Tema 16 - Modelatge fluvial.
-
Upload
juanjo-martin-cabrera -
Category
Documents
-
view
138 -
download
8
description
Transcript of Tema 16 - Modelatge fluvial.
![Page 1: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/1.jpg)
Tema 16El modelatge fluvial, costaner i
glacial. Les aigües subterrànies.
Els impactes en les costes.
![Page 2: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/2.jpg)
1. Les aigües continentals.•Definició i distribució. Xarxa de drenatge. Conca hidrogràfica.•Cicle de l’aigua en una conca hidrogràfica.
2. Modelatge torrencial.•Característiques del torrent. Rieres.•Estructura del torrent: conca de recepció, canal de desguàs, con de dejecció.•Acció geològica. Formes erosives (marmites de gegants, cascades i ràpids). Formes de sedimentació.
3. Modelatge fluvial.•Característiques d’un sistema fluvial. Hidrogrames. Capacitat i càrrega.• Perfil d’equilibri del riu i nivell de base. Erosió regressiva i erosió remuntant.•Acció geològica dels rius. Erosió. Tipus de transport. Sedimentació.• Formes fluvials: curs alt, curs mig i curs baix. Fenòmens de captura. Planes anastomòtiques i meàndriques. Terrasses fluvials.
4. Aigües subterrànies.•Aqüífers. Porositat i permeabilitat de les roques.•Moviment de les aigües del subsòl. Nivell freàtic. Nivell piezomètric. Pous artesians.
![Page 3: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/3.jpg)
5. Modelatge costaner.• Factors que influeixen en el modelatge de la línia de costa.•Erosió marina: abrasió. Penya-segats. Plataforma d’abrasió. Erosió diferencial.•Transport del material: deriva de platja.• Formes de sedimentació: cordons litorals, platges, deltes, estuaris, maresmes, fletxes, tómbols.•Evolució de les costes: costes de tipus pacífic i de tipus atlàntic.
6. Modelatge glacial.• Localització i formació de les glaceres. Tipus de glaceres: per temperatura i per forma•Acció geològica de les glaceres. Erosió (exaració). Formes d’erosió glacial: circ, vall, valls penjades. Estries. Nunataks i drumlins. Transport: morenes. Sedimentació: blocs erràtics, llacs glacials.
7. Els impactes en les costes.•Causes de l’impacte: increment de la població, construcció d’infraestructures, contaminació marina, escalfament global.•Mesures per mitigar l’impacte.
![Page 4: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/4.jpg)
Les aigües continentals
En els continents només es troba el 2,7 % del total de l’aigua existent a la hidrosfera. Aquesta aigua es troba a la superfície
en forma líquida (torrents, rius i llacs), o sòlida (gel a les glaceres), o bé com a aigües subterrànies.
![Page 5: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/5.jpg)
Aigües superficials
Xarxa de drenatgeConjunt de cursos
d’aigua que desguassen en un riu.
Conca hidrogràficaSuperfície de terreny
ocupada per una xarxa de drenatge, és a dir, la
superfície de terreny les aigües de la qual
desemboquen en un mateix riu.
![Page 6: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/6.jpg)
L’aigua que entra a la conca per precipitació pot sortir-ne de tres maneres: per evapotranspiració, per drenatge
superficial i per drenatge subterrani. El volum de drenatge subterrani dependrà del tipus de terreny drenat
per la conca; així, una conca amb una roca mare impermeable tindrà un drenatge subterrani petit o nul, i tota l’aigua líquida que surti de la conca ho farà per la
riera.
![Page 7: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/7.jpg)
Modelatge torrencial
Conca de recepció
Canal de desguàs
Con de dejecció
![Page 8: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/8.jpg)
Erosió
Marmites de gegants
![Page 9: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/9.jpg)
Erosió
![Page 10: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/10.jpg)
Sedimentació
![Page 11: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/11.jpg)
Modelatge fluvial
Hidrogrames
![Page 12: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/12.jpg)
La capacitat d’un corrent és la quantitat de material que pot transportar per a un cabal i una velocitat
determinats. Com més cabal i més velocitat, més gran serà la capacitat.
La càrrega és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.
![Page 13: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/13.jpg)
Perfil d’equilibri i nivell de base
![Page 14: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/14.jpg)
Acció geològica dels rius
Erosió
• Erosió produïda per l’acció de l’aigua: arrancada, arrossegament i desgast de materials, del fons i de les parets
de la llera.
• Erosió química: hidròlisi, hidratació, oxidació-reducció, etc.
• Erosió mecànica: pel xoc entre partícules. Si es realitza sobre les parets de la llera es denomina abrasió, i si es produeix
entre la càrrega suportada s’anomena atricció.
![Page 15: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/15.jpg)
Transport
• Les partícules més grosses constitueixen la
càrrega de fons. Són transportades per arrossegament,
rodolament i saltació sobre el fons de la llera.
• Les partícules més fines (llims i argiles) formen la càrrega en suspensió que enterboleix l’aigua.
• Les sals i els minerals solubles constitueixen
la càrrega en dissolució, que depèn més de la solubilitat
dels materials que de l’energia cinètica de
l’aigua.
