Tendències i Economia: Moda Hipster
Transcript of Tendències i Economia: Moda Hipster
Esp
ai pel tex
t del llo
m
Tendències i Economia: Moda Hipster
Ioana Bendris Elena Fernández Ortiz Paula Galindo Moyès Berta Llugany Costa Qianwen Wu
Treball Seminar paper 2n ADE/ECO, curs 2014-15 Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Universitat Pompeu Fabra
Tendències i Economia:
Moda Hipster
Tendències i Economia: Moda Hipster
1
Índex
1. Introducció ...................................................................................................................................... 2
2. Història ............................................................................................................................................ 2
3. Els seus gustos ................................................................................................................................ 3
4. Barberies ......................................................................................................................................... 4
4.1 Barbes ........................................................................................................................................... 4
4.2 Barberies ...................................................................................................................................... 4
5. Vinils................................................................................................................................................ 9
5.1 “La Ruta del Vinilo” ...................................................................................................................... 9
5.2 Resultats ..................................................................................................................................... 10
5.3 Regressió .................................................................................................................................... 12
6. Bicicletes ....................................................................................................................................... 13
6.1 Fixies ........................................................................................................................................... 13
6.2 Anàlisi de la mostra .................................................................................................................... 14
7. Lost&Found................................................................................................................................... 16
8. Conclusió ....................................................................................................................................... 17
9. Bibliografia ....................................................................................................................................... 19
10. Annex ............................................................................................................................................. 21
Tendències i Economia: Moda Hipster
2
1. Introducció
A l’hora de triar el tema del Seminar Paper vam decidir fer quelcom innovador, original i modern. És
per això que vam decidir explorar el món de les tendències, concretament l’estil hipster.
El següent estudi analitza l’efecte econòmic que la tendència hipster ha tingut en diferents botigues
i locals de Barcelona, típicament afins a aquesta moda.
La nostra hipòtesi és la següent:
“L’impacte de la tendència hipster és palpable i real en diferents sectors del mercat des d’un punt de
vista econòmic.”
Principalment estudiarem l’empremta que aquesta voga ha deixat en les barberies, les botigues de
vinils i de bicicletes de la nostra ciutat, Barcelona.
En els apartats següents, es desglossen els sectors mencionats anteriorment en detall donant una
imatge clara i concisa.
2. Història
Abans d’explicar pròpiament què és un hipster, és necessari introduir un altre concepte previ, el
“d’indie” (abreviatura d’independent). Indie fa referència a les creacions artístiques produïdes fora
dels auspicis dels conglomerats de mitjans, és a dir, fora dels corrents culturals predominants.
Aquestes creacions, es distribueixen en petita escala; a través de minoristes locals, pàgines webs,
algunes revistes, etc.
Justament el hipster és podria considerar una persona que segueix la tendència indie que va sorgir
cap als anys 40 als Estats Units. Inicialment, la paraula hip només s’utilitzava per a referir-se a la
cultura afroamericana, i els membres eren anomenats hepcats. Posteriorment van passar a ser
anomenats: hipsters. L’any 1957, Norman Mailer va escriure el famós assaig “The White Negroe” on
categoritzava a aquests nous ciutadans de raça negra amb un cert nivell adquisitiu com els “els nous
blancs”.
En els seus inicis, la tendència indie- hipster no va ser capaç de guanyar-li el terreny a altres estils com
el hippy, el punk... Als anys 70, la paraula només es feia servir per a referir-se a músics, artistes o
bohemis que vivien marginats de la resta de la societat. Entre la dècada dels 80-90 els hipsters no
eren gaire coneguts; per exemple, el New York Times només havia escrit 72 articles referents als
mateixos.
Tendències i Economia: Moda Hipster
3
Durant la primera dècada del segle XXI, aquesta moda va començar a guanyar pes entre els joves i,
entre l’any 2003 i 2009, el New York Times ja havia escrit prop de 1.195 articles relacionats a amb
l’estil hipster.
Actualment, entenem els hipsters com una subcultura o moda, popular entre els homes i dones joves
de classe mitjana-alta. Aquests segueixen una línia alternativa i independent, apartada dels corrents
predominants.
3. Els seus gustos
Els hipsters, en línies generals,
segueixen un estil retro. Compren a
botigues de segona mà inspirades en la
moda dels 60 i 70 amb un toc
d’exclusivitat. Porten ulleres gruixudes
de pasta (independentment de si en
necessiten o no), bufandes i barrets
d’aparença artesanal i bosses en
bandolera.
Els nois vesteixen camises amb o sense
quadres, polos i jaquetes americanes i
ho complementen amb sabatilles esportives, corbates de llacet o tirants agafats dels pantalons.
Porten bigotis i barbes llargues i molt ben cuidades.
Els hipsters acostumen a escoltar indie rock, pop, folk i electropop. A més a més, assisteixen a festivals
de música com el Primavera Sound (Barcelona) o Coachella (Califòrnia). Escolten la ràdio i compren
vinils.
