SOLUCIONARI qUADERN DE tREbALL VALENCIÀ bAtxILLERAt
Transcript of SOLUCIONARI qUADERN DE tREbALL VALENCIÀ bAtxILLERAt
SOLUCIONARIqUADERN DE tREbALLVALENCIÀbAtxILLERAt
2
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
Unitat 1: L’article
L’apòstrof i les contraccions
1 a la universitat, la intel·ligència, la humilitat, la UNESCO
b el iogurt, plena de iode, la ianqui, la ionosfera, el iode
c la ema, la erra, la efa
d la UGT
e el hall
2 l’hipertext la hipòfisi la història l’hípica l’home
l’histèric la histèrica l’infermer la infermera l’ungüent
la hiena la a la essa la una (hora) el handicap
l’11 la impremta l’imperialisme la il·lusió l’urbanisme
la il·luminació la imatge l’illa l’ungla la idea
l’UJI l’ESO l’ACB la UGT l’humor
la ignorància l’ONU l’handbol el hall la essa
la icona l’illa l’ucraïnés la ucraïnesa l’Índia
la ubicació l’ugandés l’úlcera l’ullal la ONG
la ullera l’ultratge la unió la universitat la assimetria
la utopia l’utòpic l’ús l’úvul l’humanisme
3 a pel camí
b cal metge, ca l’adroguer
c a l’església
d de l’honor
e cals amics
f per l’hort
g dels assumptes
4 1 la intel·ligència 5 l’ús
2 l’ostatge 6 la inspecció
3 la hisenda 7 l’impermeable
4 l’urna 8 la ema
3
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
Unitat 2: Vocalisme
Els diftongs
1 1 roure 5 aigua 9 flauta 13 xiular 17 gaire
2 teuladí 6 viure 10 queviures 14 boira 18 bescuit
3 ciutat 7 caiguda 11 Alcoi 15 reina 19 autoservei
4 caixa 8 actiu 12 jersei 16 beix 20 herois
2 1 quocient 5 paraigües 9 llengua 13 adequar 17 aigüera
2 lingüística 6 aigua 10 quan 14 aqüífer 18 altiloqüent
3 qüestionari 7 aguantar 11 ambigüitat 15 conseqüent 19 quotidians
4 avantguardes 8 piragüisme 12 linguodental 16 bilingüisme 20 siliqüiforme
3
diftongs creixents diftongs decreixents sense diftong
quaranta, guany, llengües, quota, quòrum, quart, lingüista, qualitat, aigua, pasqües, pingüí, llenguota, terraqüi, eqüestre, ungüent, quan
moure, remei, aigua, cuinaguitarra, farmàcia, quietud, cua,
anatomia, biologia, país
4
diftongs creixents diftongs decreixents sense diftong
quòrum, freqüència, qüestió, aquàtica
mai, feina, esplai, nau, xai, peu, avui, cuina, remei, riu, cau, nàutic,
sou, moure, Romeu
veïna, saïm, ensaïmada, suor, gloriós, Algèria, Ucraïna, cua, països,
església, nua
5 1 ciència 5 bou 9 països 13 rei 17 quota
2 riure 6 següent 10 pingüí 14 fauna 18 paraiguot
3 veí 7 quadern 11 teatre 15 quaresma 19 xiulet
4 vídua 8 aquarel·la 12 almoina 16 teulada 20 nuu
6
diftong hiat
piu-len
pou
se-güent
con-tí-nuum
pèr-du-a
Síl-vi-a
cle-mèn-ci-a
po-e-ma
a-vi-ó
Glò-ri-a
4
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
Vocals obertes i tancades
7 1 e oberta: parcel·la, cercle, premi, cel, pèl, Vicent, Josep, tebi, conveni, ingenu, correcte, respecte, guerra
2 e tancada: rei, pel, església
3 o oberta: mòlt, bunyol, caragol, volta, groc, carxofa, Moncofa, esport, estrofa, això
4 o tancada: molt, Castelló, llobató, confós
8 parcel·la: davant l, l·l, rr és oberta.
esquerra: davant l, l·l, rr és oberta.
ingenu: davant síl·laba amb u és oberta.
conveni: davant síl·laba amb i és oberta.
concepte: en les terminacions cultes -epte, -ecte.
9 misògin: davant síl·laba amb i la o és oberta.
oli: davant síl·laba amb i la o és oberta.
Moncofa: terminació -ofa.
impost: terminació -ost, -osta.
bunyol: terminació -ol, -ola.
remarques al vocalisme
10 1 bufetejar 5 embutxacar 9 subornar
2 sufocar 6 suportar 10 turmentar
3 muntanyenc 7 superb 11 rancuniós
4 remuntada 8 tramuntanal 12 ritual
11 1 sofriment 6 escopidora 11 sospir
2 triomf 7 assortiment 12 atordiment
3 avorriment 8 cobriment 13 compliment
4 govern 9 rètol 14 descobriment
5 vernís 10 avaluació 15 naixement
12 1 emparar 4 assembleista 7 enyorar
2 malenconiós 5 treballar 8 assassinat
3 ambaixador 6 avantatjar 9 davallada
Pseudoderivats
13 1 capítol 4 cònsol 7 corba
2 doble 5 fur 8 home
3 jove 6 nodrir 9 pèndol
5
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
Unitat 3: accentuació i dièresi
L’accent gràfic
1
agudes planes esdrúixoles
pastís
arròs
romanés
Berlín
algun
romeu
Andreu
Remei
assaig
parlaré
parlaran
perdrem
perdreu
perdràs
faristol
Romania
psicòleg
biòleg
examen
exàmens
homes
hòmens
ballava
ballàvem
patíem
patíeu
pròleg
novel·la
teatre
càstig
farmàcia
pèrdua
paciència
clemència
fórmula
tómbola
església
Dénia
Glòria
Sílvia
Núria
Còrsega
Rússia
síl·laba
pàtria
2 1 vindreu: perquè és aguda acabada en diftong decreixent.
2 vindran: perquè és aguda acabada en -an (no acaba en -en, -in).
3 desmai: perquè és aguda acabada en diftong decreixent.
4 certamen: perquè és plana acabada en -en.
5 tenia: perquè és plana acabada en vocal.
6 bo: perquè és monosíl·laba.
3 1 Sílvia: perquè és esdrúixola.
2 Lluís: perquè és aguda acabada en vocal + s.
3 Antònia: perquè és esdrúixola.
4 cànem: perquè és plana i no acaba en vocal, vocal + s, o en -en, -in.
5 pèrdua: perquè és esdrúixola.
4 públic – ciència – camins – anglesos – francés – rus – permís – valent – farmacèutica – plàtan – pésols –
fesols – arròs – bo – bajoques – cigró – cigrons – metàl·lic – il·lustrat – il·luminació – futbol – magnetòfon –
hoquei – veí – rei – blavenc – blavós – supervivència – indiferència – així – açò – això – fa - plaça – finestró
– finestra – avinguda – carrer – carreró – germà – cosí – gendre – nora – avi – fill – país – suspén – suspenem
– suspeneu – suspenia – suspeníem – suspeníeu – dormia – dormíem – dormíeu – parlaré – parlaran – pa
– encàrrec – bèstia – ànec – examen – exàmens – psicòleg
6
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
5
Mots agutsalfil, fluor, futbol, handbol, heroi, oboé, oceà, poliglot, Raimon, Tibet, timpà, xassís, xofer, zenit, beisbol
Mots plansacne, Agamèmnon, alvèol, amoníac, atmosfera, austríac, bantu, electròlit, estratosfera, fagòcit, fotòlit, hidrosfera, Jàson, Èdip, Èsquil, estèrnum, Heròdot, leucòcit, medul·la, míssil, omòplat, policíac, prènsil, rèptil, saxòfon, tèxtil, zoòfit, zulu
Mots esdrúixolsaurèola, diòptria, èczema, hexàedre, mètopa, olimpíada, octàedre, ortòedre, període, pneumònia, políedre, tetràedre
6
esports alfil, futbol, handbol, olimpíada, beisbol
literatura grega heroi, Agamèmnon, Jàson, Èdip, Èsquil, Heròdot
cos humà timpà, alvèol, estèrnum, medul·la, omòplat, aurèola
malalties acne, diòptria, èczema, pneumònia
ciències oceà, amoníac, atmosfera, fagòcit, rèptil, prènsil, zoòfit
7 1 serp 4 deu 7 tec
2 gel 5 mel 8 llenç
3 vers 6 tel 9 té
8 1 pot 4 tro 7 roc
2 got 5 mòlt 8 ronc
3 cor 6 so 9 no
9
accent obert o greu accent tancat o agut
ciència, ètnic, mèrit, esplèndid, farmacèutic, fenòmens, lògic, Antònia, espòs, quilòmetre, memòria
només, café, església, interés, cérvol, témer, també, imprés, pólvora, córrer, botó, meravellós, obligació,
seriós
10 1 fàcilment
2 ràpidament
3 espontàniament
4 àgilment
5 esplèndidament
6 assíduament
7 curiosament
8 anàlogament
9 elegantment
10 oportunament
7
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
L’accentuació de la e i de la o
11 1 aprés 5 clos 9 comprés
2 entés 6 difós 10 imprés
3 fos 7 suspés 11 refós
4 ofés 8 pres 12 correspost
12 a espontàniament, després
b córrer, més, assíduament
c església
d sentència
e música, depén, València
f tòpica, comèdia, què, metàfora
g història
h estratègia, jurídica
i encàrrec, través, cosí
j ací, s’acabarà, pel·lícula
k suspés, gairebé
13 sensació, aprés, mítings, agències, avió, Suècia, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, gràcia, sensació, sensació,
volàvem, allò, havíem, horitzó, llunyà
L’accent diacrític
14 a tòs
b Vós, què
c féu
d mà
e néts, besnéts, rebesnéts
f correcte
g correcte
h sóc
i sé, bé, què
j béns, té
La dièresi
15 1 veí 5 veïns 9 veïna 13 Suïssa 17 suís
2 roïna 6 roïns 10 peüc 14 conduïa 18 conduíem
3 conduíeu 7 traduïsca 11 traduíem 15 traduïes 19 traduïa
4 coïa 8 coíem 12 agraïa 16 agraíem 20 agraíeu
16 2 lingüista, 3 ambigües, 4 llengües, 5 pingüí, 9 obliqües, 10 Pasqües, 13 freqüència
8
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
17
porten accent gràfic sufix -isme, -ista prefix
país, traduíem, conduiríem, agraíeu, veí
altruisme, egoista, panteisme, egoisme
reincidir, contraindicar, reunió, reunificar, coincidir, intrauterí
infinitiu gerundi futur condicional
agrair, beneir, conduir conduint, maleint, agraint traduirem, agrairé conduiria
18 3 següent: porta dièresi per a indicar que la -u- es pronuncia.
