1. TEMA 5: EL LLENGUATGE Qui t ra? Per tenir la ra en algun debat, es fa servir el llenguatge. En l's del llenguatge, diferenciem les funcions segents: -Funci informativa (si dic quina hora s) -Funci expressiva (si expresso que estic molt content) -Funci directiva (si dono una instrucci a alg) -Funci argumentativa (si dono arguments a favor o en contra d'un tema) Per a plantejar una idea es fa servir la funci argumentativa, on les premisses sn afirmacions simples i clares que, ens guien (mitjanant l'inferncia) cap a una conclusi. Per tant, un bon raonament ha de tenir en compte una srie de regles: 1.Ordenar de manera natural i senzilla les premisses i diferenciar-les molt clarament de la conclusi. 2.Utilitzar premisses fiables i slides que es justifiquin de la manera ms evident possible. 3.Utilitzar paraules i conceptes concrets, especfics i clars. 4.Evitar el llenguatge emocional, els adjectius o termes que siguin arguments nicament emotius. Definicions -Inferncia: s el procs en qu les premisses passen a una conclusi. -Raonament: s la facultat humana que ens permet resoldre problemes. -Premissa: Sn afirmacions simples i clares que, interrelacionades, ens quien cap a la conclusi. -Conclusi: s una proposici al final d'un argument, desprs de les premisses. -Llenguatge: s el conjunt de sons articulats amb qu les persones manifesten el que pensen o senten. -Lgica: s l'estudi dels raonaments, de les seves estructures i de les regles que defineixen els raonaments. -Argument: s un raonament emprat per convncer alg o per demostrar alguna cosa. Raonaments deductiu, inductiu i analgic Quan raonem fem servir bsicament dos mtodes: la deducci i la inducci. -Si partim d'una premissa de tipus general, acceptada i fiable i n'inferim conclusions parcials, emprem un raonament deductiu, per exemple: n'he inferit una conclusi particular: . Els raonaments deductius sn tils perqu, si estan ben construts, sempre sn correctes. -La inducci en canvi, parteix d'un seguit de fet parcials, concret (les premisses) que es repeteixen de manera regular i que es poden observar. Per exemple, observem que l'Anna, companya de classe, li agrada la msica rock i que a l'Andreu, un altre company, tamb li agrada aquest tipus de msica.

2. D'aquestes premisses trec la conclusi que als alumnes de la meva classe els agrada la msica rock. Els raonaments inductius impliquen un seguit de dificultats si volem saber amb certesa si sn correctes o incorrectes. Un raonament inductiu es basa, doncs, en la repetici d'un seguit de premisses. Un altre recurs per justificar les inferncies inductives s l's de l'evidncia. Altres formes de discurs argumentatiu ms habituals sn l'analogia (argumentaci a partir d'una comparaci entre el que volem argumentar i una altra situaci o fet similar) i l'exemple (t una estructura inductiva: com ms exemples, ms consistent s l'argumentaci). El b com a racionalitat El filsof nord-americ John Rawls (1921-2002) planteja una teoria de la justcia que fa mfasi en la racionalitat humana com a element fonamental per determinar qu cal considerar just. Doncs, parteix de la hiptesis que totes les persones sn raonables, i tamb poden definir d'una manera racional qu s just i que est b. Si es tenen en compte aquests dos principis, el racional ( Rawls considera racional l'egoisme individual) i el raonable (les persones tenen en compte l'inters ali en les consideracions que fem i la que busqus la cooperaci), es pot arribar a una societat estable i justa. Partint d'aquesta base, Rawls defineix dos principis: un, segons el qual totes les persones tenen les mateixes llibertats i els mateixos drets, i l'altre, el principi de la desigualtat econmica, sempre que benefici a tothom, ja que, segons Rawls, la desigualtat ajuda a millorar el dest dels membres ms desafavorides de la societat i totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats a la societat. Finalment, Rawls considera que l'objectiu de l'Estat s gestionar una poltica justa, tal com la definiria una persona raonable que fos imparcial. Les fallcies Els mitans de comunicaci de masses fan servir arguments per convner-nos de la veracitat de les notcies que difonen. Els arguments poden ser doncs, correctes o b enganyosos. Aquests darrers reben el nom de fallcies. Les fallcies sn raonaments que aconsegueixen fer-se un lloc per la por o la ignorncia de qui els escolta, l'autoritat de qui els defensa o per qualsevol altre motiu, per no pas per les seves premisses. 1.Fallcia ad hominemConsisteis a desacreditar a la persona que exposa un argument en lloc de rebatre els raonaments: 3. 2.Fallcia ad baculumConfereix a fer servir el poder per justificar una argumentaci: 3.Fallcia ad verecundiamL'argumentaci es basa en el prestigi o popularitat de la persona que la fa i no en la validesa dels seus arguments; 4.Fallcia ad populumConsisteix en argumentar exaltant els sentiments, els perjudicis o els interessos dels oients: 5.Fallcia ad ignorantimEn aquest cas es defensa que una conclusi s certa noms perqu ning no ha pogut demostrar el contrari: 6.Fallcia tu quoqueEs tracta d'una argumentaci que es justifica atacant l'interlocutor i dient-li que ell es troba a la mateixa situaci: 7.Fallcia de generalitzaci inadequadas un argument inductiu que es basa en poques dades: 8.Fallcia de causa falsaConsisteix a presentar un fet com una causa d'un altre: 4. 9.Fallcia semnticaEs fa servir una mateixa paraula amb diferents significats durant l'argumentaci: 10.Fallcia circulars una argumentaci en qu la conclusi s idntica que la premissa: