Serranova 2.0, número 5, abril 2015
-
Upload
institut-la-serra -
Category
Documents
-
view
225 -
download
0
description
Transcript of Serranova 2.0, número 5, abril 2015
Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de
Mollerussa, número 5, abril de 2015.
Equip de redacció:
David Álvarez, Pol Andrés, Armengol Andrés, Adrià Artacho,
Raimon Bellart, David Brach, Herminia Buñales, Àlex Calvis,
Lluís Capdevila, Ramon Capell, Miquel Capell, Helena
Cerqueda, Carla Claramunt, Aroa Cugat, Jose Domene, Amine
Ellabane, David Escolà, Carla Falip, Aran Galitó, Eva Gimeno,
Ferran Giné, Catalina Gualtero, Gerard Jovells, Víctor López,
Xavier Mata, Adrian Miranda, Edgard Miró, Roger Moyano,
Ionela Nita, Eduard Niubó, Jonàs Nogales, Christian Orgaz,
Haron Ouchen, Alexandre Paduret, Noemí Palma, Mar Piró,
Victòria Porta, Joel Porté, Sergi Puig, Gemma Puigpinós, Rafel
Salgueiro, Marçal Saltó, Marina Sanahuja, Oriol Sánchez, Judith
Santaulària, Júlia Serret, Jan Simón, Manel Solsona, Júlia
Tamames, Ramon Tàpies, Roger Torres, Daniel Vico, Xavier
Vique, Ares Visa.
Portada: Maria Giner; Revisió lingüística: Josep Camps
Coordinació: Anton Not
Agraïm la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest
cinquè número.
El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com
“que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista
amb una llicència Creative Commons: Reconeixement-
NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial
d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la
distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual
que la que regula l’obra original.
Introducció
Publiquem el cinquè número de la nova etapa de la revista de
l’institut La Serra el 23 d’abril, Sant Jordi, perquè així contribuïm a la
celebració del dia del llibre i la lectura. Esperem que trobeu
interessants i entretingudes les pàgines que trobareu a continuació,
un reflex de la vida a l’Institut La Serra des del mes de gener fins
ara. Agraïm la feina feta a tots els redactors i col·laboradors.
Us animem que ens feu arribar la vostra opinió per poder fer una
publicació que cada cop més sentiu com a la revista de tots els
membres de la nostra comunitat educativa. Ja hem començat a
preparar el número sis, que preveiem publicar al mes de juny,
tancant el curs escolar 2014-2015. Feu-nos saber tot allò que feu i
que podríem recollir a la revista.
Volem fer una menció especial a tot l’equip d’alumnes i professors
que, coordinats per Olga Puig, aquest any ens han ofert una
setmana de la lectura molt especial dedicada al món del còmic.
La redacció
Índex
Sortides
2n de batxillerat visita Mequinensa
Els alumnes de 1r ESO visiten Tàrrega
1r d’ESO visita Balaguer
Excursió de 2n d’ESO a Canelles
3r d’ESO visita el Tibidabo i el MNAC
Visita als espais de la batalla de l’Ebre
Intercanvis
Sira Cusiné (4t d’ESO) al Quebec
Alumnes de 3r d’ESO i alumnes de Beaumont (Bèlgica) visiten Tarraco
Reportatges, cròniques, creació
Activitats d’educació física a batxillerat
El circo de las palabras
Un taller amb Rosa Vila
Nevada al Pla d’Urgell
Xerrada amb l’escriptor Josep Francesc Delgado
Lax’n’Rock
Les noves energies i els automòbils
3r d’ESO celebra el carnestoltes
Taller “Per estimar-te, m’estimo” a 3r d’ESO
Jornada de portes obertes
Canvi de marxa: una activitat sobre la sinistralitat viària per a l’alumnat de 4t
d’ESO
Burlington Culture Class!
Una experiencia con el diseño industrial
Esports a Mollerussa
Treball de síntesi a 2n d’ESO: fem un canal de TV
Representació de Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal
Simiofagia: un homenatge al dia de menjar-se la mona
Xerrada amb l’escriptora Maria Carme Roca
Setmana de la lectura: el món del còmic
Multimèdia
Tecnologia
BQ, tecnologia dissenyada a Espanya
Samsung Galaxy S
Mobile World Congress 2015
La mediació escolar
La secció de l’AMPA
Entreteniments
Còmics digitals dels alumnes de 4t d’ESO
2n de batxillerat visita
Mequinensa
3 de març de 2015. Vuit del matí. 35 alumnes en un autobús, que ens portaria fins a
Mequinensa, poble de confluència de dos importants rius, el Segre i l’Ebre; on visqué
Jesús Moncada, un important escriptor de la franja influït altament per Pere Calders.
Un cop a Mequinensa, vam esmorzar ràpidament i vam començar la ruta literària als
peus de l’ajuntament del poble nou, amb l’Antonio, fill de Mequinensa i amic de Jesús
Moncada, com a guia. Ara bé, per entendre perfectament Jesús Moncada no podíem
moure’ns pel poble nou, sinó que havíem de traslladar-nos a la seva època, i
d’aquesta manera, al poble antic de Mequinensa, el qual va ser modificat a causa de la
construcció de l’embassament que du el mateix nom que el poble.
D’aquesta manera, un cop feta la introducció, vam agafar l’autocar per dirigir-nos al
poble vell, un lloc ple de
runes, de vegetació i de
records; records que
quedaren ofegats per les
aigües del riu Ebre. La ruta
va començar amb un passeig
fins la presa, on l’Antonio,
molt amablement, ens va
explicar com va succeir el
projecte de construcció de
l’embassament de
Mequinensa. El que més
emocionava d’aquell lloc era
la tranquil·litat que s’hi
respirava, el soroll de l’aigua
en un fluir constant, la llum
del sol que es reflectia a les
aigües del riu; trets que feien
d’aquell indret un lloc
completament especial. A
partir d’aquell instant vaig començar a entendre la inspiració de Jesús Moncada.
Un cop al poble vell, ens vam endinsar en un embarcador, que se situava justament
damunt del mur del poble, on es trobaven totes les embarcacions arramblades al riu.
Les vistes eren
magnífiques i les
històries que ens
explicava l’Antonio
encara ho eren més.
Els diferents
fragments de les
obres de Moncada; El
cafè de la Granota,
Camí de Sirga i
Històries de la mà
esquerra i altres
narracions.
acompanyats d’una
suau brisa i d’un lluent
sol, ens feren gaudir
de cada frase, de
cada paraula, de cada
sentiment que
transmet Jesús
Moncada amb les
seves obres.
Seguidament vam
pujar al poble vell per
veure els carrers on succeeix El cafè de la Granota, els ambients en què s’inspirà
l’autor i, fins i tot, l’antiga casa de Jesús Moncada.
Dins del poble, veiérem diferents espais com ara la plaça d’armes, la casa de Jesús
Moncada i l’església, que apareixen en diferents contes com: “Els delfins”, “Informe
provisional sobre la correguda d’Elies” o “Futbol de Ribera”. La veritat és que el poble,
tot i trobar-se en runes, desbordava màgia, una màgia que feia endinsar-te en aquella
època i ficar-te en la pell dels protagonistes dels contes. Contes on se sentia la passió
d’un poble sencer pel futbol, on el camp curiosament es trobava en la confluència dels
dos rius, i on l’antic equip de Mequinensa havia jugat més d’una vegada amb l’aigua
fins als genolls. Un poble on la gent es reunia i s’explicava les experiències de la dura
jornada de treball en cada cafè, on cap dels esmentats en el llibre va arribar a existir
de veritat.
Realment el poble antic de Mequinensa era un poble per estimar fins al fons de
l’ànima.
Per acabar la nostra ruta, vam anar al museu de Mequinensa, on vam veure
l’exposició de Jesús Moncada i la maqueta del poble antic reconstruït.
Crec que parlo en nom de tot segon de Batxillerat, dient que aquesta va ser una
excursió que d’una manera o una altra tothom va gaudir.
Text i imatges: Laia Felip
1r d’ESO VISITA TÀRREGA
El passat 13 de març un grup d’alumnes de 1r d’ ESO vam anar de visita a la
capital de l‘Urgell per tal de poder obtenir informació pel treball de síntesi. El
nostre objectiu era elaborar una revista sobre la comarca de l‘Urgell.
Vam sortir de l‘Institut a les 8:15 h per anar cap a Tàrrega. Primer vam anar a la
fàbrica de Cal Trepat, que ara és un museu de l’agricultura de l‘Urgell. Aquí
vam passejar per les naus fent un viatge en el temps pel progrés de la
maquinària agrícola, ens van ensenyar com feien les eines i també vam visitar
les oficines dels treballadors. Teníem un guia que ens va fer bones explicacions
sobre Cal Trepat.
Després vam anar caminant fins al carrer Major de Tàrrega on vam anar a
visitar el Museu Comarcal de l‘Urgell. Ens van explicar el desafortunat que era
ser un jueu a l’època medieval. Tot seguit ens van deixar temps lliure per
esmorzar i fer l’entrevista que havíem de fer a un padrí per al treball. Quan es
va acabar aquest temps ens vam reunir a la Plaça Major de Tàrrega i vam
entrar a l‘Església Santa Maria de l’Alba.
Després d’un llarg trajecte caminant vam arribar al Parc Sant Eloi, un espai
amb diferents especies vegetals, arbustos, pins, alzines… que formen una
magnífica zona verda en la qual també forma part un pou i una església
romànica. El parc tenia unes vistes molt boniques des del mirador i hi havia un
punt alt des d’on podies veure la ciutat de Tàrrega. Finalment vam tornar cap a
Mollerussa.
Text i imatges: Gemma Balcells i Gabriel·la Guiu
EXCURSIÓ DE 2n D’ESO A CANELLES
El passat dilluns 16 de març els alumnes de 2n d’ESO vam anar
d’excursió a Canelles, Balaguer, a veure una central hidroelèctrica.
Al matí ens vam dividir en dos grups. Un anava a visitar les
comportes de la presa acompanyat d’un guia que els ho explicava
mentre que l’altre grup anava a visitar una cova, acompanyat de dos
guies, on hi havia pintures rupestres, estalactites, estalagmites i
ratpenats. Després, vam anar a dinar a les portes de la central
hidroelèctrica i quan vam acabar vam entrar a una sala on un dels
guies ens va fer una xerrada sobre les centrals. A continuació vam
entrar dins d’un túnel situat davall de l’aigua que conté la presa.
Llavors vam anar a veure les tres turbines, de les quals només dues
estaven en marxa i, finalment, vam passar per la sala de control de
les màquines de la central. Vam arribar al centre a les 7 de la tarda.
Va ser una sortida molt divertida i interessant.
Text i imatge: Sandra Labella
El pasado martes día 17 de marzo, los grupos que trabajaban sobre la comarca de La
Noguera nos fuimos de visita a su capital, Balaguer. Estuvimos toda la mañana. Nos
enseñaron fantásticos monumentos, recorrimos sus estrechas calles y visitamos el
Centre d’Interpretació de l’Or.
Subimos al autocar que
nos llevó hasta la
estación de Balaguer.
Desde allí ya se veían
unas vistas increíbles.
Nos esperamos un rato y
después vino la guía con
la que visitaríamos
Balaguer. Primero nos
ofreció una introducción
sobre la comarca y su
capital a nivel histórico,
geográfico, turístico...
Cuando terminó, nos
dirigimos hacia la plaza del Mercadal, la plaza porticada más grande de Cataluña.
Después, la guía nos llevó hacia la muralla, a la que nos dejó subir. Desde allí se
veían unas fantásticas vistas de Balaguer. Cuando bajamos, comimos un poco en los
alrededores de la iglesia de Santa María. Después la visitamos y la guía nos explicó
sus orígenes. A continuación, subimos al campanario de la iglesia (tenía 100
escalones) y,
posteriormente, nos llevó por unas calles muy estrechas hasta el Safareig de la
Reguereta, donde nos habló de su historia. Después nos fuimos hasta el Centre
d’Interpretació de l’Or. Allí nos enseñaron las técnicas que se usaban y se usan para
buscar oro. Más tarde demostramos que habíamos escuchado y pudimos buscar oro.
Nos dieron arena con pajitas de oro, piedras y otros materiales del río. Ya hacia el
mediodía fuimos a un parque a esperar el autobús que nos llevaría de vuelta al
instituto.
Nos lo pasamos genial, porque descubrimos la historia de Balaguer de una forma más
divertida.
Texto e imágenes: Jaume Boneu, 1r A
Excursió al Tibidabo
Els alumnes de 3r d’ESO el dia 4 de març de 2015 vam
anar d’excursió al Tibidabo. Era una excursió que va
organitzar el departament de tecnologia ja que durant el
segon trimestre vàrem treballar la qüestió dels
engranatges. El viatge va durar unes dues hores ja que
els autocars no són tant ràpids com els cotxes. Cap a les
10 érem davant
el parc
esmorzant i va
fer quatre gotes.
Poc després vam entrar dins i va començar
l’explicació. Primer ens explicaven com
funcionava cada atracció, contestàvem unes
preguntes d’un dossier que ens van donar, i al
final pujàvem a l’atracció. Algunes de les
atraccions a les quals vam pujar foren la típica muntanya russa, una atracció
anomenada “Pirata”, que era el mateix vaixell de molts parcs temàtics i els cotxes de
xoc. També vàrem visitar el museu
dels autòmats del Tibidabo i vam
pujar a una atracció anomenada
“Diàbolo”. Gairebé havíem acabat les
explicacions, quan es va posar a
ploure i varem haver d’aixoplugar-nos
dins del porxo de la zona del
menjador. Tot i què el dia no va
acompanyar amb bon temps, va ser
un dia que va agradar a la majoria
d’alumnes que hi van anar. Després, a la tarda, vam anar al MNAC, Museu Nacional
d’Art de Catalunya.
Text i imatges: Ferran Giné i Rafel Salgueiro
Visita al Museu Nacional d’ Art de
Catalunya
El passat dimecres 4 de març, els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut la Serra de
Mollerussa ens vam desplaçar fins al Museu Nacional d’ Art de Catalunya
(MNAC), per realitzar una visita guiada pel romànic de Catalunya.
El museu es troba a Montjuic, una muntanya situada a Barcelona. A la tarda,
vam anar a fer la visita ja que al matí havíem anat a fer una visita al Tibidabo.
Quan vam arribar allí, tots els
alumnes de 3r d’ESO, ens vam
distribuir per grups. Un cop fets
els grups, vam anar entrant
consecutivament; cada mitja
hora entraria un grup diferent.
Va ser una visita de una hora
aproximadament. Vam poder
gaudir d’escultures, pintures,
murals..., provinents de
diferents ermites i esglésies romàniques de Catalunya.
La guia de cada grup anava explicant les característiques del romànic: els
colors, la forma en què posaven els peus i les mans, els símbols, i els diferents
detalls de cada obra.
També vam poder descobrir com s’organitzaven els pintors a l’ hora de pintar
els frescos a els parets. A la part superior, hi havia el cel, a la part mitjana hi
havia la terra i a la part inferior hi havia l’infern.
Va ser una visita divertida i diferent.
Text i imatges: Ares Visa, 3r ESO A
The past 17th March, a group of first of ESO students went to visit some
villages in ‘’Les Garrigues’, a Lleida’s local area studied in the Synthesis project.
Early in the morning, we arrived at the high school and we went to the classes
because the teachers had to give us some instructions. After it, we got into the
buses and our excursion to Arbeca and Les Borges Blanques started.
When we arrived to Arbeca, first we had breakfast because we were very
hungry. Later, we went to visit the church and the castle with a guide. The guide
explained us that the church was very old and that had a grove. Then we visited
Arbeca’s castle and the guide explained us that it had got 5 towers and their
names. Also she told us its walls were very high so that the enemies couldn’t
climb them. Later, we went up the tower bell to see some good views. It was
very exciting since we could see almost all the area. It was incredible!
Before leaving Arbeca, we visited the new oil mill where we saw all the oil
production process.
The second and the last town we visited was Les Borges Blanques. We went to
the market and we did an interview to some old people. The answers were very
whimsical, as for example: ‘’I’m worse now than when I was young’’.
Went we finished it, we went to visit the Marcia’s house where we watched a
video about Marcia’s life. After it, we went to visit the observatory of Les
Garrigues. In this place we watched three videos and we were asked if we
wanted to participate in a photograph competition.
At the end we returned to the high school and we went to our houses. In my
opinion the excursion was great; we learned more than we knew.
Text and image: Irene Gamez, 1st ESO D
Visita als espais de la batalla de l’Ebre
Aquest passat dijous 9 d’abril els alumnes de 4t d’ESO vam anar a diversos
pobles en què es troben espais on es van situar diferents etapes de la Guerra
Civil Espanyola.