4 heroïna, 6 veïna, 7 països, 8 oïda, 9 suïssa, 10 vacuïtat: porten dièresi per a indicar que la -i- no forma
diftong.
5 altruisme: no porta dièresi perquè acaba en el sufix -isme (excepció).
11 reüll: porta dièresi per a indicar que la -u- no forma diftong.
12 periodista: no porta dièresi perquè acaba en el sufix -ista (excepció).
19 1 espontaneïtat (6) 5 homogeneïtat (6) 9 arcaïtzant (4)
2 diürètic (4) 6 fluïdesa (4) 10 suïcidi (4)
3 posseïdor (4) 7 helicoïdal (5) 11 continuïtat (5)
4 ingenuïtat (5) 8 ucraïnés (4) 12 proveïdor (4)
20La moral protestant, i sobretot la calvinista, és una moral ascètica mundana. El que caracteritza l’ascetisme és el re-
buig del gaudi espontani de l’existència, del gaudi, per dir-ho així, gratuït, frívol, sense profit ni rendiment pràctic.
Com a conseqüència, la moral ascètica sospita de la riquesa i de l’afany de lucre per les temptacions que comporta.
Si els diners només serveixen per incitar a la luxúria i a l’ociositat, a perdre el temps en activitats improductives, no-
més pot ser moralment condemnable. Ja ho havia vist així el cristianisme en la seva versió catòlica i el protestan-
tisme no s’aparta gaire de la mateixa perspectiva. Ara bé, segons l’ètica calvinista la riquesa obtinguda amb el treball
només pot ser signe que s’està servint bé a Déu, gestionant adequadament els béns que el mateix Déu ha llegat
a l’home. És senyal també que Déu ha escollit i predestinat el bon treballador i l’home honest a la salvació.
21 1 col·loide ➞ col·loïdal 6 contemporani ➞ contemporaneïtat
2 aracnoide ➞ aracnoïdal 7 corpori ➞ corporeïtat
3 cicloide ➞ cicloïdal 8 déu ➞ deïtat
4 el·lipsoide ➞ el·lipsoïdal 9 arcaic ➞ arcaïtzant
5 hemorroide ➞ hemorroïdal 10 hebraic ➞ hebraïtzant
22
infinitiu participi gerundi
1 succeirà succeir succeït succeint
2 traduíem traduir traduït traduint
3 obeïm obeir obeït obeint
4 proveïen proveir proveït proveint
5 reduirà reduir reduït reduint
9
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
6 contribuireu contribuir contribuït contribuint
7 produiré produir produït produint
8 influiràs influir influït influint
9 destruiran destruir destruït destruint
23 1 païdor ➞ pair 6 traïdor ➞ trair
2 beneït ➞ beneir 7 agraïment ➞ agrair
3 atapeïment ➞ atapeir 8 posseïdor ➞ posseir
4 lluïment ➞ lluir 9 esmorteïment ➞ esmorteir
5 deduït ➞ deduir 10 esvaïment ➞ esvair
Unitat 4: consonantisme
Dígrafs i sons geminats
1 1 guanyar
2 llengua
3 síl·laba
4 lingüista
5 cotna
6 tatxa
7 quatre
8 safareig
9 palla
10 setze
11 vetlar
12 rellotge
13 paquet
14 boig
15 carrer
16 joguet
17 carro
18 innocent
19 rotllo
20 dutxa
21 jutjat
22 fetge
23 Immaculada
24 il·lusió
25 guitarra
26 banya
27 pitxer
28 setmanari
29 faixa
30 dissabte
2 1 ca-nya 8 dot-ze
2 cui-na 9 a-van-tat-ge
3 plat-ges 10 at-làn-tic
4 cot-xe 11 a-do-les-cèn-ci-a
5 co-in-ci-dèn-ci-a 12 ben-vol-gut
6 des-o-ri-en-tar 13 sub-has-ta
7 in-hu-mà 14 bes-a-vi
B/V
3 1 avortament 6 baf 11 govern
2 savi 7 rave 12 avet
3 vaixell 8 llavi 13 País Basc
4 núvol 9 desimbolt 14 calb
5 bena 10 embenar 15 aprovat
10
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
4 1 canvi 8 bomba 15 envelat 22 envoltar 29 lloba
2 tombar 9 embotit 16 embolicar 23 ambulant 30 esclava
3 enveja 10 convidar 17 conveni 24 timbal 31 decebut
4 covard 11 govern 18 convenient 25 viatge 32 esportiva
5 herba 12 prova 19 boirós 26 enviar 33 suavitat
6 benefici 13 sabata 20 avorrit 27 combat 34 activista
7 invent 14 cavall 21 ambició 28 dividir 35 concebre
oclusives
5
mot derivat regla o excepció?
despert despertador regla
àrab arabista regla
sòlid solidesa regla
espàrrec esparreguera excepció
encàrrec encarregar excepció
calent calentor regla
blanc blancor regla
feréstec feréstega excepció
mànec manegar excepció
ànec aneguet excepció
dramàtic dramàtica regla
amarg amargor regla
nàufrag nàufraga regla
biòleg biòloga regla
aràbic aràbiga excepció
6 1 adob 7 tub 13 aljub
2 actitud 8 soledat 14 societat
3 groc 9 estrep 15 colp
4 paret 10 sud 16 fred
5 noruec 11 mag 17 sord
6 sort 12 càstig 18 fàstic
7 1 absència 7 submarí 13 obsequi 19 observació 25 absolució
2 capteniment 8 adverbial 14 atmosfera 20 advocada 26 atlàntic
3 adquisició 9 atletisme 15 escriptura 21 hipnosi 27 augment
4 magdalena 10 actuar 16 dacsa 22 reacció 28 acte, apte
5 agnòstic 11 dissabte 17 projecte 23 erupció 29 sobte
6 dubte 12 cognom 18 regnar 24 sagnar 30 gnoms
11
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
consonantisme: alveolars
8 a camisa, grisa
b tresor, enfonsat
c resultat, música
d fusibles, magatzem, fosos
e visites, esmorzar
f visitar, basílica, dotze
g alzina, paisatge
h casualitat, presentara, resultat, Lluïsa
i onze, pinzells, grisenc
j Josep, dotzena
9 1 crisi 5 síntesi
2 anàlisi 6 hipòtesi
3 paràlisi 7 hipnosi
4 neurosi 8 èmfasi
10 1 carícia 5 trossos 9 dansa 13 llapis 17 cinc
2 pedaç 6 cançó 10 superfície 14 cendrer 18 bressol
3 impressió 7 adreça 11 classe 15 porcellana 19 cínic
4 cansat 8 pastisser 12 placeta 16 braç 20 cirerer
11 a necessari, velocitat
b cacera, caçadors, bicicleta
c passar, bossa, pastissos, boníssims
d emocionar, hissar, senyera, plaça
e argumentació, premisses, falses
f dèsset, començar, metgessa
g esperança, actuació, pallassos
h impressió, passat, ací
12 1 interessos 6 trossos
2 països 7 andalusos
3 grisos 8 russos
4 gasos 9 pastissos
5 francesos 10 casos
12
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
13 a metgessa, quinze, camises, grises
b notícia, transistor, casualitat
c advocadessa, pressupost, judici
d impressió, confessió, innocent
e quinze, estació
f present, urbanització, dimensió, crucial
g pobresa, miserables, terços, població, megaciutats, Tercer
h racisme, societat
i març, passat, aprovació
14TEXT 1
Quan vam ésser al jardí vam apuntalar l’escala a la paret i vam entrar per la finestra: la primera cosa que va fer va
ésser encendre unes quantes candeles i, com que de fora entrava una mica d’aire, les nostres ombres i les ombres
de les nines van començar a dansar per les parets. Jo no tenia prou ulls. Nines dretes, ajagudes, al llit, al bressol,
assegudes... nines grans amb nines petites a la falda. De mig vestides, de despullades. Al bell mig de la sala n’hi
havia una de rosa amb un clau al mig de cada peu.
