La Regidoria de la Dona ha convocat l’11è Premi de Narrativaper a Dones amb el propòsit d'incentivar i promoure l'escripturade les dones de la nostra ciutat i d'arreu.

Els objectius del certamen són, d'una banda, impulsar lacreació literària entre les dones i fer visible la seva activitatcreixent com a narradores i, de l'altra, fomentar l'accés de lesescriptores al mercat editorial. Tot plegat, per tal d'ajudar alfet que la literatura esdevingui una veritable caixa de ressonàn-cia de les veus de les dons, una plataforma d'autoexpressióque n'estimuli l'accés a l'activitat literària i a la publicació.

El concurs s’adreça només a dones. Les obres poden estarescrites tant en llengua catalana com castellana.

Podran concursar només aquelles obres considerades dinsdel gènere de la narrativa (novel·la breu, conte o relat curt).No s’acceptarà, per tant, cap treball de poesia, assaig, etc.que no s’adeqüi al gènere narratiu.La dotació del premi és la següent:1r premi: 1.000 euros2n premi: 700 euros3r premi: 550 eurosEl termini de presentació d’originals finalitza el proper3 de gener 2007.

Les obres presentades en aquest concurs, que s’adreçaexclusivament a les dones, sense limitació d’edat, cal quesiguin originals i inèdites. Enguany, el tema del cartell ha degirar a l'entorn de: Dones i immigració. Entre el repte i laoportunitat

Es podrà utilitzar la tècnica que es consideri més adequadaper a la seva realització (il·lustració, fotografia, collages, pintura,etc.).

Cada participant hi podrà concursar només amb una obrade format 35 x 70 cm muntada sobre cartró ploma i en sentitvertical.La dotació del premi és la següent:1r premi: Edició del cartell guanyador. 1.000 euros i un diplomaacreditatiu.2n premi: 500 euros i un diploma acreditatiu3r premi: 250 euros i un diploma acreditatiu

El termini de presentació d’originals finalitza el proper3 de gener 2007.

Més informació sobre aquestes basesla trobareu a la web: www.terrassa.org/dona

Edita Regidoria de Promoció de la dona. Ajuntament de TerrassaCoordinació continguts: Associació Dones Periodistes Disseny gràfic: villuendasgomez.comMaquetació: Alicia Gómez del Moral Il·lustració portada: Pilar VilluendasImpressió: Prismàtic Arts Gràfiques Dipòsit legal: B-11.159/2006

novembre de 2006número 3

02 novembre de 2006número 3

Sumari NÚM.302 11è Premi de narrativa per a dones 2007. Concurs de cartells Dia Internacional de la dona. 2007.03 Si tothom suma, la violència resta. 04 Terrassenques, un nou programa televisiu. Un any i migde Llei Integral de violència contra les dones, per Marisa Fernández, advocada. 05 Cristina delValle canta la pau en els pobles en conflicte. 06-07 Reportatge sobre l’estudi: Polítiques i usos deltemps a Terrassa, per Maria Prats, departament de Geografia de la UAB. 08 Les regidores 09 Uncard per a Corporación Dermoestética. 10 Les entitats: El Grup de Dones del Centre i el Col·lectiu deDones de Ca n’Anglada. 11 Facilitar una millor integració i acollida a les dones magrebines. L’Ajuntaments’ha adherit a la Carta Europea per la igualtat entre dones i homes en la vida local.

La Regidoria de la Dona haconvocat l’11è Premi de Narrativa

per a Dones amb el propòsitd'incentivar i promoure

l'escriptura de les dones de lanostra ciutat i d'arreu.

···

Ja s’han publicat les basesper a la realització del CartellOficial del Dia Internacional

de les Dones, 2007

···

Convocatl’11è Premi

de Narrativaper a dones

Dones iimmigracióés el lema delCartell del DiaInternacionalde les dones

2007

03novembre de 2006número 3

i tothom suma, la violència resta, és el lema amb el que enguany,la Regidora de Promoció de la Dona ha organitzat els actes al voltant

del 25 de novembre, Dia Internacional, contra la violència vers les donesja que creiem que és des de la implicació i la resposta activa en el rebuig,la denúncia i la lluita contra la violència vers les dones per part de totala ciutadania que aconseguirem un canvi cultural que contribueixi a eradicarles causes de la violència basades en les desigualtats i les relacions depoder entre homes i dones.

Una violència que continua i que provoca desenes de mortes al nostre país. Aquestes terriblesdades són una prova de com és de necessari un compromís real en la resposta activa ciutadanaaixí com en el treball per part de les administracions per garantir els drets i la llibertat de lesdones.

