Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA … · 2020. 1. 14. · Relatoria i...
Transcript of Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA … · 2020. 1. 14. · Relatoria i...
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
1
14 desembre de 2019 | Plataforma d'Acció Social KABUA | Direcció General de Joventut de Catalunya
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
REFLEXIONS SOBRE LA JOVENTUT AVUI: JAUME FUNES
Contenido
La joventut avui:
Jame Funes 1
Refugiats 3
Salut mental i joves 5
Identitat i gènere 7
Canvi climàtic 9
[Volumen 1, número 1]
" La revolució l’han de fer
els joves. Els jovents no han
de fer la revolució que volen
els adults, han de fer la
seva pròpia revolució.
Un dels reptes que tenen
els joves és que “els
acabaran venen identitats
simples i falses” i hauran de
saber com enfrontar-s’hi,
més enllà dels dogmes."
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
2
La 1ª Trobada Experts i Joves Kabua 2019:
K+E5=∞, va tenir lloc el dia 14 de desembre a la
seu de la Direcció General de Joventut. Vam
tenir la fortuna de comptar novament amb
aquest espai de trobada on vam rebre las
nostres experts convidats i també als
nostres protagonistes principals: els joves.
Enguany, K+E5=∞ va gaudir de la participació
dels joves de l'Agrupament Escolta i Guia
Perot Guinarda de Barcelona, AMISI -
Associació per a la Mediació Intercultural i
Social amb Immigrants, Escola Jesús Maria de
Badalona i l'Institut Enric Borràs amb qui vam
debatre, aprendre i fer propostes entorn de
quatre temàtiques d’actualitat: CANVI
CLIMÀTIC – IDENTITAT I GÈNERE – SALUT MENTAL I
JOVES – REFUGIATS.
L'esdeveniment va obrir la reflexió amb les
paraules del Dr. Miquel Àngel Essomba,
Director del Grup de recerca ERDISC de la UAB i
Director de la Càtedra d'Educació Comunitària
amb Obra Social La Caixa, qui ens va mostrar
el potencial de reflexió, apoderament i de
transformació social de la joventut al món,
per convidar als joves assistents a l'acte a
convertir-se també en agents actius
capaços de transformar el món.
Paraules de benvinguda i reflexions inicials: Miquel
Àngel Essomba, Director del Grup de recerca
ERDISC de la UAB i Director de la Càtedra
d'Educació Comunitària amb Obra Social La Caixa
Seguidament, la lectura inicial sobre l'estat de
la joventut a Catalunya avui, va estar a a
càrrec d'en Jaume Funes, reconegut expert
en matèria juvenil, i qui identifica als
adolescents com a personatges en continua
experimentació amb el món que els envolta, i
amb el que volen interaccionar de forma que
els produeixi benestar, els facin sentir
valorats, i alhora que els construeixi com a
persones.
Així doncs, el Jaume Funes ens va fer
reflexionar, però sobre tot, ens va inspirar
molt sobre qui ha de fer aquesta
transformació del món... la veritable revolució
social per millorar la nostra societat:
La revolució l’han de fer els joves. Els
jovents no han de fer la revolució que volen
els adults, han de fer la seva pròpia
revolució.
Un dels reptes que tenen els joves és que
“els acabaran venen identitats simples i
falses” i hauran de saber com enfrontar-
s’hi, més enllà dels dogmes.
Un altre repte: com adaptar-se , com a
jovent, a un món en constant canvi que
t’obliga a inventar-te i a ésser diferent.
Ens haurem de definir, construir la nostra
identitat, de manera conjunta.
“Fer la guerra als adults”. Els joves no es
troben tan contaminats com els adults i
tenen curiositat, mentre que els adults
han esgotat el seu “dipòsit”. El jovent té
mirades diferents del món, que no tenen
res a veure amb el món dels adults.
“L’adolescència és una etapa de la vida
que el mercat ha descobert”. La
mercantilització del jovent per part del
sistema perquè el mercat sap que són
una font important de consum i que seran
el futurs adults consumidors.
Commodo ad pretium vestibulum sem.
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
3
REFUGIATS Lluis Fuster. Expert
Voluntari a Open Arms
Una sola persona pot començar tot un
moviment, cadascú pot posar el seu granet
de sorra.
