Recerca i Immigracio II

��

��

Recerca i immigració II

Convocatòria d’ajuts 2006

Recerca i immigració IIConvocatòria d’ajuts 2006

Col·lecció «Ciutadania i Immigració»Núm. 4

© �Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Social i Ciutadania Secretaria per a la Immigració

Se’n permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que se’n citin els autors i l’editor, i que no es faci amb fins comercials.

L’editor no és responsable de les opinions expressades en aquest volum ni les subscriu necessàriament.

Novembre 2009

ISBN: 978-84-393-8166-2Dipòsit legal: B. 41.333-2009Tiratge: 2.500 exemplarsDisseny i maquetació: gama, s.l.Impressió: Thau, s.l.

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

Jornada de Recerca i Immigració (3a : 2008 : Barcelona)

Recerca i Immigració II : (convocatòria d’ajuts 2006). – (Col·lecció Ciutadania i immigració ; 4)Recull dels treballs de recerca que obtingueren l’ajut ARAI-2006 i presentats a la 3a Jornada de Recerca i Immigració, que tingué lloc a Barcelona el dia 9 de desembre de 2008. – Bibliografia. – Text en català, resum en castellà, anglès i francèsISBN 9788439381662I. Catalunya. Secretaria per a la Immigració II. Títol III. Col·lecció: Ciutadania i immigració ; 41. Immigrants – Contractació – Catalunya – Congressos 2. Immigrants – Educació – Catalunya – Congressos 3. Immigrants – Política governamental – Catalunya – Congressos 4. Integració social – Catalunya – Congressos325.14(467.1)(061.3)

5

Presentació

L’impuls a la recerca requereix suport econòmic sobretot, l’afavoriment de la transfe-rència de coneixements. Contribuir a la generació de saber científic és important, com també ho és difondre i avaluar els resultats i les propostes d’intervenció que se’n deriven per implementar accions polítiques adequades a les necessitats socials.

Aquest quart número de la col·lecció «Ciutadania i Immigració» inclou els resul-tats de les recerques dels equips d’investigadors i d’investigadores que varen rebre suport econòmic dins de la convocatòria d’ajuts ARAI-2006, gestionada per l’AGAUR, i cofinançada per la Direcció General de Recerca i per la Secretaria per a la Immigra-ció del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

D’ençà l’any 2006, hem anat celebrant una jornada anual de Recerca i lmmigra-ció a l’Institut d’Estudis Catalans i, per això, aquest llibre es vincula a la jornada que va tenir lloc el dia 9 de desembre de 2008. La convocatòria, la jornada i la publicació són doncs tres accions independents però interrelacionades que ens permeten anar obrint el món de la recerca aplicada en immigració al tercer sector, al món local i als diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya.

Desitgem que aquest llibre contribueixi a donar a conèixer les recerques que, des de Catalunya, realitzen els investigadors i les investigadores socials i que sigui d’utili-tat per al conjunt de professionals que treballen en l’àmbit de la immigració.

Carme Capdevila

Consellera d’Acció Social i Ciutadania

7

Presentació

Des del Comissionat per a Universitats i Recerca, i concretament des de la Direcció General de Recerca, volem afavorir la transferència de coneixement, i pensem que la difusió de les darreres recerques en un àmbit primordial com és el de la immigració té un valor fonamental, atès que el fenomen de la nova immigració és encara massa poc conegut a casa nostra.

Volem encoratjar les persones que investiguen en aquest àmbit perquè siguin conscients de la importància de la seva feina, que sens dubte va molt més enllà de la tasca acadèmica. Els diversos agents que actuen des dels àmbits locals i de la Gene-ralitat treballen des de fa temps de manera coordinada, i jornades com aquesta ser-veixen precisament per aconseguir sinergies que garanteixin uns resultats eficaços. La cohesió social, la igualtat d’oportunitats, el procés per aconseguir l’autonomia personal i social de les persones immigrades, la garantia dels drets fonamentals són objectius del Govern compartits per tots els sectors implicats en els plans d’acollida.

Vull agrair, doncs, la implicació directa d’aquests investigadors que amb el seu esforç diari contribueixen a la intercomprensió entre persones autòctones i persones nouvingudes, que condueix en definitiva a una millora de la vida de la gent.

Joan majó

Comissionat per a Universitats i Recerca

9

Presentació

Arran de la III Jornada de Recerca i Immigració celebrada el dia 9 de desembre de 2008 a l’Institut d’Estudis Catalans, els grups d’investigació participants ens han lliu-rat els articles científics que es publiquen en aquest llibre. Es tracta de 19 articles, organitzats segons els quatre àmbits de la Jornada : 1) Contractació en origen, ne-cessitats formatives i condicions de treball; 2) Àmbit educatiu: necessitats i reptes; 3) Polítiques públiques, percepció ciutadana i materials d’acollida, i 4) Estratègies d’adaptació: dones i joves. Destaquen el nombre elevat de recerques vinculades a l’àmbit educatiu.

Malgrat la coordinació que d’aquest llibre ha estat a càrrec de la Secretaria per a la lmmigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania, volem agrair la implicació dels Departaments de la Vicepresidència, d’Interior, de Relacions Institucionals i Par-ticipació, d’Educació, de Salut, de Treball i, sobretot, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, a través de I’AGAUR. La col·laboració de tots ells ens ha estat molt útil i ens ratifica en el fet que la coordinació interdepartamental és essencial per a l’èxit de les nostres accions.

Desitgem que el resultats i les propostes d’intervenció dels grups d’investigació que us presentem aquí us siguin d’utilitat en la vostra tasca i que aquesta transferèn-cia de coneixements cap a la societat civil permeti anar apropant l’àmbit universitari a la ciutadania.

oriol amorós

Secretari per a la Immigració

11

Índex

Contractació en origen, necessitats formatives i condicions de treball

Eficàcia de la contractació en origen per a la inserció laboral de la població estrangera a Catalunya en un context de creixement econòmic. Aportacions per a un debat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Necessitats formatives dels treballadors i treballadores immigrats en els sectors del servei domèstic, la construcció i l’hostaleria a Catalunya. . . . 37

Les característiques de la precarietat laboral i la relació que té amb la salut de les persones immigrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Àmbit educatiu: necessitats i reptes

De què parlen els professors de matemàtiques quan els preguntem pels alumnes immigrats? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Les matemàtiques com a eina d’inclusió i d’equitat per a l’alumnat llatinoamericà nouvingut als centres educatius de Catalunya. El cas equatorià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Necessitats de formació del professorat d’educació secundària obligatòria per donar resposta educativa a l’alumnat nouvingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

Escenaris educatius multiculturals i materials didàctics. Anàlisi i propostes . . . . 151

KulTIC 08. Paradoxes del contacte entre cultures: l’ús pedagògic de la webquest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

El coneixement de la llengua de l’escola en l’alumnat immigrant d’ESO. Una anàlisi d’algunes variables escolars i sociofamiliars . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

Les oficines municipals d’escolarització: límits i oportunitats en la distribució de l’alumnat d’origen estranger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223

12

Escola i comunitat intercultural: estratègies de treball comunitari a Vic i a Hostalets de Balenyà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243

Polítiques públiques, percepció ciutadana i materials d’acollida

Immigració, política i opinió pública. Troballes comparatives a Europa i implicacions per a la intervenció pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269

Les migracions familiars a Catalunya i els seus efectes en les polítiques i en els serveis locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285

Reconèixer per ser reconegut. Coneixements lingüístics per a l’acollida de nouvinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307

Elaboració d’un programa orientat al desenvolupament de la ciutadania intercultural a través del treball amb xarxes comunitàries: un estudi de cas . . . 321

Estratègies d’adaptació: dones i joves

Estratègies d’adaptació de la dona immigrada d’origen africà. Propostes per a la millora o la potenciació de la seva capacitació i per a la seva promoció personal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347

La participació de la dona immigrant en l’esport a Catalunya: les necessitats i els hàbits de pràctica esportiva i l’oferta per a les comunitats llatinoamericanes i musulmanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377

Trajectòries i estratègies de joves migrants procedents d’Amèrica Llatina en espais transnacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 399

De nacions, reialeses i marginacions. L’organització dels «reyes y reinas latinos» de Catalunya, un estudi de cas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 419

Contractació en origen, necessitats formatives i condicions

de treball

15

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Eficàcia de la contractació en origen per a la inserció laboral de la població estrangera a

Catalunya en un context de creixement econòmic. Aportacions per a un debat1

Rafael Allepuz, Mariona Farré, Mercè Sala i Teresa Torres

Professors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de Lleida

Resum

L’arribada a Catalunya d’un gran nombre de persones immigrades i la seva inserció en el mercat laboral està sent objecte d’un important debat i la incidència social d’aquests fluxos migratoris està provocant valoracions de tot tipus.

Des de fa uns anys, s’han dut a terme estratègies de contractacions en origen perquè les empreses que ho desitgin i tinguin dificultats per disposar de mà d’obra puguin contractar-la procedent d’altres països de manera legal i controlada. D’aques-ta manera, les contractacions en origen han esdevingut un instrument amb què in-termediar entre empreses del territori i treballadors estrangers i controlar l’entrada de fluxos de població immigrant.

A continuació, es presenta el resultat d’un estudi sobre les contractacions en origen a Catalunya aportant informació, dades estadístiques i valoracions dels diver-sos agents implicats per, finalment, realitzar una sèrie de propostes amb l’objectiu de millorar l’eficàcia d’aquest instrument contractual.

Paraules clau: immigració, mercat de treball, contractació en origen, contingent.

1. Introducció

El període 2001-2006 es va caracteritzar per un important creixement de l’economia catalana. Així, el PIB va augmentar un 16,8 % a preus constants i la població ocupa-

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i de la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006.

16

da un 20,9 %, fet que va evidenciar la necessitat de mà d’obra. Tot i això, ateses les dificultats per contractar treballadors procedents de la resta de l’Estat espanyol, l’ocupació de població estrangera no resident és el principal factor que explica per què la taxa d’ocupació a Catalunya va passar del 52,9 % l’any 2001 al 58,1 % l’any 2006.

L’accés de persones estrangeres no comunitàries no residents al mercat laboral espanyol des dels seus països d’origen es basa en tres grans premisses. La primera, que les empreses necessitin persones treballadores. La segona, que la situació nacio-nal d’ocupació permeti la contractació. I la tercera, que s’atorgui una autorització de residència i feina a favor de la persona.

La situació nacional d’ocupació acredita que es poden contractar persones estrangeres si l’ocupació està inclosa en el catàleg d’ocupacions de difícil cobertu-ra, elaborat trimestralment pel Servei Públic d’Ocupació estatal d’acord amb la informació subministrada pels serveis d’ocupació de les comunitats autònomes, prèvia consulta amb la Comissió Laboral Tripartita d’Immigració. Això significa que l’autorització per treballar es produirà si hi ha insuficiència de treballadors adequats i disponibles en tot el territori nacional per cobrir el lloc sol·licitat per l’empresari.2

L’autorització administrativa per treballar l’ha d’obtenir tota persona estrangera no comunitària no resident major de setze anys que desitgi exercir una activitat lu-crativa, laboral o professional, per compte propi o aliè, al territori espanyol. Per aca-bar, el terme contractació en origen fa referència al fet que la sol·licitud d’autoritza-ció de residència i treball inicial sempre és a favor de persones estrangeres que es troben al seu país d’origen.

Tenint en compte aquesta realitat, els objectius del nostre estudi són dos. El pri-mer, determinar la importància de la contractació en origen respecte de la inserció laboral de la població estrangera a Catalunya en un context de creixement econòmic (2003-2006). El segon objectiu és contribuir al debat sobre l’eficàcia de la contracta-ció en origen com a resposta a les demandes empresarials i a les demandes de con-trol sobre l’arribada i la inserció laboral de la població estrangera. Per aquest motiu, el present article s’estructura en cinc apartats. Després de la introducció, el segon apartat fa una breu anàlisi de les característiques del mercat laboral a Catalunya i la incidència de l’ocupació de població estrangera en el mateix. El tercer se centra en la contractació en origen com a via d’inserció laboral. En el quart es fa una valoració de la contractació en origen, i tanca el redactat un apartat amb les propostes que fan els autors per millorar la contractació en origen.

2. Per als llocs de treball no inclosos en el catàleg, és possible la contractació de persones es-trangeres si el Servei Públic d’Ocupació certifica que ha gestionat l’oferta amb un resultat negatiu, és a dir, que no ha trobat demandants de l’ocupació adequats i disponibles per acceptar l’oferta.

17

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

2. La inserció laboral dels treballadors estrangers a Catalunya

2.1. L’oferta de feina a Catalunya

Les característiques que mostra el mercat laboral català són fruit de l’estructura de-mogràfica dels darrers anys que, juntament amb altres fets econòmics i socials, són els factors que ajuden a entendre la seva evolució i estat actual.

Les dades del quadre 1 mostren com a Catalunya la població ja supera els set milions d’habitants,3 amb una tendència demogràfica caracteritzada per l’estanca-ment de l’envelliment.4 El creixement de la població ha estat del 12,1 % durant el període 2001-2006, molt superior al 4,4 % del quinquenni anterior. Aquest aug-ment de la població s’explica per una recuperació del creixement natural5 i per un major flux immigratori.

Quadre 1. Dades demogràfiques i de mercat laboral (milers d’habitants) (2001-2006)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 Variació

2001-2006

Població total 6.361 6.506 6.704 6.813 6.995 7.135 12,1 %

Població de 15 a 64 anys 4.388 4.487 4.630 4.710 4.856 4.938 12,5 %

Població activa 3.093 3.179 3.339 3.440 3.537 3.660 18,3 %

Ocupats 2.826 2.858 3.004 3.106 3.291 3.419 20,9 %

Aturats 267 321 336 333 246 241 –9,5 %

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró municipal d’habitants i de l’EPA (IDESCAT).

Els canvis en les tendències demogràfiques incideixen en l’oferta de feina que determina el potencial de mà d’obra disponible per treballar i que es defineix com a població activa. Així, en el cas de Catalunya la població activa de l’any 2006 és de 3.660,3 milers d’habitants, amb un creixement del 18,3 % durant el període 2001-2006.6 Entre aquesta població, el nombre d’ocupats mostra una tendència creixent per al període 2001-2006, contrària a la del col·lectiu d’aturats, que creix entre el 2001-2003 i disminueix a partir d’aquest any.

3. Amb un pes força igualat entre homes (49,7 %) i dones (50,3 %). 4. L’any 2001, la població de més de seixanta anys representava el 22 % del total, i l’any 2006

aquest percentatge era del 21,4 %.5. De l’1,42 l’any 2001 i del 2,68 l’any 2006 (taxes per 1.000 habitants).6. Aquest augment de l’oferta de feina és superior a l’increment que mostra la població total

durant el mateix període (12,1 %).

18

També destaca l’aportació de la població estrangera a la població activa catalana actual, amb un pes que se situa prop del 20 %7 i un creixement de gairebé 12 punts percentuals des de l’any 2001 (quadre 2).

Quadre 2. Població activa per lloc de naixement (%) (2001-2006)

2001 2002 2003 2004 2005 2006Variació

2001-2006

Catalunya 70,9 69,9 68,3 67,8 66,4 64,2 –6,7

Resta d’Espanya 22,3 21,2 20,7 19,1 17,8 17,4 –4,9

Estranger 6,8 8,9 11,0 13,1 15,8 18,5 11,7

Total 100 100 100 100 100 100 –

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA (IDESCAT).

2.2. La demanda de feina a Catalunya

La demanda de feina d’un territori està condicionada per la seva producció de béns i serveis, per la intensitat laboral dels sistemes productius i pel tipus de jornada labo-ral. Tots aquests són aspectes que determinen el nombre de llocs de feina que re-quereixen les empreses. En relació amb la demanda de feina a Catalunya, la taxa d’ocupació de l’any 2006 era del 58,1 %,8 amb un augment de 5 punts respecte de l’any 2001, mostrant la bona conjuntura econòmica del sistema productiu català d’aquell moment.

Entre la població ocupada, hi predominava el treballador assalariat, ja que el treball per compte propi respecte del total d’ocupats mostrava una ràtio del 16,2 %, superior en els homes (19,5 %) que en les dones (11,8 %).

En relació amb el pes de la població estrangera en la població ocupada (quadre 3), ha passat de representar el 3,5 % l’any 1996, i el 6,8 % l’any 2001, al 18,5 % el 2006,9 en concordança amb el que s’ha esmentat referent a la població activa, en què el pes de la població estrangera també se situa prop del 20 % del total. La im-portància de la població ocupada estrangera també es posa de manifest a través de la contractació, ja que l’any 2006 la contractació de treballadors estrangers ha cres-cut més que la dels treballadors amb nacionalitat espanyola (25 % i 2,8 %, respectivament).10

7. Malgrat que la població estrangera representa el 12,8 % de la població total de l’any 2006.

8. Superior a la taxa d’ocupació d’Espanya, que és del 53,4 % per al mateix període. 9. Aquest percentatge és d’un 20 % en el cas dels homes i d’un 16,3 % en les dones. 10. Segons dades del Departament de Treball (2007a).

19

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Quadre 3. Població ocupada per lloc de naixement (%) (1996, 2001 i 2006)

1996 2001 2006

Total Homes Dones Total Homes Dones Total

Espanya 96,5 93,2 93,2 93,2 80 83,7 81,5

Estranger 3,5 6,8 6,8 6,8 20 16,3 18,5

Total 100 100 100 100 100 100 100


La població ocupada per grans sectors d’activitat mostra que el sector amb ma-jor concentració d’ocupació és el de serveis, seguit de la indústria, la construcció i el sector primari.

Durant el període 2001-2006 s’han creat 592,9 mil llocs de treball nous. L’ocu-pació només s’ha reduït en el sector industrial11 amb una caiguda del 3,4 %, mentre que el sector de la construcció i els serveis és el que ha generat més ocupació durant aquests anys. Així, s’ha reforçat el pes de la construcció com a motor de creació d’ocupació, amb el 46,2 % dels llocs de treball nous. No obstant això, com és cone-gut, la construcció té un marcat caràcter conjuntural, de manera que crea molta ocupació en els cicles expansius i redueix de manera important la dels contractius.

En relació amb la productivitat sectorial del treball, calculada a partir del valor afegit brut (VAB) per ocupat, en el període analitzat el guany de la productivitat ca-talana (13 %) ha estat molt inferior al creixement de la població ocupada total (20,9 %). Per sectors, els majors increments de productivitat han estat en la cons-trucció (que és el que ha generat més ocupació) i en la indústria (que n’ha perdut). Per tant, les dades posen de manifest que el model de creixement de l’economia ca-talana es basa més en la possibilitat de crear ocupació en activitats de baix valor afe-git que no en l’augment de la productivitat.

En aquest sentit, segons les dades publicades pel Departament de Treball (2007b), els afiliats l’any 2006 a la Seguretat Social en activitats d’alt valor afegit re-presenten poc més del 31 % dels afiliats totals.12 Per tant, una de les característiques que mostra el mercat laboral català és el predomini d’activitats de valor afegit baix i mitjà baix, que són les que tenen més dificultats per incrementar la seva productivi-tat. A la mateixa conclusió s’arriba si es té en compte que l’ocupació amb més con-tractes signats és la de peons de les indústries manufactureres.13

Això vol dir que les empreses demanden bàsicament treballadors joves, poc qua-lificats, per fer activitats amb un baix nivell professional i amb una contractació tem-

11. A causa de la davallada del pes d’aquest sector en l’activitat econòmica catalana. 12. Dels quals un 25% correspon a activitats intensives en coneixement del sector serveis i un

6 % en activitats industrials de tecnologia alta i mitjana alta. 13. Segons dades del Departament de Treball (2007a).

20

poral de curta durada. Aspectes que dificulten el creixement de la productivitat, a la vegada que afavoreixen les possibilitats d’arribada de la població immigrant més disposada a treballar en aquests tipus de feines.

Pel que fa al nivell d’estabilitat en l’ocupació, les reformes laborals que s’han dut a terme en les darreres dècades han generat un creixent procés de flexibilització del mer-cat laboral, amb una elevada rotació de la mà d’obra assalariada, ja que actualment un de cada quatre treballadors assalariats té un contracte temporal.14 És per això que es parla de la dualitat que hi ha en el mercat laboral català, caracteritzada per un col-lectiu de treballadors amb feina estable i un segment d’ocupats amb formes de contrac-tació més flexibles i més subjectes a les variacions de la demanda del mercat (en què també s’inclouen els treballadors en situació irregular). De manera que aquesta duali-tat generada a través de la temporalitat comporta efectes perversos i negatius en l’àm-bit de l’acumulació de capital humà en les empreses, i n’afecta també la productivitat.

Quadre 4. Població assalariada segons tipus de contracte (%) (2001 i 2006)

2001 2006

Contracte temporal 25,7 26,4

Contracte indefinit 74,3 73,6

Total 100 100


En la contractació temporal hi ha una sobrerepresentació de treballadors estran-gers, ja que, si bé aquests representen el 15,5 % de la població ocupada catalana, són el 35,5 % de la població amb contracte temporal; mentre que els treballadors del país representen el 84,5 % de la població ocupada i el 64,5 % dels treballadors temporals.

La rotació i dualitat del mercat laboral també es posa de manifest quan un 27 % dels treballadors ocupats estan menys d’un any en el mateix lloc de feina.15 Per tant, malgrat la creació d’ocupació, aquesta és encara molt inestable.

2.3. Desequilibris en el mercat laboral a Catalunya

Difícilment, el mercat laboral opera en una situació d’equilibri, de manera que es detecten nivells de desajust entre l’oferta i la demanda de feina. El més habitual és

14. La reforma laboral que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2006 està afavorint un augment de la contractació indefinida, que no queda plenament recollida en les dades de l’estudi que acaba el 2006.

15. Aquest percentatge s’incrementa fins al 41,7 % per a aquells ocupats que fa menys de tres anys que tenen l’ocupació actual.

21

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

l’excés d’oferta sobre la demanda, per tant es tracta d’un desequilibri quantitatiu. Però també es poden produir en l’àmbit de l’espai (desequilibris del mercat laboral segons àrees geogràfiques) o bé ocupacional (diferències entre oferta i demanda per tipus d’ocupacions).

En el primer cas, malgrat la moderació dels darrers anys, l’atur ha estat un dels desequilibris més freqüents del nostre mercat laboral. Segons dades de l’EPA del quadre 5, la taxa d’atur mostra una tònica alcista durant els anys 2001-2003 (quan passa del 8,6 % al 10 %), a causa del cicle de moderació de l’activitat econòmica catalana iniciat el 2000,16 i descendent a partir del 2004, fins a situar-se en el 6,6 % l’any 2006, gràcies al creixement més intens en l’activitat productiva catalana.

Quadre 5. Taxa d’atur per sexes (%) (2001-2006)

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Homes 6,5 7,6 8 7,8 5,8 5,3

Dones 11,7 13,6 13 12,3 8,4 8,4

Total 8,6 10,1 10 9,7 7 6,6


Pel que fa al sector en què han treballat anteriorment, l’agrari mostra el percen-tatge més petit (inferior al 2 %), seguit de la construcció (inferior al 10 %), la indústria (15 % l’any 2006) i els serveis (superior al 40 %); els no classificats són el 31,6 % de la desocupació de l’any 2006. D’aquesta manera, es posa de manifest que en l’àmbit sectorial també hi ha forts desequilibris en relació amb la població desocupada.

Finalment, el col·lectiu femení i el de la població jove també es veuen més afec-tats per l’atur.

Quadre 6. Població desocupada, sector en què ha treballat abans (%) (2001-2006)

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Agricultura 2,0 1,1 1,9 1,6 1,5 1,5

Indústria 21,5 23,8 22,1 21,1 16,8 15,0

Construcció 9,5 9,1 9,6 9,2 9,6 9,2

Serveis 47,8 50,5 51,6 52,4 39,0 42,7

No classificats 19,2 15,2 14,8 15,5 33,1 31,6

Total 100 100 100 100 100 100


16. L’any 2000, amb l’esclat de la bombolla especulativa dels valors tecnològics, s’inicia un procés de recessió que afecta una part important de les economies mundials.

22

2.4. Inserció laboral de població estrangera

Les dades de l’Anuari Estadístic de la Immigració del Ministeri de Treball i Assumptes Socials ens permeten analitzar l’ocupació de la població estrangera segons el país d’origen i el règim de la Seguretat Social en què s’ubiquen, entre d’altres. Una prime-ra anàlisi de les dades d’afiliació (quadre 7) posa de manifest que Catalunya aglutina, aproximadament, un 23 % del total d’afiliats estrangers de l’Estat espanyol. Al llarg d’aquest període, el nombre de treballadors ha augmentat en 324.500 persones. El creixement més important es va produir l’any 2005 a causa del procés de regularitza-ció; en concret, el 2005 el nombre d’afiliats estrangers va augmentar en 94.640 persones.

Quadre 7. Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social (2001-2006)

Mitjana anual catalana

Mitjana anual espanyola

Catalunya / Espanya Creixement 2001-2006

2000 90.006 402.711 22,3 %

2001 123.290 557.074 22,1 % 36,9 %

2002 164.665 766.470 21,5 % 33,6 %

2003 200.018 924.805 21,6 % 21,5 %

2004 234.969 1.048.230 22,4 % 17,5 %

2005 329.609 1.461.1340 22,6 % 40,3 %

2006 414.587 1.822.406 22,7 % 25,8 %

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de la Immigració del MTAS.

Els col·lectius que més presència tenen són l’africà i el llatinoamericà. En relació amb l’africà, el col·lectiu més nombrós és el dels marroquins, si bé ha tingut un crei-xement moderat en aquest període. En el cas del llatinoamericà, els col·lectius més nombrosos són el colombià i l’equatorià, si bé el bolivià és el que experimenta un creixement més alt, amb una taxa mitjana anual acumulada (TMAA) del 94,3 %. Una nacionalitat que també experimenta creixements importants és la romanesa, amb una taxa mitjana anual acumulada de prop del 60 % i un augment en termes absoluts de més de 20.000 persones. D’altra banda, els asiàtics, tant xinesos com pakistanesos, si bé són un col·lectiu poc nombrós, presenten taxes de creixement elevades.

Per províncies, Barcelona és la que aglutina el nombre més alt de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social, més del 70 % del total. La distribució percen-tual per províncies es manté al llarg del període (Girona, entre l’11 % i el 12 %; Tar-ragona, entre el 8 % i el 9 %, i Lleida, entre el 6 % i el 7 %), si bé la província de Tarragona és la que percentualment guanya més.

23

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

La major part dels treballadors estrangers estan afilats al règim general. En con-cret, 356.150 treballadors, cosa que representa un 82,1 % del total. El quadre 8 ens mostra la seva distribució per sectors d’activitat. La majoria treballen en el sector serveis. El percentatge d’estrangers de la Unió Europea (UE) en aquest sector és su-perior al percentatge de treballadors de fora la UE, en concret 8 punts percentuals per sobre. En el sector dels serveis, les activitats amb un nombre més alt de treballadors afiliats són les immobiliàries i de lloguer i els serveis a empreses (17,8 %), l’hostaleria (14,6 %) i el comerç i reparació de vehicles de motor (14,4 %). En totes aquestes activitats, el percentatge de treballadors de fora de la UE és molt superior; sobretot destaca el sector de l’hostaleria, en què més del 80 % dels treballadors afiliats són extracomunitaris.

El sector d’activitat que més treballadors en alta laboral té és el de la construcció, amb un 24,1 % dels 356.150 afiliats. Un 83 % d’aquests treballadors són de fora de la Unió Europea. El sector industrial agrupa el 13,5 %, i en aquest cas no s’aprecien diferències significatives segons la procedència dels treballadors.

Quadre 8. Afiliats estrangers a la Seguretat Social en règim general per sectors d’activitat (%) (31-03-2007)

Sector d’activitat UE No UE Total

Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 1,2 1,0 1,0

Pesca 0,0 0,0 0,0

Indústries extractives 0,2 0,1 0,1

Indústria manufacturera 13,9 13,2 13,4

Producció d’energia 0,1 0,0 0,1

Construcció 17,3 26,1 24,1

Comerç, reparació de vehicles de motor 15,2 14,1 14,4

Hostaleria 12,3 15,4 14,6

Transport, emmagatzemament i comunicacions 8,03 3,1 4,3

Intermediació financera 0,7 0,3 0,4

Activitats immobiliàries i de lloguer, serveis a empreses 19,3 17,4 17,8

Adm. pública, defensa, Seguretat Social Obligatòria 0,7 0,1 1,0

Educació 5,3 1,1 2,0

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 2,1 3,3 3,0

Altres activitats socials, serveis personals 3,7 3,8 3,8

Treball domèstic 0,1 0,1 0,1

Organismes extraterritorials 0,1 0,0 0,0

Total 23,6 76,4 100,0


24

Al llarg del període analitzat, la distribució percentual dels contractes per tipus d’ocupació no ha variat significativament, tant en el cas dels homes com en el de les dones, i constaten una important concentració en poques activitats. Així, la catego-ria professional en què més contractes es realitzen a homes estrangers és la de peons de la mineria i la indústria manufacturera, si bé el percentatge ha anat disminuint al llarg dels anys. Si agrupem tots els peons en una sola categoria, observem com una mica més del 50 % dels contractes fets a homes estrangers pertanyen a aquesta ca-tegoria laboral. D’altra banda, més del 20 % dels contractes registrats són per a tre-balladors qualificats, a més, amb una tendència creixent. Tot i això, l’ocupació que presenta un increment mitjà anual més important al llarg d’aquests sis anys és la d’altres treballadors no qualificats, amb un creixement mitjà del 41,1 %. Aquesta categoria, juntament amb la de peons del transport i descàrrega, amb un 31,4 %, i la dels peons de la construcció, amb un 31,6 %, són les que experimenten un creixe-ment més gran.

En el cas de les dones estrangeres observem com l’ocupació que més contractes genera és la d’empleats domèstics i personal de neteja d’edificis, més del 30 %, i la de treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors, amb prop d’un 30 %. També són, precisament, les dues ocupacions en què es produeix l’aug-ment més important en el nombre de contractes, més de 60.000 durant aquest pe-ríode.

Les dades de contractació segons la nacionalitat dels treballadors (quadre 9) posa de manifest que Catalunya aporta una mica més del 20 % del total de con-tractes que es realitzen a Espanya; aquest percentatge no ha variat significativa-ment al llarg dels darrers quatre anys. El percentatge més elevat de contractes es fa a treballadors africans, si bé a partir de l’any 2005 es produeix un canvi en la ten-dència i el percentatge més important passa a ser el dels treballadors llatinoameri-cans.

Per nacionalitat, i coincidint amb les dades d’afiliació, els treballadors més con-tractats són els marroquins, si bé els darrers anys han anat perdent pes específic. Així, l’any 2003, el 24 % dels contractes que es realitzaven eren a treballadors mar-roquins i l’any 2006 aquest percentatge era del 19,8 %. En canvi, hi ha hagut altres col·lectius que han augmentat el seu percentatge. És el cas dels romanesos, que pas-sen de representar el 0,7 % dels contractes l’any 2003 al 4,7 % el 2006. També els bolivians i els equatorians augmenten el seu pes específic, en gairebé dos punts per-centuals els primers i en un punt percentual els segons. Si mirem les taxes mitjanes anuals de creixement, veiem com els europeus i els llatinoamericans són els que pre-senten taxes més elevades (36 %). Pel que fa als europeus, els treballadors de la Unió Europea experimenten de mitjana un creixement anual del 36,4 %, i entre els que no són membres de la UE destaca sobretot el cas de Romania, amb taxes mitjanes de creixement anual del 143 %. En relació amb els llatinoamericans, destaquen els tre-balladors bolivians i uruguaians, amb taxes mitjanes de creixement anual del 116,3 % i el 60,8 %, respectivament.

25

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Quadre 9. Contractes de treball segons l’origen dels immigrants (%) (2003-2006)

Continent o país 2003 2004 2005 2006 TMAA

Unió Europea 12,3 13,7 12,9 13,7 36,4

Resta d’Europa 7,8 7,4 8,9 8,8 36,7

Romania 0,8 3,5 4,7 4,7 143,1

Ucraïna 1,6 1,5 1,6 1,5 28,5

Àfrica 37,1 35,3 32,8 32,0 25,3

Gàmbia 1,9 2,0 1,8 1,8 30,8

Marroc 24,0 22,1 20,6 19,8 23,4

Senegal 2,1 2,2 2,3 2,7 42,3

Amèrica Llatina 31,8 33,0 35,6 35,4 36,4

Argentina 3,2 3,8 4,1 3,6 36,3

Bolívia 0,5 0,6 1,5 2,0 116,3

Colòmbia 5,3 5,4 5,5 5,6 33,9

Equador 10,2 9,6 10,9 11,3 36,1

Perú 5,4 6,2 5,3 4,4 23,0

República Dominicana 2,2 2,1 2,1 2,0 29,0

Amèrica del Nord 0,2 0,2 0,2 0,1 20,2

Àsia 10,2 9,9 9,2 9,7 29,5

Xina 3,2 3,3 3,2 3,1 30,7

Filipines 0,6 0,6 0,5 0,5 22,5

Pakistan 4,2 4,0 3,6 4,0 30,3

Oceania 0,3 0,1 0,1 0,1 -22,2

No consta 0,4 0,4 0,3 0,2 5,5

Respecte d’Espanya 21,9 23,2 22,3 21,6 31,6


3. La contractació en origen com a via d’inserció laboral

En aquest apartat, s’analitza la importància quantitativa de la contractació en origen. Les dades amb què treballem han estat facilitades pel Ministeri de Treball i Assump-tes Socials17 i fan referència als anys compresos entre el 2003 i el 2006, que va ser un període caracteritzat per la presència de creixement econòmic. Es distingeix entre

17. Actualment Ministeri de Treball i Immigració.

26

autorització inicial de residència temporal i feina, primera renovació i segona renova-ció.18 Val a dir que les xifres incorporen tant els treballadors estrangers per compte aliè com els treballadors per compte propi.19

El nombre de contractes en origen ha tingut una tendència creixent al llarg del període 2003-2006. Com es pot veure en el quadre 10, el nombre d’estrangers que accedeixen al mercat laboral català mitjançant aquesta via de contractació s’ha mul-tiplicat per tres entre el primer i el darrer dels anys analitzats. Els percentatges aug-menten significativament els anys 2004 i 2005.

És significatiu el fet que de representar el 27,6 % de la mitjana anual d’es-trangers afiliats a la Seguretat Social s’hagi arribat a xifres properes al 60 %. Així, les dades del darrer any indiquen que un 22,6 % dels contractes a estrangers i al voltant del 6 % de contractes totals registrats deriven de la contractació en ori-gen.

Quadre 10. Contractes en origen i importància relativa (2003-2006)

2003 2004 2005 2006

Total contractes origen 55.214 140.577 202.505 174.104

% sobre afiliats estrangers a la Seguretat Social 27,6 59,8 61,4 42,0

% sobre contractes a estrangers (1) 16,0 29,7 32,9 22,6

% sobre afiliats a la Seguretat Social a Catalunya 1,8 4,6 6,3 5,2

% sobre contractes registrats a Catalunya(2) 2,6 5,5 7,6 6,1

(1) Contractes en origen per compte aliè / contractes a estrangers

(2) Contractes en origen per compte aliè / contractes totals registrats a Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Mercat de Treball del Departament de Treball i Indústria, de l’Anuari

Estadístic de la Immigració del MTAS, del web d’Idescat i del quadre 7.

Per comunitats autònomes, destaca el protagonisme de Madrid i Catalunya en la recepció de treballadors per la via del contracte en origen, seguides, tot i que a un nivell molt inferior, de la Comunitat Valenciana i Andalusia. L’any 2006, Catalu-nya va aportar al voltant del 21 % dels contractes en origen de tota l’economia espanyola.

A Catalunya, Barcelona absorbeix, en gairebé tots els casos, percentatges molt superiors al 50 %. Pel que fa a aquest protagonisme, la importància relativa és més destacada en les renovacions que en els contractes inicials (quadre 11).

18. Si la persona sol·licitant compleix els requisits establerts per la normativa pot demanar dues renovacions de dos anys cada una.

19. La majoria de treballadors ho fan per compte aliè. Els treballadors per compte propi no arriben al 2% de contractes en origen i les xifres reflecteixen una tendència decreixent.

27

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Quadre 11. Contractes en origen inicials i renovacions (%) (2003-2006)

% de cada tipologia sobre el total de Catalunya

Barcelona Girona Lleida Tarragona

2003 Total contractes 65,5 9,7 12,0 12,8

Inicial 48,8 11,8 24,7 14,7

1a renovació 71,1 7,2 7,1 14,7

2a renovació 79,5 14,8 4,0 1,7


Inicial 56,8 7,1 24,6 11,5

1a renovació 58,4 12,8 16,4 12,4

2a renovació 72,7 13,4 6,1 7,9


Inicial 69,4 12,9 7,3 10,5

1a renovació 67,3 9,0 14,7 9,0

2a renovació 73,1 8,0 6,2 12,7


Inicial 61,7 15,4 11,7 11,2

1a renovació 73,0 11,5 6,2 9,3

2a renovació 63,3 11,3 14,4 10,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del MTAS.

En el quadre 12, presentem els països amb un nombre significatiu de contrac-tes en origen.20 Per a l’any 2006, els principals països de procedència són l’Equador (18,2 % del total), el Marroc (17,2 %) i Romania (8,3 %). Des del 2004, els tres països que encapçalen la llista tenen signat amb Espanya un acord sobre regulació i ordenació de fluxos migratoris.21 Tot i ser certa l’afirmació anterior, el percentat-ge de treballadors que arriben dels països amb els quals actualment Espanya ha signat un acord de regulació no ha variat substancialment i, en conjunt, fins i tot ha disminuït.

20. Les xifres inclouen contractes inicials, primeres i segones renovacions.21. Els acords subscrits actualment amb països d’origen són els següents: el Marroc (BOE

de 20 de setembre de 2001), Colòmbia i l’Equador (BOE de 4 de juliol de 2001 i de 10 de juliol de 2001, respectivament), Romania (BOE de 3 de desembre de 2002), la República Dominicana (BOE de 5 de febrer de 2002), Polònia (BOE de 20 de setembre de 2002), Bulgària (BOE de 15 de desem-bre de 2003) i Mauritània (BOE de 30 d’octubre del 2007).

28

Quadre 12. Contractes en origen per país de procedència (2003-2006)

2003 2004 2005 2006

EUROPA 8.228 20.255 31.481 24.673

Bulgària 745 2.150 2.843 2.044

Romania 3.483 10.844 17.625 14.436

ÀFRICA 14.628 41.919 47.410 42.280

Algèria 594 1.686 1.409 1.163

Gàmbia 588 1.561 2.551 2.250

Mali 249 723 1.731 1.762

Marroc 11.069 31.877 33.802 29.886

Senegal 926 2.229 3.455 3.117

AMÈRICA DEL NORD 193 280 494 330

AMÈRICA CENTRAL I DEL SUD 25.171 57.423 100.068 86.788

Argentina 2.303 4.624 8.068 7.011

Bolívia 485 1.814 11.061 10.796

Brasil 430 1.174 2.458 2.204

Colòmbia 4.324 10.022 15.605 12.610

Cuba 507 1.067 1.374 1.206

Xile 1.261 2.567 3.195 2.785

Equador 7.928 19.630 37.876 31.677

Paraguai 64 241 1.395 1.432

Perú 5.224 10.309 7.668 7.073

República Dominicana 1.526 2.911 3.195 2.610

Uruguai 455 1.409 4.025 3.501

ÀSIA 6.979 20.669 23.007 19.983

Xina 3.515 8.880 10.201 7.857

Filipines 724 2.126 1.442 1.017

Índia 478 1.896 2.289 2.341

Pakistan 1.542 5.899 6.297 6.215

TOTAL 55.213 140.577 202.505 174.104


L’anàlisi sectorial dels contractes en origen permet dir que el principal destí de les persones estrangeres que entren a treballar a Catalunya és el sector dels serveis (grà-fic 1). Les xifres del sector són creixents, llevat de l’any 2004, en què probablement molta de la població no classificada ho hauria d’estar dins d’aquest sector. La cons-

29

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

trucció ha estat el segon destí en importància, caldrà veure la seva evolució en els anys posteriors, sobretot a partir de final del 2007, que és quan es comença a notar l’alentiment del sector. Els sectors agrari i industrial s’han estabilitzat al voltant d’un 5,5-6 % i d’un 7,5-8 %, respectivament, amb una clara pèrdua de posicions d’aquest últim.

Gràfic 1. Contractes en origen per sectors d’activitat (%) (2003-2006)

0

10

20

30

40

50

60

70

%

Agrari 6,2 5,7 6,3 5,5

Indústria 15,1 8,9 7,3 7,5

Construcció 18,7 13,3 17,1 19,9

Serveis 51,0 34,6 54,0 59,8

No classificats 9,0 37,5 15,3 7,4

2003 2004 2005 2006


En la indústria manufacturera, destaquen els sectors més intensius en mà d’obra que alhora presenten un nivell d’especialització important en el teixit de la indústria manufacturera catalana. L’any 2006, la indústria de l’alimentació, begudes i tabac va acumular el 23,4 % de contractes en origen del sector manufacturer; la tèxtil i de confecció, el 19,7 %, i la fabricació de productes metàl·lics (excepte maquinària) l’11 %. Entre les tres superen el 50 % dels contractes en origen firmats en el si de la indústria manufacturera.

En el sector dels serveis, la concentració en poques activitats és encara més evi-dent. L’any 2006, el 41,2 % dels contractes en origen els trobem en l’activitat de les feines domèstiques, el 19,9 % en hostaleria i el 15,3 % en comerç. En conjunt, els tres suposen més del 75 % de contractes en origen del sector terciari.

30

En aquesta distribució sectorial, les ocupacions principals dels treballadors con-tractats en origen són les d’empleats domèstics i de neteja d’edificis (36.825 contractes, cosa que representa un 21,2 % del total). Posteriorment, però a molta distància, les dels serveis de restauració, personals, de protecció i venedors (16.254, el 9,3 % del total), les dels treballadors qualificats (13.209, el 7,6 %) i els peons de la construcció (12.745, el 7,3 %).

De tot el que hem dit fins ara, es constata que els contractes en origen es produ-eixen en els sectors i les ocupacions que responen al perfil del lloc de treball depe-nent dels requeriments de l’empresa que hem elaborat en l’apartat 2: treballadors joves, per fer activitats amb un baix nivell professional i amb contractació temporal.

4. Valoració de la contractació en origen

Per aconseguir el segon objectiu sobre la valoració de l’eficàcia de la contractació en origen, s’han dut a terme entrevistes en profunditat als diversos agents implicats en aquest tipus de contractació: administració, empresariat i organitzacions empre-sarials, sindicats obrers i treballadors estrangers contractats en origen procedents de diversos països. De l’anàlisi d’aquestes entrevistes, en podem extreure els resultats següents.

• Les contractacions en origen es concentren en determinades ocupacions que s’han convertit en un segment de mercat laboral per a la població estrangera i que serveixen per mantenir determinades estructures productives que es ca-racteritzen per ser intensives en mà d’obra.

• Per la via del contingent, arriben menys treballadors que per la via del règim general. Això indica que la via del contingent té aspectes que la fan més difi-cultosa.

• L’empresariat opina que al llarg del temps s’ha millorat tota la tramitació ad-ministrativa de la contractació en origen. Actualment és més ràpida i eficient, malgrat que encara hauria de ser més àgil per tal de garantir la disponibilitat del treballador estranger en el moment de necessitat.

• Els sindicats consideren injust el fet de contractar treballadors a l’estranger quan hi ha una gran quantitat d’immigrants arribats que es troben en situació d’atur o bé en situació administrativa irregular.

• L’empresariat considera que un dels avantatges de la contractació en origen és la seguretat que ofereix el fet de disposar del nombre de treballadors ne-cessaris en el moment oportú i per al període concret, perquè, tot i que du-rant el primer any de vigència de la seva autorització de residència i treball aquests treballadors poden canviar d’empresa, no tenen fàcil la mobilitat la-boral cap a altres sectors d’activitat i territoris.

31

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

• Els treballadors, quan són seleccionats, reben informació sobre les condicions de feina més bàsiques i sobre l’empresa i/o sector al qual aniran destinats. Fora d’aquests aspectes, les persones arriben amb un nivell d’incertesa signifi-catiu en desconèixer les condicions de vida i les possibilitats de garantir-se un futur més o menys estable. No existeix cap mecanisme específic per als treba-lladors en origen que tingui cura del compliment dels seus drets laborals i del que estableixen els convenis col·lectius.

• Hi ha poca coordinació entre empreses i sectors per enllaçar temporades de feina i allargar així el període de contractació del treballador de temporada estranger que ha arribat a Catalunya.

• En els casos dels treballadors temporals de campanya, es valora positivament la cobertura de certes necessitats del treballador com ara l’allotjament, el grau de fidelització i els serveis que faciliten l’adaptació i les condicions perso-nals per a la feina. En els treballadors estables, les condicions de vida inicials són més dures.

• Els treballadors estables consideren que la seva situació ha millorat respecte de la que tenien en el país d’origen, però que les limitacions a Catalunya tam-bé són significatives.

• En certs casos, els treballadors estrangers estan contractats en categories in-feriors a les que els pertoquen per la feina que desenvolupen. En altres casos es produeix una sobreformació o subocupació del treballador contractat en origen, ja que té un nivell de qualificació superior a la categoria professional de la feina que fa.

• La contractació en origen ha estat un instrument necessari, tot i que amb as-pectes millorables. Es considera que ha estat un dels factors que ha fet possi-ble el creixement econòmic dels darrers anys. Tot i això, s’ha mostrat insufi-cient per evitar la immigració irregular.

• Les dificultats per a la mobilitat del treballador contractat en origen entre pro-víncies redueixen el seu marge de maniobra i suposen una major dependència del treballador respecte de l’empresari que l’ha contractat inicialment.

• Els sindicats són els agents que es mostren més crítics sobre la contractació de treballadors estrangers en origen. Consideren que es tracta d’un instrument al servei dels interessos empresarials que serveix per mantenir un segment de mercat laboral caracteritzat per la precarietat i per consolidar un grup de po-blació situat en la part inferior de l’escala social.

• En línies generals, la valoració dels treballadors estrangers respecte de la seva situació laboral i personal pel fet de treballar a Catalunya és positiva. Conside-ren que és una oportunitat per millorar el seu benestar, tot i que no està exempta de dificultats.

32

5. Propostes de millora

La realització de l’estudi ens ha permès conèixer i analitzar en profunditat la política de contractació de treballadors estrangers en origen, tant en l’àmbit quantitatiu com qualitatiu, i ens ha portat a fer les propostes de millora següents:

1. Prioritzar la contractació d’aturats: abans d’iniciar un procés de contractació en origen cal potenciar la contractació dels treballadors aturats al territori, estrangers o no, procedents d’altres sectors. Això implica un procés de for-mació i reciclatge professional. Proposem destinar més recursos públics per garantir aquest pas previ i facilitar la intermediació entre aquests treballadors i les empreses demandants. La intermediació ha d’incloure una coordinació territorial en l’àmbit de Catalunya i de tot l’Estat espanyol, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat territorial.

2. Prioritzar la contractació d’estrangers en situació administrativa irregular al terri-tori: els sindicats i algunes ONG reivindiquen la legalització, via contracte labo-ral, de persones estrangeres que resideixen al territori de manera il·legal i que podrien donar resposta a les necessitats de mà d’obra de les empreses sense haver de contractar treballadors estrangers en origen. Tot i les dificultats d’ordre legislatiu, polític i social, és una demanda que proposem estudiar a fons per veure la seva viabilitat, ja que una de les conclusions de l’estudi és que les con-tractacions en origen, malgrat la seva eficàcia, no eviten la immigració irregular.

3. Millorar el procediment de contractació d’estrangers en origen: una de les valoracions en què coincideixen empresaris, treballadors i sindicats és la ne-cessitat de millorar el procediment de les contractacions en origen. En aquest sentit, proposem:

a) Reduir el temps des que l’empresa inicia la seva demanda fins que disposa dels treballadors. Cal, doncs, escurçar els terminis en la tramitació de la contractació en origen i dotar de més recursos econòmics i humans els ens públics que porten a terme aquest procediment.

b) Flexibilitzar el requisit legal que estableix un mínim de deu treballadors per contractar en origen via contingent. Aquest mínim comporta que les em-preses s’han de coordinar entre elles i allarga considerablement el procés, ja que han de fer previsions més a llarg termini. Per això, s’ha d’eliminar aquest nombre mínim de treballadors que s’han de contractar per tal que les empreses puguin acollir-se a la contractació en origen depenent de les seves necessitats específiques.

c) Donar més suport a les empreses en el procés de contractació en origen. Des del moment en què s’inicia el tràmit fins que les empreses disposen dels treballadors, es produeix una espera que pot generar incertesa en no

33

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

saber exactament quan es disposarà de la mà d’obra necessària. Així doncs, cal potenciar millor la figura de la persona o entitat delegada de l’administració catalana al país d’origen per tutelar de manera continuada el procés i informar les parts interessades. La tasca que realitzen els SILO a Colòmbia n’és un exemple. A més, aquesta figura facilitaria significativa-ment la tramitació, fet que també afavoriria els candidats seleccionats per venir a treballar a Catalunya.

4. Millorar la gestió de les contractacions en origen: una altra de les valoracions coincidents és la necessitat de millorar la gestió de les contractacions en ori-gen, en especial l’elaboració del catàleg trimestral de llocs de feina de difícil cobertura i la del contingent anual. En aquest sentit, proposem:

a) Modificar la metodologia d’elaboració del catàleg per ajustar-la més a la realitat. Tot el procés per l’elaboració trimestral del catàleg hauria de dur-se a terme a la comunitat autònoma mitjançant els serveis d’ocupació au-tonòmics i, en el cas de Catalunya, la Comissió Laboral Tripartita d’Immi-gració. És a dir, des de l’inici del procés, passant per les actualitzacions i fins a l’elaboració definitiva del catàleg, només haurien d’intervenir l’admi-nistració autonòmica i els agents socials del territori. El Ministeri de Treball i Immigració hauria d’intervenir únicament per enregistrar la proposta pre-sentada per les comunitats autònomes.

b) Que la informació sobre els treballadors que han estat contractats en ori-gen per cada comunitat autònoma estigui a l’abast de les parts interessa-des de manera més ràpida i transparent. D’aquesta manera, tenint en compte les necessitats reals de treballadors de l’any actual es poden ajus-tar millor les previsions del contingent per a l’any següent.

5. Garantir el compliment dels drets laborals dels treballadors estrangers con-tractats en origen: el desconeixement de la llengua, la normativa, etc. els fa més vulnerables a possibles abusos i no existeixen mecanismes específics que tinguin cura del compliment dels seus drets laborals i del que estableixen els convenis col·lectius. Proposem incloure en els convenis col·lectius aquests mecanismes i vetllar per garantir-ne el compliment.

6. Agilitzar el procés de contractació: els treballadors de temporada es mostren satisfets de venir a treballar a Catalunya, especialment si treballen sempre per a la mateixa empresa i, en línies generals, les empreses també es mostren satis-fetes amb aquest tipus de treballadors. Proposem que per als contractes en origen de temporada sigui més àgil la tramitació administrativa de la contrac-tació de treballadors discontinus per la via nominativa.

7. Coordinar empreses i sectors d’activitat: la coordinació entre empreses i sectors facilitaria la disponibilitat dels treballadors i allargaria l’estada dels treballadors

34

de temporada. D’aquesta manera augmentaria la mobilitat del treballador i les seves possibilitats de treballar. Al mateix temps, les empreses disposarien en el moment precís de la mà d’obra experimentada que necessiten. Proposem que l’administració pública aporti els mitjans necessaris per tal que flueixi la infor-mació entre empreses i sectors i potenciï aquesta coordinació.

8. Facilitar la mobilitat dels treballadors estrangers contractats: durant el primer any de vigència de l’autorització de residència i treball, la legislació actual difi-culta la modificació de l’àmbit territorial i/o ocupació del treballador estranger contractat en origen. Proposem modificar la normativa legal per facilitar aquesta mobilitat entre empreses, sectors d’activitat i territoris. Res no hauria d’impedir que si un treballador té l’oportunitat de millorar el seu estatus labo-ral ho pugui fer, al marge de la seva nacionalitat. Les empreses també es be-neficiarien d’aquesta mesura en incrementar la disponibilitat de treballadors.

9. Augmentar el nombre d’acords bilaterals: actualment, països com ara Roma-nia i Bulgària, que s’han integrat a la Unió Europea, han reduït les possibili-tats de contractar treballadors no comunitaris en origen. Un nombre més gran de països dóna més opcions a les empreses per triar i aconseguir la mà d’obra que necessiten i en les condicions més interessants. Proposem aug-mentar el nombre de països amb els quals hi ha signats convenis bilaterals.

6. Bibliografia

Aja, E.; Díaz, L. (coord.). La regulació de la immigració a Europa. Barcelona: La Caixa, col·lecció Estudis Socials de la Caixa, 17, 2005.

Anuario de estadísticas laborales y de asuntos sociales. Madrid: Observatorio Perma-nente de la Immigración, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2003-2006.

Anuario Estadístico de Inmigración. Madrid: Observatorio Permanente de la Inmigra-ción, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2003-2006.

Butlletí de la Secretària per a la Immigració. El Govern català gestionarà els permisos inicials de treball. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008. Disponible a: <http://www.gencat.cat/benestar/publica/butlletiIMMI/num4/model_immigracio.html>.

Cachón, L. «Los acuerdos bilaterales celebrados por España con Ecuador y Colom-bia». Estudios sobre migraciones internacionales, 66, 2004, p. 23-90.

Consejo Económico y Social. La inmigración y el mercado de trabajo en España. Ma-drid: CES, col·lecció Informes, 2, 2004.

Departament de Treball i Indústria. Balanç de la contractació a Catalunya. Any 2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007a (Conjuntura Laboral; 54).

Garrell, D. (dir.). Inserción laboral de la población inmigrada en Catalunya. Informe 2007. Barcelona: CERES, 2008.

González, M. C. «El control de las migraciones y la globalización de las economías. ¿Fenómenos compatibles?». Revista del MTAS, 51, 2004, p. 101-116.

35

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

IDESCAT. Enquesta d’Estructura Salarial, 2002. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007a.

Santana, J. A. (coord.). Informe sobre immigració i mercat de treball a Catalunya. Barcelona: Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Ca-talunya, 2008.

Web del Foment del Treball: <http://www.foment.com/cat/index.h3p>.Web de l’Idescat. Generalitat de Catalunya: <http://www.idescat.cat>.Web del Servei d’Ocupació de Catalunya. Generalitat de Catalunya: <http://www.

oficinatreball.net/socweb/opencms/socweb_ca/home.html>.

Resumen

La llegada a Cataluña de gran cantidad de personas inmigrantes y su inserción en el mercado de trabajo está siendo objeto de un importante debate y la incidencia social de estos flujos migratorios está provocando valoraciones de todo tipo.

Desde hace unos años se han llevado a cabo estrategias de contrataciones en origen para que las empresas que lo deseen y tengan dificultades en disponer de mano de obra puedan contratarla procedente de otros países de forma legal y con-trolada. De esta manera, las contrataciones en origen se han convertido en un ins-trumento con el que intermediar entre empresas del territorio y trabajadores extran-jeros y controlar la entrada de flujos de población inmigrante.

A continuación se presenta el resultado de un estudio sobre las contrataciones en origen en Cataluña aportando información, datos estadísticos y valoraciones de los distintos agentes implicados para, finalmente, realizar una serie de propuestas con el objetivo de mejorar la eficacia de este instrumento contractual.

Palabras clave: inmigración, mercado de trabajo, contratación en origen, contingente.

Abstract

The arrival in Catalonia of immigrants and their insertion in the job market is giving raise to an important debate at the same time that the social incidence of these mi-gratory flows is provoking different assessments.

Since some years ago strategies of hiring have been carried out in origin in order that companies that want it and have difficulties in having manpower can hire it co-ming from other countries in a legal and controlled form. This way hiring of foreign workers in the origin country has turned into an instrument with which to interme-diate between companies of the territory and foreign workers and to control the entry of immigrants.

Next the result of an study on hiring of foreign workers in the origin in Catalonia

36

is presented providing information, statistical data and assessments of different im-plied agents for, finally, carry out some proposals with the aim of improving the effi-ciency of this contractual instrument.

Key words: immigration, labour market, hiring in origin, contingent.

Résumé

L’arrivée en Catalogne d’un grand nombre de personnes immigrées et son insertion dans le marché du travail fait l’objet d’un important débat et l’incidence sociale de ces flux migratoires provoque des interprétations de tout genre.

Depuis quelques années des stratégies d’embauche ont été effectuées en origi-ne pour que les entreprises qui le désirent et qui ont des difficultés à disposer de main d’oeuvre puissent engager, à l’étranger, des travailleurs de manière légale et contrôlée.

De cette manière, les contratations en origine sont devenues un instrument d’in-tervention entre des entreprises du territoire et des travailleurs étrangers et permet de contrôler ainsi l’entrée de flux de population immigrante.

L’étude ci-dessous sur les embauches en origine en Catalogne apporte de l’in-formation, des données statistiques et des estimations sur les différents agents impli-qués pour, finalement, réaliser une série de propositions dans le but d’améliorer l’efficacité de cet instrument contractuel.

Mots-clé: immigration, marché du travail, embauche en origine, contingent.

37

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Necessitats formatives dels treballadors i treballadores immigrats en els sectors

del servei domèstic, la construcció i l’hostaleria a Catalunya1

Josep Maria Rotger i Oriol Homs

Fundació CIREM i Universitat de Barcelona

Resum

L’article analitza la situació en el mercat laboral dels treballadors immigrants en els sectors del servei domèstic, la construcció i l’hostaleria a Catalunya, i posa l’èmfasi en el seu nivell de qualificació i en les necessitats de formació que se’n deriven. Des de mitjan anys noranta fins a final de 2007, el cicle expansiu de l’economia catala-na va requerir mà d’obra estrangera per tal de sostenir un creixement molt intensiu en ocupació. Les dificultats del sistema educatiu en proveir la mà d’obra qualifica-da que requeria el sistema productiu i l’escassa exigència de qualificació de les empreses dels sectors més intensius en treball han generat un alentiment en el procés de consolidació del model qualificat de gestió de la mà d’obra. Aquesta si-tuació pot ser superada amb un gran acord social i econòmic que impulsi la forma-ció de la població activa i una major exigència de qualificació per part del sistema productiu.

Paraules clau: immigració, qualificació, necessitats de formació, sector del servei domèstic, sector de la construcció, sector de l’hostaleria.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i de la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006. És el resum de l’estudi «Necessitats formatives dels treba-lladors i treballadores immigrants en el sector del servei domèstic, la construcció i l’hostaleria a Ca-talunya (2008)» realitzat per J. M. Rotger, D. Herrera i O. Homs de la Fundació Cirem. També s’ha utilitzat informació provinent d’un altre estudi realitzat per la Fundació Cirem (2006) «Desajustes de la cualificación de los inmigrantes. Carencias y sobrecualificación de estos trabajadores en los secto-res de mayor incorporación: servicio doméstico, construcción y hostelería», finançat per la Funda-ción Tripartita para la Formación en el Empleo.

38

1. Introducció

1.1. Descripció dels objectius i de l’objecte d’estudi

L’estudi tracta la professionalitat, i les seves possibilitats de millora, de la població treballadora immigrada en els sectors del servei domèstic, la construcció i l’hostale-ria, com a anàlisi multisectorial d’un fenomen que també és transversal. L’objectiu general d’aquest article és analitzar les continuïtats i discontinuïtats en la qualificació dels treballadors immigrants en els sectors productius de més gran incorporació de la mà d’obra immigrada a Catalunya (el servei domèstic, la construcció i l’hostaleria) i plantejar un conjunt de propostes formatives dirigides a promoure tant l’adequació de la seva qualificació a les necessitats d’aquests tres sectors com la seva integració sociolaboral.

Aquest objectiu s’ha desagregat en dos d’específics, que són:

1. Estudiar el nivell de professionalitat dels treballadors i treballadores immi-grants en els sectors del servei domèstic, la construcció i l’hostaleria a Cata-lunya, i avaluar el grau de capacitació i qualificació real d’aquests treballa - dors i treballadores, i la mesura en què s’ajusten a les necessitats i als perfils professionals que es requereixen en els llocs de feina dels sectors que s’ana-litzen.

2. Estudiar les possibilitats de millora del nivell de professionalitat dels treballa-dors i treballadores immigrats en els seus sectors respectius: adequació a ne-cessitats, requeriments i dinàmiques.

El punt de partida de la qualificació dels treballadors immigrants està estreta-ment relacionat amb les seves trajectòries formatives i laborals prèvies a l’arribada a Catalunya (sistema educatiu, experiències laborals, etc.), com també amb les cultu-res del treball pròpies dels seus països d’origen (percepció dels riscos laborals, de les relacions entre empresari i treballador, etc.). D’altra banda, però, cal tenir igualment present el context de recepció: les experiències laborals viscudes al país d’acollida i el seu procés d’acomodació als nous entorns organitzatius i en l’orientació adoptada envers els productes i consumidors que els requereixen. Al mateix temps, l’existència de nínxols laborals en el mercat laboral (la «etnoestratificación»; Solé 1995, Recio et al. 2006) dóna lloc al desaprofitament de coneixements i competències professio-nals, donades les ruptures sociolaborals que sovint es produeixen entre els seus paï-sos d’origen i el de destí, en no coincidir l’experiència laboral dels treballadors immi-grants amb les ocupacions desenvolupades a Catalunya.

Les condicions laborals, els canvis de treball i de sector i la incertesa sobre el seu futur laboral desincentiva els treballadors immigrants a accedir a la formació mentre que, per la seva banda, els empresaris tampoc no perceben de quina manera pot beneficiar la formació uns llocs de treball inestables i poc qualificats, malgrat que

39

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

aquesta actitud vagi en detriment d’una possible millora dels processos productius i de la qualitat del servei. Val a dir, en aquest sentit, que la major part dels empresaris dels sectors considerats ho són de PIME (especialment en el sector de l’hostaleria, però també en la construcció) i de llars (en el cas del servei domèstic) que no tenen plantejaments estratègics, eines i tècniques eficaces de gestió i tenen poca orienta-ció envers els processos, fet que agreuja encara més la debilitat competitiva provoca-da per l’atomització dels sectors.2

1.2. Sector del servei domèstic

La major part dels estudis de la bibliografia fan referència a l’evolució que ha expe-rimentat el servei domèstic al llarg dels darrers anys gràcies a la creixent incorpora-ció d’aquest col·lectiu de dones en detriment de la població autòctona. La profes-sionalitat és un concepte ampli que va més enllà de la dada objectivada a través de la consecució d’una credencial. És per aquest motiu que en aquest projecte ha tin-gut importància la informació obtinguda a través de la realització del treball de camp.

1.3. Sector de la construcció

El sector de la construcció ha estat un dels més dinàmics de l’economia catalana i espanyola al llarg dels darrers anys, fins al 2007. En el moment de fer l’estudi, els treballadors immigrats representaven aproximadament el 30 % del total de treballa-dors del sector de la construcció a Catalunya.

Les característiques pròpies del sector de la construcció (evolució cíclica, impor-tància de la temporalitat, etc.) determinen una elevada rotació de la mà d’obra, es-pecialment entre el personal més desqualificat o que fa menys temps que és a les empreses, fet que, precisament, es dóna amb més freqüència entre els treballadors immigrats. De la mateixa manera, els estudis analitzats assenyalen que els treballa-dors d’origen immigrat del sector de la construcció accedeixen amb molt poca fre-qüència a les accions formatives, bé per desconeixement, bé per la necessitat de disposar d’uns ingressos continuats, fet que afecta indiscutiblement les seves possi-bilitats de promoció sociolaboral.

2. La metodologia utilitzada per a l’estudi ha estat qualitativa i quantitativa: anàlisi documen-tal dels informes, regulacions i documents existents. Anàlisi de les estadístiques disponibles. Realit-zació de nou entrevistes en profunditat a informants clau sobre la situació dels treballadors immi-grants en els tres sectors, més una enquesta a treballadors i empresaris dels mateixos sectors.

40

1.4. Sector de l’hostaleria

D’entre les dades sociodemogràfiques, potser la més destacable fa referència a la feminització del sector. Cal posar de manifest les profundes dinàmiques de despro-fessionalització que està experimentant el sector de l’hostaleria des dels anys noran-ta. De fet, s’està produint una situació paradoxal de reclam de professionals i, al mateix temps, de contractació massiva de mà d’obra, el perfil de la qual no sembla ajustar-se a totes les expectatives de la demanda.

Les actituds més ben valorades per part dels empresaris són la disponibilitat, la flexibilitat i la multifuncionalitat, expectatives que, d’altra banda, es correlacionen amb les dinàmiques de desprofessionalització.

2. Contextualització

2.1. Evolució del mercat laboral espanyol i projecció d’escenaris futurs

A partir del segon trimestre del 1994, es va iniciar un cicle expansiu de l’economia espanyola amb la creació neta d’ocupació, que es va mantenir fins tretze anys des-prés, impulsada per un creixement constant del PIB i per un model de creixement en sectors intensius en mà d’obra, que va ser capaç en els tretze anys que va durar de reduir els 16 punts de taxa d’atur, d’incrementar la taxa d’activitat femenina en més d’11 punts i d’integrar una població immigrada de més de 3.000.000 de per-sones. De fet, la mà d’obra disponible en el mercat laboral espanyol no hauria es-tat suficient per proveir la totalitat de llocs de treball generats durant el període 1994-2007.

Tot això, en iniciar-se el 2008, es va acabar a causa de l’inici d’una crisi econòmi-ca sense precedents i de resolució incerta, que torna a destruir ocupació d’una ma-nera abassegadora; de moment, la xifra d’aturats ja supera els tres milions.

En el moment en què començaven a aparèixer símptomes d’escassetat de mà d’obra en determinats sectors i territoris es va donar la circumstància del rellança-ment dels fluxos internacionals de mobilitat de mà d’obra disposada a acceptar les condicions de feina ofertes en el mercat espanyol d’ocupació. L’espectacular creixe-ment del sector de la construcció en l’últim decenni no té explicació sense l’existèn-cia d’una mà d’obra immigrada disposada a acceptar les condicions de feina ofertes, cada vegada menys atractives per a la mà d’obra nativa; i el mateix es pot dir del sector agrícola, del sector de l’hostaleria i del turisme, i fins i tot de certs sectors dels serveis assistencials.

Per primera vegada en la història d’aquest país, es va generar un cicle que requeria mà d’obra estrangera per sostenir el fort creixement de l’economia, en-cara que fos en sectors de baixa qualificació mitjana; precisament els sectors pels quals no s’aposta, ja que es defensava el desenvolupament d’un nou model d’in-

41

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

novació i productivitat que enfortís la competitivitat internacional de l’economia espanyola.

3. El servei domèstic

3.1. El paper de la certificació

El més destacable és que gairebé no es demanden credencials tècniques a les dones candidates, atès que es dóna per descomptat que el servei domèstic és una activitat relativament senzilla que no comporta coneixements mínimament professionals. Aquesta actitud es manifesta especialment quan es tracta de contractar alguna tre-balladora per al desenvolupament de feines de neteja i/o de gestió de la llar (realitza-ció de compres, preparació d’aliments, etc.), tot i que també succeeix quan es tracta de contractar algú per dur a terme tasques relacionades amb la cura dels nens i/o de persones velles. Aquest fet crida l’atenció, atès que l’atenció a persones dependents pot requerir la disposició de coneixements especialitzats adquirits a través d’una for-mació professionalitzadora i no només en la pràctica quotidiana.

El requisit més demandat per les famílies a les treballadores immigrades del ser-vei domèstic és l’experiència general (52,4 %), mentre que a l’11,7 % d’aquestes dones no se’ls va demanar cap requisit. El requisit actitudinal més sol·licitat per les famílies ocupadores és la confiança (74,8 % dels casos). De fet, la percepció de la seva continuïtat es converteix en una condició per al manteniment de la relació labo-ral entre les famílies i les treballadores, atès que l’accés a l’espai de la privacitat fami-liar i a la cura de les persones dependents requereix una relació fonamentada en la discreció per a una més gran tranquil·litat de les famílies.

Un segon tipus de requisit actitudinal té a veure amb la capacitat o predisposi-ció de les treballadores de la llar per adaptar-se als temps i als ritmes de treball es-tablerts per les famílies que les contracten, segons les seves pròpies necessitats. Les dades anteriors posen de manifest la importància relativa que s’atribueix a la dis-ponibilitat i/o flexibilitat d’aquestes treballadores (requisit demandat en un 19,4 % dels casos).

Finalment, el «tracte afectuós» és el tercer requisit més demandat per les famí-lies, molt probablement a causa del desenvolupament d’activitats de «proximitat» com ara la cura de nens i de gent gran.

3.2. Formació i itineraris laborals en origen

Els immigrants i les seves famílies no formen generalment part de les classes so-cials més desafavorides als seus països d’origen. Les dades de l’enquesta realitzada a les treballadores immigrades de la llar ens informen que la major part d’aques-

42

tes dones (el 39,81 %) té un nivell d’estudis equivalent o superior als estudis se-cundaris finalitzats. Al mateix temps, la falta de credencials acadèmiques («sense estudis» o «amb primaris iniciats», però no finalitzats) representa només un 5,82 % del total.

Aquest cert nivell de qualificació anterior augmenta la seva valoració per part de les famílies especialment per a l’atenció a persones dependents, ja siguin infants o persones grans. D’altra banda, per a certes persones es produeix una infrautilització del potencial professional com a conseqüència de les discontinuïtats que hi ha entre les competències d’una part considerable de les dones immigrades i els treballs que actualment estan desenvolupant com a empleades de la llar.

Pel que fa als itineraris laborals de les empleades de la llar immigrades, crida l’atenció el fet que el 20,4 % mai havia treballat al seu país d’origen, segons dades de l’enquesta realitzada. Aquesta circumstància està relacionada amb la jove pirà-mide d’edats d’aquest col·lectiu, però també amb la diversitat de procedències so-cials de les dones entrevistades i la necessitat relativa d’incorporar-se a l’esfera pro-ductiva abans d’emigrar cap a Catalunya.

Només el 10,84 % de les empleades de la llar entrevistades identifica el servei domèstic com el seu sector d’activitat principal en origen, mentre que el 4,82 % as-segura que ho era el de l’atenció sociosanitària, és a dir, una activitat amb un valor afegit amb vista al desenvolupament d’una de les responsabilitats més demandades per les famílies catalanes: la cura de les persones dependents.

3.3. La formació en destí

El protagonisme de les polítiques actives d’ocupació i de la formació professional contínua a Catalunya és relativament petit en comparació amb la mitjana de la Unió Europea (OCDE 2006b i OCDE 2006c). En el sector del servei domèstic, aquest problema és més greu, a causa de l’escassetat de mecanismes de formació ocupacional relacionats amb les activitats que es desenvolupen a les llars familiars. La immensa majoria de les empleades de la llar immigrades no ha participat en cursos de formació. Així ho posen de manifest les dades que recullen l’opinió de les dones immigrades entrevistades: El 94,2 % afirma que no ha participat mai en accions formatives relacionades amb el servei domèstic des de la seva arribada a Catalunya.

3.4. Els obstacles per accedir a la formació

La valoració que mereix la formació com a mecanisme de promoció professional en-tre les empleades de la llar immigrades i, per tant, la seva predisposició a participar en els cursos queda ressentida a causa de la falta d’oportunitats reals per a la seva

43

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

mobilitat sociolaboral. L’existència de nínxols laborals reservats a la població immi-grada i les dificultats d’homologació de les credencials i competències adquirides en els països d’origen constitueixen en la narrativa de les dones immigrades veritables obstacles per a l’accés a la formació.

Un altre factor que cal tenir present, en aquest sentit és la naturalesa dels projec-tes migratoris que les dones immigrades tenen previst desenvolupar a Catalunya. El servei domèstic és freqüentment interpretat per les treballadores com un sector d’entrada al mercat laboral català que els permet proveir-se d’uns ingressos bàsics durant les primeres fases de la seva trajectòria migratòria en destí.

D’altra banda, cal destacar la falta de professionalitat que s’atribueix socialment al servei domèstic i l’assumpció que els treballs que es desenvolupen en el context de la llar constitueixen alguna cosa inherent a la condició femenina.

Finalment, les condicions laborals de les empleades de la llar, generalment molt negatives (baixa remuneració, horaris extensius, règim d’internes, elevada rotació, etc.), també representen una barrera amb vista a l’accés d’aquestes treballadores a la formació.

3.5. Els mecanismes d’accés al servei domèstic i els itineraris laborals en destí

El mecanisme més freqüent d’accés de les empleades de la llar immigrades a la seva primera feina en el servei domèstic van ser els contactes personals i/o familiars. Con-cretament, va ser utilitzat en un 78,64 % dels casos. Les associacions o entitats del tercer sector constitueixen un segon mecanisme d’accés freqüent al servei domèstic per part de les empleades de la llar immigrades, encara que molt al darrere dels seus contactes personals. En qualsevol cas, les associacions i entitats són un espai relacio-nal en el qual conflueix una gran diversitat de canals d’informació, de manera que els podem interpretar com un recurs de sociabilitat i construcció de xarxes socials facilitadores dels processos d’inserció laboral d’aquest col·lectiu.

D’acord amb la mateixa percepció de les dones que han participat en l’estudi, el pas d’empleades internes a externes amb sou fix i d’aquesta modalitat a la d’externa per hores s’hauria d’interpretar en termes de mobilitat sociolaboral ascendent. Gai-rebé el 90 % de les treballadores immigrades entrevistades preferiria treballar en un altre sector d’activitat laboral, particularment en l’hostaleria (30,1 %), com a admi-nistratives (21,4 %) i en el comerç (11,7 %).

3.6. Articulacions i discontinuïtats de la qualificació de les treballadores immigrades en el lloc de treball

Aspectes com ara el desconeixement dels procediments de treball, del gust del con-sumidor i de l’idioma representen algunes de les problemàtiques més importants

44

d’acord amb les entrevistes realitzades als representants de l’administració pública, dels sindicats i de l’espai associatiu.

El procés d’envelliment de l’estructura sociodemogràfica catalana comporta un increment de les situacions de dependència, de manera que s’hauria de prioritzar la promoció del potencial professional, existent o que es podria desenvolupar, d’aquest segment de població treballadora en serveis cada cop més demandats, com l’assis-tència bàsica i l’acompanyament, l’atenció sociosanitària i el transport adaptat.

Són sobretot les actituds de les empleades de la llar allò que més preocupa i inte-ressa del seu perfil: la confiança expressada a través del comportament de les treba-lladores, seguit en segon lloc de la disponibilitat horària i la flexibilitat i, en tercer lloc, per la capacitat de procurar allò que s’entén com un tracte afectuós. Tots aquests requisits estan indubtablement relacionats amb la demanda de docilitat i obediència que les famílies que contracten exigeixen a les treballadores del sector.

Quadre 1. Resum dels desajustaments entre les competències de les empleades de la llar immigrades i les demandades per les famílies contractants

Desajustaments per sobrequalificació– Subocupació del potencial professional.

Desajustaments per manca de qualificacióa) Punt de vista dels informants clau: aptituds – Procediments de treball. – Gust del consumidor. – Idioma. – Assistència bàsica i acompanyament. – Atenció sociosanitària. – Riscos laborals. – Tècniques de negociació i comunicació assertiva.

b) Punt de vista de les famílies contractants: actituds – Confiança. – Disponibilitat. – Flexibilitat. – Docilitat. – Tracte afectuós. – Polivalència. – Règim intern.

En el moment de plantejar les demandes, les famílies fan al·lusió a grups generals de tasques com «netejar», «tenir cura dels nens», «tenir cura dels avis», «rentar la roba», etc., sense especificar quines són les seves expectatives en relació amb les competències requerides per al desenvolupament d’aquestes funcions reproducti-

45

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

ves. A més d’una demanda de polivalència, aquesta situació dóna lloc a la generació de conflictes entre les famílies que contracten i les treballadores de la llar, fet que no fa més que reforçar el caràcter informal i arbitrari típic d’aquest tipus de relacions.

4. La construcció

4.1. Caracterització del sector

Per comprendre el volum i les característiques de la relativament recent incorpora - ció de treballadors immigrats a la construcció catalana és necessari atendre a l’evo-lució d’un sector que, en una conjuntura de clara expansió econòmica, ha creat una elevada taxa d’ocupació al llarg dels darrers onze anys.

La importància del sector de la construcció en l’economia catalana no es limita a la riquesa i l’ocupació que genera per si mateix, sinó també a l’efecte que té en tant que impulsor d’un altre tipus d’activitats econòmiques que depenen d’aquest sector de manera més o menys directa (serveis immobiliaris, producció de béns de consum domèstic, etc.), per la qual cosa en els darrers anys es pot parlar de la construcció com un del motors de l’economia catalana. S’ha estimat que per cada dos llocs de treball generats de manera directa en la construcció se’n genera almenys un més en altres sectors.

En cada fase de producció, hi ha diverses i variades tècniques i diversos usos dels materials, fet que dificulta l’aplicació de mètodes estandarditzats i consegüentment la racionalització del procés laboral. Això té com a conseqüències directes un ús in-tensiu de la mà d’obra, una gran especialització empresarial i una forta atomització del sector.

4.2. Caracterització dels treballadors immigrants del sector

4.2.1. L’evolució de la presència, l’origen i el sexe dels treballadors

En el moment de realització de l’estudi (2007), els 79.917 treballadors immigrats que treballaven legalment en la construcció a Catalunya representaven el 30 % del total de les afiliacions estrangeres en l’alta del Sistema de la Seguretat Social. Mentre que els treballadors originaris del Marroc van destacar fins l’any 2000, a partir de llavors els treballadors procedents dels països de l’Amèrica Llatina i de l’est d’Europa van anar adquirint una importància creixent. Aquesta evolució sembla que coincideix amb les preferències assenyalades en els grups de discussió per part dels empresaris del sector de la construcció, els quals aprecien la facilitat de comunicació amb els immigrats llatinoamericans i destaquen la més gran qualificació dels procedents dels països de l’est d’Europa.

46

Finalment, quant al sexe, no cal dir que el sector de la construcció està fortament masculinitzat. El percentatge total de dones en la construcció és del 5,04 % en el segon trimestre del 2006, i aquest percentatge descendeix a l’1,15 % en el cas del col·lectiu dels immigrats.

4.2.2. Formació i itineraris laborals en origen

L’adquisició de les capacitats necessàries per al desenvolupament professional dels treballs de construcció als països de procedència dels treballadors immigrats em-pleats a la construcció a Catalunya es realitza fonamentalment a través de l’experièn-cia pràctica, amb excepció dels països de l’est d’Europa, on la formació professio-nal ha tingut històricament una forta tradició. Els processos de formació en origen dels treballadors immigrats, abans de traslladar-se a Catalunya per treballar en el sector de la construcció, estan molt poc estesos entre les empreses espanyoles i catalanes.

4.3. La formació i els itineraris laborals en destí

Aprofitant uns anys de creixement econòmic i l’existència de treballadors immigrats amb un poder social de negociació feble, i condicionat per un context de forta com-petència, l’empresariat ha optat per una política de contractació extensiva de la mà d’obra en comptes d’invertir en el capital humà de les seves empreses a través de la formació. La construcció és vista per la major part dels treballadors immigrats com un sector de destí en el qual romandre i fer trajectòria laboral. De fet, segons IOE (1993), a mesura que transcorre el temps, els objectius laborals dels treballadors im-migrats del sector de la construcció tendeixen a aspirar a cotes més elevades i és lla-vors quan la formació comença a aparèixer com una estratègia de promoció laboral més factible.

El resultat de tot això és que només el 35 % dels empresaris catalans afirma que tots els seus treballadors immigrats han realitzat algun tipus de formació lligada al sector, tot i que aquest percentatge no és força diferent quan es tracta dels operaris en general, autòctons i immigrants (al voltant del 40 %).

D’altra banda, l’estudi ha pogut constatar que la formació contínua juga un pa-per comparativament important en les empreses analitzades, encara que de mo-ment aquesta estratègia estigui gairebé limitada als treballadors autòctons (CIREM 2006: 122).

Les altes taxes de temporalitat, la inestabilitat laboral i la incertesa sobre la per-manència en el sector són factors que no han coadjuvat al fet que els treballadors immigrats hagin accedit a cap dels tres subsistemes de formació professional per adquirir o ampliar coneixements en unes tasques que ni tan sols coneixen amb segu-

47

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

retat si continuaran desenvolupant en un futur pròxim. El 64,41 % dels empresaris enquestats afirma que la major part dels seus treballadors immigrats tenen contrac-tes de tipus temporal, en contraposició al 25,42 % d’indefinits.

4.4. La percepció dels contractants sobre els nivells de qualificació i les necessitats formatives dels treballadors immigrats

D’entrada, cal destacar que el 68,33 % dels empresaris catalans afirma que el perfil dels treballadors (tant autòctons com immigrats) que ofereix el mercat laboral no s’adapta a les necessitats del sector de la construcció.

Podem afirmar que hi ha una clara demanda per part de les empreses d’un pro-fessional polivalent capaç de dur a terme una part important de les tasques produc-tives. La qualitat dels operaris (tant autòctons com immigrats) més valorada pels empresaris catalans és l’experiència, seguida de la disciplina i la disponibilitat i flexibi-litat horària.

L’experiència és més valorada pels empresaris en relació amb els treballadors autòctons que amb els immigrats, ja que els primers fan generalment treballs més qualificats en els quals aquesta és fonamental. D’altra banda, la disciplina és més apre-ciada en relació amb els treballadors immigrats perquè normalment es considera que, particularment en el cas dels d’origen no europeu, no tenen en molts casos aquesta qualitat i mostren dificultats a l’hora d’adoptar costums com ara l’assump-ció d’un horari, ritmes homogenis i l’assistència continuada al treball.

4.4.1. El paper de la certificació

D’entrada, crida l’atenció que els empresaris no valorin en absolut que els seus treba-lladors tinguin una titulació o certificació. Un 83,05 % dels empresaris enquestats no han exigit als treballadors immigrats aquest tipus de credencials. El marc tradicional de la formació, amb plantilles estables en les quals els més veterans formen els treballa-dors nous, està experimentant un cert estancament que té com a conseqüència princi-pal la dificultat per cobrir determinats llocs de treball que requereixen qualificacions.

L’escàs interès que mostren els empresaris per les certificacions de la formació dels treballadors es pot interpretar de diverses maneres: importància tradicional de la formació pràctica, falta d’expectatives sobre la utilitat dels dispositius de formació professional reglada i ocupacional i, en menor mesura contínua, respecte de les ne-cessitats del sector.

Des del punt de vista dels treballadors, un certificat d’haver rebut una formació o de posseir un determinat nivell de professionalitat és un recurs reutilitzable tant en els processos de contractació com en els de negociació de millores laborals o promo-cions professionals.

48

4.4.2. Els requisits actitudinals

En moltes ocasions, els contractants no han dut a terme avaluacions rigoroses de les competències dels treballadors immigrats que han contractat, i els han assignat, doncs, tasques i responsabilitats depenent de les imatges sovint estereotipades dels candidats. Els grups de discussió evidencien que els operaris originaris dels països de l’Amèrica Llatina són considerats poc treballadors, però s’aprecia la facilitat amb què és possible comunicar-se amb ells a través del castellà; els originaris dels països de l’est d’Europa són vistos com a molt treballadors i es reconeix que molts d’ells arri-ben a Catalunya amb una formació específica adquirida als seus països d’origen, encara que se’ls atribueix el problema de l’idioma; els treballadors de l’Àfrica subsa-hariana són considerats com a poc hàbils, però, en canvi, molt aptes per al treball dur, cosa que justificaria la seva assignació a llocs de treball que reclamen una gran resistència física; finalment, els treballadors magrebins acostumen a ser vistos com a conflictius, fet que afecta negativament les seves possibilitats de promoció.

4.5. Articulacions i desajustaments de la qualificació dels treballadors immigrats en el lloc de treball

Des de les diverses instàncies (patronal, sindicats, administració, etc.) es percep la necessitat de dotar el sistema de formació professional d’una més gran coherència, de manera que els coneixements adquirits a través de la feina o dels dispositius pro-fessionalitzadors puguin validar-se sense problemes en el mercat laboral. Des de les patronals i els sindicats es considera que una veritable certificació de les competèn-cies podria ajudar a resoldre determinades carències formatives que s’han detectat en el sector de la construcció a Catalunya. En aquest sentit, la formació als països d’ori-gen apareix com una eina preventiva dels desajustaments que es produeixen als paï-sos de destí.

Les actituds i les possibilitats de dedicar temps a la formació per part dels con-tractants i dels treballadors influeixen sobre l’ús escàs que es fa d’aquest recurs des del sector de la construcció. En el cas dels treballadors immigrats, s’accentua pel seu desconeixement del sistema de formació professional a Catalunya i per la seva prò-pia situació socioeconòmica, la qual determina que difícilment tinguin en compte la possibilitat de dedicar temps a una activitat que no els aporta una millora immediata de la seva remuneració.

La Formació Professional Ocupacional es dirigeix a les persones en situació d’atur. Els experts consultats han destacat que els cursos oferts a través d’aquest subsistema no s’adeqüen al perfil d’aturat que hi ha actualment en el sector de la construcció perquè són massa prolongats.

A partir de les necessitats formatives identificades en l’estudi, el sistema de for-mació contínua en les empreses sembla ser el que s’adapta millor a la situació dels

49

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

treballadors immigrats: d’una banda, l’empresa té la possibilitat de fer els cursos que millor s’adapten a les seves necessitats reals i, de l’altra, és la manera que millor faci-lita l’accés a la formació dels treballadors immigrats, els quals, com la resta de treba-lladors del sector, troben més dificultats per dedicar-hi un temps fora del seu horari laboral.

5. L’hostaleria

5.1. Caracterització del sector

La dècada dels noranta, especialment a partir de la segona meitat, porta aparellada un profund procés de reestructuració productiva en el sector que obre la porta a la creació i modelatge de nous perfils de treballadors, noves formes de vinculació labo-ral i nous requeriments i competències. La nova norma de competitivitat emfasitza la qualitat i la gestió en un marc de creixent flexibilització.

És el moment en què el consum hostaler ha deixat per complet de ser un bé es-tacional. La indústria hostalera comença a demandar treballadors d’una manera gai-rebé exponencial (Albarracín 2006), treballadors diversificats depenent d’una sèrie de perfils sociolaborals que s’afegeixen (o substitueixen) a les figures clàssiques. Les competències i qualificacions tradicionalment establertes es dilueixen en una di-versitat de noves formes de relació amb la feina i amb l’empresa. És l’època també de la redefinició del sistema de qualificacions, de l’aparició de nous models produc-tius i d’empresa (cadenes de restauració), nous mecanismes d’intermediació laboral (auge de les ETT i empreses de serveis) i noves formes de regulació i resolució dels conflictes laborals (individualització de les relacions laborals). El sector en general experimenta, doncs, un fort procés de creixement. I, si en un primer moment aquest creixement va utilitzar la mà d’obra nacional, de seguida –segona meitat dels anys noranta– va recórrer a treballadors immigrats.

5.1.1. Mercats laborals segmentats

En el cas de la població immigrada podem parlar d’una autèntica segmentació ètnica del mercat laboral. Tot això va acompanyat d’una retòrica social sobre el «diferent», en la qual operen mecanismes d’atribució de determinades qualitats a determinats col·lectius, qualitats que se suposa que formen part immutable de la naturalesa dels mateixos i que donen legitimitat a determinades pràctiques i discursos que es cons-trueixen sobre ells. La distribució per sexes, pel que fa als treballadors, és gairebé equitativa.

50

5.1.2. Tipologia de l’empresariat

D’altra banda, podem veure l’atomització empresarial que caracteritza el sector si considerem que al voltant del 75 % del establiments enquestats tenen menys de deu treballadors, i aquelles empreses que tenen entre un i dos treballadors suposen més d’un 12 %. El predomini de la petita empresa és aclaparador, i les relacions laborals en aquestes són de signe molt diferent a les que poden donar-se en una empresa mitjana o gran. La presència sindical és baixa, i es fa molt difícil el control sobre el compliment dels acords de negociació col·lectiva.

5.2. Desqualificació, desprofessionalització i noves competències

És una creença acceptada que en els últims anys s’està perdent la professionalitat en el sector. Les explicacions a aquesta pèrdua varien segons qui l’expliqui, però en el que tots coincideixen és que les capacitats, habilitats i sabers que definien el sector (de cambrer, cuiner, pastisser, etc.) s’han devaluat.

El perfil professional en les cadenes d’aquest sector apareix bastant esquema-titzat, polaritzat entre el personal base, d’una banda, i el personal en llocs de direc-ció de l’altra. Les necessitats de qualificació en aquest subsector estan més focalit-zades vers aquest últim col·lectiu, dipositari dels canvis en els requeriments del treball.

5.3. Trajectòries laborals dels treballadors immigrats i nivell educatiu/formatiu

Si alguna cosa caracteritza el sector de l’hostaleria actualment és que s’ha configurat com un sector d’arribada per a bona part de la mà d’obra empleada, com, al mateix temps, de sortida. Tant per a homes com per a dones pot ser el pas següent d’una trajectòria que van iniciar en l’agricultura; per a moltes dones, el sector d’entrada és el servei domèstic, des del qual salten a l’hostaleria o al comerç; per a molts homes és l’esglaó que precedeix a l’entrada en la construcció, sector amb unes condicions laborals poc favorables, però amb uns nivells salarials superiors.

Quan ens referim a la qualificació professional també ens trobarem amb un con-tingent de població molt important al qual li falta qualsevol certificat de professionalitat vinculat al sector. Bona part d’aquesta població no té tampoc experiència, ja que en els seus països d’origen estaven empleats en altres sectors d’activitat.

51

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

5.4. Els agents socials en relació amb el treball i la formació

Els intermediaris laborals s’han convertit en alguna cosa semblant al departament de recursos humans de les empreses i per això estan en condicions d’informar-nos so-bre els requeriments del treball en l’hostaleria i les necessitats de formació associa-des. Veiem que, de la mateixa manera que les relacions laborals s’han individualitzat, els itineraris laborals també es dissenyen a la mesura del client, en aquest cas el tre-ballador. Cal dir també que, tal com passa en el servei domèstic, les associacions es converteixen en autèntiques agències de col·locació que despleguen dins de projec-tes de caràcter social tècniques de captació empresarials.

Els sindicats debaten i defineixen en aquests moments possibles polítiques de formació, per exemple la formació en origen. Aquesta formació garantiria, segons ells, unes condicions dignes i el compliment de la legalitat.

Les grans patronals del sector se cenyeixen a l’estricta legalitat, de manera que totes aquelles situacions en què es pugui produir una falta d’aquesta legalitat consti-tueixen un tema gairebé tabú en el seu discurs.

Sobre la formació, els empresaris (igual que els sindicats) no només aposten per la selecció i formació en origen, sinó que es plantegen pressionar perquè aquestes pràctiques esdevinguin institucionalment assumides. No obstant això, aquest discurs (de la legalitat, la professionalització, la falta de treballadors qualificats en hostaleria) es contraposa amb les pràctiques de gestió de la mà d’obra, que han basat les estra-tègies de desenvolupament en el baix cost d’aquesta mà d’obra.

Els petits empresaris, en canvi, mostren reticències importants davant dels treba-lladors que disposen d’algun tipus de formació en hostaleria. Tot i que no hi ha da-des sobre les diferències salarials entre treballadors autòctons i treballadors immi-grats, l’experiència del grup mostra que els estereotips i les atribucions culturals les motiven de manera molt clara.

5.5. Formes de contractació

El predomini de mecanismes informals de contractació per al col·lectiu de treballa-dors immigrats resulta aclaparador. Els contactes personals constitueixen la manera més habitual de reclutar treballadors. Això passa tant en el conjunt de treballadors com en el cas específic dels treballadors immigrats. La iniciativa individual és el segon mecanisme més habitual d’accés a la feina, de manera que bona part de la plantilla hi ha accedit després de presentar-se i oferir-se directament al local.

52

5.6. Els requisits per accedir al sector

S’ha preguntat als empresaris si exigeixen als seus treballadors, i entre ells a quins, estar en possessió d’un títol o certificat de formació específica en hostaleria. La gran majoria ha contestat que no, i entre aquells que han contestat que sí predo-minen els casos en què la possessió d’un títol és un requisit necessari per a tota la plantilla.

Tot i que per accedir al sector no és necessari (en la majoria dels casos) una titu-lació, sí que es valora, i molt, com també l’experiència en el sector. Aquesta expe-riència, però, no la tenen la majoria dels treballadors immigrats que treballen en l’hos-taleria i ha de ser substituïda per la disciplina. També es dóna molta importància a la flexibilitat i la disponibilitat.

5.7. Carències i necessitats de formació

Les carències formatives del sector són paleses. Als treballadors immigrats els falta en una proporció superior aquesta formació. A Catalunya, aproximadament el 72 % dels treballadors immigrats no té cap mena de formació específica, mentre que per al conjunt dels treballadors aquest percentatge es redueix fins al 55,1 %. Els treballa-dors immigrats ocupen els llocs més desqualificats, per la qual cosa la seva presència en tasques auxiliars, que no són percebudes pel públic, és més gran.

Com a reflex dels nous sistemes de qualitat orientats cap a l’atenció al client, aquesta competència resulta ser una de les més votades com a àrea específica en la qual els treballadors, segons els seus ocupadors, haurien d’ampliar la seva formació.

Probablement, les diferències entre treballadors autòctons i immigrats pel que fa a les necessitats d’ampliació de coneixements estan basades en la distribució desi-gual de funcions i ocupacions que s’assigna a uns treballadors i a uns altres.

Altres competències específiques a les quals els contractants donen importància són els idiomes. Addicionalment, com a dada complementària, val a considerar que gairebé un 60 % dels empresaris enquestats admet que no ha realitzat cap curs de formació en el seu establiment.

5.8. Preferències dels ocupadors

D’altra banda, es va plantejar a les persones enquestades quines preferències tenen pel que fa la regió de procedència dels treballadors immigrats. El que observem és que al 46,94 % els resulta indiferent, encara que aquesta indiferència passa en un percentatge elevat perquè sàpiguen parlar l’idioma. Entre els enquestats a Catalunya, el percentatge d’indiferència és menor que en el conjunt de l’Estat i guanya impor-tància la preferència pels treballadors procedents de l’Amèrica Llatina. És destacable

53

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

l’escassa preferència per treballadors provinents del Marroc o el nord d’Àfrica, so-bretot si tenim en compte que constitueixen un grup clarament destacat dins del sector.

6. Conclusions i propostes

El fort creixement de l’ocupació que s’ha produït a Catalunya i també a la resta de l’Estat espanyol des de la meitat de la dècada dels anys noranta fins als set primers anys de la dècada del segle xxi ha requerit la utilització de mà d’obra estrangera, a causa de l’escàs creixement vegetatiu de la població activa autòctona. Els sectors de l’agricultura, la construcció, l’hostaleria, el comerç i les feines domèstiques són els sectors que més han demandat mà d’obra estrangera i, alhora, s’han convertit en sec-tors d’entrada del corrent migratori.

L’amplada i la rapidesa d’aquest fenomen ha generat un fort impacte en el mer-cat laboral, tant pel que fa als seus efectes en la qualificació com també en les pràc-tiques de les relacions laborals.

A l’inici dels anys noranta, el mercat laboral català avançava cap a una situació d’escassetat de mà d’obra tant per ocupar feines de qualificació intermèdia com su-perior. La reducció demogràfica de les noves generacions que s’incorporaven al mer-cat laboral, conjuntament amb l’escassetat de l’oferta de formació professional, n’eren les principals causes. Aquesta situació va generar tensions en el mercat labo-ral, que s’evidenciaven per una millora dels processos de transició al món laboral per part dels joves, amb una forta pressió sobre els salaris, i per una ràpida reducció de les taxes d’atur, al mateix temps que ajudava a consolidar el model de gestió qualificada de la mà d’obra que s’havia iniciat entorn de la segona meitat dels anys vuitanta.

Amb l’arribada del corrent migratori, la situació ha canviat. Les empreses han pogut satisfer més fàcilment les seves necessitats de mà d’obra, més flexible i barata que la mà d’obra autòctona, qüestió que ha permès sostenir el ràpid creixement de l’economia en sectors laborals molt intensius. Però, en canvi, se n’ha ressentit el mo-del de qualificació. S’ha incorporat al mercat laboral un nombre considerable de treballadors, tant estrangers com autòctons (provinents d’un abandonament prema-tur del sistema educatiu), sense una preparació adequada. El resultat ha estat que el creixement de l’ocupació i l’econòmic no han contribuït a incrementar els nivells de productivitat, amb la qual cosa no s’ha enfortit la competitivitat del teixit productiu i, per tant, la seva debilitat ha quedat evidenciada en el moment que s’ha iniciat el canvi de cicle amb una forta crisi financera i productiva.

S’ha perdut una bona oportunitat, en què ni el sistema educatiu i ni les políti-ques d’ocupació han estat a l’altura per oferir al sistema productiu la mà d’obra qualificada que es requeria, i el sistema productiu ha estat poc exigent en els nivells de qualificació que eren necessaris, cosa que ha prioritzat el benefici a curt termini per aprofitar l’onada expansiva de l’economia.

54

El procés de consolidació del model de mà d’obra qualificada s’ha estroncat en els sectors més intensius en treball i amb menor productivitat. El trencament ha estat suficientment extens perquè s’hagi traslladat a la qualitat dels serveis i productes que ofereixen aquests sectors, i la clientela se n’ha ressentit.

La situació de crisi actual i el pas per l’atur d’una part dels treballadors que s’han incorporat al mercat laboral durant els darrers anys constitueix una bona oportunitat per aprofitar la conjuntura per oferir una requalificació de la mà d’obra disponible. L’adaptació de l’oferta de formació continuada a les necessitats de qualificació dels que mantenen la seva feina hauria de constituir una prioritat urgent.

Els dèficits detectats en la capacitat del sistema formatiu i d’ocupació per oferir la mà d’obra qualificada que requereix el model de sistema productiu al qual aspira el país haurien de servir de motivació per afrontar la renovació de les polítiques ade-quades per impulsar un nou cicle de creixement amb més valor afegit.

