ROMA

Orígens

• Els romans creien que Roma tenia un origen diví.

• Enees, heroi de Troya, fill d’Anquises i de venus havia fundat la ciutat de Roma.– Enees surt de troya destruïda pels Aqueus i

arriba al Laci, el seu fill Julus funda la dinastia que regnarà a la ciutat d’Alba Longa

• Origen llegendari de Roma fundada per Ròmul i Rem, protegits per Mart.–Rea Sílvia, filla del rei del Laci, va tenir del

déu Mart els fills Ròmul i Rem, el seu espòs els volia matar i els va abandonar al Tíber, una lloba els va alletar; quan Ròmul feia els límits de la ciutat amb una arada els seu germà els va traspassar i el va matar.

• TIT LIVI al segle I escriu la història de Roma en el seu llibre: Ab urbe condita

• El Laci era habitat pels llatins, al segle VIII aC. comença a fortificar-se per fer front a les invasions dels etruscos.

• Cap l’any 753 aC. Data de la fundació de Roma, els Llatins s’estableixen al costat del Tíber per controlar el pas cap el mar.

Marc geogràfic

• L’emplaçament de Roma tenia tres grans avantatges:• Prop d’aigua (Riu Tíber)• Lloc de pas• Zona de fàcil defensa

• Roma va estendre ben aviat el seu domini sobre tot el territori circumdant.• La península itàlica• Laci i pobles veïns (Sabins)• Conquesta d’Etruria•Magna Grècia• Plana del Po

–La conca mediterrània• De la segona guerra púnica al 218 aC. Fins el

segle II aC.–Península Ibèrica– Illes Balears–Sud de la Gal·lia–Macedònia–Grècia–Àsia Menor–Nord d’Àfrica

–La Conca Mediterrània i altres territoris

–Egipte–Palestina–Jordània–Síria–Sud del Danubi–Sud del Rin–Sud de Gran Bretanya

Roma monàrquica 753 aC. Al 509 aC.

• La història de Roma la podem dividir en tres apartats:–Monarquia 753 aC. Al 509 aC.–República 509 al 27 aC.–Imperi 27 ac al 476 dC.

• Roma en un principi fou governada per set reis.– RÒMUL fou el primer rei – NUMA va organitzar els primers cultes religiosos i

el calendari– TUL·LIUS HOSTILI imposa la supremacia de Roma i

destrueix Alba Longa– ANC MARCI Porta el domini de Roma fins al mar i

construeix el port d’ÒSTIA. Ajunta els set turons de i forma la federació Septimontium

– TARQUINI l’antic, primer dels reis etruscos – SERVI TUL·LI Reforma la societat romana– TARQUINI el superb que fou enderrocat

• El rei era el cap suprem de:–Exèrcit–Justícia–Senat–Religió

• Era un càrrec electe amb caràcter vitalici, però no hereditari.• El primer rei fou Ròmul, seguit de tres

reis Sabins, els últims foren reis etruscos, que van engrandir la ciutat.

La república 509 al 27 aC.

• Desprès de la revolta dels romans contra els reis etruscos es forma la república

• El Senat governa la ciutat, i les assemblees trien els magistrats.

• El lema de la república era: SPQR / Senatus Populusque Romanus)

• Roma comença la conquesta d’Itàlia central (Sabins, Eqües, Volscs,)

• L’any 396 aC. Després de conquerir la ciutat de VEIS derroten als etruscos

• Comença l’expansió cap al sud amb la conquesta dels Samnites.

• Construcció de la via Àpia entre Roma i Càpua.• El 272 aC. Es conquereix la Magna Grècia i

Sicília.• Al segle III aC. Els romans arriben a la vall del

Po. En aquesta època els gals, però van saquejar la ciutat de Roma.

• Entre el 264 i el 146 aC. Els romans s’enfronten als cartaginesos en les guerres púniques pel control del Mediterrani occidental.

• Després de les guerres púniques els romans ocupen Sicília, Hispània, Grècia, Àsia Menor i el nord d’Àfrica.

• En la tercera guerra púnica CATÓ destrueix Cartago l’any 146 aC. “ Cartago delenda est”

• Les guerres civils posen fi a la república.• Després de la primera guerra civil, al segle I aC.

Amb la dictadura de Sul·la el govern queda en mans d’un triumvirat:

• Pompeu• Cras• Juli Cèsar

• Es produeix una segona guerra civil on a la mort de Cras Juli Cèsar i Pompeu s’enfronten a Hispània amb la victòria de Juli Cèsar a Munda. (Còrdova)

• Cèsar és assassinat per obtenir tot el poder als idus de març de l’any 44 aC. I es forma un segon triumvirat:•Marc Antoni• Octavi• Lèpid

• La tercera guerra civil es produeix a la mort de Lèpid amb l’enfrontament de l’Octavi i Marc Antoni a Egipte on Octavi derrota a l’exèrcit de Marc Antoni i Cleopatra a Accium al 31 aC. I es conquereix Egipte• El 27 aC. Octavi és coronat emperador.• Els romans dominen tot el Mediterrani i

el nomenen MARE NOSTRUM

L’imperi 27 ac al 476 dC.