És cert que en els darrers anys han augmentat els recursos pel que fa a l’atenció i proteccióde les dones que pateixen violència així com en la prevenció. L’any 2004 s’aprovava una lleiestatal, pionera a Europa, contra la violència de gènere. Una llei que ha donat els seus fruitsi que cal continuar dotant de més recursos. La seguretat de les dones requereix gran diversitatde mitjans ja que hem de tenir en compte cada cas i cal fer també una aposta molt importanten la prevenció i la detecció.

En aquest sentit, és necessari que el nou Parlament de Catalunya, aprovi la “Llei dels dretsde les dones per l’eradicació de la violència masclista”, llei fruit del treball, la complicitat i elsconsens d’entitats i grups de dones així com d’institucions, entre les quals es troba el nostreAjuntament, a través de la Comissió de seguiment del Protocol d’atenció a les dones víctimesde violència domèstica, que adapta la perspectiva del drets de les dones i fuig d’un punt devista assistencialista de la problemàtica així com ordena els recursos i les competències totreconeixent les dels ens locals.

Però més enllà de la conveniència d’aquestes mesures cal combatre encara actituds, opinionsi posicions que mantenen i fonamenten un model de societat masclista, que perpetuendesigualtats i vulneren els drets de les dones.

Com a exemples, vull recordar les paraules del President de Rússia, Putin, que segonsrecollien informacions de la premsa del seu país elogiava fora micro i afirmava “sentir enveja”del President israelí Katzav acusat de violacions i assetjament sexual.

O bé la campanya publicitària de la Iª Fiesta de la Cerveza en Salamanca per part de l’empresaBierfeste, SL., festa amb el suport del seu Ajuntament, que afirmava que “la cervesa és millorque una dona perquè no té mare i no exigeix la igualtat”, entre d’altres frases totalmentofensives o la declaració del fiscal Antonio Vicenç que considera aberrant que es persegueiximés la violència domèstica que la viària.

És evident, doncs, que cal combatre amb fermesa no només la violència sinó també lesseves arrels entre les que es troben moltes de les actituds abans esmentades. I només hoaconseguirem des del compromís i la implicació de tota la ciutadania.

Vull agrair, també, la col·laboració i participació de les persones, entitats i institucions quehan participat en l’elaboració de la campanya d’enguany, i molt especialment, als grups iassociacions de dones de Terrassa, així com a les persones organitzadores de la Mitja Maratóque des del principi es mostraren partícips, sumant-se a la campanya mostrant així la sevaimplicació i compromís.

Per últim, solidaritzar-nos i mostrar el nostre suport amb totes les dones que han patit ipateixen violència així com amb els familiars i amistats de les assassinades al nostre país.

Fabiola GilRegidora,Promoció de la Dona

S

Concentració mensual contra la violència de gèneredavant l'Ajuntament.

Si tothom suma,la violència resta

Necessitemque el nouParlament deCatalunya,aprovi la “Lleidels dretsde les donesper l’eradicacióde la violènciamasclista”

Terrassenques,un nou programa televisiu

a Canal Terrassa TV

04 novembre de 2006número 3

La Regidoria de Promoció de la Dona posa en marxa unnou programa televisiu TERRASSENQUES, dins la pro-gramació de Canal Terrassa TV.

Aquest programa neix amb el propòsit de visibilitzarles dones d'una manera plural, tot mostrant els seusinteressos, activitats i realitats.

El programa vol donar un enfocament diferenciat i fugirde la línia informativa centrada en la dona singular este-reotipada.

Cada programa presentarà una temàtica diversa ambl'eix vertebrador de la mirada de les dones. També hifigurarà una agenda d'actes vinculats amb la Regidoriade Promoció de la Dona.

Segons dades de l’Institut Catalàde les Dones, a Catalunya hi ha hagut,entre gener 2005 i agost 2006,15.018 denúncies per violènciade gènere, 1.776 més que l’anyanterior.

Manca de recursosi de formació del personalque l’aplica, els principals

problemes de la novaLlei de Mesures integrals

contra la violència de gènereLa llei 1/2004 de mesures integrals contra la violència de gènereté un marcat caràcter penal o punitiu i aquesta circumstància hamarcat públicament el seu desenvolupament i aplicació. Els debatspúblics s’han centrat prioritàriament en la presumpta constitucio-nalitat i/o legitimitat d’incrementar les penes als homes agressors.Alguns sectors socials han creat un estat d’opinió contrari a lallei, adduint una certa manipulació de les institucions judicialsper part de les dones, per tal d’obtenir uns presumptes beneficis.I diem presumptes, perquè tot i la nostra llarga pràctica professionalde defensa de dones maltractades, se’ns escapa quin pot ser elvirtual benefici que les dones poden obtenir si interposen unadenúncia que no respon a la realitat.

El principal problema de la nova llei ha estat la manca derecursos i de formació del personal que l’aplica. El funcionamentdels jutjats especialitzats ha tingut el llast d’una sobrecàrrega defeina i de falta de mitjans i de formació del personal.