TEXT 2
Passava els dies desitjant que arribara dissabte per posar-me a dibuixar. Normalment estudiava i feia els deures
de l’institut de dilluns a divendres i el cap de setmana, quan ens n’anàvem cap allà. I els estius, els hi passàvem
sencerets. I a mi m’encantava!
TEXT 3
Vaig passar uns quants mesos tranquil·la, tot just atrafegada amb el tris-tras de la casa i dels camps. Però un dia,
tornava del mercat, sola dalt del carro. No em calia ni guiar el cavall perquè és un cavall molt vell que sap el camí
d’esma. Estava molt núvol. Un cel de núvols baixos, espessos, gairebé negres a la banda de ponent. Tenia ganes
d’arribar a casa i de fer-me un bon berenar-sopar. El camí passava per entre camps.
TEXT 4
Allà els lladraren furiosos gossos , i els va eixir una dona jove amb dos minyons de deu o dotze anys; després un
home que en deuria ser el pare.
Palatals sonores (j, g, tj, tg) i palatals sordes (x, tx, ig)
15 1 xarop 4 brúixola 7 Xixona 10 maduixa 15 dibuixar
2 coix 5 Xàtiva 8 feix 11 baixar 16 coixes
3 greix 6 xaloc 9 panteixar 12 ximeneia 17 Xàbia
16 1 girafa 3 objecte 5 lleig 7 assajar 9 avantatge
2 lletja 4 batejar 6 platges 8 gimnàstica 10 jutge
13
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
17 1 despatxar: despatx 4 cotxera: cotxe
2 cartutxera: cartutx 5 panxut: panxa
3 sandvitxera: sandvitx 6 arxivar: arxiu
18 a arxiu, conéixer, jesuïtes
b Jesús, txapela, Jeremies
c mitjan, juny, maduixes
d subjecta, prestatge
e metge, angines
f xalet, rajoles
19 Cada dia a mitjan matí, el Pep i jo féiem torns per anar a esmorzar. A mi m’agradava passejar tranquil·lament
pels voltants i mirar-ho tot. Mirava les persones que a aquella hora eren un continu anar i vindre, eren mo-
viment i soroll i color. I mirava els ocellets que baixaven a les escales de la Llotja per picotejar les molletes
de pa. Supose que vostés saben que allí mateix hi ha la Llotja, que és un edifici que té uns cinc-cents anys,
tan gran i bonic, tot de pedra amb aquelles portes enormes i aquells arcs de punta. No els coneixen vostés,
diuen? Un dia, a penes eixir de l’adrogueria, se’m plantà de sobte al costat un xicot i vaig tindre un ensurt tan
gran que vaig fer un bot. Pep, que estava veient-ho, esclafí a riure perquè aquell era el Vicentín, un xicot de-
ficient, pobret, que tothora rondinava esbarriat per aquells carrers. I a partir d’aquell moment es convertí en la
meua ombra, em seguia a totes bandes, però això sí, sempre a un metre de distància, pobra criatura.
20
infinitiu present d’indicatiu present de subjuntiu imperfet de subjuntiu
menjar ell menja ell menge ell menjara
corregir ell corregeix ell corregisca ell corregisca
passejar ell passeja ell passege ell passejara
L·L
21
mots començats per
al·l- col·l- il·l mil·l altres
al·legar
al·legoria
al·legro
al·leluia
al·lèrgia
al·literació
al·locució
al·lòfon
al·lucinar
al·ludir
al·lusió
al·luvió
col·laborar
col·lagen
col·legi
col·lega
col·lació
col·lapse
col·lateral
col·liri
col·lisió
col·lecció
col·locar
col·loqui
il·legal
il·legible
il·lògic
il·luminació
il·lusió
il·lustre
il·luminar
il·lustració
mil·lenari
mil·leni
mil·lèsim
mil·libar
mil·lígram
mil·límetre
cal·ligrama
cal·ligrafia
cel·luloide
cel·lulosa
cel·lofana
gal·lés
gal·licisme
14
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
22 1 il·legal 6 il·lícit 11 il·legible
2 il·lògic 7 il·luminació 12 col·laborar
3 al·legoria 8 il·lusió 13 il·lustríssim
4 col·lecció 9 al·lucinar 14 hel·lenístic
5 col·lapse 10 al·legar 15 col·legi
23 a tranquil·la
b varicel·la
c Marcel·la
d capil·lar
e caravel·la
f pupil·la
g cavil·lar
h vacil·lar
i titil·lar
j camomil·la
k novel·la
l franel·la
m goril·la
n cel·la
o ombrel·la
p mortadel·la
Les oracions són de resposta oberta.
24 Resposta oberta.
25 a vil·la
b bèl·lic
c excel·lent
d pol·lució
e sol·licitar
f satèl·lit
g fal·làcia
h penicil·lina
i metàl·lic
j maxil·lar
k rebel·lió
l putxinel·li
15
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
nasals (m, n, mp, tm, tn)
26 1 Els fets de Brussel·les es narren en aquella novel·la.
2 És el millor col·leccionista d’objectes metal·litzats bèl·lics.
3 El grup d’intel·lectuals va elegir el seu candidat molt tranquil·lament.
4 La seua actuació ha estat paral·lela a la del delegat.
5 He cavil·lat molt la meua decisió i ho instal·laré jo mateix.
6 El tertulià va demostrar la seua intel·ligència en la interpretació de l’aquarel·la sobre el món hel·lènic.
27
m davant de n davant de
b p f m v i altres
tomba
escombra
ombra
embafar
ampolla
company
omplir
camp
triomf
àmfora
amfiteatre
immòbil
Immaculada
immens
canvi
Anvers
pensar
dansa
enginy
envejar
28
prefixos con-, en-, in-paraules que comen-
cen amb circum-paraules compostes altres
enfonsar
infecció
inflamar
enmig
confiar
infeliç
confegir
enfollir
circumcisió
circumloqui
circumval·lació
tramvia
tanmateix
benparlat
triumvir
premsa
confessió
impremta
somrient
confitura
29 1 assumpte 11 àmfora 21 nimfa 31 enfilar 41 confondre
2 infeliç 12 enfonsar 22 paranimf 32 pamflet 42 simfonia
3 enfosquir 13 amfibi 23 amfiteatre 33 invent 43 tanmateix
4 circumflex 14 convent 24 tramvia 34 atemptat 44 circumval·lació
5 recepció 15 excepció 25 símptoma 35 temptació 45 enmig
6 prompte 16 comptable 26 sotmetre 36 pneumònia 46 somriure
7 cotna 17 pneumàtic 27 setmana 37 immòbil 47 premsa
8 immediat 18 Immaculada 28 Assumpció 38 Gemma 48 emfatitzar
9 immersió 19 inflació 29 infaust 39 infal·lible 49 triomf
10 circumdar 20 circumcidar 30 xamfrà 40 conviure 50 inhàbil
16
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
Vibrants (r, rr)
30
rr r
entre vocals principi de mot després de consonantentre vocals després de prefix o guionet
terra
parra
darrere
córrer
rei
rem
republicà
conrear
enraonar
preromànic
eradicar
vicerector
arítmia
Malva-rosa
suprarenal
H
31 1 subhasta 6 coet
2 filharmònic 7 Maó
3 adhesió 8 enhorabona
4 ahir 9 harpia
5 cacauet 10 orfe
32 a hidrosfera
b harmonia
c cohesió
d arpa
e coherència
f inherent
Unitat 5: El guionet
1 1 trenta-dues 7 sis mil
2 tres-cents 8 tres milions
3 sis-cents 9 mil dotze
4 dotze mil nou-cents 10 setanta-sis
5 quaranta-quatre 11 cinquanta-quatre
6 cinc-cents vint-i-dos 12 quatre-cents quaranta
2 1 cent dotze
2 cent trenta-quatre
3 dos-cents quaranta-cinc
4 sis-cents tretze
5 quinze mil quatre-cents
17
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
3 1 Vila-real
2 prehistòric
3 pèl-roig
4 escuradents
5 fisicoquímic
6 Malva-rosa
7 para-sol
8 nord-est
9 rentaplats
10 audiovisual
11 parabrisa
12 vicerector
13 gratacel
14 sud-oest
15 despús-ahir
4 1 penja-robes 11 guardabosc
2 pessiganassos 12 soca-rel
3 toca-son 13 xuclamel
4 bleda-rave 14 cerca-raons
5 arrancaqueixals 15 caraxuclat
6 ploramiques 16 riba-roger
7 barba-serrat 17 escuraxemeneies
8 cagadubtes 18 espanta-sogres
9 escalfacadires 19 vila-realenc
10 penya-segat 20 gratacel
• Quina regla has aplicat en aquests casos?