Bé, per començar vam anar a Corbera d’Ebre, un poblet prop de Gandesa, on
vam esmorzar i ens vam dividir en dos grups. El primer grup va anar a un
museu on vam poder veure un vídeo basat en diversa gent que va viure la
guerra i van ser testimonis de les bombes, i dels fets passats durant el conflicte.
Després vam donar un tomb fent una ullada a totes les pantalles i totes les
imatges exposades en el museu, acompanyats d’una guia que ens ajudava a
entendre tot el que veiem. L’altre grup, acompanyat d’una altra guia, va pujar
en l’autocar que ens va portar fins a Móra d’Ebre on vam poder veure les
trinxeres situades allà des de fa més de 70 anys. La guia ens va explicar el
tipus de vida dels soldats, la vida a les trinxeres i com ho passaven dia a dia
amb la falta de menjar, de beure... Un cop acabada la visita a Móra d’Ebre ens
van portar un altre cop a Corbera d’Ebre. Allà també vam fer una visita pel
poble; la guia ens va explicar coses molt curioses, ens va ensenyar algunes
cases afectades per la guerra i ens va parlar una mica de la història del poble.
Quan els dos grups ja havien fet les dues rutes, vam anar a dinar a Gandesa. A
les 16:00 hores aproximadament vam entrar a unes caves de vi que,
acompanyats d’una guia, les vam visitar. La visita va durar mes o menys una
hora i mitja; un cop acabada vam pujar a l’autocar de tornada cap a casa.
Text: Anna Moreno, 4t ESO
Imatges: Fina Miquel
Mi experiencia en Quebec
Justo antes de subir al avión, incluso los días anteriores, sólo pensaba en lo
poco que me gustaba la idea de irme a Quebec. Tenía miedo de todo, teniendo
en cuenta que lo máximo que había estado sola lejos de casa habían sido dos
semanas, y la idea de pasarme tres meses en la otra punta del mundo no me
entusiasmaba.
Como por arte de magia, cuando vi desde el avión aquel paisaje nevado lleno
de casitas blancas que me recordaba a las películas americanas. Mi actitud
cambió radicalmente. Pasé de no querer que se terminase nunca el trayecto en
avión para no llegar, a desear el aterrizaje con un entusiasmo increíble.
Una familia me esperaba en el aeropuerto con una pancarta dándome la
bienvenida en un francés del que entendía una quinta parte a duras penas y
me acogieron en su casa como una más de ellos.
Me puedo considerar, sin duda, una afortunada por haber coincidido con una
familia genial, que me ha presentado Quebec en todo su esplendor. Desde las
ciudades principales como Ottawa, Montreal o la misma ciudad de Quebec,
hasta el pequeño pueblo donde he residido esos tres meses, pasando por ver
los animales salvajes más típicos de Canadá, esquiar en las pistas
quebequenses, deslizarme por la nieve, patinar en el hielo, probar el arce en
todas sus formas, pasar un frío que me ha helado hasta los sentidos y visitar
los sitios más especiales de la provincia.
También he conocido a personas geniales que han hecho de mi estancia algo
genial, tanto en la escuela como en casa, y que, además, me han ayudado en
el aprendizaje del francés, uno y el principal de los muchos conocimientos que
me llevo de esta experiencia. De ellos también me llevo su cultura y cada una
de sus personalidades, junto con los recuerdos que tendré de los fantásticos
momentos que he pasado a su lado.
Mi experiencia en Quebec no ha sido sólo un viaje del que me acordaré toda mi
vida. Esa experiencia me ha tocado en lo más hondo y me ha presentado a mí
misma, añadiendo en mi forma de pensar una cantidad de cosas que nunca
podría agradecer lo bastante. Aunque haya comprado regalos para todo el
mundo, he vuelto mucho más rica de lo que nunca he sido porque me he
apropiado de cosas maravillosas y me he sorprendido a mí misma. He tenido
mucho tiempo para pensar, para plantearme todo lo que nunca me había
planteado, para apreciar cada una de las cosas que se me han aparecido. He
interiorizado muchas cosas, me he olvidado de muchas cosas, he aprendido
cosas que sólo uno mismo puede aprender y he comprobado cosas que había
dudado alguna vez. He tenido tiempo para mí y para compartir con otros y he
organizado cada uno de los rincones de mi mente. Es algo que siento que es
sólo mío y me lo quedo para siempre.
Sin duda, ha sido una aventura estupenda de la que me enorgullezco haber
sido valiente de empezar y de la que estoy más que satisfecha de haber vivido.
Nunca desaproveches algo porque te dé miedo. Arriésgate y gana. Lo que yo
he ganado no tiene precio.
Texto e imágenes: Sira Cusiné González
Intercambio Beaumont – Mollerussa
Lunes día 20, los alumnos de 3º de ESO participamos en un intercambio con
alumnos belgas de Beaumont (Bélgica).
El día siguiente, martes 21, salimos a las 8 y poco de nuestro instituto para ir
en autobús hacía Tarragona. Al llegar a la ciudad de Tarraco, nos dividimos en
dos grupos, ya que los alumnos belgas hicieron la visita a la ciudad antigua de
Tarraco en francés y nosotros en catalán.
Por la mañana visitamos las murallas, el circo y sus túneles subterráneos y el
anfiteatro. Al terminar nos agrupamos para ir a comer todos juntos a las
ramblas, y después tuvimos una hora y media libre y muchos decidimos ir a la
playa. Por la tarde visitamos el Museo Nacional Arqueológico de Tarragona,
estuvimos una media hora y al terminar nos vino a buscar el autobús para ir a
Mollerussa.
Fue un día estupendo y nos reímos mucho.
Texto: Joana Simón, 3r ESO
playa , sol, bien, formidable,
maravilloso, Jesús, música,
calor, monumentos, visitas,
museo, grande, autocar,
compras, romano, pesado,
instructivo, bailar, el mar
Activitats d’educació física a batxillerat
A començaments del 2n trimestre, trenta alumnes de batxillerat van treballar
l’àrea d’educació física a la piscina municipal de Mollerussa els divendres a la
tarda. L’objectiu fou posar en pràctica una aproximació a diversos estils de
natació, alguna tècnica de viratge d'estils i una mica d’aquaeròbic.
Per altra banda, l’alumnat de 1r de batxillerat també ha tingut l’oportunitat de
practicar el pàdel, fent unes sessions d’iniciació a aquest esport a les pistes del
gimnàs Espai Esport. El propòsit fou que l'alumnat que volgués tingués l’opció
de descobrir un nou esport a practicar una vegada acabat el seu periple
d'educació física obligatòria.
Textos i imatges: Joan Berenguer i Carme del Olmo
EL CIRCO DE LAS PALABRAS
El miércoles 12 de enero los alumnos de 1º y 2º de bachillerato fuimos al
Teatre de l’Escorxador, de Lleida, para asistir a la representación de la obra
titulada El circo de las palabras. La obra trata del reencuentro del amor entre
dos paradójicos personajes: un payaso deprimido y una trapecista que teme las
alturas. Ambos utilizan poemas para expresar sus sentimientos: los que se
refieren al amor y los que explican cuál ha sido su estado de ánimo durante el
tiempo que no se han visto.
Los poemas, que son el motivo principal que promovió la representación de la
obra, pertenecen a la antología de la poesía española del siglo XX que forma
parte del programa de lecturas obligatorias de la asignatura de Llengua
castellana i literatura del bachillerato.
Durante la función se recitaron un total de 16 poemas, escritos por famosos
autores como Antonio Machado, Pedro Salinas o Rubén Darío.
Personalmente, el poema incluido en la obra que más me gustó, de acuerdo
con la situación que explicaban los personajes, fue el de Antonio Machado de
su libro Proverbios y cantares, ya que el payaso le explicaba a la trapecista que
no debían tener miedo de lo que vendría si volvían a estar juntos y este poema
lo describía perfectamente.
Texto: Judit Solé, 1º de Bachillerato
Imágenes: Joel Martínez, 2º de Bachillerato
Un taller amb Rosa Vila
El passat dimecres, 27 de gener, va venir a l’INS La Serra, de Mollerussa,
l’actriu Rosa Vila, que és llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de
Barcelona. Ha obtingut el premi extraordinari de final de carrera de la seva
promoció (1982-1985). Estudià també, música i cant. Ha treballat en més de
vint obres de teatre. En el seu repertori ha interpretat textos de Shakespeare,
Txèkhov, Lorca, Eric Emmanuel Schmit, John Patrick Shanley, Josep Maria de
Sagarra, Àngel Guimerà, Jordi Casanovas i Neil Simon. En televisió ha
participat en diverses sèries com Laberint d'ombres, Rosa, El joc de viure, Des
del Balcó, El Comissari o Ventdelplà. Ha rebut el premi de la crítica 1999 per La
casa de Bernarda Alba i el premi Butaca 2011, per Sagarra dit per Rosa Maria
Sardà.
Els seus dos últims treballs en teatre han estat Els Feréstecs de Carlo Goldoni,
dirigit per Lluís Pasqual; i Pàtria de Jordi Casanovas. Tots dos al Teatre Lliure
de Barcelona.
Quan vam acabar el pati els alumnes de 1r d’ESO ens vam dirigir a la
biblioteca, l’actriu es va presentar, i vam fer la primera activitat. Primer vam
parlar de la vergonya que passa la gent en un escenari o davant de molta gent,
perquè en teníem molta, i com la podíem fer passar. L’activitat consistia a fer
un soroll acompanyat d’un moviment i, llavors, l’havíem d’imitar.
A l’activitat següent ens havíem de posar al centre de la rotllana, fer una volta,
mirant a tothom que hi havia, i dir: “Em dic ( i dir el teu nom) i sóc aquí”.
Quan vam acabar de fer les dues activitats, la Rosa ens va llegir un parell de
poemes de l’antologia treballada a classe i va fer sortir unes quantes persones
a llegir el poema que havien elegit dies anteriors. A una nena, li va fer llegir un
poema de Miquel Desclot rapejant o cantant. Va ser molt divertit.
A mi, personalment, em va agradar molt el taller que hem fet amb la Rosa Vila.
No solament perquè la coneixia de Ventdelplà sinó perquè va demostrar ser
una persona molt agradable i molt simpàtica.
Text: Ares Marí Durany, 1r ESO
Nevada al Pla d’Urgell
El passat dia 4 de febrer de 2015, va nevar a tot el Pla d’Urgell.
La nevada va fer que tots els alumnes de les escoles i instituts es quedessin a les
cases, a causa de la indisposició del dia.
Tot i que no es va poder anar a l’escola, tots o gairebé tots van aprofitar el dia anant
amb els amics a jugar a la neu, als camps o al camp de futbol. Es podia fer guerres de
neu, fer ninots i
figures i altres.
El més extraordinari
del dia va ser que no
estàvem esperant la
nevada, i tots ens vam
sorprendre moltíssim.
Al matí, els alumnes
de La Serra, el nostre
institut, estaven
“preocupats” per si era necessari anar o no a l’institut, però un correu a tots els pares
ho va confirmar: un dia sense escola, tot per nosaltres, jugant amb la neu. Aquest dia
va ser com un dia de descans, el qual va anar molt bé a moltes persones de l’institut, a
causa de l’estrès.
La nevada va ser gran, els cotxes gelats, el terra tot nevat amb poques trepitjades i els
arbres blanquinosos. Quan els nens i nenes van sortir al carrer la cosa va canviar
ràpid, ja que tota la neu la recollien per fer ninots, les poques trepitjades eren moltes, i
la neu dels arbres era tirada amb la intenció que a algú altre li caigués damunt del seu
cap.
Va ser un gran dia per tothom i molt bonic. En desitjaríem un altre d’igual.
Text i imatges: Adrià Artacho i Àlex Calvís, 3r ESO C
Josep Francesc
Delgado
El dia 9 de febrer els alumnes de 1r d’ESO
vam rebre la visita d’un dels autors
d’Ulldevellut (un dels nostres llibres de lectura
obligatòria): Josep-Francesc Delgado. No va voler fer cap presentació del llibre
i ens va fer anar al gra de seguida. A la classe ens van fer preparar les
preguntes i els que volien les hi preguntaven. No sé com va venir al cas, però
ens va explicar una anècdota que em va cridar l’atenció: diu que fa dos anys
somniava que era un elefant i llavors hi va haver tot allò del rei, que havia anat
a caçar elefants, i aquella nit va somniar que venia el rei i el matava. Tota l’altra
estona ens va estar explicant com havia escrit el llibre: els orígens, quan de
temps havia estat a redactar-lo, quan va començar a pensar-lo, si estava basat
en fets reals i altres qüestions. Es veu que l’altra escriptora del llibre (l’Hermínia
Mas) és la seva dona i la novel·la va sortir d’una biografia que estava fent sobre
el seu avi i ell la va agafar. I la va barrejar amb un article de la revista National
Geographic que parlava d’un home que sempre havia volgut estudiar els óssos
i se’n va anar al bosc però no aconseguia acostar-s’hi i va decidir donar-los-hi
menjar; els óssos venien, agafaven el menjar i se l’emportaven però com que
era una pèrdua de temps i de diners ho va deixar estar durant un temps i un
bon dia, a la nit, va sentir que algú intentava esbotzar la porta de la seva
cabana i era una óssa a punt de parir i, com que acabaven de sortir de la
hivernació i no tenien menjar, li’n va donar i com agraïment l’óssa el va
convidar a la seva cova i va veure com paria els petits. Com deia, va agafar
aquesta història i la biografia, i va escriure el llibre. El col·loqui va ser força
interessant i divertit.
Text i imatge: Maria Mir Martorell, 1r ESO C
LAX’N’ROCK
El dia 12 de febrer de 2015 els alumnes de terceri quart de l’institut INS la Serra
vam anar a l’Amistat, a Mollerussa. Allí vam anar a veure el grup de música
Lax'n'Busto. En aquella xerrada només hi van assistir en Jimmy Piñol (bateria i
cors) i el Pemi Rovirosa (guitarra i cors). Vam anar-hi a les 11:35h i vam
acabar a les 14:00h. Els membres de Lax’n’Busto ens van explicar com
compondre una cançó i també van tocar alguna de les seves millors cançons.
Pemi Rovirosa Jimmy Piñol
L’escenari de l’Amistat
Text i imatges: Christian
Orgaz Escolà, 3r ESO A
Les noves energies i els automòbils
El dijous 13 de febrer els alumnes de 4 d’ESO D i els alumnes de Tecnologia
Industrial de segon de batxillerat vam assistir a una xerrada del professor de la
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Joan Cabestany. La xerrada tingué
lloc a l’institut Terres de Ponent, i va tractar temes relacionats amb les noves
energies i la seva aplicació als automòbils i a la mobilitat en general.
Pel que fa a les noves energies, vam parlar sobre tècniques sostenibles
d’aconseguir energia, com podria ser la combustió de biomassa, tot i que ens
vam centrar més en tècniques poc conegudes, com utilitzar l’alcohol que
s’extreu de la canya de sucre com a combustible, o utilitzar olis de cuina
residuals,… També s’esmenta l’ús de gasos, per exemple l’hidrogen, com a
font d’energia.
Vam relacionar aquestes noves energies amb els vehicles, i vam veure que
gran part de les tècniques esmentades anteriorment serveixen per fabricar
combustible per a cotxes. S’està investigant molt en aquest sector i cada
vegada hi ha més cotxes elèctrics, cotxes que funcionen amb hidrogen… A
Barcelona, entre altres ciutats, fins i tot hi ha una línia d’autobusos que utilitzen
únicament hidrogen com a combustible.
El camp en el qual s’està investigant més, i on segurament hi ha el futur dels
automòbils, és en el dels cotxes elèctrics, i vam parlar dels diferents tipus de
cotxes elèctrics que hi ha, els quals es diferencien en la bateria, ja que el seu
funcionament és molt semblant. S’estan buscant materials que serveixin per
construir bateries que donin al cotxe una autonomia semblant a la que tenen
els cotxes de gasolina.
Finalment, vam poder veure dues miniatures de cotxes: un funcionava amb
energia solar, extreta d’unes plaques solars que el cotxe portava incorporades,
i l’altre funcionava amb hidrogen.
Text: Mar Paüls
3r d’ESO celebra el carnestoltes
Imatges: Carla Claramunt, 3r ESO A
Carnestoltes a Batxillerat
Imatges: Jordi Segarra
Educació financera
Aquest darrer mes de febrer va acabar la darrera sessió dels 5 tallers
d’economia financera que EFEC (Centre d’Estudis Financers de
Catalunya) porta a terme al nostre institut. Aquestes sessions les
dirigeixen personal voluntari que està en actiu en el món de la banca i
orienten els alumnes de 4t d’ESO a tenir unes primeres aproximacions al
món dels coneixements financers.
Tallers com Finances per la vida, Dubtes financers quotidians o
Endeutar-se amb seny… són exemples d’una cada vegada major
necessitat de coneixements en finances, que possibiliten ajudar a
desenvolupar tasques d’administració i control en la nostra vida
domèstica o professional.