A la demarcació de Barcelona es van crear dos jutjats exclusiusi recentment s’ha posat en marxa el jutjat de violència contra la

dona núm. 3. La sobrecàrrega de feina és tal que els funcionarisdels jutjats de violència han protestat en diverses ocasions perl’elevat volum de feina i tenen moltes baixes mèdiques per estrèslaboral. I és que segons el nombre de denúncies de violència degènere que s’interposen a Barcelona ciutat, es necessitaria lacreació de cinc o sis jutjats per tramitar-les sense retard.

A la resta de partits judicials a Catalunya, un jutjat ha assumitamb caràcter exclusiu els assumptes de violència contra les donesi els ha comptabilitzat amb la resta de matèries de la sevajurisdicció. La conseqüència és una sobresaturació de treball icontínues disfuncions.

Un altre problema dels jutjats mixtes és la demora per obteniruna resolució civil; com que la prioritat és la tramitació de lesdenúncies, el coneixement dels judicis de separació, nul·litat odivorci pateix un gran retard, de tal manera que es produeix laparadoxa de que quan volem obtenir una resolució ràpida, ometemla violència patida per la dona per tal d’accedir a un jutjat defamília, que en un temps raonable resolgui sobre la situaciófamiliar.

L’èxit de les reformes sempre depèn de la implicació institucionali de la dotació de mitjans. Perquè la llei de mesures integralstingui una incidència real en la lluita contra la violència de gènere,cal voluntat política i una provisió de recursos suficient pel seudesenvolupament.

Marisa FernándezAdvocada, Secretària de Dones Juristes

Des de la seva entrada en funcionament,els tres nous jutjats de Barcelona han tramitat

més de 5.000 procediments.

El programa s'emetràcada dimecresa les 8.30 de la tarda.

l perfil de la cantant i compositora Cristina del Valle, ésdel tot atípic. D’una banda s’esmerça en el seu treball

musical però al mateix temps és capaç de compaginar lesgires artístiques amb la feina en ONGs.

Ha treballat de voluntària amb presos i amb prostitutes i el1999 va crear la Plataforma d’Artistes contra la violència degènere, per denunciar els maltractaments contra les dones,participant activament per a la consecució de la Llei Integralcontra la Violència de Gènere que es va promulgar el generde 2005.

La primera part de la seva carrera musical la va fer ambel grup “Amistades peligrosas” del que se’n va sortir perprosseguir sola el seu camí. Fruit d’aquesta decisió és el seuprimer disc en solitari que ha titulat “El dios de las pequeñascosas”.Cristina, parla’ns d’una cançó “Encadenadas” que té un fortmissatge cap a les dones: “Si, l’autor de la música i la lletraés un asturià, i vull dir que moltes dones estem lligades asituacions que no ens afavoreixen, que ens fan mal i ens costapensar que d’un altra manera podríem estar millor.”

La música de les cançons de Cristina del Valle és plena desons àrabs, africans, i de Folk. Se sent molt pròxima al mónàrab. Va estar a l’Iraq al final de la dictadura de Sadam Hussein,i la van commoure el dolor i les necessitats d’aquelles donesi criatures.

Ha fet diversos viatges a la República democràtica Saharaui,on ha après moltes coses i ha fet grans amistats.

“La Setmana Santa del 2002 vaig ser convidada, diu laCristina, per assistir “al 4rt Congrés de les Dones Saharauisals campaments de Tinduf. Va ser el meu primer viatge alSàhara i em va canviar molts esquemes. Vaig constatar quepodríem aprendre moltes coses d’elles. Abans de marxarhavia escrit el tema “La luna Polisària” i després de tornar-hi i d’haver fet amistat amb dones dels diferents campamentsque lluiten fa tants anys per la independència del seu paísocupat pel Marroc, vaig fer un altre disc amb el tema ”La largaespera” sobre el llarg exili d’aquest poble per aconseguirl’alliberament”.

En aquest període de temps la Cristina també va anar a laseu del Parlament Europeu per demanar, junt amb altresdones, que s’accelerés el Referèndum promès fa tant detemps al poble saharaui.

En els viatges que fa amb altres artistes aprofita per conèixerels problemes específics de cada lloc i quan torna els fapúblics amb un concert.

Aquest Nadal tornarà a Palestina amb un grup d’artistesespanyoles i faran un concert amb dones músiques d’allà.Intentaran formar una orquestra de dones entre palestines iisraelianes, imitant la iniciativa del director d’orquestra Daniel

Baremboim. Una de les cançons que interpretaran és de Rimai,una noia palestina, i està dedicada a Sara-Sarai, una nena de16 mesos que va morir en els enfrontaments amb els israelians.

