TÈCNIC - El Pou Digital · 2015. 9. 21. · de Novel·la, dotat amb cinc mil cinc-cents euros, amb...

TÈCNIC SUPERIOREN PRÒTESIS DENTALSCICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR

Inici: curs 2015-2016Pendent d’aprovació

L’ÚNIC CENTRE DE FORMACIÓ DUAL

PER A PROTÈSICS DENTALS

A CATALUNYA

www.umanresa.cat/campusprofessional

Campus Professional UManresaAvinguda Bases de Manresa, 108242 Manresa93 875 73 [email protected]

acebook i la resta de xarxes socials hanpropiciat el retrobament d’antigues ami-stats i persones que sense aquests acosta-ments virtuals, passada una etapa de lesseves vides, no s’haurien vist mai més. Lavida és atzarosa, però els retrobaments nosón fàcils si no es donen, alhora, un bonreguitzell de casualitats. a internet, no

podem obviar-ho, també hi ha un excés d’exhibicio-nisme. Facebook és un celobert de la tafaneria, comles àvies que surten a la finestra al capvespre per veurea quina hora torna el veïnat a casa entre les costellesde la finestra indiscreta. si, a sobre, n’hi ha que s’en-carreguen de fer-hi públic el que els passa cada dueshores, la paciència dels seus amics pot col·locar-se sotamínims i fins i tot esgotar-se. Per la seva banda, twitterexhibeix més les idees. És més directe i concret i, des-triant-hi el gra de la palla, elabora un inven-tari de petites píndoles per a lareflexió, l’anàlisi, l’humor i,especialment d’informació i,si s’escau, mobilitzacióimmediata. això sí, rei-te rem-ho, sempreque, com a usuaris,en sapiguem fer unús crític i no ensempassem tot elque circula. arrande les intercon-nexions cibernè-tiques a escalamundial, moltesq u o t i d i a n i t a t ss’han anat escu-rçant encara quees desenvolupin acentenars demilers de quilò-metres de distàn-cia.

tot i així, la majo-ria de trobadesperiòdiques quereflectim en

aquest número tenen un origen i un vessant més ana-lògic, en el sentit que es van forjar en etapes prèvies ales facilitats que atorguen les noves tecnologies.tanmateix, en la majoria dels casos, la xarxa ha ajudata enfortir els llaços i a fer circular més informació. Perexemple, algun grup admet que organitza sopars mit-jançant el doodle, aquella eina que permet tenir undocument compartit i enquestar els membres d’ungrup sobre quin dia hi ha més disponibilitat per ferquelcom. Més fàcil encara per quadrar agendes i ga- rant ir el màxim de quòrum. al marge de l’oci i el reme-morament, alguns grups fan pinya al voltant de causeso interessos comuns i, de les mateixes sinergies i sin-tonies personals, en neixen projectes que acaben reei-xint. En altres casos, el motor de les trobades és méstradicional, rutinari o ineludible i la continuïtat depènmés de les persones que no pas de l’excusa que els

porta a reunir-se. La nostàlgia, al marge de laregressió als malstràngols i a etapesd’escassetats, soldeixar un regustdolç i contribueix acomprovar que lesvides rarament sónparal·leles, però lesemocions i els senti-

ments humans síque són àmplia-ment compartits ino sempre ensels podem atri-buir a emocionsviscudes nomésper nosaltres ma -teixos. El contac-te humà, que elsm e d i t e r r a n i ssem pre consoli-dem al voltant

d’un bon àpat, jasigui espontani o

induït, té el seu pesen or per retrobar i re- tro bar-se.

3

Retrobar i retrobar-seedito

rial

F

EL POU · JULiOL-agOst 2015

4 EL POU · JULiOL-agOst 2015

Redacció, administració, publicitat i subscripcions:Associació cultural El Pou de la gallinaPresident: Jaume PuigVicepresident: Jordi sardansSecretària: Lourdes MuñozTresorer: Francesc garcíaVocals: Joan Badia, Joan Cals, Carles Claret,Ramon Fontdevila, Lluís Matamala, Josep R. Mora, Joan segon, teresa torra i Joan Vilamala

Carrer sobrerroca 26, 1r 1aapartat de Correus 1 - Manresatelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat [email protected]

Membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa ComarcalPremi Tasis Torrent 1991Coordinador: Jordi sardansCap de redacció: Carles Claret

Redacció: Ramon aran, sílvia Berengueras,Núria Closas, Jordi Estrada, Xavi López, Josep M. Oliva, Joan Piqué, anna Pujol, Ferran sardans.

Disseny: Domènec ÒrritMaquetació: Joan PiquéPortada: Francesc Rubí (a la fotografia, lacomissió Peguera 1960-1967, a la bibliotecade l’institut).

Fotografia: Jordi alavedra, Francesc Rubí Col·laboradors: isaac Bosch, Lluís Calderer,Maria Camp, Llorenç Capdevila, ignasi Cebrian,Cercle artístic de Manresa, Ferran Climent, PepCorral, anna Crespo, Laura Estrada, CèliaFíguls, Manel Fontdevila, Ramon Fontdevila,Joan M. gabarró, El galliner, Jaume gubianas,Dani Hernández, Robert Martí, Josep M. Mata,Eduard Merly, anna Navarro, Maria Picassó,alba Piqué, guillem Puig, Laia Puig, Quadernsde taller, David torras, Laura Vidal, JoanVilamala, Marc Vilanova, Lluís Virós.

Administració: sílvia BerenguerasExpansió publicitària: Publicitat Clarena C/ Urgell, 38. tel. 93 872 43 86Impressió:iNOM, sa. Era de l’Huguet, 7. tel. 93 878 41 20Distribució:sobrerroca Centre sL. tel. 93 873 92 34Dipòsit Legal:B-13.528-1987ISSN: 2253-6647

amb la col·laboració de:

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen, necessàriament, l’opinió d’El Pou de la gallina

notícies del pou

Taula rodona sobre la discapa-citat intel·lectual al Casino

El dia 3 de juny es va fer una taula rodona, dins del cicleTemes del Pou, a la sala d’actes del Centre Cultural delCasino, sobre: «Conviure amb la discapacitat intel·lectual».El debat, que coincidia amb la presentació de la revistade juny sobre el mateix tema, va comptar amb la pre-sència de Marta Padró i Marta garcia, noia amb discapa-citat intel·lectual i la seva mare; Marta grau, mare delCarles, un noi amb discapacitat intel·lectual, i Fina Riera,treballadora social d’ampans.

Llorenç Capdevila guanya el premi Ferran Canyameres

Ens plau felicitar l’escriptor Llorenç Capdevila, col·la bo-rador habitual de les pàgines de cultura de la nostra re-v ista, que ha obtingut el 24è premi Ferran Canya meresde Novel·la, dotat amb cinc mil cinc-cents euros, ambl’obra titulada Pacte de silenci. El veredicte es va ferpúblic durant la vetllada literària de la Nit del Mist erique, any rere any, convoca la delegació terrassencad’Òmnium Cultural i que es va fer a la Nova Jazz Cava deterrassa.

5EL POU · JULiOL-agOst 2015

De mes a mes 6

D’aquí i d’allàandrew ambrosius. austràliaJoan Piqué 8

Vides separadesJosep M. Oliva / Jordi Sardans 9

TEMA DEL MES:Anècdotes i nostàlgiaal cap dels anysRedacció 10

EmprenedorsBestial, la botiga d’en CeniAnna Pujol 19

Natura urbanaIgnasi Cebrian 20

IndretsLa muntanya de sal de CardonaF. Climent / J.M. Mata-Perelló 21

Vins del Bages 22Rabassa 2013Marc Àvalos

Del tros al platL’hort del PuigAlba Piqué / Laia Puig 23

L’EntrevistaMarta Comas ViladrichJordi Sardans 24

Patrimoni ciutadàCasa LluviàLluís Virós / Francesc Rubí 29

Fila culturalDeu propostes culturals d’estiuRamon Aran / Jordi Estrada 30

Propostesart, cinema, música i teatre 32

Espai d’ArtMarina Berdalet 33

Fa 25 anys... Jaume Puig 34

Crònica social Mireia Vila 35

Fanal de cuaL. Capdevila / L. Calderer 36

el Cul del Pou 37

Número 311 - Juliol-agost 2015

l’opinió del lector

La Fàbrica Nova

La Fàbrica Nova és un dels edificisemblemàtics i ruïnosos de la ciutat.abandonada des de fa anys, va passarun periple de canvi de mans que vaestar a punt de fer dependre el seufutur d’un grup inversor de texas.Finalment Caixabank la manté entreels seus actius immobiliaris.

El projecte per rehabilitar-la va consis-tir, inicialment, a construir-hi un pave-lló esportiu, habitatges i un centrecomercial. L’ajuntament, en un atac desentit comú, va renunciar a construirmés instal·lacions esportives i va anun-ciar a La Caixa que preferia millorar elBarri antic enderrocant la sala Ciutat(l’última sala mixta de cinema i teatreque quedava, sense oferir alternatives)i arreglant els carrers de la zona.Finalment, no s’ha fet res de tot això.Es pot trobar també el projecte deldespatx d’arquitectes Batlle i Roig,però només dues imatges, sense queenlloc es trobi una explicació mésexhaustiva del projecte.

així doncs, l’únic que realment se sapsobre la Fàbrica Nova és que se’n vaenderrocar una part, que es van plan-tejar projectes absurds i molt en lalògica de la bombolla immobiliària ique finalment, res. són moltes les veusque reclamen que de les instal·lacionsse’n faci un equipament per a la ciutat,però no hi ha concreció ni un criterique defineixi el benefici que se n’had’obtenir.

Crec que des d’aquí puc fer algunespropostes més enllà de la crítica a latradicional mala gestió manresana. Enles imatges del projecte de Batlle i Roigs’hi pot veure que hi diu «centre cultu-ral». aferrant-me a aquestes duesparaules, afirmo que la Fàbrica Novano pot ser un altre cop objecte d’espe-culació, no pot tornar a ser objecte dela mala planificació i gestió dels múlti-ples governs de la ciutat. Prou.

Cal aprofitar l’espai construït, la zonaverda i, si cal, construir els comple-

ments arquitectònics necessaris per ferde la Fàbrica Nova un focus d’activitata tants nivells com es pugui. Un espaitan gran permet crear un viver a nivellartístic, de pensament i fins i totempresarial. Només caldria que elsmanresans i els seus governants aixe-quessin el cap i observessin històriesd’èxit com el recinte Roca Umbert degranollers o la Fabra i Coats deBarcelona, per exemple. L’aprofita -ment d’espais antics per a equipa-ments és una constant, i l’espai de laFàbrica Nova, l’edifici i la zona que han«netejat» ho permet.

No cal fer-hi una biblioteca de caràctergeneral; ja hi ha la del Casino i la del’Escorxador. No cal fer-hi un teatre; jahi ha el Kursaal. Que enderroquin lasala Ciutat. a terra, sense contempla-cions. Però que es faci una sala d’actescom Déu mana a la Fàbrica.

És vital per a Manresa que hi hagi talenti creativitat. tant mantenir el dels quese’n van com fer-ne venir de nou. Calequipar la ciutat amb un centre culturalde primer nivell, dirigit per personescompetents, que es relacioni amb la ciu-tat, però també amb les universitats,amb altres institucions científiques oculturals o amb les ciutats del voltant,com ara Vic i igualada. Un centre de cul-tura, però també que fomenti la creacióde petites empreses o cooperatives.Que s’hi facin comerços, sí, però resd’inditex, res de franquícies, sinó posantels espais a disposició de la gent decasa. Un captador de talent, un focus decreació real de riquesa, és el que fa queen un lloc valgui la pena de viure-hi.

Fóra bo que, com va passar amb elKursaal, hi hagués una implicació fortadels ciutadans, creant una consciènciai una estima cap al projecte, peròtambé de les institucions, assegurant-ne la viabilitat.

això. això i no tant de rebombori ambsant ignasi i el Papa jesuïta, caldria. Oho xafem tot i adéu.

Gerard Cisneros


de mes a mesEl Museu de Geologia celebra els 35 anys

2 de juny. La directora de l’EPsEM, Rosa argelaguet,presenta a l’auditori de la Plana de l’Om la primera deles conferències del cicle commemoratiu dels 35 anysdel Museu de geologia Valentí Masachs, a càrrec deJoaquim sanz, director del museu, i Josep Biosca, pro-fessor del centre.

Ramon Busquet rep laMedalla de la Ciutat

4 de juny. al saló de sessions, la vídua de RamonBusquet, Maria Dolors arrufat, rep la Medalla de laCiutat al Mèrit Cultural, atorgada a títol pòstum a qui vaser president dels amics de la seu durant 24 anys.

Cardona i Sellarès parlen d’estructures d’estat

4 de juny. Presentat pel científic Xavier Obradors, elmicrobiòleg Pere-Joan Cardona fa a la FUB la terceraconferència del cicle de l’aNC i Òmnium per parlar deLa salut que volem. sis dies més tard, Miquel sellarèsparla a l’EPsEM sobre La qüestió de la seguretat.

Els microcotxes es retroben

7 de juny. El centre de la ciutat rep la visita de propd’un centenar de microcotxes, que participen en laquinzena trobada internacional del Clàssic Motor ClubBages.

Felip Solé rep el premiJosep Maria Planes

11 de juny. La Fundació independència i Progrés i laDemarcació de la Catalunya Central del Col·legi dePeriodistes lliuren al Casino el premi Josep Maria Planesal periodista Felip solé, autor del documental Perseguitsi salvats. Camins de nit i boira, sobre les expedicions dejueus als Pirineus, durant la segona guerra Mundial.

UDC al Bages es decanta pel president Mas

14 de juny. Com a la resta de la Catalunya Central, el noa la pregunta de la direcció s’imposa entre els militantsque participen en la votació a Manresa, per 48 a 17 i unen blanc.

Cinquena Nit del Bages per la Independència

19 de juny. La cinquena edició de la Nit del Bages perla independència, organitzada per l’aMi, l’aNC, el CCN iÒmnium, aplega 250 participants en el tradicionalsopar cívic a la Fàbrica de sant Benet de Bages, ambparlaments d’Ester Capella, Carles Campuzano,antonio Baños i Jordi sánchez.

Pep Guardiola omple elKursaal per Ampans

23 de juny. La sala gran del Kursaal s’omple a vessar enun dels actes del cinquantenari d’ampans, sota el lemaLa nostra força, la nostra gent, que serveix per visualitzarl’equip humà de l’entitat, amb testimonis que expli-quen la seva experiència i en què l’estrella invitada ésl’entrenador del Bayern de Munic, Pep guardiola.

Valentí Junyent renova com a alcalde de Manresa

13 de juny. Dos dies després de signar amb ERCl’acord d’investidura i governabilitat, ValentíJunyent és investit com a alcalde de Manresa ambel vot en contra de la resta de l’oposició, mentre laCUP vota a favor de dues dones obreres i un man-resà mort després de ser detingut. sis dies méstard, l’alcalde presenta el cartipàs municipal, enquè destaca el reforçament d’antoni Llobet com aprimer tinent d’alcalde i el pas a Urbanisme iEsports de Jordi serracanta.

Àlex Gómez Ribera


Acte institucional pel col·lectiu LGTBI

25 de juny. El saló de sessions de l’ajuntament deManresa acull l’acte institucional per commemorar ladiada del 28 de juny en reconeixement al col·lectiu depersones LgtBi (lesbianes, gais, transexuals, bisexuals iintrasexuals), amb una conferència del periodista Marcserena sobre la violència LgtBi a l’Àfrica.

Manrusionica arriba ala cinquena edició

27 de juny. La sala stroika és l’escenari de cloenda dela cinquena edició de Manrusionica, que aplega 18artistes durant les 20 hores que dura el festival de músi-ca electrònica en altres recintes com el parc de la seu ila plaça de la Reforma.

Els Diàlegs de Futur afronten els reptes d’internet

30 de juny. La tercera edició dels Diàlegs pel Futur,organitzats per l’ajuntament de Manresa, la FUB,Regió7 i la UOC a la sala gran del Casino, debat sobreels reptes que planteja internet a la ciutat i a la cultura.

La pluja respecta la Flama del Canigó

23 de juny. La Flama del Canigó arriba a la plaçaMajor des de sant Domènec, on havia estat rebu-da amb espectacle de circ, danses d’arreu i sarda-nes. La cercavila té temps d’encendre el peveter,llegir el missatge i ballar dues sardanes abans quela pluja provoqui la suspensió de la revetlla infantild’imagina’t, que ha de continuar a mig gas sota elsporxos de l’ajuntament.

Una de freda...

Plaça de la Reformaamb l’excusa de construir un aparcament a la zona dela Plaça de la Reforma es va fer una remodelació delconjunt de l’entorn, malgrat l’oposició dels veïns i dediverses entitats ciutadanes que van qualificar l’obracom un autèntic nyap urbanístic. amb el temps s’hademostrat que l’aparcament forçat de la plaça de laReforma era del tot innecessari i ha resultat del totruïnós per a la ciutat. No s’entén que fins ara ningú nohagi demanat responsabilitats administratives i fins itot penals pel desastre comès per uns polítics il·lumi-nats secundats per algun tècnic amb cervell de mos-quit. El fet és que l’empresa madrilenya Fomento deConstrucciones i Contratas es va posar les botes i esva enriquir a costa dels manresans. Unes obres quehavien de durar un any i mig en van durar gairebé sis.Després l’empresa Eysa (Estacionamientos y serviciossa) cobra uns preus abusius d’uns tiquets que no faservir pràcticament ningú, de manera que l’ajunta -ment ha de cobrir els costos que paguem tambéentre tots els ciutadans. El que queda clar és que 10anys després caldria fer una veritable reforma de laReforma.

