Tema 16 nou. Organització política i territorial d'Espanya i Catalunya.
Transcript of Tema 16 nou. Organització política i territorial d'Espanya i Catalunya.
TEMA 16
L’organització política i territorial d’Espanya
i Catalunya
Introducció:Introducció:
Segons la constitució:Segons la constitució:
- Espanya és un Estat democràtic.- Espanya és un Estat democràtic.
- Espanya és una monarquia parlamentària.- Espanya és una monarquia parlamentària.
- Espanya s’organitza en comunitats autònomes - Espanya s’organitza en comunitats autònomes (el funcionament(el funcionament
de les quals està regulat pels seus Estatuts d’Autonomia).de les quals està regulat pels seus Estatuts d’Autonomia).
Introducció:Introducció:L’Estatut d’Autonomia de Catalunya L’Estatut d’Autonomia de Catalunya defineix:defineix:
- Les institucions polítiques autonòmiques i les seves Les institucions polítiques autonòmiques i les seves competències.competències.
- Les relacions amb l’Estat.Les relacions amb l’Estat.
- Els drets i deures dels ciutadans.Els drets i deures dels ciutadans.
Les formes de govern.La democràcia. Pàg. 342
• Formes de govern - Dictadura (totalitarisme).
- Democràcia.
- La democràcia:• Dret a la participació.• Partits polítics i coalicions Diferents orientacions
ideològiques.• Eleccions - La sobirania la té el poble.
- Vot secret i personal.
Espanya: Estat democràtic pàg. 343
• Democràcia constitucional Basada en la Constitució del 1978.
• Monarquia parlamentària El cap de l’Estat és el rei però les lleis i el govern provenen del Parlament.
• Democràcia representativa Elecció dels seus representants mitjançant el vot.
Segons els vots aconseguits un partit obté més o menys parlamentaris (per formar les Corts Generals).
La pràctica democràtica a Espanya pàg. 344
• Eleccions de representants polítics (forma de participació demogràfica).
• Tots els ciutadans majors de 18 anys tenen dret a elegir i a ser elegits.
Tipus de convocatòries electorals
pàg. 344
• Eleccions europees S’escullen representants (parlamentaris)
al Parlament Europeu.
• Eleccions generals (a les Corts o legislatives)
S’escullen els representants al Congrés de Diputats i al Senat.
• Eleccions autonòmiques Per escollir diputat al Parlament
autonòmic.
• Eleccions municipals Per escollir l’alcalde del municipi.
- Referèndum – Consulta popular sobre temes socials, polítics, econòmics...
Divisió de poders pàg.346
• És un principi bàsic de la democràcia.
- Poder legislatiu: Corts Generals/ Parlament.
- Poder executiu: Govern.
- Poder judicial: Jutges i magistrats.
• Poder legislatiu: (Corts Generals / Parlament)
Congrés dels Diputats (Cambra Baixa):- Aprova les lleis.- Aprova els pressupostos generals.- Control sobre el poder executiu.- Escull el President del Govern.
Formació: Es vota per províncies (voten un partit polític) i s’adjudiquen els escons a cada partit segons els vots obtinguts (Llei d’Hondt: Afavoreix els partits amb més vots obtinguts).Els 350 escons (ocupats per diputats) es distribueixen de manera proporcional als habitants de cada província.
Divisió de poders pàg.346
• Poder legislatiu: (Corts Generals / Parlament).
Senat (Cambra Alta).
- Representació territorial.
- Revisa les propostes legislatives del Congrés.
- Autoritza/denega les ratificacions dels Tractats
internacionals.
Divisió de poders pàg.347
• Poder executiu:
És el govern (President i ministres).S’ocupa de: - Dirigir la política de l´Estat.
- Administrar els recursos.
- Establir la defensa nacional.
- Establir relacions exteriors.
- Executar lleis.
- Promulgar decrets.
Controlat pel Congrés dels Diputats.
Divisió de poders pàg.347
• Poder judicial:- Administra justícia: jutja i fa executar allò jutjat.- Òrgan de govern: Consell General del Poder Judicial.
- Sales de Govern del Tribunal Suprem.
- Sales de l’Audiència Nacional.
- Tribunals Superiors de Justícia.
Divisió de poders pàg.347
Estat espanyol organitzat en:
- Comunitats autònomes.
- Províncies.
- Municipis.
- (comarcal).
L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 348
• Estatuts d’Autonomia:- Reconeixement a la Constitució del principi d’Autonomia.
- Cada Comunitat Autònoma està regida per un Estatut d’Autonomia i es negocia amb el govern:
- Les competències a gestionar.
- El finançament. (Alguns Estatuts estan actualment en revisió o actualització)
- L’Estat delega competències (transferides). Plenes (Sanitat, educació, institucions ‘d’autogovern...).
Compartides (Justícia, Infraestructures, legislació laboral...).
