ATLAS DEL HORMIGÓN ARQUITECTÓNICO ATLAS OF ARCHITECTURAL ...
TAPF-11P ATLAS PARIS
-
Upload
tap-f-etsav -
Category
Documents
-
view
223 -
download
1
description
Transcript of TAPF-11P ATLAS PARIS
23
1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE EL PÉRIPHÉRIQUE
DE PARIS
_____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL PÉRIPHÉRIQUE _____________________________________________________________
Alumnes del TAPF
La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori
mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en
diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat
Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la
generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat al
Périphérique.
Guia de temes
Biografia del périphérique
Origen, gestació, evolució Grup A
La ciutat abans del périphérique
El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica
El context econòmic i sociopolític del projecte Grup M
El context cultural en el que s’emmarca el périphérique
El contextsociopolític: Les raons del périphérique
El context disciplinar: Les propostes del périphérique
El context tècnic: Les solucions del périphérique
L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació Grup B
a la ciutat. Timeline
Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique
Carnet d’identitat
El projecte del périphérique Grup C
Les formes i les mides dels seus elements actuals
Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat
Seccions del périphérique Grup D
Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”,
xamfrans, grans peces,...
Estat actual, Forma i estructura
24
Codi de barres
Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball) Grup E
Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique
Mode d’emploi
Fluxos i canals (artefacte tridimensional) Grup F
La xarxa viària entorn del périphérique
Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic Grup G
L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats
Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances
Radiografia urbana
El teixit productiu i les activitats econòmiques Grup L
El teixit dotacional i el comerç
Els equipaments Grup I
El sistema d‟espais lliures
Les infraestructures Grup J
Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana,
de localització,...)
Arbre de família
Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball) Grup H
Traçats, trajectòries i vertebracions espacials
Portraits + 24 hores de la vida del carrer
Imatges, signes, símbols i significants Grup K
Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades,
trams significatius
Tràveling, Seqüències urbanes. Vida urbana, “events”, conflictes…
Périphérique Metric Handbook Grup N
WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el Périphérique Grup O
25
Biografia del périphérique
Origen, gestació, evolució
La ciutat abans del périphérique
El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica
Grup A
Jiménez Rivera, Marisol
Latre Cavera, Alan
Mora Jiménez, Araceli
El riu Sena va ser en el seu moment la primera muralla i fosa de la ciutat de París.
Temps després amb el creixement de la ciutat es va començar a utilitzar un sistema
anul·lar a partir de la generació de Canals artificials a través dels quals s’anaven
definint els anells que circundàven la ciutat. Aquests canals recorrien tot el
perímetre al voltant de la muralla provocant així una interrupció en el territori que
quedava salvada amb connexions puntuals.
A través dels anys aquests sistema fragmentari es va mantenir mentre les diferents
necessitats defensives de la ciutat anaven canviant i el terreny circumdant s’anava
amotllant a aquestes. El pas dels anys va anar conformant així una perifèria de la
capital amb petites poblacions que més tard s’annexarien a la ciutat. La reunió
d’aquests nous assentaments amb la capital va generar el que avui coneixem com
Banlieu – périphérique parisenc-.
Tot i això no s’ha de perdre de vista que l’anell perifèric no és un projecte en si
mateix sinó més aviat una superposició de lògiques i necessitats de les diferents
èpoques que va viure la ciutat.
35
Biografia del périphérique
El context econòmic i sociopolític del projecte
El context cultural en el que s’emmarca el périphérique
El context sociopolític : Les raons del périphérique
El context disciplinar: Les propostes del périphérique
El context tècnic: Les solucions del périphérique
Grup M
Blennow, Alexandra
De la Riva, Fernando
Marklinder, Märta
Persson, Ellen
Després de la Segona Guerra Mundial es va necessitar una modernització nacional
a França. L’economia va créixer, però durant els deu anys següents no va ser
suficient per al manteniment i construcció de nous edificis. El metro, que es va
començar a construir al 1990, no estava ben connectat amb altres transports i es va
incrementar el tràfic vehicular. Amb el creixent ús dels automòbils van aparèixer els
problemes de tràfic.
L’època després de les guerres es caracteritza per un “baby boom” i la necessitat de
creació d’escoles i de vivendes era urgent. No hi havia molts espais lliures a la ciutat.
