Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica
Transcript of Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica
![Page 1: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/1.jpg)
Tema 3La diversitat hídrica, vegetal i edàfica
Geografia d’Espanya
IES Berenguer Dalmau - Catarroja
Curs 2020-21Professor: Jesús Lerma Duart
![Page 2: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/2.jpg)
![Page 3: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/3.jpg)
1. La vegetació i les
regions florals
La vegetació o flora és el conjunt d’espècies vegetals d’un territori, està integrada per formacions vegetals o
grups de vegetació individualitzats.
En distingim tres tipus bàsics: el bosc, el matoll i el prat.
El regne holàrtic comprén totes les terres al nord
del tròpic de Càncer, de manera que inclou
Espanya, on es distingeixen tres regions a la
península: la boreoalpina, l’eurosiberiana i la
mediterrània, i la regió macaronèsica a les
Canàries.
La vegetació del planeta es distribueix en grans conjunts florístics que anomenem regnes florals i subdividim
en regions.
![Page 4: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/4.jpg)
2. Factors de la
diversitat vegetal
La vegetació espanyola és molt diversa, inclou unes 6.000 espècies.
A eixa diversitat contribueixen nombrosos factors.
Factors físics:
• la diversitat del clima
• la diversitat del relleu
• la varietat de sòls
• la posició de pont de la península Ibèrica
Si la influència dels factors físics o naturals és molt acusada, parlarem de vegetació clímax o potencial.
Factors humans:
Solen manifestar-se mitjançant la degradació de la coberta vegetal o per la introducció d’espècies foranes
d’aprofitament agrari o econòmic.
Quan es fan dominants els factors antròpics parlem de vegetació secundària.
exercici 17 pàgina 88
![Page 5: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/5.jpg)
3. El paisatge vegetal
d’Espanya
Les formacions vegetals es disposen en comunitats constituint paisatges vegetals, estos són propis d’una àrea
i presenten certa homogeneïtat interna pel que fa al clima i les espècies vegetals que els caracteritzen.
![Page 6: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/6.jpg)
3.1 El paisatge vegetal de clima oceànic
Es correspon amb la regió floral eurosiberiana, però també se l’anomena regió biogeogràfica atlàntica.
Les principals formacions vegetals característiques són el bosc caducifoli, la landa i el prat.
a) El bosc caducifoli
És dens i està constituït per arbres alts, de tronc recte i llis, i de fulla caduca.
Al sotabosc creixen falgueres i molses en un ambient ombrívol perquè les copes dels arbres estan molt
juntes i deixen passar poca llum.
Les espècies més característiques són el roure i el faig, que poden formar grans masses específiques o
mixtes.
▪ El faig
✓ Necessita molta humitat, no tolera bé la calor i sí que tolera bé el fred, de manera que
és un arbre de muntanya.
✓ Prefereix els terrenys calcaris, tot i que de vegades pot créixer en terrenys silicis.
✓ La seua fusta és dura i de bona qualitat, tradicionalment s’ha emprat per a fer mobles i
estris.
✓ Es localitza principalment a la serralada Cantàbrica i al Pirineu navarrés.
![Page 7: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/7.jpg)
✓ Propi del clima oceànic de transició, és menys dens que els boscos anteriors, el formen
el roure reboll i el roure africà, que són arbres menys alts.
✓ La seua principal característica és que mantenen les fulles seques per a protegir del
fred els botons fins que naixen els brots nous.
✓ Tradicionalment s’han utilitzat els seus glans per alimentar el bestiar.
▪ El roure
✓ Necessita menys humitat que el faig, i no tolera bé ni la ni el fred excessiu, de manera
que ocupa terres més baixes.
✓ Prefereix els sòls silicis.
✓ La seua fusta és dura i de bona qualitat, tradicionalment s’ha emprat per a fer mobles i
vaixells.
✓ Les rouredes més extenses es troben a Galícia i a la serralada Cantàbrica.
▪ El bosc marcescent
![Page 8: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/8.jpg)
• S’ha reduït l’extensió del bosc per la reducció dels usos forestals tradicionals, per les cremes
incontrolades per convertir-lo en pastures i pels incendis forestals.
L’acció humana ha comportat canvis en la vegetació naturals del bosc caducifoli.
• S’hi ha introduït espècies secundàries d’aprofitament agropecuari com el castanyer, que ha ocupat
terreny del roure.
• S’han fet repoblacions amb arbres de creixement ràpid i bon aprofitament econòmic com el pi i
l’eucaliptus, sense tindre en compte que estes espècies acidifiquen el sòl i són molt més vulnerables
davant el foc.
![Page 9: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/9.jpg)
La landa és una vegetació densa de mates i arbusts que pot arribar als quatre metres d’alçada.
Les espècies més abundants són el bruc, l’argelaga i la ginesta.
La landa és la degradació del bosc caducifoli, però pot aparéixer també com a vegetació supraforestal.
L’ús tradicional és com a jaç per animals o com adob.
b) La landa i els prats
Els prats són una vegetació herbàcia que ocupa grans extensions de terreny en els paisatges oceànics.
Es pot fer servir com aliment per al bestiar.
