� AgendaPàgs. 4 i 5

� EntrevistaMagdalena Escala

� Lofoten i VesteralenPàg. 14

� UgandaPàgs. 18 i 19

� Jornades MicològiquesPàg. 21

� MarxetaPàg. 24

i a més:BTT, Alta Muntanya, ElMolinet, Senderisme...

ss uu mm aa rr ii

NNúúmm.. 5555ÈÈppooccaa IIII DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)Revista Trimestral d'Informació Social

desembre de 2007-gener-febrer de 2008

Web de l’entitat:www.molinsderei.net/cem

e-mail:cem@cem.molinsderei.net

FFuunnddaatt ll’’aannyy 11996611

del centre excursionistamolins de rei

NNÚÚMMEERROO 5555ÈÈPPOOCCAA IIII

desembre 2007, gener i febrer 2008

EEddiittaa::CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail:cem@cem.molinsderei.net

DDiirreecccciióó::Enric Solà

DDiisssseennyy ii mmaaqquueettaacciióó::Oriol Solà

PPuubblliicciittaatt::M. Lluïsa Domingo

AAsssseessssoorr lliinnggüüííssttiicc::Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

IImmpprreessssiióó::

HHii ccooll..llaabboorreenn::Enric Solà

Àngel BeumalaCarme Valldosera

Marià CaimoJesús JiménezPere Casas

Pedro CaballeroEduard ToràMiquel Tort

Salvador Ayala

FFoottooggrraaffiieess::Enric Solà

Àngel BeumalaPedro CaballeroEduard ToràJaume GallartArxiu del CEM

LLaa rreeddaacccciióó ddee ""EEll BBuuttlllleettíí"" nnoo ssiinn--ttoonniittzzaa nneecceessssààrriiaammeenntt aammbb ccaappddeellss eessccrriittss ssiiggnnaattss..

FFoottooss PPoorrttaaddaa::

LLllaacc CCrreeggüüeeññaa(Abans de fer Le Bondidier)

PPrreemmiiss MMaarrxxeettaa(Arx. Municipal: Guillem Urbà)

CCaammaalleeóó ddeell RRwweennzzoorrii(Té uns 15 cm)

EEDDIITTOORRIIAALLSi aquest Butlletí té les cobertes amb un segon color blau, vol dir queja ha arribat el fred, i els mesos de desembre gener i febrer ens portenactivitats tradicionals, i referències històriques en el nostre calendari.D'una banda, tenim a l'inici del trimestre la Festa d'Hivern, a la Salutdel Papiol i al cim del Puigmadrona, que s'ha convertit en un clàssicde gran participació de totes les edats i ja supera el centenar d'excur-sionistes; naturalment, també tenim la Fira de la Candelera, que ensfarà estar a la cresta del programa, amb el concurs dels Premis Clic defotografia i, evidentment, la parada de degustacions de la secció Mun-tanya, a la fira dels vins. Entremig haurem homenatjat els col·labora-dors de la casa per totes les seves activitats en un dinar de controlsque ofereix cada any la nostra Directiva al Col·legi Alfons XIII al mesde desembre. Aquest és un reconeixement testimonial a la participa-ció i el compromís humà dels socis que fan del voluntariat una carac-terística molt important del Centre Excursionista Molins de Rei. Icom que volem presumir durant molts anys d'aquesta virtut, us convi-dem a formar part d'aquest conjunt de socis fidels que participen en elseu temps lliure en qualsevol de les coses que fem a la casa. Gràciesper endavant!I per celebrar i recordar, que sempre va bé, caldrà felicitar la novaJunta pel seu primer aniversari el proper mes de gener. Felicitats peraquest fet i per la tasca que s'està duent a terme.La programació, tot i que ha hagut de trampejar amb la varietat festi-va del calendari, ha estat capaç de fer un forat per encabir totes lessortides, exposicions, xerrades i activitats, a pesar de sacrificar-nealguna per evitar la coincidència amb els ponts o aqüeductes laboralsi deixar-los així lliures per a les sortides particulars de cadascú.I ara, una reflexió: aquest mitjà de difusió de l'entitat que titulem "ElButlletí" i que és el lligam informatiu entre el conjunt social, la Junta,les Seccions i els Grups de Treball autònoms de les activitats multitu-dinàries del CEM, l'han de rebre absolutament tots els socis. Peraquest motiu, us encoratgem a que si, pel motiu que sigui, es produeixalguna dificultat en la recepció, ho comuniqueu a la Secretaria delCentre per posar-hi remei.Naturalment, us recomanem que llegiu amb atenció no només les sec-cions fixes del Butlletí, sinó també l'entrevista que li hem fet a unasòcia molt activa de la casa, la Magdalena Escala, incondicionalcol·laboradora d'infinitat d'activitats. També caldrà fer especial aten-ció a un territori molt singular, les illes Lofoten en l'article que publi-ca l'Àngel Beumala. I com no podia ser d'una altra manera, La Mar-xeta, ens ofereix un resum comprimit del que ha estat l'edició del2007 de la mà del Salvador Ayala. I el nostre habitual col·laboradorEduard Torà ens ofereix un exòtic i aventurer relat de les terres ugan-deses, amb la complexa i feixuga ascensió al Rwenzori.

3

AAGGEENNDDAA

4

DESEMBRE 2007

Dia 2, diumenge a les 8 hores. Festa d'Hivern: Pujadadel pessebre al cim del Puigmadrona (340 m). Matinalamb esmorzar de botifarra, xocolatada, melindros, cava icafè amb gotes. Cantada de nadales al cim. Cal inscriure'si pagar l'esmorzar a Secretaria.

Dia 9, diumenge. Secció de Medi Ambient: Matinal perla Serra de Collserola: Ermita de Santa Maria de lesFeixes, Can Catà i la riera de Sant Cugat. Inscripcions aSecretaria. Vocal: Marià Caimo.

Del 10 al 27 de desembre, al local del CEM: ExposicióCol·lectiva de Pintura dels Artistes del Centre CívicRiera Bonet. Horaris habituals de Secretaria.

Dissabte 15 i diumenge 16. Secció d'Alta Muntanya:Ascensió hivernal al Puig d'Ombriaga. (2.634 m, comar-ca del Ripollès). S'aprofitarà per fer pràctiques de tèc-niques de progressió en neu i glaç i de localització d'allausamb ARVA. Dificultat baixa. Material necessari: raquetes,grampons, piolet, casc i arva. Reunió preparatòria: dijous 6de desembre, a les 20 hores, al CEM. Vocal: Xavi Sànchez.

Dia 15, diumenge, a l'Escola Alfons XIII de Molins deRei: Dinar d'agraïment per als que heu participat com avoluntaris en l'organització de la Caminada Popular, laMolins-Montserrat, la Marxeta i d'altres esdeveniments delCEM. Cadascú ha de portar el seu plat, got, coberts i tovalló.Rebreu una trucada de Secretaria perquè confirmeu l'as-sistència.

Dia 16, diumenge. Secció de Senderisme: Travessada deQueralbs a Planoles (Ripollès). Desplaçament amb auto-car. Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 16, diumenge. Secció Escalada: Sortida al sector deSolius (Baix Empordà). Reunió preparatòria: dimecres 12de desembre, a les 20 hores, al CEM. Vocal: Jordi GarciaLaborda.

Dia 16, diumenge, Sortides de Descoberta Cultural:Matinal amb visita a la fàbrica modernista "Anís delMono" (Badalona). Desplaçament amb transport públic.Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

GENER 2008

Dia 13, diumenge: Recollida del pessebre al cim delPuigmadrona. Cal portar l'esmorzar de casa. Inscripcionsa Secretaria.

Dia 19, dissabte: Assemblea General de Socis, a les 19hores. Es prega puntualitat.

Dia 20, diumenge. Secció de Senderisme: Els Cingles deBertí. Travessada d'Aiguafreda fins a La Garriga.Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 20, diumenge. Secció Escalada: Sortida a Margalef(Priorat). Reunió preparatòria: dimecres 16 de gener, a les20 hores, al CEM. Vocal: Jordi Garcia Laborda.

Dissabte 26 i diumenge 27. Secció d'Alta Muntanya:Ascensió hivernal al pic de la Fossa del Gegant (2.801m, comarca del Ripollès) amb vivac al cim! S'aprofitaràper fer pràctiques de tècniques per passar la nit al ras ambneu. Nivell mig. Material necessari: grampons, piolet, i

raquetes. Reunió preparatòria: dijous 17 de gener, a les 20hores, al CEM. Vocal: Xavi Sànchez.

Dia 26, dissabte: A les 19 hores de la tarda, inauguracióde l'exposició de les obres premiades en els 10ensPremis Clic de Fotografia.Acte inclòs en la programacióde la 157a edició de la Fira de la Candelera. L'exposicióromandrà oberta dissabte 26, de 19 a 21 hores, i diumenge27, d'11 a 14 hores. Dies feiners de 19 a 21 hores, i els dies2 i 3 de febrer, de 10 a 14 hores i de 16 a 20:30 hores.