Volien reconstruir la zona de les fortificacions del mur de Thiers. Tenien plans
diferents per a realitzar en la zona entre 1900 i 1970. Abans de les guerres hi havia
grans jardins oberts però després va quedar tot ocupat per barraques d’ocupants
il·legals. Al inici del segle XX eren 30.000 perones les que vivien allí i a la dècada
del 1950 aquestes parts van ser un escàndol nacional. Al 1960 una gran quantitat de
persones es van traslladar del camp a la ciutat. A la dècada de 1970 Paul Delouvrier
va fer la planificació regional de París que va consistir en “noves ciutats” a les vores
de la zona. Al mateix temps, el RER que complementaria al metro i serviria als
nous suburbis, va ser implantat. La idea del Périphérique no era la del que el carrer
fos un element de separació sinó un element que connectés els suburbis de París.
43
Biografia del périphérique
L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació a la ciutat. Timeline
Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique
Grup B
Mihalache, Andrei Catalin
Mitjans Escobar, Jordi
Fernández Gómez, Gerard
El creixement de Paris des de l’època romana s’ha caracteritzat per ser concèntric i
créixer fins al límit de les seves muralles. La muralla de Thiers es va construir el
1840, just un any després de l’enderrocament de les muralles medievals provocant
així l'ampliació del municipi de Paris en 20 barris durant el mandat de Napoleó III.
En aquesta època Haussman implantà un seguit de mesures que comportaren
millores de salubritat i un creixement de la població accelerat. Aquest creixement es
va estancar durant la dècada dels 70 degut a la guerra Franco-Prusiana i a la Guerra
Civil de la Comuna de Paris. A partir de 1890 Paris es convertí en el centre de la
era industrial amb esdeveniments com l'Exposició Universal i l'obertura del metro i
els barris perifèrics començaren a créixer fins a l'estancament degut a la pèrdua de la
1a Guerra Mundial. Als pocs anys es va destruir la muralla i s'aprofitaren els espais
per construir equipaments i zones de lleure. Un cop proclamada la 5a República, es
va començar a construir el Périphérique seguint l'antic traçat de la muralla de
Thiers. Finalment, a partir de 1960, es produí una era de màxim creixement
demogràfic fins el 1968 que s'acaba el "baby boom" de la postguerra.
59
Carnet d’identitat
El projecte del périphérique
Les formes i les mides dels seus elements actuals
Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat
Grup C
Bagué Povedano, Elisabeth
Fernández Quero, Carlos
Martí Gimeno, Marc
El Périphérique és una infraestructura que envolta la ciutat de paris. Durant el seu
recorregut trobem diversitat en la seva forma, tan pel que fa a la seva amplada com
en la seva constitució si esta soterrat, si està sobre rasant o simplement circulant al
mateix nivell que la ciutat de Paris.
El Périphérique esta envoltat bàsicament per un coixí verd de secció variable i
edificació.
Aquests últims són bàsicament de tipus residencial (en illa o bloc aïllat) o
equipaments esportius.
Hi ha diverses maneres de superar el Périphérique encara que normalment aquesta
transició es fa a les portes de la ciutat passant el viari tant per dalt com per baix
depenent de les diferents estratègies utilitzades alhora de plantejar els espais que
cohabiten.
63
Carnet d’identitat
Seccions del périphérique
Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”, xamfrans, grans
peces,...
Estat actual, Forma i estructura
Grup D
Camarsa Galindo, Adrià
Casas Claramunt, Ignasi
Utset Verdera, Jordi
El BoulevardPériphérique és una infraestructura de 35km, de mobilitat ràpida, que
segueix els límits administratius de la comuna de Paris. En major part consta de
quatre carrils en cada sentit, separats per un terraplè central, limitats a una velocitat
de 80km/h per els quals cada dia circulen 230.000 vehicles, essent així la ronda amb
el tràfic més dens de tot Europa.
Aquest gran cinturó és un anell més a l’estructura concèntrica del viari de la ciutat
que regula les entrades i sortides a París i per tant connecta les vies procedents de la
resta del país.
La geometria del Périphérique és de secció variada segons els encreuaments i
interseccions amb els radis de la ciutat. Està situat a un nivell elevat respecte el seu
entorn en la meitat del traçat, en trinxera en el 40% i a nivell del terreny en el 10%
restant. Alguns punts la trinxera es cobreix per donar continuïtat al Bois de
Vincennes i al Bois de Boulogne.
