T 5 EL RELLEU I E L MODELAT - 100cias.files.wordpress.com fileun aturament del transport o bé, quan...
Transcript of T 5 EL RELLEU I E L MODELAT - 100cias.files.wordpress.com fileun aturament del transport o bé, quan...
4. ETransalv
Els procesnsport: trasvatges, onat
4.1 Paràme4.1.1
4.1.2
4.1.3
4.2 Forme4.2.1
4.2.2
sos geolòsllat dels matge, corrent
etres que c1 Energia:
de roca curs alt d
2 SeleccióPorten m
3 Madurameteoritla seva m
es de transp1 Contacte
‐ Rod‐ Arro‐ Salt
2 Sense co‐ Sus
aigü‐ Flot‐ Diss
sulf
gics exteraterials mitjts marins i e
aracteritzen: capacitat do clast. Unad’un riu (hi ó: a més enemés lluny mció: al llarg tzació químmida. Rius i port e amb el fodament: parossegamenttació: arrodontacte ampensió: matües. No es dtació: matersolució: supfats) de mat
rns. Transjançant els el vent).
n el transpod’un agent ga alta energha més eneergia, menymaterials d’udel transpo
mica. Hi ha aonatge pro
ons: El fluid rtícules mést: fer moureoniment deb el fons: cterials més dipositen al rials que es posa un tranterial dissolt
port i sedagents geo
ort geològic pegia transporergia potens selecció duna mida méort, els clastalteració en odueixen sed
no manté es grans e partículese formes. Ailast fins, sofins (arcilleterra mantenen nsport a mat en aigua.
dimentaciólògics exter
r transportata clast de mcial) dels clasts qés petita. ts estan sotels seus midiment mo
els clasts en
s sense aixeixequen i tolubles. es) que ente
a la superfíajor distànci
ó rns ( pluja, a
ar els fragmmida més g
uan a mida
mesos a conerals i canlt madur.
suspensió:
car‐les del tornen a cau
erboleixen le
ície d’un fluia (carbonat
aigües
ments gran. EX:
.
ps i nvis en
terra re
es
uid ts,
Sedimentació: acumulació de materials que han estat transportats per una agent geològic extern, a unes zones baixes o deprimides de l’escorça terrestre. Aquestes zones reben el nom de conques sedimentàries.
Un clast sedimenta perquè l’agent geològic ha perdut energia per transportar‐lo.
4.3 Segons on es dipositin els materials podem distingir: 4.3.1 Zones en procés d’aixecament. Sotmeses a erosió i tornaran a ser
transportades. Són zones situades a gran alçada. 4.3.2 Zones de subsidència o d’enfonsament: conques sedimentàries
4.4 Acumulació dels sediments 4.4.1 Decantació: procés mitjançant el qual precipiten els clasts quan hi ha
un aturament del transport o bé, quan les partícules s’han format en el fluid en repòs (Ex: esquelets calcaris, plàncton).
4.4.2 Acreció cinètica: procés d’acumulació dels sediments mitjançant el xoc amb un obstacle que els atura. L’acumulació dels sediments es dona els uns sobre els altres.
4.5 Ordenació dels clasts . Les estructures sedimentàries
Estrat: capes horitzontals d’espessor uniforme en les que es disposen els sediments.
L’ordenació dels clasts origina estructures sedimentàries que permeten conèixer l’agent geològic que els va formar.
4.5.1 Estratificació: disposició sediments en capes. 4.5.2 Laminació: disposició en capes de pocs mm. Es dona en corrents de
poca energia que han acumulat sediments per decantació. 4.5.3 Sedimentació graduada: ordenació dels clasts segons la mida. Els
clasts més grans es disposen a sota i els més petits a sobre. Es dona en corrents turbulents i en sedimentació per decantació.
5 DEF
Si a consed
Am
DEFsed
5.1
4.5.4
Les conqF: zona de l
la zona hi htinuarà méiments acab
bients sedi
F: És la zonaiments.
Ambients s
‐ Fluv‐ Torr‐ Glac‐ Eòli‐ Càrs
4 Laminacque talleveuen e
ues i els aa superfície
ha subsidèns enfonsadaben reblint‐
mentaris
a concreta d
sedimentari
vials rencials cials cs stic
ció encreuaen els uns als canvis de
ambients e terrestre m
ncia, encara a, però si la‐la, igualant
de la superfí
s continent
da: disposicmb els altree direcció de
sedimentmés enfonsa
que s’acum zona deixat en alçada
ície terrestr
tals.
ció en estraes. Ex: aigüee l’aigua.
aris ada on s’ac
mulin els seda d’enfonsarla superfície
re on un age
ats que canves profunde
umulen els
diments, la r‐se o ser sue a la de les
ent geològic
vien de direes delta,dun
sediments.
superfície ubsident, els parts cont
c acumula e
ecció i nes, es
.
s igües.
els
5.2 Ambients sedimentaris marins.
‐ Litorals. Costa, acció onatge ‐ Escullosos: esculls de coralls, esponges, bivalves. Es troben a la zona fòtica on
arriba la llum solar (50m) ‐ Plataforma continental ‐ Talús continental: zona de pendent entre plataforma continental i escorça
oceànica. Materials fins. ‐ Corrents terbolesa: sedimentació encreuada.