Ella ens diu: “És un altra manera de mirar. Cada cançó estàinspirada en fets reals. A l’espectacle que faré a Terrassa, lesimatges de la pantalla recordaran les dones d’Iraq, Sàhara oPalestina, de Ciudad Juárez i les d’aquí... també es recull eltestimoni de Jenin, una nena palestina, germana de la petitonaassassinada, que explica “Vull tornar a casa, però potsertambé la destrossaran, i què faran amb mi?”

Cristina del Valle busca compaginar el compromís social iutilitza la seva veu i la música per expressar el dolor, la margi-nació però també les esperances, el desig d’un món millor,d’un planeta on la pau no sigui privilegi només d’uns quants.

Montse Puig

05novembre de 2006número 3

E

El divendres 1 de desembre, Cristina del Valle, cantanti presidenta de la plataforma “Mujeres artistas contrala violencia de género”, actuarà a l’Auditori delConservatori de Música de la nostra ciutat, amb elconcert “Cantando en femenino”, convidada per laRegidoria de Promoció de la Dona de l’Ajuntament,en el marc dels actes del 25 de novembre, Diainternacional contra la violència vers les dones.

Cristina del Vallecanta la pau

en els poblesen conflicte

Compartir el treball domèstic,una tasca difícil de dur a terme

Nombre d’establiments o serveis obertsen cada franja horaria els diferents dies de la setmana

Font: PRATS FERRET, M. &GARCIA RAMON, M.D. (coord.) (2006) “Polítiques i usos del tempsa Terrassa. La visió de les dones de 25 a 50 anys” (mimeo).

Horaris dels serveis generals de Terrassa

Hores3

69

1215

1821

24 DiumengeDijous

Dilluns

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Horaris comercials del barri Centre

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Hores 36

912

1518

2124

Diumenge

Dimecres

06 novembre de 2006número 3

’estudi, de tipus qualitatiu s’ha realitzat en els barrisCentre, Ègara i Roc Blanc. Tres barris amb característiques

sociodemogràfiques ben diferenciades i per tant representatiusde la diversitat de barris que componen el teixit urbà deTerrassa.

La primera part està dedicada a l’estudi de l’oferta horàriade la ciutat a partir de l’anàlisi dels horaris dels barris Centre,Ègara i Roc Blanc. Descriu els horaris practicats pel comerç,els centres escolars i altres serveis (entitats financeres,transports, sanitat, associacions…), així com la regulacióvigent dels diferents sectors, les mancances i les propostesde millora.

La segona part està dedicada a l’anàlisi de les percepcions,les opinions, els desitjos i les propostes que fan les donesadultes de Terrassa (dones de 25 a 50 anys) en relació altema de l’ús del temps en la seva vida quotidiana.

Principals conclusionsLes principals conclusions apunten que el temps dedicat altreball productiu és el principal de la jornada de la majoriade dones. Un aspecte clau és l’horari laboral. Valoren moltles jornades continuades, la flexibilitat en les hores d’entradai sortida de la feina, així com la possibilitat de compensar elstemps i poder disposar de permisos de manera ocasional. Laprincipal preocupació que aflora és la dificultat per compaginarl’horari laboral amb el temps necessari per atendre la famíliai la llar i molt particularment per ocupar-se de fills i filles. Això

L

Principals objectius de l’estudi:> Conèixer i analitzar els horaris dels comerços i serveis> Analitzar com les dones distribueixen el seu tempsentre les diferents activitats que realitzen al llarg de lajornada> Detectar el grau de satisfacció en relació a l’ofertahoràriade Terrassa> Recollir els desitjos i propostes d’aquest sector dela població per una millora de l’organització horària dela ciutat, que repercuteixi tant en l’àmbit professionalcom en el domèstic.

El Grup d’Estudis de Geografia i Gènere delDepartament de Geografia de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) ha elaborat, perencàrrec de la Regidoria de Promoció de la donade l’Ajuntament i de Foment de Terrassa SA.,l’estudi: Polítiques i usos del temps a Terrassa.La visió de les dones de 25 a 50 anys. La recercaha estat coordinada per les professores Maria PratsFerret i Maria Dolors Garcia Ramon, directora delGrup d’Estudis de Geografia i Gènere. Tot seguitdetallem els principals objectius i les conclusionsmés destacades.

Les dones sónles grans expertes

en equilibrar,des de fa molts anys,els temps de lavida quotidiana

té implicacions negatives en el desenvolupament de la carreraprofessional o es tradueix directament en la pèrdua de laindependència econòmica de les dones per les renúnciesque moltes vegades fan per aconseguir arribar a tot arreu.