67
Codi de barres
Usos i activitats actuals (sobre l‟àmbit del treball, Gentilly_Cité Universitaire)
Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique
Grup E
Colomé Franco, Bernat
Ferrando Martorell, Elisa
Julià Collados, Alba
El creixement demogràfic i la ocupació de París al llarg de la història van molt
lligats a l’actual morfologia del ‘boulevardpériphérique’ i dels seus llavis. L’any 1841
es va eliminar l’última muralla que limitava la ciutat. Allà on hi havia hagut el
marge de seguretat militar van aparèixer uns espais lliures que van ser donats a la
ciutat (zones esportives, cementiris, parcs...) anomenat ‘green belt’. Paral·lelament i
tot responent al problema de la densificació que patia la ciutat, es van crear uns
habitatges de baix cost d’obra de fàbrica que creaven un cinturó vermell molt
característic. Tal i com es va mostrar en l’anàlisis d’usos i activitats de l’àmbit, dins
el périphérique, a París, les activitats educatives i culturals resten ben repartides pel
territori, al creuar el phériphérique i en la zona de Gentilly, l’organització respon a
una escala més petita, amb un centre administratiu-cultural molt marcat i rodejat
de zones residencials. La pobre relació entre la perifèria i la metròpolis adjacent
accentua la diferència d’escala tan radical.
79
Mode d’emploi
Fluxos i canals (artefacte tridimensional)
La xarxa viària entorn del périphérique
Grup F
Espejo Martín, Carlos
Herrera Diez, Laura
Moreno García, David
En aquest estudi es va tractar de contextualitzar el paper del B. Periphèrique dintre
de l’àrea metropolitana de la Paris, i més extensament a la Ille de France, donat que
això permetria conèixer com interacciona en la seva vida diària una infraestructura
de circulació d’aquestes dimensions.
El Periphèrique forma part d’una de les corones successives que situen a París
dintre d’un organigrama radial de circulació, número de les quals augmenta amb el
pas dels anys de forma accelerada.
Part de les conclusions van estar orientades a una escassa previsió del creixement
del transport privat i del congestionament massiu de la infraestructura ( per sobre
del 140% de la seva capacitat), i per tant i cada vegada més també a les següents
corones de circulació al voltant de París.
Com sembla evident, la intensitat de tràfic no es homogènia al llarg del
Periphèrique i depèn dels nodes d’activitat situats als entorns d’aquest i de les
franges horàries.
87
Mode d’emploi
Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic
L‟ordenació dels nusos i les formes dels espais generats
Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances vàries
Grup G
Cisca Pàmies, Gemma
Comamala Duran, Joan
Figueras Menacho, Eduardo
El sistema de transport públic soterrat de París està formada per les xarxes de
R.E.R. i Metro.
Ambdues basen el seu funcionament en un sistema radial, el Metro solucionant la
mobilitat interna i el R.E.R. la de llarga distància. Tanmateix, el Metro consta de
dues línies circulars que relacionen les principals estacions de la ciutat que uneixen
les dues xarxes subterrànies.
El sistema de transport públic a cota ciutat està format pel Bus, el Taxi, el
Tramway i el Vèlib. El Bus és la principal alternativa als sistemes de transport
públic subterrani, ja que cobreix la major part de la superfície urbana i connecta
amb l’àrea metropolitana. De tots els sistemes de transport públic l’únic sostenible
és el Vèlib, que amb el temps va adquirint protagonisme.
En l’àmbit d’actuació ens trobem amb una gran importància del R.E.R. de cara a la
connexió amb París, al qual li manca una estació intermitja. El Vèlibtambè
requereix d’una parada i de la rehabilitació de la xarxa de carrils bici.
Pel que respecte al nusos que genera el Boulevard Pèriphèrique, ens trobem amb
moltes tipologies que podem agrupar segons les seves característiques. Els
paràmetres reguladors són la importància de les vies que el generen, les cotes a les
que es creuen i els espais que generen. En general, els nusos del Boulevard
Pèriphèrique es caracteritzen per generar espais morts i en alguns casos, aprofitar
aquests per ubicar equipaments i espais lliures públics.
93
Radiografia urbana
El teixit productiu i les activitats econòmiques
El teixit dotacional i el comerç
Grup L
Barceló Serra, Maria Dulce
Ortiz Valdés, Michel
Petit Saludes, Núria
Teixit dotacional i comerç
El comerç a la ciutat de París ocupa un lloc important al ser un dels símbols del
París capital de la moda com a se’l reconeix internacionalment.
Encara que hi ha un cert nombre de grans botigues és molt important per la ciutat
el comerç de proximitat.
La vinculació de les grans magasins, concentrades en torn a l’Ópera de Garnier i els
petits comerços amb les traces històriques de la ciutat han estat importants per al
seu desenvolupament.