L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 348
• Institucions Autonòmiques: Integrades per:- Assemblea o Parlament Controla
l’acció del govern.- President autonòmic Escollit pel Parlament.- Govern President i consellers.
Executa i fa complir les lleis.
L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 348
• Les províncies:
Divisió feta al 1833:- Són les circumscripcions electorals de l’Estat.
- Cooperen amb els municipis a través de les
diputacions provincials.
L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 349
• Municipis:
- Unitats territorials i administratives més elementals.
- Ajuntament: govern i gestió.
- Terme municipal: Poden haver-hi diferents localitats.
- El poder local s’elegeix democràticament cada 4 anys.
L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 349
• Altres entitats territorials, es poden agrupar en
- Mancomunitats.
- Corporacions metropolitanes.
- Cabildos (Canàries).
- Consell insular (Balears).
- Comarques (CAT. Aragó, Galícia).
- Parròquies.
…
L’Organització territorial de l’Estat espanyol pàg. 349
Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 350
• L’establiment de l’autonomia política:- ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932 Segona República
Espanyola i Constitució del 1931.
Suprimida per Franco.
- ASSAMBLEA DE PARLAMENTARIS GENERALS Transició democràtica. Demanda
d’autonomia.
- ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1979.
- NOU ESTATUT DEL 2006.
• Institucions d’autogovern: Generalitat PARLAMENT:
Funció legislativa. Aprova els pressupostos. Controla i impulsa l’activitat política i de govern.
PRESIDENT DE LA GENERALITAT: Funcions representatives i governatives.
Representació més alta de la Generalitat. Convoca eleccions al Parlament.
CONSELL EXECUTIU: Estableix l’acció de govern.
ALTRES: Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de
Greuges.
Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 351
• Els poders efectius de la Generalitat:
- La Generalitat té competències:
* EXCLUSIVES Té tota la capacitat de decisió.
* CONCURRENTS L’Estat marca les bases i el
desplegament/ executiu
depenen de la Generalitat.
* COMPARTIDES Diferents tipus de poder sobre
una mateixa matèria.Els ingressos provenen en gran part de les transferències de l´Estat.
Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 352
• Organització territorial de Catalunya:
4 PROVÍNCIES BCN, Girona, Tarragona, Lleida.
41 COMARQUES Divisió territorial de la 2a República feta amb criteris
d’àrees de mercat i de sentit de pertinença.
Primer eren 38 comarques i al 1988 tres més: Alta
Ribagorça, Pla de l’Estany i Pla d’Urgell.
MUNICIPIS Creats durant l’edat mitjana.
Actualment: 946 municipis.
Organització políticoadministrativa de Catalunya pàg. 353
LES VEGUERIES
• Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat el “veguer”, autoritat delegada del comte a l’època medieval.
Durà des del segle XII fins al segle XVIII.
• Actualment a Catalunya hi ha un procés de recuperació de les vegueries: en l’Estatut de Catalunya del 2006 es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: govern intermunicipal i organització dels serveis de la Generalitat.
• D’entrada se n’establiran 7: Camp de Tarragona, Terres de l´Ebre, Catalunya Central, Girona, Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran.
• Però deixen la porta oberta a la futura inclusió de la Vegueria del Penedès, reclamada per ajuntaments i comarques de la zona.
LES VEGUERIES
Els contrastos territorials: antecedents històrics (pàg. 354)
• Condicionants del medi físic (clima, relleu, edafologia...).
• Dualitat centre – perifèria Abans de la industrialització.
Després de la industrialització.
• Balanç econòmic: Capacitat competitiva de la indústria.
A principis s.XX - Pols industrialitzats.
- Àrees pròximes.
- Espais marginals.
• Balanç demogràfic: Creixement de població en zones menys desenvolupades i conseqüent emigració.
Els contrastos territorials: antecedents històrics (pàg. 355)
-Desequilibris i desigualtats: - Mercat nacional fonamentat en una
xarxa de comunicacions no equilibrada i
en un sistema proteccionista.
- Els fons europeus han permès superar
molts desequilibris i desigualtats entre
regions.
Madrid
País Basc 14 % del territori 52% PIB espanyol
Catalunya
Comunitat Valenciana
Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya
* Diagnosi territorial:
• Descentralització i dispersió de la població.• Procés de metropolització.• Urbanització dispersa.
• Empobriment dels valors paisatgístics.
• Increment del consum energètic.• Creixement en l’ocupació del sòl.• Especialització social i funcional del territori.
Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya
• Principis i objectius de l’ordenació territorial.• És necessari l’elaboració i aplicació de plans
d’ordenació territorial i urbanística.• Plantejament territorial: Pla Territorial General de Cat.
3 àmbits temàtics (espais oberts, assentaments, infraestructures).
7 plans territorials parcials.
• Plantejament urbanístic: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)/ Plans Directors Urbanístics (PDU)
• Plantejament sectorial: Ordenen àmbits o sectors específics, temàtics.