El treball domèstic i de cura ocupa també un tempscentral de la jornada. Hi ha una demanda de reconeixementi valoració d’aquest treball que durant molt temps ha restatinvisibilitzat. També s’ha manifestat la necessitat de que eltemps de treball domèstic sigui un temps compartit, princi-palment per la parella, però també per els fills i filles quann’hi ha i l’edat ho permet. Aquest repartiment però és difícilde portar a la pràctica. Les dones joves es mostren mésoptimistes i les dones grans més conformistes o resignades.El recurs a l’ajuda externa a la llar, sigui pagada o siguiproporcionada per la família o les amistats és una de lesprincipals vies per fer front a les necessitats del treballdomèstic i de cura.

El temps de transport presenta dificultats d’ajustamententre els horaris dels autobusos locals i els escolars i esconsidera que l’oferta de transport per accedir als serveissanitaris, les estacions de tren o els polígons industrials ésinsuficient. També s’han assenyalat altres aspectes mésgenerals, susceptibles de millorar, com les hores d’inici i finaldel servei d’autobusos, la informació als/les usuaris/es o elpreu dels bitllets.

El temps lliure és el més difícil de definir i de conquerirper part de les dones entrevistades, malgrat que reconeixenla seva importància en la qualitat de vida i la salut. Es constatauna reducció radical del temps lliure quan les dones sónmares, sobretot en els primers anys. Quan se superen leslimitacions temporals, econòmiques, d’organització familiar...elles dediquen el temps lliure a les relacions personals, aactivitats culturals, formatives i d’entreteniment, a tenir curadel propi cos, a l’esport i també a la reflexió, la solitud i latranquil·litat, és a dir a si mateixes.

07novembre de 2006número 3

Per millorar els usos del temps serannecessàries taules de concertació

a tots nivells i a totes bandes

Desenvolupar polítiques del temps milloraràla qualitat de vida de tota la ciutadania

Pel que fa al temps nocturn s’associa majoritàriamentamb aspectes problemàtics o negatius. La ciutat de nit espercep buida, deserta, quieta i menys segura que de dia,especialment en relació a la por als altres. De resultesd’aquestes percepcions i de les informacions que rebendels mitjans de comunicació les dones s’autoimposenrestriccions per sortir de nit al carrer i es priven d’aquestaexperiència.

Pel que fa als horaris dels serveis, la impressió generalés que els dels comerços són suficients, però al mateixtemps aflora la preocupació per la qualitat de vida dels/deles treballadors/es del sector. L’aplicació de les novestecnologies a la compra hauria de permetre superar algunesde les limitacions d’accés actuals.

L’opinió sobre els horaris escolars és diversa. Es destaquendificultats en el cas de la jornada continuada, mentre queen el dia a dia es valoren positivament aspectes com elservei de menjador o els serveis d’acolliment a les escoles.

Les principals queixes són pels horaris de les entitatsfinanceres, que es consideren massa restringits.

L’estudi acaba amb una sèrie de recomanacions opropostes d’accions operatives en relació als tempsde la ciutat.

S’apunten diverses línies de treball, entre les que desta-caríem l’impuls de taules de concertació a tots nivells i atotes bandes.

Queda clar que el tema del temps és transversal, quetoca moltes àrees i aspectes de la vida quotidiana i queafecta a moltes i diverses persones, per tant millorar l’accéshorari als serveis té repercussions sobre les persones,administracions o empreses que els presten, per aixònomés es pot avançar sobre la base de l’acord compartitper tots/es els/les agents.

Fer propostes concretes ha resultat difícil, sobretot perles nostres principals interlocutores, les dones de Terrassa.Hem percebut una escassa consciència de que els tempsde la ciutat i els temps diversos siguin susceptibles de sermodificats, transformats o facilitats des de les polítiquespúbliques o les accions sectorials. Hi ha consciència de laimportància de l’organització i la gestió del temps en lavida quotidiana, es perceben i concreten els desajustaments,però hi ha una gran dificultat per trobar solucions o pro-postes concretes i imaginatives. Per concretar-les méscaldrà fer un treball de discussió i concertació a moltesbandes.

Desenvolupar polítiques dels temps per humanitzar lesestructures temporals de la ciutat i per aconseguir unaquotidianitat més sostenible, és un camí nou, arriscat icomplicat, però segur que contribuirà a millorar la qualitatde vida de tota la ciutadania, i no únicament de les dones,encara que elles ens han mostrat amb escreix que són lesgrans expertes en el tema d’equilibrar els temps des de famolts anys.

Maria Prats FerretDepartament de Geografia. UAB

08 novembre de 2006número 3

“La paritat no consisteixnomés en omplir llistesamb noms de dones”

Les regidores, protagonistesEn aquesta ocasió i continuant amb la línia iniciada en el núm. anterior de donar veu a les

regidores que formen part de l'actual Consistori, escollit a les eleccions municipals del 2003.

Mariví Orta i Montse Playà responen a la pregunta:

L'evolució de les dones a la política local. Quines mesurescreus que s'haurien d'implementar per assolir la paritat ?