• L’època de l’imperi la podem dividir en dues parts:–Principat o alt imperi–Dominat o baix imperi

• El principat va del 27 aC. Al 284 dC.– Època que comença Octavi i acaba en

Dioclecià el 284 dC.– El poder es concentra en mas de l’emperador

que rep el nom de Prínceps i August.– En principi Octavi Cèsar August va portar la

pau, pax Augusta, en la qual va néixer Jesús.– La primera dinastia d’emperadors romans es

nomena Julioclaudia, alguns, molt excèntrics.:• Tiberi, Calígula Claudi, Neró...

–Després ve la família Flàvia, amb Vespasià que va construir el Colosseu.– Els Antonins com Trajà i Adrià que porten a

l’imperi a la màxima expansió.–Caracal·la l’any 212 dC. Dóna la ciutadania a

tots els habitants de l’imperi.–Amb la crisi del segle III s’inicia una llarga llista

d’emperadors militars.– Els romans construeixen fortificacions per

defensar la frontera (LIMES) com el mur de l'ADRIÀ a Escòcia.

Dinastia Julio Claudia

Dinastia Flavia

• El dominat 284 – 476–Dioclecià concentra el poder i instaura el

dominat acabant amb el desordre.–Divideix l’imperi en dues parts per poder-lo

defensar millor contra les invasions germàniques.• Imperi d’Occident (Roma)• Imperi d’Orient (Constantinople)

–Crea un sistema de govern nomenat Tetrarquia amb dos emperadors i dos Cèsars.–Constantí va tornar a unificar l’imperi, però va

viure a Constantinople.

– Teodosi el va tornar a dividir entre els seus dos fills Honori i Acadi i ja va restar així per sempre.–Odoacre, rei germànic, va derrotar a Ròmul

August el 476 i així desapareix l’imperi d’occident.– L’imperi d’orient continuarà quasi mil anys

més amb el nom d’imperi Bizantí, fins l’any 1453 en què Constantinople cau en mans dels Turcs Otomans.

La religió romana• Els primers romans eren molt religiosos i van

anar incorporant déus de les cultures conquerides.

• La religió primitiva– Els romans primitius temien les forces de la natura

(Numina); per evitar-ne les reaccions negatives els hi dedicaven culte.

– Amb la conquesta de Grècia van adoptar els déus grecs i els hi van donar atributs sobre aquestes forces.

– Júpiter déu del llamp– Vesta deessa del foc de la llar

–Al segle VI aC. Es constitueix la tríada capitolina amb un gran temple al turó del capitoli:

–Júpiter, Juno i Minerva

–Hi havia dos tipus de culte:• Domèstic• Públic

– El culte domèstic• Era la religió familiar, la més important pels romans

primitius.• El Pater Familias feia les ofrenes diàries a les

divinitats domèstiques.– Lar > Protector de la llar–Manes > Animes dels difunts– Penats > Déus protectors del rebost– Geni > Déu protector del pater Familias en forma de

serp. El geni comú de totes les dones era la deessa Juno

• Les ofrenes es feien en un altar a l’atri de la casa.• Es feien cerimònies especials pels casaments

naixements, pubertat o mort.

– El culte públic• Amb l’adopció dels déus grecs es comencen a fer

cultes públics fora dels temples amb processons, oracions, càntics i sacrificis d’animals.

• El culte públic el fan els sacerdots dels diferents col·legis, segons el déu.

• Els col·legis més importants:• Pontífex, Vestals i Augurs

• Les festes religioses més importants eren les saturnals on les famílies es feien regals com avui el Nadal.

• Per les festes dedicades a Júpiter es feien els Ludi Romani.

• La religió imperial–A partir de l'August apareix el culte a

l’emperador i també cultes a nous déus d’orient com Mitra d’origen Persa i Isis d’origen egipci.– El judaisme i més tard el cristianisme entren a

l’imperi romà.– El cristianisme es va enfrontar a l’imperi pel seu

caràcter monoteista que només accepta un déu únic i tampoc acceptava el culte a l’emperador a part del seu missatge, que destruïa la societat romana perquè parlava d’igualtat i això anava contra el sistema basat en l’esclavitud.

–El cristianisme entra a Roma al segle I. Pere i Pau foren executats en aquesta ciutat.– L’any 64 NERÓ acusa als cristians de

l’incendi de Roma–A l’any 313 Constantí atorga la llibertat

religiosa a l’edicte de Milà, després de vèncer a MAXENCI.–A l’any 392 Teodosi adopta el cristianisme

com a religió oficial i prohibeix totes les altres, amb gran destrucció d’obres d’art antigues.