Caldria impulsar un major desenvolupament de la formació professional i lluitar de manera decidida contra l’abandonament prematur dels joves del sistema educa-tiu. Cap jove s’hauria d’incorporar al món productiu sense una especialització pro-fessional, ja sigui al final de l’escolarització obligatòria o al final del batxillerat. Per dur a terme aquest objectiu seria necessari ampliar les places ofertes del programa de qualificació professional inicial (PQPI) dirigit a tots els joves que no obtenen el graduat de l’ESO, perquè tinguin una segona oportunitat per incorporar-se al món laboral amb una titulació oficial o per continuar estudiant un cicle de formació pro-fessional de grau mitjà. L’increment del nombre de beques per a estudiants dels en-senyaments secundaris postobligatoris també ajudaria que més joves seguissin aquests estudis.

D’altra banda, caldria fer una campanya dirigida a la població nouvinguda per tal que inverteixen en l’educació dels seus fills perquè no s’incorporin al mercat labo-ral sense una titulació professional. Aquest canvi cultural és molt important per in-corporar els nouvinguts al model de qualificació que requereix un sistema productiu competitiu.

Finalment, caldria fomentar que les empreses inverteixin més en formació, ja que no arriben a gastar els crèdits de formació continuada que es posen a la seva disposició. La situació de crisi que es viu actualment hauria de constituir una oportu-nitat per requalificar la mà d’obra, tant l’ocupada com l’aturada. Per exemple, es podria acordar amb els agents socials i econòmics que qualsevol treballador afectat per un ERO seguís una activitat formativa durant el període de suspensió del seu contracte laboral, a càrrec dels fons de formació continuada de què disposa l’empre-sa per millorar la seva ocupabilitat. Una altra mesura possible és incentivar les em-preses perquè esgotin el crèdit de formació amb una ampliació del seu crèdit per oferir més activitats formatives als seus treballadors.

Una altra mesura que caldria prendre seria incrementar i flexibilitzar els recursos dedicats a la formació dels aturats per tal que poguessin accedir a activitats formati-ves en els tres primers mesos de la seva inscripció a les oficines de treball. L’oferta

55

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

formativa hauria d’estar oberta durant tot l’any i en unes condicions d’horaris i de durada que fos adaptada a les necessitats de la població en situació d’atur.

Aquest conjunt de mesures, més altres dirigides a promoure el canvi del model productiu haurien de formar part d’un gran pacte social i econòmic entre els princi-pals actors clau per tal d’afrontar la situació de crisi actual i convertir-la en una opor-tunitat per incrementar la qualificació de la mà d’obra i la competitivitat de l’econo-mia catalana, i reduir una dualització del mercat laboral entre una població altament qualificada i una de molt baixa qualificació entre la qual pot quedar atrapat un bon nombre de treballadors immigrants i autòctons.

7. Bibliografia

Alarcón, A.; Gibert, F.; Parella, S.; Ribas, N. «Políticas de formación para mujeres in-migrantes. El caso de la ciudad de Barcelona». Papers, 60, 2000, p. 365-379.

Balaguer, M.; Barreda, A. M.; Cuadros, D. Els Beneficis de la immigració estrangera a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999.

Banyuls, J.; Cano, E.; Vicent Picher, J.; Sánchez, A. «Empleo informal y precariedad laboral: las empleadas de hogar». Sociología del Trabajo, 47, 2003.

Birch, B. «The sphinx in the household? A new look at the history of household wor-kers». Review of Radical Political Economy, 16, 1, 1984, p. 105-120.

Bologna, S. Nacismo y clase obrera (1933-1993). Madrid: Akal, 1996. Bonal, X. (dir.); Alegre, M. A.; González, I.; Herrera, D.; Rovira, M.; Saurí, E. Apropia-

ciones escolares. Usos y sentidos de la educación obligatoria en la adolescencia. Barcelona: Octaedro, 2005.

Cachón, L. «Segregación sectorial de los inmigrantes en el mercado de trabajo en España». Ofrim Suplementos, gener de 1999.

Carrasco, C. Mercados de trabajo. Los inmigrantes económicos. Madrid: MTAS, 1999.

Carrasco, R.; Ortega, C. La inmigración en España: características y efectos sobre la situ-ación laboral de los trabajadores nativos. Madrid: Fundación Alternativas, 2006.

Castellanos, M. L.; Pedreño, A. Nuevos braceros del ocio: sonrisas, cuerpos flexibles e identidades de empresa en el sector turístico. Buenos Aires: Miño y Dávila, 2006.

Castillo, J. J. División del trabajo, cualificación, competencias: una guía para el análi-sis de las necesidades de formación por los trabajadores. Documentos de Traba-jo, 5. Seminario Charles Babbage de Investigación en Ciencias Sociales del Tra-bajo, 1999.

Catarino, C.; Oso, L. «La inmigración femenina en Madrid y Lisboa: hacia una etniza-ción del servicio doméstico y de las empresas de limpieza». Papers, 60, 2000, p. 183-207.

CES. Segundo informe sobre la situación de las mujeres en la realidad sociolaboral española. Madrid: CES, 2003.

56

CES. «La inmigración femenina en España». Panorama sociolaboral de la mujer en España, 31, primer trimestre de 2003.

CES. La inmigración y el mercado de trabajo en España. Abril, 2004.CES. «Empleo y relaciones industriales en la construcción». Observatorio de Relacio-

nes industriales, 84, octubre del 2005.CES. «Género y salud». Panorama sociolaboral de la mujer en España, 42, quart tri-

mestre de 2005.CES. «Mujeres y atención a las personas dependientes». Panorama sociolaboral de la

mujer en España, 40, segon trimestre de 2005.CES. «Las empleadas de hogar». Panorama sociolaboral de la mujer en España, Con-

sejo Económico y Social, 43, primer trimestre de 2006.CIDE. «Los sistemas de formación profesional en la Unión Europea». Boletín CIDE de

temas educativos, 6 i 7, març-abril de 2001.CIDE. «El alumnado extranjero en el sistema educativo español (1994-2005)». Bole-

tín CIDE de temas educativos, 14, juliol de 2005.CIREM. «Inmigración, relación salarial y hostelería. Un estudio sobre las trayectorias

y proyectos vitales de las personas inmigrantes en relación con el trabajo y el sector de hostelería y restauración». Estudi elaborat per a FECOHT, 2005.

CIREM. Desajuste en la cualificación de los inmigrantes. Carencias o sobrecualifica-ción de estos trabajadores en los sectores de mayor incorporación: servicio do-méstico, construcción y hostelería. 2006.

Comfia. «El servicio doméstico es ahora más barato que hace ocho años». 2006. Notícia disponible a <http://www.comfia.info/noticias/30704.html>.

Diálogo Social. «Acuerdo de formación profesional para el empleo». Febrer del 2006.

Domingo, A. «Evolució i impacte demogràfic de la població estrangera a Catalunya i estimació de la població en situació irregular». Ponència presentada al 1r Simpo-si sobre la Immigració a Catalunya. Barcelona: 27 d’octubre i 3 i 10 de desembre de 2006.

Dubar, C. La crisis de las identidades. La interpretación de una mutación. Bellaterra: 2002.

El País (11-11-2006). «Europa del Este se queda sin mano de obra». Article disponi-ble a <http://www.elpais.com/articulo/internacional/Europaquedamanoobra/elpe putec /20061111elpepiint_22/Tes>.

FECOMA. Investigación sectorial tejas y ladrillos. Fundación Tripartita, Acciones Com-plementarias 2002, Proyecto C20020322, 2002.

Formalogic y Estudios. Estudio de necesidades de formación en el sector de restauran-tes y comedores colectivos y provisión de comidas preparadas en España. Funda-ción Tripartita, Acciones Complementarias 2002, Proyecto C20020865, 2002.

Fundación Laboral de la Construcción. Estudio del sector de la construcción. Docu-mento de síntesis. Fundación Tripartita, Acciones Complementarias 2002, Pro-yecto C20020196, 2002.

57

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Fundación Tripartita. «Formación Continua en el sector de la Construcción». Boletín Estadístico de Formación Continua, 15, 2005.

Fundación Tripartita. Boletín Estadístico de la Fundación para la Formación Continua (diferents números).

Giménez, C. Qué es la inmigración. Madrid: RBA, 2003.Gil, S. Inmigración latinoamericana en España: estado de la cuestión. Instituto Uni-

versitario de Investigación en Estudios Norteamericanos, 2004.Gil, S. «Inmigración latinoamericana en España. Estado de la cuestión». Document

de treball, 2004.Gregson, N.; Lowe, M. Servicing the middle class. Londres: Routledge, 1994.Herranz, Y. «Servicio doméstico y feminización de la inmigración en Madrid». Ofrim

Suplementos, juny de 1998.Herrera, D. «Principales resultados de la investigación en relación al sector del servi-

cio doméstico». Ponència presentada en la Jornada Técnica de Difusión Inmigra-ción, trabajo y cualificación: estado de la cuestión y papel de la formación en los sectores del servicio doméstico, la construcción y la hostelería. Madrid: 27 d’oc-tubre de 2006.

Homs, O. «La cualificación como rigidez o innovación en la organización del trabajo: el caso del sector hotelero». Sociología del Trabajo, 9, 1990.

IDFO. Inmigración africana y formación continua. Estrategias de adecuación meto-dológica de la formación continua al colectivo inmigrante africano en Cataluña. Barcelona: IDFO, 1998.

INCUAL. «Familia profesional: Edificación y Obra Civil».INCUAL. Guía sectorial de la formación de profesionales en España. INEM, 2002.INCUAL. «Familia profesional: Servicios Socioculturales y a la Comunidad».INCUAL. «Familia profesional: Hostelería y Turismo».INVIMARK. Estudio sectorial de hoteles y camping y otro tipo de hospedaje de corta

duración. Fundación Tripartita, Acciones Complementarias 2002, Proyecto C20020169, 2002.

IOÉ. Inmigración y trabajo: trabajadores inmigrantes en el sector de la construcción (polacos y marroquíes en Madrid y Barcelona). Madrid: IMSERSO – Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 1988.

IOÉ. El servicio doméstico en España. Entre el trabajo invisible y la economía sumergi-da. Madrid: Juventud Obrera Cristiana, 1990.

IOÉ. Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos: una visión de las migraciones desde y hacia España. València: Patronat Sud-Nord – Universidad de Valencia.

IOÉ. Stop a la discriminación laboral de los inmigrantes. Proyecto español de la Inicia-tiva Comunitaria Empleo-Integra. La Formación en el ámbito laboral para preve-nir el racismo y la discriminación de los trabajadores inmigrantes en España. Ma-drid: IOE, 1999.

IOÉ. Inmigración y trabajo: trabajadores inmigrantes en el sector de hostelería. Ma-drid: IMSERSO – Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 1999.

58

IOÉ. «Inmigración y trabajo: trabajadores inmigrantes en la hostelería». Ofrim Suple-mentos, gener de 2000.

IOÉ. No quieren ser menos. Exploración sobre la discriminación laboral de los inmi-grantes en España. Madrid: UGT, 2001.

IOÉ. «Relatos desde la entraña de los hogares. Voces de inmigrantes en el servicio doméstico». Ofrim Suplementos. Madrid: juny de 2001.

IOÉ. Mujer, inmigración y trabajo. Madrid: IMSERSO – Ministerio de Trabajo y Asun-tos Sociales, 2002.

IOÉ. La escolarización de las hijas de familias inmigrantes. Madrid: Instituto de la Mu-jer, 2003.

Izquierdo, A. «Los preferidos del siglo xxi». Revista Studi e migrazioni, 149, 2003.Lamela, C. «Relaciones y desigualdades de género como mecanismo de selección en

los procesos migratorios». Migraciones, 6, 1998, p. 105-127.Linhardt, D. «Los asalariados y la mundialización: el caso francés». Sociología del

Trabajo, 45, 2002.López, J.; Toscani, D. Los trabajadores al servicio del hogar familiar. Aspectos labora-

les y de seguridad social. Propuestas de reforma. Federación Estatal de Activida-des Diversas de CCOO. Madrid: Bomarzo, 2006.

Malgesini Rey, G. (coord.). Hogares, cuidados y fronteras… Derechos de las mujeres inmigrantes y conciliación. Madrid: Traficantes de Sueños.

Martínez, R. La reciente inmigración latinoamericana en España. Centro Latinoame-ricano y Caribeño de Demografía, 2003.

Martínez, R. «El cuidado de ancianos: un vínculo entre la inmigración y el envejeci-miento». Panorama Social, 2, 2005.

Martínez, R. «La experiencia de las mujeres inmigrantes en el sector doméstico de asistencia». Ponencia presentada en la Jornada Técnica de Difusión Inmigración, trabajo y cualificación: estado de la cuestión y papel de la formación en los sec-tores del servicio doméstico, la construcción y la hostelería. Madrid: 27 d’octu-bre de 2006.

Martínez, U. «Evolución y clasificación del trabajo doméstico inmigrante». Ofrim Su-plementos, gener de 2000.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. «Proceso de normalización de trabajadores ex-tranjeros. 26 de juliol de 2005». Presentació disponible a: <www.femp.es/index.php/femp/content/download/2084/16810/file/2.procesonormalizacion.pdf>.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Anuario de Estadísticas Laborales y de Asuntos Sociales 2006. 2006.

Montoya, J. J. «El régimen legal de los empleados de hogar y su necesidad de refor-ma». Ponència presentada en la Jornada Técnica de Difusión Inmigración, trabajo y cualificación: estado de la cuestión y papel de la formación en los sectores del servicio doméstico, la construcción y la hostelería. Madrid: 27 d’octubre de 2006.

OCDE. International Migration Outlook. Annual Report. 2006 Edition. París: 2006a.OCDE. Employment Outlook 2006. París: 2006b.

59

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

OCDE. Education at a Glance 2006. París: 2006c.Oficina Económica del Presidente. «Inmigración y economía española». 2006. Informe

dis ponible a: <http://www.ikuspegi.org/cas/inicio/docs/InmigracionYEconomia.pdf>.OIT. En busca del compromiso equitativo para los trabajadores migrantes en la eco-

nomía globalizada. Ginebra: 2004.Oliva, J.; Díaz, M. J. «La reestructuración productiva y la movilidad laboral: el caso de

los ‘commuters’castellano-manchegos de la construcción como estrategia labo-ral». Proyecto TRABIN, Plan Nacional de Investigación Científica, Ref.: BSO 2000-0674, 2004.

OSCE. Handbook on Establishing Effective Labour Migration Policies in Countries of Origin and Destination. Ginebra: 2006.

Oso, L. «Stratégies de mobilité sociale des domestiques immigrées en Espagne». Revue Tiers Monde, t. XLIII, 170, abril-juny de 2002.

Oso, L. Españolas en París. Estrategias de ahorro y consumo en las migraciones inter-nacionales. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2004.

Parella, S. «El trasvase de desigualdades de clase y etnia entre mujeres: los “servicios de proximidad”». Papers, 60, 2000.

Parella, S. Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona: An-thropos, 2003.

Recio, A.; Banyuls, J.; Cano, E.; Miguélez, F. «Migraciones y mercado laboral». Revis-ta de Economia Mundial, 14, 2006, p. 171-193.

Reina, J. L. La incidencia de los sistemas de calidad en la organización del trabajo, el empleo y la formación. CCOO i Consellería de Treball i Formació Govern de les Illes Balears, 2004.

Rojo, E. (coord.); Camas, F.; Camós, I. Informe sobre la regulación laboral y de segu-ridad social de la prestación de servicios en el hogar familiar. Propuestas de re-forma. Emergim, 2004.

Rollins, J. «Entre femmes. Les domestiques et leurs patronnes». Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 84, setembre, 1990, p. 63-77.

Salas, I. (dir.). Inmigración africana y formación continua: estrategias de adecuación metodológica de la formación continua al colectivo inmigrante. 1998.

Sarausa, C. Criados, nodrizas y amos. El servicio doméstico en la formación del mer-cado madrileño. Madrid: Siglo XXI, 1994.

Sayer, A.; Walker, R. La nueva economía social. Reelaboración de la división del tra-bajo, MTAS africano en Cataluña. Barcelona: IDFO-UGT, 1994.

SEOPAN. La construcción en 2004. 2005.Solé, C. Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo Económico

y Social, 2005.UGT. Estudio de los procesos de formación continua para la integración social y pro-

moción laboral de los trabajadores inmigrantes. Fundación Tripartita, Acciones Complementarias 2002, Proyecto C20020195, 2002.

60

Resumen

El artículo analiza la situación en el mercado de trabajo de los trabajadores inmigran-tes en los sectores del servicio doméstico, la construcción y la hostelería en Catalu-nya, poniendo el énfasis en su nivel de cualificación y en las necesidades de forma-ción que se derivan. Desde mediados de los años noventa hasta finales del 2007, el ciclo expansivo de la economía catalana requirió mano de obra extranjera con el pro-pósito de sostener un crecimiento muy intensivo en ocupación. Las dificultades del sistema educativo para proveer la mano de obra cualificada que requería el sistema productivo y la escasa exigencia de cualificación de las empresas de los sectores más intensivos en trabajo han generado una ralentización en el proceso de consolidación del modelo cualificado de gestión de la mano de obra. Esta situación puede ser su-perada con un gran acuerdo social y económico que impulse la formación de la po-blación activa y una mayor exigencia de cualificación por parte del sistema productivo.

Palabras clave: inmigración, cualificación, necesidades de formación, sector del servicio doméstico, sector de la construcción, sector de la hostelería.

Abstract

The article analyzes the labour market situation for immigrant workers in the domes-tic service industry, the construction industry and the hotel industry in Catalonia, emphasizing their qualification levels and the training needs that have arisen. From the mid 1990s to the end of 2007, the expansive cycle of the Catalan economy re-quired foreign workers with the intention of sustaining intensive occupational growth. The difficulties of the educative system in providing the skilled work force that the productive system required, and the low qualification demands of busi-nesses in the most intensive sectors of work, have generated a slowdown in the merging process of a qualified management model of the work force. This situation could be overcome by an important social and economic agreement that stimulates training among the working population and a large demand for skills on the part of the productive system.

Key words: immigration, qualification, vocational training needs, household sector, construction sector, hotel trade sector.

61

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Résumé

Cet article analyse la situation des travailleurs immigrés sur le marché du travail dans les secteurs du travail domestique, du bâtiment et de l’hôtellerie en Catalogne. Il in-siste tout particulièrement sur leur niveau de qualification et sur les besoins de for-mation qui en découlent. Depuis le milieu des années quatre-vingt dix jusqu’à la fin de 2007, le cycle d’expansion de l’économie catalane a exigé le recours à une main-d’oeuvre étrangère afin de pouvoir soutenir une très forte croissance de l’emploi. Les difficultés du système éducatif pour fournir la main-d’oeuvre qualifiée requise par le système de production, ainsi que la faible exigence de qualification de la part des entreprises des secteurs offrant le plus d’emploi, ont entraîné un ralentissement du processus de consolidation du modèle qualifié de gestion de la main-d’œuvre. Il sera possible de surmonter cette situation grâce à un accord social et économique encou-rageant la formation de la population active et exigeant aussi plus de qualification de la part du système productif.

Mots-clé: immigration, qualification, besoins de formation, secteur du travail do-mestique, secteur du bâtiment, secteur de l’hôtellerie.

63

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Les característiques de la precarietat laboral i la relació que té amb la salut de

les persones immigrades1

Victoria Porthé (1), Emily Ahonen (1 i 2), M. Luisa Vázquez (3), Alejandra Vives (1), Fernando G. Benavides (1), Joan Benach (1)

(1) Grup de Desigualtats Socials en Salut. Centre d’Investigació en Salut Laboral (CISAL), Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu

Fabra, Barcelona (Espanya). CIBER Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), Espanya (2) Environmental and Occupational Health Sciences, School of Public Health,

University of Illinois, Chicago, Estats Units d’Amèrica (3) Responsable de Recerca i Desenvolupament, Servei d’Estudis i Prospectives en

Polítiques de Salut, Consorci Hospitalari de Catalunya, Espanya

Resum

La precarietat laboral sorgeix com a conseqüència dels canvis en el mercat laboral de les últimes dècades, fet que comporta canvis profunds en l’ocupació i augmenta la vulnerabilitat dels treballadors. Existeix escassa bibliografia en relació amb la precarie-tat laboral en immigrants i sobre els possibles efectes en la seva salut. Aquest estudi qualitatiu té com a objectiu descriure les dimensions específiques de la precarietat la-boral en immigrants i el seu impacte sobre la salut. Els resultats revelen que la precarie-tat dels immigrants comparteix moltes característiques amb la dels treballadors es-panyols, però l’estudi introdueix alguns matisos i inclou el temps de treball com una nova dimensió. Alguns problemes de salut descrits es poden relacionar amb elements de la precarietat. Van ser agrupats en problemes de salut general, mals hàbits en salut i factors psicosocials. Les intervencions s’haurien de dirigir a assegurar els mecanismes que augmentin el poder i garanteixin els drets laborals dels immigrants.

Paraules clau: precarietat laboral, condicions d’ocupació, immigració, salut perce-buda.


64

1. Introducció

En les últimes tres dècades, el procés de «globalització» ha propiciat nous patrons de desenvolupament en les relacions econòmiques en l’àmbit mundial, que no només s’han traduït en una nova organització del treball i canvis generals en la producció sinó que, a la vegada, han modificat les relacions de poder entre el capital i el treball.2 Com a conseqüència d’aquesta profunda reorganització social i econòmica, la deno-minada flexibilització s’ha convertit en una de les característiques dominants del mer-cat laboral que ha tingut diversos efectes negatius per als treballadors.3 La flexibilitat contractual promou la proliferació de «noves formes» d’ocupació en substitució de l’ocupació estàndard, és a dir, la que es realitza a temps complet, durant tot l’any, de durada indefinida i amb beneficis socials.4 El conjunt d’aquestes noves formes d’ocu-pació posseeix certes característiques comunes: totes comporten un augment en la capacitat de disciplinar les forces de treball i una reducció en la capacitat de promoció laboral. Alhora, aquestes noves formes fan que la línia que separa l’ocupació de l’atur sigui cada vegada més borrosa, ja que amb molta freqüència els treballadors passen d’estar empleats a aturats, successivament o alternativament.5 En aquest context, sor-geix la precarietat laboral que ha comportat canvis profunds en l’ocupació, que ha transformat les relacions de reproducció social i les relacions en l’àmbit de la produc-ció i ha augmentat a la vegada la vulnerabilitat dels treballadors.6

La precarietat laboral ha estat estudiada principalment des d’una perspectiva sociològica, sense arribar a un consens a l’hora de definir-la. La tasca desenvolupada en els últims anys pel Grup de Desigualtats en Salut (GREDS) al Centre d’Investigació en Salut Laboral (CISAL) ha posat en pràctica un programa d’investigació que ha per-mès definir les característiques generals de la precarietat laboral i la seva relació amb la salut. Sota aquest marc, la precarietat laboral ha estat concebuda com un cons-tructe multidimensional compost per sis dimensions (taula 1): inestabilitat de l’ocu-pació; apoderament; vulnerabilitat; nivell salarial; beneficis socials i capacitat d’exer-cir drets:7

2. Cerón, 2002. Sassen, 1988.3. Cano, 1998.4. Rodgers, 1992.5. Amable; Benach; González, 2001.6. Rodgers, 1992. Benach; Amable; Muntaner; Benavides, 2002.7. Amable, 2006.

65

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Taula 1. Dimensions de la precarietat laboral per treballadors espanyols

Dimensions Definició

Inestabilitat de l’ocupació Es refereix als contractes temporals o de temps determinat. Quantitat de contractes o renovacions en un període determinat.

Apoderament Es refereix a les relacions institucionals, de protecció legal de la relació salarial, que preveuen la presència sindical i el nivell individual o col·lectiu de negociació sobre les condicions de treball.

Vulnerabilitat Es refereix al conjunt de relacions socials de poder, explícites o implícites, en l’àmbit de treball. Identifica situacions d’indefensió, d’abús, d’arbitrarietat, etc.

Nivell salarial Classifica els treballadors segons el grau de dependència econòmica en l’ocupació i el seu possible nivell de privació material.

Beneficis socials Són atorgats com a drets laborals derivats de la situació de protecció relativa a la Seguretat Social, assegurança d’atur, etc., que poden modificar o esmorteir l’efecte de la situació de precarietat.

Capacitat d’exercir drets Capacitat dels treballadors de defensar els seus drets en la pràctica. Permet identificar trets d’indefensió.

Font: Amable M., 2006, La precarietat laboral i el seu impacte en la salut. Un estudi de treballadors assalariats a Espanya.

Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra.

L’emergència de la precarietat laboral ha coincidit històricament amb l’augment dels fluxos migratoris de caràcter principalment econòmic. Els processos d’industrialit-zació als països emergents i les crisis econòmiques als països pobres van generar un excedent de mà d’obra, de qualificació desigual, que s’ha desplaçat cap a les econo-mies industrialitzades i ha produït enormes desigualtats.8 La precarietat laboral no afecta de la mateixa manera el conjunt de la força de treball, sinó que perjudica especialment certs grups vulnerables, entre els quals es troben les persones immigrades.9 Així, la precarietat està estretament relacionada amb els eixos de la desigualtat, que permeten explicar com les desigualtats socials es tradueixen en diversos nivells de salut.10

Els canvis en el mercat laboral i en l’organització del treball en les últimes tres dècades exigeixen repensar els models explicatius en la relació treball-salut sota el nou context econòmic. La literatura científica ha començat recentment a estudiar com les relacions laborals caracteritzades per la precarietat laboral poden impactar

8. Sassen, 1988.9. Rodgers, 1992. Crandford; Vosko, 2006.10. Amable, 2006. Benach; Muntaner, 2005.

66

de manera negativa sobre la salut dels treballadors.11 No obstant això, cap no analit-za la situació del col·lectiu immigrant. Benach i Muntaner (2009) (gràfic 1) han des-crit recentment un model teòric que explica les potencials relacions entre les condi-cions d’ocupació i les desigualtats en salut a través d’una sèrie de mecanismes com els hàbits, factors psicosocials i canvis fisiopatològics. Considera, a més, les possibles exposicions a factors de risc, derivades de les condicions de treball i factors estructu-rals com les no equitats econòmiques i la possible privació material, el grau de suport de les xarxes socials i el sistema sanitari. Aquest model ens guiarà en la descripció de la relació entre la precarietat laboral i la salut dels treballadors immigrants.

L’evidència disponible resulta escassa i no permet entendre, amb la profunditat suficient, la relació entre els factors estructurals que configuren la precarietat laboral i la seva relació amb la salut dels treballadors. Encara menor és l’evidència disponible que analitzi específicament la situació dels treballadors immigrants. El present treball proposa conèixer les característiques i dimensions de la precarietat laboral en immi-grants a Espanya i analitzar la relació que té amb la salut d’aquests treballadors.

Gràfic 1. Model teòric sobre les condicions d’ocupació i les desigualtats en salut

Condicionsd’ocupació

Ocupació estàndard Atur

Precarietat laboral Ocupació informal

Treball infantil Esclavitud i treball

forçat

Condicions detreball

Exposicions ifactors de risc

Riscos físics i químics

Ergonòmics Psicosocials

Privació materiali iniquitats

econòmiques

Factors psicosocials

Xarxes socials ifamiliars

Sistema sanitari

Comportaments relacionats amb

la salut

Canvis fisiopatològics

Inequitatsalut

Influx a diversos nivellsMútua influènciaInfluència Interacció o buffering

Font: Benach J., Muntaner C., Solar O., Santana V., Quinlan M., & the Emconet Network 2009, Employment, work, and health Inequalities: A Global Perspective.

11. Clarhe; Lewchuk; King, 2003, Lewchuk; Wolf; King; Polanyi, 2003. Lewchuk; Wolff; King; Polanyi, 2006. Polanyi; Tompa, 2004.

67

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

2. Metodologia

Disseny

Es va realitzar un estudi qualitatiu fenomenològic amb dues orientacions en l’anàlisi: la inducció analítica i la teoria fonamentada (Grounded Theory).12 El treball es va de-senvolupar entre els mesos de setembre de 2007 a març de 2008.

L’àrea d’estudi van ser quatre ciutats d’Espanya: Madrid, València, Alacant i Bar-celona. Aquestes ciutats es caracteritzen per l’elevada presència de persones immi-grades entre la seva població.13

Mostra

La població d’estudi estava constituïda pels treballadors immigrants, basada en la definició legal a Espanya, que estableix que tots els treballadors immigrants són aquells que no són ciutadans de la Unió Europea (UE), no pertanyen a l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu o la Confederació Suïssa i no són treballadors fronterers o per temporades. No es van considerar treballadors immigrants els diplomàtics, els alts càrrecs d’empreses i administració pública, els artistes, els investigadors, els do-cents i els experts amb contractes específics i de curta durada.14

Es va dissenyar una mostra teòrica,15 a partir de la definició legal i els criteris basats en la revisió de la literatura científica. Els criteris de selecció establerts van ser els següents: la nacionalitat, el sexe i la situació legal a Espanya, buscant-ne la màxi-ma variació segons l’ocupació i l’edat. Els criteris d’inclusió utilitzats van ser els se-güents:

• Haver residit a Espanya almenys un any.• Tenir una experiència laboral a Espanya de, com a mínim, tres mesos en total.

12. Trinidad Requena; Carrero Planes; Soriano Miras, 2006.13. Observatorio Permanente de la Inmigración, 2007.14. BOE 174/2001. Reial Decret 4/2001, de 20 de juliol. Reglament d‘execució de la Llei Orgà-

nica 4/2000, d‘11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració so-cial, reformada per la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre, 2001. BOE. Reial Decret 203/1995, de 10 de febrer. Modificació del reglament d‘aplicació de la llei 5/1984, de 26 de març, reguladora del dret d‘asil i de la condició de refugi, modificada per la Llei 9/1994 de maig. 52. 2-3-1995. BOE. Reial Decret 864/2001, de 20 de juliol. Reglament d‘execució de la Llei Orgànica 4/2000, d‘11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre. 2001, 174, 26552-26603. 21-7-2001. BOE. Reial Decret 178/8/2003, de 14 de febrer. Reglament d‘execució de la Llei Orgànica 4/2000, d‘11 de gener, so-bre entrada i permanència a Espanya de nacionals d‘estats membres de la Unió Europea i dels altres estats part en l‘acord sobre l‘Espai Econòmic Europeu. 46, 7397-7402. 22-2-2003.

15. Patton, 1990.

68

• Tenir entre 16-65 anys. • No ser cònjuge d’un espanyol. • Dominar el castellà (expressió oral i comprensió).

En el transcurs del treball de camp, alguns dels criteris establerts van resultar restrictius per accedir a la mostra, fet pel qual es va decidir flexibilitzar-los. El temps de residència, especialment entre els irregulars, solia ser menor a l’establert a priori (un any), per la qual cosa es va exigir que tinguessin una experiència laboral d’al-menys tres mesos. Aquesta decisió va suposar flexibilitzar el criteri de l’idioma, ja que alguns dels participants no podien expressar-se en castellà; per aquest motiu, es va incorporar un intèrpret durant les entrevistes.

La mostra final de treballadors va quedar constituïda per 129 treballadors immi-grants procedents de Romania (44), el Marroc (39), l’Equador (25) i Colòmbia (21). La distribució per sexe va ser composta per dones (65) i homes (64). Els treballadors regulars (85) gairebé van duplicar els treballadors en situació irregular (44).

Recollida de la informació

Es van realitzar entrevistes individuals i grups focals, la durada de les quals va oscil-lar entre 40 i 90 minuts, i van ser gravades en àudio per a la seva posterior transcrip-ció literal. Es va utilitzar un guió de temes que indagava sobre el procés migratori, la situació laboral a Espanya, la percepció de salut o les condicions de treball, entre altres. Els grups focals van ser segmentats per nacionalitat, sexe i situació legal a Espanya.16

La convocatòria es va realitzar a través de diverses estratègies: contactes amb organitzacions que treballen amb persones immigrants,17 bola de neu, anuncis a la via pública, etc.

Anàlisi

En la primera part es va utilitzar la inducció analítica,18 el propòsit de la qual és revisar les teories prèvies aplicades a un conjunt de dades disponibles sobre un fenomen particular. En aquest cas, es parteix del marc teòric definit per Amable (2006) per a treballadors assalariats espanyols, amb l’objectiu d’identificar les dimensions de la precarietat laboral en els immigrants i comprovar si aquest model s’ajustava al col-

16. Vázquez; Da Silva; Mogollón; Fernández Sanmamed; Delgado; Vargas, 2006. Fernández Sanmamed; Calderón, 2003. García Calvente, Mateo Rodríguez, 2000. Kitzinger, 1995.

17. García; López Jacob; Agudelo-Suárez; Ruiz-Frutos; Ahonen; Porthé, 2008.18. Bloor; Frankland; Tomas; Robson, 2002.

69

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

lectiu de treballadors immigrants. En la segona part, es va utilitzar el mètode de la teoria fonamentada19 per descriure les possibles repercussions de la precarietat labo-ral sobre la salut de les persones immigrants.

Per al procés d’anàlisi, les dades van ser segmentades a partir dels grups d’infor-mants: treballadors regulars i irregulars, dones i homes, de les quatre nacionalitats analitzades. Es van realitzar lectures repetides de les transcripcions sobre el material produït per les entrevistes i els grups focals, i es van identificar aquells fragments més significatius, als quals, posteriorment, es va atribuir un codi descriptiu. A continua-ció, es van classificar els continguts de cada entrevista i grup, es van agrupar els fragments similars i es van crear les categories. L’última fase va correspondre a la descripció i interpretació dels resultats. L’anàlisi es va realitzar utilitzant el programa-ri ATLAS-ti. 05 com a eina de suport.

Qualitat de les dades i aspectes ètics

Per assegurar la qualitat de les dades i les seves conclusions, es van utilitzar diverses estratègies de triangulació.20 Cada informant va expressar el seu consentiment oral i escrit. Alguns informants van ser retribuïts econòmicament.

3. Resultats

La descripció dels resultats s’organitzarà en dos apartats: la primera part, descriu- rà les dimensions de la precarietat laboral específiques dels treballadors immigrants (taula 2) i la segona, els problemes de salut percebuts pels treballadors im-migrants (taula 3).

Taula 2. Percepció dels informants sobre les dimensions de la precarietat laboral

Dimensions Textos extrets de les entrevistes amb els informants

Inestabilitat de l’ocupació

a) «Els que són fixos, tots són espanyols. Perquè els fixos, gairebé tots són espanyols. I els que són temporals, doncs marroquins, argentins, equatorians [...].» (E. Home en situació regular, Marroc.)

«Amb el contracte, ja ho saps [...] Però, com que ara no pots agafar res, no pots fer res [...].» (E. Home en situació irregular, Marroc.)

19. Miles; Huberman, 1994.20. Patton, 1990; Denzin; Lincoln, 1994.

70

Apoderament b) «Jo crec que s’abusa de vegades de la gent immigrant, perquè desconeixen el sistema.» (E. Dona en situació regular, Marroc.)

c) «Jo mai no tinc problemes amb les persones amb les quals treballo [...] Quan treballes en un lloc amb més tranquil·litat, és millor que fer-ho per més diners.» (E. Dona en situació regular, Marroc.)

Vulnerabilitat d) «Jo em considero un esclau modern [...] Considero que el que fem els estrangers, no solament a Espanya, sinó en aquests països d’Europa és contribuir al desenvolupament d’una esclavitud moderna [...].» (E. Home en situació regular, Colòmbia.)

e) «Pel fet que un està sense papers ja té totes les de perdre [...].» (GF. Homes en situació irregular, Equador.)

Nivell salarial f) «[...] Però se n’aprofiten perquè ella és estrangera [...] i li paguen menys que als altres [...].» (E. Dona en situació regular, Marroc.)

g) «Com quan van arribar romanesos nous que no es queixaven per res [...] [cita el seu cap] “per què pagar-los 70 euros quan podem pagar-ne 35 a dues persones?”, que els surt més barat [...].» (GF. Homes en situació regular, Romania.)

Beneficis socials i capacitat d’exercir drets

h) «[...] Tenim els papers i no volen pagar-nos la Seguretat Social [...] els dic [als empresaris] “Miri, pagui’m la Seguretat Social: la meitat jo i la meitat vostè” [...] però no volen pagar-me-la [...].» (GF. Dones en situació regular, Equador.)

i) «Jo no dic que no tinguem drets, però quan tornes et fan fora [...] El meu cap diu: “No hi tens dret, a l’hostaleria, mira aquí no tens dret a estar malalta [...].» (GF. Dones en situació regular, Romania.)

Temps de treball

j) «Ells [els caps], de vegades, miren la quantitat més que la qualitat. Llavors, has de treure molta feina [...] Però és que a ells els interessa la quantitat més que la qualitat.» (E. Home en situació regular, Marroc.)

k) «Doncs un abús, un que no té papers [...] ha de treballar més hores [...] Em pagaven com si estigués treballant vuit hores, o nou [...] Jo treballava de vegades onze hores, dotze hores.» (GF. Homes en situació irregular, Equador.)

E: entrevistes individuals; GF: grups focals.

71

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Taula 3. Problemes de salut percebuts pels treballadors immigrants

Problemes percebuts

Textos extrets de les entrevistes amb els informants

Salut general

a) «Algunes coses m’afecten... Tinc pensaments horribles [...] No sóc feliç per moltes coses personals [...] Després hi ha la depressió, des que vaig arribar aquí he passat per períodes en què he estat molt deprimida» (Dona en situació regular, Colòmbia.)

b) «Jo necessito treballar. A més de necessitar els diners, ja no puc estar desocupada. No puc, no puc. Estic malament, em poso malalta.» (Dona en situació regular, Marroc.)

c) «Jo volia sortir un moment a fora, al balcó [...] prendre aire, i em venia una angoixa de voler llençar-me, de córrer, d’anar-me’n, sí [...] La feina m’està matant [...].» (GF. Dones en situació regular, Equador.)

d) «Estabilitzats no estan [els irregulars], dins la societat, no estan acceptats, diguem això; [...] la gent irregular que sofreix, sofreix una mica més que la gent regular [...].» (E. Home en situació irregular, Marroc.)

Hàbits i conductes en salut

e) «Tenia el Voltaren, tenia el Nolotil en ampolles... No saps la quantitat de medicina que em comprava [...], si em feia mal l’ull, ho havia de prendre i ja està. I continuar treballant.» (E. Dona en situació regular, Marroc.)

f) «[...] S’emborratxen [els seus compatriotes] des del divendres, moltes vegades fins al dilluns al matí [...] Com que estan tan sols només troben refugi en la beguda.» (E. Home en situació regular, Colòmbia.)

Problemes relacionats amb la salut

g) «[...] A l’altra feina sí, perquè era molt més gran el bar i jo tenia tota la responsabilitat, llavors estava una mica estressada [...] M’ho vaig prendre tot molt seriosament i em vaig estressar [...].» (Dona en situació regular, Colòmbia.)

h) «[...] Un noi que jo conec deia que no es trobava bé, no es trobava bé, però [els caps] no el deixaven marxar [...] I un altre que conec va caure a la feina i es va trencar dues costelles, però no el van deixar marxar [...].» (GF. Homes en situació regular, Romania.)

i) «Però com, és clar que has de tenir depressió si has de treure calces de sota el llit [...] Arribes i fas una feina tan mecànica, planxar roba... No et dóna satisfacció realment.» (GF. Dones en situació regular, Romania.)


j) «He vingut com a metgessa a Espanya, però aquí tot està confós, t’agafen com a interna en una casa per cuidar una persona gran.» (GF. Dones en situació regular, Romania.)

k) «Estàs sacrificant la teva salut, almenys que sigui per alguna cosa [...] A part d’això que no et reconeguin bé el que tu treballes. [...] No solament un esforç, sinó estar hores i hores en una feina en què no et reconeguin el que estàs treballant.» (GF. Homes en situació regular, Equador.)

E.: entrevistes individuals; GF.: grups focals.

72

3.1. Dimensions de la precarietat laboral en treballadors immigrants


La inestabilitat laboral va ser relacionada amb la utilització de contractes temporals, amb irregularitats a l’hora de la contractació i, en el cas de les persones en situació administrativa irregular, amb l’absència de contractes. Entre els treballadors irregu-lars, l’estabilitat de l’ocupació depèn en gran mesura de l’arbitrarietat dels seus caps; és per això que la sola possibilitat de tenir un contracte laboral de qualsevol tipus, fins i tot el temporal, és percebuda com una garantia d’estabilitat, seguretat i millors condicions laborals (taula 2a) i al mateix temps com una possibilitat de regularitzar la seva situació legal a Espanya.

Apoderament

Els treballadors immigrants desconeixen els seus drets legals. Molts perceben que no disposar d’informació suficient els situa en una posició feble per a la negociació col-lectiva. Consideren que els empresaris s’aprofiten del seu desconeixement sobre la legislació a Espanya (taula 2b).

Les condicions d’ocupació es defineixen amb freqüència de manera unilateral per part de l’empresari. En alguns casos, els homes van comentar que van poder ne-gociar algunes condicions, com el salari. No obstant això, la majoria de les dones prioritzen les «bones relacions» amb els seus caps abans que les millors condicions laborals, per la qual cosa prefereixen evitar els problemes o tensions que es podrien derivar de la negociació (taula 2c).

D’altra banda, la majoria dels informants van referir que no participaven en sin-dicats, en part per desconeixement, però també per la percepció negativa que en tenen als seus països d’origen. En el cas de les persones en situació administrativa ir-regular, perceben que «no tenir papers» els impedeix participar en els sindicats.

Vulnerabilitat

La percepció de vulnerabilitat es presenta de manera una mica diferent al model de precarietat original. Les persones immigrants perceben que l’arbitrarietat i les situa-cions d’abús a les quals estan exposats es deuen en gran mesura al fet de ser persones immigrades. Fins i tot, en algun cas es consideren els «esclaus moderns» i perceben que moltes vegades les reivindicacions no tenen sentit, ja que senten que poden ser fàcilment reemplaçats (taula 2d).

Els informants van assenyalar també que els empresaris d’origen immigrant contracten treballadors immigrants com una manera de reduir costos i generalment

73

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

sota condicions d’explotació. Les persones en situació administrativa irregular perce-ben que la seva situació legal els situa en posició de més vulnerabilitat respecte als seus companys (taula 2e).

Nivell salarial

La majoria dels informants refereix que els seus ingressos són insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques i, en alguns casos, valoren els ingressos a partir de la seva necessitat d’estalviar i enviar diners al país d’origen. En general, perceben que els seus ingressos són més baixos que els dels espanyols i consideren que represen-ten una «mà d’obra barata» (taula 2f).

La presència dels col·lectius que van arribar més recentment o bé la dels immi-grants en situació administrativa irregular, és percebuda com una amenaça per a la resta dels treballadors, ja que, per la seva situació de necessitat, estan disposats a acceptar salaris més baixos i pitjors condicions laborals (taula 2g).

Beneficis socials i capacitat d’exercir drets

Perceben que els contractes temporals que tenen la majoria dels informants no pre-veuen la presència de beneficis socials. Molts dels informants comenten que els em-presaris es neguen a fer les aportacions a la Seguretat Social i, com que en molts ca-sos desconeixen la legislació espanyola, no estan al corrent de l’obligatorietat dels empresaris de realitzar aquestes contribucions (taula 2h).

A més, la capacitat d’exercir els seus drets està condicionada pel seu temor a perdre l’ocupació o a reduir les possibilitats de renovació. Les persones en situació irregular no tenen en compte tampoc aquests beneficis, per tant queden totalment desprotegits (taula 2i).

Temps de treball

El temps de treball s’afegeix al model original de precarietat. Sorgeix com una di-mensió nova a partir del discurs dels informants que van esmentar jornades laborals d’entre 10 i 14 hores diàries i amb escassos dies per descansar. Van descriure també la incertesa respecte a l’horari i a la quantitat d’hores de feina. Perceben que el ritme i la càrrega de treball són accelerats, i consideren que els seus caps valoren més la quantitat de feina que realitzen que la qualitat (Taula 2j).

Per a les persones en situació administrativa irregular, les condicions són similars, tot i que perceben que per la seva situació legal estan més exposats a jornades més llargues, sense dies de descans, i a una major arbitrarietat del seus superiors (taula 2k).

74

3.2. Descripció dels problemes de salut percebuts pels treballadors immigrants

Salut general

La majoria dels informants va esmentar bona salut i generalment responien de ma-nera positiva quan es demanava pel seu estat de salut.

Entre els problemes de salut general percebuts van incloure aspectes relacionats amb la salut física, com mal de panxa, pèrdua de pes o problemes musculoesquelè-tics. Aquests últims es van atribuïts a l’esforç físic derivat de les elevades demandes i al tipus de feina que realitzen. D’altra banda, es van referir a diversos aspectes rela-cionats amb la salut mental, com tristesa, nervis, ansietat i, en menor mesura, senti-ments de depressió, atribuïts en part a la situació laboral, però també al tipus de tasques que fan o la incertesa per la seva ocupació (taula 3a).

Amb certa freqüència, els informants van comentar dificultats per descansar o dormir a causa de la preocupació constant que els genera la incertesa sobre la seva ocupació, la por a quedar-se sense feina i la seva situació a Espanya, especialment preocupant per les persones immigrants en situació irregular (taula 3b).

Les dones del servei domèstic i els treballadors en situació irregular van destacar per ser els grups que tenen pitjor salut mental. Les dones del servei domèstic en rè-gim d’internes, en alguns casos, van manifestar, fins i tot, idees suïcides. Aquesta si-tuació va ser atribuïda, en part, a les elevades demandes a les quals estan exposades, ja que generalment fan diversos rols alhora (cuidadores, infermeres, neteja), i també a la insatisfacció que els genera les tasques que duen a terme i a l’impacte psicològic que comporta l’aïllament que perceben (taula 3c).

En el cas de les persones en situació administrativa irregular, el seu estatus legal és percebut com un factor més que afegeix incertesa i preocupació a la seva situació. Com a conseqüència, alguns casos es van referir a «pensaments constants» que els impedeixen dormir o descansar. Al mateix temps, no tenir papers afegeix majors di-ficultats a la vida quotidiana, no només per trobar ocupació, sinó també per accedir a un habitatge, a ajudes socials, etc. És per això que, en alguns casos, els que estan en situació irregular han esmentat el «patiment» que implica ser irregular, sentiment que descriu les dificultats que la seva situació legal comporta (taula 3d).

Hàbits i conductes en salut

En alguns casos, els informants van reportar hàbits poc saludables, com el consum d’alcohol i medicaments. En aquest sentit, es van observar diferències de gènere. Entre algunes dones, el consum de medicaments s’utilitzava com a estratègia per continuar treballant i també per relaxar-se. En menor mesura, algunes consumien «pastilles» per afrontar els sentiments de tristesa derivats de les seves condicions de vida (taula 3e).

75

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

En el cas dels homes, alguns entrevistats van mencionar el consum d’alcohol com una manera d’evitar el sentiment de solitud que perceben les persones immi-grades. Només en un dels casos, un home en situació irregular va reportar també consum de drogues (taula 3f).


Alguns dels problemes percebuts pels informants, si bé es troben relacionats amb la salut, no constitueixen efectes directes en la salut. No obstant això, a llarg termini podrien repercutir negativament o provocar danys en la seva salut.

Per exemple, un dels problemes més esmentats pels informants va ser l’estrès derivat del seu treball i atribuït principalment a les elevades demandes. Alguns per-cebien que la càrrega i el ritme de treball resultaven estressants, no només per l’im-pacte físic que comporten, sinó també perquè dificulten compatibilitzar la vida fami-liar i social (taula 3g).

En altres casos, van comentar els obstacles que troben per sol·licitar la baixa per malaltia quan la necessiten, ja que els empresaris els neguen aquest dret. Com a conseqüència, la majoria continua treballant encara que estiguin malalts o fins i tot després d’haver tingut un accident o lesió (taula 3h).

La insatisfacció laboral va ser un altre tema mencionat pels informants, encara que es van observar opinions diverses. Alguns van comentar que, a mesura que van adquirint habilitat amb la tasca, la seva satisfacció va augmentant. No obstant això, la majoria comentava que el tipus de tasca que duen a terme els genera insatisfacció (taula 3i).


Gran part dels informants comenten que les expectatives prèvies a l’arribada a Espa-nya no s’han complert. Esperaven obtenir ocupacions amb més bones condicions i salaris. No obstant això, perceben que estan exposats a llargues hores de feina, altes demandes i salaris que no cobreixen les seves necessitats bàsiques. En concret, els informants amb un nivell educatiu més elevat esperaven tenir la possibilitat d’exercir la seva professió. No obstant això, la majoria té problemes per trobar una ocupació d’acord amb el seu nivell o bé perquè se’ls reconeguin les seves titulacions. Com a conseqüència, molts perceben que estan sobrequalificats per a les tasques que rea-litzen (taula 3j).

D’altra banda, juntament amb les expectatives no complertes i la sobrequalifica-ció que perceben, assenyalen l’absència de reconeixement per part dels seus caps. La majoria dels informants percep que l’esforç que inverteix en la seva feina no és valo-rat pels seus caps (taula 3k).

76

4. Discussió

Dimensions de la precarietat laboral en treballadors immigrants

Les dimensions de la precarietat laboral descrites pels immigrants comparteixen mol-tes de les característiques definides pels treballadors espanyols. No obstant això, la precarietat percebuda per les persones immigrades resulta més intensa i estesa que entre els treballadors espanyols. En el cas dels treballadors irregulars, l’experiència de la precarietat es podria caracteritzar en el que proposem com a «precarietat extre-ma». En la taula 4, es presenten les principals diferències a partir de la idea de la precarietat extrema com a proposta per ampliar el model conceptual existent.