Menjador social400.000 infants en situació d’exclusió social a Catalunyaés una aberració que diu ben poc en favor de les políti-ques assistencials del país. Per pal·liar la situació depobresa i d’exclusió social d’una part considerable d’in-fants i adolescents de la ciutat, el Casal de les Escodinesha posat en marxa un menjador social que globalmentafavorirà 120 nois i noies. La difícil situació financera deles diverses institucions del país fa que manquin des debeques menjador fins als recursos de lleure. Els centresoberts ampliaran l’horari i asseguraran un dinar diari auns 60 nois, el menjador social del centre cívic selves iCarner també ampliarà les places i el nou menjador delCasal de les Escodines atendrà inicialment uns 70 xicots.Per lluitar contra la pobresa infantil s’han posat d’acordl’administració, per mitjà dels serveis socials del’ajuntament, la societat civil, representada per la presi-denta de l’aV de les Escodines, Carme Carrió i laFundació Rosa Oriol, amb sor Lucía Caram al capdavant.Econòmicament, es compta amb l’aportació de LaCaixa. Els més beneficiats d’aquesta actuació d’emer-gència social seran elsinfantss del Barri antic, lesEscodines, la Balconada i una part de la sagrada Família.

Pius X Cisa

...i una de calenta

EL POU · JULiOL-agOst 20158

Andrew Ambrosius. Austràlia

«És important de jove viatjar, conèixermón, viure moltes coses, com més millor»d’

aquí

i d’

allà

aig néixer a Perth, la ciutat més gran del’oest d’austràlia, d’un milió i mig d’habi-tants. a 5 hores de sydney amb avió, elpaís és molt gran! als dos anys ens vamtraslladar amb la família a Bunbury, unaciutat costera d’uns 35.000 habitants alsud de Perth. tinc 37 anys i una germana,la Robyn, dos anys més jove.

Visc a Manresa des del 2007. Per amor! Estic casat amb laJennifer Junyent, manresana de tota la vida i filla de laMontserrat Castells, professora d’anglès. tenim dues filles,l’arana (un nom que sembla català però és típic dels aborí-gens australians) i la Naia. Però vaig voltar molt abans d’arri-bar aquí. a austràlia vaig estudiar Ciències Polítiques. als 24anys vaig sortir del país i vaig viure 2 anys a Londres, on vaigtreballar al Parlament britànic, en l’època de Blair. allà vaigestalviar i vaig fer un viatge per Europa (llavors ja vaig conèi-xer Barcelona!) i després quatre mesos, amb dos amics, peramèrica del sud (Brasil, argentina, Xile, Perú, Bolívia...). Vaigtornar a Londres un temps, però vaig treure’m un visat per alCanadà. Vaig plantar-me a Vancouver amb uns 1.500 dòlarsestalviats, sense feina, ni amics, ni casa. Em vaig espavilar,vaig trobar pis per compartir i bones feines (al 2005, hi haviaa tot arreu eufòria econòmica), primer a la Universitat deVancouver i després en una empresa de capital risc.

Un dissabte d’agost, a Vancouver, vam muntar una festa pera una amiga australiana que marxava del país. allà vaigconèixer la Jennifer, de Manresa, que havia coincidit amb lameva amiga en un viatge a les muntanyes Rocalloses. ‘sócde Barcelona’, em va dir. Una ciutat que m’havia encantat! Javam passar 4 dies junts i vaig dir als amics: M’hi casaré. Peròsi amb prou feines us coneixeu!, deien. Però ho tenia clar: ésella. Ella va tornar a casa, ens vam comunicar a distància, iaquell Nadal em va convidar a Manresa. Manresa? En arribarvaig pensar: Home, no és ben bé Barcelona... Però estavaenamorat. Vaig tornar a Canadà i ens vam veure de nou aNova York aquella setmana santa. Jo la seguia on fos! Va serdefinitiu l’estiu següent, en què vam fer un viatge de dosmesos a l’Índia, amb moments durs però també memora-bles. Després d’allò, sense un duro i una mica hippy, vaig tor-nar a austràlia (feia quatre anys que no veia la família) i hivaig treballar un temps. La Jenny va venir aquell Nadal, livaig demanar la mà, i l’abril del 2007 ja vaig arribar aManresa... Per quedar-m’hi.

Ens vam casar el juny en una cerimònia civil íntima, i el 2008vam fer un casament religiós, ja amb família i amics que vanvenir d’austràlia i altres parts del món. El 2009 vam ser pares.

La Jenny treballava a l’acadèmia d’anglès familiar, i jo d’en-trada no treballava, estudiava llengua i volia treballar en unamultinacional. Però el noi que feia anglès per a adults a l’a-cadèmia plegava. tot i que jo no tenia experiència com aprofessor, m’hi vaig posar. Havia de ser per un parell demesos... i fa set anys. Faig sobretot anglès per a adults a l’es-cola, que ara es diu Castells immerscom, oferim estadesd’immersió total i un munt de serveis.

Vivim a la Parada. al principi Manresa va ser dur. sóc de mar,m’agradava moure’m... Però a poc a poc vaig conèixer gent ila cosa canvia molt quan tens fills i van a l’escola: coneixes elspares i fas activitats... Vaig canviar d’hàbits, m’agradava moltnavegar i aquí faig altres esports, com running o bicicleta demuntanya... El Bages és maco i Manresa també, tot i que ésespecial. Com un poble, la gent es coneix, hi ha grupets icapelletes, una cosa difícil d’explicar... Però jo en general emfaig amb tothom, sóc obert i m’adapto a tot. N’hi ha que s’es-panten si demano segons què. són tancats d’entrada. aquestquè vol, pensen. també passa a austràlia. Viure aquí m’agra-da cada cop més, tot i que sempre hi ha una barrera: llengua,cultura, sentit de l’humor... sempre ets estranger.

Mirem d’anar a visitar la família d’austràlia cada dos anys (24hores de viatge!). aquest estiu toca que vingui la meva ger-mana. Jo sempre animo els alumnes i els dic que es moguinsense por. És important de jove viatjar, conèixer món, viuremoltes coses, com més millor. i quan vols formar una famíliai tenir fills, ja has d’estar en una època més tranquil·la... per-què no és fàcil!

V

Joan Piqué

«Manresa va ser dur al principi. Hi hacapelletes, la gent és tancada d’entra-

da... Però m’agrada cada cop més»

vides separades

L’estiu, un altre anyi ha una manera oficial de comptar les hores iels dies que es basa en rellotges atòmics d’unaprecisió gairebé exacta. ara, per mesurar el pasdel temps i de la vida, els humans ens guiemper referents més imprecisos però molt més

gràfics. arriben els primers dies de fred i algú –que pot serqualsevol de nosaltres– diu «no te n’adones i d’aquí aquatre dies ja tornem a ser al Nadal». i quan ho pensem,pensem també en la fugacitat de les setmanes i elsmesos. En front d’aquella observació que sempre amagaun cert deix de fatalitat, intento interpretar el mateixfenomen des d’un vessant més optimista i pensar «no ten’adones i ja torna a ser estiu». El cicle vital és exactamentel mateix, però en canviar el punt de vista és com sitambé canviés la percepció que en tenim. i en lloc deveure el camí que ens duu cap al fred, el recolliment i–tantes vegades– cap al record dels que ja no hi són,intento mirar el camí que ens duu cap a l’alegria de l’estiui la seva arribada inexorable després del llarg hivern. De lamateixa manera que els fabulistes de l’antiguitat -posatsal dia pels fabulistes moderns- ens van inculcar la moralde La cigala i la formiga, estaria bé que algú popularitzésuna nova versió en la qual la formiga no sacrifiqués l’ale-gria de l’estiu per procurar-se un bon hivern sinó que enel recolliment del mesos més freds estalviés per dilapidar-ho tot ens els dies més brillants que van de juny a setem-bre. L’estalvi és certament una gran virtut que cal infon-dre als infants, però potser seria millor posar-los com aexemple una formiga que estalvia de cara a les vacancesque no pas una que subscriu un pla de pensions.

gairebé sense adonar-me’n ha arribat un altre cop l’es-tiu. i aquesta mateixa columna m’ho recorda de nou:El Pou en què sortirà publicada és el dels mesos dejuliol i agost i la pròxima ja serà la del setembre. El nos-tre temps d’estiu no ve marcat només pels dies justosde vacances laborals sinó per tot un altre seguit desenyals com aquest, i cadascú té els seus. Les nostresvacances estivals comprenen un pilot de momentscompatibles fins i tot amb els dies de treball. Més queuna estació de l’any i més que uns dies d’inactivitat od’esbarjo, l’estiu és un estat d’ànim, i aquest que acabad’arribar l’esperava amb tantes ganes...

HTot recordant Pedrolo

quest 26 de juny es va complir el 25è aniversaride la mort de l’escriptor i polític independentis-ta Manuel de Pedrolo, nascut a tàrrega. Oblidatexpressament pels dirigents polítics de l’auto-nomisme català, que han governat el país des

de la transició, amb tripartits inclosos, ara per fi, tVC, a tra-vés del seu canal cultural, el 33, n’ha volgut recuperar al-menys el seu aspecte literari. Curiosament, amb un docu-mental que porta el significatiu títol de Trencant l’oblit. Jaera hora! si bé algunes generacions d’estudiants el conei-xen per la seva obra Mecanoscrit del segon origen, que, coms’ha repetit diverses vegades, va ser el llibre de literaturacatalana més llegit al segle passat, la seva obra és moltextensa, ja que arriba a gairebé 150 llibres, no tots ellspublicats. Literàriament va fer pràcticament de tot: assaig,teatre, contes, poemes i, per damunt de tot, novel·les.també havia fet de traductor i els seus articles d’opinió, sor-prenents i crítics, sovint havien patit la censura franquista.

avantguardista en les formes i els continguts va ser undels impulsors de la ciència-ficció i fins i tot de la novel·lanegra a Catalunya. Encara que alguns caragirats l’han vol-gut silenciar, Pedrolo va ser un personatge clau en l’im-puls i la recuperació de la literatura catalana durant el finaldel franquisme i la transició democràtica, que amb encerthavia sabut criticar. En aquella època alguns sectors cul-turals el respectaven profundament fins al punt que vaarribar a ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any1979. Després alguns culturetes envejosos, que ni li arriba-ven ni ara ni abans a la sola de les sabates, el van calum-niar i desprestigiar, perquè els feia nosa i no els agradavaque els digués les coses pel seu nom i sobretot a la cara.Manuel de Pedrolo és una de les persones més honestes,clarividents i intel·ligents que he conegut al llarg de lavida. Capaç de dialogar sobre qualsevol tema, tenia unesconviccions personals molt interioritzades. socialmentprogressista, era un català independentista que anhelavala llibertat de Catalunya, al més aviat possible. Mai no esva entendre amb el seu avi, un militar de l’exèrcit espa-nyol que justificava l’ocupació catalana. Però li va ense-nyar una cosa que mai més en la vida no oblidaria; depàtria com de mare només n’hi ha una. Mentre que per almilitar era Espanya, per al Manuel era Catalunya.

A

Josep M. Oliva Jordi sardans



Anècdotes i nostàlgia al cap dels anys

l 22 de febrer del 2015 latrobada de ManresansForans ha arribat a la40a edició. L’any 1974, ungrup de manresans queper motius professionalsvivia a Barcelona i rodalieses va retrobar a sant

Cugat del Vallès. Un nombre significa-tiu treballava a Catalana-Occident, fun-dada per la família manresana serrasantamans. De la trobada «va sorgir laidea de celebrar cada festa de la Llumen un sopar i d’escollir unes autoritats al’exili per organitzar la trobada de l’anysegüent», afirmen des de l’organitza-ció. Els primers Pubilla i Batlle van serassumpta Bailac i salvador Ubach.

Per al 25è aniversari, van convidar a latrobada el qui llavors era alcalde de laciutat, Jordi Valls, que els va proposarque l’any següent es trobessin aManresa. així ho van fer i, a més, «vamestablir que cada any ens hi retrobaríem,amb la intenció d’anar coneixent la trans-formació de la ciutat». El 2003, Els Carlins,com a administradors de la Llum d’aquell

any, van fer una crida urbi et orbeals man-resans forans per assistir-hi. «Vam trobarla idea plena de sentit i vam decidir queen el futur la nostra trobada anual seriaoberta a tots els manresans forans, sensecap limitació geogràfica de residència».

Es troben el diumenge de la Llum al’Oficina de turisme i fan una visita

Una bona colla de manresans i manresanes formen part degrups que es reuneixen amb certa periodicitat i que tenen algu-na cosa en comú. Haver compartit pupitre, agrupament escolta,cognom, afició per les motos o una especialitat en vies d’extincióal camp de l’educació són alguns dels pretextos que propicienels retrobaments.

tem

a de

l mes

E

Redacció

Trobada dels Manresans Forans a l’Ajuntament de Manresa. Se celebra cada any per la Llum, i aquest 2015 s’ha arribat a la 40a edició

Fotografia: Francesc RubíFotografia: Francesc Rubí 11EL POU · JULiOL-agOst 2015

guiada proposada per la mateixa ofici-na. acte seguit, són rebuts per l’alcaldea la sala de plens de l’ajuntament. totseguit, es fa un dinar. a la sobretaula, hiha paraules dels organitzadors i delsadministradors de la festa de la Llum,es canten els goigs de la Llum i, final-ment, s’escullen els organitzadors (araAlcalde i Alcaldessa) de la trobada del’any vinent.

La colla del Peguera 1960-1967a l’institut Lluís de Peguera hi funcionauna associació d’exalumnes i hi haaltres grups d’antics estudiants que esretroben periòdicament, però la pro-moció dels nascuts entre el 1949 i el1950 n’és una de les més representati-ves. s’anomenen la generació del 1960al 1967, de primer de l’antic batxilleratelemental a Preu, el curs preuniversita-ri. L’ignasi Puig, l’anna Pradera, laMercè arderiu, la M. antònia gorgas, elXavier Jovés i l’assumpció Zueras,membres de la comissió organitzadora,expliquen que tot va començar l’any1989, quan rondaven la quarantena i esvan retrobar amb motiu de la mort dela companya assumpció CentellasPortella. Va ser en aquell emotiu fune-ral que van decidir que «havíem deveure’ns, parlar, no deixar passar méstemps buit i reunir-nos», com vanescriure en una carta adreçada al’assumpció, redactada per a un home-

Tres imatges de la colla del Peguera 1960-1967. A dalt, la foto de grup de la trobada del 2014, a Crist Rei.Al mig, el viatge del Preuniversitari, el 1967. A sota, una sortida a Sant Miquel del Fai, el 1964


natge que se li retia al centre on haviaexercit la professió i que incloïa el per-què de les trobades i la «posaven aldia» de l’evolució i de l’enyor de la sevacompanyia.

De l’època escolar recorden que erenun centenar, distribuïts en una classede noies i una de nois –més nombrosa–, i que hi havia gent procedent de moltsllocs, «fins i tot de terrassa», perquè lla-vors no allà tenien institut i el Pegueraera tota una institució supracomarcal.a la primera trobada van convidar-hiels professors vius –encara ara en que-den alguns–. Expliquen que són de la

generació de Fernando Hurtado,antoni Llort, mossèn Domènech,Valentí Masachs, ignasi Bajona..., recor-den amb orgull que van crear el primerequip de bàsquet femení al centre ique de la promoció en van sortir pro-homs destacats com ara l’economistaLluís Bohigas, que va dissenyar el siste-ma sanitari espanyol per a la UCD, ol’oncòleg ignasi Carrió, catedràtic deMedicina Nuclear de la Universitatautònoma de Barcelona.

Des del 1989, que van anar a l’hotelPere iii –i després a la mítica discotecaPeter’s per recordar vells temps– s’han

anat trobant cada cinc anys. sovint aManresa, però de vegades amb unaexcursió a Queralt o a la Baells. El 2009van aplegar-se al Kursaal, on una collad’exalumnes van escenificar la històriade l’institut. i en l’última trobada, la del2014, ho van aprofitar per visitar el fla-mant institut renovat, van recordar lahistòria de Lluís de Peguera al saló deplens de l’ajuntament i van repassar elcarrer del Balç. Remarquen que ésemotiu veure com n’hi ha que vénende molt lluny –d’Escòcia, anglaterra oPanamà– i que, inevitablement, quanes troben sempre passen llista dels queja no hi són.

Els de la Salle del 68són els que van acabar quart de batxi-llerat l’any 1968, tot i que un grup mésreduït hi va continuar per fer-hi el cin-què i el sisè. Una seixantena dels vui-tanta que havien acabat el batxilleratl’any 1968 van començar a retrobar-sel’any 1993, 25 anys més tard, i des dellavors s’han anat veient periòdica-ment, segons ens expliquen el JordiFainé i el Jaume Quintana, membres dela comissió organitzadora de les troba-des. Recorden aquella primera vegadacom una de les més emotives. Molts nos’havien vist més i, és clar, havien can-viat força. a tall d’anècdota, comentenque es van retrobar al col·legi i per arri-bar-hi van fer servir un autobús que els

Foto de grup de la trobada al Kursaal (2013) dels alumnes que van acabar quart de batxillerat a La Salleel 1968. A sota, un dels grups de primer de batxillerat, el 1964, amb el germà Salvador


va anar recollint a les parades que feienservir de joves. i que encara van podervisitar les restes de l’antiga escola delcarrer dels Esquilets: l’escala interior, lafaçana que donava al pati, llavors jaamagada rere el nou edifici d’habitat-ges...

Es van retrobar al cap de 15 anys, el2008, quan en feia 40 que la majoriahavien deixat el nou col·legi del carrerde la Pau. aquesta vegada ho vanvoler fer més sonat i, dies abans deldinar a l’ateneu del carrer de lesPiques, van organitzar una taula rodo-na sobre L’escola del 68, a l’auditori dela Plana, amb la participació de perso-nes que havien fet el batxillerat a lasalle en aquella època i d’altres quevan cursar-lo en altres centres deManresa i que llavors desenvolupavencàrrecs professionals o polítics diver-sos: Francesc anton, aleshores direc-tor del col·legi; Pere Bonet, director desalut Mental d’althaia; Joan Cornet,president de la Fundació ticsalut iexalcalde de Manresa; Pere Culell,coordinador de la Unitat de PatologiaMamària d’althaia; gonçal Mazcuñan,llavors president executiu del Conselld’administració del diari Regió7, iadolf todó, director general de l’ex-tingida Caixa Catalunya. Moderava eldebat el veterà periodista VicençComas.