La conquesta romana d’Hispània. La romanització

• En el moment de la conquesta de la península hi havia tres grans pobles establerts.

Ibers al litoral mediterraniCeltes a l’interior i el nord d’oestCartaginesos al sud-oestA les muntanyes del nord, Càntabres,

Bascons, Asturs; molt minoritaris.

• Acabada la primera guerra púnica els romans demanen una forta indemnització als cartaginesos i aquest ocupen la península en busca de metalls preciosos.

• L’any 237 aC. AMILCAR BARCA, el seu fill ANNÍBAL i ASDRUBAL arriben a la península on ja tenien diferents colònies i ocupen el sud peninsular

• ASDRUBAL succeeix a AMILCAR i funda Cartago Nova.

• El 226 aC. Es firma el tractat de l’Ebre amb els romans pel qual els cartaginesos es comprometen a no traspassar aquest riu.

• L’any 219 aC. ANNÍBAL va ocupar Sagunt, aliada de Roma i comença la segona guerra púnica.

• Els romans van desembarcar a Empúries l’any 218 aC. Sota les ordres de GNEU ESCIPIÓ, per ajudar a la ciutat de Sagunt, Els romans van entrar a la península per atacar la rereguarda cartaginesa, ja que Anníbal amb el seu exèrcit d’elefants atacava Roma.

• Els ibers ilergets de Lleida es van resistir comandats per INDIBIL i MANDONI, però finalment són derrotats

• El 151 aC. SULSPICI GALBA s’enfronta als lusitans comandats per VIRIAT i tot i una forta resistència són derrotats.

• ESCIPIÓ EMILIÀ l’any 133 aC. Va assetjar Numàcia i sotmet l’interior peninsular.

• Les illes Balears, refugi de pirates que dificulten el comerç a l’any 123 aC són ocupades per QUINT CECILI METEL.

• Els Bascos, els Càntabres i Asturs van resistir més temps i el propi August ha de venir amb el seu exèrcit imperial a la península per sotmetre’ls a l’any 25 aC. AGRIPA a l’any 19 aC. Acabà la conquesta peninsular

• Cèsar Augusta (Saragossa) o Emèrita Augusta (Mèrida) són ciutats construïdes en aquest temps.

La romanització.

• Llarg procés de transformació de la societat indígena peninsular per assimilar la societat romana.

• Factors que ho fan possible:–Dret de ciutadania (Privilegis)– Fundació de colònies (Ciutats de romans)– L’exèrcit (Al llicenciar-se s’obté la ciutadania)– La llengua (necessària per prosperar)–Xarxa de comunicacions

• Els romans van dividir el territori peninsular en províncies per administrar-lo millor:– En un principi, dues províncies:• Citerior• Ulterior

– En temps d’August:• Tarraconense > Tarragona• Baètica > Còrdova• Lusitània > Mèrida

– Caracal·la i Dioclecià van subdividir el territori creant altres províncies noves• Gallaecia > Braga• Cartaginense > Cartagena• Baleàrica > Pollensa

• Les províncies estaven formades per municipis i colònies.

• Els territoris d’Hispània, conjuntament amb els de Mauritània (Marroc) formaven una diòcesi dins de la prefectura de la Gal·lia.

• Al capdavant de cada província hi ha un governador amb plens poders, nomenat pel Senat, de nom Procònsol o Propretor i era assistit per un Qüestor.

• Les ciutats podien ser:

• FEDERADES > Tenien autonomia, havien firmat un pacte amb Roma (FOEDUS) i no paguen gaires impostos.

• LLIURES IMMUNES > Molt semblants a les anteriors, generalment per donació imperial per favors fets a Roma.

• SOTMESES o ESTIPENDIARIES > Han de pagar forts tributs a Roma (STIPENDIUM)

• COLÒNIES > Ciutats formades per ciutadans romans a la província

• MUNICIPIS > Semblant a les Colònies, eren ciutats noves que amb el temps els seus habitants adquirien la ciutadania.

• CONVENTS > Ciutat on hi ha el governador i tot el seu seguici

Organització social

• La població estava dividida a l’igual que a Roma.–Lliures• CIVES > Ciutadans Romans–ORDO > Senadors i cavallers–PLEBS

• PELEGRINI > No ciutadans–Esclaus

• A la província la majoria no és ciutadà i Roma dóna la ciutadania a qui ho mereix per afavorir la romanització.– Allistar-se a les tropes auxiliars– Ocupar una magistratura local

• Alguns hispans fets ciutadans van ocupar llocs alts a Roma.– LUCI CORNELI BALBUS fou primer cònsol l’any 23

aC.– TRAJÀ o ADRIÀ van arribar a títol d’emperador.

• CARACAL·LA a l’any 212 dc. Va donar la ciutadania a tots els habitants de l’imperi.

Fi