Montserrat Playài CampsRegidora

s evident que la societat ha experimentat i experimentacanvis culturals, socials i polítics respecte a la dona;

canvis que han estat positius per a nosaltres i que es fannotar en el treball polític del dia a dia a l’Ajuntament.

Cal tenir present que les dones no som simplement unsector de la població: Constituïm la meitat d’aquesta i,per tant, això vol dir que les polítiques encaminades amillorar o promocionar la situació de la dona en qualsevolàmbit, repercutiran sempre positivament en tota la so-cietat.

A nivell local, des de l’inici de l’etapa democràtica finsara, a la ciutat de Terrassa, hi ha hagut progressivamentun major protagonisme de la dona dins l’àmbit polític, jaque pràcticament totes les formacions polítiques hanintentat adaptar-se i donar resposta a aquesta demandasocial.

Malgrat això, s’ha de dir que la paritat no consisteixúnicament en omplir llistes amb noms de dones, i fins itot posar-les en llocs estratègics de sortida, sinó que ésnecessari repartir equitativament, utilitzant els mateixoscriteris que per als homes, les tasques de responsabilitatpolítica.

Cal fugir de l’estereotip que les dones estem especial-ment capacitades a nivell polític per fer tasques relacio-nades amb la cura dels altres.

Personalment, haig de dir que em sento molt contentai afortunada que se’m donés l’oportunitat de participaren política, d’haver estat elegida com a regidora i deservir la ciutadania en una formació política que creu enel paper de la dona, i dins la qual sempre hem treballati treballem en condicions d’igualtat, respecte i compa-nyonia.

Crec que una de les mesures més importants per com-batre la manca de paritat existent en l’actualitat, seriaque dins l’àmbit educatiu, familiar o qualsevol altre, espoguessin desenvolupar totes les actuacions necessàriesencaminades a eliminar els estereotips sexistes imperants,així com facilitar als infants models de relació i rolsigualitaris entre ambdós gèneres.

É es dels anys 90 les dones hem deixat de ser unaexcepció a la política. Alguns partits, com el meu,

presenten llistes paritàries a les eleccions. D'altres estanavançant també per aquest camí… Tenim una dona vice-presidenta del Govern espanyol, que és un referent inter-nacional pel seu caràcter paritari. El govern municipalterrassenc és un altre bon exemple dels passos endavantque hem fet en relativament pocs anys. També és un bonexemple la situació de la dona al nostre Ajuntament, onapliquem els principis d'igualtat laboral entre els dos sexes.

La política espanyola, catalana i terrassenca estan canviantprofundament perquè s'hi està incorporant la meitat de lasocietat que abans, a la pràctica, n'estava exclosa: cap lleidemocràtica ho prohibia, però el poder tradicionalment haestat lligat als homes. Més o menys, el mateix que passavaa altres àmbits de la vida econòmica, cultural, acadèmica…

Jo tinc la sort de pertànyer a una generació de dones quehem tingut pocs obstacles per desenvolupar les nostresinquietuds, per ser i sentir-nos iguals als homes. Vaig néixerel 1975, i això vol dir que he pogut avançar per camins quemoltes altres dones (i alguns homes) han anat obrint abansque jo: la lluita per la igualtat ha estat llarga, difícil, sovintdramàtica.

Però, per això mateix, la meva generació corre un perill:el de pensar que ja ha assolit els objectius, que ja hemarribat. I no és així. Certament no queden gaires obstacleslegals ni formals, però en queden molts més profunds imenys visibles, que ens comprometen a exigir la plenaigualtat en tots els àmbits de la vida, i també en la política,és clar. I de fer-ho en un entorn social on la immigració ésun factor nou que pot debilitar la posició de la dona en elconjunt de la societat.

Ho hem de fer, en primer lloc, per principis. En segon lloc,per interès: una societat no es pot permetre el luxe derenunciar al 50% de les capacitats, de les idees, de lesinquietuds, de les innovacions, de la força de treball… I entercer lloc perquè, des de la política, les dones hem decontribuir a dissenyar i executar polítiques no només pera dones, sinó per a tota la societat. Una societat on tothomsuma: homes i dones en plena igualtat.

D

Mariví Ortai LlobregatRegidora de Règim Interior,Sistemes de la Informació i Consum

“Dones a la política,polítiques per a tothom”

questa empresa, dedicada a les més variades tècniquesde cirurgia estètica i tractaments per al cos ha estat

un dels cinc primers grups inversors en publicitat al 2005 al’Estat espanyol. Ha estat denunciada per la seva estratègiacomunicativa al llarg del 2005 i el 2006 des de diversosàmbits i amb arguments que se centren en:

> Associar els arquetips de bellesa sexistes i la pressióestètica sobre el cos de les dones

> Associa l’èxit social de les dones amb el seu aspecte físic.