![Page 10: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/10.jpg)
3.2 El paisatge vegetal de clima mediterrani
Es correspon amb la regió floral mediterrània.
Les principals formacions vegetals característiques són el bosc perennifoli i les zones de mates i arbusts: la
màquia, la garriga i l’estepa.
Les formacions xeròfiles s’han adaptat a la sequera d’estiu desenvolupant arrels molt extenses en superfície i
en profunditat. També presenten fulles perennes i escleròfil·les que es combinen amb altres estratègies per
disminuir la transpiració: mida reduïda, presència de pilositats, revestiment de resina, cera o goma i el
desenvolupament d’espines.
a) El bosc perennifoli
És un bosc poc dens format per arbres d’alçada mitjana, de tronc sinuós, gros i rugós, i de fulla perenne.
Desenvolupen àmplies copes globulars que projecten ombra a terra per pal·liar la insolació i l’evaporació.
Les espècies més característiques són el roure i el faig, que poden formar grans masses específiques o
mixtes.
Té un sotabosc molt ric perquè els arbres se situen a certa distància els uns dels altres i, per tant, deixen
passar la llum del Sol.
Les espècies més característiques són: l’alzina i la surera.
![Page 11: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/11.jpg)
▪ L’alzina
✓ És resistent a la sequera i s’adapta a qualsevol tipus de terreny, característiques que la
converteixen en l’arbre més estés i representatiu del clima mediterrani
✓ La seua fusta, molt dura i resistent, la feia molt útil per a fer rodes, fusteria exterior,
eines i carbó.
✓ El gla que produeix alimenta el bestiar.
✓ Els boscos millor conservats elstrobem a Sierra Morena, Extremadura i Guadarrama.
▪ La surera
✓ Necessita certa precipitacions superiora als 500 mm) hiverns suaus i sols silicis.
✓ La seua fusta és molt dura i serveix per a fer botes i vaixells, de l’escorça s’estrau el
suro.
✓ Les principals concentracions es donen al sud d’Andalusia, nord-est de Catalunya i a
Castelló.
![Page 12: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/12.jpg)
• S’ha reduït l’extensió del bosc per la desaparició de molts usos forestals tradicionals, perquè els
arbres dificulten tant la mecanització agrària com el regadiu mòbil i pels incendis forestals.
L’acció humana ha comportat canvis en la vegetació naturals del bosc perennifoli.
• S’han fet modificacions per a l’ús agropecuari amb el sistema de la devesa.
• S’han fet repoblacions amb arbres de creixement ràpid i bon aprofitament econòmic com el pi, molt
valorat per la seua adaptabilitat, creixement ràpid i diferents utilitats.
b) El matoll
No és una vegetació climàcica, sinó la degradació del bosc mediterrani com a conseqüència de la
intervenció humana.
Hi ha tres tipus diferenciats de matoll: la màquia, la garriga i l’estepa.
• La màquia és una formació arbustiva de més de dos metres d’alçada i tan densa que gairebé resulta
impenetrable.
Espècies principals: estepa, bruc, llentiscle i ginesta.
![Page 13: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/13.jpg)
• La garriga està formada per arbustos i mates de poca alçada que deixen algunes zones per cobrir.
Espècies principals: timó, romer i espígol.
• L’estepa és una formació herbàcia barrejada amb arbusts espinosos, baixos i discontinus que ce
creixen sobre terres pobres que no queden cobertes totalment.
Espècies principals: margalló, espart i esparreguera.
És la vegetació pròpia de les zones semiàrides (sud-est peninsular i vall de l’Ebre) o de les que per
l’acció humana s’ha degradat la garriga.
El matoll mediterrani té diversos usos: perfumeria, medicina natural, indústria farmacèutica, condiment
gastronòmic o la fabricació tradicional de graneres, estores, cordes i cistells.
![Page 14: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/14.jpg)
3.3 El paisatge vegetal de ribera
Està constituït pels anomenats boscos de ribera.
La vegetació que creix a les riberes dels rius, especialment a zones de clima sec, és molt específica i està
composta per espècies adaptades al contacte amb l’aigua disposades en franges paral·lel·les .
Algunes d’aquestes espècies són de creixement ràpid i fusta, de manera que tradicionalment s’han utilitzat per
a la fabricació d’embalatges i caixes.
El paisatge es completa amb la presència de juncs i arbusts que solen ser molt abundants.
L’acció humana és la principal responsable de la reducció de
l’extensió d’aquests per l’alteració dels marges i els llits fluvials
per pràctiques agrícoles, la urbanització o la canalització.
Això ha significat una greu pèrdua, especialment a l’Espanya seca, per la importància paisatgística del bosc
de ribera i pels beneficis ecològics que proporciona: mitiga l’erosió, disminueix el risc d’inundació, redueix
l’evaporació i suavitza la temperatura.Exercicis 18 i 19 pàgina 92
![Page 15: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/15.jpg)
3.4 El paisatge vegetal de muntanya
A la muntanya, les diferents formacions vegetals es disposen en pisos determinats per la latitud, l’altitud, i
l’orientació (sobrevent / sotavent o solana / obaga).
En general, hi trobem de baix a dalt el bosc, els matolls, els prats i pastures i les plantes rupícoles:
• El bosc fins a la zona on la temperatura mitjana anyal arriba als 10ºC.
• Els matolls a partir de l’altitud on els arbres no poden créixer pel fred.
• Els prats i pastures a les zones que queden cobertes de neu durant mesos.
• Les plantes rupícoles (líquens i molses) o predomina la roca nua.
Està representada pels Pirineus i presenta quatre pisos vegetals:
a) La muntanya alpina o pirinenca
✓ El pis basal (fins a 1.200 m) inclou, successivament, alzines, roures, roures africans i faigs.
✓ El pis subalpí (entre 1.200 i 1.400 m) aplega coníferes com el pi silvestre, l’avet i el pi negre, amb un
sotabosc d’arbusts com el rododendre i la nabinera.
L’avet pot formar boscos mixtos amb el faig.
![Page 16: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/16.jpg)
✓ El pis alpí (entre 2.400 i 3.000 m), ací trobem els prats i les pastures, també abunden sectors de roca nua
colonitzats per plantes rupícoles.
✓ El pis nival (per damunt dels 3.000 m),
caracteritzat per la presència d’espais plans
amb poc de pendent on la neu perdura tot l’any
i sense vegetació, o espais molt inclinats on,
quan desaperéix la neu, poden créixer plantes
rupícoles menudetes.
b) La muntanya atlàntica
Està representada pel vessant septentrional de la
serralada Cantàbrica .
Presenta un pis basal forestal de bosc caducifoli,
un pis supraforestal de landa i un cim de prats
![Page 17: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/17.jpg)
c) La muntanya mediterrània
S’hi inclouen la resta de muntanyes peninsulars i balears.
✓ El pis basal de bosc perennifoli (precedit de màquia a les muntanyes més meridionals) és ocupat pel bosc
caducifoli o pinedes quan augmenta l’altitud.
✓ El pis supraforestal de màquia o de garriga, que pot incloure encoixinats espinosos a les muntanyes més
meridionals.
✓ Els prats només els podem trobar als cims més elevats o a les obagues.
S’organitza en dos pisos:
![Page 18: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/18.jpg)
d) L’acció humana
Ha reduït els boscos de muntanya per afavorir els usos agropecuaris:
✓ pastures a la muntanya atlàntica
✓ cultius a la muntanya mediterrània (ametler, olivera, vinya)
✓ boscos de repoblació més rendibles econòmicament
En altres casos, la degradació o desaparició del bosc ha fet que siga
substituït pel matoll.
![Page 19: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/19.jpg)
3.5 El paisatge vegetal de les Canàries
Enclavades a la regió macaronèsica, les illes Canàries presenten un paisatge vegetal amb unes espècies
autòctones singulars, però amb una presència important d’espècies americanes i mediterrànies
europees i africanes, incorporades pels successius pobladors de l’arxipèlag. A més a més, la seua
insularitat afavoreix la presència d'endemismes i relíquies.
Tot plegat dona com a resultat un paisatge vegetal d’una riquesa extraordinària, principalment a les illes de
relleu més muntanyós, què presenten la següent successió de pisos vegetals:
✓ El pis basal (del nivell del mar fins els 300-500 m) presenta una vegetació halòfila i psammòfila (barrella), i
arbusts esclarissats i aspres (cardón/eufòrbia i tabaiba) per l’aridesa elevada.
✓ El pis intermedi (entre els 200 i els 800 m) es caracteritza per un augment de la humitat i un descens
tèrmic, de manera que hi poden créixer palmeres, dragos i savines.
✓ El pis termocanari (entre els 800 i els 1.200 m) està dominat per dues formacions de bosc originals: la
laurisilva (dens i amb més de 20 espècies) i el fayal-brezal (faies i brucs i resultat de la degradació de
l’anterior), ambdós adaptats a l’augment de la humitat que provoca el mar de núvols o boira causada pels
alisis i que té com a conseqüència un ambient més fresc i amb menys insolació.
✓ El pis canari (entre els 1.200 i els 2.200 m) situat per dalt del mar de núvols, és més àrid i fred. Està
dominat pel bosc de coníferes dominat pel pi canari substituït el cedre canari a major altura.
✓ El pis supracanari (per damunt dels 2.200 m) només el trobem a Tenerife i La Palma, és el domini
d’arbusts (bàlec, ginesta) i mates disperses de gran riquesa flor´sitica (violetes del Teide)
![Page 20: Tema 3 La diversitat hídrica, vegetal i edàfica](https://reader035.fdocument.pub/reader035/viewer/2022073108/62e5163adab2bc47f31ba91e/html5/thumbnails/20.jpg)
Ha sigut especialment important a les zones baixes i mitjanes on ha causat un important retrocés de la
vegetació, principalment per l’activitat urbanística impulsada pel turisme i l’extensió de cultius com el plàtan
i la tomaca.
Així mateix, les àrees de bosc s’han vist molt afectades perquè s’han explotat amb excés com a conseqüència
de l’escassetat de fusta a l’arxipèlag.
L’acció humana
Exercici 22 pàgina 94