Dia 27, diumenge, Sortides de Descoberta Cultural:Visita teatralitzada al conjunt arqueològic d'Olèrdola(Alt Penedès), i a la tarda xerrada amb el Sr. Pere Sadurní,propietari d'una finca vitivinícola al terme de Sant PereMolanta. Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secre-taria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

FEBRER 2008

Dia 10, diumenge. Secció de Medi Ambient: Història del'aprofitament de l'aigua al terme de Molins de Rei:Descoberta de l'antic safareig públic de la Font Calenta(Sant Bartomeu de la Quadra), de la Font Fresca i el molí,i de les conduccions d'aigua del segle XIX de la finca deCan Planes. Matinal guiada per Maria Isabel Damunt.Inscripcions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 10, diumenge. Secció BTT: El Delta del riu Llobre-gat. Sortida en bici des de Molins de Rei (28 km). Possi-

bilitat de fer la tornada des d’El Prat en tren o en bici (56km). Reunió preparatòria: dijous 7 de febrer, a les 20hores, al CEM. Vocal: David Blasco.

Dissabte, 9 i diumenge, 10. Secció d'Alta Muntanya:Participació a la Trobada Hivernal d'Escaladors deGlaç a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Nivell: escal-adors de glaç, curset. Material necessari: talabard, casc,piolets de glaç i grampons. Reunió preparatòria: dijous 24de gener, a les 20 hores, al CEM. Vocal: Xavi Sànchez.

Dia 17, diumenge. Secció de Senderisme: El Montseny.Travessada del Pla de la Calma fins a Aiguafreda.Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 17, diumenge. Secció Escalada: Sortida a SantLlorenç de Montgai (La Noguera). Reunió preparatòria:dimecres, 13 de febrer, a les 20 hores, al CEM. Vocal: JordiGarcia Laborda.

Dia 24, diumenge, Sortides de Descoberta Cultural: Elnucli antic de Rajadell i passejada per les fonts (Bages).Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria.Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

Dia 28, dijous, a les 19 hores, al Casal Cívic de la RieraBonet (c/ Ca la Còrdia, núm. 5): Passi de la conferèn-cia-audiovisual "Música i Senderisme", a càrrec delnostre consoci Sr. Francesc Serracanta.

5

AAGGEENNDDAA

a Magdalena Escala i Solé téel número 85 en el carnet desòcia del CEM. Se'n va fer

l'any 1965. A la Marxeta, i a lamajoria d'esdeveniments del CEM,la trobem fent de control o qualse-vol altra tasca de suport. Segur queté moltes vivències per explicar-nos relacionades amb l'entitat il'excursionisme. No us perdeu l'en-trevista que li hem fet!

Quan et vas fer sòcia de l'antigaUEC de Molins de Rei, l'actualCEM, tenies 23 anys. Per quète'n vas fer?

Perquè m'agradava la muntanya, iperquè totes les meves amigues jase n'havien fet. Si fos per mi, men'hagués fet abans, ja que lesmeves amigues hi anaven. Però enaquella època el meu pare no m’hiva deixar apuntar fins que vaigtenir certa edat.

Podries dir-nos els noms?

La Maria Àngels Ribot, la MariaLluïsa Domingo, la Maria CarmeBorràs, ... També hi havia la RoserFreixinet, però ella era més petita,i jo em feia més amb les altres.

Com era el CEM en aquellaèpoca?

Per començar, hi havia pocs cotxesparticulars, i les aproximacions ala muntanya les feiem en tren.Durant el viatge ja es feia caliu i hihavia una gran unió entre la gent,tots anàvem sempre junts. Ara tot-hom té cotxe, i tothom campa pelseu compte. Tampoc abans es feientantes excursions com ara. Recor-do que aprofitàvem els dies de la

Festa Major per marxar d'excursió. El CEM era un grup reduït de per-sones, tots ens coneixíem, i hihavia molt de jovent. En aquellaèpoca les úniques distraccions quehi havia era anar al cinema o anara ballar, sortir de cap de setmananomés ho podíem fer anant d'ex-cursió.

A la biblioteca tenim un llibremolt curiós sobre l'acampada,publicat l'any 1956, on es troben"perles" com aquesta: "las condiciones físicas de hom-bres y mujeres son tan dispares,que no es fácil que se den entreellos y ellas las mismas coinci-dencias necesarias para un cam-ping feliz". Això és una anècdota o als anys60 eren normals aquestesdiferències de gènere?

No és cap anècdota. Recordo unaexcursió amb tota la colla al Pedra-forca on hi vam haver d'anaracompanyats del matrimoni Frei-xinet. En el Refugi Lluís Estasen, al'hora d'anar a dormir, el pare vapassar la nit amb els nois en una

banda, i la mare en una altra bandaamb totes les noies. Tot i que araels temps són diferents, crec queencara hi ha molt de masclisme ala nostra societat. De boca no, per-què no queda bé i no està ben vistser masclista, però a l'hora de laveritat …

Dins del CEM has estat maimembre de Junta? De quinaàrea et vas ocupar?

Vaig estar una temporada col·labo-rant en l'arxiu, però va ser per poctemps. El que sí que he fet és sermembre de l'equip organitzador deles sortides de senderisme durantcinc o sis anys, juntament amb elJosep Nicolau, el Josep Maria Tei-xidor, la Marita Vendrell, i laMaria Lluïsa Domingo.

Creus que algun dia hi hauràuna presidenta a la nostra enti-tat?

No ho sé, però a mi personalmentm'agradaria molt.

Actualment, col·labores en l'or-ganització de les sortides de laSecció de Senderisme, oi? Què etsembla l'experiència?

No exactament. El que passa ésque l'excursió del 21 d'octubre del2007, a la Roca del Corb i la Serrade Sant Honorat (Alt Urgell), vamser la Lluïsa i jo que la vam propo-sar de fer. Es fa en una zona que conec moltbé perquè hi he estat diversesvegades: en una Marxa General deCatalunya, en unes vacances desetmana santa, ... I per tant, la Lluï-sa i jo vam acompanyar el Carles

6

EENNTTRREEVVIISSTTAA

L

La nostra convidada.

7

EENNTTRREEVVIISSTTAA

Bueno i la Maria Albertí perensenyar-los la ruta. És una zonadesconeguda però molt maca.

En una clau més esportiva, qui-nes modalitats de l'excursionis-me has practicat?

Sempre l'excursionisme a peu, el

que ara se'n diu "senderisme". Unavegada a Núria em vaig posar unsesquís, però l'experiència no varesultar perquè em fumia cada cas-tanya! Recordo que als novells ens feienanar a una pista que li deien "elpeloton de los torpes", i a la prime-ra baixada hi havia dos que enrao-naven i jo que passo pel mig i elsfaig caure per terra. Em semblaque encara em maleeixen ara!També m'agrada molt fer cims,encara que no n'he fet gaires: laPica d'Estats, el Puigmal, el Pedra-forca, l'Aneto, el Piongalí, elComabona, ….

De quina excursió en guardes unmillor record? Per què?

Sens dubte de l'Aneto, perquè éscom un símbol. Erem la Maria Lluïsa, l'AntonGómez, la Teresa Monfort, i jo.Com que la Maria Lluïsa ja l'haviafet, es va quedar a Benasque. La resta a les cinc del matí vammarxar i no vam tornar fins a tresquarts d'onze de la nit! La Lluïsa,que ens esperava amb un bonsopar per celebrar el cim, ja estavaa punt de trucar la Guàrdia Civil!El cas és que ens vam endarrerirmolt baixant la gelera, eren altrestemps i anàvem molt mal equipats. Recordo que l'Anton duia unacorda de persiana a la motxilla per

si feia falta per encordar-nos! Malgrat tot, he de reconèixer queno vaig arribar fins la creu del cim. Al pas de Mahoma em van agafaruns tremolors a les cames que vaigser incapaç de continuar.

I va ser una llàstima, perquè des-prés de l'esforç que m'havia costatarribar allà dalt …

Les vitrines del CEM estan ata-peïdes de copes guanyades enmarxes. Tu n'has guanyat algu-na?

Bastantes, pero no jo sola, lesguanyava l'equip. Les marxes es fan per parelles, i laMaria Lluïsa Domingo hi anavaamb el Rafel Xancó, però quan ellho va deixar perquè es va casar ino tenia tanta disponibilitat, laMaria Lluïsa va continuar amb micom a parella. Erem molt aficiona-des a anar a marxes d'orientació,de regularitat, ... S'ha de dir que josempre he anat de remolc, és ellala que en sap. Tot i això ara només fem la MarxaGeneral de Catalunya, i la de Cor-nellà perquè tenim molta amistatamb aquella gent.

DDIISSTTRRIIBBUUÏÏDDOORR EEXXCCLLUUSSIIUUQQUUAADDSS

CCoonncceessssiioonnaarrii OOffiicciiaall

AAvv.. VVaallèènncciiaa,, 2255 MMoolliinnss ddee RReeii TTeell.. 9933 666688 1166 4422 -- FFaaxx 9933 666688 9944 6611 -- mmaaiill::ffccoossttaa@@mmoottoossccoossttaa..ccoomm

Marxa Dufour 1987.

Llac petit de les Bulloses.

Baldric 1981.

Com és que les deixaveu al CEMi no us les enduieu a casa?

No, les que hi ha al CEM són tro-feus donats a l'entitat. Les copes guanyades particular-

ment ens les enduiem a casa.Recordo una vegada a la "Marxadel Cuc" de la UEC de Cornellà,que cada any ens donaven el trofeufemení, fins que la Lluïsa es vaplantar i va dir que si ens el torna-ven a donar no tornariem mai més.Vam considerar que era una discri-minació que hi hagués una copaespecial per dones, com si nopuguessim competir al mateixnivell que els homes.