5.3 Ambients sedimentaris de transició (entre mar i continent)
‐ Platges: hi ha influència de l’onatge i el vent. S’acumula sorra i grava (material rocós i grans de sorra)
‐ Deltes: formacions sedimentàries de llims i arcilles a la desembocadura d’un riu, sempre i quan hi hagi poc oleatge i existeixen corrents dèbils i d’escassa profunditat. Forma triangular.
‐ Estuari: desembocadura oberta als rius, en las que no es forma un delta pel fort oleatge. No deixa sedimentar el material riu, només en baixamar.
6 Els rius. Modelat fluvial
6.1 Valls en forma de V
Trams del curs alt dels rius on hi ha molta pendent. L’aigua circula a gran velocitat i hi ha una forta erosió en el fons del llit, donant un relleu en forma de V. Si la llera del riu passa per una zona de roques dures, s’encaixa profundament. Ex: canyons, congost (desfiladero) obertura estreta i allargada
6.2 Valls de fons pla
Zones amb menys pendent, baixa velocitat. Augmenta l’amplada de la llera (“cauce”) i del cabal. La funció principal és del transport. Disminueix la velocitat, l’aigua origina Meandres (corbes) que provoquen que l’aigua erosioni la zona més oberta de la cova i sedimenti a la més tancada.
erosaqu
‐ corb
‐ corb
6.3 Peneplconseq
Valls flu
L’erosiósiona en proest motiu q
1. El ri
ba interna:
ba externa:
lans: Planesqüència de l
uvials: llit ex
ó fluvial proofunditat i eque el relleu
iu erosiona
sedimentac
erosió (aug
s de gran exla unió de le
xcavat pel r
ovoca una reen les corbeu ascendeix
en profund
ció (disminu
gmenta velo
xtensió prodes unes am
iu des del n
edistribucióes externes als costats
ditat i s’enca
ueix velocita
ocitat)
duïdes per lb les altres
naixement f
ó de les mas i sedimentde la llera i
aixa en la va
at)
l’ampliació (pàg. 105).
ins la desem
sses continea a les corbi el pendent
all, part alta
de les valls
mbocadura
entals. El riubes internest es fa majo
a, molta ene
com a
u s. És per or.
ergia
L’alç
Ex: les rllit ieixa
El ri
2. El ri3. El re4. El ri
més
çament am
6.4 Pujols antiga
6.5 Terrassaixecam
un riu que pribes, fent‐s el riu s’aixeamplava la s
u tornava a
7. Els
7.1 Caracte‐ Age
iu perd veloelleu ascendiu torna a es erosió.
b erosió ori
testimoni: rque estavases: relleus ments i amp
portava mése més ampecava en la seva vall i p
a portar poc
torrents i
erístiques dent: aigües c
ocitat i crea deix pels dincaixar‐se,
igina:
relleus resid disposada en forma dpliacions de
s quantitat ple. Desprésseva vall, dortava més
ca sorra i s’e
i les aigüe
del modelatcontinentals
una vall ampòsits de sehi ha més p
duals aïllatsa aquella ad’esglaó quee la vall
de sorra qus no porta teixant una s sediments
encaixava d
es salvatge
t s (torrents)
mpla ediments i ppendent, m
s que represlçada e posen de
ue la que poant materiaterrassa flu.
de nou, deix
es. Model
per l’erosióés energia,
senten un fr
manifest su
odia arrosseal. L’aigua euvial. En les
xant una seg
l torrencia
més velocit
ragment de
uccessius
egar. Erosioerosionava ecrescudes,
gona terras
al
tat,
e plana
onava el seu el riu
sa.
‐ Met‐ Clim‐ Pluj
7.2 Forme‐ Xara
inclpenen c
‐ Barplujalte
‐ Ramintedeje
7.3. Tra
teorització ma: temperaja poc freqüs de relleu qagalls: solcsinat. Hi ha mndent és eleconques de rancs: excaja, un riu, toes amb pendmbles: llera ermitent. Deecció i pode
ansport i sed
‐ Transpo‐ Sedime
diferen
Depòsit
‐ VenMat
mecànica atura suau oüent però vique originas que formamés possibievat i si els mrecepció dvació profuorrent, en edent pronunper on correpenen de len recollir a
dimentació
ort: ràpid, centació: viots mides)
ts sediment
ntalls al∙luvterials de m
o elevada iolenta a l’aigua de ilitat que esmaterials sóe torrents.unda de vesel sòl. Són vanciada. Conren les aigüles pluges. Eigua de torr
Conpludesd’a
Candit.car
ContraPre
torrencials
curt i poc selenta i sens
taris:
ials: materimides variad
la pluja en s formi sin Nón fràgils. N
sants abrupalls en formnstitueixen ees pluvials fEs desenvolrents difere
nques de reuja que despsguàs. Predlimentació
nal de desg. Predominaracteritza pe
n de dejeccnsportats pedomina la s
electiu, sense ordenació
als del con des barrejat
escorre’s pNo hi ha vegormalment
ptes que fanma de V típiqel canal de formant rielupen més aents.