Gràcies a tots ells per la iniciativa.
Text i imatge: Marc Sió
XERRADA SOBRE SEXUALITAT.
TALLER “PER ESTIMAR-TE,
M’ESTIMO”
La xerrada sobre la sexualitat que va fer als alumnes de tercer d’ESO la
representant de l’Associació Anti Sida de Lleida que va venir a l’institut, la
Sònia, es va separar en dues hores. En la primera hora, el que vam fer va ser
parlar una mica dels prejudicis que tenim la gent d’altres persones sense saber
realment com són o què els agrada. I per demostrar això vam fer com un tipus
de joc, que consistia en què una persona sortia a fora de classe i representava
que era un home homosexual i els altres que estàvem dintre la classe vam anar
dient característiques que nosaltres pensàvem que podien definir a un home
gai. Llavors quan l’alumne va entrar a classe, havia d’endevinar quin
personatge representava a partir del que nosaltres havíem dit. Quan ho va
endevinar, la Sònia ens va explicar que tots nosaltres havíem fet el que feia
deu minuts havíem dit que no s’havia de fer que era prejutjar, perquè no a tots
els nois homosexuals els ha d’agradar el rosa o han de tenir només amigues,
sinó que cada persona és com és li agradin els homes o les dones.
A la segona hora ens va parlar de com podien ser influïdes les persones quan
estaven pressionades per l’altra gent. Això ens ho va explicar d’una manera
molt real. Va col·locar dos alumnes sense que es poguessin mirar l’un a l’altre.
La Sònia els va donar un tros de plastilina a cada un i van haver de fer alguna
forma; la resta dels alumnes anàvem passant per davant un a un i a un dels
alumnes, tots li dèiem que estava molt bé i en canvi a l’altre li dèiem que ho
estava fent malament. Llavors aquesta persona anava canviant la forma de la
plastilina. El resultat final va ser que l’alumne a qui li dèiem que ho feia molt bé
s’ho estava passant genial i fent una forma cada vegada més perfeccionada.
Tot el contrari li va passar a l’altre alumne, aquesta persona va acabar
estressada i nerviosa sense saber què fer i havent d’aguantar com l’altra gent li
criticava les formes que feia amb les mans. D’aquesta pràctica en vam
aprendre moltes coses que nosaltres desconeixíem o en teníem una idea
equivocada i també va ser molt divertida i dinàmica.
Volem agrair a la Sònia les dues hores que va passar amb nosaltres i totes les
coses que vam aprendre.
Text i imatges: Pol Andrés, Víctor López, Joel Porté
Jornada de portes obertes a la Serra
El passat dissabte dia 28 de febrer, a l’Institut la Serra, es va realitzar la
Jornada de portes obertes.
Famílies de tot el Pla d’ Urgell, des de les 16 hores fins a les 20 hores, van
visitar l’institut. Els professors van organitzar les famílies per grups segons
anaven arribant. Diferents professors, van fer-los de guies per l’institut
ensenyant- los els diferents espais.
Durant la visita, els
van anar ensenyant
les diferents aules:
la de música, els
laboratoris, els
tallers de
tecnologia... Hi
havia alumnes
voluntaris del
mateix institut de
diferents cursos,
que anaven fent
pràctiques o anaven explicant el que
havien fet durant el primer trimestre.
Al final de la visita, les famílies van
poder anar al menjador de l’institut,
on els alumnes de 4rt d’ESO van
repartir xocolata desfeta i begudes.
També hi havia tres alumnes de 2n
d’ESO que es van oferir com a voluntàries per vendre productes de xocolata,
mocadors fets a mà de llana... per recaptar diners per a la gossera de Tàrrega.
Va ser una jornada on va assistir bastant gent.
Text: Ares Visa, 3r ESO A
Imatges: Rafel Salgueiro i
Ares Visa, 3r ESO A
Canvi de marxa El dilluns dia 9 de març, els alumnes de 4rt. d’ESO de La Serra, juntament amb
els dels altres dos instituts de Mollerussa, vam anar al teatre l’Amistat. Vam fer
el trajecte en autocar. Un cop allí, vam entrar a l’edifici per escoltar i compartir
les experiències de persones que per diversos motius havien estat en contacte
amb accidents de trànsit: un mosso d’esquadra, un membre del cos de
bombers i un del d’ambulàncies, un noi víctima d’un accident i una senyora que
havia perdut el seu marit en un altre accident. El motiu de la sortida, per tant,
era conscienciar-nos sobre el que pot comportar un accident de trànsit.
Al llarg de l’activitat, a més a més de les explicacions de les persones
esmentades, també hi va haver una mena de representació teatral sobre un noi
i una noia que s’assabentaven d’un accident de trànsit que s’acabava de
produir. De tant en tant, també projectaven imatges i vídeos relacionats amb el
mateix tema.
Crec que a la majoria de nosaltres ens va agradar molt aquesta activitat. D’una
banda, va ser una visió molt personal i subjectiva d’una situació difícil. De
l’altra, ens va fer veure que s’ha de ser prudent quan es condueix un vehicle, ja
que en pocs segons pot canviar la nostra vida i la de les persones que ens
estimen.
Text: Marina Asens, 4t ESO A
Jornada d’Orientació Universitària en el Institut
Manuel de Pedrolo de Tàrrega
Después de que el día 4 de febrero fueran aplazadas por causa de la nieve, el
11 de marzo asistimos a las JOUP (jornadas de orientación universitaria y
profesional) en el Instituto Manuel de Pedrolo de Tàrrega.
Su funcionamiento era el siguiente: se impartían muchas ponencias a la vez en
las diferentes aulas, cada una dedicada a un ámbito, por ejemplo, el de
ciencias jurídicas y políticas o el de comunicación audiovisual. A su vez, en
cada ponencia había varios conferenciantes de diferentes universidades
exponiendo los recursos de los que dispone su centro educativo y repasando la
forma de impartir
la materia.
En general se ha
comentado que
estas jornadas no
han ayudado
mucho a decidir
qué estudiar en el
futuro (que no
está tan lejos)
pero sí ha sido
útil la información
de cada
universidad para
empezar a fijarse
en el ambiente
que se respira en cada una.
Texto: Jordi Segarra, 1º bachillerato B
Imágenes cortesía del Institut Manuel de Pedrolo
Burlington Culture Class!
El dimecres 18 de març l’editorial Burlington va oferir a l’alumnat de 3r i 4t
d’ESO una divertida sessió dedicada a recórrer algunes curiositats sobre
països de parla anglesa de tot el món.
Una experiencia con el diseño
industrial
El día 25 de marzo, los alumnos de 4º de ESO y de 1º de bachillerato pudieron
asistir a una conferencia, que los profesores de tecnología les habían
preparado. En la conferencia habló un chico, llamado Joan Carles, que trabaja
como diseñador en la empresa Stimulo.
Esta empresa tiene dos sedes, una está en Llinars del Vallés y la otra en
Hangzhou. En Llinars del Vallés planifican y estructuran todo el proyecto, y en
Hangzhou es donde fabrican el producto. Antes de que el producto llegue al
consumidor ha tenido que pasar muchas etapas, pruebas y controles.
Lo primero es tener un consumidor final del producto. Una vez vista la
viabilidad del proyecto, los diseñadores plantean sus ideas para mejorar y
hacer destacar el producto en el mercado. Entonces, se fabrica una
reproducción del producto final y se enseña la maqueta al consumidor. Cuando
consumidor y fabricante se ponen de acuerdo, se envía el proyecto a la fábrica,
en este caso a China, para su fabricación en serie. Una vez finalizada su
fabricación se pone a la venta.
Joan Carles también explicó que hoy en día el mundo se mueve a través de
internet. La empresa necesita estar siempre conectada, porque cualquier
novedad se debe incorporar para estar a la moda. Una de sus últimas frases
fue: “Cuantas más lenguas aprendas, mejor”. Este objetivo, según Joan Carles,
es el más importante.
Texto: Miquel Oró, 1º Bachillerato A
Esport a Mollerussa
El dijous dia 26 de març del 2015, els nens i nenes de primer d’ESO de l’institut
INS La Serra de Mollerussa, vam anar a una jornada esportiva al poliesportiu
de Mollerussa, tot el matí, des de les 8:00 fins a les 13:30 del migdia.
Allí, ens van distribuir en grups de 15 o 16 persones i vam anar a jugar a
diferents jocs acompanyats dels professors. Al meu grup, hi havia la Maria, la
professora d’educació visual i plàstica.