Les persones que fan de controlo ajuden en l'esmorzar de laCaminada, etc, acostumeu a

repetir cada any. Què ho fa queno us canseu i que sempre espugui comptar amb vosaltres?

A mi m'agrada molt fer de control.Mentre em continuïn cridant jo nohi faltaré.

Des de la direcció de les diferentstravessades i marxes s'intenta"mimar" al màxim totes les per-sones que col·laboreu amb elCEM, i un cop a l'any us convi-dem a un dinar. Com ho vius tu des de fora? Uscuidem prou als que cada anyens ajudeu desinteressadamenten l'organització de les activi-tats?

Crec que tu ho has dit, si és unacol·laboració desinteressada no técap sentit esperar que el CEM etrecompensi d'alguna manera. Si hiha algú que ho espera, llavors ja fala col·laboració amb interès, i noés això.

Quines virtuts ha de tenir,segons tu, una persona que hagide fer de control a "la Marxeta",per exemple?

Cap virtut especial, només ganesde voler-ho fer. Jo una vegada vaigfer de control de pas, d'aquells ques'estan amagats tot el dia dins delbosc. La resta d'anys he estat en elcontrol de l'esmorzar, anotant l'ho-

ra i el minut d'arribada dels partici-pants. En el món de les marxes hi hamolta competició. De fet unamarxa d'orientació no deixa de seruna competició. Sovint hi ha dis-cussions per minuts i segons!També, a vegades, hi ha moltamala bava entre participants. Perexemple, recordo que a l'època quejo feia moltes marxes, hi havia unacolla de Sants i de Gràcia, que jateniem clissats, que com que erengrans i a nosaltres ens veien joves,sempre ens deien que anessim percamins que no tocaven per despis-tar-nos i així tenir un equip adver-sari menys.

Parla'ns una mica de la teva pro-fessió. A què t'has dedicat?

Jo he treballat tota la vida a lafàbrica de Can Samaranch fins queva tancar als anys 70 arran de lacrisi del tèxtil. Llavors vaig trobarfeina en una fàbrica del sector delplàstic de l'Hospitalet de Llobre-gat. Més endavant vaig fer un cur-set de puericultura i vaig treballaren escoles bressol, i aquestsdarrers anys m'he dedicat a fer de"cangur" per infants.

I ara, com inverteixes el teutemps llliure?

Aquesta pregunta encara no la puccontestar. Aquest any 2007 he fet

8

EENNTTRREEVVIISSTTAA

Vols anar de vacances a la Galícia rural?"O lar de Neus"A 25 km de Santiago,

ideal per a famílies amb nens.Capacitat per a 8 o 10 persones + bressol.

Tel. 93 668 31 12 - 679 965 652http://es.geocities.com/neusantiago/

Preus especials per a socis del CEM

Vall de Castenesa (Aragó) l’any 2000.

9

els 65 anys, i tot just m'ho esticplantejant. Per exemple, demàcomenço a fer gimnàstica, el mesque vé aniré amb la Maria Lluïsa aun viatge organitzat a la regió fran-cesa de l'Auvernia, … De momentno et puc dir res més.

Tu vius al barri Bonavista, a lapart de Molins de Rei que toca ala serra de Collserola. Com hoportes això de viure en un carreramb tant de pendent?

Des dels 18 anys que hi visc i hotrobo perfectament normal. Maim'ha fet mandra sortir de casa perpor de la pujada. A vegades surtotres vegades al dia. Si ho mirem enperspectiva s'ha de dir que semprehavia estat un carrer molt tranquil,perquè era un carrer sense sortida.Ara hi tenim força trànsit, però percontra les cases continuen essentles mateixes. No s'hi han fet gransblocs de pisos com a d'altres llocs.

Al llarg dels anys, quins canvismés forts has notat en el barri?

El més significatiu és que la plaçadel Mas era plena de moreres icasetes. I a l'altra banda de lesmoreres tot eren camps de blat, i

després començava el camí anticde Santa Creu d'Olorda, fent ziga-zagues enmig de camps d'arbresfruiters, sobretot de prunes. Ara tots'ha urbanitzat i el camí antic deSanta Creu ha retrocedit unsquants quilòmetres. L'aspecte quetenia abans no el trobaràs fins al'alçada del Castell Ciuró, direcciócan Vilagut.

Ets sòcia d'altres entitats deMolins de Rei?

De l'Associació de veïns del BarriBonavista, i també he participat enalguna sortida dels Amics delMuseu.

Què trobes a faltar del CEM d'a-bans que no hi sigui ara?

Sens dubte les tertúlies que esfeien el dissabte a la tarda. Durantla setmana ja les esperava. Xerrà-vem, comentàvem les novetats delpoble, ens ho passàvem molt bé.Ara de la meva generació gairebéningú s'acosta pel Centre, a vega-des m'hi sento forastera.

I ja per acabar, què ha significatel CEM en la teva vida?

Per mi ha significat molt. Pel fet deno casar-me, el CEM sempre haestat el meu lloc d'esbarjo perexcel·lència. No m'he destacat enres, però sempre hi he participat,l'ambient que hi he trobat semprem'ha agradat molt.

Vols afegir alguna cosa a l'entre-vista, Magdalena?

M'agradaria que la gent participésmés a les activitats que es fan allocal del CEM. Està bé apuntar-sea les excursions però cal tenir encompte l'esforç dels que organit-zen xerrades i conferències, i dei-xar-se caure més sovint pel local.Per exemple, el cicle de pel·lículessobre el País Basc que està passantcada mes l'Anton és molt maco, imolts socis se l'estant perdent.

Moltes gràcies, Magdalena!

EENNTTRREEVVIISSTTAA

AAuuttoommoottrraaccC/ Juli Garreta, 1-3. Tel. 93 668 08 95ee--mmaaiill:: aauuttoommoottrraacc@@aauuttoommoottrraacc..ccoomm

WWEEBB:: wwwwww..aauuttoommoottrraacc..ccoomm08750 MOLINS DE REI (BARCELONA)

SSEERRVVEEII OOFFIICCIIAALL

Serra del Verd l’any 1998 en bona companyia.

10

BBTTTT

els entorns de Moià (30km, 750 m desnivell)Diumenge 17 juny del

2007Participants: Rafi Galera, QuimetCupons, David Blasco, ÀngelBeumala, Josep Campmajó.

Aquest és un itinerari per l'altiplàdel Moianès que comença a Moià.Durant tot el dia vam gaudir de soli cel serè. Per celebrar que era ladarrera sortida de la temporadaabans del parèntesi estival, al finalvam fer un bon dinar de germanorper desitjar-nos bones vacances.La sorpresa va a venir a l'hora depagar, ja que el Josep Campmajóens va convidar perquè era el seuaniversari. Felicitats Josep, i queper molts anys! A continuaciósegueix la ressenya per si us ani-meu a fer-la pel vostre compte:Des de Moià seguiu la carretera N-141 en direcció a Tona. A 1,2 km,després d'un pont sobre la riera deles Graus, s'agafa la pista de l'es-querra, en direcció a la Torreta.

Poc després es travessa el riu i esgira cap a la dreta per una pista queporta a la Granoia i Can Gira. Pas-sat Can Gira es va cap a l'esquerraper una pista ampla. Al km 3,3, enuna bifurcació, es gira a la dreta ies comença a pujar. S'arriba a unpetit collet, es troben els senyalsblancs i vermells del sender GR-3,que ja no es deixaran fins a l'Es-tany, i se segueix recte en direccióa la Montjoia. Al km 7 es troba lapista que va de Collsuspina a l'Es-tany i s'agafa cap a mà esquerra,fins a la cruïlla de la Montjoia, alkm 8. Es deixa el trencant que hiva, a mà dreta, i es continua fins alkm 8,9, on es troba un camí a màesquerra que puja al puig Rodó.L'últim tram de pujada s'ha de fer apeu, però val la pena ja que desd'aquest puig es contemplen mag-nífics boscos que s'alternen ambgrans extensions de conreu. Des-

prés de "fer el cim" continuem perla pista que baixa, fins a trobar la

carretera de Moià a Avinyó. Es vacap a mà esquerra i arribem a l'Es-tany (km 11,6), on no podeu deixarde visitar el meravellós monestirde Santa Maria.

Sortida al Castell de Montsoriu(25,5 km, nivell mig)Diumenge 23 de setembre de2007La falda nord del massís del Mont-seny és un paradís ple de rutes apeu o en bicicleta de muntanya.Partint des d'Arbúcies hi ha mar-cats molts camins. Compte, persaber el seu traçat cal anar al cen-tre de BTT de la vila, però està tan-cat i és inoperatiu, així que us hau-reu de conformar a trobar-los perInternet posant a Google "centresde BTT de Catalunya" i baixant-neel plànol.Molts dels camins, de dificultatcreixent, s'enfilen cap dalt elscims, cap les Agudes, cap Santa Fei Sant Marçal. Nosaltres, queaquest cop volíem fer una excursióde dificultat mitjana, ens vam que-dar als seus voltants, planejant unavisita al bonic Castell de Montso-riu.Aquest castell, perfectament visi-ble des de tots els contorns, domi-na la carretera que uneix Hostalric(sortida 10, autopista a Girona)amb Arbúcies, com convidant apujar-hi amb la seva presènciaimposant. El seu perfil, on hi des-taquen la torre principal o de guai-

P

En plena ruta, aprofitant les ombres.