2015, es va deixar de parlar de refugiats i es
va començar a parlar d’immigrants. La
diferència és que una persona refugiada és
forçada a marxar del seu país. Es criminalitza
generalment a la gent que ve de fora, a tota.
Als països en que arribaven molts refugiats,
l’extrema dreta va començar amb el discurs
de la criminalització a l’estranger. L’extrema
dreta ven opinions, que són coses molt
diferents a les dades. “El Pacte de la
Vergonya”, UE: són una sèrie d’acords en
contra de que arribin refugiats a Europa,
vulnerant d’aquesta manera un dels drets
humans, el dret al refugi.
Molta gent refugiada, és de l’Àfrica
subsahariana, travessant el desert del
Sàhara, on mor molta més gent que al
Mediterrani. Quan arriben al mar, hi ha moltes
probabilitats de que morin allà. Josefa: “Els
guardacostes libis de vegades disparen
indiscriminadament a la gent”.
En els últims tres anys, només hi ha hagut
una embarcació que ha complert amb la llei
del mar que obliga a rescatar a gent que ho
necessita.
Quan rescates a aquestes persones, et
converteixes en responsables i els has de
portar al port més segur i proper.
Pràcticament totes les embarcacions es
salten aquesta llei.
Les nostres reivindicacions:
Drets Humans, respectar-los.
Protegir el col·lectiu dels refugiats i
immigrants.
Promoure valors d’empatia i solidaritat,
sortint de la pròpia comoditat.
Conscienciar i sensibilitzar el nostre
entorn.
Donar més veu a discursos a favor de la
inclusió que a favor de la exclusió.
No caure en la demagògia i els discursos
fàcils.
Pensament crític, amb els discursos que
ens agraden i amb els que no.
Insensibilització de la gent, a causa de
totes les imatges i informació que arriben.
“Banalització del mal”. Molt important la
feina de sensibilització.
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
4
S’ha de ser conseqüent, i fer coses
d’incidència real en comptes de dir quatre
coses.
Perdre la por a perdre el que tenim, els
nostres privilegis, la vida actual. La gent té
molt a perdre.
Perdre la por.
Ser conseqüents.
No rendir-nos i anar avançant.
Focalitzar la lluita, especialització. Però
sense perdre la visió global.
Conscienciació i sensibilització.
"Una sola persona pot començar tot un
moviment, cadascú pot posar el seu
granet de sorra".
"La immigració tampoc és fàcil. El pla
d’acollida a les persones refugiades és
limitat. Els papers, pel sistema de salut
per exemple, són molt difícils
d’aconseguir."
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
5
SALUT MENTAL I JOVES
Maria Honrubia. Experta
Infermera i docent a la Facultat
d’Infermeria de la Universitat de
Barcelona
Què és una depressió?
Una persona que no vol fer res, està absent.
Una cosa és tenir tristor, d’això pots sortir.
Però en la depressió no pots sortir, no vol
relacionar-se amb ningú, la seva imatge
deteriora, la persona no reconeix el que
l’envolta, no hi ha ganes de fer cap activitat.
Quan es cau en la depressió hi ha
descompensació molt gran en el cervell, amb
l’intercanvi d’informació. Per això
s’administren medicaments, però després hi
ha que trobar la solució als problemes
personals o socials.
Baixa autoestima.
Construcció de la personalitat, qualitats
positives de les persones.
Amor i afecte.
Ens fem preguntes com “li agradem a les
persones?” en aquell moment seguim
estereotips, el que ha de ser i el que no ha de
ser, què camí hem de seguir? Al final, el que
hem de fer és seguir el camí que ens fa sentir
bé, però sí que a vegades el que ens fa sentir
bé és la aprovació de la resta de persones.
S’ha de ser capaç de valorar-se com és una
persona, sóc diferent a la persona del costat,
però totes les persones tenim qualitats
positives, t’has d’estimar, no t’has de
comparar-te amb altres.