Una quarantena es vantornar a trobar el dia 23de novembre de 2013, alteatre Kursaal. Els assis-tents, a més de dinar-hi,van visitar les instal·la -cions de l’equipament ivan poder visionar unaudiovisual sobre lesvivències escolars de 45anys enrere. El brindisespecial va ser per a undels membres de la pro-moció, Joan Morros itorné, que a més de serl’ànima de la reconstruc-ció del teatre acabava derebre el premi Bages deCultura.

Les trobades dels VilamalaEls Vilamala es reunei-xen una vegada a l’any,generalment l’últim diu -menge d’octubre. No es tracta d’unatrobada familiar, sinó d’una trobadadels que porten un mateix cognom.són gent de diversos pobles, originarismajorment d’Osona. Fins ara, han fetdotze trobades. La idea la va proposarmossèn Francesc Vilamala i Collell, fillde Vic, que havia exercit de capellà famés de cinquanta anys a sant Mateude Bages.

Joan Vilamala, incansable aucaire icol·laborador del Pou, explica ques’han concitat a llocs tan diversoscom Vic, Prats de Lluçanès, Folguero -les, el santuari de Queralt... «algunsanys, els primers, havíem arribat a seruns 150, però com que el temps nopassa en va, actualment acostumem aser una quarantena, especialmentgent gran».

Dues trobades de la família Vilamala, el 2009 i el 2012


La festa sol començar a les dotze delmigdia amb una missa que se celebraen algun santuari, «i, després, ens tras-lladem a un restaurant on fem un bondinar, i ball i tot alguna vegada». Fanuna estona de sobretaula, en què esdistingeix el Vilamala de més edat quehi assisteix, i sempre acaben la jornadacantant un himne propi: «tots tenim unbell cognom, que ens uneix i que ensiguala; un nom que no té tothom: elcognom de Vilamala». No cal dir quetambé compten amb una auca quepodeu llegir a www.auques.cat.

La calçotada del 84Fa 31 anys que una colla d’amics esreuneix anualment el primer cap desetmana de març per fer una calçotada.L’any 1984, mentre celebraven elCarnestoltes de Manresa, ballant dis-fressats enmig de la rua a la pista Cas -

tell, van acordar fer ben aviat una cal-çotada a Fals, la qual va reunir unaquinzena de persones. aquell àpat quegairebé acomiadava l’hivern s’ha con-vertit en una tradició que ha durat tresdècades i que actualment pot reunirentre 30 i 50 persones, de les quals,explica Carme Fàbregas, «som uns 10 o12 companys que hem assistit a totes».Fàbregas es una de les persones delCarnestoltes a la pista Castell que haassistit a les 31 calçotades, les quals,tenen com a norma implícita, «perquèsi no es tornaria imparable», quenomés els amfitrions poden convidarpersones externes a la colla d’amics ori-ginal. La Carme explica que per orga-nitzar-ho «cada any intentem canviarde lloc, tot i que algun cop hem repetit.acostu mem a anar a la masia d’algú dela colla» i es mouen per municipis delBerguedà, el Bages o el solsonès.

Entre els assistents, comenta Fàbre -gas, «ens repartim les tasques, unspreparen la llenya, uns altres la taula,un altre grup prepara els calçots... totplegat mentre anem xerrant». No obs-tant això, hi ha una tasca que, «nopodria ser d’una altra manera», cadaany prepara la mateixa persona: lasalsa romesco. «la salsa la fa semprel’expert, com l’anomenem, un com-pany de Viladordis. El resultat ésespectacular. La fa en unes galledes isi en sobra tothom corre amb pots perendur-se’n». Quan li preguntem quèha canviat en aquest temps recordaque «abans més fàcilment ens perdí-em. Quedàvem a llocs com santJaume de Frontanyà o saldes, perposar dos exemples una mica alluny-ats, no hi havia gPs ni internet nimòbils i era possible que en arribar almunicipi no trobéssim la casa on

Algunes imatges antigues de la calçotada que una colla d’amics fan cada any, el primer cap de setmana de març, des de 1984


fèiem la trobada». ara ja no passa i quiarriba tard no pot al·legar que noconeixia el camí.

Les noies guies del CarmeL’agrupament de Noies guies delCarme es va fundar l’any 1954 i es va

mantenir autònom fins al 1976, enquè es va fusionar amb l’agrupamentEscolta Cardenal Lluch. aquest curs sen’han celebrat els 60 anys i, peraquest motiu, es va formar una comis-sió que ha recuperat part de la histò-ria del col·lectiu mitjançant més de

300 fotografies antigues. Paral·lela-ment, s’ha creat una base de dadesque, a hores d’ara, ha incorporat, des-prés de més de dos anys de feina,unes 140 de les 300 noies que van for-mar-ne part durant els vint-i-dos anysd’existència.

A dalt, trobada de les noies que van formar part de l’Agrupament de Noies Guies del Carme, el 2014, a Viladordis. A sota, quatre imatges antigues. D’esquerraa dreta i de dalt a baix: el primer campament a Sallent, del 17 al 25 de juliol de 1955; les primeres Promeses, a Joncadella, el 25 de setembre de 1955; lacerimònia dels passos, a Montserrat, el 8 de setembre de 1963; i la ruta pel Llac Negre i Montarto, a la Vall d’Aran, l’agost de 1964.


L’alba serra, membre de la comissiódel seixantè aniversari, explica que,amb la base de dades han «aglutinatdes de les primeres noies, que vancomençar amb disset o divuit anys, finsa les últimes, 22 anys després i que aratenen més de 50 anys». L’organitzacióestà formada per una dotzena d’ex-membres, dues de les quals van fer laprimera promesa del 1955. Con -cretament, explica l’alba, «van ser ellesdues les qui, conjuntament amb mi,vam decidir donar l’impuls inicial perpoder celebrar l’aniversari». El primerpas va ser establir la data de fundacióde l’agrupament «ja que no hi haviadocumentació». Per tant, les de la pri-mera promesa i la fundadora, «van serclau per establir les bases» de la comis-sió. serra explica que, a la base dedades, hi ha constància de «tres de lesnoies que van participar en les prime-res promeses, entre les quals la funda-dora». als anys cinquanta del seglepassat, els agrupaments estaven sepa-rats per sexes i el del Carme va ser fun-dat per una jove que coneixia parcial-ment el món associatiu, ja que el seugermà formava part del CardenalLluch.

La celebració dels 60 anys ha inclòs dosactes de retrobament. El primer va serl’octubre de l’any passat a Viladordis is’hi van reunir unes 90 persones. En lasegona reunió, l’abril passat, es vamuntar una activitat «semblant a laque fèiem quan érem membres de l’a-grupament. Vam fer una ruta per l’en-

torn de Castellnou de Bages. sense ferfoc, que no es pot, però cantant i cami-nant com llavors». aquestes trobadeshan permès aplegar persones que «feia30 anys que no es veien». L’alba asse-gura que amb la comissió organitzado-ra s’aniran veient i retrobant gràcies aaquesta tasca que hem fet», mentreque amb la resta «ens anirem veient detant en tant, potser cada dos anys». Lafeina feta en els últims temps, concloul’alba, «ha estat feixuga, però ha valgutla pena: tenim un record molt bo del’escoltisme. Va ser una bona escolad’implicació social i política, i un ele-ment de resistència al franquisme».

Els ‘motards’L’Àngel Rius és un boig per la moto,però en aquest cas de la moto tran-quil·la, com ell mateix aclareix deseguida que en comencem a parlar. téuna Harley-Davidson i és un dels man-resans aficionats a fer quilòmetres peraquests móns de Déu. Ell i d’altresconeguts participen sovint en troba-des, que ens aclareix que són obertes atota mena de motos custom –que nocorren– perquè també n’hi ha de mésassequibles, com ara les Yamaha o lessuzuki.

a Manresa, una de les cites habituals ésla que es fa per sant Josep al Poble Nou,amb esmorzar i tradicional volta d’uns30 km inclosa, però també se’n fan ad’altres llocs de la comarca, com asantpedor. L’Àngel remarca que el fetde passar moltes hores junts permet

que es pugui fer relació amb gent novao retrobar-se amb vells amics que «nohavies vist des de l’última trobada». Elfet de quedar-se a dormir en el mateixlloc tota la gent que hi participa «facili-ta molt de fer coneixences noves iexplicar-se aventures i peripècies».

El grup de filosofiaEls efectes de l’última llei d’educació ala secundària han condemnat la litera-tura. Però la filosofia continua viva,«almenys al batxillerat i, com a baseteòrica i marc de reflexió, en algunesassignatures optatives de modalitat»,explica Xavier Valls. i continua dientque «les humanitats en general noestan prou ben definides i acotades enels marcs educatius actuals. Només lahistòria. És normal, cada administracióvol explicar la seva, d’història».Professor de llarga trajectòria al PiusFont i Quer, el Xavier és l’encarregat decoordinar el tècnicament anomenatgrup de treball de Filosofia de l’àreaeducativa de la Catalunya Central, queinclou les comarques del Bages, elBerguedà, el solsonès i l’anoia. El for-men una dotzena de mestres que, «faset cursos, vam començar a reunir-nosper mantenir-nos informats de l’evolu-ció de la nostra especialitat en els pro-grames educatius i, especialment,donar-nos suport mutu», comenta laMercè garcia, mestre a l’institut PereFontdevila, de gironella.

Però la bona sintonia dels membres vapropiciar que la tasca no es limités a

A l’esquerra, trobada de Motards a Puigcerdà. A ladreta, una altra trobada, amb Àngel Rius


aspectes purament acadèmics. Elcol·lectiu ha arrencat dos projectesmolt destacables. D’una banda, des defa tres anys, al mes de maig, organitzales Jornades de Filosofia que apleguen450 alumnes de secundària en un cen-tre amb prou capacitat per encabir-los.i, per altra banda, en coordinació ambla regidoria de Cultura de l’ajuntamentde Manresa, el grup inspira les temàti-ques i proposa els ponents per alscicles Pessics de saviesa, que aquestsetembre arribaran als deu paquetstemàtics de tres conferències. Comcomenta Valls, les jornades, que inclo-uen xerrades i tallers amb participacióactiva de l’alumnat, s’organitzen «demanera voluntària i amb poquetsrecursos.»

L’impuls dels Pessics de saviesa, d’a-cord amb els tècnics municipals,també és absolutament altruista.«Busquem un eix temàtic que, preferi-blement, impliqui i desperti l’interèsd’altres entitats ciutadanes i proposemnoms per fer les xerrades», explica elFrancesc garcia.

tot plegat davant d’una realitat indis-cutible: si fa quinze o vint anys els semi-naris de filosofia dels centres compta-ven amb quatre, cinc o sis professio-nals, en funció de l’alumnat, actual-ment, en instituts com el Pius Font iQuer o Lacetània el contingent s’hareduït a un únic mestre. El Francesc,que imparteix docència al Lluís dePeguera, constata que són una menad’últims de Filipines ja que «no es con-voquen places per a l’especialitat ni sesubstitueixen les jubilacions». Malgrattot, la tasca que fan amb el grup elsdóna molta visibilitat i, com vèiem,aporta activitats interessants per a laresta de ciutadans. El nucli més actiu ésa Manresa, on viuen el Xavier, elFrancesc i la Mercè, i, de moment, eslimita a docents de centres públics.«Ens trobem un cop al mes, general-ment al Pius, i, durant dues hores femtasques diverses», comenta Valls. «somdisciplinats», corrobora el Francesc.«amb un ordre del dia que proposa elcoordinador», relata la Mercè garcia,«parlem d’aspectes acadèmics com l’a-daptació curricular progressiva en fun-

ció de la llei, l’intercanvi de materialpedagògic que ens pot servir de suporta les classes i, sobretot, anem configu-rant l’organització de les jornades i lespropostes per als Pessics de saviesa».

El Xavier Valls apunta que «avui dia esfa molta feina en xarxa, intercanviantdocuments i correus electrònics». aixòels proporciona temps per concentrarles grans decisions a les trobades pre-sencials. El proper repte serà la inter-venció en el segon Congrés Català deFilosofia a Vilafranca del Penedès, quees porta a terme al llarg d’una setma-na. tot i tractar-se d’un certamend’àmbit universitari i amb la presènciade ponents d’arreu, divendres i dissab-te hi ha previstos actes destinats aabordar l’ensenyament de la filosofia.L’organització, expliquen la Mercè, elXavier i el Francesc, els ha convidat aexplicar la seva experiència «i els resul-tats del nostre treball en grup». Unesforç que ha cristal·litzat en actes iactivitats que, sens dubte, atorguen unvalor afegit a la sempre discutida tascad‘educador.

El Grup de Treball de Filosofia, durant la 3a Jornada de Filosofia a Secundària de la Catalunya Central


Vols fer-te voluntari lingüístic?

Divendres, 5 de juny de 2015, les divuit pare-lles lingüístiques formades en l’edició d’en-guany del programa de Voluntariat per lallengua al Centre Penitenciari Lledoners vanfer la cloenda amb un esmorzar conjunt i unatrobada de valoració.

Els voluntaris, que des del gener fins al junys’han anat traslladant un cop per setmana alcentre, i els aprenents, la majoria dels qualsestudien català a l’escola Carme Karr, vanintercanviar opinions i van coincidir a posar demanifest la satisfacció personal que els hanaportat les converses. Tant uns com altres vanmanifestar que a les trobades, a banda depracticar el català, es creava un clima distès irelaxat i eren positives per l’intercanvi d’expe-riències i enriquiment personal que els suposa-ven.

En paraules del Diego, un aprenent brasi- ler, aquelles tardes, quan ens reuníem jo, laJamileth, i dos companys més i començàvem aparlar de futbol, del resultat dels partits, o decom són els nostres països, era com si oblidés-sim la presó i ens transportéssim a fora d’a-questa realitat, una sensació de felicitat com siestiguéssim xerrant amb amics.

Aquesta darrera edició ha estat possible grà-cies a la col·laboració entre l’escola d’adultsCarme Karr i el CNL Montserrat. De cara al pro-per curs se’n preveu una nova edició amb nousparticipants i els de la darrera edició que vanmanifestar l’interès per repetir l’activitat.

La selecció de voluntaris es farà a partir delmes de setembre. Aquelles persones que hiestiguin interessades poden emplenar la fitxad’inscripció a través del portal del Voluntariatper la llengua (www.wxl.cat) o presencialmental Centre de Normalització LingüísticaMontserrat, situat al carrer de Jaume I, 8, 2nde Manresa (93 872 17 07).

El programa Voluntariat per la llengua és unprograma per practicar català per mitjà de laconversa. Es basa en la creació de parelles lin-güístiques formades per un voluntari, queparla català fluidament, i un aprenent, que enté coneixements basics i vol adquirir fluïdesa.El programa va néixer l’any 2003 i es va escam-par pel territori català. Actualment n’han for-mat part més de 90.000 parelles lingüístiques.Fora de l’àmbit penitenciari, aquesta tempora-da s’han format una cinquantena de parelles alBages amb l’objectiu, no només de practicar lallengua catalana, sinó de promoure l’intercan-vi d’experiències entre persones procedentsde diferents països que volen adquirir el catalàcom a llengua comuna de comunicació.

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA MONTSERRAT sLC Manresa – sCC Bages. Carrer de Jaume i, 8, 2ntel. 93 872 17 07 [email protected] www.facebook.com/sLCdeManresa

C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiquesObjectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS


anna Pujol

Fer de la teva passió una professió. Col·laborar, a més,amb associacions protectores d’animals. Oferir un amplireguitzell de productes, intentant que siguin propers inaturals. Aquestes són les idees principals que ens empor-tem després de la inauguració de Bestial. Però millor queens ho expliqui Dani Molla (a la foto, a l’esquerra), l’em-prenedor que, centrant-se en una necessitat que creia queSallent tenia, va crear La botiga d’en Ceni.

i haguessis de definir Bestial...—D.M.: Ho faria dient que és una botiga ambmolts tipus de pinso, però també amb articlesper a mascotes. i que, a més, intenta ser solidà-ria, oferint productes en col·laboració amb l’as-sociació galgos 112: tasses, encenedors... iposant cartells d’animals en adopció a la pro-tectora seproan sallent, així la gent en coneixl’existència sense necessitat d’haver-hi d’anar.

allà hi tenen molts gossos!

—i una gran quantitat d’ells són llebrers. Per què?—D.M.: El problema ve d’altres parts d’Espanya, on s’utilitzenper caçar. Per als caçadors, un llebrer té una vida útil d’unany, tot i acabar-ne vivint uns quinze. Després d’aquesta teò-rica vida útil, ja se’n volen desfer. Pensa que s’abandonenuns 50.000 llebrers cada any... Com que cada caçador té unsdeu gossos, quan algun d’ells es fa mal, el deixen abans decurar-lo.

—tenies clar des del primer moment ubicar Bestial a sallent?—D.M.: sí, visc aquí, i sempre he tingut gossos i animals. Laveritat és que la botiga, a sallent era una necessitat.

—Com vau trobar aquest lloc tan cèntric?—Malauradament, hi ha uns quants locals vuits pel poble, aixíque he pogut triar. El carrer del Cós travessa el centre sallentí ité un intens moviment de persones d’un cantó a l’altre.

—Com et va venir i com vas desenvolupar la idea de Bestial?—Ja feia temps que em rondava, sempre m’havien encantatels animals. Però el que és la botiga la vaig començar a prin-cipis d’aquest any, quan em vaig quedar sense feina.

—així, ha estat relativament ràpid. i fàcil?—Estressant, perquè hi ha un munt de coses que he hagutde tenir en compte per engegar el negoci, des dels permisosals distribuïdors. L’ajuntament hi ha posat facilitats i ajudes.No em puc pas queixar d’aquest aspecte.

—De moment, estàs sol a la botiga. tens pensat agafar algúmés?—M’encantaria que, a part de la venta de productes i lescol·laboracions solidàries que he dit abans, la botiga oferísun servei de perruqueria canina. Llavors, hauria de con-tractar algú més. Lluitaré perquè pugui ser d’aquí a unsmesets.

—Hi ha diferències entre el preu dels pinsos naturals i els deles marques convencionals?—N’hi ha de naturals que són més barats! Per exemple, elsde Natura Diet, fets aquí a Montcada i Reixac, són més baratsque les típiques marques que hem vist i comprat tota la vida.És un dels molts exemples. Només ens hem d’interessar ibuscar, i provar. No tancar-nos per inèrcia en les marquesque sempre hem fet servir.