Mots compostos en què el segon element comença per r-, s- o x-.
5 1 mà-llarg 13 cap-rossenc
2 cinc-en-rama 14 camacurt
3 pèl-roig 15 prerevisió
4 nord-americà 16 trip-trap
5 pèl-curt 17 Puig-reig
6 sud-est 18 vetesifils
7 antirobatori 19 exregidor
8 Pont-xetmar 20 coliflor
9 abans-d’ahir 21 tal·là-tal·lera
10 adesiara 22 cul-de-sac
11 nyeu-nyeu 23 més-dient
12 ex-libris 24 despús-anit
18
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
1r mot amb accent gràfic mà-llarg, pèl-roig, pèl-curt, més-dient, despús-anit
compostos repetitius nyeu-nyeu, trip-trap, tal·là-tal·lera
manlleus no adaptats ex-libris
mots peculiars cinc-en-rama, abans-d’ahir, cul-de-sac
lectures errònies Pont-xetmar, cap-rossenc, Puig-reig
conté un punt cardinal nord-americà, sud-est
sense guionet antirobatori, adesiara, camacurt, vetesifils, exregidor, prerevisió
Unitat 6: L’article
L’article
1 a n’Antoni, en Joan i n’Obdúlia
b la Font d’en Carrós, Canet d’en Berenguer
c correcta
d correcta
e Na Maria Felip
2 a Viatjar
b Que demanes
c a El Corte Inglés
d als Pirineus
L’article neutre
1 a Vine tan aviat com pugues.
b No és prou bo per a tu.
c Em meravella com n’és de despert.
d Tan ecologista com és i s’ha posat aire condicionat.
2 a Ara ve la bona./Ara bé el que és bo.
b Ella va sempre a la seua.
c No m’importa el que pense la gent.
d Preguntaré tot allò explicat./Preguntaré tot el que he explicat.
19
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
Unitat 7: Els demostratius i els possessius tònics
1 a Podries apropar-me allò que està allà al costat de la finestra?
b Quina camisa t’agrada més aquesta d’ací o aquella d’allà?
c M’agraden més aquests amics que tens ara que aquells que tenies l’any passat.
d Guarde amb molta cura tot allò que em deixares.
e Podries ensenyar-me això que tens a les mans?
f Qui ha posat això aquí?
g Aquest trimestre he tret millors notes que el trimestre passat.
h Tot açò d’ací no serveix per a res.
i Com es deia aquella professora que ens va donar Física l’any passat?
2 a Els xiquets seguien el mestre. Caminaven darrere seu sense perdre’l de vista.
b Si et poses a prop meu, podré ajudar-te si em necessites.
c No el vas veure? Estava assegut davant teu.
d No véiem bé la pantalla perquè uns xicots alts es van col·locar davant nostre.
e Ens col·locarem a prop vostre.
3 a Ha vingut un professor nou però no en sé el nom.
b Viatjarem a Barcelona i en visitarem la catedral.
c Va agafar la jaqueta i se n’anà.
d Era una casa nova. Les finestres eren grans i la porta de fusta.
Unitat 8: Els numerals
1 1 mil set-cents set
2 dos mil nou
3 vint-i-cinc mil huit-cents setze, vint-i-cinc mil vuit-cents setze
4 tres-cents dèsset mil quatre-cents cinc, tres-cents disset mil quatre-cents cinc
5 dotze milions quaranta-dos mil dos-cents dènou, dotze milions quaranta-dos mil dos-cents dinou
2 a mil nou-cents huitanta-u, mil nou-cents vuitanta-u
b dues-centes
c cinquanta-nou
d de cent mil a cinc-cents mil
e nou-cents cinquanta zero sis vint-i-u
f dos-cents cinquanta
g mil nou-cents nou
20
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
3(3): tres
(4): quatre
(1/2): mitja
(18 765 098): díhuit milions set-cents seixanta-cinc mil noranta-huit, divuit milions set-cents seixanta-cinc mil
noranta-vuit
(4): quatre
4 a quinzé
b nové
c cinqué, quint
d primer
e vint-i-cinquena
f sisé, sext
5 a Dos músics 2 Un duet
b Mil persones 8 Un miler
c Quinze dies 10 Quinzena
d Una casa tres vegades més gran 6 Triple
e Deu ous 3 Una desena
f La meitat d’una poma 5 Mitja
g La simfonia que fa la número 9 9 La novena
h Vint segles 7 Una vintena
i Dues sabates 1 Un parell
j Ha multiplicat per cinc els beneficis 4 Ha quintuplicat
6 a doble
b doble, tripla
c triple, triple
d quíntupla
e sèxtuple
7 a dos terços
b mitges veritats
c centèsima part
d tres dècimes
e una mil·lèsima
f un terç
g les dècimes, les centèsimes i les mil·lèsimes
21
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
Unitat 10: Els quantitatius
1 a Quantes
b bastants
c moltes
d prou
e massa
f bastants
2bastant
cap
força, moltes
gaire, gens
prou
gaire, massa
gens
3 a molts
b molta
c molt
d pocs
e poc
f bastants, bastant
g tanta
4 a bastant, prou d bastants, prou
b bastants, prou e prou
c bastants, prou
Unitat 11: Els indefinitis
1 a qualssevol
b diverses
c tots els altres
d cap
e mateix
f per a altri
g no estudia gens
h cap germà
i gens de
j Tots dos, ambdós
22
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
Unitat 12: El gènere del nom i de l’adjectiu
1
masculí Ø femení -a masculí -e/-o femení -a masculí -eu femení -ea
alt alta psiquiatre psiquiatra reu rea
prim prima alumne alumna pigmeu pigmea
fosc fosca ministre ministra hebreu hebrea
company companya sogre sogra europeu europea
professor professora
president presidenta
vidu vídua
2
alteracions ortogràfiques i fonètiques
p-b, t-d llop-lloba; cabut-cabuda, nebot-neboda
c-g amic-amiga, cec-cega, groc-groga, poruc-poruga
f-v serf-serva
ig-j roig-roja, boig-boja
l-l·l Marcel-Marcel·la, gal-gal·la
s-ss rus-russa, espés-espessa, escàs-escassa
c-qu oblic-obliqua
vocal tònica -na ballarí-ballarina, xativí-xativina, bessó-bessona, ple-plena, veí-veïna
leg-loga biòleg-biòloga, arqueòleg-arqueòloga, filòleg-filòloga, geòleg-geòloga
au-ava, eu-eva, iu-ivacaptiu-captiva, executiu-executiva, jueu-jueva, hereu-hereva, esclau-esclava, escandinau-escandinava
-essaalcalde-alcaldessa, abat-abadessa, metge-metgessa, tigre-tigressa, baró-baronessa, duc-duquessa
or-riu actor-actriu, institutor-institutriu, emperador-emperadriu
altres terminacions tsar-tsarina, gall-gallina, abellot-abella, bruixot-bruixa, perdigot-perdiu
3cavall-egua, pare-mare, oncle-tia, gendre-nora, marit-muller, ase-somera, porc-truja o bacona, xai-ovella, bou-vaca,
boc-cabra
4 1 perdiu 7 nora 13 burgesa
2 besàvia 8 sòcia 14 princesa
3 duquessa 9 marquesa 15 Lluïsa
4 ossa 10 Camil·la 16 cunyada
5 baronessa 11 bruixa 17 somera
6 truja o bacona 12 comtessa 18 serva
23
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
5 1 jueva 7 hereva 13 abadessa
2 jutgessa 8 abella 14 merla
3 captiva 9 biòloga 15 gallina
4 nul·la 10 francesa 16 russa
5 suïssa 11 tranquil·la 17 estesa
6 actriu 12 obliqua 18 ventríloqua
6 1 porc 7 déu 13 heroi
2 bruixot 8 jueu 14 príncep
3 ninot 9 biòleg 15 tsar
4 gos 10 soci 16 cavall
5 metge 11 cortés 17 esclau
6 psicòleg 12 marit 18 ase
7 1 el còlera 7 el terra 13 el pudor
2 la pols 8 una editorial 14 la pudor
3 un editorial 9 el son 15 la son
4 la llum 10 el llum 16 el fi
5 la fi 11 la còlera 17 la clau
6 el clau 12 el canal 18 la canal
8 a Hem fet una anàlisi sintàctica.
b A l’estiu fa molta calor.
c Al xiquet ja li ha caigut una dent.
d Ha corregut la marató.
e Una olor molt forta envaïa/invadia l’estança.
f Cal prendre mesures de prevenció contra la sida.
g El drogoaddicte té la síndrome d’abstinència.
h Té el front amarat de suor.
i Vull unes postres molt dolces.
j Els espinacs tenen ferro.
k La resta no m’importa.
l Em fa mal el queixal de l’enteniment.
m Vull viure als afores.
n Els núvols anuncien pluja.
o Deixeu el missatge després de sentir el senyal.
p Tinc molts tèrmits a casa.
q M’agraden els llegums.