![Page 16: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/16.jpg)
Sedimentació
• Per precipitació: quan se sobrepassen els límits del producte de solubilitat la càrrega es precipita sobre el fons del canal.
• Per decantació: en disminuir la velocitat, disminueix també la capacitat de sustentació i el material “cau” al fons.
• Per abandó de la càrrega de fons: el descens energètic del corrent redueix la seva capacitat de transport, abandonant la
càrrega de fons que transporta.
![Page 17: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/17.jpg)
Formes fluvials
Curs alt
![Page 18: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/18.jpg)
Curs mitjà
![Page 19: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/19.jpg)
Curs baix
![Page 20: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/20.jpg)
Aigües subterrànies
Aqüífer Formació geològica de dimensions variables, però
d’explotació rendible, capaç d’emmagatzemar en els seus porus o fissures un fluid, o de permetre el seu
moviment sota l’acció de la gravetat.
![Page 21: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/21.jpg)
PorositatRelació entre espais buits i el volum total de la
roca
![Page 22: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/22.jpg)
PermeabilitatCapacitat de deixar circular l’aigua
![Page 23: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/23.jpg)
Modelatge costaner
La dinàmica marina depèn de tres tipus de moviments: els corrents marins, les marees i les onades.
L’energia que actua sobre les costes prové fonamentalment de les onades i les marees. Les onades realitzen la principal acció erosiva, bé
per elles mateixes o mitjançant els materials que remouen.Les marees amplien el camp d’actuació de les onades en variar la línia
de costa.
![Page 24: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/24.jpg)
En el modelatge de les costes
influeixen factors diversos:
Acció de l’aigua i de les partícules que transporta.
Composició de les roques costaneres.
Estructura dels materials de la
costa.
![Page 25: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/25.jpg)
Erosió litoral
Fiords Ries
![Page 26: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/26.jpg)
Erosió litoral
![Page 27: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/27.jpg)
Erosió litoral
![Page 28: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/28.jpg)
Erosió litoral
![Page 29: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/29.jpg)
Transport i sedimentació
![Page 30: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/30.jpg)
Transport i sedimentació
![Page 31: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/31.jpg)
Evolució de les costes
![Page 32: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/32.jpg)
Modelatge glacial
![Page 33: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/33.jpg)
Formació d’una glacera
![Page 34: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/34.jpg)
Classificació tèrmica.
Glaceres polars o de base freda.
Glaceres temperades o de base calent.
Classificació
morfològica.
Glaceres de circ o
pirinenques.
Glaceres de vall o
alpines.
Glaceres de peu de
muntanya o alaskianes.
Casquets glacials o inlandsis
Plataformes de gel
![Page 35: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/35.jpg)
Erosió glacial (exaració)
![Page 36: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/36.jpg)
Erosió glacial (exaració)
![Page 37: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/37.jpg)
Erosió glacial (exaració)
Paviment estriatRoques aborregades
NunataksDrumlins
![Page 38: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/38.jpg)
Transport i sedimentació
Blocs erràticsLlacs glacials
![Page 39: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/39.jpg)
Els impactes en les costes
Increment de la població
El consum d’aigua es multiplica durant l’estiu per la presència d’una població augmentada i uns hàbits
malbaratadors.
Increment del nombre i l’extensió dels incendis de boscos i bosquines a causa de la freqüentació dels espais naturals
per part d’un gran nombre de persones.
La destrucció total de la vegetació de platja a la majoria de les grans àrees d’estiueig.
L’us indiscriminat dels rius com a abocadors de residus de tota mena sense prèvia depuració
![Page 40: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/40.jpg)
Construcció d’infraestructures
Ports esportiusEspigonsEmbassamentsEsculls artificialsPasseigs marítims
![Page 41: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/41.jpg)
Contaminació marina
Les marees negres produïdes pels naufragis i accidents de grans petroliers que transporten cru, produeixen uns problemes ambientals difícils i costosos de reparar.
El vessament de petroli en pous marins oberts per a extraure el petroli de la plataforma continental.
Els abocaments de mines
El dipòsit els residus radioactius procedents de centrals nuclears.
![Page 42: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/42.jpg)
Escalfament global
![Page 43: Tema 16 - Modelatge fluvial.](https://reader030.fdocument.pub/reader030/viewer/2022012318/5451d480b1af9f23678b4ac1/html5/thumbnails/43.jpg)
Mesures de correcció
Gestió Costanera Integrada (GCI) encarregada de planificar, regular i limitar els diferents usos d’aquest territori.
Prevenció i correcció en costes erosionades. Les accions més importants a implantar serien les següents.
• Prohibir les extraccions d’àrids en les platges per la Llei de Costes.
• Estudiar les canalitzacions de manera que no redueixin l’aportació de sorra de les conques.
• Considerar i avaluar els costos mediambientals i econòmics de la presència dels embassaments, amb vista a contribuir a les despeses que ocasionin amb la disminució d’aportacions
a les platges.• Revisar de forma global i en conjunt els Plans i Projectes de
construcció de vies de transport així com els Plans Municipals d’Ordenació Urbana de manera que pertorbin el
menys possible les aportacions d’àrids de les conques.