Les ChampsElysées és considerada entre les avingudes més famoses i elegants del
món sent la zona de compres més exclusiva a nivell mundial amb botigues com
Channel, Louis Vuitton, Cartier y Hugo Boss.
Marchéaux puces (1885) freqüentat per més de 120.000 persones els caps de
setmana esta localitzat en porte de Clignancourt amb una superfície de 7 Ha i
declarat, al 2001, Zona de protecció del Patrimoni Arquitectònic Urbà.
Teixit productiu i d’activitats econòmiques
Sector primari (0,5% PEA): majoritàriament concentrat en Seine-et-Marne,
destina el 58% del territori i representa el 57% de la producció. L’horticultura ocupa
el 40 % del treball agrícola mentre que la producció de ramaderia només el 8%.
Sector secundari (17,9% PEA): localitzat especialment en el districte de Hauts-de-
Seine. De les persones empleades en tota la regió, només el 30,5% treballen dins de
la capital, mentre que el 69,5% ho fan als suburbis deixant clar la relocalització de la
feina en la perifèria.
Sector terciari (81,6% PEA): París allotja trenta sis oficines centrals de les cinc-
centes corporacions més grans del món. Els districtes més importants són: La
Défense (zona de negocis), Le Marais (empreses de l’àmbit legal i bancari) i La
Bourse (oficines centrals dels bancs).
101
Radiografia urbana
Els equipaments
El sistema d‟espais lliures
Gup I
Badia Baurier, Pierre
Mampel Cava, Albert
Viladot Solé, Albert
L’àmbit del Périphérique és una anella que encercla Paris d’uns 35 km i amb una
amplada que oscil·la entre els 400 a500 metres que a grans trets hereta l’estructura
de l’antiga muralla construïda el 1840 per protegir la ciutat d’un atac alemany.
Els espais verds al voltant del Périphérique són traces de l’antiga zona non-
aedificanti.
Al llarg del temps aquesta zona ha estat objecte de conflictes i transformacions que
han acabat donant lloc a l’actual situació d’equipaments (generalment esportius) i
espais verds a escala global.
Des de la compra de la muralla per part de la ciutat al ministeri de defensa i la
progressiva compra o expropiació dels terrenys inclosos dins la zona non-
aedificandi, hi va haver moltes propostes sobre el seu possible nou ús. Totes elles
coincidien en la conservació de la zona com a lloc de passeig i lleure amb
equipaments, principalment esportius, on els parisencs poguessin anar els caps de
setmana i els dies de festa per fugir del tràfec de la ciutat.
Amb la construcció del BoulevardPériphérique, durant la V République, es va
considerar que els sistemes de espais verds garantirien la per permeabilitat entre
Paris i la seva banlieu.
Permeabilitat que mai va arribar a reeixir, ja que ha acabat actuant com a una gran
barrera visual, política, social i identitària.
103
Radiografia urbana
Les infraestructures
Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)
Grup J
López, Elia
Milà Cartanyà, Gemma
La Corona era una anella buida de 250m, que rodeja Paris, seguint el traçat de
l’Enceinte de Thiers, que va començar a contenir una sèrie de funcions que es
juxtaposen sense reflexió sobre les seves possible interaccions. A principis del segle
XX es proposa la Ceinture Verte, un encadenament dels grans parcs que mai no
s’arriba a complir, però tot i així es creen espais monofuncionals separats i tancats
de cara al públic (clubs esportius), plantacions vegetals ocupant només espais
residuals, o un intent de millora d’una promenade, limitada a l’eixamplament de les
voreres.
El paisatge de la corona s’organitza en una successió d’estrats des de la franja
HBM, passant pels terrenys esportius i grans conjunts, i el Périphérique, fins a la
Banlieue. La organització d’aquestes franges està caracteritzada per una
organització lliure i una dèbil disposició en el lloc, on es deriva una gran porositat.
A escala del vianant, hi ha discontinuïtat en les franges, tant en l’activitat humana
com en l’espai, les portes.
Identificant les portes al périphérique, trobem grans entrades a Paris que
anomenarem Portes metropolitanes, Portes majors que lliguen Paris amb les
comunitats limítrofes, igual que les Portes locals, però aquestes últimes sense
connexió amb el périphérique, i per últim les Portes paisatgístiques només per a
vianants i ciclistes.