9 a Tinc un dubte.
b El compte corrent ja està obert.
c La resplendor em cegava.
24
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
d Freud és el pare de la psicoanàlisi.
e Aniré a l’estrena de la pel·lícula.
f No trobe les alicates.
g Participarem en la desfilada.
h Té bona oïda per a la música.
i Cal canviar alguns costums.
j De vegades ser alt és un avantatge.
k Tinc un regle, un escaire i un cartabó.
l Els jesuïtes són un orde religiós.
10 a els avantatges
b els llegums
c un dubte
d un costum
e la resplendor
f el llum, la llum
g la icona
h la merenga
i la sucrera
j una dita
k el compte
l els espinacs
m els bacteris
n el dot
o els estruços
11
adjectius invariables quant al gènere
acabats en -e bilingüe, ferotge, il·lustre, perenne, ximple, rude
acabats en -a belga, hipòcrita, entusiasta
acabats en -cida, -ista homicida
acabats en -aç, -iç, -oç audaç, veloç
acabats en -al, -el, -il actual, fidel
acabats en -ble creïble, possible
acabats en -ar, -or major
acabats en -ant, -ent prudent, freqüent, bullent, pudent
altres terminacions greu, partícip, àrab, lleu, jove
12
Excepcions
acabats en -al, -el, -il,-ol jovenívol-jovenívola, tranquil-tranquil·la, nul-nul·la, paral·lel-paral·lela
acabats en -ar, -or traïdor-traïdora, avar-avara
acabats en -ent dolent-dolenta, opulent-opulenta, valent-valenta, calent-calenta
25
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
13 a L’aigua està calenta.
b És una organització juvenil.
c És una dona molt valenta.
d El príncep valent és un conte.
e Ha guanyat l’atleta més veloç.
f La seua participació ha estat nul·la.
g És una jove molt intel·ligent.
h Li han fet un judici paral·lel.
i És una manera de parlar molt rude.
14 a fal·laces
b fal·laços
c veloç
d feliç
e felices
f vivaç
g veloces
h vivaces
Unitat 12: La formació del plural de noms i adjectius
1
-s -es -ns -os -sos -s/-os
companysavisgrocsagutsalfabetscastellonencsalemanyssofàs
llengüesracescanyessíl·labessàviessoquesboges
plansalacantinsvalenciansplens
casoscomerçosreflexosofesosportuguesosgrisosanglesoscartutxosestruçossuspesosfrancesos
successosespessospastissosescassosrossosmassissosarrossosbarnussos
gusts/gustossafareigs/safarejosfoscs/foscosmixts/mixtosboigs/bojosdiscs/discosraigs/rajos
26
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
2
noms de lletresnoms de les notes
musicals
conjuncions i adverbis
substantivats
alguns substantius i adjectius
les bes
les ces
les tes
els sis
els dos
els res
els las
els peròs
els sís
els nos
els perquès
els bisturís
els esquís
crus
nus
els cafés
els consomés
els tabús
els sofàs
els xampús
els clixés
els bambús
els menús
els pagarés
els purés
3 1 raons 6 ximpanzés 11 clixés
2 bacallans 7 veïns 12 cafés
3 comités 8 menús 13 perquès
4 sofàs 9 robins 14 mans
5 pagarés 10 res 15 ces
4
substantius plans acabats en -xsubstantius aguts acabats
en -nxsubstantius aguts femenins
acabats en -ç
els apèndixs, els índexs, els vèrtexs, les hèlixs, els còdexs
els linxs, les esfinxs, les larinxs les falçs, les calçs, les façs
Si s’aplica la regla general, el plural hauria d’afegir la terminació -os.
5
els dies de la setmana els dilluns, els dimarts, els dimecres, els dijous, els divendres
mots plans i esdrúixolsels llapis, els atles, els focus, els tipus, les càries, els alferes, els cactus, els bíceps, els absis
mots aguts femenins les urbs, les pols
mots compostos els comptagotes, els parallamps, els portamonedes, els llevataps
altres els pus, els fons, els temps, els socors, els tossos
27
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
Unitat 13: Els pronoms febles
Els pronoms febles
1
2 a Per dinar en faré.
b Maria i Anna la deixaran a Lluís.
c Ho necessite.
d Porta’n, si pots.
e No el trobem enlloc.
f Guarda’ls, per favor.
g Qui ho ha dit?
h Albert la utilitza per a guardar-hi els documents.
a
Quan més m’ensabones
més m’embrutes.
Si em vols netejar
deixa’m estar.
Solució: aigua
c
Anant per un camí
em vaig trobar una cosa,
si l’haguera vista,
l’hauria deixada,
però com no la vaig veure
me la vaig emportar a casa.
Solució: punxa
e
Donya Galindaina
se’n va al mercat
a lluir-ne el seu tocat,
la cueta verda i el vestit morat.
Solució: albergínia
b
Diuen que sóc d’aigua,
però, ben mirat,
d’aigua no en tinc gota,
i és ben veritat.
Si a mi em prensa a gotes
no et faré cap mal,
mes si de mi abuses
puc ser-te fatal.
No em prengues per vici,
t’ho aconselle jo.
Per poc que barrines
ja sabràs qui sóc.
Solució: aiguardent
d
Qui ho fa, no ho compra,
qui ho compra, no ho usa,
i qui ho usa, no ho veu.
Solució: taüt
28
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
3 a Li guardaràs els segells.
b Els compraràs regals.
c Deixa-li la llibreta.
d Els has de pagar el dinar.
e Vigila’ls el cotxe.
f Li enviaré una postal des d’Atlanta.
g Us dirà la veritat.
4 a Us hi heu fixat.
b N’estic cansat.
c No t’hi havies negat mai.
d Te n’avergonyeixes?
e Hi pensa.
f Hi estic d’acord.
5 a Des de fa uns dies t’hi trobe.
b Mai hi vol eixir.
c No sé quan en tornaré.
d Sempre t’hi comportes.
e L’estiu que ve hi anirem
f Cada diumenge hi passeja.
6 a Teresa ho sembla.
b Ho estem.
c Ho pareixen.
d El meu oncle l’és.
e Els xiquets els són.
f Els professors els són.
7 a Hi ha hagut bona collita de taronges, n’hem venut moltes. CD
b M’hi veig poc, hauré d’anar a l’oftalmòleg. CRV
c No li agrada l’oratge plujós. No s’hi acostuma. CRV
d Encara no és sòcia del Vila-real però prompte se’n farà. CPred
e Has visitat EUA? No, però m’agradaria molt anar-hi. CC lloc
f No té molts amics, hauria de tenir-ne més. CD
g Anirem a La Vall d’Uixò i en visitarem les coves. CC lloc
h No hi pots anar vestit de qualsevol manera. CC lloc
29
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
8 a Vull demanar-t’ho. CI+CD
b Els hi portarem. CD+CC lloc
c Per favor, deixa-me-les. CI+CD
d El xiquet l’ha posat dins la nevera. CD
e M’agrada molt obrir-los-els. CD+CI
f Recordeu-vos-en. CRV
g Els ho he promés. CI+CD
h Els accionistes li’ls van demanar. CI+CD
i Quan acabes de dinar fica’ls-hi. CD + CC lloc
j El conductor no en va fer cas. CRV
k Per favor, trau-los-en. CD + CC lloc
l Me’n compraré una dotzena. CN
9
En Quimet troba el menjar poc salat i li ho comenta a sa mare. La mare li diu que ella el troba bé. Quimet diu
que les dones han de fer el que els seus marits els manen. (...) Aquesta història li la conta Antoni a Natàlia.