D’alguna manera per això són importants les
figures properes o models. Perquè aquestes
persones ens donen pautes de com estimar-
nos. És important tenir persones que et
valorin, t’acceptin... En aquest moment
decideix seguir el que vols per tu, no el que et
convé. Reflexiona sobre el tu vols, no el que
vol l’altra persona, no faci’s això per agradar
a aquella persona i així no quedar-te sol, has
d’aprendre a dir no. No és la paraula més
difícil de dir, pots alegrar a l’altra persona,
però tu ets feliç?
Una relació sana és rebre i donar, si no es
poden aprofitar de tu. Hi ha d’haver un mínim
de donar i rebre. No has de fer el que no
t’agrada per altre persona. Si no t’agrada, no
et sents bé, no ho faci’s, no ho has de fer.
Això s’aplica en qualsevol situació, en una
relació amorosa, en una relació d’amistat, en
tot. No ets un objecte per fer sentir bé a
altres persones.
Estima’t, si no t’agrades tu mateix, no
agradaràs a altres persones. El primer pas és
sentir-te bé amb tu mateix, si no és així has
d’analitzar que no t’agrada, has de solucionar
aquest problema per augmentar la teva
salut mental.
De la mateixa manera que no vols que et
facin el que no t’agrada, no ho faci’s a una
altra persona, això és empatia.
S’ha d’educar tots aquests valors amb
l’estima, és possible que et castiguin o et
renyin, però si ho fan des de l’amor, pensant
en el bé de l’altra persona. Els educadors es
comporten de diferent manera, segons la
família, però s’hauria de tenir en compte el
que el convé al nen o nena en qüestió. Totes
les maneres d’educar són diferents, tenen
pros i contres, l’única manera d’educar
negativa és la negligent, la que no imposa cap
regla, això és no educar. S’han de posar
regles, normes de conducta, s’ha
d’acompanyar en el creixement, s’ha de
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
6
deixar créixer. De la mateixa manera, s’ha de
guanyar la confiança del nen o nena. Quan
anem creixent aquesta confiança es va
perdent, i a adolescència ens anem separant,
però a vegades ens hem de separar per
després ajuntar-se millor. En una bona
educació hi ha la contenció i el recolzament.
S’han de posar límits i normes, però també
mostra que poden confiar en els educadors.
Com treballes un problema que t’ha afectat?
Com per exemple s’han rigut de tu en una
exposició oral i ara no vols fer una exposició
oral mai més. És un treball personal i s’ha de
tractar amb una persona. Necessiten una
persona que els pugui ajudar i motivar a
superar els problemes. Para el problema,
dóna-li la volta i torna el problema en una
cosa positiva. S’ha d’anar pas per pas, cada
dia una mica, millorant poc a poc i s’ha de ser
positiu.
Concepte de la resistència a les adversitats,
la capacitat de superar-les, això s’anomena
la residència. En això també es necessita
l’afectivitat, l’amor, una relació positiva.
Quantes coses ens afecten actualment a la
salut mental? L’atur, la societat competitiva,
el sistema educatiu, les relacions socials
negatives...
Tot això ens afecta negativament.
Destaquen lo negatiu de tot, si la negativitat
abunda a la nostra vida tindrem molts
problemes. Hem de comunicar els nostres
problemes i buscar suport a partir d’això. No
es poden permetre aquests problemes com
el bullying, s’ha de trencar d’arrel aquests
problemes.
Parlant del sistema educatiu, la transmissió
d’informació està bé, però l’educació és molt
més diferent. Destacaran sempre els punts
negatius, no els positius. “Això és
d’adolescent”, és la frase típica i fàcil. Però un
problema continu afectarà de manera
devastadora a qualsevol persona. No és la
culpa de la víctima, s’ha d’ajudar-la, i
l’agressor és una persona amb pocs valors
personals, té por i projecta el por en violència,
s’ha d’ajudar-la també. La víctima ha de
sentir el seu valor, que té un valor. La víctima
sol ser una persona que destacava, com
destacava és un blanc fàcil. En aquest cas del
bullying el primer pas ha de ser fet per les
persones callades, han de dir la primera
paraula, han d’actuar i solucionar aquest
problema.
" Ens fem preguntes com “li agradem a
les persones?” en aquell moment
seguim estereotips, el que ha de ser i el
que no ha de ser, què camí hem de
seguir? Al final, el que hem de fer és
seguir el camí que ens fa sentir bé, però
sí que a vegades el que ens fa sentir bé
és la aprovació de la resta de persones.