El grup al Cim del Puig Rodó (1.057 m)

EESSPPEECCIIAALLIISSTTEESS EENN VVIISSIIÓÓ EESSPPOORRTTIIVVAAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

CC.. MMaajjoorr,, 5588 -- AAvv.. ddee BBaarrcceelloonnaa,, 1188 ·· 0088775500 MMoolliinnss ddee RReeii TTeell.. 9933 666688 0044 4411 -- 9933 666688 7722 5533

hhttttpp::////wwwwww..bbooffiillllbbaassssoonnss..ccoomm -- ee--mmaaiill:: ooppttiiccaa@@bbooffiillllbbaassssssoonnss..ccoommFEDEROPTICSBOFILL BASSONS

BBTTTT

ta, i des de fa molts anys una gruametàl·lica que mostra que el castellestà en procés de consolidació,revela que en aquells temps en quèes va construir, cap al segle XII, laseva situació el feia molt importantper al domini militar dels comptatsque menaven cap a Girona i,doncs, cap al Nord.Vam quedar a l'entrada sud d'Ar-búcies cap a 2/4 de nou, i amb pun-tualitat germànica ens vam anaraplegant els participants a la sorti-da. Uns ja tenien la sortida apunta-

da a la seva agenda. Altres vanvenir a la reunió preparatòria deldijous anterior. I a d'altres els varefrescar la memòria l'oportúcorreu electrònic enviat divendresamb el lloc concret i l'hora de lasortida. El cert és que la tornada deles vacances va aplegar-nos ni mésni menys que vint-i-un ciclistes.Cal dir que vam tenir l'honor decomptar amb la presència de l'ho-norable president del CEM, l'Àn-gel, que un cop més va assumir lafeina feixuga, la de carregar leseines i fer el reportatge fotogràfic,i també la del vocal de BTT, enDavid -que va portar els seusespectacular bessons, i no em refe-reixo a que tingui dos fills de lamateixa edat, sinó a les sevescames- que havia tornat d'un viat-

ge de vacances just la tarda abans.Tal com els guies Cristina i Perehavien anunciat, no tindrien gairefeina: el recorregut estava comple-tament marcat amb fites, de mane-ra que només calia anar seguint elssignes grocs amb el número 22.Enfilant-se amb un ascens no gairedur però continuat i sense cap des-cans de més de 8 quilòmetres capal Turó de Montfort i la Perxadadel Replà, la ruta va oferir als par-ticipants l'oportunitat de compro-var si les vacances havien servit

per mantenir o per millorar laforma. Cap al quilòmetre 10, aFogueres del Montseny, hi haviaparada i fonda: una font, l'entrepà,la xerrada… Després de reparar l'única punxadaque vam tenir en tota l'excursió, noens vam fer pregar per iniciar denou la marxa i vam baixar perasfalt fins a iniciar la dura pujadafinal cap el castell. A dalt, una peti-ta decepció: les obres mantenen lafortalesa tancada, de manera queens vam haver de conformar ambrecórrer a peu el perímetre de lesmuralles. Anàvem bé d'hora, però no ensvolíem entretenir gaire. Així, ensesperava una bonica baixada sobresauló, que encara moll per la plujadel dia abans, ens va fer anar amb

compte amb les relliscades. Aquellcamí ens va dur gairebé al nivellde la riera d'Arbúcies i, per tant, dela vall per on passa la carretera. Noobstant, el camí de tornada ens vafer remuntar altre cop fins a retro-bar el camí de pujada. Aquest ensva permetre de nou assaborir almàxim el Montseny: planejar entrefagedes, entapissades de fullaracade tots els colors del bosc, gaudirdels contrallums, ensumar les fal-gueres i la molsa… Van ser unespujades costerudes i pesades per-

què la sorra s'enganxava a lesrodes. Tot i així, cap a quarts d'unatancàvem l'expedició amb la satis-facció que els quatre participantsmés joves, d'entre dotze i tretzeanys, havien mantingut el ritmeamb brillantor, i que els més vete-rans van acabar sense recórrer-la alseu ritme típic. Ai, amb uns quantsanys menys!... Com que ens vam estalviar elsquilòmetres de carretera d'anar ivenir fins al centre de la vila, novam arribar als gairebé trentaquilòmetres que havíem anunciat.Tot i que en vam fer sense proble-mes una mica més de vint-i-cinc,ens vam proposar millorar la nos-tra forma física per a les properessortides del CEM.

Àngel Beumala i Pere Casas

11

Grup al peu del Castell.Fent via alegrement.

12

EELL MMOOLLIINNEETT

embla que ja estem norma-litzats pel que fa a assistèn-cia a les nostres sortides de

Descoberta Cultural, i l'ambient

social està consolidant un grupmolt interessant de persones,majoritàriament socis i alguns sim-

patitzants, que es prenen moltseriosament les sortides, senseobviar el bon humor i la simpatiageneral del col·lectiu. Això ens esperona a preparar lesexcursions cada cop amb més

nivell de qualitat i originalitat, oaixò és el que, com a mínim, inten-tem. Avui us oferim un àlbum recorda-

tori de les tres darreres sortides, enles quals, com sempre, hi ha hagutde tot, especialment en la primera,

a Montsonís i el santuari poc cone-gut de Salgar, a Artesa de Segre,força interessant. De la de Cervera, tot i el reportat-ge fotogràfic, hem de lamentar lano-visita a l'interior de la Universi-

tat, que ens van escamotejar adarrera hora, quan ja hi érem. Una pena també la brutícia delcarreró de les Bruixes. Hem tramès la nostra disconformi-tat a la Paeria i al Departament deTurisme de Cervera. El millor detot, la guia, Montse Pérez.

I la tercera va ser al Lluçanès, ambuna interessant passejada peldomini del món ocult i llegendarique representa la bruixeria i els

paratges incomparables de lacomarca, malgrat la boira omni-present durant tot el recorregut, dela mà experta d'en Ramon Padrós,del col·lectiu Ç trencada.

Enric Solà

S

El grup reconfortat, a punt de retorn de Cervera.

La colla, captada des del pont del Molí.

El pont romànic de Sant Martí d'Albars.

Gairebé tot el grup de la sortida a Salgar.

13

PPEELL FFOORRAATT DDEELL PPAANNYY

Per fer bona l’audició......Cal molta concentració.

Tot buscant cobertura......Pots perdre l’estructuraaaa!

Amb la gent senderista......Vaig fent l’equilibrista.

I el príncep li va emprovant......I li va entrant com un guant!

Per la cara que el noi fa......Deu ser gana de menjar!

Ara ja ho he recordat...!...Ets fill de la Montserrat!

LLOOFFOOTTEENN ii VVEESSTTEERRAALLEENN

n el cercle polar àrtic, molta prop de la costa noruega,es troben les illes Vestera-

len i les illes Lofoten. Totes ellesgairebé es toquen i estan comuni-cades per llargs ponts i túnels sub-marins. Aquest és el racó de mónque vam visitar l'Anna i jo aquestestiu passat, i com que és un llocencara no molt conegut, i amb unalt valor naturalístic, ara mateix usen fem cinc cèntims.El principal atractiu de les Vestera-

len es troba a la població d'Ande-nes. A 20 km mar endins ja és pos-sible superar la plataforma conti-nental, i navegar per unes aigüesque tenen 1.000 m de profunditat.És per això que és possible feralbiraments de balenes. Després dequatre hores de navegació, el sorti-dor inconfusible d'un catxalot vasorgir a 50 m del vaixell en quèestàvem. El catxalot pertany a lafamília dels cetacis que tenendents, com la balena orca o elsmateixos dofins. Aquest animalpot fer fins a 20 m de longitud, i elseu comportament a l'aigua fa quel'albirament sigui molt fàcil de fer:l'animal se submergeix fins a 40minuts seguits, baixa a profundi-tats de fins a 4.000 m per caçarpops gegants i peixos abismals, idesprés emergeix a la superfície.Llavors és quan és possible veu-

re'l, ja que s'està 10 minuts com-pletament quiet, fent respiracions.En total aquell dia vam veure 3catxalots, dos d'ells molt a prop delnostre vaixell. Un espectacle queper molt que es pugui haver vistper la televisió no té res a veure enviure'l en directe. Emocionats perla sort que havíem tingut -el diaanterior s'havien suspès tots elssafaris de balenes per culpa de lamala mar-, a la tarda ens vam deci-dir a fer un altre safari, aquest cop

per veure aus marines, especial-ment els famosos frarets atlàntics.Aquestes són unes aus inconfusi-bles, perquè tenen un bec ampletriangular ple de dibuixos de colorgris, blau, groc, vermell i carabas-sa. Malauradament, la sort del matíno ens va acompanyar a la tarda.Hi havia mala mar i la sortida es vasuspendre, ja que es feia amb unabarca tipus zodiac. Com que noens podíem esperar a l'endemà, ensvam haver de conformar en veu-re'ls en postals... El següent destí del nostre viatgeera la població de Stamsund, ja ales illes Lofoten. Havíem de fer255 km en cotxe i segur que pen-seu que això són molt pocs quilò-metres, però a Noruega són moltís-sims. Allà no hi ha autopistes, i lescarreteres són estretes, sinuoses, iel límit màxim de velocitat és de

90 km per hora. Per exemple, perarribar a Andenes des de Tromso,la ciutat on ens va deixar l'avió,vam trigar 8 hores per fer 475 km!Escaldats per aquest fart de con-duir, vam provar de fer el viatge deles Vesteralen a les Lofoten permar. I vam estar de sort, molt aprop d'Andenes, a la població deRisoyhamn, vam poder embarcarnosaltres i el cotxe en l'exprés cos-ter Hurtigruten. No arribaríem alnostre destí fins al vespre, però

com a mínim no hauríem de con-duir i podríem gaudir de la navega-ció pel mig dels fiords, especial-ment del fiord del Troll (Trollfjor-den), per molts considerat un delsmés bonics de Noruega. Hurtigru-ten és el nom d'una xarxa de trans-bordadors que, amb dotze vaixellsi dues línies, connecta diàriament34 ports des de Bergen, al sud deNoruega, fins a Kierkenes, mésenllà del famós Cap Nord. Nosal-tres només hi vam estar un dia,però dins del vaixell es respiravaun ambient de "creuer de luxe", jaque a l'estiu molta gent fa aquestalínia sencera durant set diesseguits, i navega tota la costanoruega de punta a punta.

