TASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN · 1 TEMA 1 : LA POBLACIÓ MUNDIAL TASCA 1.- LA...
Transcript of TASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN · 1 TEMA 1 : LA POBLACIÓ MUNDIAL TASCA 1.- LA...
1
TEMA 1 : LA POBLACIÓ MUNDIAL
TASCA 1.- LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL MÓN
1.- QUANTS
HABITANTS HI HA A
LA TERRA
Actualment es
calcula que som uns
7.000.000.000
d'habitants sobre la
Terra. Però la
població està molt
desigualment
distribuïda. D’una
banda, hi grans
extensions de milers
de kilòmetres
quadrats gairebé
despoblades com
l'Antàrtida o el
desert del Sàhara; d’altra banda, trobam zones superpoblades, on s’acumulen milions d’habitants en espais
reduïts.
La població mundial ha anat en augment des de la prehistòria, però a partir del segle XX assistim a un
creixement accelerat de la població
2.- LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La densitat de població d’un territori determinat és el nombre d’habitants que hi ha per km2. Les densitats
de població molt elevades generen gran quantitat de problemes: el proveïment d’aigua potable i d’aliments,
la generació de gran quantitat d’aigües residuals, la recollida de residus, l’organització del tràfic, etc. A més,
la manca d’espai vital incideix en la salut psíquica i física dels habitants.
POBLACIÓ MUNDIAL PER CONTINENTS
EXTENSIÓ (km 2) HABITANTS 2012 % SOBRE TOTAL
DENSITAT
ÀSIA 43.810.000 4.200.000.000 60
ÀFRICA 30.370.000 980.000.000 14
AMÈRICA DEL NORD (Mèxic, USA, Canadà) 24.490.000 550.000.000 8
AMÈRICA DEL SUD 17.840.000 400.000.000 6
EUROPA (inclou Grenlàndia) 10.180.000 830.000.000 12
OCEANIA 8.500.000 35.000.000 0,5
ANTÀRTIDA 13.720.000 0 0
TOTAL 148.910.000 6.995.000.000 100
Carrer de Lagos, Nigèria
2
3.- CAUSES DE LA DESIGUAL DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La població està desigualment distribuïda per diferents causes, que podem agrupar en:
A.- FACTORS NATURALS:
El relleu és un element molt important en la distribució de la població. La població tendeix a concentrar-se
a les zones planes, degut a les facilitats de comunicació. En general, les grans serralades suposen un
obstacle per la formació de grans ciutats, degut a les dificultats de comunicació i transport.
El clima també és un factor important. La població tendeix a concentrar-se més a les zones de climes
temperats, mentre que les temperatures extremes, de massa calor o massa fred, així com les precipitacions,
massa abundants o massa escasses, incideixen negativament en el nombre d’habitants.
B.- FACTORS HUMANS
El relleu i el clima, tot i que són importants, no són suficients per explicar la distribució desigual de la
població. Hi ha altres factors que expliquen l’elevada concentració de població a determinades zones:
Factors econòmics: Una activitat agrícola rica, com el cultiu de l’arròs a determinades zones d’Àsia, o la
riquesa de minerals de Sudàfrica, o l’elevada activitat industrial dels països del centre d’Europa han fet que
molta gent hagi anat a viure a aquests llocs i hagin sorgit grans ciutats amb una elevada concentració de
població.
Factors històrics: Moltes grans concentracions de població actuals s’han anat formant en un passat llunyà,
com Egipte, Mesopotàmia, l’Índia o les grans ciutats del Mediterrani, gràcies a una agricultura i comerç molt
actius, i que s’han mantingut elevats fins l’actualitat.
Factors polítics: Les capitals dels estats solen ser llocs de concentració de població. També les guerres i els
desplaçaments forçats de població o els canvis de fronteres, provoquen canvis en la distribució de la
població.
4.- LES GRANS ZONES DESPOBLADES DEL PLANETA
Les grans zones despoblades del planeta es localitzen als espais inhòspits deguts sobretot als climes
extrems:
A.- Els grans deserts.
La manca d’aigua i les temperatures
extremes fan difícil la subsistència a
les amples zones desèrtiques. Els
deserts més extensos són: el desert
del Sàhara i el desert de Kalahari a
Àfrica; el desert d’Arizona a
Amèrica; el desert de Gobi a Àsia i
el Gran Desert australià.
Els pobles que viuen al desert solen
ser nòmades i es dediquen al
pasturatge extensiu, amb una
agricultura precària als oasis.
Desert del Sàhara
3
B.- Els boscos tropicals i equatorials
La selva amazònica, la selva centreafricana de la conca del riu Congo i la selva d’Indonèsia són zones
d’escassa població. Pobles primitius que viuen en petites comunitats i es dediquen a la caça i pesca i amb
una agricultura i ramaderia molt poc desenvolupades en són els únics habitants.
C.- Les zones del cercle polar àrtic
Al nord d’Amèrica i d’Euràsia (Canadà, Alaska, Grenlàndia, la península Escandinava a Europa i el nord de
Sibèria), així com l’Antàrtida i la Patagònia a Amèrica del Sud, són també zones de climes extrems que fan
molt difícil la supervivència. Els pobles tradicionals d’aquestes zones són els pobles inuit, coneguts com a
esquimals, i el seu mitjà de subsistència és la pesca de la balena i la caça de foques.
D.- Les grans serralades de l’Himàlaia, els Andes, les muntanyes Rocalloses, els Urals, els Atles, i les
Muntanyes de Kènia entre d’altres, són també zones molt poc poblades degut als climes extrems
5.- LES ZONES SUPERPOBLADES DE LA TERRA
Les majors concentracions de població mundial es donen a:
A.- La conca del riu Ganges i la costa de l’Índia, la costa del Pacífic de Xina, Corea i Vietnam, Indonèsia,
Filipines i Japó són les àrees que concentren les majors densitats de població.