El primer joc que vaig jugar amb el meu grup va ser l’atletisme. L’atletisme és
un esport poc practicat de forma tradicional i nosaltres el vam jugar amb un pal
que ens havíem d’anar passant per l’equip fins arribar a la meta. Practicant
atletisme, jo m’ho vaig passar molt bé perquè abans jugava amb el Club
Atletisme Bellvís i m’agrada bastant córrer.
Després, vam anar a descansar una mica, jugant als escacs, ja que havíem
corregut bastant i també veníem caminant des de l’institut. Els escacs és un joc
de taula que només poden jugar dues persones i diuen que serveix per activar
la memòria i aprendre a pensar millor. A mi els escacs m’agraden molt, ja que a
l’escola ho fèiem com activitat extraescolar al migdia. Allí hi havia un professor
que ens va ensenyar, o en el meu cas refrescar, com es jugava als escacs. El
professor que hi havia allí, en Josep Oms, em feia escacs quan jo era petita i
encara m’ho vaig passar millor jugant-hi.
Ja acabada l’activitat dels escacs, ens vam tornar a posar les piles i vam anar a
buscar la parada de saltar a corda. Jo no vaig poder saltar a corda perquè
encara no estic recuperada del tot de la meva lesió al peu però m’ho vaig
passar molt bé donant la corda i veient com saltaven els altres. Llavors, vam
tornar a sentir el timbre de canvi de parada. I, just a la vora, hi havia un espècie
de mantell amb un forat al mig. Aquell joc tractava que no caigués la petita
pilota per l’enorme forat. I ens ho vam passar súper bé perquè no aconseguíem
que la pilota no entrés al forat.
Altre cop tocava el timbre i volia tornar a dir que havíem de canviar de parada.
Ens va tocar jugar una estona a hoquei. L’hoquei és un esport que es pot
practicar amb patins o sense, a l’herba o en una pista, i que es juga en grup i
amb un estic. Abans de jugar, ens van explicar què s’havia de fer amb l’estic
perquè l’any passat hi va haver un problema. I per això no ens atrevíem a alçar
l’estic del terra. Al hoquei m’ho vaig passar bastant bé sinó fos perquè cada cop
que em passaven la pilota no l’aconseguia tirar.
Després, ja una mica cansats i amb bastant gana, ens vam retrobar amb els
altres grups i ens van deixar esmorzar tranquil·lament. Mentre esmorzàvem, jo,
vaig anar a veure els nens i nenes de 6è de l’escola del meu poble que també
van venir. Estaven bastant animats perquè no havien anat mai a una jornada
esportiva. I, llavors, vam tornar a sentir el molest timbre que volia dir que
havíem de tornar a jugar.
A nosaltres ens va tocar practicar tirs amb el frisbee perquè després havíem
de jugar a handbol. A mi, em va agradar bastant fer tirs amb el frisbee perquè
amb l’aire volava bastant i jugant a handbol també m’ho vaig passar bé perquè
el meu equip era molt divertit. Després de jugar a handbol ens tocava fer
aeròbic i ningú en volia fer perquè no els agradava gens ballar. Com que érem
allí ens vam posar al final perquè així no ens vèiem tant, però una nena de la
meva classe em va fer posar al davant de tot. Vaig passar molta vergonya però
també m’ho vaig passar bé perquè no ens aclaríem. I, per fi!, vam tornar a
sentir el molest timbre que en aquell moment no va ser tant molest perquè
teníem ganes de canviar d’activitat. I vam anar a descansar un altre cop. Però
va ser diferent perquè ens van passar una fitxa plena de preguntes sobre
l’esport que em va semblar que no acabaríem mai. Però, si!, la vam acabar.
Ja acabada l’activitat de la fitxa, vam anar a jugar al joc de les deu passes. El
joc de les deu passes és un joc bastant simple que només cal que us passeu
una pilota per l’equip deu vegades i tireu a porteria. En aquest joc no m’ho vaig
passar gaire bé perquè ens vam acabar enfadant una mica.... però ho vam
acabar resolent. Sense voler ens vam saltar un joc de tirar a porteria amb les
mans i com que molta gent el volia fer hi vam anar igualment. En aquest joc
vaig riure molt perquè al principi no ni feia ni una però després en vaig
aconseguir marcar una i em vaig tenir que posar de portera...., allò no em va
agradar massa però almenys les nenes tiraven fluixet.
Dodgeball, quan vaig sentir a la Maria, la nostra professora, dir la paraula
“dodgeball” em vaig alegrar molt ja que aquest joc l’havíem estat practicant
durant setmanes a l’institut. El dodgeball és un joc molt semblant al cementiri,
hi ha dos equips i s’han d’anar matant entre ells fins que no quedi ningú d’un
dels grups. En aquest joc m’ho vaig passar súper bé perquè només em van
matar una vegada quan a l’institut em mataven deu mil vegades.
I va sonar l’últim timbre del matí. Aquell timbre volia dir que ja podíem tornar
cap a l’institut, però aquest cop no caminant sinó amb autocar. L’autocar va
tardar una mica a arribar i quan vam ser a dins asseguts als nostres llocs
tothom deia que havia sigut un matí espectacular, molt divertit i que el volien
tornar a repetir algun altre dia. Els professors ens miraven amb cares de que no
hi tornaríem però en aquell moment a tothom li donava igual.
Text i imatge: Aran Porta
Peiró 1r ESO B
Treball de síntesi 2n d’ESO
Què fem al centre? Canal de TV
És cert que l’equip de professors de La Serra ens van deixar escollir entre tres
o quatre projectes. I també és veritat que tots ells ens resultaven estranys, poc
convencionals, massa innovadors i poc pautats. A primera vista tot plegat ens
va suposar un bon mal de cap. Com acarar aquella feina era tot un repte, i si
tenim en compte que el treball era en equip, això volia dir esforçar-nos tots
junts pel mateix objectiu i posar-nos d’acord en moltes qüestions, llavors la
cosa encara es complicava més.
La primera decisió, però, la vam prendre ràpid, quasi de manera inconscient. La
Paula, l’Oriol, l’Arnau i jo, en Marc, per pur impuls, vam decidir que volíem fer el
canal de TV.
Sí, fins aquí tot bonic i perfecte. Ja ens vèiem com a mínim de redactors de
l’Info K. Muntaríem un magnífic informatiu sobre el nostre institut.
A partir d’aleshores l’equip va haver d’organitzar-se per exposar un treball amb
el màxim de qualitat possible. No es tractava de deixar-ho tot per a l’últim dia;
calia posar-s’hi ja i començar a construir el projecte.
Ens vam buscar un nom que identifiqués i donés vida al nostre informatiu. Ens
vam anomenar “Produccions Poma”. Aquest acròstic estava creat amb les
inicials del nostre nom i es va convertir en el nostre logotip. Aquest detall ens
va fer sentir més professionals. A partir d’aquí vam crear un primer guió, que a
mesura que passava el temps es va anar retocant i perfilant.
Una vegada fet l’esquema ens vam convertir en periodistes, guionistes i
muntadors d’un audiovisual que acabaria durant uns 40 minuts. Evidentment
els nostres aparells tecnològics es reduïen als nostres mòbils. Aquest procés
anava creixent i nosaltres ens anàvem implicant. Ens reuníem durant les hores
marcades en l’horari de l’institut i ens emportàvem feina a casa, molta feina a
casa. De fet podríem dir que els continguts del treball estaven tots pensats i
elaborats fora de l’horari escolar. Vam buscar informació sobre la història del
nostre institut, vam voler trobar testimonis que ens expliquessin com van viure
la construcció de la nostra escola. Vam redactar entrevistes amb la idea de
trobar preguntes personalitzades, originals i divertides per cada un dels nostres
convidats. Vam crear una estadística del nombre d’alumnes i en vam extreure
idees interessants. Vam investigar sobre els projectes i les festes de La Serra.
Ho volíem fer tot de manera atractiva, buscant el detall. Preteníem ser els
periodistes ficticis més reals possible. Amb tota aquesta informació gravada,
tornàvem a casa i editàvem el so i les imatges a l’ordinador. Tallant aquí i allà,
buscant músiques adequades, títol i subtítols que facilitessin el contingut de la
informació. Per tot això vam fer servir iMovie. Hem de dir que no ens va resultar
fàcil i que la creació del vídeo va ser una feina lenta, entretinguda; n’anàvem
aprenent sobre la marxa. Moltes vegades vèiem que aquell temps valuós que
invertíem en el treball repercutia sobre altres assumptes que ens quedaven
pendents i això ens provocava estrès.
