Tarragona romana

17
LA TARRAGONA ROMANA

Transcript of Tarragona romana

Page 1: Tarragona romana

LA TARRAGONA ROMANA

Page 2: Tarragona romana

MESURAR EL TEMPS

Anys Segles

Cada segle són 100 anys i el segle I va de l’any 1 al l’any 100.

Amb números romans any 724 segle VIII Mil·lenis

aC i dC

Page 3: Tarragona romana

El naixement de l’imperi romàLa civilització romana es va desenvolupar al voltant del mar Mediterrani, ells l’anomenaven Mare Nostrum (el nostre mar).

La civilització romana va tenir l’origen l’any 75 3aC.i l’any 218 aC arriben a Hispània.

Roma va ser el bressol d’aquesta civilització, situada al riu Tíber, a la península Itàlica, estaven situats en un lloc estratègic, justament al mig del Mediterrani.

L’imperi es dividia en províncies i totes pagaven impostos a Roma.

Page 4: Tarragona romana

La llegenda diu que la ciutat de Roma va ser fundada per dos germans bessons anomenats Ròmul i Rem, que van ser criats per una lloba.Ròmul i Rem eren descendents d’Enees, un heroi de Troia. Ròmul, segons la mateixa llegenda , va ser el primer rei de Roma.

Page 5: Tarragona romana

LES PROVÍNCIES

Cada província estava dirigida per un governador

Page 6: Tarragona romana

LA MÀXIMA EXPANSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ

La formació de l’ Imperi romà va ser un procés llarg.

En els segles I i II va adquirir la seva màxima extenxió, des de les Illes Britàniques al nord, fins al desert del Sàhara al sud, i des de Mesopotàmia a l’ est fins a Hispània a l’ oest.

Page 7: Tarragona romana

ESTRUCTURA DE LA SOCIETAT ROMANA

La societat romana estava dividida en dos grups:Els ciutadans: homes lliures amb tots els drets.Els no ciutadans:

Homes lliures: No tenien drets polítics.Esclaus: Pertanyien a una altra persona, si el seu amo els donava la libertat es convertien en lliberts.Dones: Sempre sota la tutela d’ un home.

Page 8: Tarragona romana

Les ciutatsLes ciutats eren els centres principals de l’Imperi.Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant dels dos eixos principals: el cardo, que anava de nord a sud i el decumanus, que anava d’est a oest. A la cruïlla d’aquests dos eixos , s’hi situava el fòrum, una plaça central en que tenia lloc la vida política, cultural i social.

Clica la imatge per veure el vídeo

Page 9: Tarragona romana

CIUTAT ROMANA

Page 10: Tarragona romana

Grans constructors i enginyers

• Innovacions tècniques

Els romans eren uns constructors excel·lents.Els edificis romans eren molt sòlids. Estaven construïts amb dos materials nous: el ciment i el formigó. Al principi els edificis es tancaven amb cobertes planes de fusta o de pedra. Després, es va estendre l’ús de l’arc, la volta i la cúpula.Els romans decoraven les parets amb pintures i cobrien els terres amb mosaics. Els mosaics s’elaboraven amb petites peces de colors que s’incrustaven en guix fresc.

Page 11: Tarragona romana

CONSTRUCCIONS PRINCIPALS

Les obres arquitectòniques romanes tenien un sentit pràctic, és a dir, es destinaven a satisfer les necesitats de la població. Solien ser monumentals, és a dir, molt grans, perquè els que veiesin els edificis sentissin que els romans eren molt poderosos.Els edificis importants es concentraven al fòrum ( temples i basíliques ).Hi havia edificis per a l’oci, com ara els amfiteatres, teatres, circs i termes.Hi havia monuments commemoratius, que servien per recordar fets importants i grans victòries ( arcs de triomf i les columnes ).Tot l’imperi estava ple de vies de comunicació, com ara calçades, ponts i aqüeductes

Page 12: Tarragona romana

MAQUETA DE ROMA IMPERIAL

Page 13: Tarragona romana

LES DOMUS

Les famílies més riques vivien en cases unifamiliars, generalment d’una sola planta, anomenades domus. Les finestres d’aquestes cases no donàvem al carrer, sinó que les habitacions s’organitzaven al voltant d’un pati central pel qual entrava la llum.

Page 14: Tarragona romana

LES INSULAE

Les insulaes, eren uns edificis de diversos pisos formats per petits habitatges gairebé sense finestres. La majoria pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones mes humils. Es construïen en fusta i maons i , generalment, eren de molt mala qualitat. Una única escala portava a totes les dependències i no tenien aigua corrent. En cas d’incendi eren unes autèntiques rateres.

Page 15: Tarragona romana

LES VIL·LES

Les viles eren grans explotacions agrícoles que pertanyien a un sol propietari. A dins hi havia una gran casa, semblant a una domus, on vivien els propietaris. També hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus, magatzems, bodegues, corrals, cavalleries. etc. A les vil·les hi havia algunes màquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la força de rucs o esclaus i el raïm i les olives es transformaven en vi i oli a les premses.

Page 16: Tarragona romana

LA VIDA QUOTIDIANA

Els aliments

La majoria dels romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven productes bàsics com ara el pa, les verdures, la fruita i el peix. Amanien els plats amb oli d’oliva i la beguda preferida era el vi.

El vestit

La vestimenta més comuna dels romans era la túnica fins als genolls de màniga curta. La túnica se cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir o cànem. La toga era una peça gran de roba que tan sols podien dur els ciutadans romans i que es ficava a sobre de la toga. Les dones duien una estola, túnica fins als peus. Sobre l’estola duien un mantell i al cap un vel.