ecepció: représ circularomina l’erodel torrent
guàs: és el toa el transpoer un alt pe
ció: s’acumupel canal de sedimentac
se maduracó (clasts bar
de dejecciós.
er un terregetació, si et es desenvo
n les aigües ques de zondesguàs. erada de foravall del con
ben les aigüran pel canaosió. És la zo.
orrent pròport i l’erosióndent.
ulen els depdesguàs. ció.
ió del sedimrrejats, de
ó d’un torre
ny l olupa
de la nes
rma n de
ües de al de ona
piament ó. Es
pòsits
ment
ent.
‐ Cons de dejecció: acumulacions de sediments dipositades a la sortida dels torrents. Es caracteritza per tenir pendent fort.
‐ Pediments: unió de ventalls al∙luvials.
8. El vent. El modelat eòlic No és un agent molt erosiu però és important en zones seques i de poca vegetació. Meteorització tèrmica (diferent temperatura entre el dia i la nit. Al dia hi ha dilatació de les roques i a la nit contracció). Es redueixen les roques fins a grans de sorra.
8.1 Mecanismes d’erosió que produeix el vent 8.1.1 Deflació: consisteix en l’acció de l’arrossegament i transport de
partícules petites, deixant les d’una mida més gran . S’origina un desert pedregós que rep el nom de REG.
8.1.2 Abrasió eòlica: desgast que sofreix una roca pel xoc amb les partícules que transporta el vent. Ex: roques en forma de bolet (vent bufa en diferents direccions). A la zona inferior, el vent està carregat de més sorra i l’erosió és més forta.
8.2 Transport i sedimentació eòlica 8.2.1 Transport: grans volums a llargues distàncies 8.2.2 Sedimentació:
‐ Dipòsits de loess: acumulacions de pols transportats pel vent. Són zones molt fèrtils
‐ Dunes: acumulacions de sorra. Apareixen quan les partícules arrossegades pel vent xoquen amb un obstacle, al voltant del qual s’acumulen, creant una muntanya de sorra en forma de mitja lluna, cresta recta o cresta sinuosa. Si tenen vegetació no es mouen, sinó es van desplaçant amb el temps.
9. Les aigües marines. Modelat litoral Abrasió: desgast de les roques per fricció d’elements que actuen com a agents
abrasius (sorra, grava).
9.1 Mecanismes d’erosió en aigües marines 9.1.1 Retrocés del penya‐segat
Plataforma d’abrasió: superfície d’erosió produïda per l’onatge al peu d’un penya‐segat
Consisteix en una excavació de la base del penya‐segat que acaba comportant la caiguda dels blocs superiors i el retrocés del penya‐segat.
grav
9.1.2
Els fragves es deixe
9.2 Transp9.2.1 9.2.2 9.2.3 9.2.4
10. Les gla
‐ Glaclent
‐ Circ‐ Llen
vess‐ Mo
arrotils
Formes
‐ VallEs v
Trituració
ments de roen a la costa
port i sedimePlatges: aTómbols: Fletxes: dBarra de s
aceres. Mo
cera: acumtament comc: zona alta ngua glacialsant a baix rrenes: fragossega la lleerosionen e
s erosives:
ls en formaveuen quan
ó i rentat de
oques mésa
entació litocumulació dilles unidesipòsit de sosorra: fletxa
odelat gla
ulació de glm un líquid von s’acumul: “riu de gla
gments de rengua glaciael relleu
a de U: ampes retira el
ls materials
fins es tran
ral de sorra ens a terra perorra allargata que no s’u
acial
aç que flueviscós. ula el glaç aç” que llisc
roca que al (tils). Aqu
les i profun glaç
s
nsporten en
zones de br una barra t unit a la couneix a la co
ix
ca
ests
ndes.
n profundita
baixa pendede sorra osta per un osta i és par
at i la sorra
ent.
extrem ral∙lela a ella
i les
a
‐ Zones de sobreexcavació: donen llocs als llacs glacials
11. Modelat càrstic És característic de zones amb roques CALCÀRIES. Les aigües superficials i subterrànies actuen dissolvent aquestes roques quan reaccionen amb el diòxid de carboni de l’atmosfera. 11.1 Erosió:
‐Nivell superficial: ‐ Origina Dolines (enfonsament del sostre de cavitats subterrànies) ‐ Lapiaz (solcs exteriors) ‐ Nivell subterrani: origina coves, galeries, túnels, avencs
11.2 Sedimentació: ‐ Acumulació d’argila ‐ Precipitació del carbonat de calci que forma travertins (estalactites i
estalagmites)