En general, els hipsters solen desplaçar-se amb vehicles sense fums, per tant prefereixen fer servir
les bicicletes clàssiques i els longboards (monopatí de llargues dimensions).
Sota una aparença malgirbada, el hipster té molta cura no només del seu aspecte, sinó que també de
la seva salut. Pel que fa el menjar, són molt exigents i normalment adquireixen productes orgànics i
vegetarians. Si demanen menjar ràpid, ha de ser de bona qualitat i s’ha de servir en locals d’ambient
còmode i distès. Llocs com McDonald’s o KFC no fan per a ells, prefereixen cafeteries on poder llegir
una novel·la tranquil·lament.
Tendències i Economia: Moda Hipster
4
4. Barberies
4.1 Barbes
Les barbes tornen a ser tendència, cada cop més homes opten per deixar-se-les créixer. Però, aquest
fet ha guanyat major pes gràcies a la cultura hipster? Al llarg d’aquest apartat intentarem donar
resposta a aquesta pregunta.
Els hipsters són amants de la “no-moda”, en el cas dels homes, el descuit aparent que persegueix
aquest estil es completa amb una barba llarga i espessa.
No obstant això, no totes les barbes fan per a tothom, a l’hora de triar l’estil de l’afaitat s’ha de tenir
en compte un fet molt rellevant, la forma de la cara i del crani del client. Un cop això ha estat analitzat,
s’ha de tractar la barba tenint en compte el tipus de pèl: arrissat, llis... Hi ha molts productes diferents
tenint en compte aquests trets, no es fan servir els mateixos productes per a totes les barbes.
La barba perfecta es complementa amb una bona hidratació, a més, el coll ha d’estar ben perfilat i nét igual que les galtes.
Les noves barbes dels carrers de Barcelona
La Rasputin Full Beard Barba Rodona Bigoti vinatge
4.2 Barberies
Les barberies no han desaparegut mai però, fins fa ben poc, semblaven obsoletes i s’amagaven rere
l’ombra de les perruqueries unisex. Als carreres es tornen a veure els cilindres giratoris amb bandes
blaves, vermelles i blanques típics d’aquests establiments. Més enllà de les modes passatgeres, les
barberies tornen per a quedar-se.
De cop i volta, molts homes que tenen cura del seu aspecte han descobert el barber de tota la vida,
o bé hi han tornat per convertir-lo en una figura de referència quan es tracta de millorar la seva
Tendències i Economia: Moda Hipster
5
imatge. L’estètica clàssica ha passat a ser cada cop més valorada entre la població masculina la causa
principal, el retorn de les barbes poblades i la moda hipster.
A Barcelona hi ha 943 establiments de bellesa. A tot Espanya, la facturació del sector al 2014 va caure
un 5,2% respecte al volum del 2013, a més a més, s’han tancat prop de 2.000 establiments.
El nostre estudi se centra en l’efecte que aquesta moda ha tingut únicament en les barberies de
Barcelona. La Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques, CCAE-2009, en la seva màxima
desagregació (4 dígits), no permet separar l'activitat de "Barberia" de la resta d'activitats de la classe
96.02, "Perruqueria i altres tractaments de bellesa", per la qual cosa per a obtenir les dades
numèriques presentades en aquest treball s’ha procedit a una estimació dels valors.
Activitats de la classe 96.02, "Perruqueria i altres tractaments de bellesa. Font: Ubica’t
Nombre d’empreses1:
Disposició per districtes:
Sarrià- Sant Gervasi: 149 Horta Guinardó: 21 Gràcia: 70 Nou Barris: 33 Sant Andreu: 51 Sant Martí: 84 Eixample: 332 Les Corts: 74 Ciutat Vella: 56 Sants-Montjuïc: 73
1 En el mapa només apareixen els centres amb un volum de negoci igual o inferior a 300.000 € i els que tenen una plantilla formada d’un a cinc treballadors.
Tendències i Economia: Moda Hipster
6
La població del nostre estudi està composta per un total de 76 barberies, del total, s’ha extret una
mostra aleatòria formada per 30 establiments.
Els resultats obtinguts es mostren a continuació:
La ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes diferents; Ciutat Vella, Eixample, Sants-
Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
El gràfic de barres anterior presenta en termes absoluts el nombre de barberies per cada districte de
la ciutat. S’observa que gran part d’aquestes es troben situades al districte de l’Eixample.
L’Eixample comprèn un territori de 7,46 km2 on hi viuen prop de 270 mil habitants, fet que el
converteix en el districte més poblat de la ciutat i d’Espanya. Aquesta característica demogràfica
explicaria l’elevat nombre de barberies que s’hi troben concentrades.
Les dades obtingudes també reflecteixen que per a la resta de districtes, el nombre de barberies és
força similar. Sembla ser doncs, que el nombre de barberies és independent del districte estudiat.