S’ha de ser capaç de valorar-se com és
una persona, sóc diferent a la persona
del costat, però totes les persones
tenim qualitats positives, t’has
d’estimar, no t’has de comparar amb
altres. "
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
7
IDENTITAT I GÈNERE
Mercy Chipantasi. Experta
Tècnica d’inserció sociolaboral i
Cofundadora de l’Associació AlanMón
Abans de començar a fer el taller, a mode
d’introducció i creació de clima de confiança,
vam fer una petita dinàmica en la que per
parelles vam dir a l’altre persona “per què és
afortunada de conèixer-me”. Vam veure que
és difícil dir coses positives de nosaltres ja
que tendim a dir sempre les negatives. Vam
reflexionar sobre “Qui sóc jo i què puc
aportar?”
Seguidament vam mirar un tros d’una sèrie
en la que un pare no està d’acord que el seu
fill jugui amb nines ja que, defensa la idea que
un nen ha de jugar amb cotxes. Tot i que les
imatges ens sobten sabem que és un vídeo
de fa més de 20 anys però si comencem a
pensar, trobem que a les botigues de
joguines encara se separa quines joguines
han de ser per a nens (colors blaus, materials
resistents,...) i quines per a nenes (colors
roses, materials delicats, dirigits a tasques
de neteja i cura de bebès,..). Fins i tot, hem
vist que molts de nosaltres hem viscut
aquestes situacions a l’entorn familiar.
Seguidament vam parlar d’experiències
personals, i hi havia una noia que explicava
que havia de lluitar molt per poder jugar a
futbol i en alguna ocasió no ho va poder
aconseguir pel simple fet de ser noia. Ens
sobta veure com el fet de néixer home o
dona pot condicionar molt la vida d’una
persona, fins i tot abans de néixer
(expectatives que es tenen sobre com ha de
ser una persona).
Veiem que, tenim molt integrat de manera
inconscient la “normalitat” i si una persona
surt d’aquesta normalitat és jutjada i fins i
tot pot ser agredida. Per què un noi no pot
portar un vestit? Aquest tema ho enllacem
amb les persones trans, que són persones
que surten de la nostra norma. Per què ens
sobta veure un noi amb pit? O una noia amb
barba? Pot ser si tinguéssim la ment més
oberta no caldria que moltes persones es
fessin cirurgies ni haguessin de demostrar
res als altres.
Les persones trans tenen un camí molt llarg i
dur ja que primer han d’identificar per què no
encaixen dintre del que es considera
“normal” i tot seguit, haurien de rebre
acompanyament dels centres educatius,
grup d’iguals i família pel simple fet d’arribar a
ser com volen ser. Hem de trencar amb
aquesta normalitat i mirar-nos com el que
som: persones.
Algunes de les nostres reflexions versaven
sobre les següents idees que considerem
claus per continuar treballant i lluitant:
Qui sóc jo? —> Adolescència
Estereotips: pressió social/prejudicis
- Nois: blau, colors
- Noies: noies, cuines, nines
Hem evolucionat però encara falta molt
per fer. La societat insulta a gent per no
ser ‘’normal’’. (Patiu per la pressió social).
El Fútbol separa molt per gèneres. (una
noia s’ha de buscar la vida per poder jugar
a Fútbol, els nois ho tenen garantit.)
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
8
Els lavabos no haurien d’estar separats
perquè al final hi entres en solitari. (A un
lloc públic et sents segura al lavabo del teu
gènere, ej: discoteques).
Transexualitat: vist que només puguis
passar d'home a dona o al contrari. Hi ha
molts intentes de suïcidi per la pressió i els
judicis i els cossos marquen el teu estil de
vida.
" Veiem que, tenim molt integrat de
manera inconscient la “normalitat” i si
una persona surt d’aquesta normalitat
és jutjada i fins i tot pot ser agredida.
Per què un noi no pot portar un vestit?
Aquest tema ho enllacem amb les
persones trans, que són persones que
surten de la nostra norma. Per què ens
sobta veure un noi amb pit? O una noia
amb barba? Pot ser si tinguéssim la
ment més oberta no caldria que moltes
persones es fessin cirurgies ni
haguessin de demostrar res als altres."