10 a Agnés no sap que veniu a la festa. Li ho direu demà, per favor?
b Necessitaven diners i vaig deixar-los-en.
c El partit de bàsquet de diumenge no pots perdre-te’l.
d Els meus alumnes no han menjat mai flaons. Quan vaja a Morella els en portaré.
e Ja tinc 18 anys. Us en recordeu?
f Et poses massa sal a l’amanida. No te’n poses més que et perjudicarà.
g Hem de vendre els horts perquè ningú s’hi vol dedicar.
h Hauríem de deixar la conversa per a un altre moment. Us ho agrairia.
i Els alumnes no sabíen el tema i jo els el vaig explicar.
j M’han demanat consell i jo he procurat donar-los-en.
k Us heu fixat com vesteix? No, no ens hi hem fixat.
l Has posat els macarrons al foc? Els hi he posat fa deu minuts.
30
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
Unitat 14: La conjugació verbal
1 a Cal que ens adeqüem a l’espai que tenim.
b El teu germà sempre m’abraça però tu no m’abraces mai.
c Entropessí i em torcí un turmell.
d Totes les setmanes reguem les plantes de l’apartament.
e Si Joan no penja la roba, la penges tu.
f Aní a Barcelona i passegí per les Rambles.
2 a Ara m’està coent/coguent la ferida.
b Durant el viatge vaig anar coneguent/coneixent diverses cultures.
c Visquent/vivint com viu, tindrà problemes.
d Es passa el matí duent/duguent els menuts a escola.
e Si continua ploguent/plovent, no collirem res.
f Esteu beguent/bevent massa.
g Sempre està caiguent/caent i fent-se mal.
3 a Entens per què han conclogut/conclòs les negociacions?
b En ma vida m’ha cuit/cogut tant una ferida.
c Tota la classe ha suspengut/suspés Física.
d Hem molgut/mòlt café per al desdejuni.
e Ja hem fongut/fos la mantega.
f No hem entengut/entés res.
g Has tragut/tret el guisat del foc?
h No et preocupes, que la notícia s’ha difós/difonut com cal.
4 a Això tu no ho aprendràs mai.
b Jo no depenc mai de ningú.
c Si el vostre cotxe té problemes val més que el vengueu.
d Joan difonia mentides per tot arreu.
e No hauria calgut que a la festa hagueres portat res.
f El curs passat nosaltres mai ateníem a classe.
5 a Jo no conec ningú a qui no agraden les taronges.
b Tenen por i no crec que apareguen més per ací.
c No m’agrada com actua, jo almenys ho reconec.
d Ja la coneixem aquesta professora, ens ha donat classes de valencià.
e No és possible que a hores d’ara ells encara desconeguen el reglament.
f Sempre que puc desaparec de la festa.
31
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
6 a Sempre bevem aigua quan acabem l’entrenament.
b Abans s’escrivien més cartes que ara.
c Aquest matí plovia tant que no hem pogut eixir d’excursió.
d Devien ser les tres de la matinada quan tornà a casa.
e Passa el dia escrivint correus.
7 poder
Present d’indicatiu: puc, pots, pot, podem, podeu, poden
Imperfet d’indicatiu: podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien
Present de subjuntiu: puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen
Imperfet de subjuntiu: poguera, pogueres, poguera, poguérem, poguéreu, pogueren; pogués, poguesses,
pogués, poguéssem, poguésseu, poguessen
voler
Present d’indicatiu: vull, vols, vol, volem, voleu, volen
Imperfet d’indicatiu: volia, volies, volia, volíem, volíeu, volien
Present de subjuntiu: vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen
Imperfet de subjuntiu: volguera, volgueres, volguera, volguérem, volguéreu, volgueren; volgués, volguesses,
volgués, volguéssem, volguésseu, volguessen
veure
Present d’indicatiu: veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen
Imperfet d’indicatiu: veia, veies, veia, véiem, véieu, veien
Present de subjuntiu: veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen
Imperfet de subjuntiu: vera, veres, vera, vérem, véreu, veren; veiés, veiesses, veiés, veiéssem, veiésseu,
veiessen
fer
Present d’indicatiu: faig, fas, fa, fem, feu, fan
Imperfet d’indicatiu: feia, feies, feia, féiem, féieu, feien
Present de subjuntiu: faça, faces, faça, fem, feu, facen
Imperfet de subjuntiu: fera, feres, fera, férem, féreu, feren; fes, fesses, fes, féssem, fésseu, fessen
tenir
Present d’indicatiu: tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen
Imperfet d’indicatiu: tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien
Present de subjuntiu: tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen
Imperfet de subjuntiu: tinguera, tingueres, tinguera, tinguérem, tinguéreu, tingueren; tingués, tinguesses,
tingués, tinguéssem, tinguésseu, tinguessen
venir
Present d’indicatiu: vinc, véns, ve, venim, veniu, vénen
Imperfet d’indicatiu: venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien
Present de subjuntiu: vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen
Imperfet de subjuntiu: vinguera, vingueres, vinguera, vinguérem, vinguéreu, vingueren; vingués, vinguesses,
vingués, vinguéssem, vinguésseu, vinguessen
32
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
ser
Present d’indicatiu: sóc, ets/eres, és, som, sou, són
Imperfet d’indicatiu: era, eres, era, érem, éreu, eren
Present de subjuntiu: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
Imperfet de subjuntiu: fóra, fores, fóra, fórem, fóreu, foren; fos, fosses, fos, fóssem, fósseu, fossen
haver
Present d’indicatiu: he/haig, has, ha, hem/havem, heu/haveu, han
Imperfet d’indicatiu: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien
Present de subjuntiu: haja, hages, haja, hàgem/haguem, hàgeu/hagueu, hagen
Imperfet de subjuntiu: haguera, hagueres, haguera, haguérem, haguéreu, hagueren; hagués, haguesses,
hagués, haguéssem, haguésseu, haguessen
8 a No cal que vingues amb mi si no vols.
b Si volguéreu/volguésseu més explicacions, us les donaríem.
c Abans veia les coses amb més tolerància.
d Si vingueres/vinguesses a València, t’ho passaries bé.
e Li aconselle que faça els deures cada dia.
f Si poguera/pogués, ara mateix ho vendria tot.
g Tant de bo que puguem anar junts al viatge.
h Descanseu i beveu una mica d’aigua.
9 a Suspengueren l’Anglés.
b Ahir coneguí el teu alumne.
c Ahir, a l’autobús, uns homes m’empenyeren.
d Ma mare ahir cogué cigrons.
e L’any passat visquí sis mesos a Itàlia.
f L’ocell caigué de l’arbre.
g El virus s’estengué per tot el país.
h Abans d’independitzar-se, depengué dels pares.
i El jutge absolgué els condemnats.
j Resolgueren totes les activitats de l’examen?
k Volem anar al poble on nasqué el nostre cantant favorit.
10 a El professor sempre comença la classe d’hora.
b No vull que et portes malament.
c Com que la setmana passada era festa, la plaça bullia de gent.
d Xiquets, demà dueu-me el treball acabat!
e L’any passat Xavier treia notes més bones.
f Quan arribeu al mas, si fa fred, enceneu la llar.
g Xics, eixiu fora que molesteu.
h Deixa-li que et cusa la bata.
i Anirem a esquiar abans que no es fonga la neu.
j Tindreu problemes d’esquena si sempre seieu malament.
33
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
k Si teniu set, beveu tot el que tingueu gana.
l Cal que el xiquet dorma huit hores al dia.
m No crec que calga que porteu diners.
n El professor li ha ordenat que reculla tot el que ha llançat a terra.
o Qui perda el torn, no tornarà a jugar.
p Per favor, escriviu la redacció per demà.
11era: imperfet d’indicatiu
havia compost: plusquamperfet d’indicatiu
abusava: imperfet d’indicatiu
digué: passat simple
s’havia emocionat: plusquamperfet d’indicatiu
escoltant: gerundi
repetiren: passat simple
engrandí: passat simple
12creia: tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb creure
va sentir: tercera persona del singular del passat perifràstic del verb sentir
tornaria: tercera persona del singular del condicional simple del verb tornar
caminant: forma no personal; gerundi del verb caminar
es van separar: tercera persona del plural del passat perifràstic del verb separar
hi havia: tercera persona del singular de l’imperfet d’indicatiu del verb haver-hi
podrien: tercera persona del plural del condicional simple del verb poder
Tom està tan trist i desesperat que pren una decisió: anar-se’n del poble. Creu que ningú no l’estima ni vol
estar amb ell. Mentre va pensant tot això, se’n va allunyant. Quan sent la campana de l’escola, es posa a
plorar, pensant que no la torna a sentir mai més. Llavors troba el seu amic Joe Harper. Joe li diu que la seua
mare li acaba de donar una pallissa. L’acusa d’haver-se menjat un plat de crema, tot i que no és veritat. Els dos
xicots tot caminant, comencen a fer plans. Decideixen que es fan pirates. Llavors van a buscar Huckleberry
Finn, que s’uneix a ells.