(Continuarà...)

E

14

El catxalot en plena inmersió. El fiord del Troll (un dels més estrets). Cabanes de pescadors abandonades.

Àngel Beumala

questa no seria una sortidacom les altres, sinó quecerts esdeveniments la

farien peculiar. En primer lloc, elgrup es va dividir en dos abans de

començar; per una banda anàvemen Claudio (un nou company d'ex-cursions) i en Pedro, que varemmarxar un dia abans per allargar lasortida. L'altre grup el formaven elXavi, l'Emili, la Josepa, el Jordi, elDavid, la Francesca i la Neus, quevan pujar dissabte al matí, com éscostum, i superant una bona pujadaamb fort desnivell, ens trobarem alpreciós llac de Cregüeña, que teuna curiosa forma de mitjó i esta auna altura de 2657 m (Portada).Un cop tots junts, busquem la zonaidònia per acampar vora el llac, imuntem les tendes envoltats d'unambient molt muntanyenc, ja queestem en un dels llacs situats a mésalçada, i envoltats dels cims mésemblemàtics dels Pirineus, quefeien d'aquell indret, un llocimpressionant. La nit era freda,però un cop dins les tendes, varemestar prou calents, va ser una nitestelada i amb lluna plena, queil·luminava el llac, de manera queen algun moment semblava quetrenqués l'alba. Al matí ens varemllevar ben d'hora, varem enllestirles motxilles i varem buscar ama-

gatall pels estris no necessaris, iaixí, estalviar pes per la pujada,sortim direcció Le Bondidier, de3.185 m, la pujada és constant, perun terreny rocós on a l'últim tram

ens hem d'ajudar amb les mans,amb unes 2 hores som dalt del cim.Allà dalt, tenim alguna sensació

especialment forta, som al mig delsPirineus amb unes vistes impres-sionants cap a totes direccions,tenim a la vista tots els cims mésalts, tots ells de més de 3.000 m,Aneto, Posets, Perdiguero, etc...Després de gaudir una bona estonad'aquelles magnífiques vistes,mengem alguna cosa, i fem un gra-pat de fotos, el grup torna a sepa-rar-se, els que es donen per satis-fets amb l'ascensió al Bondidier,tiren avall, i els que encara envolem més, seguim cap el Pic Sayó

de 3.221 m, que assolim amb 20minuts des del coll pujant un llompedregós, som en David, en Clau-dio i un servidor. Amb aquestsegon cim, en David ja en té prou,i tira avall a buscar a l'altre grup;en Claudio i jo seguim i fem elCordier de 3.254 m, que comptantels dos cims que varem fer dissab-te, el Juncadella de 3021 m i Ara-güells de 3.037 m, fan els cinc ditsd'una mà. Un cop fetes les fotos,menjar i descansar per a recuperarforces, baixem ràpid per trobar-nosamb la resta del grup, al que atra-pem poc desprès del llac, haventparat primer a recollir els nostresestris, que havíem amagat al matí.L'esforç i el gran desnivell fa quearribem baldats al cotxe, i un copallà, sorpresa! la Francesca se n'a-

dona que ha perdut la càmerafotogràfica, aquest fet es l'altreesdeveniment que fa d'aquesta, unasortida diferent; en Xavi es va ofe-rir a tornar amunt a buscar-la, jaque a ella ja no li quedaven ener-gies, i va tenir la sort de trobar-laen un dels llocs a on s'havien atu-rat. I és així com s'acaba aquestapeculiar sortida, a on tots, permotius ben diferents, varem acabard'allò més contents.

ALLEE BBOONNDDIIDDIIEERR

15

Pedro Caballero

El grup amb l’objectiu assolit.

Le Bondidier, majestuós.

a tenim dues sortides mésfetes i una altra a punt: la pri-mera, la del dia 16 de setem-

bre, que va ser per la zona de Vol-tregà, ens l'havia proposada enJuan Mallen. Allà vàrem poder

contemplar la plana de Vic totcaminant la major part del recorre-gut pel PR C-49, que passa per lescingleres que emmarquen les valls,i anant per les carenes d'ermita aermita: Santa Llúcia, Sant MartíXic, Santa Perpètua i Santa Cecí-lia, que fou l'ermita cloenda de lasortida. La segona, la del dia 21 d'octubre,proposada per la Ma. Lluïsa i laMagdalena, fou a la Roca del Corbi la Serra de Sant Honorat. La tercera, de La Pobla de Lillet

fins a Sant Jaume de Frontanyà,sortirà comentada en el proper but-lletí ja que a l'hora de tancar l'edi-ció encara no s'ha realitzat.El punt de partida de la primerasortida va ser a uns 50 metres de la

cruïlla de Sobremunt a la carreteraque va de Sant Hipòlit de Voltregàa Sant Boi de Lluçanès. En 30 minuts vàrem arribar a laprimera ermita de la sortida, SantaLlúcia, que és el punt més alt delrecorregut, de manera que, a partird'aquí, el camí és una suau baixadaque va carenejant el serrat de SantaLlúcia, on trobem la segona ermita,Sant Martí Xic, i les ruïnes del cas-tell de Voltregà. En aquest paratge vàrem esmorzari tinguérem la sort de poder veure

per dins l'ermita, les ruïnes del cas-tell de Voltregà i contemplar l'ex-cel·lent panoràmica sobre la planade Vic que es divisa des d'aquestprivilegiat indret.Del castell de Voltregà podem dirque les poques restes de l'edificique queden consisteixen en unspocs murs. A la part superior s'hi veu la formad'una estança de planta rectangularadaptada a les irregularitats delterreny. L'església, en canvi, esconserva tal com es va fer originà-riament, només s'hi va afegir elcampanar de cadireta. La portad'entrada es troba al sud, tocant a lafinestra de mig punt que il·luminal'interior. Té un absis semicircularsituat a l'oest. L'interior és d'unasola nau i es van reformar lescobertes. El castell ja existia el 902i l'ermita està documentada a partirde 1097.El camí continua fent baixada finsa la riera del Sorreig. En aquestpunt ens enfilem fins a l'ermita deSanta Perpètua. A Santa Perpètua ens vàrem aturarper dinar i després de descansariniciàrem la baixada fins al munici-pi de Santa Cecília. De la sevaesglésia, situada a l'antiga villae deMuixons, es troba la primera docu-mentació l'any 997. Sembla que estracta de l'església romànica, docu-mentada, més antiga del Voltre-ganès.La sortida va transcórrer sense capincident i amb bon temps, com en

16

SSEENNDDEERRIISSMMEE

J

El grup a la Roca del Corb.

Forn de Pa“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

les anteriors sortides. El comentaride la segona excursió, la de la Roca

del Corb i la Serra de Sant Hono-rat, el faré de referències obtingu-des pels senderistes assistents, jaque per motius familiars no vaigpoder ser amb vosaltres. Per aques-ta raó podeu rectificar o afegir elque creieu més adient en el properbutlletí i així us haureu animat aescriure-hi.La Roca del Corb i la Serra deSant Honorat estan situats a l'oestdel Segre, dins el municipi dePeramola i a prop del pantà d'Olia-na. És un massís prepirinenc de con-glomerats (si et despistes, et potspensar que ets al massís de Mont-serrat o a la serra de l'Obac, però laveritat és que cap dels assistents vademanar per la Moreneta ni va pre-guntar on era el Moncau, perquètots eren conscients del lloc on es

trobaven). L'altitud de la serra deSant Honorat és moderada, però

sorprèn el seu relleu accidentat iles seves cingleres.

Els 15 km de recorregut amb elsseus 1.000 m de desnivell es varenfer amb la naturalitat i normalitat

que, ara per ara, caracteritzen totesles caminades. Solament petitstrams del camí varen fer que algú oaltre veiés que podia baixar de copi de mala manera, ja que s'estrenyiamolt i observaven una bona timbasota els seus peus. Superades lespors i els vertígens es va podergaudir de les magnífiques vistes dedalt de les cingleres. El tram final amb fort pendent, vaser una mica trencacames, però jase sap: "a muntanya tot no pot serpla!". Com a cloenda d'aquest arti-cle, aprofito per donar una cordialbenvinguda a totes i tots els noussenderistes que us esteu incorpo-rant a la secció i, d'una maneraespecial, als més joves, que amb lavostra presència ajudeu a renovar

la saba d'aquest grup del CEM.