Però també era il·lusionant veure com aquella idea esbojarrada d’un programa
de TV, anava prenent forma, gràcies al nostre esforç i la col·laboració del
personal de La Serra. Vam aconseguir finalitzar el nostre projecte amb temps
suficient. Ara us podem dir que es necessiten moltes hores de feina per fer 40
minuts de programa. És clar que l’equip de periodistes “Produccions Poma” no
érem experts amb la matèria.
Cal dir, però que, simultàniament a l’audiovisual, estàvem confeccionant el
treball escrit. La nostra idea era crear un material que no fos gens avorrit,
volíem aconseguir un text àgil, fresc, que fos entenedor i que interessés i
motivés al lector. Vam pensar que era imprescindible afegir uns quants anuncis
en llengua anglesa, que donessin un aire modern i plurilingüe a la nostra feina.
I quan tot va estar acabat, vam estar orgullosos de nosaltres mateixos.
Almenys sabíem que havíem procurat fer-ho el màxim de bé, des del minut
primer.
Text i imatge: Marc Soteras
Representació de Mi hermana Elba y
Los altillos de Brumal
El dijous 26 de març alumnes de segon de batxillerat, no solament del nostre
institut, vam assistir a la representació de l'obra Mi hermana Elba y Los altillos
del Brumal, de l'autora catalana Cristina Fernández Cubas. Aquesta obra és
una recopilació de narracions breus caracteritzades per la seva temàtica,
fantàstica i de terror, i aquelles sensacions que et poden arribar a produir: por,
esgarrifances, inclús en algunes situacions t'obliga a alçar la vista del llibre i a
vigilar que ningú t'estigui observant.
Dalt de l'escenari, en el qual solament van aparèixer dues actrius, s’hi trobaven
diversos mobles que en conjunt ens situaven en una habitació, tot i que de
vegades, depenent del conte, la seva interpretació canviava.
Malgrat que l'obra prometia ser aterridora, els adolescents que ens trobàvem
presents en aquella sala en lloc de por en més d'una situació la representació
ens va provocar somriures, i és que no es pot pretendre que l'esgarrifor que
ens puguin transmetre dues actrius, sigui equiparable al terror que el joc de la
imaginació i la lectura ens pot provocar.
Text: Diana Borrell, 2n Batxillerat
Simiofagia: un homenaje al día de
la mona
Presentación, por Anton Not
Los alumnos de la asignatura de Llengua castellana i literatura de 1º de
bachillerato se fueron de vacaciones de Semana Santa con el encargo de
plasmar de algún modo una sana costumbre anual que se practica con
asiduidad en nuestro entorno: menjar-se la mona. El proyecto llevó por título
Simiofagia, un neologismo que se encarga de explicar Arnau Barril (1º
bachillerato A) en su trabajo, imitando los modos de hacer característicos del
diccionario de la Real Academia Española:
El resultado ha sido una buena colección de textos, imágenes y vídeos de los
cuales os presentamos una brevísima selección. Esperamos que os parezcan
divertidos y originales y os lo paséis bien echándoles un vistazo. Nosotros lo
hemos pasado muy bien viéndolos-leyéndolos en clase.
Otro punto de vista, por Pau Arreaza
Y mientras continúo jugando como siempre, veo aparecer un objeto
que me llama la atención, el cual ponen frente a mí. Dos grandes
plumas me dan la sensación de que será suave, los diferentes
colores vivos me transmiten dulzura; tengo que comprobarlo. Poco
a poco acerco la mano y, al ver que nadie me impide continuar, de
un golpe, aplasto una parte de ese elemento desconocido. Unas
virutas se me quedan pegadas en las manos. Lo primero que tengo
que saber es si se pueden comer, así que me las llevo a la boca. Su
dulce sabor sólo/solo me indica que debo continuar investigando lo
que se encuentra dentro del, ahora ya descubierto, alimento. Así
que no lo dudo. Ahora con la ayuda de la otra mano acabo de
destrozar la pared de virutas para ver con claridad el interior, del
cual empiezan a salir líquidos de diferentes colores (nata,
mermelada…) de los que, evidentemente, tengo que comprobar su
sabor. Oigo risas alrededor, los miro y veo que no paran de
observarme, sus carcajadas son contagiosas y deduzco que lo que
estoy haciendo es divertido, así que lo haré aún mejor. Pongo la
mano hasta el fondo de, según lo que he escuchado, la mona,
agarro con fuerza un trozo, lo saco. Estoy dispuesta a comérmelo,
pero mi entusiasmo es tan alto que no controlo del todo las manos,
dando como resultado unas cuantas manchas y nata por parte de
mi cara. Las risas aumentan y, junto con ellas, la aparición de
pañuelos. Se acabó la fiesta.
El carnaval en la pastelería, por Paula Sarlé
La fotografía no es muy original
porque es muy común en esta
época del año, pero me inspire
más cuando fui a una pastelería y
pensé que la mona de Pascua es
como el carnaval de los pasteles:
su colorido de las frutas, del
chocolate, sus plumas y sus
pollitos como si fuesen los
pendientes o las joyas que llevan.
Es como si los pasteles
escogieran sus galas y se pusieran
sus prendas más coloridas para
deslumbrar a las personas que los
ven y los quieren comprar. Cuanto
más bonita sea la mona más se fijan los ojos en ella. Muchos niños
ya se la comen con los ojos y más ganas tienen de comer dulce.
La figura de chocolate es la pieza que más deseamos comer, pero
por una parte nos da pena romperla por lo bonita que es. Es como
el disfraz que llevamos y se rompe al final de la fiesta después de
haberlo disfrutado en los carnavales y ya no te lo puedes poner
nunca más. La figurita o pieza de chocolate ya no la veremos
nunca más después de comérnosla, pero queda la foto de recuerdo.
Aquí os dejo mi mona de Pascua, que como cada año, me la hace
la misma persona que me la da y lo hace con mucho cariño y amor.
La mona casera es la más bonita y buena para mí y no la del
escaparate de la pastelería. Valoro mucho el trabajo artesanal y la
dedicación porque han pensado en mí y el gusto es mejor ya que
no hay conservantes.
Xerrada amb l’escriptora Maria Carme Roca
El dimecres 15 d’abril de
2015, vam donar la
benvinguda per la porta
gran, a Maria Carme
Roca, escriptora del llibre
Dedica’m un poema
encara que sigui teu.
Durant la xerrada, ens va
explicar fets importants
del llibre mentre que els
alumnes li podíem anar
fent preguntes sobre el
que explicava. També ens
va aclarir dubtes sobre la
seva vida com a
escriptora.
Alguns dels fets més
rellevants sobre la seva
vida van ser que va néixer
al Barri Gòtic de
Barcelona; quan té la
intenció d’escriure un
llibre, es passa més
estona pensant que
escrivint, ja que és
partidària que quelcom
pensat prèviament dóna
més bons resultats que quelcom que no ho estigui. El seu primer llibre va ser
publicat quan ella tenia 40 anys. Aquest febrer, va escriure el seu 50è llibre.
Després de les seves explicacions, vam optar per fer-li unes quantes preguntes
a les quals va respondre que segurament, com a totes les cases, sempre
s’oculten secrets entre els components de la família, però no tan greus com els
que ocultava l’Emília a la Laura. Ens va donar una idea sobre la seva
adolescència i ens va dir que no va ser gens semblant a la de la protagonista
degut al canvi d’edat. També ens va comentar que no s’havia inspirat en fets
reals per al llibre i queels noms no tenien res a veure amb la seva vida personal
ja que quan crea, prefereix crear començant des de zero.
Roca també es va sumar a la protesta contra la pirateria i va reivindicar els
seus drets com a escriptora i com a persona que també s’ha d’alimentar a ella i
a la seva família.
Aquesta activitat ens va agradar bastant a tots i a més, vam aprofundir molt
més els coneixements que teníem del llibre i sobre la vida d’una escriptora.
Text: Ivette González Gómez
Setmana de la lectura: el món del còmic
Com cada any, hem dedicat la setmana al voltant de Sant Jordi a la lectura.
Aquest cop, el protagonista ha estat el 9è art, el còmic. Tots els membres de la
comunitat educativa hem tingut a la nostra disposició un ampli repertori de
còmics a la biblioteca del centre per poder-los llegir. A més, un autor lleidatà,
Marçal Abella, ha vingut a explicar-nos la seva experiència com a professional
del còmic i a l’alumnat de 1r d’ESO els ha desvetllat algunes claus per escriure
i dibuixar còmics. Amés, aprofitant que teníem un grup d’alumnes belgues al
centre participant a l’intercanvi amb 3r d’ESO, hem pogut aproximar-nos a la
rica tradició del còmic belga. Val a dir que l’alumnat de batxillerat també ha
contribuït a aquesta setmana temàtica del còmic explicant la seva experiència a
Angoulême, la capital del còmic a Occident.