B.- A les conques del riu Nil i del Tigris i Èufrates s’hi troba també una elevada densitat de població.
C.- Europa central i occidental i l’arc del Mediterrani també
concentren una elevada densitat de població.
D.- Als Estats Units la població es concentra a la costa est,
de l’Atlàntic i a la costa oest, al Pacífic
6.- LES MEGALÒPOLIS MUNDIALS
A partir de finals del segle XIX i inicis del segle XX, degut a la
industrialització, s’ha anat produint un creixement exagerat
de població a determinades zones, provocant la formació de
megalòpolis.
Una megalòpolis és una ciutat que ha anat creixent fins a
absorbir les poblacions veïnes fins a formar un continu o
aglomeració urbana de gran extensió i poblada per milions
d’habitants.
Sovint una megalòpolis està formada per la metròpoli o
ciutat central i una sèrie de ciutats satèl.lits que han estat
absorbides per la metròpolis. Exemples de metròpolis són
Londres, Nova York, Sao Paulo o el Caire.
MEGALÒPOLIS MUNDIALS (2005)
CIUTAT ESTAT POBLACIÓ
1 Tokio-Yokohama Japó 33.750.000
2 Ciutat de Mèxic Mèxic 22.500.000
3 Nova York Estats Units 22.250.000
4 Sao Paulo Brasil 22.150.000
5 Cantón Xina 22.100.000
6 Seúl Corea del Sud 22.000.000
7 Bombai Índia 18.800.000
8 Nova Delhi Índia 18.100.000
9 Los Ángeles Estats Units 17.950.000
10 Osaka-Kyoto Japó 16.900.000
11 Yakarta Indonèsia 16.700.000
12 el Caire Egipte 16.200.000
13 Moscou Rússia 15.650.000
14 Calcuta Índia 14.950.000
15 Manila Filipines 14.000.000
16 Londres Regne Unit 13.900.000
17 Karachi Paquistà 13.100.000
18 Bones Aires Argentina 12.750.000
19 Shangai Xina 14.230.992
20 Pequín Xina 10.300.000
Hong-kong
4
ACTIVITATS
A.- DEFINICIONS
-Densitat de població -Megalòpolis
B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
1.- Quants habitants som realment a la Terra?
Com pots veure als següents enllaços, les xifres de població només són aproximades i canvien cada minut.
http://www.ined.fr/flash/popu2/ES/INED_ANIM.swf
http://www.populationaction.org/Articles/Whats_Your_Number/Summary.php
http://www.poodwaddle.com/clocks/worldclockes/
2.- Explica com està distribuïda la població sobre la Terra i quin tipus de causes influeixen en aquesta
distribució
C.- TREBALL AMB MAPES
3.- Amb l’ajuda d’un atles situa al mapamundi les àrees despoblades de la Terra, diferenciant per colors el
medi geogràfic (desert, selva tropical, zones àrtiques, alta muntanya). No oblidis de posar la llegenda
4.- Al mateix mapa situa algunes de les zones superpoblades que figuren al text
5.- Al mateix mapa situa les principals megalòpolis del gràfic i indica l’estat a que corresponen
D.- TREBALL AMB GRÀFICS
6.- Observa la gràfica del text de la distribució de la població per continents i fes-ne una representació
gràfica. Completa les dades amb la densitat de població a cada continent. Quin tipus de gràfic és el més
adequat?
Hongkong
5
LES REPRESENTACIONS GRÀFIQUES Les representacions gràfiques o diagrames són formes d’expressar de manera visual una sèrie de dades numèriques, per tal de facilitar la seva interpretació. Els diagrames s’organitzen amb un sistema de coordinades. A l’eix horitzontal o ordenada (X) s’hi situen les dades o variables, mentre que a l’eix vertical o abscissa (Y) s’hi representen les quantitats o freqüència d’aquestes dades. Les formes de representació gràfica més habituals són: -El diagrama lineal.- Les dades numèriques es representen mitjançant punts que s’uneixen per una línia. Els diagrames lineals són molt útils per a representar l’evolució a través del temps. Exemples de representació mitjançant diagrama lineal podrien ser l’evolució de la població o com ha anat augmentant el nombre de vehicles a un determinat lloc, o com evoluciona la temperatura mitjana mensual al llarg de l’any. -El diagrama de barres.- S’utilitza per comparar quantitats o freqüències en un moment donat. Les barres es poden representar verticalment o horitzontalment. Exemples de diagrames de barres poden ser una piràmide de població, les quantitats de precipitació mensual, la llargària dels rius, l’altura de les muntanyes, el nombre de cotxes per habitant de diferents llocs, etc. -El diagrama de sectors o diagrama circular.- Consisteix en un gràfic circular dividit en sectors. La longitud de l'arc de cada sector (i per tant el seu angle central i l'àrea), és proporcional a la quantitat que representa. Per representar un diagrama de sectors, cal dividir les dades proporcionalment a 360º, per poder calcular l’angle del sector, segons la fórmula:
Núm. de casos X 360 Núm. total de casos
El diagrama de sectors s’utilitza per representar quina part del total representa cada cas. Exemples de diagrames de sectors serien la representació gràfica dels continents i oceans o la proporció de notes acadèmiques obtingudes pels alumnes d’una classe
ACTIVITATS: 6.1.- Identifica els tres tipus de diagrama 6.2.- Quin tipus de diagrama utilitzaries per representar: -La distribució de la classe per altura. -El teu creixement en altura des que vares néixer -La distribució de famílies per nombre de fills -La superfície dels continents i oceans 6.3.- Quin tipus de diagrama s’utilitza per representar un climograma?
6