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
9
CANVI CLIMÀTIC
Siscu Baiges. Expert
Periodista especialitzat en Canvi
Climàtic i professor de la Facultat de
Periodisme de la UAB.
Els joves assistents al taller conduït pel
periodista eren en la seva majoria membres
de l’Agrupament Perot Guinarda de Barcelona
amb edats compreses entre els 12 i els 15
anys, aproximadament.
En primer lloc, caldria destacar que aquests
joves ja havien treballat prèviament la
temàtica al cau i que, a més, havien triat
assistir lliurament a aquest debat. Van fer
una primera pluja d’idees i van apuntar alguns
temes molt interessants:
Alguns consideraven que les informacions
sobre canvi climàtic a Internet (visionat de
vídeos) anaven des de l’exageració de les
conseqüències del canvi climàtic
(catastrofistes), fins la seva negació
(negacionistes).
Cada vegada hi ha menys negacionistes
(tenen interessos econòmics) perquè les
evidències científiques són irrefutables,
com així ho demostren les dades dels
experts de l’ONU.
També es van plantejar quants anys de
vida li quedava al nostre planeta si seguim
sense actuar i al ritme de creixement
actual.
Van tractar sobre les conseqüències del
desgel dels pols: augment del nivell de
l’aigua del mar, desaparició d’alguns
habitats, terres i poblacions inundades
(exemples d’InfoK a la ciutat de
Barcelona),....
La importància de les fonts documentals
per mantenir-se informats.
La influència de la contaminació i dels
gasos d’efecte hivernacle sobre el clima.
" Alguns consideraven que les
informacions sobre canvi climàtic a
Internet (visionat de vídeos) anaven des
de l’exageració de les conseqüències del
canvi climàtic (catastrofistes), fins la
seva negació (negacionistes). Cada
vegada hi ha menys negacionistes
(tenen interessos econòmics) perquè
les evidències científiques són
irrefutables, com així ho demostren les
dades dels experts de l’ONU.
El canvi climàtic no succeeix de cop, sinó
a poc a poc, és progressiu.
S'hauria de deixar d'emetre tant de CO2.
Hem de reconèixer que contaminem i
ho hem de deixar de fer!"
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
10
Les principals reflexions dels joves van
remarcar la rellevància dels següents
aspectes sobre el canvi climàtic:
1. El canvi climàtic no succeeix de cop,
sinó a poc a poc, és progressiu.
2. Si es desfan els pols, les ciutats
s'inundaran.
3. S'hauria de deixar d'emetre tant de
CO2.
4. Les pel·lícules ho exageren molt.
5. Hem de reconèixer que contaminem i
ho hem de deixar de fer.
6. Al 2050 la Unió Europea diu que el CO2
emès i el que absorbeixen els boscos
estigui equilibrat.
7. S'ha d'intentar no perjudicar les
classes més baixes, per trobar
solucions contra la contaminació.
8. Fa poc ha sortit una noia anomenada
Greta Thunberg, que esta movent les
masses, però no hauria de donar-li
tanta atenció ja que no és una
experta i a més ella es pot sentir
pressionada.
9. Per no contaminar tant, els trens
haurien d'estar més ben comunicats
per a no utilitzar tant els cotxes.
10. Una de les solucions més parlades són
les energies renovables.
11. Per fi surt una bona noticia: la capa
d'ozó s'ha tancat una mica!
Finalment, tots els grups de debat paral·lels es van tornar a trobar al Plenari, on van tenir
l'oportunitat de ser els veritables protagonistes de la jornada i van pujar a la taula principal de
debat. Aquí ens van compartir totes les reflexions que van arribar i es va dur a terme un
debat final riquíssim, on els i les joves, van deixar sense paraules a l'auditori per la sinceritat i
contundència del que la societat havia de fer per millorar el món.
GRÀCIES A TOTS I A TOTES....
Els més grans vam gaudir i aprendre MOLT de vosaltres!
https://kabua.uab.cat/trobades-kabua/2019-2/
— Equip KABUA—
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
11
Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019
12