Acorden d’instal·lar-se a l’illa de Jackson, que està situada a unes tres milles del poble, al mig del Mississipí, on
el riu s’eixampla molt. No està habitada i té un gran bosc per amagar-se.
Se separen per anar a buscar menjar, cordes i hams per a pescar. Queden que es reuneixen a mitjanit en un
lloc on hi ha una barca abandonada. Podran utilitzar-la per a arribar a l’illa.
Unitat 15: L’oració
1 a L’autora utilitza alguns exemples per tal d’il·lustrar els arguments utilitzats. Oració final
b La policia va escorcollar la zona, però no hi va deixar vigilància. Oració adversativa
c La tesi no està explícita en cap oració concreta, sinó que està implícita al final del text. Oració adversativa
d Es tracta d’una estructura sintetitzant o inductiva, ja que el tema apareix al principi del text. Oració causal
34
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
e És un llibre molt interessant tot i que té una certa complexitat. Oració concessiva
f Criticar l’escola s’ha convertit en un esport; tanmateix, encara se senten veus favorables. Oració adversativa
g Com que volia ser positiu, no vaig menysprear el regal. Oració causal
2 a per tal de que: per tal que/perquè/a fi que
b per tal de que: per tal que/perquè/a fi que
c per a què: perquè/per tal que/a fi que
d per a que: perquè/per tal que/a fi que
e Correcta
f per a que: perquè/per tal que/a fi que
3 a doncs: perquè
b si no: sinó
c com: com que
d d’haver sabut que: si haguera sabut que
e a no ser que: llevat que
f a pesar de que: a pesar que/encara que
g d’haver sabut que: si haguera sabut que
h per que: perquè
i doncs: perquè
4 a Interrogativa indirecta
b Substantiva d’infinitiu
c Substantiva amb conjunció que
d Interrogativa indirecta
e Substantiva amb conjunció que
f Substantiva amb conjunció que
g Substantiva de relatiu
h Substantiva de relatiu
5 a Complement directe
b Complement de règim verbal
c Complement de règim verbal
d Subjecte
e Complement directe
f Complement indirecte
g Complement de règim verbal
h Complement circumstancial de lloc
i Complement directe
35
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
6 a Colometa s’adona que estima moltíssim l’Antoni.
b Els polítics s’han d’encarregar que funcione la democràcia.
c L’autora afirma que totes les dones es veuen grosses alguna vegada i ho atribueix al fet que es comparen amb
les dones dels anuncis televisius.
d Ja estic acostumat que no tinguen en compte les meues propostes.
e No estic segura que acudisquen tots els veïns a la reunió.
f No ens recordàrem que necessitàvem el passaport per anar a Egipte.
7 a Ha tardat tota la vida a fer-se una casa al camp.
b Correcta
c Alguns pares no es molesten a mirar bé les joguines dels fills.
d La fal·làcia tu quoque consisteix a tornar l’ofensa a l’acusador.
e Correcta
f Correcta
g No estic d’acord de fer un viatge tan car.
h Estic pensant d’estudiar Enginyeria Informàtica.
i Correcta
j El dia de Sant Antoni els veïns es concentren a carregar els troncs fins a la plaça.
8 a El cap de redacció l’ha instat a acabar l’article.
b Està convençut de guanyar el torneig.
c No estava segur d’acudir a la festa.
d Estic pensant a comprar-me una moto.
e La policia insistia a vigilar el recinte.
9 a Especificativa
b Explicativa
c Especificativa
d Explicativa
e Especificativa
f Explicativa
Les oracions explicatives s’escriuen entre comes.
10 a Incorrecta
b Correcta
c Incorrecta
d Correcta
e Incorrecta
f Correcta
g Incorrecta
h Correcta
36
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
11 a Aquest és un text argumentatiu el tema del qual és la mala imatge de la classe política.
b Ha arribat l’alumne el pare del qual va ser professor del centre.
c Aquesta és l’alumna la mare de la qual és professora.
d Vull visitar Florència, els museus de la qual no conec.
e Vicent Usó, l’última novel·la del qual acabe de llegir, és un dels escriptors actuals més importants.
f Cristòfor Colom, l’origen del qual no es coneix, va arribar a Amèrica.
12 a Oració de relatiu adjectiva explicativa
b Oració adverbial de temps
c Oració de relatiu adjectiva especificativa
d Oració de relatiu adjectiva especificativa
e Oració de relatiu adjectiva especificativa
f Oració comparativa
g Oració adverbial de temps
h Oració substantiva
i Oració adverbial de lloc
Unitat 16
1 a Viu a Mallorca.
b He viscut en aquest poble tota la vida.
c Encara no sé a quina ciutat viu.
d He vist ton pare al mercat.
e Com a president vull donar-vos la benvinguda.
f Si vols parlar amb mi, em trobaràs a casa.
g T’estic parlant com un dels membres de l’organització.
h No pot parar. Sempre va cap amunt i cap avall.
i Aquests són els continguts que s’inclouen en el currículum de Batxillerat.
j Treballa a la fàbrica de taulellets del poble.
k En aquell poble no coneixien la TDT.
l Quan vam arribar a Alacant, plovia.
m Ho tindré acabat en una setmana.
n Ho vaig buscar en un llibre de la biblioteca.
o Demà dinarem arròs a la milanesa.
2 a Viuen a Alacant. Davant topònims emprem la preposició ‘a’.
b Va entrar en aquella casa. Davant demostratius emprem la preposició ‘en’.
c Els dos viuen en una mateixa casa. Davant numerals i els indefinits ‘un, ‘algun’ emprem la preposició ‘en’.
d Treballa en alguna empresa de taulellets. Davant l’indefinit ‘algun’ emprem la preposició ‘en’.
e En l’Espanya franquista hi havia una repressió ferotge. Davant topònim amb valor temporal o històric em-
prem la preposició ‘en’.
37
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
f No m’agrada viatjar amb vaixell perquè m’hi marege. Amb els mitjans de transport utilitzem la preposició ‘amb’.
g Si no ho acabes de seguida faràs tard. Locució amb preposició diferent del castellà.
h La Gran Guerra es va iniciar l’any 1914. Davant l’any no posem preposició.
i Per a segon plat han menjat lluç amb salsa. Construcció amb preposició diferent del castellà.
j A la vesprada no tenim classe. Les parts del dia no utilitzen la preposició ‘per’.
k No ha pogut veure sa mare d’ençà que va abandonar el país. El complement directe no porta preposició al davant.
3 a Tenia molt de fred.
b Hem enviat l’informe amb data 15 de desembre.
c No ha passat res de nou durant la setmana.
d Si m’interessa el treball, el sol·licitaré.
e La directora ha posat en relleu els premis rebuts pels alumnes.
f Viu a l’avinguda del Rei en Jaume.
4 a Viuré ací per sempre.
b Entrem al bar per fer-nos un café!
c Aquest és el ganivet per a tallar la carn.
d Han vingut per saludar-te.
e No tenim llits per a dormir tots.
f Per acabar, vull donar-vos les gràcies per tot.
g He dut molts regals per a tots els meus amics.
5 a He vingut per a saludar-te
b Tens de temps fins a l’estiu per aprendre a conduir.
c Què hi ha per a sopar?
d De/Des de Castelló a/ fins a València hi ha 65 quilòmetres aproximadament.
e El seu treball deixa molt a desitjar.
f Vam fer nit en un poblet de muntanya.
g Vaig convidar Lluís a la festa.
h Això ho faig per tu, no ho faria per ningú més.
i Aquest paquet l’han dut per al director de l’institut.
j En toquen quatre per cap.
k La llei s’ha aprovat per unanimitat.
6 a Bé, adéu. Fins demà.
b Ha viscut a sa casa fins al final de la seua vida.
c No eixiré amb ell, fins que no em demane perdó.
d Les vacances de Nadal no acaben fins al dia 6 de gener.
e Amb aquest cotxe no arribaràs fins a París.
f Les classes no comencen fins dilluns.
g Recorrerem el País Valencià des de Vinaròs fins a Oriola.
h Per aquesta obra podria pagar fins a 3.000 euros.
i No pararà fins que aconseguisca el seu objectiu.
j Míha dit que no el desperte fins a les nou.