—i per als gossos, recomanes altres aliments que no siguinpinso?—Recomano complements, més aviat. Com ara l’oli desalmó. Jo els el dono als meus gossos. i també hi ha l’alimen-tació humida o semihumida, aquella que es serveix en llau-nes. Però el bàsic és el pinso, després ja pots afegir-li méscosa o no.

—Com va anar la inauguració del dia 27 de juny?—Molt bé! Hi va haver força gent, i alguns llebrers que cor-rien per aquí!

Dani Molla: «Sempre m’havienencantat els animals»em

pren

edor

s

Nom: Bestial, la botiga d’en Ceni. Data de creació: Juny de2015. Emprenedors: Dani Molla. Sector: Comerç local.Definició: Venda d’aliments i articles per a mascotes. Públic:tothom que tingui mascota o en vulgui tenir. Adreça: Carrerdel Cós, 56. sallent. Horari: Matins i tardes de dilluns a diven-dres, matins dels dissabtes. Xarxes socials: bestialsallent aFacebook

S


Els nostres animals

ignasi Cebrianna

tura

urb

ana

enim patri-moni botà-nic, geolò-gic i arque o-lògic. Comés que notenim patri-moni zoolò-

gic local? És fàcil pensar enaquest conjunt de patrimo-nis locals. són fàcils d’inven-tariar i fàcils de percebre.tot al contrari que el patri-moni zoològic, precisamentper la dificultat d’inventa-riar-lo amb precisió i clare-dat. seria una tasca comple-xa per als gestors patrimo-nials o ambientals d’unaàrea tan reduïda com potser la superfície del munici-pi de Manresa (42 quilòme-tres quadrats). se ria unatasca ingent fer el llistat dels animals que hi viuen o els quehi estan de passada i comptar el nombre d’individus de cadaespècie. Per tant, conservar el patrimoni zoològic de la ciutatno és el mateix que conservar els altres patrimonis.

Quan podem considerar que un animal és patrimoni local?Hem de tenir un catàleg o un llibre vermell dels animals enperill? Quina animals posarem dins d’aquesta llista? Hiinclourem els més nombrosos? Els de poblacions més peti-tes? Els més fràgils? Els més fàcils de veure? Els més estimats?Quins són els criteris que hem d’escollir alhora de decidir elnostre patrimoni zoològic?

Una llista vermella d’espècies animals protegides, malgratque necessària, seria una llista estàtica que no ens aportariagaire coneixement de la realitat ecològica de la ciutat que calgestionar. El que és clau és la funció que fa cadascun d’a-quest animals en l’ecosistema urbà. i saber que aquest patri-moni pot modificar-se segons els canvis de clima i segons lesinteraccions que tinguin amb altres sers vius i amb elshumans al llarg del temps. Cada espècie tindrà un paper dinsl’auca, dins l’ecosistema urbà, que actualment desconeixemprofundament.Només un exemple: són imprescindiblescertes aus rapinyaires al mig de la trama urbana? se -gurament que no, però potser són necessàries en els

entorns naturals i agrícoles per equilibrar l’excés de certsrosegadors.

Més que fer patrimonis locals botànics, zoològics i, perextensió, naturals, caldria estudiar els processos en els qualses troben submergits aquest organismes i protegir-neaquells que a la llarga resulten beneficiosos per als humans.Per exemple, és preferible protegir els microorganismesaquàtics que ens asseguren una aigua neta i cristal·lina queprotegir massa els porcs senglars que poden arribar a pro-duir desperfectes i destrosses en entorns agrícoles i urbans.

No es pot protegir la natura local a banda i de manera aïlla-da. Natura ho és tot i, si canviem una part d’aquest tot, final-ment, els canvis repercutiran sobre totes les parts. això ésprioritari a l’hora de gestionar els espais urbans i periurbans.tornant als porcs senglars: si els protegim en excés i, a més,els oferim el menjar en safata, cada vegada en tindrem mési això afectarà tot l’ecosistema, en aquest cas el subsistemaagrícola humà. No es tracta d’un equilibri natural, cosa queno existeix, es tracta de la complexitat dels sistemes naturalsque encara no coneixem prou bé. Cal conèixer per gestionaramb certa eficiència. si no ho fem així, sovint serà pitjor elremei que la malaltia i els que en pagarem els plats trencatsserem els ciutadans.

TUn blauet (Alcedoatthis) i una papallona rei (Papiliomachaon)


La muntanya de sal de Cardona

Ferran Climent CostaJosep M. Mata-Perelló(geoparc de la Catalunya central)

indr

ets

a uns 41 milions d’anys(Ma), la CatalunyaCentral estava en granpart coberta per unbraç de mar que veniade l’atlàntic, limitat perdiferents serralades queja feia uns milions d’a-nys que s’aixecaven; els

Pirineus al nord i la serralada costa-nera catalana a l’est i al sud. Passatsprop de 5 Ma, aquest mar va des-connectar-se de l’oceà i va comen-çar a assecar-se irreversiblement.De mica en mica l’aigua salada es vaevaporar fins a deixar un gruix demés de 300 m de sals i guixos.

aquest aïllament va ser una conse-qüència de l’aixecament delsPirineus, en un procés que durariaencara més de 15 Ma. En fases pos-teriors, la deformació afecta la actu-al Catalunya Central i s’hi produeixenuna sèrie d’estructures tectòniquesque tenen una direcció NE-sW, coml’anticlinal de Cardona, on les sals, unes roques plàstiques,faciliten el desplaçament de grans volums de roques.

En un context compressiu, les sals tenen gran capacitatper a fluir i concentrar-se als nuclis dels plecs anticlinals.Com que tenen menys densitat, a més, tendeixen apujar (halocinesi). aquesta empenta, segrestada a l’inte-rior de la terra, es desferma quan, amb el pas d’algunsmilions d’anys, l’erosió alleugereix el pes de roques quehi ha a sobre dels anticlinals i permet que les sals pugin,trencant les roques suprajacents i sortint a la superfície.això va passar tot just fa uns dos milions d’anys.

L’explotació d’aquest recurs tan valuós també ve delluny, tot i que no tant com la seva història geològica.Les primeres evidències proven que durant el neolític jas’explotava la sal de la Muntanya. Més endavant, aulusgel·li, en un escrit (s. ii dC) fa referència a la muntanya desal pura que no deixa de créixer a mesura que se n’ex-treu. i des del s. Xi, se n’ha extret del subsòl sota l’atentamirada dels senyors del castell de Cardona.

FITXA TÈCNICA

Nom del paratge: Muntanya de sal de Cardona. Situació geo-gràfica: sud, sud-est del nucli de Cardona. Situació geològica:Juntament amb els anticlinals de súria, sanaüja, el guix, formapart del front d’encavalcament de Cardona. Procedència delnom: té a veure amb l’aflorament dels sediments evaporítics de laFm Cardona. Trets geològics: la Muntanya de sal és única aEuropa pel fet que el diapir salí ha pujat fins a la superfície i ha dei-xat al descobert tota l’estructura interna. Materials geològics:roques evaporítiques, com l’halita (sal comuna), la silvinita (d’ons’obté la potassa) i la carnal·lita. Per sobre també hi ha lutites gri-ses intercalades amb guix i halita, que gradualment esdevenenroques d’origen al·luvial i fluvial vermelloses (gresos i lutites,sobretot). Edat de formació: les sals es formen a l’Eocè superior; il’anticlinal, a l’Oligocè inferior. Curiositats: El diapir que forma laMuntanya de sal segueix actiu; se’n calcula una velocitat d’ascensde vora 1 mm/any. La sal que hi ha als nuclis d’altres anticlinals dela zona, amb el temps també acabarà per obrir-se pas cap a lasuperfície.

F


Rabassa 2013ornem a la família Vinyasde Navàs i al seu projectede «vins de garatge» pro-vinents d’unes micropar-cel·les existents enmigd’un paisatge inversem-blant i d’un patrimoni queconsidero únic. Crec queper entendre els seus vins

és necessari fer-hi una visita.

Rabassa 2013 és un monovarietal deMacabeu sorgit d’una parcel·la de 0,3 ha,al més pur estil Bourguignon. Un vi queha crescut molt en aquests mesos dins del’ampolla, on ha pres més profunditat imatisos.

Penetrant en nas, amb notes anisades iherbàcies acompanyades de la partmineral de la pedra, que expressa perfec-tament la terra on és plantada la vinya.

En boca té una entrada suau i volumino-sa que de seguida dóna pas a una calide-sa accentuada per arribar a un final llarg iintens marcat per la salinitat. Un vi queencara està molt viu gràcies a la seva aci-desa natural.

Recomano no consumir-lo gaire fred.Entre 9º i 10º serà una temperatura fan-tàstica per apre-ciar-ne la delica-desa. Un mari-datge genial se -ria acompanyar-lo d’unes ostres.Per què no?

si teniu l’ocasió,no dubteu devisitar aquestesvinyes voltadesd’un paisatge id’un patrimoniúnic al món.

Marc Àvalos éssommelier de

Lavineria

vins del BagesMarc Àvalos

T


del tros al plat

L’hort del Puig:Senalles ecològiques i de proximitat

alba Piqué / Laia Puig

Castellbell i el Vilar, concretament alVilar, trobem l’hort del Puig, una zonad’horta amb molts d’anys d’història ique no fa gaire va decidir recuperar elNil Puig amb l’ajuda de la seva família.

El Nil va iniciar aquesta experiènciadesprés d’haver voltat molt de món ihaver participat en més d’un projecte

relacionat amb l’agricultura ecològica. Quan estudiavaBiologia a la UaB col·laborava amb el projecte de l’hor-tet de l’autònoma, després va viure un temps a granadaon formava part d’una cooperativa d’autoconsum,també va estar viatjant tot fent voluntariat per grangesecològiques i la seva primera feina va ser a Camps, en unprojecte també relacionat amb l’agricultura ecològica,Can Feixes. tot plegat va fer que recollís un munt d’i-dees i una bona formació i pogués començar el propiprojecte a la finca de la família, l’any 2013.

L’hort del Puig consta d’unes 2 hectàrees de cultiu dis-tribuïdes en diferents feixes i a diferents alçades al vol-tant d’un torrent, aquest paisatge té un encant caracte-rístic. El reg prové d’un pou construït a la finca i d’allà enfan pujar l’aigua que es distribueix per tot l’hort.inicialment la zona utilitzada és a la banda obaga deltorrent, però ara ja comencen a treballar la zona desolell, que permetrà que els hiverns siguin més fructí-fers.

Hi podem trobar tots els productes típics de l’hortasegons cada temporada. Les estrelles a l’estiu són l’al-bergínia blanca i el tomàquet de Montserrat. aquest anytambé han provat el tomàquet pebroter, que té forçarequesta, perquè hi ha gent que en fa conserva. a l’hi-vern trobem cols, bròquils, bledes i també calçots. L’anyque ve provaran els espigalls, un producte força desco-negut a la nostra zona, més típic del garraf. És una ver-dura que prové de la col brotonera i s’obté durant elsmesos de gener a març. La finca també té una part defruiters: algunes pomeres i pereres que donen, demoment, poca producció. Però de cara al futur vol plan-tar més cirerers, presseguers i pruneres, els fruiters mésadequats per la zona.

Els productes de l’hort del Puig es distribueixen a travésde diferents senalles que arriben directament al client.Els dies de distribució són dimarts i dijous. al matí cullenles verdures per a les senalles i a la tarda arriben al con-sumidor. Les cistelles no són tancades del tot i hi hadiverses mides, el Nil fa diferents propostes i el consu-midor escull la que més el convenci, tant a nivell de pro-ductes com de quantitat. Les senalles es poden rebre acasa o anar-les a buscar en un punt de recollida. aManresa n’hi ha un. Els divendres també cullen per por-tar-ho a alguns restaurants i els dissabtes al matí delsmesos d’estiu munten una parada al peu de la mateixafinca, al Vilar, on venen els productes a tothom que s’hivulgui acostar. així resolen el tema dels excedents a l’es-tiu. a part de les senalles i la parada dels dissabtes,també porten verdures a alguns restaurants, a botiguesi a cooperatives de consum.

ANil Puig a la finca familiar, on cultiva productes d’horta

FITXAProductor: L’hort del Puig. Productes: Verdures i hortalissesecològiques. Adreça: c/ del Vilar (Castellbell i el Vilar). Telèfon:633 03 42 20. Correu electrònic: [email protected]àgina web: https://lhortdelpuig.wordpress.com. Facebook:www.facebook.com/lhortdelpuig


Marta Comas Viladrich

Jordi sardansFotos: Francesc Rubí

uan comença el teuinterès per l’esport?—als 14 anys, quansurto a córrer amb uncompany. Recordoque anàvem de casa alparc de l’agulla. Pocdesprés, tots els dillunsal matí, la professorad’educació física del

Pius, que es diu Conxita, ens feia anar delPius al parc de l’agulla, on havíem decompletar una volta al circuït. La majoriaarribàvem bufant, però ella ens deia: a lavostra edat no sou capaços de córrer 10minuts seguits? El cas és que tenia raó ipersonalment li estic molt agraïda.

—El 2013 ets sisena general femenina ala Costa Brava Xtrem Running, de 135quilòmetres en tres etapes. Com es des-envolupen?—Per a mi va ser un repte personal, en unmoment en què vaig decidir tornar a cór-rer, amb la mentalitat de passar-m’ho bé.Recordo que dormíem cada dia a tossade Mar. La primera cursa sortia de Blanesi arribava a tossa per la vora del mar i pelcamí de ronda fins a completar 25 quilò-metres. La segona tenia lloc als voltantsde Roses i la tercera passava per Llançà,Cadaquès i Portbou, amb uns paisatgesextraordinaris. El fet és que vaig poderacabar la cursa. Vaig acabar molt cansa-da, que és el problema de les curses peretapes.

Núria-Queralt—Quan fas la travessa Núria-Queralt de92 quilòmetres, en què penses?—al llarg de 17 hores de cursa hi hatemps per tot. Penso amb moltes coses,sobretot quan vaig sola. Penso en les per-

sones que més estimo, com ara els meuspares, la meva germana, l’avi que es vamorir o el meu company. també emqüestiono: qui em mana està aquí? Pensoen el moment en què faig el vermut ambels amics o quan anem a la platja. tambépenso que tota pujada tard o d’hora s’a-caba i tinc clar que el meu proper objec-tiu no és mai la meta d’arribada sinó eltemps que em queda per al proper con-trol. He de confessar que en aquestacursa vaig plorar una mica enmig d’unafageda perquè estava sola i tenia un mald’estómac que em va fer patir molt.gairebé vaig estar setze hores sola.Després em vaig anar recuperant i emvaig trobar millor i vaig poder continuarendavant. això si, vaig arribar demacradai em marejava. Dues setmanes desprésencara tenia ganes de plorar i reconecque vaig tenir una baixada molt forta. Noés que tingués malhumor o estiguésestressada, però em sentia buida. totse’m feia una muntanya. En l’aspectepositiu, cal dir que les vistes per on trans-corre la cursa són molt guapes, amb uns

colls espectaculars i llocs molt bonics.Com més la fas més en gaudeixes! Valmolt la pena, sens dubte. En la mevasegona participació vaig quedar tercera,darrera la Laia Díaz i la Judith Lamas, ques’hi dediquen professionalment i amb lesquals no hi tinc res a fer perquè correnmolt fort. El salt respecte a mi és conside-rable, ja que pugen tan fort com els nois.

—Quina importància tenen els controlsen curses de llarga distància?— Els avituallaments dels punts d’aiguasón molt necessaris. Personalment sem-pre porto una ampolla de litre i mig asobre i l’omplo fins a set vegades o més.sobretot són importants els alimentssòlids, no gaire àcids, com ara meló,codony... El que va millor, tal i com fan alMont Blanc, és un caldo calent, sovintimprescindible. ara s’han posat de modales barretes, però jo prefereixo coses queja estic acostumada a menjar i sempreprocuro portar menjar del meu. Fins i tot,crec que cal seure entre cinc i deu minutsper recuperar forces. sempre cal tenir

Q Farmacèutica de la farmàcia Riu, es va llicenciar per la UB el 2010. Hafet un postgrau ortopèdic i un altre relacionat amb l’esport. té diver-sos cursos independents sobre patologies molt habituals, organit-zats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El seu principalhobby des dels 14 anys és córrer. Des del 2006 en què participa enla Primera Cursa de Muntanya de Manresa, Memorial Jaume Olivé,augmenta la seva capacitat competitiva: el 2013 i 2014 fa la traves-sa Núria-Queralt de 92 km, on queda en 5a i 3a posició respectiva-ment. també el 2014 participa en la Ultra trail del Mont Blanc, onqueda en la novena posició general femenina i l’anbaso (Circuit deCurses de Muntanya de la Catalunya Central), on és campiona abso-luta en categoria femenina. i aquest 2015 ha estat primera generalen la Marató de la Vall de Lord i segona en l’ultra dels Bastions.

l’ent

revi

sta


present que si l’estómac es tanca no espot continuar.

—Notes que estàs millorant?—sí i aleshores vaig decidir enlloc de sor-tir només tres cops per setmana, fer-hosis vegades, tant si feia calor com fred.Òbviament, la millora va ser immediata.Fins i tot em vaig animar a fer les rutesmés conegudes, com ara Vilada, sola.això sí, sempre amb el telèfon mòbil asobre. també vaig conèixer noves con-trades, com ara el Ripollès, que és espec-tacular. L’experiència em diu que si un esperd el més aconsellable és recular i des-fer camí, si no et pots embolicar molt. atots ens ha passat alguna vegada!

Mont Blanc—El 2014 participes en la prestigiosa tDsdel Mont Blanc, de 120 km. Es sa corretants quilòmetres seguits?—La veritat és que no, però en el meu casen faig ben poques d’aquestes curses. Ésevident que poses el cos al límit i de vega-des m’he ressentit de l’estómac. Pensoque el més important, sobretot quan arri-ba el punt en què et sembla que ja notibes, és estar preparat mentalment decap. L’experiència em demostra que ésmolt important aquest treball mental degestionar bé els mals moments i fins i tot,em serveix per a la vida quotidiana.