Població
76 barberies
Mostra
30
barberies
0
1
2
3
4
5
6
7
8
CiutatVella
Eixample Gràcia HortaGuinardó
Les Corts NouBarris
SantAndreu
SantMartí
Sants-Montjuïc
Sarrià-Sant
Gervasi
Distribució per districtes
Tendències i Economia: Moda Hipster
7
Anys de constitució
D’uns anys ençà, les barberies de tota la vida han ressorgit. La gran majoria d’aquests establiments
conserven una estètica vintage combinada alhora amb trets d’allò més moderns on el tracte al client
és el valor més important.
Com s’observa en el gràfic, la tendència hipster no ha fet que es creïn i sorgeixin noves barberies sinó
que al contrari, les ha potenciat, portant-les de nou a ser el centre d’atenció.
Evolució dels afaitats
Per tal de mesurar l’impacte que la moda hipster ha tingut en les barberies de la ciutat, vam
recol·lectar dades sobre l’evolució del nombre d’afaitats del 2010 al 2014.
A l’hora d’obtenir aquestes dades numèriques es va procedir a entrevistar a les 30 barberies que
componen la mostra.
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
19
40
19
41
19
45
19
55
19
56
19
60
19
65
19
66
19
68
19
73
19
81
19
82
19
83
19
85
19
87
19
92
19
95
19
99
20
01
20
05
20
08
20
12
20
13 -
0
20
40
60
80
100
Bar
be
ria…
Mu
stac
he…
BC
N c
uts
…
Bar
be
ria
Àn
gel
Arg
iles
i So
là…
Saló
Bal
me
sEn
ric
Bar
ber
Vic
enç
Mo
retó
Solé
…
Har
per
P. M
ascu
lina…
Rie
ra
La B
arb
eria
Bar
be
ría…
Pra
ts
Mar
jo
Eh!
Cu
ida'
t!
P. P
aco
…
Le p
eti
t at
elie
r
Mig
ue
l…
Lyd
ia…
Pe
rru
qu
eria
…JM
Car
mo
na…
J. G
ran
ader
o…
Felip
e P
izar
ro…
Dan
iel…
Ro
del
a
Mu
nta
da
Alf
on
so…
B. R
osa
les…
Evolució afaitats
2010 2014
Tendències i Economia: Moda Hipster
8
Gairebé totes les barberies objecte d’estudi han notat un augment més que significatiu en el nombre
de serveis a la setmana.
La mitjana de barbes afaitades a la setmana al 2010 va ser de 5 mentre que aquest valor al 2014 va
passar a ser de 27 a la setmana. L’increment ha estat doncs del 440%.
Però ha estat aquest increment realment causat per la moda
hipster? 17 de les barberies estudiades (57%) asseguren que
l’augment en el volum dels seus serveis sí ha estat causat per
aquesta tendència mentre que 13 d’elles (43%) no creuen que la
moda hipster hagi condicionat la seva activitat.
Llavors, què ha fet que les barberies de tota la vida reapareguin?
L’home actual es cuida cada cop més, ha passat del “de la dutxa i llest” a utilitzar tot tipus de
productes de bellesa i higiene personal. No obstant això, les dones segueixen dominant el mercat
dedicat a la bellesa.
Mentre que el 65% de la població masculina va regularment a centres d’estètica i perruqueries, les
dones ho fan en un 85%.
Les barberies han sabut potenciar aquest canvi i és per això que també ofereixen productes com olis
per a barbes, xampús, ceres per a barbes i bigotis... No només això, molts homes van a les barberies
en busca d’un tracte càlid i personal. La barberia s’ha convertit en un lloc on petar la xerrada, ampliar
contactes i desconnectar.
Podríem concloure aquesta secció dient que la moda hipster ha afectat de forma positiva al sector
de les barberies però que lògicament no ha estat el principal factor.
Tendències i Economia: Moda Hipster
9
5. Vinils
Cada vegada més abunden titulars de notícies sobre vinils, alguns més esperançadors que d’altres,
però tots coincideixen en la mateixa idea: els vinils han tornat. A què es degut aquest retorn? És
l’interès per la qualitat del so que ha fet remuntar aquest format o és més aviat moda hipster?
Seguint amb la línia que hem anat adoptat fins ara, els següents apartats desglossaran l’estudi
elaborat sobre els discos de vinils amb la intenció d’esbrinar si la nostra hipòtesi que el ressorgiment
del vinils està relacionat amb el moviment hipster és certa o no.
5.1 “La Ruta del Vinilo”
Entre els “nostàlgics”, els vinils mai han passat
de moda però, fins fa pocs anys, aquest format
no estava tan buscat entre les grans masses. De
cop i volta grans magatzems com ara El Corte
Inglés, FNAC o Carrefour incorporen el vinil com
un format més per a la venda i esdeveniments
com Record Store Day o la Fira Internacional del
Disc de Barcelona tenen més i més ressò entre
la societat.