Segons les bases de dades oficials, els treballadors immigrants es troben en des-avantatge quant a la inestabilitat de l’ocupació: el 54,8 % dels treballadors immi-grants tenen contractes temporals, en contraposició al 27,8 % dels treballadors es-panyols.21 D’altra banda, el predomini dels contractes temporals i la informalitat dels acords dificulta que les relacions entre treballadors immigrants i empresaris siguin significatives, cosa que podria exposar-los a una vulnerabilitat més gran.

Com a conseqüència de la vulnerabilitat sorgeixen sentiments associats a la per-cepció d’indefensió, descrits tant per treballadors espanyols com per treballadors im-migrants.22 Tot i que els treballadors immigrants hi afegeixen un altre element, ja que perceben que el fet de ser immigrant habilita els empresaris a cometre abusos. La posició social entesa com a producte de les diferències generades a partir de relacions socials desiguals assigna als immigrants un «estatus d’immigrant»23 que, combinat amb un nivell socioeconòmic baix, els situa en els estrats més baixos. Podríem afirmar que en aquests treballadors té lloc una «acumulació de factors de vulnerabilitat»24 a través dels quals es justifiquen situacions de discriminació i desigualtat.

L’absència d’informació sobre els seus drets legals els situa, també, en una situa-ció de més indefensió i menys poder per a la negociació. A més, els col·loca en una precarietat particular quant als drets laborals i a la seva capacitat d’exercir-los, ja que desconeixen els drets que els corresponen.25

Els sindicats tenen la funció d’equilibrar el poder desigual intrínsec de la relació assalariada a través de la protecció i la promoció dels drets dels treballadors i de la millora de les seves condicions laborals. A Espanya, la cultura sindical és molt baixa, al voltant del 16 % dels treballadors estan afiliats26 i en els treballadors autòctons, a més, la temporalitat es percep com una amenaça i un signe de debilitament per a la

21. Instituto Nacional de Estadística, 2008.22. Amable, 2006.23. Cranford; Vosko, 2006. Menéndez; Benach; Vogel, 2008.24. Subirats, 2004.25. International Labour Office, 2004.26. Menéndez; Benach; Vogel, 2008. Benavides; Castejón; Benach; Moncada, 1998.

77

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

negociació col·lectiva.27 Per als treballadors immigrants, els sindicats no són conside-rats com un recurs de protecció ni com una eina d’apoderament.

La dimensió del temps de treball ha sorgit com un nou element que requereix ser investigat amb més detall. La percepció dels informants sobre el ritme de treball coin-cideix amb un augment consistent en els nivells d’intensitat percebuda a la Unió Euro-pea-15 en els últims 15 anys.28 Un dels aspectes més rellevants de considerar el temps de treball com a part del model de precarietat laboral és que suposa la intensificació de la càrrega de treball, condició que es podria atribuir a l’organització del treball. A més, podria estar indicant condicions d’explotació i abús d’aquest col·lectiu.

Taula 4. Comparació de la precarietat laboral en treballadors assalariats espanyols i treballadors immigrants

Dimensió Assalariats espanyols

Treballadors immigrants regulars

Treballadors immigrants irregulars


Moderada/alta. Molt alta. Extrema.

Apoderament Moderat.Escàs poder.

Baix.Molt baix poder.

Mol baix.Absència de poder.

Vulnerabilitat Alta. Molt alta. Extrema.

Nivell salarial Suficient. Escàs. Pobresa/marginalitat.

Beneficis socials Presència de drets limitats per la temporalitat.

Presència de drets limitats per temporalitat i amb irregularitats.

Absència total de drets.

Capacitat d’exercir drets laborals

Moderada i valorant les seves repercussions.

Baixa i valorant les seves repercussions.

Absència total de l’exercici de drets.

Temps de treball No s’hi aplica. Intensificació i càrrega de treball de manera abusiva.

Intensificació i càrrega de treball en forma d’explotació.

Relació de la precarietat laboral sobre la salut dels treballadors immigrants

Per descriure la relació de la precarietat laboral amb la salut dels immigrants, hem partit dels problemes de salut percebuts i els hem relacionat amb les diverses dimen-sions de la precarietat. Aquest treball interpretatiu està resumit en la taula 5 i pretén evidenciar aquesta relació.

27. Amable, 2006.28. European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions, 2007.

78

Entre els problemes de salut percebuts, cal destacar els relacionats amb la salut mental, especialment els referits a les preocupacions i la incertesa sobre el futur de l’ocupació i els seus ingressos, juntament amb la impossibilitat de planificar el futur. Aquests resultats coincideixen amb el descrit per la literatura, que assenyala la rela-ció de la inestabilitat amb l’augment de morbiditat psiquiàtrica, pitjor salut percebuda,29 estrès psicològic i major prevalença de malalties cròniques.30

Respecte als hàbits i les conductes en salut es van observar diferències de gène-re: les dones van reportar consum de medicaments, i els homes, consum d’alcohol. Aquests comportaments evidencien l’absència de poder per exercir els seus drets, com una altra característica de la precarietat laboral derivada de la inestabilitat de la seva situació laboral. Els hàbits de salut i els factors psicosocials permeten predir pos-sibles efectes en salut, encara que aquests estan intervinguts per determinants so-cials que es corresponen amb la posició social que el gènere assigna.31 D’altra banda, el consum d’alcohol també ha estat descrit com una estratègia per escapar dels sen-timents de depressió i rebuig.32 El consum d’alcohol ha estat relacionat amb aug-ment dels nivells d’ansietat, que a vegades és utilitzat com a estratègia per afrontar l’estrès derivat de les condicions econòmiques, socials i psicològiques.33

Entre els problemes relacionats amb la salut, l’estrès va resultar un dels problemes a què més es referien, atribuït a la càrrega de treball i a les dificultats per comptabilitzar la vida social. La precarietat laboral ha estat associada a nivells elevats d’estrès34 a cau-sa d’un baix control sobre la feina, el salari, l’àmbit35 i el temps de treball.36

Un altre aspecte destacat va ser el presentisme (és el contrari a l’absentisme) que caracteritza aquests treballadors a causa de les dificultats a les quals s’enfronten per poder obtenir la baixa laboral, perquè els seus caps els neguen aquest dret. Això re-vela el control directe que els empresaris tenen sobre els treballadors i la seva absèn-cia d’apoderament, pel fet que les condicions es decideixen de manera unilateral i individualment per l’empresari. La capacitat d’exercir drets es troba estretament rela-cionada amb el grau de vulnerabilitat percebuda. L’evidència trobada assenyala que alguns treballadors, per temor a perdre l’ocupació o no ser renovats, eviten els con-flictes que podrien posar en perill la seva ocupació.37

Els factors psicosocials i la sobrequalificació percebuda per una gran proporció dels informants han estat assenyalats per l’evidència científica com a factors de risc, mentre que els treballadors que no assoleixen trobar una ocupació d’acord amb la

29. Ferrie, 2002.30. Virtanen; Vahtera; Kivimäki, 2002.31. Denton; Prus; Walters, 2204.32. Bennett, 1987.33. Akhavan; Bildt; Franzén; Wamala, 2004; Finch; Catalano; Novaco; Vega, 2003.34. Clarke; Lewchuk; King, 2003.35. Lewchuk; Wolff; King; Polanyi, 2003.36. Porthé; Ahonen; Vázquez; Pope; Agudelo; García, 2008.37. Clarke; Lewchuk; King, 2003. Virtanen; Kivimäki; Joensuu; Virtanen; Eloviano; Vahtera, 2005.

79

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

seva qualificació posseeixen menys control sobre la situació i una capacitat de decisió més baixa que pot conduir-los a la passivitat, a la percepció negativa, a reduir la con-fiança i fins i tot a la depressió.38 Tots aquests factors podrien, a la vegada, contribuir al declivi de l’estat de salut quan arriben al país d’acollida.39

És necessari assenyalar que alguns dels factors analitzats en aquest estudi exce-deixen l’àmbit laboral i es corresponen millor amb aspectes del que proposem ano-menar «precarietat social». Aquest col·lectiu de treballadors es caracteritza per pos-seir un habitatge i una alimentació precària, absència de xarxa social de suport i incertesa per la seva situació administrativa a Espanya. La pobresa que caracteritza en molts casos els treballadors immigrants és un altre factor que podria danyar la seva salut i conduir-los a la marginació i l’exclusió social.40 La situació de precarietat laboral en els immigrants els exposa a una integració social igualment precària.

Taula 5. Relació entre les dimensions de la precarietat laboral i la salut percebuda en les persones immigrants

Descripció problema salut

Atribuït a: Relació amb dimensió de precarietat laboral

Problemes de salut percebuts

Salut física

Problemes musculoesquelètics.

Esforç físic. -

Pèrdua de pes, dolor d’estómac, alimentació deficient.

Horari de feina i ritme de treball.

Absència d’apoderament: definició de l’horari de feina.

Salut mental

Sentiments de depressió, tristesa, nervis.

Situació laboral i feina.

Vulnerabilitat.

Problemes de somni i de descans.

Preocupació, incertesa pel futur i atur.

Inestabilitat-temporalitat.

Patiment. Per situació irregular. Inestabilitat: incertesa Vulnerabilitat.

Hàbits / conductes en salut

Consum d’alcohol i medicaments.

Dones: continuar treballant, relaxar-se, evitar malestar i tristesa quotidiana.Homes: relacionat amb la solitud.

Inestabilitat-temporalitat. Incapacitat d’exercir els drets.

38. Akhavan; Bildt; Franzén; Wamala, 2004.39. Newbold, 2005. Asanin Dean; Wilson, 2008.40. Subirats, 2004.

80


Estrès Exigència i càrrega de feina.No tenir vida social.

Absència d’apoderament: definició de l’horari de feina.

Presentisme Els caps neguen la baixa laboral.

Absència d’apoderament. Vulnerabilitat: abusos i tracte injust. (In)capacitat exercir drets.

Insatisfacció laboral Adquirir habilitat en la tasca.(In)satisfacció per les tasques que realitzen.

-


Expectatives no acomplertes Impossibilitat d’exercir la seva professió. Guanyar més diners.

Nivell salarial.

Absència reconeixement Considerats font d’estrès.

Vulnerabilitat.

Sobrequalificació Dificultats per trobar llocs de treball d’acord amb la seva formació.

Vulnerabilitat: sota control i sense capacitat de decisió.

Finalment, cal destacar que el model de Benach i Muntaner (2009) ha permès explicar els diversos mecanismes que intervenen en les condicions d’ocupació i les desigualtats en salut. Basant-nos en aquest model, n’hem desenvolupat un altre (gràfic 2) que podria explicar la relació de la precarietat dels immigrants i els seus possibles efectes sobre la salut de manera detallada i específica per a aquest col-lectiu. Entre els factors que hi intervenen, hem afegit aquells problemes que es rela-cionen amb la salut però no són efectes concrets, com ara l’estrès o el presentisme. Al mateix temps, la posició social que ocupen els immigrants i el possible impacte que pot tenir la privació material en aquest col·lectiu resulten dos elements rellevants en l’anàlisi d’aquesta relació.

81

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Gràfic 2. Model final de les relacions de la precarietat laboral i la salut en treballadors immigrants

Mútua influènciaInfluència Influència a diversos nivells

Imm

igra

nts 1. Inestabilitat de

l’ocupació

2. Apoderament

3. Vulnerabilitat

4. Nivell salarial

5. Beneficis socials

6. Capacitat d’exercir drets

7. Temps de treball

Dimensions deprecarietat laboral

Condicionsde treballdolentes

Classe social,gènere, edat

Privació material

Hàbits iconductes

dolents

Factorspsicosocials

Problemesrelacionats

amb la salut

Efectessobre la

salut

Font: realitzat per Victoria Porthé, basat en el model de Benach i Muntaner et al., 2009.

5. Conclusions i recomanacions

El model de precarietat laboral en treballadors immigrants comparteix característi-ques amb el model de precarietat en treballadors espanyols, encara que hi ha mati-sos diferents en algunes de les seves dimensions (l’estatus d’immigrant en la dimen-sió de vulnerabilitat; l’absència de contracte de feina en la dimensió d’apoderament; la pobresa i marginació en la dimensió del nivell salarial, etc.). A més, el temps de treball és una dimensió addicional, que podria determinar no només la intensificació de la càrrega de treball, sinó també la utilització de la mà d’obra de manera intensi-va, l’explotació d’aquesta.

D’altra banda, cal destacar la diferència en la intensitat de la precarietat. La pre-carietat laboral en immigrants es percep en nivells molt elevats o fins i tot presenta aspectes relacionats amb les seves condicions de vida que van més enllà de l’àmbit laboral i que es podrien incloure en el que anomenaríem precarietat social.

Els resultats obtinguts revelen una relació complexa entre problemes de salut i mals hàbits de salut que repercuteixen de manera negativa en la salut de les perso-nes. Al mateix temps, els resultats assenyalen també altres problemes relacionats

82

amb la salut i els factors psicosocials, que es relacionen de manera més distal amb efectes negatius en la salut.

Des d’una perspectiva de salut pública, la magnitud d’aquest problema pot tenir una enorme repercussió, atesa l’elevada proporció de persones estrangeres que resi-deixen a Espanya.

Recomanacions

En l’àmbit de la recerca, cal aprofundir en l’anàlisi de la precarietat laboral i la seva relació amb la salut de les persones immigrades. Cal obtenir evidències suficients que permetin dissenyar polítiques efectives i prendre mesures adequades. En aquest sentit, caldria fer més estudis de tipus quantitatiu i qualitatiu per descriure la relació entre treball i salut, incorporant-hi també altres dimensions, com la nacionalitat, el gènere, l’ocupació, etc.

Cal elaborar polítiques que protegeixin i redueixin les desigualtats socials en els col·lectius especialment vulnerables, en aquest cas els immigrants, i promoure la seva protecció, participació política i accés a les ajudes socials bàsiques.

Les desigualtats de poder existents en les relacions laborals són determinants per a les desigualtats en salut. Cal dur a terme accions que permetin equilibrar el poder i que fomentin formes d’«ocupació justa» i «treball digne», tal com proposen la Xar-xa de Condicions d’Ocupació de l’OMS (EMCONET)41 i l’Organització Internacional del Treball.42

El treball i la salut són dos drets bàsics que haurien de ser garantits per l’Estat. S’han de millorar els sistemes d’informació perquè els treballadors coneguin els pos-sibles riscos i amenaces als quals es troben exposats en el seu àmbit de treball, com també els sistemes de vigilància i control de la salut en l’àmbit laboral.

És necessari desenvolupar campanyes de sensibilització que adverteixin sobre males condicions d’ocupació o condicions d’explotació i abús.

Cal sancionar aquells empresaris que utilitzen la força de treball més vulnerable com una estratègia per abaratir costos. Els sindicats poden contribuir en gran mesu-ra a protegir els treballadors més vulnerables i al mateix temps evitar l’augment de la força de treball en condicions de precarietat laboral.

6. Bibliografia

Agudelo-Suárez, A. A.; Gil-González, D.; Ronda-Pérez, E.; Porthé, V.; Paramio-Pérez, G.; García, A. M. et al. «Discrimination, Work and health in immigrant populations in Spain: A qualitative overview». Social Science & Medicine, 68, 2008, p. 1.866-1.874.

41. Benach; Muntaner; Solar; Santana; Quinlan, 2009.42. International Labour Organization, 2006.

83

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Akhavan, S.; Bildt, C.; Franzén, E.; Wamala, S. «Health in Relation to Unemployment and Sick Leave Among Immigrants in Sweeden From a Gender Perspective». Journal of Immigrant Health 6[3], 2004, p. 103-118.

Amable, M.; Benach, J.; González, S. «La precariedad laboral y su repercusión sobre la salud: conceptos y resultados preliminares de un estudio multimétodos». Arch Prev Riesgos Labor, 4(4), 2001, p. 169-184.

Amable, M. La precariedad laboral y su impacto en la salud. Un estudio de trabaja-dores asalariados en España. Universitat Pompeu Fabra, 2006.

Asanin Dean, J.; Wilson, K. «“Education? It is irrelevant to my job now. It makes me very depressed...” Exploring the health impacts of under/unemployment among highly skilled recent immigrants in Canada». Ethnicity & Health, 2008, p. 1-19.

Benach, J.; Amable, M.; Muntaner, C.; Benavides, F. G. «The consequences of flexi-ble work for health: are we looking at the right place?». Journal of Epidemiology Community Health, 56, 2002, p. 405-406.

Benach, J.; Muntaner, C. Aprender a mirar la salud. Cómo la desigualdad social daña nuestra salud. Barcelona: El Viejo Topo, 2005.

Benach, J.; Muntaner, C.; Solar, O.; Santana, V.; Quinlan, M. The Emconet Network. Employment, work, and health Inequalities: A Global Perspective, forthcoming. 2009.

Benavides, F. G.; Castejón, E.; Mira, M.; Benach, J.; Moncada, S. Glosario de prevención de riesgos laborales. Madrid: Masson, 1998.

Bennett, M. B. «Afro-American women, poverty and mental health: a social essay». Women Health, 12(3-4), 1987, p. 213-228.

Bloor, M.; Frankland, J.; Tomas, M.; Robson, K. Focus group in social research. Lon-dres: Sage, 2002.

BOE. Reial Decret 203/1995, de 10 de febrer. Modificació del reglament d’aplicació de la Llei 5/1984, de 26 de març, reguladora del dret d’asil i de la condició de refugi, modificada per la Llei 9/1994 de maig. 52. 2-3-1995.

BOE. Reial Decret 864/2001, de 20 de juliol. Reglament d’execució de la Llei Orgàni-ca 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desem-bre. 2001, 174, 26552-26603. 21-7-2001.

BOE 174/2001. Reial Decret 4/2001, de 20 de juliol. Reglament d’execució de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espa-nya i la seva integració social, reformada per Llei Orgànica 8/2000, de 22 de de-sembre, 2001.

BOE. Reial Decret 178/2003, de 14 de febrer. Reglament d’execució de la Llei Orgà-nica 4/2000, d’11 de gener, sobre entrada i permanència a Espanya de nacionals d’estats membres de la Unió Europea i dels altres estats part en l’acord sobre el Espai Econòmic Europeu. 46, 7397-7402. 22-2-2003.

Canales Cerón, A. El concepto de globalización en las ciencias sociales. A Arroyo Alejandre, J.; Canales Cerón, A.; Vargas Becerra, P. (eds.). El norte es de todos:

84

migración y trabajo en tiempos de globalización. Guadalajara: Universidad de Guadalajara, 2002, p. 23-64.

Cano Cano, E. «La lógica de la precariedad laboral: el caso de la industria valenciana del mueble». Cuadernos de Relaciones Laborales. Serv Publ UCM Madrid, 13, 1998, p. 207-227.

Clarke, M.; Lewchuk, W.; King, A. «’This just isn’t sustainable’: Precarious employ-ment, stress and worker’s health». International Journal of Law and Psychiatry, 30, 2003, p. 311-313.

Cranford, C.; Vosko, L. Conceptualizing precarious employment: Mapping wage work across social location and occupational context. A Vosko L. (ed.). Preca-rious employment. Understanding Labour Market Insecurity in Canada. Mon-treal: McGill-Queen’s University Press, 2006, p. 43-66.

Denton, M.; Prus, S.; Walters, V. «Gender differences in health: a Canadian study of the psychosocial, structural and behaviour determinants of health». Soc Sci Med, 58, 2004, p. 2.585-2.600.

Denzin, N. K.; Lincoln, Y. S. Handbook of qualitative research. Thousand Oaks, Cali-fòrnia: Sage Publications, 1994.

European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions. Fourth European Working Conditions Survey, 2007.

Fernández Sanmamed, M. J.; Calderón, C. Investigación cualitativa en Atención Pri-maria. Barcelona: Harcourt International, 2003, p. 23-48.

Ferrie, J. E. «Is job insecurity harmful to health?». JR Soc Med, 94, 2001, p. 71-76.Finch, B. K.; Catalano, R. C.; Novaco, R. W.; Vega, W. A. «Employment frustration

and alcohol abuse/dependence among labor migrants in California». J Immigr Health, 5(4), 2003, p. 181-186.

García, A. M.; López Jacob, M. J.; Agudelo-Suárez, A. A.; Ruiz-Frutos, C.; Ahonen, E. Q.; Porthé, V. et al. Condiciones de trabajo y salud en inmigrantes (proyecto IT-SAL): entrevistas a informantes clave. Gac Sanit, 2009; 23 (2), p. 91-98.

García Calvente, M. M.; Mateo Rodríguez, I. «El grupo focal como técnica de investi-gación cualitativa en salud: diseño y puesta en práctica». Atención Primaria, 25, 2000, p. 181-186.

Holt, J.; Gee, G.; Ryan, A.; Laflamme, D. «Self-reported discrimination and mental health status among African descendants, Mexican Americans, and other Lati-nos in the New Hampshire REACH 2010 Initiative: the added dimension of immi-gration». American Journal of Public Health, 96(10), 2006, p. 1821-1828.

Instituto Nacional de Estadística. Encuesta de población activa. 2n trimestre 2008. Instituto Nacional de Estadística (INE), 2008.

International Labour Office. Towards a fair for migrant workers in the global eco-nomy. Informe VI. Sessió 92. Ginebra: International Labour Office, 2004, p. 41-95.

International Labour Organization. Facts on Labour Migration. International Labour Organization (ILO). 2006.

85

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Kitzinger, J. «Qualitative Research: Introducing focus groups». BMJ, 311, 1995, p. 299-302.

Lewchuk, W.; Wolff, A.; King, A.; Polanyi, M. «From job strain to employment strain: health effects of precarious employment». Just Labour, 3, 2003, p. 23-35.

Lewchuk, W.; Wolff, A.; King, A.; Polanyi, M. «The Hidden Costs of Precarious Em-ployment: Health and the Employment Relationship». Vosko L. (ed.). Precarious employment. Understanding Labour Market Insecurity in Canada. Montreal: McGill-Queen’s University Press, 2006, p. 141-161.

Menéndez, M.; Benach, J.; Vogel, L. «El impacto de los delegados de prevención en la salud laboral: el proyecto EPSARE». Arch Prev Riesgos Labor, 11(1), 2008, p. 5-7.

Miles, M. B.; Huberman A. M. Qualitative data analysis. Londres: Sage, 1994.Newbold, B. K. «Self-rated health within the Canadian immigrant population: risk

and the healthy immigrant effect». 28 de mayo de 2009. Social Science & Medi-cine, 60, 2005, p. 1.359-1.370.

Observatorio Permanente de la Inmigración. Anuario Estadístico de Inmigración 2007. Capítol 1. Ministeri de Treball i Immigració, 2007, p. 1-13.

Patton, M. Q. Designing qualitative studies. Qualitative Evaluation and Research Me-thods. Londres: Sage Publications, 1990, p. 145-198.

Patton, M. Q. Qualitative evaluation and research methods. Londres: Sage Publica-tions, 1990.

Polanyi, M.; Tompa, E. Rethinking work-health models for the new global economy: A qualitative analysis of emerging dimensions of work. Work, 2004, p. 23:3-18.

Porthé, V.; Ahonen, E.; Vázquez, M. L.; Pope, C.; Agudelo, A.; Garcia, A. «Extending a model of precarious employment: a qualitative study of immigrant workers in Spain». American Journal of Industrial Medicine.

Rodgers, G. El debate sobre el trabajo precario en Europa Occidental. A Rodgers, G. i J. (eds.). El trabajo precario en la regulación del mercado laboral. Madrid: Minis-terio de Trabajo y Seguridad Social, 1992, p. 15-41.

Sassen, S. The mobility of labor and capital. A study in international investment and labor flow. Nova York: Cambridge University Press, 1988.

Subirats, J. (dir.). Pobresa i exclusió social. Una anàlisi de la realitat espanyola i euro-pea. Col·lecció Estudis Socials, núm. 16. Barcelona: Fundació «la Caixa», 2004, p. 85-133.

Tompa, E.; Scott-Marshall, H.; Dolinschi, R.; Trevithick, S.; Bhattacharyya, S. «Preca-rious employment experiences and their health consequences: Towards a theo-retical framework». Work, 28, 2007, p. 209-224.

Trinidad Requena, A.; Carrero Planes, V.; Soriano Miras, R. S. La contribución de la Teoría Fundamentada (TF) al análisis cualitativo. Teoría fundamentada «Groun-ded theory»: la construcción de la teoría a través del análisis interpretacional. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 2006, p. 9-21.

Vázquez, M. L.; Da Silva, M. R. F.; Mogollón, A. S.; Fernández Sanmamed, M. J.; Del-

86

gado, M. E.; Vargas, I. Introducción a las técnicas cualitativas de investigación aplicadas en salud. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.

Virtanen, P.; Kivimäki, M.; Joensuu, M.; Virtanen, P.; Elovainio, M.; Vahtera, J. «Tem-porary employment and health: a review». International Journal of Epidemiolo-gy, 34, 2005, p. 610-622.