SSEENNDDEERRIISSMMEE

17

Jesús Jiménez

Carenejant la Serra, gaudim de les espectaculars panoràmiques.

Santa Perpètua de Voltregà en família.

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% de descompteals socis del CEM

Major, 4508750 - Molins de ReiTfn. 93 680 22 39 running2@shop.intersport.es

(Només a Intersport)Descomptes especials en rellotges SUUNTO

UUGGAANNDDAA

l nom de Rwenzori no ésgaire conegut dins el mónalpinístic, però és tota una

serralada situada a Uganda ambuns 200 km de llarg i 50 d'ample.

És, doncs, un "senyor massís" i téuns 20 pics de més de 4000 m i 2 o3 de 5000 m, el més alt és la PuntaMargherita de 5109 m. És per tantel 3r. cim més alt de l'Àfrica des-prés del Kilimanjaro i del Kenya.Uganda és un dels països que

envolten el llac Victòria juntamentamb Tanzània i Kenya, situat albell mig de l'equador i per tant ésun país tropical amb força vegeta-ció i pluges. Això fa que el massísdel Rwenzori sigui un selva moltdensa amb una vegetació exube-rant que arriba als 4000 m i ambun clima que fa que plogui 300dies l'any. Això traduït a la nostra

visita va voler dir pluja cada dia,boires constants i molt de fang totsels dies, cosa que ens va obligar aportar botes d'aigua (katiusques)durant tot el trajecte fins a 4000 m.

No es pot anar amb sabates detrekking en absolut. Els millorsmesos per anar-hi són gener o de

juny a agost, la resta de mesos ploumolt. A pesar d'això, aquest mesd'agost va ser més plujós del queés normal. Aterrem a l'aeroport deEntebbe que està separat uns 40km de Kampala, la capital d'Ugan-da. D'aquí ens desplacem a Kase-se, al peu del Rwenzori. Anem alRMS (Rwenzori Mountain Servi-ce) i contractem tot el trekking. No

es pot anar pel teu compte, has decontractar guies i portejadors obli-gatòriament i pagar per entrar alparc i per cada nit que passis alsrefugis (per cert un abús, ja quevàrem pagar 700 € per cap). Perpujar a la Punta Margherita es triga8 dies i s'hi puja per gairebé l'úni-ca ruta de tot el massís que està

oberta i que disposa de refugis perpoder fer nit al final de l'etapa. Elpaisatge és absolutament impres-sionant, una selva exuberant, uncamí tallat a cops de matxet, riuscabalosos que et fan la sensaciód'estar en un racó de món inexplo-

rat. Durant 8 dies camines i pugesvalls i més valls carregades d'unavegetació impenetrable, no es potfer un sol pas fora del camí traçat.El camí es fa força feixuc a causade la quantitat de fang que t'obligaa mirar on poses el peu cada vega-da per no enfonsar-te fins elgenoll! Pugem al refugi Nyabitabahut a 2615 m el primer dia, al refu-

18

E

Segon dia. Pont sobre el riu Bujuku. Pujant cap al refugi John Mate hut. Pujant cap al refugi Bujuku hut.

La Lobèlia fa 1 metre d'ample. Pujant cap al refugi Bujuku. Refugi Bujuku a 3860 metres.

gi John Mate hut a 3350 m elsegon dia, a la cabana Bujuku hutde 3860 m i finalment a l'Elena huta 4415 m per fer el cim, des d'aquíhi ha 700 m fins al cim i has de

deixar les katiusques i posar-te lesbotes de muntanya ja que primerhas de superar una paret (grimpadafàcil) i després dues geleres i ares-ta terminal fins al cim. Nosaltresvàrem tenir la mala sort que aque-lla nit va nevar i ens vàrem aixecar

amb un paisatge hivernal i moltmal temps, cosa que ens va ferdesistir de pujar i com que no tensmés dies has de baixar. Mala sort!Tant d'esforç... Només a partir de4.400 m veus els cims del Rwen-zori, abans entre la selva i les boi-res no es poden veure. A causa d'a-questes condicions durant els 8

dies només vàrem trobar 3 guiris.És un massís on hi va molt pocagent, comparat amb el Kilimanjaroo el Kenya. Però penso personal-ment que és una experiència ino-blidable. Desprès d'aquí vàrem estar unsdies en el Queen Elisabeth Natio-nal Park mirant animalons típics

de la sabana africana. També s'hade dir que n'hi ha molts menys quea Kenya o Tanzània. Pensem queUganda ha estat molts anys enguerres internes molt sagnants perculpa dels seus líders, recordemIdi Amin i Obote. Fa uns 12 anys

que està tranquil·la i ha començat avenir el turisme des de fa uns 6anys, per això hi ha pocs guiris ipoques bestioles també. En aquestparc hi ha diversos llacs, entre ellsel més gran, el llac Edwards. Totesles aigües del Rwenzori, llacEdwards i llac Victoria van a pararal Nil. És la gran conca on neix el

Nil, el riu més llarg del món quedesemboca a Egipte.També vàrem visitar les SeeseIslands, que són unes illes queestan al llac Victoria (500 km dellarg aprox.) i que formen unarxipèlag de 80 illes, totes ambmolta vegetació i no totes habita-des. La més gran, Kalangala, té

uns 30 km de llarg i uns quantspoblets, tots sense llum. La gent engeneral és força amable i simpàti-ca i els nens encantadors! Viuen encases molt senzilles, no tenenpràcticament res, però sempresomriuen i et saluden afectuosa-

ment. No estan acostumats encaraa veure "blancs" en molts llocs.Vàrem estar 18 dies molt intensosi inoblidables. Potser algun dia hitornarem... No ho sé.Hi vàrem anar en Vicenç Sànchez,la Cristina Aparicio, en Xevi Vare-la, la Laia Salcedo i jo.

19

Eduard Torà

UUGGAANNDDAA

Refugi Bujuku a 3860 metres. Interioritats del Elena hut. Elena hut a 4415 metres.

S’acosta el mal temps. Baixant del Elena hut. Amb el guia Ishaia i el riu Bujuku.

20

iumenge 14 d'octubre.Matinal per les valls deSant Feliu de Llobregat i

Sant Just (serra de Collserola).Vam deixar els cotxes al coll deCan Cuiàs, km 10,5 de la carreterade Vallvidrera, i tot seguit, i alcaliu dels primers raigs del sol,

vàrem agafar un corriol seguint elPR-C-164 que voreja per sota lacarretera i arriba fins a la falda delturó de la Coscollera. Des d'aquestlloc vàrem iniciar una llarga peròsuau baixada en direcció a laPenya del Moro, tot rodejant elturó Rodó, entre una gran quantitatd'arboços que en aquesta èpocacomencen a treure el fruit. Dalt delcim de la penya del Moro hi ha lesrestes d'un poblat ibèric de tribuslaietanes que als segles V i IV aCcomerciaven amb els navegantsfenicis i grecs. Vam continuar elrecorregut ja per la banda de SantFeliu per un corriol un xic pedre-gós que mena a l'antic monestircistercenc femení de Santa Marga-rida de Valldonzella, del qualnomés resta l'església romànica del1175 i una font situada dins d'unamina a la vora del camí. A partird'aquí, el recorregut s'enfilava desdel fondal entre una ombrívola iexuberant vegetació d'arbusts i lia-nes que donaven al paisatge un

aspecte selvàtic que ens transpor-tava a altres latituds. Finalment,vam arribar al coll de les Torres, jaa la carretera, i vam tornar a desferel petit tram del PR-C-164 fins allloc on havíem deixat els cotxes.Va ser una sortida matinal d'uns 10km amb diversos punts d'interèsnaturalístic i històric que tindrancontinuïtat de forma regular ensuccessius mesos amb l'objectiu deconèixer diferents indrets de laserra de Collserola que són a tocardel nostre terme municipal, peròque ens són força desconeguts.

Xerrada informativa sobre el plad'urbanització de la Rierada-Vallpineda. Organitzada per laPlataforma per la Defensa de Coll-serola-Molins, es va fer una xerra-da el passat 22 de novembre a lasala d'actes de l'Esplai l'Agrupa.Molt per sobre, us donem alguns

apunts sobre aquest controvertitpla d'urbanització. El veïnat de la Rierada-Vallpinedaté pendent d'aconseguir, des del1976, uns serveis mínims com sónl'aigua corrent, el clavegueram ouns carrers en condicions. Fa unsmesos, l'Ajuntament de la vila,obligat legalment, va presentar unPla únic d'urbanització que volsatisfer aquestes mancances i alqual els veïns propietaris amb par-

cel·la o terreny han presentatal·legacions perquè consideren queels criteris de valoració proposatsno són prou equitatius, alhora quel'AV de la Rierada es queixa de lapoca informació que han rebut d'a-quest pla d'urbanització i que nohan estat prou consultats sobre elque pensen. Tothom està d'acordque s'ha d'urbanitzar, però hi hadiferents interessos, bàsicamenteconòmics. Els que més ho acusa-ran seran els petits propietaris,alguns dels quals, fa més de 40anys que hi viuen i ara s'haurand'hipotecar o vendre i marxar decasa seva si volen fer front a lesdespeses que comporta la urbanit-zació.Per altra banda, la Plataforma perla Defensa de Collserola-Molinstambé veu positiu un pla d'urbanit-zació del veïnat de la Rierada-Vall-pineda, però reclama d'aquells que

ostenten el poder de formademocràtica que mantinguin unacoherència ecològica i mediam-biental de respecte permanent i efi-caç a la persona i al medi. Consi-deren que el pla és una macrourba-nització innecessària, una destruc-ció abusiva de patrimoni naturalque, de segur, és el millor patrimo-ni de les generacions futures.

