos imaginar esas vo-

ces apenas audibles, viviendo a tropezones, con

las tristezas, una existencia sellada de ausencias.

Ellos, ellas, dibujaron para procesar su dolor,

habrá que desear que al otro lado del océano no

sean sólo vistos como una alteridad exótica.

¿Qué nos queda? En buena medida lo

que Teresa Puig recoge: nombres, fechas, nombres,

algunos rostros, más nombres, huesos, cabellos, za-

patos, las voces de niños y niñas… y la memoria.

Translations

26 27

wound in the guts of the country. And it has not

healed because there has been no justice; the

wrongs done to the families have not been amen-

ded and because women continue to be killed

with impunity. Everybody knows it, but it is diffi-

cult to admit it. Unfortunately, this is not ancient

history, but a daily occurrence in this border city.

In the year to date, ten more women have been

killed so far. This is the most horrendous face of

extreme misogyny blockading the small breeze of

freedom that some women already enjoy at cer-

tain places and at certain times. This is a clear

case of backlash that is destroying and ripping

apart the weakest link: young women, female wor-

kers and female migrants … We have to be relen-

tlessly outraged; we have to raise every possible

voice without respite until the murders stop, the

crimes are punished and the families are taken

care of that have been destroyed by the femini-

cides. Neither can we close our eyes before the

emulation of this atrocity on the other side of the

southern border of Mexico, in the backyard of the

backyard in Guatemala. The figures from there

are terrifying and, often, they are the only things

that we have. However, we must be aware that we

are speaking of hundreds of women who are be-

ing murdered on a daily basis for the mere fact of

being women. It is possible that a Juarification is

taking place both at a national level and at a Latin

American level.

Teresa Puig, with her friendly and

open face, delved into the horrors of Juárez and

was petrified. It cannot be surprising that this vi-

sual artist, already sensitive to suffering and dea-

th –as one can see in her collection of work- was

shocked by what is happening in Ciudad Juárez

and wanted to show it in her own style.

Teresa Puig’s work is almost always de-

liberately and consciously connected to socio-po-

litical reality. In 2006, she created a body of work

that could have been a preview for what is hap-

pening today. It was called Remembrance and the

pieces depicted what seem to be fragments of bo-

dies, wooden crosses and hair. Extremely power-

ful. Two years earlier, she also created work with

bones (femurs) and hair.

La ciutat condemnada al desert maleït

(Condemned City in the Dessert of the Damned) is

the exhibition that Teresa is currently presenting,

which is made up of Els crits del desert (Screams

from the dessert), ‘Help’ and La veu dels nens (The

voice of the children). It is in many ways the logi-

cal continuation of her work. Juárez is depicted

as she offers it to us: young women, vulnerable,

who are lying in a dessert sown with death. Al-

though it must be said that many residents of the

city find the dessert beautiful, the city fascinating

and for this reason the crosses continue to weigh

them down and continue to be a burden.

‘Screams from the dessert’ is the ins-

tallation that Teresa Puig has created based on

seven photographs of the faces of some of the mur-

dered women. The photos are set in simple woo-

den frames (like coffins, according to Teresa) and

the faces are displayed on the ground with rousing

words written above them. This is extremely sug-

gestive work, where the references to what is real

are subtle and elegant, far removed from any sen-

sationalism or morbidity.

A video entitled ‘Help’ is also part of

the exhibition, as well as a set of drawings by 30

boys and girls from Juárez who are orphans of the

feminicide: ‘The voice of the children’. We can

imagine these barely audible voices, living in fits

and starts, with the sadness, an existence sealed

in absences. They drew to process their pain and

they must fervently hope that they are not only

viewed as an exotic otherness from the other side

of the ocean.

What is left? To a good measure, what

Teresa Puig has collected: names, dates, names,

some faces, more names, bones, hair, shoes, the

voices of boys and girls… and the memory.

research and open up the debate at the institutio-

nal level. Likewise, initiatives from the European

Union that are being set up in the areas of resear-

ch as well as demands for this problem to be tac-

kled with these countries at the debating table.

We, too, in our everyday lives can

transform the situation. By not being indifferent

about violence towards women and by working

against discrimination and inequality - these are

things that line the road towards a fairer and

more equal society.

I wish to finish by stating my solidarity

with the women of Mexico and Guatemala, and

all women who are victims of male violence -

everywhere in the world.

··············································································

The Condemned City in the Dessert

of the Damned

Teresa Puig

·············································································

In Ciudad Juárez (Mexico), at least one woman di-

sappears every week. Her body will appear in the

dessert surrounding the city after a while, with

clear proof of having been brutally tortured, ra-

ped and mutilated, or perhaps only a cadaver or a

few bits of bone will appear, the only witnesses to

vicious and cruel murder.

Since 1993 the number of murders of

women in Juárez, a phenomenon known as femi-

nicide, has soared above 450 and disappearances

number over 600. Violence and abuse continue to

be the norm in this city, without responses or ac-

tions taken by justice.

Juárez is a city that borders the United

States, full of opportunities. Thousands of Mexi-

cans travel there to find work in one of the ma-

quiladoras, or foreign assembly plants, with the

intention or chance to cross the border to reach

the neighbouring US cities of El Paso and Las

Cruces.

The majority of the workforce in the-

se companies is comprised of women, generally

young and inexperienced migrants who have left

their families to find work to be able to contribu-

te to meagre family earnings. With the growth of

these foreign assembly plants in the state of Chi-

huahua, the number of inhabitants in the region

has also increased. The area has filled with night-

clubs and bars, where delinquency has exploded,

as well as corruption, prostitution and drug and

people trafficking, among other illegal activities,

which are partially the cause of the feminicide.

Juárez and the entire state of Chihu-

ahua are infected with the sorrow, desperation,

nostalgia, humiliation and impotence of the fami-

ly members and friends who have lost loved ones

in this unjust tragedy.

My interest in executing this project is

to make an appeal to the entire world, to make

people feel the feelings of impotence and extre-

me sorrow that I share with the people of Juárez

when faced with the prevailing lack of social

interest in this tragic situation. This project is a

demonstration of solidarity with the voices of the

Mexicans who are seeking a road without violen-

ce for a just and fair peace among their people.

During my artistic residency in Mexi-

co in 2005, I had access to first-hand information

about the murders of Juárez, known in the coun-

try as ‘the Juárez dead’. Starting during this time

and using my knowledge of the existence of femi-

nicide, my work is about human rights in general

and is centred, this yes, on women’s immigration

and rights, as well as women victims of violence.

The phenomenon of femicide or femi-

nicide (genocide against women) is an issue of

world interest that unfortunately affects a large

number of the women in modern-day society. As a

woman and an artist, my objective consists of su-

pporting and contributing to the punishment and

the ending of all of these evil and lurid injustices.

··············································································

Teresa Puig:

a voice for the voiceless and faceless

Eli Bartra

··············································································

The murders of over five hundred women in Ciu-

dad Juárez, Chihuahua since 1993 are an open

28

Polítiques de Gènere

Organitza: Ajuntament de Terrassa

Cultura / Polítiques de Gènere

······································································································

Regidor de Cultura: Amadeu Aguado

Regidora de Polítiques de Gènere: Fabiola Gil

Cap de Cultura: Jordi Garreta

Tècnica d’Arts Visuals: Susana Medina

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya,

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis

Disseny i producció: Artechido

Traduccions: Open Idiomes S.L.

© dels textos: els autors

© de les imatges: Teresa Puig

© d’aquesta edició: Ajuntament de Terrassa

ISBN: 978-84-86838-60-7

Diposit Legal:

······································································································