Per tal d’estudiar l’evolució dels vinils a
Barcelona i la possible relació entre l’augment
de l’interès pels vinils i la moda hipster vam
decidir seguir la “Ruta la Vinilo”2 i entrevistar
les botigues de discos de vinils de la ciutat.
Un dels resultats més rellevants de les entrevistes ha estat que el 100% dels entrevistats, durant els
últims cinc anys, ha notat un canvi important en el perfil dels seus clients, aquest canvi sent més
persones joves que busquen vinils.
Aquests “nous clients”, normalment, es troben entre els 20 i 30 anys i clarament no van viure el
sorgiment dels discos de vinils. Aquest resultat és clau perquè coincideix amb una de les
característiques més importants dels hipsters que és l’interès associat al vintage, l’alternatiu i
l’independent.
Per tal d’aprofundir i trobar dades numèriques a partir de les quals treballar, es va decidir ampliar la
“Ruta del Vinilo” i, d’una població de 30 botigues de discos de vinil, vam agafar una mostra aleatòria
2 “Ruta del Vinilo”. Mapa amb algunes de les botigues de discos de vinils més importants de Barcelona extret de www.vinilobcn.com
Tendències i Economia: Moda Hipster
10
de 24 botigues a les quals se les va fer una enquesta. A continuació s’explicarà amb més detall els
resultats obtinguts.
5.2 Resultats
El primer gràfic ens mostra la
localització de les botigues en els
diferents districtes de Barcelona i
una categoria especial, anomenada
On line, que correspon a les
botigues de discos de vinils amb seu
a Barcelona però que únicament
venen per Internet.
Tal i com es pot observar, allà on
abunden més botigues de vinils són,
en primera posició, Ciutat Vella,
seguida per Gràcia i Eixample on el
nombre de botigues és bastant
similar. Aquesta localització correspon amb els barris o districtes catalogats com a més hipsters de
Barcelona: Gràcia i el barri del Born.
A continuació es mostra un
gràfic amb les botigues de
discos de vinils i els seus
respectius anys de fundació.
Aquesta dada reforça la nostra
hipòtesi sobre la relació entre
el ressorgiment del vinil i
l’aparició del moviment hipster.
Es pot apreciar que en només
15 anys el número
d’establiments dedicats a la
venda de discos de vinils s’ha
ampliat en 12. És una xifra
realment important que coincideix amb l’augment de les vendes de vinils i l’aparició del moviment
hipster a Espanya i a Barcelona concretament.
Tendències i Economia: Moda Hipster
11
Una de les preguntes de gran interès que es va demanar a
les botigues de vinils ha estat si han experimentat un
increment en les vendes en els últims cinc anys
(aproximadament). El gràfic mostra que un 92% van
afirmar que sí, hi ha hagut un augment en les vendes, més
o menys important.
Finalment, per tal d’aprofundir en l’aspecte de les vendes
i si les botigues realment han notat un increment en l’interès per aquest nou format, se’ls va demanar
fer una comparació entre l’estoc de vinils disponible per la venda l’any 2010 i l’estoc disponible per
la venda ara, l’any 2015. La gràfica mostra aquestes dues xifres per cada botiga i l’increment general
de l’estoc de vinils.
El fet que més destaca de la gràfica és l’increment del 100% de l’estoc de Corte Inglés ja que el 2010
no disposava de cap vinil per la venda. Altres botigues de vinils que també destaquen pel seu
increment en l’estoc són Jazz Messengers, Discos100 i Domestica Records, aquesta última sent botiga
de venda de vinils únicament On line.
La resta d’establiments tenen un lleuger increment o simplement es mantenen però cap ha disminuït
l’estoc de vinils disponible per la venda. Cal remarcar, però, que l’increment d’algunes botigues sigui
moderat està influenciat també per la dimensió de la botiga: la gran majoria són establiments
relativament petits i la capacitat és limitada.
Han augmentat les vendes?
No
8%
Sí
92%
92
Tendències i Economia: Moda Hipster
12
5.3 Regressió
La nostra última eina d’anàlisi ha estat una
regressió elaborada amb el programa
estadístic STATA.
La variable dependent triada és l’increment
de l’estoc de vinils (IncrEstoc) i la variable
independent és si hi ha hagut un increment
en les vendes o no (IncrVendes). Aquesta
última és una variable binària amb 0 si no hi
ha hagut increment en les vendes i 1 si és
que hi ha hagut. Tal i com es pot apreciar, el
fet d’haver experimentat un augment en les
vendes fa incrementar en 6.623 l’estoc de vinils.