MMEEDDII AAMMBBIIEENNTT

D

Una pausa durant l’itinerari.

Marià Caimo

Camí de passejada prop de la Riera. El pont, prop de can Castellví.

21

JJOORRNNAADDEESS MMIICCOOLLÒÒGGIIQQUUEESS

l primer cap de setmana denovembre van tenir lloc lesJornades Micològiques

2007, organitzades pel CEM i perMÝCOS Molins de Rei.Aquestes jornades es van desenvo-lupar en dues sessions. La primerava ser el dissabte 3 de novembre, ala Sala Gòtica del Palau delsRequesens. A les 19 hores ens

varem trobar amb un grup d'aficio-nats als bolets (unes 80 o 90 perso-nes) i varem parlar dels fongs desde quatre punts de vista: els boletsmetzinosos, els bolets comestiblesclàssics, els bolets medicinals i elsbolets de cultiu.El pes de la xerrada el va dur elvicepresident de MÝCOS, JoanGuitart, recolzat per les imatgesprojectades per qui signa. L'interèses va mantenir durant les dueshores de la jornada amb molta par-ticipació dels assistents amb pre-guntes i comentaris. A la part delsbolets cultivats varem comptar

amb la presència d'en Carles Díaz,cultivador professional, que ens vadonar a conèixer aspectes pocsabuts i curiosos d'aquesta activi-tat. La segona jornada va ser eldiumenge 4 de novembre, a partirde les 8 hores del matí, amb unasortida en petits grups a la partmolinenca de la serra de Collsero-la. L'objectiu era collir el màxim

nombre d'espècies possible i dur-les al local del Centre Excursionis-ta de Molins de Rei abans de les 12hores del migdia. Allà, diferents

socis de MÝCOS, sota la direcciód'en Joan Guitart, varen classificar

la recol·lecta i l'exposaren alpúblic fins a les 14 hores. Talmentcom la primera jornada, l'èxit vaser total. La quantitat d'espècimensdiferents ens va superar i varemhaver d'optar per classificacionsgenèriques (sp). Tot i així, hi haviamés de 60 cites fetes. Des de lestemudes amanites fins als gustososrovellons, passant per les curioses

trompetes, els clàssics fredolics iuna gran quantitat de bolets desoca, bolets de la família dels ceps,més de 10 llores diferents, els peri-llosos bolets d'oliu i moltes mésespècies van guarnir les taulesd'exposició. Cada any s'ha anatsuperant el nivell de participació ales Jornades. Això fa que el nostreobjectiu principal sigui mantenir-ne l'interès i buscar temes que cri-din l'atenció en els propers anys.Què us semblarien unes jornadesmicològiques gastronòmiques pera l'any vinent?

CCoorrttiinneess,, TTeennddaallss,, PPeerrssiiaanneess,,......SSiisstteemmeess ddee ccoommaannddaammeenntt

eellèèccttrriiccss ii aauuttoommààttiiccss..

PP EE RR SS II AA NN EE SS CC AA RRMM EE NN

La p r o t e c c i ó s o l a r a l s e u a b a s tCC// MMiiqquueell TToorrtt,, 44 TTeellèèffoonn 9933 666688 2244 5533 MMoolliinnss ddee RReeii

Miquel Tort

E

Una exposició amb varietat...

...I solvència contrastades.Presentació de les jornades, enguany a la Sala Gòtica.

MES DE SETEMBRE

ACTIVITAT: Projecció de l'audiovi-sual "Euskadi a vista d'ocell" (part 8)DATA: Dissabte 15 de setembre.ASSISTENTS: 24 persones.

ACTIVITAT: Conferència audiovisu-al sobre música i senderisme a càrrecdel Sr. Francesc Serracanta.DATA: Dissabte 22 de setembre.ASSISTENTS: 78 persones.

CULTURA

ACTIVITAT: Visita al Castell deMontsonís i Santuari de Salgar (Arte-sa de Segre).DATA: Diumenge 23 de setembre.ASSISTENTS: 33 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal guiada al ParcFluvial del riu Ripoll (Sabadell).

DATA: Diumenge 9 de setembre.ASSISTENTS: 11 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: La plana de Vic: deSanta Llúcia a Santa Cecilia (senderPRC-49 de Voltregà).DATA: Diumenge 16 de setembre.ASSISTENTS: 47 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Pic Posetsde 3.375 m.DATA: Dissabte 22 i diumenge 23 desetembre.ASSISTENTS: 12 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Sortida al sector de LaFacu (Vilanova i la Geltrú).DATA: Diumenge 16 de setembre.ASSISTENTS: Jordi Garcia, JordiMadorell i Carme Valldosera.

BTT

ACTIVITAT: D'Arbùcies al Castell deMontsoriu (La Selva).DATA: Diumenge 23 de setembre.ASSISTENTS: 20 persones.

MES D’OCTUBRE

ACTIVITAT: "LA MARXETA" 44ena Marxa Sistema Dufour d'Ori-entació i Regularitat.DATA: Diumenge 7 d'octubre.ASSISTENTS: 118 equips de 2 per-sones.

ACTIVITAT: Projecció de l'audiovi-sual "Euskadi a vista d’ocell" (part 9).DATA: Dissabre 20 d'octubre.ASSISTENTS: 28 persones.

CULTURA

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:"Cervera intensiva".DATA: Diumenge 28 d'octubre.ASSISTENTS: 31 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal per les Valls deSant Feliu de Llobregat i Sant JustDesvern.DATA: Diumenge 14 d'octubre.ASSISTENTS: 11 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: La Roca del Corb i laSerra de Sant Honorat (Alt Urgell).DATA: Diumenge 21 d'octubre.ASSISTENTS: 56 persones.

22

RREESSUUMM DD’’AACCTTIIVVIITTAATTSS

PPAARRQQUUEETTSS ·· PPOORRTTEESS ·· CCUUIINNEESS ·· MMOOBBLLEESS AA MMIIDDAA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 93 6681956

23

RREESSUUMM DD’’AACCTTIIVVIITTAATTSS

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Pic Le Bon-didier de 3.146 m.DATA: Dissabte 27 i diumenge 28d'octubre.ASSISTENTS: 10 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Sortida a Vilanova deMeià (La Noguera).DATA: Diumenge 21 d'octubre.ASSISTENTS: 11 persones.

BTT

ACTIVITAT: Ruta pels entorns deCastellcir (Moianès).DATA: Diumenge 21 d'octubre.ASSISTENTS: 9 persones.

MES DE NOVEMBRE

ACTIVITAT: Jornades Micològiques.DATA: Dissabte 3 de novembre - xer-rada audiovisual.ASSISTENTS: 50 persones.DATA: Diumenge 4 de novembre -pràctiques de buscar bolets al bosc.ASSISTENTS: 60 persones.

ACTIVITAT: Exposició col·lectivad'art 2007.DATA: del 12 al 25 de novembre.

ACTIVITAT: Lliurament de premisde "La Marxeta", de medalles com-memoratives de 25 anys de soci, i deprimeres ascensions a cims de 3.000m, 4.000 m, 5.000 m....DATA: Dissabte 17 de novembre.ASSISTENTS: 70 persones.

ACTIVITAT: Projecció audiovisual"Euskadi a vista d’ocell" (part 10).DATA: Dissabte 24 de novembre.ASSISTENTS: 27 persones.

CULTURA

ACTIVITAT: Ruta guiada (especialveterans) per Collserola i els seusambients forestals.DATA: Dimecres 21 de novembre.ASSISTENTS: 13 persones.

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:"La Bruixeria a la comarca delLluçanès".DATA: Diumenge 25 de novembre.ASSISTENTS: 33 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: La Roca Forcada (tramGR-92 que transcorre per la comarcadel Montsià).DATA: Diumenge 11 de novembre.ASSISTENTS: 38 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Pic Russellde 3.205 m.DATA: Dissabte 10 i diumenge 11 denovembre.ASSISTENTS: Jordi Garcia, PedroCaballero i Xavi Armengol.

ESCALADA

ACTIVITAT: Sortida al Cap del Ras(Àger, La Noguera).DATA: Diumenge 18 de novembre.ASSISTENTS: David Pagès, JordiGarcia, Emili Fuentes i Carles Moyès.

BTT

ACTIVITAT: Ruta pels meandres delTer (Osona).DATA: Diumenge 18 de novembre.ASSISTENTS: 8 persones.