38
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
Unitat 17
1 1 Per a resoldre una equació has de despejar la x. - aïllar
2 Aquest matí estava núvol, però ara el cel es va despejant. - aclarint
3 Si no em bec un café no em despejaré. - desvetlaré
4 Has desperdiciat l’ocasió. - malbaratat, balafiat
5 Va fer balanç dels ingressos i els gastos del quatrimestre. - les despeses - quadrimestre
6 Aquest xic despunta en piano. - excel·leix
7 Disfrutar de la vida. - gaudir
8 M’agradaria que fóreu ditxosos. - feliços
9 Arran l’amenaça de vaga, el conseller va emprendre una tàctica dissuasòria. - dissuasiva
10 Agafa aquest full i dobla’l. - doblega’l
2 11 Li han receptat una gràgea cada dia. - dragea
12 Espere que aquest mal no siga durader. - durador
13 L’eclipse de final del mileni. - eclipsi - mil·lenni
14 Aquests costums provenen de l’edat mitja. - mitjana
15 M’he de secar els cabells. - eixugar
16 Es creuen que formen part de l’èlite privilegiada. - elit
17 Li han fet un vendatge al braç. - embenatge
18 Desfés l’envoltori de la capsa. - embolcall
19 Quan pitges el pedal de l’embrague pots canviar la marxa. - l’embragatge
20 El policia va esposar el delinqüent. - emmanillar
3 21 El segrestadors amordaçaren el rehén. - emmordassaren - ostatge
22 Té el front empapat de suor. - amarat
23 He d’injertar els tarongers. - empeltar
24 A casa tinc quatre armaris empotrats. - encastats
25 Em provaré el vestit al probador. - emprovador, provador
26 Vaig a fer un recau i tornaré de seguida. - encàrrec
27 Li agrada fer crucigrames. - encreuats
28 Si ho acerte ho endevine. - encerte
29 Amb el seu ingeni brillant ens va seduir. - enginy
30 És molt ingeniós. - enginyós
31 Aquest inventor ha disseny un artilugi estrany. - giny
32 Estic engordant. - M’estic engreixant
33 Em fa mal l’ingle. - l’engonal
34 Estan alquitranant els camins. - quitranant
35 Estem ensaiant una obra de teatre. - assajant
39
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
4 36 Li ha arrebatat el portamonedes d’una estrebada. - arrabassat
37 No trobe el destornillador. - tornavís
38 Hi ha hagut un canvi d’actituds a raïl de les eleccions.- arran
39 L’ha arrastrada per terra. - arrossegada
40 Aquests costums estan molt arraigats. - arrelats
41 Se’n va arrepentir i va apretar a córrer. - penedir - arrancar
42 Van fer-ne propaganda per totes parts. - pertot arreu
43 Recorregué l’arxipièlag en dues setmanes. - arxipèlag
44 És asquerós. - fastigós
45 Pau beu el cafè a poc a poc per saborejar-lo. - assaborir-lo
46 Treballa en Iberia d’assafata. - d’hostessa
47 Començarem a ensaiar a les tres. - assajar
48 M’ha arribat la pòlissa del seguro. - de l’assegurança
49 Tu ja dónes per sentat que hi anirem, però jo no ho veig clar. - per fet
50 Assenta el nen a la cadira, que el retrataré. - Asseu
5 51 Et vaig esperar a l’andén de l’estació. - l’andana
52 Sempre agafe el tren de cercanies. - rodalies
53 Està molt asustat. - espantat
54 L’avió va traure el tren d’aterrissatge. - d’aterratge
55 T’has atiborrat de pastissos i ara tens mal de panxa. - afartat
56 Li otorgaren la creu de Sant Jordi. - atorgaren
57 La mort del fill l’atormentava. - el turmentava
58 Hauríem d’atrassar el rellotge. - d’endarrerir
59 El soroll que fa l’esternut és «atxís». - atxim
60 Un audífon és un aparell que serveix per a millorar l’audició. - audiòfon
6 61 Vam visitar el museu d’autòmates. - d’autòmats
62 Hi hagué una avalanxa de neu. - una allau
63 Formava part d’un moviment de vanguàrdia. - d’avantguarda
64 Vejam si pots averiguar on ha passat el dia. - esbrinar
65 Ho has de fer quant abans millor. - com
66 El costat esquerre d’una nau és babor. - babord
67 Han trobat la bactèria causant de la malaltia. - el bacteri
68 El tren va parar a l’apeadero d’Almassora. - al baixador
69 Vam veure una manada d’elefants. - bandada
70 Un «bando» és una ordre difosa i publicada per una autoritat. - ban
7 71 És un bando oposat a la direcció del partit. - bàndol
72 Era un barco molt petit. - vaixell
73 Ha barnissat la taula. - envernissat
74 Si vas a la piscina, emporta’t l’albornoç. - el barnús
40
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
SOLUCIONARI
75 Per fer la mantega necessitem una batidora. - batedora
76 Aquesta matinada, els mossos d’esquadra han fet una redada al barri vell. - batuda
77 Ha tingut trillisses. - bessonada de tres
78 És un bocasses. - bocamoll, bocafluix
79 La bodega és el lloc on es guarden o s’elaboren begudes alcohòliques. - El celler
80 Sempre fa atenció a les notícies bursàtils. - borsàries
8 81 A prop de l’hospital no s’ha de tocar la bocina. - botzina
82 Hi ha molts jugadors brasilenys. - brasilers
83 Cal enviar dos bultos a València. - paquets
84 Li ha eixit un bulto al coll. - bony
85 Aquestes caixes fan molt de bulto. - d’embalum
86 Aquell pobre home arreplega les colilles dels vianants. - burilles
87 Van decretar l’ordre de busca i captura de l’estafador. - crida i cerca
88 El caudal mitjà de l’Ebre a Tortosa és de 612 metres cúbics per segon. - cabal
89 Porta un flequillo molt curt. - serrell
90 Ja té canes. cabells blancs
9 91 Està molt orgullosa de la seua melena. - cabellera
92 Sempre demana callos amb samfaina. - tripes
93 Després de dos dies de treballar ja té les mans plenes de callos. - durícies
94 Ha anat a ca la podòloga perquè li feia mal un callo. - ull de poll
95 Volia fer una fotografia, però m’havia oblidat la càmara. - càmera, màquina de retratar
96 M’han regalat un candelabro. - canelobre
97 Van disparar cinc canyonassos. - canonades
98 Els equips de futbol no donen prou de suport als jugadors de la cantera. - del planter
99 Hem estudiat el capullo dels cucs de seda. - capoll
100 El carbono 14 és molt útil en arqueologia per a datar restes. - carboni
101 Quina camisa més hortera que portes. - coenta
102 Tota la tropa s’havia concentrat al quartel. - al quarter, a la caserna
103 M’agraden els berberetxos. - les escopinyes de gallet
104 L’edifici està sobre uns ciments molt sòlids. - fonaments
105 La cirugia estètica s’estén cada vegada més. - cirurgia
10 106 Sóc aquí per clarificar l’origen del desfalc. - aclarir
107 Han col·lisionat dos autos i un camió. - col·lidit
108 Gairebé tots els golpistes han sortit de presó. - colpistes
109 Com a molt érem tres-cents. - A tot estirar
110 Com no vingues de seguida, m’enfadaré. - Si no véns
111 Hi havia companyerisme entre els treballadors. - companyonia
112 La família va rebre mostres de pèsam de tots els amics. - condol
113 Caïen cops de neu. - Queien - flocs
114 No he captat les seues al·lusions. - copsat
41
quad
ern
de v
alen
cià
MaT
eria
l FO
TOcO
PiaB
le /
© c
aSTe
llnO
u ed
iTOr
a va
lenc
iana
. Her
MeS
edi
TOra
Gen
eral
S. a
. u.
soLUcionari
115 Hem estudiat les cordilleres de la Península Ibèrica. - serralades
116 Té molts acreedors. - creditors
117 No estigues de braços creuats. - plegats
118 Cal tenir tots els datos abans de prendre una decisió. - totes les dades
119 S’ha caigut per l’acantilat. - Ha caigut pel penya-segat
120 Hem de canviar les bisagres de la porta. - frontisses
11 121 Un glaciar és un riu de glaç. - Una glacera
122 Ens visiten de quan en quan. - de tant en tant
123 Va entrar de repent i va dir... - de sobte
124 M’has decepcionat. - decebut
125 No funciona degut a una avaria tècnica. - a causa de, per culpa de
126 Deletreja la paraula. - Lletreja
127 A l’aquari hi ha un delfí. - dofí
128 Quan el partit ja semblava guanyat, va arribar la debacle. - desfeta
129 S’expressava amb molta soltura. - fluïdesa
130 Has de desenxufar la màquina. - desendollar, desconnectar
12 131 A la paret hi ha una grieta. - esquerda
132 Vaig aturar el cotxe a l’arcén. - al voral
133 La veleta indica la direcció del vent. - El penell
134 El botiguer està darrere del mostrador. - taulell
135 No puc viure en un pis alt perquè tinc vèrtigo. - vertigen
136 Espere que Joan es pose el traje blau per al sopar. - vestit
137 Mirava per la mirilla de la porta. - l’espiell
138 L’art romànic es caracteritza per la bóveda de canó. - volta
139 Vull veure les catarates del Niàgara. - cascades
140 El meu avi l’operaran de catarates. - cataractes