—Com en valores la teva participació?—És espectacular vorejar el Mont Blancen què una pujada pot durar quatrehores, però estava preparada. La tDs ésla més alpina i la més guapa, tot i que témenys nom que la ultra de 168 quilòme-tres. tot plegat és molt emocionant,sobretot la sortida que té lloc el diven-dres. Els més ràpids tarden unes 24 horesa completar la cursa. El Mont Blanc és lajoia de les ultres, als controls hi ha caldocalent i fins i tot, te. Quan donen els pre-mis esperen que arribin els últims, avegades amb més de 40 hores per fer-losun reconeixement. Un any vam anar aseguir la Núria Picas, amb els seus amicsberguedans, com l’arnau Julià que l’anyanterior havia guanyat la tDs, el PauBartoló, el savi d’avià, que és el seu entre-nador i molt bon esportista, però tambémolt discret, entre d’altres, com el DavidPrenyanosa. a les diferents curses delMont Blanc hi van els millors de tot elmón perquè té molt prestigi.

—Com recordes la cursa de Menorca enquè quedes primera?—La faig acompanyada del meu com-

pany Manel soler el maig del 2014 ientenc que és una cursa poc tècni-ca, que em va molt bé perquè esticacostumada a entrenar-me els mig-dies amb calor i allà és clar que està-vem sota els efectes de la calor iamb molta humitat, de manera quecalia hidratar-se fort. Vaig tardar 11hores d’anar de Ciutadella a Maópassant per les costes de l’illa, pelcamí que recorren els cavalls. És unacursa en què no s’ha de córrer fortsinó que s’ha de fer trotant amb unritme constant, però suau, que és lamanera com m’agrada fer-ho.aquesta constància és la que m’a-grada tenir a la vida.

—tècnicament, tens algunes prefe-rències?—M’agrada portar els dos pals, quesempre m’ajuden i mai no em des-torben. Em serveixen per no carre-gar tant l’esquena ni les cames. arahe après a dur-los i fer-los servirconstantment perquè també apor-ten molta estabilitat.

Anbaso—Com són les proves de l’anbaso per laCatalunya Central?—són curses explosives de 15 a 17 quilò-metres on cal donar-ho tot. La primeracursa ens la van fer fer de nit a Callús i lavaig guanyar amb patiment, ja que vaigtreure el fetge per la boca. sabia que eraun patiment que com a màxim duravadues hores i em va motivar. La segonacursa, ja de dia, va ser a sant Joan deVilatorrada i vaig quedar segona. a la ter-cera, de sant Vicenç , vaig quedar tornar aquedar primera. La quarta va ser la desúria, que és la més radical, vaig quedartercera i en la cinquena d’aguilar desegarra vaig tornar a quedar primera.

—Com són les curses de nit?—Canvien molt de les de dia, però tambéés cert que t’hi acostumes ràpidament.Els ulls es van adaptant a poc a poc a lafoscor i per això m’agrada apurar almàxim abans d’encendre el frontal finsque pràcticament ja no m’hi veig,Comporta anar més lent, però també ésmés relaxat, fins al punt que una vegada,dalt a Ensija, quan era plena nit, em vasemblar veure la resplendor d’un fanal iera una lluna supergrossa que tenia aldarrere.

—Quina valoració fas de la teva primeraparticipació en una marató?

—No n’havia fet mai i em va anar bé. Emva permetre corre una mica més de pres-sa en una etapa en què potser em sentiamés competitiva. tot i així, recordo quetambé vaig acabar baldada perquè elritme és diferent i vas més ràpida. ambuna marató no et pots encantar gaire.

—als Bastions quedes segona. t’agradencada vegada més les curses llargues, deresistència?—aquesta és una de les més espectacu-lars que he fet. se surt de Ribes de Fresseri pràcticament es fa tota l’olla de Núria,passant pel Puigmal. Concretament, deRibes vas fins a Planoles i cap al santuaride Núria, el Puigmal, baixar i pujar elBalandrau, cap a Pardines, el taga i retor-nar cap a Ribes. són 90 quilòmetres moltpotents que m’han permès conèixer unamica millor el Ripollès, que és guapíssim.

—Corre és ara una moda?—actualment, per desgràcia sí. Però,també espero que passi aviat. Recordoque amb 17 anys quan anava al Collbaixo a les platges d’altafulla em miravenamb estranyesa. Corro perquè m’agrada im’allibera. Des de fa tres anys, surto senserellotge, perquè ja sé quan vaig més ràpi-da o més lenta i penso que anar darrered’un cronòmetre és obsessionar-se per ares. també potser per això, cada vegada


m’agrada més anar a curses menys cone-gudes. No és normal que cada setmanaes faci una ultra o altra, penso que és unboom que amb el temps anirà de baixa.Ho trobo horrible. És gairebé un circ i noes tracta d’això.

Farmacèutica—Per què tries la carrera de farmàcia?—El meu pare ja tenia una farmàcia isabia com treballava. La carrera no emdesagradava i en tot cas sempre hauriatreballat en la branca sanitària, ja fos enmedicina o en dermatologia.

—En què ha canviat substancialment lafarmàcia d’ahir amb la d’avui?—No tenen res a veure. a la carrera estu-dies fórmules farmacològiques, biologia,anatomia, però treballar en una farmàciaavui dia vol dir saber vendre i tenirnocions de màrqueting. És trist, però elmés important d’una farmàcia d’avui éssaber vendre els teus productes. Més que

proporcionar salut, és més un supermer-cat que una altra cosa i em dol. Penso queen el nostre cas, a la farmàcia Riu, les qua-tre persones que hi treballem —tres far-macèutics, Fidel, el meu pare Ricard i jo,així com l’isabel que és auxiliar— tenimuns valors i donem una atenció farma-cèutica de qualitat. sóc conscient quehem d’incrementar les vendes perquèhem de menjar, però també tinc molt clarque en el nostre cas som ètics i no ensagrada aclaparar ni ser agressius.

Competència—teniu por de la competència delssupermercats?—sí molta, perquè és molt bèstia i ensempenyen cada vegada més per vendreon line. La nostra filosofia és viu i que ensdeixin viure i nosaltres ja farem el quepuguem.

—La farmàcia perdura encara com anegoci familiar?—En el nostre cas sí, ja que nosaltres hoanem mantenint i jo ja sóc la quartageneració. Però és clar que abans era

molt generacional i ara cada vegada méses va perdent.

—abans només podien tenir farmàciesels rics. avui també?—també. avui dia per poder obrir unafarmàcia s’han de tenir molts diners ipràcticament és impossible. tant perpoder-la obrir de nou com mitjançant untraspàs cal una inversió inicial molt forta.De manera que cada vegada es fan mésassociacions on hi ha més d’un titular.

—aquests darrers anys, per què hi hatants problemes a l’hora de cobrar de lageneralitat?—abans, quan tot anava bé, la gent abu-sava del sistema. La seguretat social hopagava tot i entre tots ho pagàvem. Elspensionistes no pagaven absolutamentres i el sistema a la llarga era inviable. Desde fa uns anys s’ha tancat l’aixeta i alspensionistes se’ls fa pagar un 10% i alstreballadors actius un 50%. Un 80% de la

medicació s’ha tret de la seguretat sociali hi han deixat només el més imprescindi-ble i el més barat. amb el temps, tot elque han retirat de la seguretat social hohan apujat de preu i el que entra ho hanabaixat. Malgrat aquestes restriccions,com que al llarg dels anys s’ha generat ungran deute en l’àmbit estatal, ara s’ha deracionalitzar encara més l’ús dels medica-ments per no augmentar-lo. i els darrersde la llista a l’hora de cobrar som els far-macèutics. En el nostre cas, hem hagutde fer un préstec a La Caixa, on hem depagar els interessos del que se’ns deu,que actualment tornen a ser tres mesos.No podem reclamar enlloc. Per altrabanda, també és veritat que som uncol·lectiu sense gaire unió. No es parlagens del tema, perquè no en sabem fermés ressò.

Preus —Els preus farmacèutics són justos?—són incoherents. Hi ha medicaments,com ara els inhaladors, que s’han abaixatuns 30 euros i en canvi d’altres per com-batre el colesterol que no arriben a 1,30.

Per altra banda, alguns dels medica-ments que no entren per la seguretatsocial s’apugen de preu. Cada mes, l’estatens canvia els preus en funció de lesseves negociacions amb els laboratoris,que a vegades els accepten i a vegadesno. si no es posen d’acord, alguns medi-caments no es venen perquè decideixenretirar-los o fins i tot tancar el laboratori.És un desgavell molt gran.

—Han de ser lliures o concertats?—Hi ha els productes del 4% que deci-deix l’estat, després el 10% en els produc-tes naturals, on els preus no són fixats i espot treballar amb els marges que vulguis.Personalment, preferiria que els preusfossin fixats per evitar tanta competènciadeslleial com hi ha ara. Com més unifor-me estigui tot, millor i més just.

—abans, alguns farmacèutics elabora-ven els seus productes. avui fan més debotiguers?—si no disposem d’uns laboratoris far-macèutics en condicions legals, no surtgens a compte preparar les fórmules isurt molt millor enviar-les a fer. Hi hamassa impediments per poder tirarendavant i caldria reestructurar-ho pràc-ticament tot. Encara que a alguns no elsagradi sentir-ho, és una evidència queavui els farmacèutics fem més de botigu-ers que no pas d’apotecaris. abans erauna altra història.

—L’aspecte d’aconsellar al pacient a l’ho-ra de prendre medicaments es fa cadavegada més necessari?—En uns moments en què la sanitatpública està perdent molt per saturació,desorganització i un gran desgavell,entenc perfectament que alguns clientsvinguin a les farmàcies per intentar resol-dre els seus problemes. i, si els podemajudar, millor. tenim l’experiència si van aurgències del que els prescriuran i elsdonaran. a vegades, la grata sorpresa ésque li ha tocat un bon metge, però mal-auradament és l’excepció.

—Quins són els principals problemes deles farmàcies d’avui?—Penso que el tema legal i de gestió delstràmits burocràtics i de receptes és moltcostós.

Guàrdies—Encara feu guàrdies, els farmacèutics?—ara un cop al mes, des que es vademostrar que a la farmàcia Buxó no li

«No és normal que cada setmana hi hagi una cursa

ultra. És un boom que amb el temps anirà de baixa. Ho

trobo horrible, és gairebé un circ i no es tracta d’això»


el perfil

arta ComasV i l a d r i c hneix a laClínica santJosep el 23

d’octubre de 1986. Depares manresans: Ricard,farmacèutic i Carme, infer-mera, té una germana, laNúria, que és aviadora. Desdels 3 anys i fins a sisèd’EgB va a l’escola L’Espill idesprés fa el Batxillerat al’institut Pius Font i Quer.Estudia Farmàcia a laUniversitat de Barcelona ies llicencia el 2010. Fa dospostgraus: un relacionatamb l’esport i l’altre sobretècniques ortopèdiques.Participa en diversos cursos independents i molt didàcticssobre patologies molt habituals, que organitza el Col·legide Farmacèutics de Barcelona (COFB), alguns dels qualssón virtuals. Comença a córrer des del 14 anys com ahobby per alliberar tensions, de casa fins al parc de l’agullai els estius per la platja de tamarit. Perseverant i constant,s’entrena cada dia, particularment al mític Collbaix, ambamigues com Mónica Larrégula, que li va ensenyar la mun-tanya, especialment el Pedraforca. Participa en diversescurses populars del Bages, com ara a artés, Navarcles isallent, i fa sortides esporàdiques a la muntanya delBerguedà, especialment al Pedraforca, «cada vegada mésperillosa i on al final cal grimpar una mica». El 2006 partici-pa en la primera cursa de muntanya de Manresa, MemorialJaume Olivé, de 19 quilòmetres. El 2010, amb la seva com-panya Mónica Larrégula, fan en dos dies la mítica Cavallsdel Vent, utilitzant el refugi Lluís Estasen. al gimbe coneixla Núria Picas i també per aquella època fa amistat ambDavid Prenyanosa. Des del 2010 fins a mitjan de 2012 tre-balla a la farmàcia Valls de Barcelona. a mitjan 2012 en unaexcursió organitzada pel Cube, una ascensió al Niu del’Àliga, coneix la seva actual parella, Manel soler, amb quiparticipa en algunes ascensions de muntanya, com perexemple, la Pica d’Estats, i també en algunes curses. En una

d’aquestes es luxa un colze i està dos mesos de recupera-ció. amb el Manel decideixen retornar a Manresa.

treballa amb el seu pare a la farmàcia Riu i des del febrerdel 2013 torna a córrer ja que l’enganxen especialment lescurses de muntanya com a reptes personals, amb la volun-tat de gaudir-ne. Participa en la cinquena edició de laCosta Brava Xtrem Running, de 135 quilòmetres en tresetapes, i acaba sisena general femenina. aquest mateixany fa la travessa Núria-Queralt, de 92 quilòmetres, amb elseu company Manuel soler. El 2014 participa en el iiiCompressport trail Menorca Costa Nord, de 100 quilòme-tres, i queda primera de la general femenina. també ésnovena general femenina en la ultra trail Mont Blanc en laseva modalitat tDs (sur les traces des Ducs de savoie), de120 quilòmetres, que un any guanya el seu amic arnauJulià. torna a participar en la travessa Núria-Queralt i esproclama campiona absoluta en categoria femenina del’anbaso (aRCs), circuït de curses al Bages: Callús, santJoan de Vilatorrada, sant Vicenç de Castellet, súria i aguilarde segarra. El 2015 ha estat primera en la general femeni-na de la Marató de la Vall de Lord i segona en la ultra delsBastions, de 90 quilòmetres. El seu proper objectiu és anara l’aneto amb el seu company Manel.

M

sortia a compte fer realment les 24hores de servei. ara fa tretze hores iprou. Manresa té una farmàcia deguàrdia cada dia des de les 10 de la nitfins a les 9 del matí de l’endemà.

—sou un servei públic o més aviat unnegoci?—aquesta és una pregunta difícil per-

què oferir serveis és delicat i contro-vertit. Per exemple, entenc que no ésjust que no cobrem per prendre lapressió i en canvi el metge cobri peruna simple visita. Es tracta del meutemps i s’hauria de respectar. Des delmeu punt de vista penso que tots elsserveis farmacèutics s’han de cobrar iens hauríem de fer valer.

—Manresa té les farmàcies que li corres-ponen i estan ben distribuïdes?—No, gens. El que passa al centre his-tòric és una bestiesa. Entenc que lasituació ja ve d’abans de l’aprovació dela llei més recent sobre la qüestió, jaque no les haurien deixat obrir, però ésclar que l’actual situació no és ni lògicani raonable.


patrimoni ciutadàLluís Virós. Foto: Francesc Rubí

Juliol-agost 2015

Casa Lluvià

n dels edificis unifamiliars ambjardí més bonics de Manresa ésaquesta torre situada a la canto-nada dels carrers del cardenalLluch i de l’arquitecte Oms, atocar del Passeig. És una obrad’ignasi Oms i Ponsa construïda

entre 1908 i 1910, que està envoltada de duesde les millors obres modernistes de la ciutat: lacasa torra i el Casino.

ignasi Oms la va construir amb un llenguatgemodernista. Es tracta d’una casa de plantabaixa, pis i soterrani, amb una torre aixecadaen un dels vèrtex i amb coberta d’escates cerà-miques. Cadascuna de les quatre façanes té untractament estètic diferenciat, cosa que refor-ça la verticalitat del cos de la torre que forma lacantonada més oberta al jardí. a les façanes hidestaquen els esgrafiats del primer pis i ungran finestral amb balcó de pedra. Les obertu-res estan emmarcades amb pedra i les bara-nes del balcó són de ferro forjat. La façanaprincipal, que dóna al carrer de l’arquitecteOms, té els coronaments de cornisa esglao-nats. La construcció és de pedra i maó, i l’orna-mentació està feta amb relleus de pedra demotius geomètrics i florals, esgrafiats, ferro for-jat i ceràmica.

La casa era propietat d’uns fabricants sedersque durant el segle XiX van passar al sector de les vetes decotó. tenien una fàbrica de cintes al Passeig i encarregavenmolta feina a mans. L’edifici va estar força abandonat fins al1981, quan l’ajuntament el va comprar. Finalment el va res-taurar la delegació a la Catalunya Central del Col·legi Oficiald’arquitectes de Catalunya. La restauració ha modernitzatl’edifici i l’ha adequat als nous usos tot respectant l’estèticaoriginal i la major part dels elements històrics.

El catàleg de Manresa protegeix l’edifici de manera integralpel valor artístic i històric, així com per l’ús d’un repertori d’e-

lements decoratius modernistes propis de l’arquitecte Oms.també cal valorar que és una referència paisatgística en latrama urbana del primer eixample articulat a partir delPasseig. En resum, es pot dir que és un edifici que deixaempremta en la zona més burgesa de la ciutat.

U

PER SABER-NE MÉS:- BaRaUt, anton; BOVER, imma, «El Modernisme al Bages», a Dovella,núm. 3, Manresa, desembre de 1981.- LaCUEsta, Raquel, Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte: la consolidació delmodernisme terra endins. Delegació del Col·legi Oficial d’arquitectesde Catalunya a Manresa i angle Editorial, Manresa, 2009.

patrimoni ciutadà


Deu propostes culturalsper aquest estiu

Ramon aran Jordi Estrada

Una lecturaEnamorats de l’Audrey Hepburn,de Manuel Cuyàs (ed. Proa 2015)

Habitualment els articulistes, malgrat domi-nar un ofici complex i delicat, on convé con-densar amb poques i entenedores paraulesel que volen explicar, no són especialmentconsiderats literàriament. Crec que no és elcas de Manuel Cuyàs, col·laborador d’El Punt-Avui. Ens acaba d’obsequiar amb un llibrefresc, llegidor i suggerent que em complaurecomanar especialment als qui agradacomentar el món que ens envolta. Es tractad’un recull d’articles ben escollits i de capmanera aplegats de qualsevol manera, quetornen a reviure en un volum on demostra abastament les seves magnífiques dots d’ob-servador, amb un punt d’ironia fina i subtil.Una manera diferent i cinematogràfica –pot-ser d’aquí ve la picada d’ullet a la Hepburn,que il·lustra la portada i posa nom al títol– deviure i veure una realitat que només ell sapreflectir sense estridències i de manera ele-gant.