BQ tecnologia dissenyada a Espanya
Actualment no és gens estrany veure un mòbil de la marca BQ. Una
marca dedicada a la fabricació de mòbils, xips, impressores 3d, kits
de robòtica per als més joves... L’empresa va sorgir al 2005 quan un
grup d’amics universitaris es van ajuntar per formar l’empresa
MemoriasUSB, dedicada a vendre memòries USB. De les memòries
USB van passar als llibres digitals; després, el 2013, van dissenyar
el seu primer mòbil intel·ligent, el BQ Aquaris 4.5; aquest any també
es va dedicar a la comercialització d’impressores 3d i infinitat de
productes més. L’empresa va començar amb 7 treballadors (els
anomenats “los Siete” que eren els fundadors) i ara s’apropa als
1.000. Actualment no només se centra a Espanya sinó que també
comercialitza a Europa.
Cal destacar que el mòbil Aquaris E5HD és un dels seus mòbils
més venuts.
Característiques d’aquest mòbil:
Text i imatge: David Álvarez, 3r ESO C
Bateria 2500 mAh
Càmera Davantera 5Mpx
Posterior 13Mpx
Processador A7, Quad Core a 1.3Ghz
Pantalla HD i multi tàctil
Capacitat Dues versions disponibles
de 8 i de 16GB
RAM 1/2GB de memòria
SAMSUNG GALAXY S6
El nou Samsung encara no es troba a la venda, però ens han pogut ensenyar
les noves característiques que complementen aquest nou mòbil.
Presenta una carcassa feta d’una fusió entre metall i vidre, que li dóna un
disseny únic amb unes corbes elegants i superfícies de vidre.
El nou mòbil, a part de tenir una càmera d’alta qualitat, la càmera posterior i
anterior tenen una major resolució, cosa que li permet fer fotografies molt
nítides amb qualsevol tipus de llum. A més, hi ha un accés directe a la càmera
si es pressiona dos cops el botó d’inici.
Una gran millora ha estat la manera de carregar l’aparell, ja que ara va 1,5
vegades més ràpid que els models anteriors i es connecta sense fils.
A més a més, no cal dir que el mòbil incorporarà noves aplicacions per a l’ús
del comprador. Estarà disponible en blanc, blau, negre i color crema.
Text i imatge: Miquel Capell, 3r ESO C
Mobile World Congress Barcelona 2015
Des del dia 2 de març i fins al 5 de març de 2015 s'ha celebrat el congrés més
gran, especialitzat en el camp de la telefonia, el Mobile World Congress, a
Barcelona. L’esdeveniment va rebre més de 90.000 persones de més de 200
països diferents.
Novetats:
En relació a la telefonia, Samsung va presentar el
seu nou llançament al mercat, el Samsung Galaxy
S6 i S6 Edge. Amb un acabat de vidre i alumini i un
disseny molt innovador. També han millorat la
càmera amb l’opció de poder gravar a 4k, a més de
la seva nova forma de cárrega sense fils.
HTC no s'ha quedat enrere i també ha aprofitat per
presentar el nou HTC One M9 amb un nou processador
Qualcom (Snapdragon 810). El disseny ha estat canviat per
un acabat més bo. I, per finalitzar, la incorporació d'uns
altaveus BoomSound que determinen una qualitat de so
excepcional.
També Sony va presentar la seva nova tableta
Xperia Z4 amb 10,1 polzades i amb un lleuger
pes de 389 grams. Amb una implementació
d’una bateria de 6000 mAh. A més de destacar
per ser resistent a l'aigua, ara es pot utilitzar
mentre la pantalla estigui humida.
Segueixen els nous "gadgets" rellotge que cada
vegada tenen diferent ús com, per exemple, el
de poder agafar una trucada des del rellotge o el
de contestar un missatge directament amb el
rellotge.
Text i imatges: Gerard Jovells
Taller de bullying per als mediadors/es de
2n ESO
El dimecres dia 18 de març, durant tres sessions, els mediadors/es de 2n
d’ESO van realitzar un taller contra l’assetjament escolar dins del programa de
mediació i convivència . El taller va consistir en la visualització de la pel·lícula
Cobardes (2008) i posteriorment la realització d’un fòrum per comentar i fer les
reflexions corresponents.
Tot seguit els alumnes van realitzar
una sèrie d’activitats on
s’exposaven diferents situacions
que van analitzar en grups. També
van llegir i comentar textos sobre el
dret que tenim totes les persones a
ser ben tractades, fent un especial
incís en el fet que la violència no
resol els conflictes. Per acabar, van
llegir i comentar els cinc primers
articles de la Declaració Universal
dels Drets Humans i els van
relacionar amb la pel·lícula.
A continuació, us mostrem uns quants cartells que van realitzar els
mediadors/es en l’última activitat del taller, que consistia a fer uns cartells
divulgatius per a rebutjar l’assetjament escolar.
Text i imatges: Programa de mediació i convivència.
LA SECCIÓ DE L’AMPA
Des de l’AMPA un any més, hem organitzat un seguit d’activitats formatives i
informatives per acompanyar-nos i guiar-nos en l’educació dels nostres fills, i també
algunes activitats més lúdiques per poder gaudir pares i fills junts.
Seguint la línia que vam iniciar l’any passat, aquest mes de febrer vam oferir dues
xerrades adreçades principalment als pares dels alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat.
El dia 28 de gener va tenir lloc una xerrada informativa sobre els graus universitaris, a
càrrec de l’Alejandro Cruz i la Margarida Serveto del Servei d’Informació i Atenció
Universitària de la Universitat de Lleida (UdL), i el dia 5 de febrer la xerrada informativa
sobre Cicles Formatius de grau mitjà i superior a càrrec d’Esther Nabau i Ernest Villaró
de l’Institut de Mollerussa. Les xerrades van tenir lloc a
la biblioteca de l’INS LA SERRA.
El 19 de febrer, i aquest cop a Golmés , la Gemma
Filella, doctora en Ciències de l’Educació i professora
titular del Departament de Psicologia de la UdL va venir
a parlar-nos sobre el "L’educació dels nostres fills
durant l’adolescència". Igual que l’any passat ens va
captivar la seva conferència i la seva manera molt
natural i planera d’explicar-nos com afrontar i “sobreviure” durant aquesta etapa amb
els nostres fills.
Aquest mes de març també tenim preparada una xerrada sobre el tema “Comprendre
el bulling per a poder eradicar-lo” a Fondarella.
A l’abril, mes literari per excel·lència, tenim programada una conferència amb
l’escriptor Josep Vallverdú a la Casa Canal de Mollerussa, i al maig un altra conferència
sobre “Valors Positius” a càrrec del campió de motocròs de la nostra comarca Dani
Hernández.
Després de l’èxit de l’any passat i responent a la demanda de molts pares, tornem a
organitzar un taller de cuina el dia 18 d’abril per tornar a gaudir amb els nostres fills de
noves receptes.
Per finalitzar el curs i les activitats, farem una sortida per a pares i fills a l’Estany d’Ivars
i Vila-sana per gaudir de la natura i descobrir el nostre entorn tots junts.
Des de la comissió de fi de curs, estem preparant la gran festa.
I és, amb la col·laboració de tots, que fem amb il·lusió totes les activitats i esperem que
totes siguin del vostre interès.
Imatge de la Casa Canal
Còmics digitals
Amb la supervisió del professor de tecnologia Xavier Segura, durant
el segon trimestre, alguns alumnes de 4t d’ESO han creat còmics
que ara comparteixen amb nosaltres. Per ordre de publicació, els
autors són Marina Asens, Sara Bosch, Jaume Camarasa, Paula
Castells, Jaume Fernández, Giulia Filimon, Marc Gené, Damià
Guiu, Miriam Moyà, Guillem Porta, Marc Queralt, Adrià Reig, Dèlia
Salvia i Eloi Tella.
Serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma.
Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.
Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de belleza y voluntad de justicia, hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido, sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del
tiempo.
Seremos imperfectos porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses.
Pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche como si fuera la última.
EDUARDO GALEANO (1940-2015) – extracto de EL DERECHO AL DELIRIO
Institut Joan Fuster, Barcelona
20 d’abril de 2015