Tema 4 El Temps i El Clima
-
Upload
emma-sebastian -
Category
Documents
-
view
16 -
download
3
Transcript of Tema 4 El Temps i El Clima
El temps atmosfèric i el clima
L'aire i els fenòmens atmosfèrics. El temps atmosfèric: temperatura, humitat, vent
i precipitacions. El cicle de L'aigua La succeció estacional. Diferencia entre temps i clima. Els principals climes a Espanya i les
característiques bàsiques. Trets propis que defineixen i identifiquen el
clima mediterrani.
Tall vertical de l’atmosfera
Seguint el criteri de la temperatura
Seguint el criteri de la composició
química
Homosfera: arriba fins als 80 km d’alçada i presenta una composició química homogènia.
Nitrògen 78,08 %
Oxígen 20,94 %
Altres 0,98 %
Heterosfera: el seu límit superior és imprecís i presenta una estratificació en capes dels seus components.
> 1.000 °C
La troposfera
Límit mitjà de la tropopausa =11 km
Radi de la Terra = 6.450 km Troposfera = 11 km (equival al 0,17% del radi)
En una escala de radi = 1 m , la troposfera equival a 0,17 cm
Depressió (hemisferi nord)
Rotació en el sentit contraride les agulles del rellotge
Aire càlid i humit
Punt de saturació / rosada
Núvol
Punt de condensació del vapor d'aigua que hi ha dissolt en l'aire. Quan aquest té una temperatura el suficientment baixa com per fer-lo arribar al 100% d'humitat relativa, és a dir, saturar-lo
Punt de saturació / rosadaHom pot fer un aparell senzill que permetrà conèixer el punt de rosada que hi ha en el moment de la realització: cal una llauna de beguda que reflecteixi bé l'entorn, com si fós un mirall (millor si la llauna és de les de paret més fina), un termòmetre precís, un tros d'un full de diari, aigua i glaçons.
Es talla la tapa superior de la llauna. S'hi aboca aigua i s'hi fica un glaçó i el termòmetre. Es posa el tros de full de diari de manera que es vegin les lletres reflectides a la llauna. Es remena el contingut de la llauna de manera que la temperatura de l'aigua vagi baixant a poc a poc. En el moment que es comencen a formar gotes microscòpiques sobre la llauna (el reflex de les lletres del diari ja no es veu clar) el termòmetre indica el punt de rosada.
Si el punt de rosada és molt baix, potser caldrà afegir-hi més d'un glaçó. (I si és molt pròxim a zero graus, o fins i tot per sota de zero, mala sort! Caldrà consultar el punt de rosada en un servei de meteorologia.)
Classificació dels núvols per altura
ALTS Cirrus Cirrocúmulus Cirroestratus
MITJANS Altocúmulus Altostratus
BAIXOS Nimbostratus Cúmulus Estratocúmulus Estrats Cumulonimbus
Cirrus
SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES
PRECIPI-TACIONS
ALÇADA DE LA BASE
Ci
Cirrus: núvols separats en forma de filaments blancs i delicats o de bancs o de franges
estretes, blanques del tot o en la seva major part. Tenen aspecte fibrós (de cabells) o una brillantor
sedosa o ambdues coses.
Els Ci estan constituïts per cristalls
de gel.
Només poden tapar o velar el Sol els bancs
densos. Poden presentar halo però el cercle
gairebé mai es completa.
Cap 6 a 12 km
Nimbostratus
SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES
PRECIPI-TACIONS
ALÇADA DE LA
BASE
Ns Nimbostratus: Capa gris de núvols, freqüentment ombrívola, l'aspecte de la qual es velat per les precipitacions a sota de la capa hi ha freqüentment núvols baixos, esqinçats, soldats o no amb l'anterior.
Constituït per gotes d'aigua (a voltes subfosa), gotes de pluja, cristalls i flocs de neu
La seva espessor és, en tota la seva extensió, suficient per a ocultar completament el Sol.
Normalment pluja o neu granulada, a voltes moderada o intensa.
0 a 3 km.
Stratus
SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES
PRECIPI-TACIONS
ALÇADA DE LA BASE
St Stratus: Capa de núvols generalment gris, amb base força uniforme i a voltes en forma de bancs esquinçats.
Gotetes d'aigua però a vegades cristalls de gel.
Normalment prou espessos per a ocultar el Sol..
Plugims, pluja o neu dèbils.
300 a 2000 m
Cúmulus
SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES
PRECIPI-TACIONS
ALÇADA DE LA BASE
Cu Cúmulus: núvols separats, generalment denses i de contorns ben retallats que es desenvolupen verticalment en forma de protuberàncies, cúpules o torres la regió superior de les quals sembla una coliflor blanca brillant a les parts il·luminades i obscures a la base. A voltes els Cu són esquinçats.
Gotetes d'aigua i en les parts molt inferiors als 0ºC cristalls de gel.
Produeixen Arc de Sant Martí quan hi ha precipitació.
Ocasionalment els Cu molt potents fan xàfecs. Als tròpics pluges abundants.
Entre 600 o menys i 2000 m o més
Cumulunimbus
SIMBOL GÈNERE CONSTITUCIÓ CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES
PRECIPI-TACIONS
ALÇADA DE LA BASE
Cb Cumulunimbus: Núvol dens i potent, de dimensió vertical considerable, en forma de muntanya o d'enormes torres. Almenys una part de la seua regió superior és generalment fibrosa o estriada, a voltes en forma d'enclusa. Per baix de la base a vegades hi ha núvols esquinçats soldats o no a ella.
Gotetes d'aigua i a la part superior cristalls de gel també gotes de pluja, pedra, flocs de neu
A voltes Arc de San Martí. A voltes llamps i llampecs.
Normalment xàfecs. Tempestats a vegades amb pedra. Per conveni si es produeixen xàfecs el núvol és Cb.
1 a 4 km.