𝐼𝑛𝑐𝑟𝐸𝑠𝑡𝑜𝑐 = 1.165 + 6.627𝐼𝑛𝑐𝑟𝑉𝑒𝑛𝑑𝑒𝑠 + 𝑢
Tal i com es pot observar, la 𝑅2 és molt baixa (0.008) i això significa que el fet d’haver experimentat
un increment en les vendes només explica un 0.8% de l’increment de l’estoc i això implica que el
nostre model explica molt poc. A més a més, sense haver de fer cap tipus de prova estadística, sabem
que l’increment de l’estoc de vinils es veu afectat per molts altres factors agrupats dins el terme u,
l’error, i que possiblement estan correlacionats amb el regressor IncrVendes i, per aquest motiu, la
importància del coeficient IncrVendes serà sobrevalorada o infravalorada.
Per aquests motius es va elaborar una
segona regressió afegint un altre regressor,
anys que porten dins el sector (AnysSect). El
fet d’afegir un altre regressor és equivalent a
treure un dels factors que està dins l’error
per tal que deixi d’afectar el valor del
coeficient IncrVendes pel fet de ser
correlacionats.
Amb aquesta modificació es pot observar
que la 𝑅2 ens ha augmentat a un 14,6%. A
més a més, el coeficient IncrVendes ha
disminuït, tal i com havíem predit, aquest
estava sobrevalorat: ha passat de ser 6,627 a ser 5,392. Pel que fa el nou regressor, AnysSect, cada
any de més dins el sector, l’estoc de vinils augmenta en 0,38.
𝐼𝑛𝑐𝑟𝑉𝑒𝑛𝑑𝑒𝑠 = −5.725 + 5.392𝐼𝑛𝑐𝑟𝐸𝑠𝑡𝑜𝑐 + 0.382𝐴𝑛𝑦𝑠𝑆𝑒𝑐𝑡 + 𝑢
Tendències i Economia: Moda Hipster
13
6. Bicicletes
Des de fa temps, i cada cop més, els ciutadans utilitzen la bicicleta com a mètode de transport. Com a factor principal, la comoditat que aquesta aporta: es relativament barata de mantenir, lleugera i àgil per a desplaçar-se pel centre de les ciutats. A més a més, la mentalitat eco-friendly s’ha expandit en els últims anys, fet que ha afavorit l’ús de la bicicleta en detriment dels vehicles a motor.
Hi ha molts tipus diferents de bicicletes: de muntanya, urbanes, de passeig, plegables, i fins i tot elèctriques. Té sentit afirmar que la bicicleta més adient per a moure’s per la ciutat es la urbana: la seva forma permet una postura còmode, els plàstics protectors fan que no sigui necessari l’ús de roba específica de ciclisme (no hi ha perill d’enganxar-se amb la cadena), el seient de la bici acostuma a tenir suspensió... Un dels tipus de bicicleta urbana més utilitzat són les fixies, i es aquesta en la que ens centrarem bàsicament.
6.1 Fixies
El nom fixie o fixed, prové de l’anglès fixed gear. Això fa referència a les dues principals característiques d’aquesta bicicleta: d’una banda, el pinyó fixe (aquest gira alhora amb la cadena i, per tant, amb els pedals), i d’altre banda, una única marxa. A més a més, acostumen a no tenir frens. Les fixie deuen gran part de la popularitat als missatgers dels Estats Units. Aquests es decantaven per ella ja que s’adequaven a les seves necessitats, especialment perquè eren mecànicament molt senzilles i econòmiques. Tot i això, avui en dia trobem que els preus d’aquest tipus de bicicletes són bastant elevats, arribant a alguns models a 1.000€. Això fa que molts usuaris es decantin per restaurar en comptes de comprar, utilitzant quadres d’antigues bicicletes urbanes (molt sovint dels pares o avis) i “transformant-les” en fixies. Aquest aspecte ens relaciona la tendència hipster amb les fixies. Com ja hem anat veient al llarg de l’estudi, els seguidors d’aquesta moda acostumen a decantar-se per articles antics, o inspirats en dècades passades (retro). Per tant, una gran part d’ells han optat per restaurar antigues bicicletes i utilitzar-les com a mètode de transport. Això no obstant, podem trobar models més econòmics al mercat. L’oferta s’ha ajustat a la
demanda, i és possible trobar fixies més senzilles a partir dels 300€.
Tendències i Economia: Moda Hipster
14
6.2 Anàlisi de la mostra
Per tal de veure l’efecte econòmic de tot plegat, hem seleccionat una mostra aleatòria de botigues de bicicletes situades a la ciutat de Barcelona, que es dediquen a vendre i reparar bicicletes urbanes, de segona mà o fixies. Distribució de les botigues per districtes En primer lloc, hem volgut veure com estaven distribuïdes les botigues de la mostra arreu de Barcelona. Al següent gràfic podem veure el percentatge de botigues situades a cadascun dels districtes.
Com es pot comprovar, la majoria dels negocis estan situats als districtes d’Eixample i Ciutat Vella, els quals comprenen un 31% del total cadascú. Aquestes zones es corresponen amb aquelles on podem trobar més seguidors de la tendència, així com també molt de turisme. Anys de constitució Tot i que les botigues de la mostra no tan sols venien bicicletes de l’estil que ens és d’interès, sinó que també es dedicaven a la venta de bicicletes plegables, de muntanya, etcètera, no és particularment important quin va ser el seu any de constitució. No obstant això, hem decidit incloure-ho ja que és bastant il·lustratiu poder veure els anys de constitució. Per tant, a la següent gràfica veiem un eix amb els anys en que es van crear les empreses enquestades. Tot i haver-n’hi algunes creades fa més de 30 o 40 anys, és cert que la majoria estan concentrades en els últims 10-12 anys, especialment a partir de la segona meitat de la primera dècada del segle XXI.
Tendències i Economia: Moda Hipster
15
Canvi en la demanda D’altra banda, vam preguntar a les botigues seleccionades si havien notat un increment en la demanda, especialment en els últims cinc o sis anys. Un 94% dels enquestats van respondre que sí, mentre que només un 6% no havia notat cap canvi en aquesta.
Segons un estudi de l’AMBE, l’Associació de Marques i Bicicletes d’Espanya, les bicicletes urbanes estan en total creixement, en detriment de les bicicletes de muntanya, que representen tot i així una gran part del mercat.
Les urbanes han passat de representar una xifra molt petita (per sota de l’1%) a un 7% del total de bicicletes venudes al país. Per tant, és ben segur que la demanda haurà incrementat certament. Però, d’on prové aquest increment? Influència hipster Per tal d’aclarir l’anterior pregunta, vam demanar a les botigues enquestades a què creien que era degut aquest increment en la demanda de bicicletes urbanes/de segona mà/fixies. Van sorgir molts motius diversos, entre els quals destaquem: mentalitat “ecològica” o eco-friendly (a vegades incentivada per altres capitals d’Europa com ara Amsterdam, Berlín...), incentius per part de l’Ajuntament a utilitzar la bicicleta, relació preu-qualitat (lligat això al fet que amb una bicicleta relativament econòmica, evites robatoris no desitjats quan aparques a la ciutat), moda i tendència al vintage, influència hipster, etc.
Al gràfic de l’esquerra podem veure que realment només un 37% dels enquestats van incloure dins els motius de l’increment de la demanda la tendència hipster.
Tendències i Economia: Moda Hipster
16
Influència hipster per districtes Aquesta informació la vam voler contrastar amb el següent gràfic, que ens mostra la influència hipster per districtes. És a dir, vam buscar la relació entre les botigues que ens havien dit que sí que hi havia influència de la tendència, i el districte en que es trobaven situades. Es fàcilment veure que una gran part de les botigues que ens van afirmar l’efecte hipster estan situades, de nou, a l’Eixample i Ciutat Vella primerament, seguits de Gràcia i Sant Andreu. Com ja hem vist anteriorment, dos districtes on podríem situar la major part dels seguidors de l’esmentada tendència. Això ens dona evidència de que podem explicar “l’efecte hipster” en les botigues de bicicletes segons el districte on es trobi situada la mateixa. Per a concloure aquesta secció, podem dir que tot i no ser l’únic factor explicatiu de l’increment de demanda en els últims anys, la tendència hipster l’ha influenciat en gran part, especialment a l’Eixample i Ciutat Vella, per ser zones on més concentració hi ha d’aquesta.
7. Lost&Found
Un cop realitzat el nostre estudi sobre les
barberies, les bicicletes i els vinils individualment,
hem volgut anar al punt on conflueixen tots: al
mercat Lost&Found
Què és el Lost&Found?
El Lost&Found és una fira ocasional celebrada a
Barcelona trimestralment que es caracteritza per
el seu caràcter vintage i alternatiu. Els dos
impulsors del projecte van ser Max Porta i Diego Albanell. Amb el primer vam poder organitzar una
entrevista per a que ens expliqués en què consistia el projecte.
Tendències i Economia: Moda Hipster
17
Durant l’entrevista ens va explicar com havia sorgit la idea de crear el mercat. “Durant una conversa
davant la màquina de cafè” ens va comentar on parlaven d’altres països on havien vist aquest estil
de mercats de segona mà i vintage, que fugien del concepte tradicional de mercat. D’aquí va sortir
la idea de iniciar aquest fenomen.
La primera edició del Lost&Found va ser el 2007 i, després de diferents problemes de les primeres
edicions el mercat s’ha fet un lloc a Barcelona com un dels esdeveniments més “a la moda” del
moment.
“No es tracta només d’un lloc on anar a comprar, la idea és crear un ambient perquè la gent hi vulgui
venir a passar el dia”. Aquesta és la clau i un dels principals trets diferencials . És per això que a més
de les paradetes de roba, bicicletes, ulleres, barberies... també hi ha caravanes amb menjar i veure
(les van-van) i espectacles de música perquè la gent es distregui i vingui a passar-hi el dia.