Antoni Daura és president del Gremi de Llibreters

Una visitaCeller abadal de santa Maria d’Horta d’avinyó

Per un preu mòdic podreu visitar un delscellers de més llarga tradició familiar delBages i de Catalunya i acabar amb un tast devins o fins i tot un esmorzar amb productesde la zona ([email protected]). al bell migd’un paisatge de boscos i de vinyes, s’alça elmas Roqueta, documentat ja al segle Xii. através d’un itinerari per les vinyes, amb unbon planter de barraques, recuperades irehabilitades, s’arriba al mas, on el visitantpodrà conèixer la història de la famíliaRoqueta –que l’any 1928 ja exportava vins al’estranger–, i el celler, amb unes instal·la -

cions modernes, dotades de les últimes tec-nologies per a l’elaboració del vi.

Robert Martí és presidentde la Confraria de Vins del Bages

Una pel·lículaArrels profundes,de george stevens (EUa, 1953)

No tan sols per a l’estiu, sinó per a qualsevolmoment que vulguis sentir-te ple de vitalitatsense haver d’anar a la farmàcia. Els bonswesterns van bé a tothora. La tensió entrepagesos i ramaders al Wyoming del darrerterç del XiX, en la mirada d’un nen que com-plementa la figura paterna i la d’una donaque fa el mateix amb la del marit, tots dos enla persona del pistoler que se sacrifica lluitantcontra la injustícia. gran partitura de VictorYoung. alan Ladd fa tots els esforços possi-bles per dissimular la poca alçada i a JackPalance no li feien cap gràcia els cavalls.

Manuel Quinto és escriptor i crític de cinema

Una obra de teatreAmor & Shakespeare

Del 17 al 19 de juliol es podrà veure al teatregrec de Barcelona l’estrena d’Amor&Shakespeare, un muntatge de guillem-Jordigraells realitzat a partir de diàlegs amorososextrets de les comèdies i les tragèdia de l’es-criptor anglès. al llarg d’una hora i mitja des-filaran davant els ulls de l’espectador les milcares de l’amor i les diverses formes amb quès’expressa la passió amorosa, amb la partici-pació de les primeres figures de l’escenacatalana actual: ariadna gil, Laura aubert,Mercè Pons, sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex

Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas i aleixalbareda. La direcció és del calafí Josep MariaMestres i la coordinació tècnica és a càrrecdel santvicentí Joan segura.

Rosa Clarena és membre d’El Galliner i responsable de

comunicació del teatre Kursaal.

Un museuEl museu dels Prats de Rei

M’agrada pensar els museus com a llocs,com a cruïlles de trajectes en el territori, eltemps, les persones... als Prats de Rei hi ha unmuseu que recull i presenta un petit territoriamb l’escalf i la cura del grup d’estudiosos iamants del lloc que l’han fet i el mantenen. sihi aneu des de Manresa, primer atureu-vos asant amanç de Viladés i, pensant en elscamins dels romans, arribeu fins als Prats.Visiteu el museu, passegeu pels carrers, bus-queu l’església, la capella del portal i mireu elllenç de mur ibèric al seu davant. i desprésarribeu-vos fins a la torre de la Manresana. Elmuseu us haurà donat l’eix d’un itinerariintens des del món ibèric a la guerra desuccessió. És obert el diumenge al matí, peròsi passeu per l’ajuntament de ben segur quetrobaran la manera d’atendre-us igualment.

Francesc Vilà és director del Museu Comarcal de Manresa

Un esdeveniment gastronòmicLes jornades de l’albergínia blanca

a finals de l’estiu Monistrol de Calders acullles jornades de l’albergínia blanca per pro-moure una varietat d’hortalissa que fins fapoc era pròpia tan sols dels petits horts delBages. Del 27 de setembre al 6 d’octubre, a

aquesta vegada hem demanat a diverses persones relacionadesamb l’art i la cultura deu recomanacions d’activitats i visites perals mesos de juliol, agost i setembre.

fila

cultu

ral

Monistrol s’impartiran conferèn-cies i els restaurants del poble ofe-riran plats a partir del producte.L’albergínia blanca -a banda queestem especialment orgullososper l’èxit estratègic de valoritzaciói promoció que en vam fer en elseu moment-, a més de maca,bona i melosa, és sana, econòmi-ca i adequada a una infinitat deplats estiuencs, des d’una truita aun babaganuix o mutàbal (puréfred cremós d’albergínia escaliva-da per untar amb torradetes). se’npot fer fins i tot una versió de foie-gras vegetal o fer-la a la marinera. Toni Massanés és director general

de la Fundació Alícia

Un festival de música Elles 2015 al mas de Sant Iscle

Després de l’experiència de l’anypassat, amb un gran èxit, hemdecidit repetir el festival Elles, queel 17 i el 18 de juliol tindrà lloc al mas de santiscle (Pineda de Bages). aquest certamen ésl’únic a Catalunya dedicat íntegrament acantautores. No és que en vulguem fer unaqüestió política relacionada amb el feminis-me, sinó que volem que sigui un element dediferenciació que ajudi a dinamitzar el terri-tori de casa nostra. Enguany hi ha set can-tautores en el cartell: sara Pi, Marion Harper,Clara Peya (amb Ferran savall), Mariona aupi,ariana abecasis, Lu Rois i Laia Rius. Volemque el festival relacioni artistes consolidadesi joves emergents. Per això organitzem el pri-mer concurs de cantautores Elles Festival,adreçat a les noves veus.

Albert Palomar és cantautor i programador del festival Elles 2015

Una mirada d’art del passatUn itinerari pictòric per les renovades salesdel Museu Comarcal de Manresa

El Museu Comarcal de Manresa acaba derenovar l’exposició permanent amb duesnoves sales de pintura. a l’espai dedicat aantoni Viladomat es poden contemplaralgunes de les obres més conegudes del quesol considerar-se el millor pintor català delsegle XViii. Especialment, les al·legories de les

quatre estacions. El pintor i escenògraf man-resà Josep Mestres Cabanes també hi estre-na una sala, que inclou paisatges, la famosasèrie dedicada a la catedral de Burgos i lesinstal·lacions que n’il·lustren la tasca al Liceu.L’itinerari pot continuar per les sales d’artbarroc, on hi ha dues teles espectaculars,recentment restaurades, sobre els fraresdominics. Es pot acabar amb dues al·legoriesa la sala d’art modern: les de la primavera i latardor fetes pel pintor noucentista antoniVila arrufat.Jordi Piñero és historiador, documentalista i

gestor de patrimoni cultural

Una ruta senderistaLes tines de la vall del Flequer (el Pont deVilomara)

Recomanem una passejada amb històriavinícola. La ruta de les tines, a la vall del

Flequer. Barraques de vinya depedra seca i grans tines amaga-des, on es feia el vi vora la vinya,ja que el transport del raïm eramolt dificultós. aquesta rutas’inclourà en un llibre de JordiPlanell i Marc Vilarmau. són 5,7km (una hora i vint minuts)amb un desnivell de 135metres. És especialment reco-manable a l’estiu fer-la per l’o-baga. Des del Pont de Vilomara,cal agafar la carretera BV-1124cap a Rocafort i, a l’alçada delkm 4, girar a la dreta per uncamí amb el rètol Oristrell i tines.Després de travessar la riera, hiapareix un aparcament i lasenyalització de la ruta.Pau Pintado és el president del

Centre Excursionista de laComarca del Bages

Unes quantes llegendesEl Festival de Llegendes de

Catalunya de sant Martí de tous

al poble de l’anoia de sant Martí de tous,des del 2010 que a principis de juliol hi télloc el Festival de Llegendes de Catalunya(FEsLLECat), amb l’objectiu de recuperar,potenciar i donar a conèixer històries i lle-gendes populars que coexisteixen arreudels Països Catalans. sant Martí es vantade ser un poble amb moltes llegendeslocals i és per això que vol exercir de puntade llança en la preservació de la històriamítica del país. El 4 i el 5 de juliol s’hi oferi-rà un programa molt dens, en el qualsobresurt l’espai dedicat als «racons de lle-genda» i el de «llegendes adulterades», enquè dos actors es dediquen a transformarles més conegudes. tots els actes són gra-tuïts.

És una recomanació d’El Pou de la gallina


Born, 24 - 08241 Manresa - tel. [email protected]

Àngel guimerà, 74 08241 Manresa tel. 93 873 38 82www.parcir.com [email protected]

Il·lustració: Anna Crespo


propostesMÚsiCa Marc Vilanova

A l’estiu tota cuca viua tria musical per als mesos de juliol i agostque tenim per endavant pateix les limita-cions de l’època per la quantitat de propos-tes als espais habituals, evidentment fora deles festes majors i festivals estiuencs. De tota

manera, cal destacar alguns concerts que de bensegur ens refrescaran les caloroses nits manresanesque ens toca sofrir durant aquestes dates. a l’espaimusical Voilà! hi podrem descobrir el grup Daràniapresentant el seu primer disc Les cançons de gener(dissabte, 4 de juliol, a les 24 h) i la formació de folktàntal (diumenge, 12 de juliol, a les 20 h). Canviantd’espai i fent cap en direcció al Kursaal, gaudirem dela visita del cantaor Miguel Poveda amb el seu reper-tori basat en la poesia i la copla (divendres, 10 dejuliol, a les 21 h).

CiNEMa Laura Vidal

‘Viaje a Sils Maria’ine dins del teatre o el teatre dins del cine,aquest és el joc que ens proposa Olivier assayasen endinsar-nos en les obsessions, dubtes i con-tradiccions de Maria Enders, una actriu ja consa-grada que s’instal·la al poblet suís de sils Maria,acompanyada de la seva jove assistent Valentine,

per preparar el seu retorn als escenaris protagonitzant l’o-bra que la va llançar a la fama, però aquest cop interpretael personatge que li feia d’antagonista la primera vegada:una dona madura arrossegada i torturada per un amormés jove amb final tràgic. Eldirector entrellaça l’obra queEnders prepara amb la pròpiarealitat de la protagonista, laque li diu que el seu momentja ha passat i que ha d’obrirpas a les més joves que araocupen el seu lloc, semprecomplicat per a les actrius queviuen sotmeses al judici delsaltres. Especialment brillant ésel moment en què l’actriupassa text amb la seva assis-tent i en el qual les línies que separen el teatre de la vidasón tan difoses que l’escena es converteix en un joc derealitats paral·leles que captiva l’espectador. tantBinoche com stewart juguen a posar-se una màscarad’elles mateixes per disseccionar el món de la interpre-tació i la indústria, però també per reflexionar sobre elpas del temps, i ho fan de manera magistral. somdavant d’una bella postal de miralls i ombres fascinantsper assaborir tranquil·lament, com la boira que silen-ciosament recorre la vall de sils Maria.

tEatRE Rosa Clarena

‘Els veïns de dalt’‘abonament de teatre de la propera tempora-da al Kursaal començarà el cap de setmana del26 i 27 de setembre amb la comèdia Els veïnsde dalt, la primera incursió al món del teatredel cineasta Cesc gay. Protagonitzada perPere arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi

Rico, l’obra tracta sobre lavida en parella, l’amor i elsexe, amb un to fresc idesenfadat, i s’allunya del’estil més dramàtic iíntim de les seves pel·lí -cules (A la ciutat, Una pis-tola en cada mano). Elsveïns de dalt poden serinspiradors de moltes coses i per a Cesc gay ho van serper escriure aquesta peça sobre l’inefable i inescrutablemón de la parella i les trifulgues que tenim tots plegatsquan vivim junts. El veïns de dalt es va estrenar al teatreRomea de Barcelona i, després de la gran acollida quehi va tenir, hi tornarà a partir del pròxim 11 de novem-bre. animeu-vos a venir a veure-la al Kursaal, quecomençarem la temporada teatral d’una manera frescai, sobretot, amb molt humor.

aRt Maria Camp

Propostes d’estiu a casaa som a l’estiu, i molts de nosaltres potser volta-rem per indrets del país, o d’arreu del món, ontrobarem propostes d’art de tot tipus. serà unabona ocasió per a descobrir-les i gaudir-les.Mentre siguem per casa, però, també tenimopcions. al restaurant Las Vegas hi podem

veure l’exposició Bellesa encarnada, d’Eduard Fíguls. Untreball fet a partir d’imatges extretes de revistes porno-gràfiques de les quals extreuel contingut sexual i morbósper oferir una mirada abs-tracta i impersonal del coshumà. a la Llibreria Papasseithi trobarem les fotografiesde Jordi Plana Pey del pro-jecte Mitologia, on ens ofe-reix una mirada renovada,espontània i a vegades cíni-ca, dels personatges de lamitologia clàssica. al CentreCultural el Casino es podràvisitar l’exposició de RamonMaria Jounou, guanyador del’edició 2014 del Premi d’artistes manresans (foto). alCaCis Forn de la Calç de Calders hi trobarem Crono -zones, una exposició i presentació del treball d’algunsdels artistes que al llarg de set anys han fet estada,recerca i producció creativa al centre. i recordeu que elMuseu Comarcal de Manresa obre tot l’estiu i hi podeudescobrir, entre moltes altres coses, la importantcol·lecció d’art barroc que conserva!

LL

JC


espai d’artMarina Berdalet

Sota la pell I


fa 25 anysJaume Puig

Tancaval’Auxiliar Tèxtil

l reportatge central de la revista, elaborat peranna Vilajosana i Montse ayala, es feia ressòd’un procés en què els empresaris, hereus sensevoluntat de reconvertir el negoci de la nissaga,l’havien condemnat a l’extinció, després de

quinze anys de baralles entre les tres famílies accionistesi de manca de gerència professional. Feia 110 anys queFrancesc santasusana i Codinach havia fundat l’empresade tints i acabats coneguda popularment com a Cal santo Cal santasusana, primer al carrer del Bruc i després a lacarretera de Vic.

El dia 6 de juliol, unes 300 persones s’havien manifestatpels carrers de la ciutat en suport dels treballadors fins ala plaça Major, on una representació sindical es va entre-vistar amb l’alcalde sanclimens i el regidor de treball,Jaume soldevila. Els demanaven que en cas de tanca-ment l’ajuntament creés una borsa de treball per ajudara trobar feina als 130 treballadors. El dia 1 d’agost es vafer pública la decisió del departament de treball, d’au-toritzar la rescissió de contractes dels treballadorsd’atM. Es tancava així un llarg període d’intents denegociació, que havia començat el 29 de gener, quan elcomitè d’empresa visitava l’alcalde per explicar-li lasituació crítica que vivia l’empresa.

El panorama teatralagustí soler Mas dissecionava a les pàgines de culturade la revista el panorama teatral manresà. Pel que fa ateatre de nova creació, el desaparegut dramaturg man-resà parlava de l’agrupació teatral Manresana, el gruparlequí, el grup del Casal d’avis de la generalitat, elCol·lectiu d’actors Manresans, el Farcell, l’Espantall, elJove Espantall, la innocentada de Manresa, el teatreMòbil o el desaparegut teiatru. soler Mas també deixa-va constància d’altres produccions com la innocentada

de la sagrada Família, els homenatges a gent del teatreper part de la Comissió Divina Pastora o el teatre esco-lar. Quant a l’arribada de produccions foranes, explica-va que llavors funcionava el teló, promogut perl’ajuntament.

L’Ajuntament compra el CasinoEl dia 27 de juliol el representant de la societat Casinode Manresa sa, Eduard Bosch, i l’alcalde sanclimenssignaven l’adquisició per part municipal de l’edifici delCasino, per cent milions de pessetes, a compte del preufinal que determinés la Junta Provincial d’Expro -piacions. El dia 16 s’havia precintat una part de les ins-tal·lacions de reciclatge de greixos animals d’antoniClosas al carrer de sant Joan d’en Coll, i el dia 30 lageneralitat autoritzava la instal·lació de l’hipermercatsol·licitat per la cadena Pryca.

El tancament de l’auxiliar tèxtil Manresanava ser un d’aquells episodis que la ciutat vaviure intensament. Els treballadors haviendut a terme un seguit d’accions prèvies:manifestacions, pintades, talls de trànsit... Lacrisi del tèxtil s’enduia una altra fàbrica his-tòrica, enmig de les tensions provocadespels conflictes amb una direcció erràtica.

E

Una imatge del conflicte a l’Auxiliar Tèxtil


crònica social

l 31 de maig i l’1 i 2 de juny del 1936, Manresa aco-llia el XViiiè Congrés Català d’Esperanto, organit-zat per la Federació Esperantista de Catalunya.

Faltava un mes per a l’inici de la guerra Civil i l’es-peranto, la llengua auxiliar internacional creada el 1887pel Dr. Zamenhof, gaudia d’un gran impuls dins la vida cul-tural republicana. L’esperantisme català tenia com a objec-tiu divulgar l’idioma com a segona llengua dels catalans,bo i mantenint la personalitat lingüística de Catalunya.

El moviment tenia un nucli actiu de seguidors a Manresa,que el 1922 havien fundat l’entitat Bela Espero (BellaEsperança) que, presidida pel mestre Josep albaigés, faci-litava l’ensenyament gratuït de la llengua. La federaciócatalana va elegir dues vegades la ciutat per celebrar-hi elseu Kangresejo anual: una el 1923 i l’altra aquesta de 1936,

moment en què el president de l’entitat esperantistalocal era el poeta antoni Muset.

La trobada va agrupar un gran nombre d’intel·lectualscatalans i de la resta del món i va comptar amb la parti-cipació de l’alcalde Francesc Marcet (ERC), que va rebreels congressistes en un acte al saló de plens del’ajuntament. a la imatge veiem el batlle (just a l’esquer-ra de la taula) inaugurant l’Exposició Esperantista quetingué lloc al grup Escolar Renaixença amb motiu delcongrés. a la seva dreta, amb posat distret i cigarret enmà, hi figura un jove amat-Piniella, aleshores secretaripersonal de l’alcalde.

Els cartells de l’exposició es fan ressò de la vocació uni-versalista de l’esperanto, que va quedar estroncada ambl’esclat de la guerra.