24

l dia 7 d'octubre de 2007hem celebrat la 44a marxalocal, sistema DUFOUR

"MARXETA", a Molins de Rei idintre del calendari de la 9a COPACATALANA DE MARXES TÈC-

NIQUES REGULADES , amb unnivell d'inscripció de 118 equips.L'organització està formada per 11persones, mentre que l'equip decontrols consta de 55 integrants.Hem comptat també amb lacol·laboració de 3 voluntaris de laCreu Roja, amb la corresponentambulància.La prova s'ha iniciat a l'esplanadade l'aparcament de l'I.E.S. Lluís deRecasens, just a la sortida de laVila per la carretera de Molins deRei a Vallvidrera. A l'inici traves-sem una zona de bosc poc dens,que ha ocupat el lloc d'antics con-reus. Després el bosc es fa mésdens, però encara podem trobar-hialgun signe de vinyes antigues,així com un dipòsit d'ensulfatarencara en molt bon estat. El camíva pujant gradualment, sempre per

la vessant esquerra de la riera decan Ribes, fins que superada lacarena, baixem ràpidament cap a lariera de la Font dels Casats, quetraspassem, i ja ens enfilem,seguint dins de boscos de pins, fins

arribar a creuar la pista de l'anticcamí de Sta. Creu d'Olorda perentrar a les esplanades del castellCiuró, on ens espera l'esmorzar,amb unes botifarres acabades decoure a la planxa pel nostre equipde cuiners.En pau ja amb el nostre estómac,arrenquem per un recorregut queens porta a travessar les runes del'esmentat castell, on encara s'hipoden veure unes mostres moltben catalogades del tipus de cons-trucció "opus spicatum".Seguim endavant encerclats perconreus tant en actiu com abando-nats, fins arribar a tocar la barriadade l'Àngel. Aquest sector, que ésun dels límits del parc de Collsero-la, ofereix, malauradament, algu-nes estampes bastant degradades.Passem per sobre de la zona de les

Guardioles, argiler erm on pròxi-mament s'hi farà una nova barria-da. Baixem cap a la riera Bonet i,després de seguir-ne un tram devegetació espessa, ens enfilem,majorment a través de boscos, finsa l'ermita de Sant Pere de Romaní,on, els que segueixen fidelment elplànol poden veure el que quedadel seu interior.Ens endinsem primer en un bosc iseguim després per terreny pocombrívol, tot superant una fortapujada fins al turó de Mulei. A par-tir d'aquí alternem clarianes i boscfins que, després d'algun recorre-gut per dalt la carena, anem bai-xant cap al coll dels Frares. D'aquíanem directes a can Bofill, bonicamasia modernista, i a la font de laTartana, que pertany a la propietatde la masia esmentada.Ens endinsem de nou al bosc, tor-nem a traspassar la pista de l'anticcamí de Santa Creu d'Olorda i

anem a buscar directament la partalta de la carena que tanca la ves-sant dreta de la riera de can Ribes.Baixem per un fort pendent fins atrobar els horts que envolten la partbaixa de l'esmentada riera. A partird'aquí, un sender plàcid ens portacap a l'Arribada.Cal remarcar que el recorregut d'a-quest any s'ha fet gairebé exclusi-vament sobre corriols.

Salvador Ayala

MMAARRXXEETTAA

E

L’hora d’esmorzar, un dels grans al·licients: les botifarres de Cal Manyet.

L’Alta Muntanya també va de “Marxa”.

25

LLAA JJUUNNTTAA IINNFFOORRMMAA

continuació us resumimels principals acords pre-sos per la Junta:

La Junta Directiva ha aprovat unprotocol per llogar la sala d'actes aentitats i persones externes (no vin-culades al CEM) que hi vulguinrealitzar una conferència o unaudiovisual. El preu del lloguer dela sala inclou l'ús del nostre equi-pament electrònic: megafonia,DVD, projector digital, cablejat…Els primers que han estrenat aques-ta nova modalitatd'ús de la sala hanestat la Coral Quòd-libet, que el dia 28 desetembre, en el marcde la Festa Major,ens la van llogar perrealitzar-hi una con-ferència audiovisualamb el títol ElRèquiem de Mozart:una aproximaciómusical a l'obra, acàrrec de Josep Mar-garit, professord'Anàlisi musical de l'Escola Supe-rior de Música de Catalunya.El passat 19 de setembre de 2007,el CEM va ser convocat a una reu-nió amb el director de l'EscolaTaller de Molins de Rei, el senyorJosé Abendaño. Es tractava de fersuggeriments per a futurs progra-mes de treball per a l'Escola Tallerde Molins de Rei. La millora del'accés a l'ermita de Sant Pere deRomaní, la instal·lació d'una rosadels vents panoràmica al turó delMulei o la col·locació de plafons alpunt d'inici dels itineraris mediam-bientals, van ser, entre d'altres,moltes de les propostes que elsvam fer. Des d'aquí agraïm al

Marià Caimo i a l'Enric Solà laseva implicació en aquesta propos-ta de projectes.L'Ajuntament de Molins de Rei i laFundació Miquel Carbonell hanorganitzat, del 25 de setembre al 3de febrer, l'exposició Madorell:una vocació pel còmic, dedicada aJosep Maria Madorell, mort l'any2004 i que va ser un soci actiu de lanostra entitat. Madorell és l'autorde personatges tan emblemàticscom en Jep i en Fidel, en Massa-gran o en Pere Vidal, i al CEM

sempre vam poder comptar amb ella l'hora de fer cartells per a les nos-tres activitats, com ara la Camina-da Popular, la Molins-Montserrat oels Cursets de Natura per a infantsi joves que es van fer als anys 80.El CEM ha tingut l'honor de cedirdos dibuixos originals de JosepMaria Madorell que constaven alsnostres arxius per a aquesta exposi-ció, i la Junta ha acordat que quanens els retornin seran emmarcats ipenjats a la nostra seu. Ja hi ha loterial de Nadal. Us ani-mem a col·laborar en la sevavenda. Passeu per secretaria i usdonaran talonaris per vendre'n alsvostres amics, familiars, companys

de feina, etc. El número és el32.712 i, com sempre, el CEM se'nquedarà un talonari per assegurarque, si ens toca la rifa, un bon pes-sic es quedi a l'entitat.El passat 20 d'octubre de 2007, esvan fer a Vilanova i la Geltrú unesjornades tècniques per a manteni-dors de senders organitzades per laFEEC. En nom de l'entitat hi vahaver una nodrida representació dela secció de Marxes Tècniques(Jesús Zudaire), de la Comissió deles travessades Molins-Montserrat

i Molins-Vilafranca(Anton Gómez,Maria Molina, JaumeFusté, Josep Mariné iEnric Solà) i del pre-sident de l'entitat,Àngel Beumala. Alllarg del dia, vampoder participar enun taller de senyalit-zació i en un taller deGPS aplicat als sen-ders, i vam poderescoltar una con-ferència del jurista

Eduard Borràs sobre el dret de pasen els camins públics i privats.La Junta ha acordat subscriure elmanteniment de Telefónica per aempreses. Arran de la recent avariadel router, hem comprovat queaquest és el sistema més eficientperquè les avaries siguin reparadesràpidament i no ens quedem sensexarxa d'Internet gaires dies. Com sempre, trobareu la resta d'a-cords presos en la Junta Directivaal llibre d'actes de l'entitat.

A

La Junta Directiva

Recuperem els accessos tradicionals a Sant Pere de Romaní.

26

SSEECCRREETTAARRIIAA

AAccttuuaallmmeenntt,, eell nnoommbbrree ddee ssoocciiss ddee llaa nnoossttrraa eennttiittaatt ééss ddee 660066

Ja es poden començar a tramitar les noves targes de federat del 2008, en Josep Noguerol de la Secretaria delCEM us en donarà tota la informació.

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

Hem de lamentar la mort de la mare de la nostra consòcia Teresa Seguer. Des de l'organització de laMolins Montserrat/Vilafranca i el conjunt social de l'entitat l'encoratgem en aquests moments de des-consol.

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1530 RASERO GARCIA, SERGI 12/07/20071531 OLIVÉ MARTÍN, MONTSERRAT 03/09/20071532 TORRALBA ARANDA, ANTONI 03/09/20071533 GUTIÉRREZ CABRERA, VANESA 14/09/20071534 COSTA LEITE, CATHERINE 14/09/20071535 MOLDOVANOV, SíLVIA 18/09/20071536 MOLDOVANOV, DIMITRI 18/09/20071537 FERNÁNDEZ MENA, RAÚL 20/09/20071538 CATALÀ ESCURSELL, Mª REMEI 01/10/20071539 GARGALLO CATALÀ, ÀNGELS 01/10/20071540 GARGALLO CATALÀ, FERRAN 01/10/20071541 DIAZ ÀLVAREZ, EDUARD 02/10/20071542 SALA GIL, ESTHER 04/10/20071543 SIMÓ OBRERO, MINERVA 22/09/20071544 CALZADA MUÑOZ, Mª PILAR 18/10/20071545 FERNÁNDEZ DE ROMARATEGUI, J.M. 18/10/20071546 BEUMALA DE LA FLOR, JAN 25/10/2007

Soci Cognoms i Nom d/m/a

0853 CANAL PINO, JORDI 03/10/20070854 ARIAS HERRERO, Mª CARME 03/10/20071433 SANCHEZ SIANES, MARIA 11/10/20071439 GALCERAN MIQUEL, SERGI 11/10/2007

Amb el trofeu dels 25 anys, una part dels guardonats. Els medallistes dels cims aconseguits.