El projecte, no cal dir-ho, ha estat un èxit. Quan van començar al 2007, el número de botigues
participants van ser 56 mentre que a l’última edició, es va haver d’organitzar un sorteig per poder
seleccionar les 350 botigues que en podrien formar part.
8. Conclusió A mesura que ha anat avançant el nostre estudi, hem observat que la tendència hipster no es pot
tractar com un fet aïllat i portat a terme per una minoria. Les tendències s’expandeixen per la societat
i, inclús no sent-ne seguidor, és segur que t’hi veus implicat d’una manera o altra.
Cap botiga no podria subsistir amb la única demanda de la moda hipster, com tampoc ho podria fer
amb la única demanda de qualsevol altra tendència, ja que sinó aquell negoci estaria encaminat
clarament al fracàs. El que sí que fan les botigues és adaptar-se. Varien els seus productes en funció
de l’evolució dels gustos dels consumidors que són constantment canviants.
Però, com observem que realment aquestes preferències han anat variant?
Nosaltres, a part d’estudiar l’efecte de les vendes, hem estudiat, en termes generals, les preferències
de la població a partir d’eines d’Internet; concretament, hem utilitzat Google Trends.
Aquesta, ens permet veure gràficament l’evolució del nombre de cerques de certs termes fetes al
buscador Google.
Tendències i Economia: Moda Hipster
18
Visualitzant els gràfics podem veure una
clara tendència creixent del número de
cerques d’aquests tres productes. Fet
que ens indica un interès creixent per
part de la societat, que es pot reflectir
en un increment de demanda.
Finalment, com a cloenda del nostre
treball, hem extret la conclusió que la
moda hipster realment ha tingut un cert
efecte dins el mercat. Però, què passarà
quan “tot això passi de moda”? Que
passarà amb les noves botigues que
s’han creat? Què passarà amb tot
l’estoc demanat encaminat a aquest
estil de demanda determinada? El què
passarà dependrà sobretot de la seva
capacitat camaleònica de transformar-
se i adaptar-se als nous ambients.
I és que en un mercat tan gran i
competitiu com és la ciutat de Barcelona,
la clau és adaptar-se o morir.
VINILS
BARBERIES
FIXIES
Tendències i Economia: Moda Hipster
19
9. Bibliografia
Llibres
James H. Stock, Mark M. Watson. Introduction to Econometrics. 3rd Edition. Essex, 2012
Articles de revista i diaris
PASTELLS, Josep; “L’edat d’or de les barberies”. Diari ARA. Disponible a:
http://www.ara.cat/premium/Ledat-dor-barberies_0_1328867179.html
GUTIÉRREZ, Sonia; “Els nous perruquers”. El Periódico, economia. Disponible a:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/els-nous-perruquers-4092138
BENVENUTY, Luis; “Barcelona, la Ciudad de las barbes”. La Vanguardia. Disponible a:
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141006/54417657274/barcelona-ciudad-
barbas.html
ZEYNEP ARSEL CRAIG J. THOMPSON. “Demythologizing Consumption Practices: How
Consumers Protect Their Field-Dependent Identity Investments from Devaluing Marketplace
Myths”. Journal of consumer research, 2010, volumen 37. [Consulta: febrero 2011]. DOI:
10.1086/656389.
“El Carraspeo del Vinilo vuelve”. La Sexta. Disponible a:
http://www.lasexta.com/noticias/cultura/carraspeo-vinilo-vuelve-nuevos-grupos-apuestan-
resucitar-este-formato_2015041800073.html
“El frágil regreso del disco de vinilo”. El País. Disponible a:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/08/09/madrid/1376079799_187255.html
Pàgines Web
Establiments per sector d’activitat, assalariats, condició jurídica i àmbits territorials. 2009-
2013: Departament d’estadística, Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic de la ciutat de
Barcelona. Barcelona 2014. Disponible a:
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap11/C1103020.htm
Tendències i Economia: Moda Hipster
20
Empreses per sector d’activitat, assalariats, condició jurídica i àmbits territorials. 2009-2013:
Departament d’estadística, Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic de la ciutat de
Barcelona. Barcelona 2014. Disponible a:
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap11/C1103010.htm
Evolució dels treballadors del règim general per subsectors econòmics. 2009-2013:
Departament d’estadística, Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic de la ciutat de
Barcelona. Barcelona 2014. Disponible a:
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap10/C1003020.htm
9 barberías de Barcelona que son tendència. OiBarcelona. Barcelona 2014. Disponible a:
http://live-barcelona.oibarcelona.com/9-barberias-de-barcelona-que-son-tendencia/
Ubica’t, Geolocalitzador per fer negoci a Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Barcelona
2015. Disponible a: http://w141.bcn.cat/ubicat/
¿Qué es una fixie? [En línea], 03 abril 2012. [Consulta: abril 2015]. Disponible en:
www.ciclando.com
El fenómeno Fixie, entre el esnobismo y la pasión [En línea], 05 febrero 2011. [Consulta: abril
2015]. Disponible en: www.nosinmibici.com
Descubre las diez mejores tiendas de bicis en Barcelona [En línea], 25 noviembre 2013.