EFotografia: Arxiu Comarcal del Bages

Mireia Vila

El Congrés d’Esperanto de 1936


fanal de cua

La creu de La Cullaa creu de la Culla és, avui, una curiositat emblemà-tica de la topografia urbana de Manresa. Es trobaen un indret (just al costat de l’hospital i davant dela històrica casa de la Culla) per on tothom passatard o d’hora i gosaria dir que, sovint, fa de punt de

trobada. antigament, aquesta creu del terme (l’actual és unarèplica de l’original, el capcer de la qual és al MuseuComarcal) donava la benvinguda als visitants que venien pelcamí de Barcelona, una de les vies més transitades que arri-baven a Manresa.

L’any 1901 Jacint Verdaguer va escriure l’ú-nic poema de la seva obra de temàtica man-resana. Es tracta d’un poe ma dedicat aaquesta creu, una de les més antigues deManresa. Hi recreava, condensada en vintheptasíl·labs, una rondalla que possible-ment havia sentit a mossèn Magí Cornet iBalet (manresà, que va ser uns anys auxiliaralmoiner del marquès de Comillas), segonsla qual un pare i un fill, camí de l’hospital onhaurà de quedar-se el vell, s’aturen a des-cansar al peu de la creu. El vell recorda com,anys enrere, ell mateix va aturar-s’hi quanduia el seu, de pare, a l’hospital; aleshores elfill, penedit, decideix fer-se càrrec del proge-nitor i se l’enduu de nou cap a casa.

Com a estudiós acreditat de Verdaguer, elmanresà de Folgueroles Joan Vilamala coneixia bé el poe madel seu conterran i va decidir aprofundir en la seva base lle-gendària. El resultat va ser, primer, un ampli reportatge a larevista Dovella, i, més recentment, un petit volum (La Creu dela Culla) que, publicat per Zenobita, permet conèixer les ver-sions de la història. L’aportació de Vilamala no és tan sols lad’aplegar variacions disperses d’aquesta rondalla. En realitat,la principal virtut del volumet és el fet que reivindica, i difon,l’existència d’un relat popular pràcticament oblidat. així, abanda del poema de mossèn Cinto, Vilamala reprodueix tex-tos de finals del s. XiX (de Joaquim sarret i arbós, NorbertFont i sagué i Jaume Maspons) o de la primeria del s. XX (deMarian Vallès, ignasi Ribera i Enric Casassas), i n’afegeix tresde propis: una versió en prosa, una altra en vers i (com nopodia ser d’una altra manera, en tractar-se de Vilamala) l’au -ca de la Creu de la Culla, amb dibuixos de Jaume gubianas.

LNota de lectura

erran soldevila exercí com a lector de literatureshispàniques a la Universitat de Liverpool de 1926 a1929. Durant aquest temps anà escrivint, en formade dietari, la seva visió i experiència de l’estada aanglaterra. El resultat va ser Hores angleses, llibre

modèlic de la prosa catalana, a més del seu valor com adocument d’època i de consideracions que transcendeixenels límits del temps.

El 2 de març de 1927, soldevila ens assabenta que el País degal·les havia celebrat el dia abans una sèrie de festes en

honor del seu patró sant David. aquell any,en el sopar nacional gal·lès hi prengué partun polític eminent i conterrani: Lloydgeorge, liberal radical, impulsor d’impor-tants reformes socials, ministre en decadèn-cia després d’haver reconegut la Repúblicad’irlanda i per la seva política antiturcadurant el conflicte grecoturc.

La ràdio va propagar el discurs. soldevila elcomenta i en cita textualment alguns frag-ments. El polític sabia, doncs, que s’adreça-va a tot anglaterra, Escòcia i irlanda. Vacomençar parlant en gal·lès. Després passàa l’anglès dient: «Em plauria de parlar en elllenguatge de sant David, però penso quefaré un millor servei al país de gal·les si parloen el llenguatge dels gentils».

El tema del discurs va ser una defensa de les petites nacio-nalitats començant per la seva pròpia: «Hi ha certes gentsque ataquen sempre les petites nacionalitats. Escriuen comsi n’hi hagués massa. són com aqueixa mena de gent queescriuen periòdicament als diaris per dir-hi que hi ha massagossos i insisteixen perquè tots els gossos siguin mortsexcepte el propi». «La prova suprema que una nació és aptaper a viure és aquesta: que hagi pogut, a través de les edats,sobreviure a l’opressió, a la tirania, i a les forces desintegra-dores que treballen per la destrucció d’una nacionalitat.»soldevila diu que s’associava als grans aplaudiments i li doliano poder-li transmetre de manera directa «l’expressió soro-llosa de la meva conformitat». Per entendre bé aquesta reac-ció cal recordar que, en aquells moments, Catalunya patia elflagell de la dictadura de Primo de Rivera.

F

Llorenç Capdevila Lluís Calderer

Dani Hernández Massegú


i ha gent amb unacapacitat per ald e s d o b l a m e n tindiscutiblementmés gran que el

de la C-55. És el cas de toniLlobet, l’home de la real politika Manresa que, en el seu dia,els prohoms convergents vanapartar del lideratge munici-pal –alguns dels quals hi handeixat l’hereu, afortunada-ment, amb una visió menyscasposa– i que, a la llarga, hademostrat ser el més capaci-tat per a la pràctica políticadels actuals regidors de CiU ala ciutat. L’home té capacitat,però, és clar, el dia té nomesvint-i-quatre hores i les set-manes tan sols set dies. Femnúmeros. Llobet, a dia d’avuiés, primer tinent d’alcalde del’ajuntament, regidor d’En -senyament i Univer sitats, re -gi dor d’Habitatge i, per da -munt de tot, director generalde Centres Públics del depar-tament d’En se nya ment. Déun’hi do!

Des de l’època d’acapara-ment de cadires de la dona deMontilla i de la malauradaCayetana de alba no coneixí-em ningú amb tants títolsnobiliaris. Ja diu el refranyerque, de vegades, a l’hort i a la vinya al’hora no s’hi pot ser. La situació ésproducte de la muntanya russa queviuen els grans partits i CDC en parti-cular. a Manresa, els convergentshan hagut de formar govern ambnomés nou regidors i el cartipàs s’ha

hagut de repartir estratègicament. Hiha tant regidor de plàstic que algunsartefactes els ha d’intentar desacti-var algú amb capacitat. Per altrabanda, amb el 27-s a l’horitzó, el càr-rec de Llobet a Bar celona pot tenircerta interinitat, igual que la pacièn-

cia de l’alcalde Junyent havent d’arri-bar a acords constantment amb Es -querra. Ves que, una cop alliberat deresponsabilitats a Ensenyament, l’e-tern segon, el cervell gris de la candi-datura, no acabi agafant el toro perles banyes.

ELCULDELPOUREVISTA D’OPINIÓ I OPINIÓ JULIOL-AGOST 2015 - NÚM. 217

HEl superdirigent

Maria Picassó


BUGADA AL POUContra la depilacióJa us dic d’entrada que tots els extremssón dolents. El neofeminisme fomenta lalluita per l’aniquilació del patriarcat a lessocietats occidentals i la dictadura delmaterialisme que contribueixen al cultedesmesurat al cos i als clixés del capitalis-me més agressiu. Per això, cada cop hi hamés campanyes de firmes de roba queutilitzen models de talles més comunes ifins i tot de talles grans. L’objectiu, preci-sament, és acabar amb els clixés. Ja fa untemps, va fer fortuna una frase pintada apersianes i façanes de botigues de robaper a dona –gairebé sempre de la factoriainditex, per cert– que afirmava «Novolem barbies, volem barriguitas», enal·lusió a aquella nina amb panxeta quees contraposava a la teòricament perfec-te Barbie de la nord-americana Matel. Lalluita del feminisme continua amb d’al-tres objectius. Ho demostra la rectificacióde l’anunci d’un centre de depilació quepubliquem i que va aparèixer en la mar-quesina de la parada d’autobusos del car-rer d’Àngel guimerà. «Et volem peluda»,diu, alhora que intenta dibuixar pèls a lamodel que posa per a la campanya.aquesta reivindicació podria molt benser la segona part de la barriguitas. araque, ben mirat, el fons de la reivindicacióno seria el mateix. Ja estic d’acord que esdefensi una dona sense complexos, però,d’aquí a reivindicar el pèl femení a capa iespasa com ho feien algunes hippies delMaig del 68 n’hi ha un bon tros. Entrealtres coses perquè la depilació ja ha dei-xat de ser una pràctica estrictamentfemenina i els avantatges higiènics derasurar certes parts del cos són evidents.

Errors imperdonables Continuant amb el sector de l’estètica, nohe pogut evitar publicar aquesta foto enquè es veu un anunci a l’aparador d’unestabliment del mateix carrer guimeràon diu que: «Els colors tenen un llenguat-je, crea el teu.» El lema apel·la al ventallcolors dels pintaungles d’una firma inter-nacional francesa de productes cosmè-tics. a veure, jo ja puc entendre que elcatalà té algunes normes una mica com-plexes i que hi ha molta gent que no haestat escolaritzada en l’etapa de laimmersió. ara bé, a part que sempre espot recórrer als diccionaris –els normatiusi de referència es poden consultar enlínia–, la regla d’ús de la combinació de lag i la j amb les vocals en català és idènticaque la del castellà. O sigui que l’error ésimperdonable i fa molt mal d’ulls. ah! i lacondemna és doble si l’expositor de labotiga ha arribat externament i l’errorestà multiplicat a altres establiments delpaís. Un fet que no m’estranyaria gens.

Culs de mal seientContinuo amb les misèries urbanes ambun cartell casolà que hi ha enganxat enun dels graons del supermercat de lacadena Charter del carrer d’alfons Xii, alxamfrà amb el carrer de talamanca. Elspropietaris, cansats de veure com la gents’asseia al costat de l’entrada de l’establi-ment a beure’s o menjar-se el que hihavien comprat, no van dubtar a engan-xar la consigna que veieu, en retoladorverd. Però potser, al cap d’una estona,van pensar que havien estat massa con-

tundents i van afegir-hi amb boli, méspetit, «gracias por escuchar. Charter.Consum». Evidentment, les coses ditesamb educació sempre acostumen aentomar-se millor.

Embelliment espontaniJa m’imagino que el que devia passar alsupermercat és que, a la vorera, hi devienquedar llaunes i papers que embrutavenl’accés a la botiga. i a Manresa, una de lescoses que hem de revertir urgentment ésla imatge degradada del centre històric.Potser amb aquest objectiu, alguns ja fancontribucions espontànies a l’embelli-ment d’algunes zones. És el cas de lesbaranes del capdamunt de la baixadadels Drets. Una comerciant de la zona hapromogut aquesta iniciativa que mos-trem a la imatge i les ha folrat de peces deganxet. L’acció no és aïllada ni genuïnade Manresa. Una simple cerca al google,l’enciclopèdia de la modernitat, us expli-carà que aquesta pràctica entronca ambun idea consolidada a altres punts delplaneta. En un blog hi he trobat la segü-ent definició: «El yarnbombing» –es veuque la cosa es diu així– «neix com a movi-ment artístic fa uns desena d’anys aHolanda per reivindicar l’ús d’elementscom la llana i recordar que cosir o fer gan-xet també pertany als nostres temps. Esconsidera una forma d’art urbà menys

QUiNtÍ tORRa CORDONs


invasiva que els grafits, ja que consisteix acobrir els espais i elements de les ciutatde peces de punt o ganxet. L’objetiu ésprotestar de manera pacífica, tot omplintels carrers de color i bellesa». Doncs mira,evitar pintades a discreció i donar colorem sembla molt bé.

Morros internationalL’amic Joan Morros gaudeix de la sevajubilació i, sempre que el criden, parla del’experiència de recuperació del teatreKursaal. aquest cop, la petició va venir delluny. Concretament de la UniversitatFranz tamayo de santa Cruz de la sierra,Bolívia. així, doncs, com testimonia lafotografia, el Joan va vendre Manresa almón el 20 de juny. La sorpresa va ser que

la xerrada va despertar l’interès d’algunscatalans residents a santa Cruz, entre ellsel pintor Oriol Moragas, nascut a Barcelonai resident a Bolívia des de fa anys.

Una estelada a BolíviaLa xerrada del Joan Morros va emmar-car-se en una visita que un grup d’alum-

nes i professors d’animació socio -cultural i turí stica de l’iEs guillem Catà–on el Joan ha fet de mestre del cicledurant molts anys– van fer durant vintdies a Bolívia. Entre altres destinacions,el grup va ser al salar d’Uyuni, un delsespais més turí stics del país, on vanaprofitar per penjar una estelada alcostat de les banderes d’altres païsosd’arreu del món. Ho podeu veure a lainstantània.

DES DE LA BUTACA D’EN VOLTAIRE

a realitat del dia a dia em força acanviar de tema, i és que dosmesos de Pou de la gallina,encara que sigui l’estiu no s’hande desaprofitar, per pensar!

imaginem-nos un país africà, una migsomorta guerra, la foscor de la nit, un

grup de nadius i cooperants sopant almig del no res, sense llum, sense forqui-lla ni ganivet ni cullera; sense veure elpeix de riu que estava a l’estri que ensfeia de plat, i de cop i volta un delscooperants, europeu, deixa anar algunacosa semblant a: «això és vida, tornar ales arrels ¡ a allò veritablement real!«.Vaig quedar-me de pedra: el desenvo-lupament anava en direcció a la millorade condicions o a un retorn a condi-cions ni higièniques ni útils. Què c… hifèiem allà?

aquest tipus de plantejaments tenenel seu risc i ho relaciono amb la tris-

ta mor d’un infant pel bacteri de ladiftèria, una malaltia preveniblemitjançant la vacunació. Ens

hem acostumat tant a tenirun bon nivell de salut que no

pensem en el que ha costatarribar-hi.

Hi ha un moviment, científicque ens parla de la medicina

basada en l’evidència, moltesvegades contraposat a un altre

moviment basat en la vidència.

Falsos profetes que sense cap, anàlisi niprova científica ens parlen dels perillsde la medicina. Medicina n’hi ha una, nialternatives ni naturals (si ens mengemun bolet, natural i verinós, ens mori-rem… naturalment).

L’esperança de vida al néixer aCatalunya (2013) és de 80 anys per alshomes i 86 anys per a les dones. No estàgens malament. Els xinesos estan a 74els homes i 76,5 les dones; per cert, amig segle XX, a la Xina, era de 42 i46anys, respectivament. La progressivainstauració d’una medicina avançada ibasada en les evidències científiques hideu tenir a veure amb aquesta evolu-ció? No fotem conya amb la salut i, ja depassada, amb la sanitat! Falsos profeteshan de ser allunyats del temple de laciència, com li va dir l’incommensurableUnamuno (Don Miguel) al feixistaMillán astray: «¡Esto es el templo de laciencia!».

Recomano per a l’estiu la lectura del lli-bre Medicina sense enganys, de J.M.Mulet. Ens farà, a tots plegats, més savis.

L’HOMENOt DE La PiPa

LUna vegada més


TANTA ROBA I TAN POC SABÓ

VA COM VA

JaUME gUBiaNas

LLUM DEgÀs

ixí és com titulava el diari Manresa el reportatgesobre el rodatge de Campanades a mitjanitd’Orson Wells, en l’edició del 20 d’octubre de 1964.aquesta pàgina, formada per una entrevista ambel cap de producció, una crònica d’unes quantes

hores i quatre fotos signades pel fotògraf del diari, Quintanatorres, informa que el rei, interpretat per l’actor John gielgud,fuma entre presa i presa, i que els deu dies de rodatge es tra-duiran en 15 minuts de cinta, el castell de Cardona pertany alMinisteri de l’Exèrcit, la col·legiata al Ministeri d’Educació, ique director i actors faran nit en un hotel de Berga i no pas encap de les dotze habitacions reservades per al personal cine-matogràfic, tal com anunciava en portada aquest mateixdiari, l’endemà que a la seu s’hagués celebrat un ofici solem-ne amb motiu de la festa del Pilar, presidit pels caps de laguàrdia Civil i de Correos y Telégrafos.

aquest setembre, coincidint amb el centenari del naixementdel director i guionista estatunidenc, al Centre Cívic de

Cardona seran exposades setze fotografies efectuades perColita durant el rodatge de la pel·lícula. aquestes instantà-nies, publicades a la revista Fotogramas, tornaran a veure lallum cinquanta-un anys després d’haver romàs arxivades al’ombra de l’hemeroteca.

Ps: El col·lectiu manresà de Quaderns de taller el 1987 vadedicar un monogràfic al director de Campanades a mitjanit.

A‘Silencio, se rueda’


QUI NO CONEIX... LO GAITERDEL CALDERS

EL sENYOR RaMONiL·LUstRaCiÓ: MaRia PiCassÓ

a les eleccions a batllea Badalona i Madridsembla que han posat a ratllael PP. Que divertit!

aquest cop a Badalonahan fet fora l’albiol.això ni ho fa en Maradona.Ha estat un magnífic gol.

a València, han fet netejai en el nou ajuntament.La Rita ja no hi cueja. L’han aviada. Bon vent!

amb la cua entre les cames,se n’ha anat també en Bauzà. ¿No haurà anat a les Bahamesamb la Rita Barberà?

a Barcelona, a n’en triasha desplaçat la Colau.Pel que sembla vénen diesque no ens mancarà sarau.

i a Manresa altra vegada ens governarà en Junyent, ja que l’esquerra assenyadaun cop més ha dit amén.

Per poder tapar una esquerda,en Rajoy ha tret en Wert.Ha canviat pets per merda?Molt em temo que és ben cert.

Diuen que el Procés s’encalla,que sembla una olla de grills.Fent tal com fa la canalla.superarem els perills?

...

Permeteu-me, gent, que acabiaquest cop amb un sonetque he dictat com ho fa un avi.Ja vaig pels seixanta-set.

...