Tant l’Institut Català de les Dones, l’Instituto de la Mujer,El Colegio Oficial de Enfermería , el Sindicato de Enfermeriai la FACUA han denunciat reiteradament l’empresa per vulnerarla Llei General de Publicitat segons la qual al seu article 3,es consideren il·lícits els anuncis que presenten les donesde manera vexatòria, utilitzant la seva imatge associada acomportaments estereotipats que vulneren els fonaments del’ordenament jurídic espanyol.

Més enllà de les reflexions que aquesta campanyapublicitària pugui generar en qüestions de moral i bon gust,parlem de que volem evitar la utilització i l’erotització delscossos de les dones com a reclam. Lluny d’afavorirla imatge de les dones, aquestes associacions ajuden amantenir els tòpics sexistes i la reproducció constant d’unsrols discriminatoris.

Si recordem alguns dels anuncis de la campanya, veuremcom Corporación Dermoestética ens presenta el cossos deles dones com a objectes defectuosos que han d’estar encontínua revisió. Si rectifiquem les parts considerades coma més erògenes s’aconsegueix “la perfecció” del cos pel qualles dones –segons la publicitat- són valorades socialment.

09novembre de 2006número 3

El dimarts 17 d’octubre es lliuraren a Barcelonaels premis Lliri, Card i Rosa del desert que atorgal’Associació de Dones Periodistes de Catalunyaamb l’objectiu de felicitar ( Lliri ) o bé fer un tocd’atenció ( Card ) pel que fa al tractament quereben les dones per part dels diferents mitjansde comunicació i a la publicitat.Enguany un dels Cards ha estat per a CorporaciónDermoestética i la seva campanya publicitària.No cal dir, quan d’adient i just resulta aquest premique, d’altra banda, no han acceptat de bon grat.

A

Un Card per aCorporación

Dermoestética

Als anuncis televisius s’afegeix una veu en off masculinaque, associada històricament a la veu de la raó, alliçona lesdones sobre com accedir al cànon de bellesa imperant totassessorant-nos en el que ens convé per accedir a aquestèxit social. A més, el fet que aquest cànon de bellesa s’imposide manera constant al col·lectiu dones, ens porta a parlard’una violència simbòlica evident.

Només cal comparar aquest anuncis amb aquells que Cor-poración destina als homes. Les diferències són evidents. Enaquests casos, els serveis estètics no són una necessitat sinóun dret a superar diferents prejudicis que fins ara la virilitato la masculinitat havia imposat. En cap cas és una obligaciósinó una millora per tal de potenciar-se. El seu cos mai seràun problema i el seu èxit personal i laboral no estarà associata la bellesa estètica.

Presentar el cossos de les dones com un problema perpetui amagar el pas dels anys com un fet vergonyós i de decadència;presentar el cos de les dones com a simples objectes per aser admirats; presentar les dones com a persones inactives(no els suposem cap activitat ni professió) que només desitgenconnectar amb els cànons estètics imposats;...

Aquestes són unes estratègies narratives utilitzades per lapublicitat que contribueixen a una desautorització constantde les dones. Quin reconeixement podem tenir si encara ensconsideren només i simplement com un cos?

Regidoria Promoció de la DonaObservatori de les dones als mitjans de comunicació

Per a més informació:www.observatoridelesdones.org

Observatori

10 novembre de 2006número 3

Desenvolupen la major part de les seves activitats al CentreCívic Montserrat Roig, tret de viatges i sortides culturals.Col·laboren també en diferents activitats de la vida associativadel barri.

La finalitat del Col·lectiu és ampliar coneixements, promourela igualtat, l’associacionisme en xarxa i l’enriquiment personalde les dones mitjançat diverses activitats formatives, lúdiques,culturals i socials, així com fomentar els vincles entre lesdones nascudes a la ciutat i les nouvingudes.

Cal destacar un dels seus objectius fonamentals que ésel de treballar solidàriament per sensibilitzar a la població,tant del barri com de Terrassa en general, dels problemesque pateixen algunes dones (exclusió social, pobresa,maltractaments a la llar…).

Es pot contactar amb elles dins l’espai del Centre CívicMontserrat Roig:> Dilluns de 18h a 20h> Dimarts i dimecres de 16h a 19h> Dijous de 10h a 12h

Es va crear l'any 1995, arrel de les inquietuds d'unes -aleshores poques- dones, que es van plantejar desenvoluparactivitats per al creixement personal i intel·lectual forade l'àmbit domèstic.

Avui en dia, tant la seva junta actual com la resta de mem-bres, la conceben com un espai per fomentar la relació social,l'enriquiment cultural, per promoure la salut física i psíquicai la qualitat de vida de les dones, mitjançant l'esport i lacura personal.