[Consulta: abril 2015]. Disponible en: www.ciudadano00.es
Amate, Roger. “Tiendas Fixed en Barcelona”. Fixed Rules Barcelona [blog], 23 febrero 2012.
[Consulta: abril 2015]. Disponible en: www.fixedrulesbarcelona.blogspot.com.es
Martin, Almudena. “La guía definitiva de las mejores tiendas jóvenes de bicis”. El País [en
línea], 04 enero 2013. [Consulta: abril 2015]. Disponible en: www.smoda.elpais.com
Tiendas de Bicicletas en Barcelona [En línea]. Consulta: abril 2015. www.paginasamarillas.es
Principals botigues de discos de vinils de Barcelona. Disponible a:
http://www.vinilobcn.es/
Informació sobre tendències de cerca de diversos termes d’interès. Disponible a:
https://www.google.es/trends/
Tendències i Economia: Moda Hipster
21
Annex
Tendències i Economia: Moda Hipster
22
Entrevista botigues vinils
Nom del negoci:
Nom persona entrevistada:
Edat persona entrevistada:
Funció dins la botiga de la persona entrevistada:
1. Quants anys fa que tenen la botiga?
2. Què us va motivar obrir la botiga?
3. Veneu alguna cosa més a part de discos de vinils?
4. Quina franja de preus tenen els vostres vinils?
5. Heu notat canvis (augment/disminució) en el nombre de vendes de discos de vinils?
6. Com definiríeu els vostres clients? Quin perfil tenen? (classe mitjana-alta, estil, etc.)
7. Heu notat canvis en el perfil de les persones que busquen discos de vinils? (gent jove que van
viure el naixement del vinil)
8. Teniu un percentatge més elevat de clients estrangers o del país? (aproximadament)
9. Teniu coneixement de noves botigues de vinils que hagin anat sorgint els últims anys?
10. Sabeu si els clients compren discos de vinils per col·leccionar o per decoració?
11. Ara molts artistes han decidit treure al mercat la seva música en LP. Què en penseu?
12. Alguns creuen que l’auge de les vendes dels vinils està motivat per la moda hipster i, com
qualsevol moda, és passatgera. Què en penseu?
Tendències i Economia: Moda Hipster
23
Entrevista barberies
● Nom del negoci:
● Any d’obertura:
● Entrevistat/ada:
1. Nom:
2. Edat
3. Càrrec:
4. **Si és el barber/barbera; com va obtenir la seva formació? (Estudis)
5. Anys dins de l’empresa:
6. Motivació a l’hora d’entrar a treballar a/crear la barberia:
Preguntes:
El negoci en sí
1. Al llarg dels anys com ha evolucionat el negoci? Fa uns anys les barberies estaven en franca
decadència però ara semblen haver ressorgit de nou…
2. S’ha contractat a més gent?
3. Quin és el servei que ofereixen que aporta una major facturació?
4. Com s’ha vist afectat el servei que ofereixen amb l’aparició de noves tendències? Ex: Ara es
porten barbers frondoses quan fa uns anys es duia bigoti o una barba més retallada…
5. Quan diria que van tornar a posar-se de moda les barbes? Per què creus que la barba torna a ser
tendència?
6. Quines característiques ha de tenir una barba perfecta?
7. Com s'ha de tenir cura de la barba per a que llueixi el millor possible?
8. Hi ha una barba per a cada tipus d'home? Quins criteris se segueixen?
9. Quins mètodes de tall es fan servir? Han variat al llarg dels anys?
10. En cas que la barberia conservés un estil Vintage: la teva barberia conserva la imatge dels
establiments antics. Per què et planteges muntar un negoci així?
11. Dins de la barberia s’ofereixen altres serveis apart del tallat i manteniment del cabell i barba?
(Venda de xampús, ceres, gomines, cremes/altres…)
12. Ofereixen formació a futurs barbers/barberes? (lligada amb la pregunta 10)
13. Quin és el dia amb més clientela?
14. La barberia compliria una funció social?
El client
15. Quin seria el perfil de la vostra clientela? Ha canviat al llarg dels anys? (Ex: País de procedència)
16. Segueixen un estil definit i homogeni?
17. Quina seria l’edat dels principals clients?
Tendències i Economia: Moda Hipster
24
18. Per què el client busca anar a un barber? És realment complicat arreglar-se la barba a casa?
19. Què és el que més demana el client?
20. Quant es gasta de mitjana el client?
21. Quines eines s'utilitzen per a arreglar una barba?
El futur
22. Quin futur creus que li esperen a les barberies?
El repunt de les barberies ha estat ocasionat únicament per una moda passatjera, i com a tal, estan
destinades a l’extinció tan bon punt la moda passi?