111
Arbre de família
Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Gentilly_Cité
Universitaire)
Traçats, trajectòries i vertebracions espacials
Grup H
Michailidou Panagiota
Papanikolaou Marios
Gentilly és un suburbi típic de la ciutat de París constituït fonamentalment per
vivendes i un semi-independent mercat administrat pel comú de Val de Bievre.
Gentilly esta ben connectat amb el centre urbà de París i els altres suburbis amb un
sistema de vies (Périphérique, carretera de sortida sud) però amb mobilitat difícil
per als vianants.
En quant als transports públics, la xarxa d’autobusos serveix suficient a Gentilly a
nivell local connectant amb els suburbis del voltant, amb París i alhora permetent la
mobilitat interior de la ville. A més, la mobilitat es realitza amb el RER tot i que
una única estació crea dificultats als ciutadans.
Gentilly així, com la Cité Universitaire té una gran quantitat d’infraestructures
deportives. Dos parcs principals (Montxouris i Kellerman) tenen els potencials per
entendre’s com a els grans parcs referents de tot París encara que el Périphérique hi
talli l’accessibilitat. Gentilly limita pel nord amb l’àrea del ciup, una àrea
exclusivament d’usos educatius i esportius.
La producció de Gentilly té una tendència en el sector terciari amb poca i suau
indústria de farmàcia. Tot i això un gran nombre de població activa treballa fora de
l’àrea comú.
115
Portraits + 24 hores de la vida del carrer
Imatges, signes, símbols i significants
Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius
Tràveling, Seqüències urbanes
Vida urbana, “events”, conflictes…
Grup K
Denis, Marion
Nelles, Charlotte
Pacchetti, Martino
Rivy, Camille
Gentilly és un municipi de França, al costat meridional de París, que toca el
Périphérique. Té 17.034 habitants. Aquesta ciutat té diferents zones, les seves
funcions són principalment residencials de caràcter de camp (antigues residències
d’obra) amb conjunts de vivendes socials, però també té funcions comercials i
esportives. Té un caràcter especial degut al fet que toca el Périphérique i les
autopistes, algunes vegades al mateix nivell o una mica soterrades.
Dins dels projectes de ciutat, hi ha una operació de renovació urbana (ORU) al
barri de ChaperonVert, que es situa entre la CitéUniversitaire i la ciutat de
Gentilly.
Aquesta ciutat té activitats de diferents tipus: juvenils, de treball i de formació (per
exemple el saló d’aprenentatge en col·laboració amb l’escola de Marne-la-Vallée),
escolar (l’escola de Val-de-Bievre té un gran èxit però es detecten problemes alhora
de trobar vivendes per a estudiants), de vida local (Printemps des conservatoires,
festival de concerts des de fa 5 anys) de medi ambient, culturals, esportius, d’entorn
de vida, de seguretat i de salut.
119
Périphérique Metric Handbook
Grup N
Alfonso, Andreia
Bruto da Costa, Ana
Dias, Ana
L’escala de barri es pot mesurar i percebre a través dels espais públics. La Cité
Universitaire es va construir en el context del moviment pacifista durant el període
entre les dues guerres mundials. Els seus fundadors volien crear una “escola de les
relacions humanes per a la pau”. Actualment, a la Cité Universitaire hi ha 10000
residents en un any, al mateix temps, hi estudien 5390 persones. Tota ella requereix
500 persones per a realitzar el manteniment. Allà s’hi mesclen múltiples activitats:
esports, estudis, activitats, concerts, cultura...
La convivència amb el Périphérique estableix una segona relació d’escala, on la Cité
passa a tenir un caràcter més metropolita per la seva vinculació amb el
Périphérique.
129
WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el périphérique
Grup O
Fiore, Ilaria
Leoni, Francesco
Fent la bibliografia ens hem adonat dels efectes generals que genera el Périphérique
a la ciutat de París. Aquesta autopista urbana ha canviat totalment l’escenari de la
perifèria de la ciutat dividint-la en ambdós costats del Périphérique, una nova
situació a la història de la ciutat. En la revolució de la ciutat el Périphérique s’ha
quedat com un buit circular no resolt. Sobre tot gràcies a la lectura de “La Ville du
Périphérique” (associació TOMATO architects) i al blog de Pierre Mansat
(conseller de París) hem aprés a veure el Périphérique no només com un problema
de la ciutat sinó com una possibilitat per a canviar i millorar. Mirant el futur el
Périphérique representa la porta d’entrada a París, un element de continuïtat
circular on s’ha de resoldre el seu encreuament radial, considerant aquest element
com a part de la ciutat.