La vida són quatre diesi ja en portem tres i mig. si no fas el que fariesper més que en sentis desig,

tingues molt clara una cosa: que amb la fila que ara fasja fas molt si no fas nosai segueixes el compàs.

tu però, vés fent la teva;si amb la mà sobre l’estevahas llaurat la mar de bé,

no deixis de sembrar i batre. La vida és com un teatre.tots hi tenim un paper.

uan dius Aloy a Manresa, te’nvénen un grapat al cap. i és queen un parell de dècades elmatrimoni aloy-Bosch va su -mar fins a sis criatures, totes llar-

gues i entenimentades, des de la gran –laDolors– fins al darrer, que és ell, l’Enric. i ésclar, qui se’n recorda del xic? Doncs això, alcostat del Josep Maria o del Quim, de l’Enricse’n parla poc, i ell mateix no és pas demena xerrameca. senyor dels seus silencis,va descobrir la inclinació de ganàs, quantreballava d’administratiu a la generalitat:aleshores va emprendre estudis de Dret i java ser un no parar. advocat al departamentde Política territorial, anys a venir guanyàplaça a l’Àrea d’Urbanisme de l’ajuntamentde Manresa. i encara és allà, fet un home demolts possibles. i fins fa classes de Dretpúblic a la UOC! Perquè al costat del Dret hité l’Esquerra: vet-ho aquí que l’Enric se’n vafer militant quan ERC era el partit dels avis,i eren avis tots els que es trobaven enaquell local de sobre l’Orxateria -aleshoresque en Pep Huguet encara era mig marxis-ta i amb en Colom no havien rumiat el

Enric Aloy, tàctica i harmonia

rellançament de les sigles. No res, que l’Enricen trenta anys de militància per la indepen-dència ha conegut Hortalà, Colom, Carod,Puigcercós, Junqueras... i sempre amb res-ponsabilitats arreu però –compte!– tambésempre fent suport, posant-hi feina i idees. Enun lloc discret a totes les llistes. Fent anar lamàquina, cargolant o desembussant. atentals detalls i amb una bona memòria. Potserper tot plegat l’Huguet–ara ja socialdemòcra-ta i honorable conseller– el va nomenardirector de l’agència Catalana del Consum i,del 2006 al 2010, secretari general del depar-tament d’innovació, Universitats i Empresa. i,doncs, ell també va servir el tripartit! i sí. Quepotser això vol dir no tenir entranyes? i ara!Precisament aquest reboll de sis germansprofessa una incommensurable devoció pelsBeatles, pelegrinatge anual inclòs. i és això,aquesta passió per la música –més enllà delviolí infantil, l’edat l’ha especialitzat en bai-xos– allò que el reconcilia amb la Humanitat:escolteu-lo en qualsevol concert dels 4Cat idescobrireu que aquell esguard no és pasmetàl·lic: l’Enric canta i està content. i alesho-res somriu.

Q


EPITAFI ELCULDELPOUMOssÈN gUDiOL

envolguts manresans i manresanes, fidels totsals designis de l’altíssim: que llarg se li farà elmandat a Valentí Junyent! N’hi ha –de moltmalpensats– que dubten que l’acabi. ara,que si passa alguna hora a la Diputació on no

s’haurà de barallar amb ningú, potser obté el tempssuficient per relaxar-se. Esquerra ha lligat el govern dela ciutat de mans i peus. a fe de Déu que no seré joqui valori si aquesta és la millor manera d’administrarla ciutat en els pròxims anys... Però, esclar, el cartipàsha caigut com una llosa entre els nou regidors con-vergents, alguns sobrecarregats d’obligacions i ambmol males peces al teler. Junyent, acostumat a des-patxar les grans decisions a l’alcaldia amb la complici-tat de Francesc de Puig i el vist i plau econòmic de l’e-tern Josep M. sala, ara s’haurà d’acostumar a fer cons-tants reunions de la comunitat de veïns i programarles derrames amb total consens. i, per Déu, això no ésgens fàcil quan s’està acostumat a gerenciar a discre-ció i es dóna per entès que, encara que no et riguintotes les gràcies, ningú discutirà les teves decisions.Una mena de magnanimitat divina que ben podríematribuir als designis que marca Nostre senyor amb

tots els respectes que em mereix la seva glòria eterna.ERC és la frontissa. O, millor dit, la pinça que pessigael voraviu tot i que hi ha firmat un acord previ i elsgrans eixos ja estan determinats. ara bé, les atribu-cions dels regidors les ha designat l’equip de governmateix i, amb el que hi havia, s’ha fet el que s’hapogut. Clar que, mal m’està el dir-ho i que Déu emperdoni, en aquest cas fer el que es pugui no serà sufi-cient. alguns no es poden permetre mig mandat perapamar la situació i, a part que Manresa necessitaactuacions contundents i ràpides, ja hi haurà qui s’en-carregarà de subratllar-ne estirabots i incompetèn-cies en el minut zero. No sé pas si Déu Nostre senyorels donarà prou paciència per aguantar quatre anysmolt durs. O, el que és el mateix, una acció política enquè notaran l’alè rere del clatell dels republicans. sianeu al web de l’ajuntament i mireu les entrades delsregidors i regidores, els seus perfils i les seves atribu-cions en la distribució del cartipàs n’hi ha que, a lafoto, ja fan mala cara i ja s’imaginen l’últimàtum queels hi faran si no encaminen bé les coses. Déu vulguique, entre tots, prenguin el camí bo i, tant l’oposiciócom els ciutadans, hagin de ficar-hi cullerada.

Plis, plas, cartipàs

B

Reciclant el paper i el cartró faig un passeig cada dia! Ni la distància ni l’edat són excuses per no reciclar.Amparo Moreno

Recorda que el blaués per als envasos de paper, cartró, revistes i diaris.

#pqreciclem

Amb la col·laboració de:

Per més informació:[email protected]

O�cina Jove del Bages (Espai Joan Amades): C/ Sant Blai, s/n. Telf. 93 877 13 60

Segueix-nos al twiter: @ManresaJovewww.manresajove.cat

Caminada a CollbaixConeixes el turó més alt que hi ha a Manresa? Vine a descobrir-ho de nit... Avituallament a dalt el cim

DATA: Divendres 3 de juliolHORARI DE SORTIDA: 19.00 hLLOC: Sortida i arribada al pavelló Vell CongostPREU: GratuïtCAL PORTAR: Roba esportiva, calçat per caminar, aigua, motxilla i frontalCal inscripció prèvia

Master class de hip-hopVols aprendre estils de hip-hop i street dance? Vine i apropa’t a la dansa urbana!

DATA: Dimarts 7 de juliolHORARI: De 9.30 a 12.30 hLLOC: Casal de Joves la KampanaEDAT: A partir de 14 anysCal inscripció prèvia

Categoria individual i per parelles. Premi sorpresa!DATA: Dimecres 8 de juliol (individual) i dijous 9 de juliol (dobles)HORARI: De 17.30 a 21 hLLOC: Plaça GispertPREU: Gratuït Edat: A partir de 14 anysCal inscripció prèvia

Torneig manresà de ping-pong

Botifarrada popular i música amb el DJ SanfreedonianDATA: Dissabte 4 de juliolHORARI: De 22 a 24 hLLOC: Plaça MajorPREU: 3 euros la botifarra

Festa setmana jovei botifarrada popular

DATA: Dimecres 1 de juliolHORARI: 18.30 hLLOC: O�cina Jove del BagesPREU: GratuïtCal portar una samarreta vella

D’una samarreta vella a un look de festa (taller de costumització i videofòrum)

Llença’t a la sorra!! Els equipshan de ser mixtos, mínim de 4 personesCATEGORIES: Vermells: equips que no juguen habitualment a vòleiBlaus: Equips que juguen habitualment a vòleiDATES I HORARI: De dilluns 29 de juny a divendres 3 de juliol de 19 a 24 hDissabte 4 de juliol de 9 a 22 hLLOC: Plaça MajorPREU: 10 euros per personaEDAT: A partir de 16 anysCal inscripció prèvia. Places limitades

IX Torneig de Vòlei platja

Es fa de nit al carrer del Balç... Els homes llop han matat al rei Pere III. Vine a jugar i a descobrir el misteri!DATA: Diumenge 28 de junyLLOC I HORARI: Carrer del Balç a les 18.30 hPREU: Gratuït EDAT: A partir de 14 anysCal inscripció prèvia

Joc de rol:L’home llop medieval

ManrusiònicaFestival de música electrònica de la Catalunya central.Vermut electrònic i sessions de música, mapping sobre l’escenari i moltes més sorpresesDATA: Dissabte 27 de junyHORARI I LLOC: De 12 a 20 h vermut electrònic al Parc de la SeuDe 19 a 02 h escenari Manrusionica a la Plaça de la Reforma

T’agrada el �tness? Vols moure’t a ritmes llatins? Vine a provar-ho!DATA: Dimarts 30 de junyHORARI: De 9.30 a 12.30 hLLOC: O�cina Jove del BagesPREU: Gratuït EDAT: A partir de 14 anysCal inscripció prèvia

Master class de zumba

I Concurs Instagram Manresa JoveParticipa del concurs Instagram etiquetantla fotogra�a del teu estiu a #estiumanresajove.Consulta les bases al web:www.manresajove.catDATES DE PRESENTACIÓ: Del 20 de juny al 14 de setembre. El jurat emetrà el seu veredicte el 21 de setembre. Premi a la millor fotogra�a

TallersCampus vòlei platjaVols divertir-te aprenent a jugar a vòlei, practicar els sacs, la planxa i molts estils més? Aquest estiu pots fer-ho a la pista de vòlei platja de la plaça Major. T’ho perdràs?DATES: De dimarts 30 de juny al divendres 3 de juliolLLOC I HORARI: Plaça Major de 9.30 a 12.30 hPREU: 20 euros per personaEDAT: A partir de 12 anys. Cal inscripció prèvia

TeatreT’agrada et teatre? Ets seguidor de Big Bang Theory? Vine i converteix-te en un dels seus actors o actrius!LLOC I HORARI: Sala Els Carlins de 10.30 a 13.30 hPREU: 20 euros per personaEDAT: A partir de 14 anys. Cal inscripció prèvia

7mana d’aventuraBTT, escalada, caiac, cursa d’orientació, esports... i molt més!DATES: De dilluns 6 al divendres 10 de juliol LLOC I HORARI: Casal de Joves la Kampana, de 9.30 a 12.30 hPREU: 20 euros (per lloguer de material)EDAT: A partir de 14 anys. Cal inscripció prèvia

ORGANITZA:

COL·LABOREN:

CO

NS

EL

L D

E S O L I D A R I T A T DE

MA

NR

ES

A

esessorpre’’esce lmapping sobr

ònic i sessions de músictrermut elecV.altrena cytalunaCa elecal de músicestivF

anicòisuanrM

videuD’u

HOR

AATADes més enari i moltesc

a, ònic i sessions de músic

a de la ònictra elec

)umròfodeivóicatzimutcosderelltata (seffede

okolunaallvetaerarrrsamaun

h03.81:IRAHOR

loilue js 1 dercemiD:TA

ó

srlealTTal

amrofea Re ldi Mrances2 h e9 a 0e 1D

t eumre2 a 20 h ve 1DC:OL L IRIAORH

e j7 de 2tbassiD:TAAATAD

esessorpr

diemeopllemohL’:olrdeJoc

ine a jugar i a descVerei Pt al rtahan maer del Barrs fa de nit al cE

alCEURP

LOL

LOL

ORH

AD

vituallamenAanrM

oneixC

Caa çaa Pla a lcinoisurnai M

uea Se lc dral Pc ainòrtcelt e

ynue j

lavdie

eri!obrir el mistine a jugar i a desce III. er

ls homes llop ... Ealçer del B

lale vateraram s unaartro palttuïarG:EU

segal Bee dvoa Jnic�O:CLO

ongo Clle Vlóleva pl aadabrir a iaidtorS:CLO

h00.19:ADITOR SE DRIAOR

loilu j de 3serendivD:TAAATA

t a dalt el cimvituallamen... obrir-ho de nitine a descVesa? anr

ó més alt que hi ha a es el turoneix

xaibllCoaadaminCa

tsongo

...

reateTTe

inlaC. syn2 ae 1r ditraA pT:AAT:DE

anosrer pes poru20 e:EURP

e 9r dojaa MçaPl: IRAROC I HOLL

y anue j0 ds 3trami dDe:SETAATD

a pe la djttjali pelòe va dtsia plsés mlitss etloa i mxnala pl

, scasnt a jenerpte a-ritrevis dloV

tjaòlei plaampus vC

srlealTTal

iavrè póicipcrs in

0 h3.20 a 13.e 9loilue js 3 derdnevil dy a

às?dr’ho perT. rojaa Mçala po a h-res f etou pitst eseu? Aqs

s lr eacitcar, pielòr a vagunt a j

iavrè póicipcrs inlaCn4 ae 1r ditraA pT:AAT:DE

ttuïarG:EURP

erraC:RIARO H ICOLL

de8 2ngeemuiD:TAAATAD

ine a jugar i a descV

deorneigTIX

ue qspiuq e:sllemerV:SERIOGETAATC

, mínim de 4 posthan de ser mixa!! Et a la sorr’aLlenç

biFe

HOR

AATAD

amBo

aCguai

AC

RP

syn

0 h3.8s 1eç a llal Ber dynu j de

eri!obrir el mistine a jugar i a desc

tjaapleiVòl

ileò v attenmlautiba huenug j no

ersones, mínim de 4 pls equipsa!! E

rlaupopadarraotifbveojnamaetsatsFe

4 h2 a 2e 2D:IRAHOR

loilue je 4 dtbassiD:TA

iannodeeanfr SJ Dl ebamacúsi m irlaupo padarrafitBo

iavrè póicipcrs inllatnro f ialilxot m,agu

mar cet paçla, cavitropsa eboR: RATROL P

ttuïarG:EU

p

, rr, anim

ongo

delo ls levoe Jl dasaC: IRAROC I HOLL

erdnevil ds 6 anllui de D:SETAATD

!és mltoma dsru, ccaia, cadalacs, eTT, eTB

aturenva’7mana d

l ia. Csyn4 ae 1r ditraA pT:AAT:DE

anosrer pes poru 20 e:EURP

s dnilras Cla Ela S:IRAROC I HOLL

n dn ute e-xiterevnoe i cniVuges st? Eertat tea edarga’T

reateTTe

l0 h3.20 a 13.e 9, danapmaa K

l oilue j0 ds 1e

. i ..strops, eóicanteiro’a d

aivèró picpircsn

0 h3.30 a 13.0e 1s d!suirtcs o arotcs aues slen d? yroehg Tnag Bie Br dodiu

cno cle dipaictarP

rtagsnIsuroncCI

. Plaivèró picpircsnl iaCn6 ae 1r ditraA pT:AAT:DE

er pes poru0 e1:EURP

rojaa MçaPl:CLOL

l doilue je 4 dtbassiD4 h9 a 2e 1d

y a dnue j9 ds 2nullie dD: IRAROS I HETAATD

gue jus qpiuq: EsualBue qspiuq e:sllemerV

EURP

LOL

DE

LOL

ORH

AD

urdanc

ols aprV

Ma

tanteuqit eamragtsn Isruc

veoJsaeanrMamr

sedatimis lcea. Plsyn

anosre

2 he 9 a 2l d

l oilue js 3 derdneviy a d

ielòt a vnemlautiban heugileò v att aenmlautiba huenug j no

a rrafitoa bs loru3 e:EU

rojaa MçaPl:CLO

syn4 ae 1r ditraA pT:AAT:

anaamp K lasevo Je dlasaC:CLO

0 h3.20 a 13.e 9D:RIAOR

loilue js 7 dtramiD:TAAATA

bana!t a la dansa ’opaine i aprVe? danc

eet -hop i stre estils de hipendrols apr

phop-hideasslcertsMa

eet

l ia. Csyn4 ae 1r ditraA pT:AAT:DE

deuerglo lerp (soru e0 2:EURP

ORGANITZA:

aivèró picpircsn)larieta m de

ORGANITZA:

r. Perbmetee s1 dl 2et earul j. Eerbmetee sd

ÓICATNESERE PS DETAATD

vjoasrenam.wwws aesas bea ltlusnoCvojasenramiutse#el tea d�argotoa fl

cno cle dipaictarP

deasslcertsMa

ine a prVtins? ritmes llaada el �tness? agr’T

oTTor

adE

EURP

LOL

HOR

jidAATAD

emi sorprrPaC

aCDE

a�argotor follia mi a lmere tcidereu vel sà ertemt e

4 l 1y anue jl 20 de D:

t.caev:bel ws a

.evu a itsu ee

tanteuqit eamragtsn Isruc

abmzu

ar-ho!voine a prt a ’eols mourVada el �tness?

ngo-pingpdeàseanrmgineor

syn4 ae 1r ditraA p: ta

ttuïarG:EU

trepsia GçaPl:CLO

1 h0 a 23.7e 1D:IRAHOR

)sledob (loilu j de 9sou) i laudividnil (oilue js 8 dercemiD:TA

esa!emi sorpr. elleser paregoria individual i pta

iavrè póicipcrs inlsyn4 ae 1r ditraA pT:AAT:

COL·LABOREN:

COL·LABOREN:

DE

MA

NR

ES

A

TAS O L I D A R I T

DE

ON

SE

LL

C

iavrè póicipcrs inlaCn4 ae 1r ditraA pT:AAT:DE

ttuïarG:EURP

ee dvoa Jnic�O:CLOL

20 a 13.e 9D:RIAORH

e j0 ds 3tramiD:TAAATAD

ine a prVtins? ritmes lla

aCadE

syn

segal Be0 h3.

ynue j

ar-ho!voine a pr

iavrè póicipcrs inlsyn4 ae 1r ditraA p: ta

vesajo.manrwww: @Merwit-nos al tegueixS. 93 877 13 60elfTTelft Blai, s/n. anC/ S

e del Bages (Espai Joan Av�cina JoOe@ajmanrvesajomanr

ormació:er més infP

t.caevevesaJoanr: @M

. 93 877 13 60mades): e del Bages (Espai Joan A

tesa.cae@ajmanrormació:

TÈCNIC - El Pou Digital · 2015. 9. 21. · de Novel·la, dotat amb cinc mil cinc-cents euros, amb...

Documents

Transcript of TÈCNIC - El Pou Digital · 2015. 9. 21. · de Novel·la, dotat amb cinc mil cinc-cents euros, amb...