Apart d'activitats diverses, com xerrades divulgativesi sortides lúdico-culturals, les dues activitats permanentsa destacar d'aquesta associació són:> Les sessions de gimnàstica (als espais del Centre SocialCatòlic)> L'organització del recital de poesia anual "PrimaveraPoètica", on escriptores de la ciutat poden donar a conèixer,des de la pròpia veu, les seves obres.

Entitats

Col.lectiu de Donesde Ca n‘AngladaFundat el 1993. Aplega un total de 380 dones, la major part,del barri de Ca N’Anglada, tot i que està obert a dones de tota la ciutat.

Dones del Centre

Compartir cultures Taula info 8 de març

Aquesta associació de dones, que es reuneix al centrede Terrassa, té actualment una vuitantena de membres,tant del centre de la ciutat com d'altres barris.

L'associacionisme femení terrassencContinuant amb la secció sobre l'associacionisme femení,amb El Grup de Dones del Centre i el Col·lectiu de Dones de Ca n’Anglada

Primavera Poètica Taller de gimnàstica

A Terrassa, en els darrers anys, ha augmentat el nombre dedones d’origen estranger, majoritàriament magrebines. Lesdificultats socioculturals i idiomàtiques afegides al que suposaarribar a un país nou que no coneixen fan que sovint restinen situació d’indefensió amb una manca d’independència iautonomia.

Des de la Regidoria de Promoció de la Dona, amb lacol·laboració de la d’Immigració i de la Creu Roja local, hemposat en marxa el projecte Nora per facilitar una milloracollida i integració d’aquestes dones a la ciutat. El projecteens permetrà donar una resposta coordinada des delsdiferents serveis i institucions, optimitzar els recursos muni-cipals, oferir una atenció més efectiva i avançar enl’elaboració de propostes específiques de cara a la integracióde totes les dones.

Una intermediadora fa de nexe entre les magrebines queviuen a Terrassa i les diverses institucions que facilitenrecursos. Desenvolupa el seu treball en els diferents àmbits

i amb els diferents agents socials: Serveis Socials, ServeisSanitaris, Sindicats, Escoles d’Adults, Mútua de Terrassa,Càrites, Normalització Lingüística, Foment S.A., AMPASd’escoles...

Entre els objectius d’aquesta acció, destacaríem:> Identificar realitats i necessitats.> Donar a conèixer informació i recursos de la ciutat quepuguin ser del seu interès> Facilitar i coordinar la tasca municipal d’atenció a lesdones immigrades magrebines fent especial atenció a aque-lles que pateixen violència domèstica.> Detectar i derivar els casos de violència de gènere al circuitd’actuació municipal.> Identificar els grups no formals així com treballar perquèalgunes de les dones puguin ser referent per a altres i aixífacilitar l’apropament.

11novembre de 2006número 3

Properes activitats

Facilitar una millor integraciói acollida a les dones magrebines

La Carta Europea per a la igualtat entre dones i homes enla vida local va destinada als governs locals i regionalsd’Europa, amb la finalitat d’adoptar una postura pública sobreel principi d’igualtat entre dones i homes, i aplicar en el seuterritori els compromisos definits en la mateixa

Les Institucions i organismes que ratifiquem aquesta Carta,reconeixem i ens comprometem a aplicar i difondre elssegüents principis fonamentals:

L’Ajuntament s’ha adherit a laCarta Europea per la igualtatentre dones i homes en la vida local

1. La igualtat entre dones i homes constitueix un dretfonamental2. Per garantir la igualtat entre dones i homes, s’haurà detenir en compte la discriminació múltiple i el desavantatge3. La participació equilibrada de dones i homes en la presade decisions és un requisit imprescindible en tota societatdemocràtica4. La eliminació dels estereotips de gènere és indispensableper a la instauració d’una plena igualtat entre dones i homes5. Integrar la dimensió del gènere en totes les activitats delsgoverns locals i regionals és totalment necessari per avançarvers la plena igualtat entre dones i homes6. Plans d’acció i programes, dotats dels recursos apropiats,tant econòmics com humans, són les eines necessàries peravançar en la consecució de l’objectiu d’assolir la igualtatentre dones i homes.

Terrassa ha estat un dels primersAjuntaments de tot l’Estat Espanyol

en adherir-se a aquest tractat europeu

Una de les línies d’actuació de la nostra Regidoria és la lluita contra l’exclusió socialde les dones, amb un treball adreçat a aquells col·lectius que tenen més dificultats peraccedir als recursos, als serveis així com per conèixer els seus drets com a ciutadanes.

El Ple municipal del passat 24 d’octubre va aprovar per unanimitat adherir-se a laCarta Europea per la igualtat entre dones i homes en la vida local, una Carta elaboradai promoguda pel Consell de Municipis i Regions d’Europa i els seus socis.