Virtanen, P.; Vahtera, J.; Kivimäki, M., et al. «Employment security and health». J Epidemiol Community Health, 56, 2002, p. 569-574.

Resumen

La precariedad laboral surge como consecuencia de los cambios en el mercado laboral de las últimas décadas que comporta profundos cambios en el empleo. Actualmente, la evidencia disponible sobre la precariedad laboral en inmigrantes y su posible reper-cusión en la salud es escasa. Este estudio cualitativo tiene como objetivo describir las dimensiones específicas de la precariedad laboral en inmigrantes y su impacto sobre la salud. Los resultados revelan que la precariedad de los trabajadores inmigrantes com-parte muchas características con los trabajadores españoles, aunque introduce algu-nos matices e incluye el tiempo de trabajo como una nueva dimensión. Algunos pro-blemas de salud descritos se pueden relacionar con elementos de precariedad y han sido agrupados en problemas de salud general, malos hábitos en salud y factores psi-cosociales. Las intervenciones políticas deberían dirigirse a asegurar los mecanismos que aumenten el poder y garanticen los derechos laborales de los inmigrantes.

Palabras clave: precariedad laboral, condiciones de empleo, inmigración, salud per-cibida.

Abstract

Precarious employment has emerged as a consequence of labour market changes in recent decades, which have transformed employment conditions and increased work-er vulnerability. To date, literature regarding precarious employment among immi-grants is very limited, and does not even include analysis of possible health effects. This qualitative study aims to describe specific dimensions of precarious employment for immigrant workers and the resulting impact on health. The findings show that immigrant precarious employment shares many characteristics with that of Spanish workers, but also introduces nuances and includes an additional dimension of work-ing time. The health could be related with precariousness and were related with general health perceptions, unhealthy behaviours, and psychosocial factors. Political action should be directed to ensure mechanisms that empower workers and guaran-tee immigrant workers’rights.

87

Co

ntr

acta

ció

en

ori

gen

, nec

essi

tats

fo

rmat

ives

i co

nd

icio

ns

de

treb

all

Key words: employment conditions, precarious employment, migration, perceived health.

Résumé

La précarité de l’emploi est le résultat des modifications profondes dans l’emploi, produites par les changements dans le marché du travail dans les dernières décen-nies. Actuellement, sont rares les travaux mettant en relief la précarité de l’emploi des immigrants ainsi que son effet possible sur la santé. Cette étude qualitative a pour objectif de décrire les dimensions spécifiques de la précarité de l’emploi des immi-grants et son incidence sur la santé. Les résultats montrent que la précarité des tra-vailleurs immigrants partage beaucoup de caractéristiques avec celle des travailleurs espagnols, bien qu’elle introduise certaines nuances et inclue le temps de travail comme dimension nouvelle. Certains problèmes de santé décrits peuvent être rap-portés à la précarité ; ils ont été classés en « problèmes de santé générale », « mau-vaises habitudes de santé » et « facteurs psychosociaux ». Les interventions politi-ques devraient viser à assurer les mécanismes augmentant le pouvoir des immigrants, et garantissant leurs droits de travail.

Mots-clé: précarité de l’emploi, conditions de travail, immigration, santé perçue.

Rafael Allepuz, Xavier Alonso, Josep Maria Rotger i Victòria Porthé, durant la III Jornada de Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desembre de 2008. / Ivan G. Costa.

Àmbit educatiu: necessitats i reptes

91

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

De què parlen els professors de matemàtiques quan els preguntem pels

alumnes immigrats?1

Sandra Burgos (1), Núria Gorgorió (2), Montserrat Prat (3), Montserrat Santesteban (4)

(1) Professora de matemàtiques a la Universidad Austral de Chile-Puerto Montt, i membre del grup Educació Matemàtica i Context Sociocultural (EMiCS) (2) Catedràtica de Didàctica de la Matemàtica a la Universitat Autònoma

de Barcelona i coordinadora del grup EMiCS (3) Professora associada de Didàctica de la Matemàtica a la Universitat Autònoma

de Barcelona i membre del grup EMiCS (4) Estudiant de doctorat al Departament de Didàctica de la Matemàtica de la

Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup EMiCS

Resum

L’aula amb alumnes immigrats és un espai on coexisteixen persones amb referents culturals i socials diversos. Les representacions socials actuen com a mediadores de la pràctica matemàtica a l’aula de manera semblant a com ho fan els sistemes de nu-meració. En el nostre estudi, recollim les narracions de diversos profes sors2 de ma-

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i de la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006 i correspon al treball «Identificació d’obstacles a l’edu-cació matemàtica de les minories culturals: diagnòstic i orientacions per a la formació del professo-rat».

2. Tant en el títol com al llarg del text, l’ús dels termes professors, en lloc de professors i professores o professorat, i alumnes en lloc d’alumnat, és un ús volgut i intencional. Estem d’acord amb Carme Junyent, del grup Antropologia Lingüística de la Universitat de Barcelona, quan afirma: «L’ús del masculí no té res a veure amb el masclisme i, en canvi, la duplicació de gènere no dóna visibilitat a les dones sinó que els dóna un valor diferent» (Junyent, 2006, p. 25). De manera semblant, Gabriel Bibiloni (2009), lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears, defensa que en català les paraules formades amb un radical corresponent a un mot referent a un ofici, càrrec o dignitat i el sufix –at tenen un significat de nocions de funció, de dignitat del càrrec o el fet mateix d’exercir-lo, i afegeix que aquest és l’únic valor que en un ca-talà genuí haurien de tenir. Així doncs, el professorat no és un «conjunt de professors». Més endavant, afirma: «Professorat, com a nom col·lectiu, va generar per paral·lelisme alumnat, una

92

temàtiques de l’aula ordinària i d’adults responsables de l’aula d’acollida. L’anàlisi qualitativa d’aquestes narracions evidencia que quan parlen dels alumnes immi-grats com a alumnes de matemàtiques activen un seguit de representacions forta-ment arrelades socialment. A partir de la discussió d’un cas que mostra que l’ús ir-reflexiu de les representacions en l’articulació de la pràctica matemàtica a l’aula té conseqüències per al seu desenvolupament, argumentem de quina manera es pot afavorir un canvi a partir de la crítica i la reflexió sobre representacions socials con-trovertides.

Paraules clau: educació matemàtica, alumnes immigrats, representacions socials, formació del professorat.

1. El context de l’estudi

L’estudi Identificació d’obstacles a l’educació matemàtica de les minories culturals: diagnòstic i orientacions per a la formació del professorat és part d’un projecte a llarg termini que té com a objectiu trobar elements que permetin entendre millor els obstacles, les dificultats i les potencialitats dels alumnes immigrats que aprenen ma-temàtiques als nostres centres educatius.

Un dels efectes col·laterals de la globalització és la migració de determinats grups de població. L’augment de la diversitat ètnica i cultural en la nostra societat, inevitablement, té conseqüències per a l’educació. En aquest escenari, els membres d’alguns grups minoritaris encara no han trobat el seu lloc a l’escola ni, en particular, a l’aula de matemàtiques. L’educació matemàtica té importants funcions socials, cultu-rals i econòmiques i implicacions per a la productivitat. Saber matemàtiques pot facilitar l’entrada d’alguns en el sistema social. No saber-ne pot significar exclusió. Una educació matemàtica que faciliti l’assoliment de competències bàsiques a tots els alumnes pot contribuir a reduir el risc de marginació dels alumnes immigrats, i contribuir així a una societat futura més culta i més cohesionada.

L’aula amb alumnes immigrats requereix que el professor gestioni equitativa-ment una situació molt complexa que sovint li resulta difícil d’entendre en la seva globalitat. La responsabilitat immediata d’aquesta gestió correspon al professor, però no és una responsabilitat directa ni en solitari, sinó que hauria de ser comparti-da des de les institucions, des dels responsables de la formació i, també, des de la recerca. Per tal de promoure canvis que permetin l’accés de tots els alumnes a una educació matemàtica de qualitat, el compromís polític o social no és suficient. Cal, entre altres accions, que des de la recerca es desenvolupin elements teòrics que no únicament descriguin, sinó que comprenguin l’aula de matemàtiques amb alumnes

altra paraula en –at que no apareix a cap idioma llevat de l’espanyol» (Bibiloni, 2009, 24 de ge-ner).

93

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

immigrats. Una comprensió més profunda podria ajudar a augmentar les oportuni-tats d’aprenentatge matemàtic d’aquests alumnes, a través d’una formació del pro-fessorat més ben fonamentada.

Les representacions socials dels ensenyants condicionen les seves propostes i ac-tuacions a l’aula. El que entén el professorat en relació amb el que són les matemàti-ques (essencialment, la seva pretesa universalitat), en què consisteixen els processos per aprendre-les (falsament descontextualitzats i ubicats únicament al cap de l’alum-ne) i el paper que juga la llengua d’ús a l’aula (entesa erròniament com l’única barre-ra que han de superar els alumnes immigrats) són alguns dels obstacles per a una gestió equitativa de la participació a l’aula de matemàtiques. Per tot plegat, l’objec-tiu final de l’estudi és poder incidir en les representacions socials del professorat a través de la seva formació, tant inicial com permanent. Aquesta formació hauria d’anar més enllà del coneixement del contingut que cal ensenyar i de la pedagogia del contingut per incloure una reflexió crítica sobre les representacions socials domi-nants.

2. L’aula de matemàtiques amb alumnes immigrats

Al nostre país, la immigració és un fenomen força recent, però intens. La presència de població immigrada és evident a Barcelona, però també a ciutats com ara Salt, Vic i Figueres i, fins i tot, en municipis ben petits. Cal també tenir present els compo-nents demogràfics que augmenten significativament l’impacte de la immigració en la població en edat d’escolarització obligatòria.

El creixement de la immigració ha portat a canvis significatius en la població es-colar. A les nostres aules, a més de la presència cada dia més nombrosa d’alumnes immigrats, cal tenir en compte els que van arribant al llarg del curs i que cal incorpo-rar als grups. En l’evolució de les nostres recerques hem intentat que el fenomen que estudiem reculli, tant com sigui possible, la realitat del context escolar. Al comença-ment del treball del nostre grup (EMiCS),3 els professors i les aules que analitzàvem eren aules ordinàries d’Ensenyament Secundari Obligatori que escolaritzaven alum-nes immigrats. Amb la creació de les aules d’acollida, incorporem al nostre context empíric aquesta nova realitat.

Una aula amb alumnes immigrats és particular en tant que hi conviuen persones que han estat socialitzades en comunitats i grups amb referents culturals diversos, deixant de banda, almenys a priori, el fet que aquesta diversitat pugui portar a con-frontació, acomodació o assimilació. De quina manera es fa evident a l’aula de mate-màtiques aquesta presència de cultures diferents? Sembla clar que hi ha diversos elements, com poden ser els algorismes o la representació simbòlica dels nombres,

3. El grup EMiCS - Educació Matemàtica i Context Sociocultural és un grup reconegut per la Direcció General de Recerca com a Grup de Recerca Consolidat (2005SGR-00211).

94

actuant com a mediadors dels processos cognitius dels alumnes. Tanmateix, hi ha altres maneres més subtils a través de les quals les diferències culturals es fan pre-sents. Les diverses maneres d’entendre el que és ensenyar i aprendre matemàtiques i en què consisteix ensenyar-ne i aprendre’n, o el valor atribuït al coneixement mate-màtic, són alguns dels elements que conformen la manera d’actuar i interactuar a la classe de matemàtiques. En qualsevol aula de matemàtiques, s’espera que els alum-nes aprenguin matemàtiques. Quan la distància cultural és molt gran, els alumnes no només han d’aprendre matemàtiques, sinó que també han d’aprendre les mane-res de fer i estar a la classe de matemàtiques.

A través de la gestió de la participació, l’aula de matemàtiques pot esdevenir un espai d’inclusió o exclusió. Entenem per participació matemàtica la contribució de l’alumne en la conversa matemàtica que té lloc quan es planteja, es discuteix i es re-sol col·lectivament una qüestió o un problema matemàtic; conversa que busca la construcció de significat per a un determinat concepte o procediment (Gorgorió i Prat, 2009). D’entrada, perquè l’alumne pugui participar en la discussió col·lectiva cal que, per part seva, hi hagi implicació cognitiva en la tasca matemàtica en qüestió. Com que creiem que la capacitat cognitiva individual és independent del grup social o cultural al qual pertany la persona, podem suposar que aquesta es pot donar de la mateixa manera en tots els alumnes.

Si som en una aula amb alumnes immigrats, hi ha moltes possibilitats que sigui també una aula multilingüe. Si l’alumne ha de poder expressar el contingut del seu raonament, també li farà falta un mínim de competència comunicativa, tant pel que fa a la llengua d’instrucció com pel que fa al llenguatge propi de les matemàtiques. Els alumnes immigrats poden progressar en el seu domini de la llengua d’instrucció a través de múltiples estratègies. D’altra banda, tots els alumnes, immigrats o autòc-tons, haurien d’arribar a ser competents en l’ús del llenguatge matemàtic. Seguint aquesta línia de raonament, podríem concloure fàcilment que els alumnes immigrats tenen les mateixes oportunitats de participar que els alumnes autòctons. Malgrat tot, la implicació cognitiva i la competència comunicativa són condicions necessàries per a la participació, però encara no suficients. Cal que a l’aula s’obrin espais de co-municació perquè les contribucions es puguin donar.

En les converses matemàtiques entre persones amb referents culturals diversos, la primera qüestió sobre la qual cal estar d’acord no és, per exemple, què constitueix una evidència matemàtica, què és una bona argumentació o quan un exemple il-lustra un concepte. Hi ha elements previs que contribueixen a conformar les possibi-litats de participació. Idees més essencials, potser prioritàries, en relació amb el que significa, en què consisteix i com es fa per aprendre matemàtiques poden no ser compartides. No podem assumir que persones amb referents culturals diversos com-parteixin el significat i el valor associats al coneixement matemàtic, a saber matemà-tiques o a qui sap matemàtiques. El sentit de l’organització de l’aula o el que s’espe-ra del professor sovint tampoc són compartits. Aquests significats i valors diversos són l’arrel de les dificultats de participació de molts alumnes.

95

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Des d’una perspectiva social, l’aprenentatge es veu afectat pel que passa a l’aula, però també en els seus contextos més immediats. L’aula de matemàtiques és un microcontext social immergit en un context més gran (Abreu, 2000). Quan parlem d’aprenentatge com a fet social, el terme social no només es refereix al que es construeix conjuntament a l’aula en interacció. Cal també tenir en compte que tots els participants són alhora individus socials, amb les seves experiències i ex-pectatives socials i culturals. Ja no podem continuar suposant que les normes de parti-cipació a l’aula de matemàtiques són necessàriament compartides i que han estat generades únicament a l’aula (Gorgorió i Planas, 2005a). Estructures socials que van més enllà de l’aula afecten les interaccions a través de missatges implícits rela-tius a quines són les normes legitimades dins l’aula. El fet que les representacions socials siguin en la base no només de l’establiment de les normes que regulen la participació, sinó també de la mateixa gestió de la participació per part del profes-sor (Gorgorió i Planas, 2005b), ens porta a plantejar-nos les preguntes que enuncià-vem al començament.

Fins aquí hem presentat el context del nostre estudi: l’aula de matemàtiques amb alumnes immigrats. Tot seguit, introduïm la idea de representacions socials as-senyalant allò que ens permet veure’n la utilitat per al nostre estudi.

3. Les representacions socials

Tot i que la construcció social de la realitat pot abordar-se des de perspectives diver-ses, ens interessa la teoria de les representacions socials pel que sembla que pot aportar al nostre estudi. Un dels aspectes que ens du d’entrada a considerar interes-sant aquesta teoria és el fet que les representacions socials ens permeten establir lli-gams entre la cultura de l’aula de matemàtiques com a microcontext i el macrocon-text social que l’inclou (Valsiner, 2003). Volem, doncs, estudiar quines són aquestes representacions, fins a quin punt són compartides i de quina manera afecten la dinà-mica dels processos d’ensenyar i aprendre matemàtiques. Cal, doncs, que abans de continuar fem una breu revisió del concepte.

Les representacions socials són un marc interpretatiu (Zittoun et al., 2003) que ens permet donar sentit i organitzar la realitat, tant social com física, i relacionar-nos amb les altres persones i grups. Sorgeixen de la comunicació entre els individus i re-gulen el comportament dins dels grups i entre els grups. Ibáñez (1988) les considera simultàniament pensament constituït i constituent. Les representacions socials es construeixen a partir dels fons culturals i del conjunt de pràctiques relacionades amb la comunicació. Constitueixen una guia operativa per a la comprensió de situacions difícils o complexes, per encarar problemes i conflictes, per enfrontar-se a realitats inesperades, per justificar accions i per mantenir diferències entre grups quan pot semblar que aquestes s’estan diluint. Les representacions socials no estan basades en coneixement científic, ni necessàriament en l’experiència directa. Tampoc cal que

96

hagin estat verificades a través de fets empírics ni que es corresponguin amb fets verificables científicament o estadísticament.

Són elements mediadors dels processos a través dels quals les persones inter-preten el que passa al seu voltant i actuen en el seu entorn. En particular, són eines mediadores de les pràctiques a l’aula i, com a tals, són elements constitutius del que fem, de la mateixa manera que ho són els artefactes culturals. El nostre siste-ma de numeració és un element constitutiu de les nostres pràctiques aritmètiques. Quan algú fa un càlcul, el fa a través de, o juntament amb, un artefacte cultural (Wertsch, 1998). De la mateixa manera, a l’aula de matemàtiques, quan algú dóna significat al que fa o interpreta el que passa al voltant seu, ho fa a través de repre-sentacions socials (Abreu i Elbers, 2005; Gorgorió i Abreu, 2009; Gorgorió i Planas, 2005b). Considerem alguna cosa com a matemàticament correcta quan es corres-pon amb la nostra imatge del que és fer matemàtiques. Els professors considerem que un alumne és un bon estudiant depenent de la nostra idea del que és aprendre matemàtiques.

Segons Moscovici (2001), per entendre el que ens resulta desconegut, molest o poc habitual creem representacions. D’aquesta manera, la noció de representació so-cial resulta central quan es plantegen els reptes que la immigració representa per a la societat i, en particular, per a l’escola. Les representacions socials que sorgeixen per donar sentit al que és desconegut no són neutrals ni desinteressades, ja que compor-ten un posicionament vers l’objecte. D’alguna manera, és com si haguessin estat crea-des amb la funció de protegir espais i defensar identitats existents (vegeu, per exem-ple, Jodelet, 1991; o Howarth, 2006). Moscovici i Marková (1998) assenyalen el paper del conflicte i de les tensions en la formació de representacions i assenyalen que aques-tes influencien en gran mesura els processos entre majories i minories.

Moscovici (2001) afirma que els canvis culturals són en la base dels canvis en les representacions, ja que cultura i representacions socials són difícils de deslligar. És aquesta indissociabilitat el que explica el caràcter hegemònic d’algunes representa-cions, el que fa que esdevinguin «representacions dominants» assimilades en el co-neixement col·lectiu i acabin «fossilitzades» en la tradició, fins al punt que la pràctica so cial les consideri assumides, sense necessitat de contrastar-les. Les representacions so-cials esdevenen part de la realitat individual a través de processos de comunicació i socialització, sense que l’individu hagi pres part del procés a través del qual van cons-truir-se. Sovint no som conscients de les representacions socials que conformen qui som i com actuem fins que ens veiem confrontats a diferències.

Tot i que podem usar les representacions de manera no conscient, el fet que les persones puguin reflexionar sobre les representacions socials obre el camí per al can-vi. Per tal que la persona pugui actuar amb agència4 li cal conèixer representacions socials alternatives i la lògica de la seva distribució social (Raudsepp, 2005). Malgrat això, hi ha algunes representacions socials dominants amb un caràcter tan coercitiu

4. Agency.

97

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

que fa difícil que la persona, fins i tot davant el repte de l’evidència, se les qüestioni i arribi a trobar significats alternatius.

Aquesta tensió entre l’agència individual que tenim tots i cadascun de nosaltres i la dominància d’algunes representacions socials, juntament amb la relació entre re-presentacions socials i cultura, són els elements que fan particularment interessant la teoria de les representacions socials per entendre el nostre escenari. Per això, tot i el risc de trencar el ritme de l’escrit, hem cregut oportú donar un petit espai a la revisió d’aquesta perspectiva teòrica. Tot seguit, introduïm l’aproximació metodològica de l’estudi i alguns dels resultats obtinguts, discutim la possibilitat de canvi a través d’usos reflexius de les representacions socials.

4. Aproximació metodològica de l’estudi

Una de les finalitats dels projectes del grup EMiCS, i en particular de l’estudi que presentem, és trobar elements que no només descriguin, sinó que també expliquin l’aula de matemàtiques amb alumnes immigrats. Des d’aquesta perspectiva, sembla clar que l’aproximació a prendre és la de la teoria fonamentada.5 Per això, hem esco-llit els dos escenaris on treballem i que abracen els dos vessants de la realitat de la població escolar immigrada a Catalunya: l’aula ordinària i l’aula d’acollida. El propò-sit de la duplicació de contextos no és fer comparacions sinó, essencialment, maxi-mitzar les oportunitats de trobar variacions entre els conceptes per poder refinar-los. Un total de 53 professors de matemàtiques de secundària docents a l’aula ordinària (27 homes i 24 dones, amb o sense experiència amb alumnes immigrats), 8 tutors d’aula d’acollida, 2 coordinadors LIC, 1 professora de matemàtiques implicada en la programació de l’aula d’acollida i 2 famílies són els informants en el nostre procés de recollida de dades.

Ens interessa identificar els referents que permeten representar l’alumne immi-grat i veure de quina manera les representacions actuen com a mediadores de la pràctica. Com que les representacions socials sorgeixen dels processos de comunica-ció, segons Araya (2002) identificar-les requereix tècniques qualitatives per captar el pensament declaratiu –expressat essencialment en entrevistes o en qüestionaris oberts– i l’anàlisi de contingut. Per això, utilitzem entrevistes en profunditat, durant les quals no només fem preguntes, sinó que descobrim què cal preguntar i com pre-guntar-ho, i qüestionaris oberts que deixen prou marge de gestió a l’informant (veu-re Burgos, 2007 i Santesteban, 2006). En les entrevistes es demana a professors i coordinadors que lliurement expliquin «el com i el perquè» de l’aula d’acollida i si s’hi fa matemàtiques, o se n’hi podria fer. També se’ls demana que expliquin com veuen els alumnes i de quina manera els ajuden, o els podrien ajudar, a estar a punt per incorporar-se a les classes de matemàtiques de l’aula ordinària. Les transcrip-

5. Grounded Theory.

98

cions de les narracions dels informants constitueixen el punt de partida de la nostra anàlisi de dades.

A partir de les transcripcions fem una anàlisi temàtica (Flick, 2006) basada en la codificació per temes i la comparació recurrent per arribar a l’elaboració de concep-tes, la saturació de categories i l’establiment de relacions (Bryman, 2004). Aquest procés compta amb l’ús del MAXQDA, un programari d’anàlisi qualitativa de dades que facilita el procés de codificació, comparació i relació de temes i conceptes a par-tir de les dades provinents de les transcripcions. D’aquesta manera, el que fem és identificar patrons i temes emergents entre les dades i recollir aquells aspectes que són importants en relació amb les preguntes de recerca (Braun i Clarke, 2006). El procés d’establiment dels temes és un procés d’anar i venir entre les dades, les qües-tions de recerca i la teoria.

5. El que els professors ens diuen dels alumnes immigrats

En fer l’anàlisi de les dades, observem que els informants, quan parlen dels alumnes immigrats com a alumnes de matemàtiques, fan una construcció selectiva de la in-formació que tenen i del que perceben, i l’encaixen en esquemes ja coneguts. Ano-menem referents aquests marcs ja existents en els quals els professors situen les se-ves percepcions dels alumnes immigrats, tot reorganitzant-les per crear imatges que els representin. Organitzem els referents en temes segons els assumptes que els in-formants han seleccionat per explicar l’alumne immigrat com a alumne de matemà-tiques. Tot seguit, presentem els resultats obtinguts a l’aula d’acollida i, a continua-ció, presentem una discussió de les representacions socials dominants entre el professorat de matemàtiques, tant de l’aula d’acollida com de l’aula ordinària.

5.1. Representacions a l’aula d’acollida

En l’estudi de l’aula d’acollida, observem que professors, tutors i coordinadors repre-senten l’alumne immigrat seleccionant informació provinent de diversos temes: di-versitat cultural, capacitats i rendiment, competència lingüística, ubicació de l’apre-nentatge matemàtic, caràcter del coneixement matemàtic, socialització a través de les matemàtiques, història de vida de l’alumne, reducció de distància cultural i agents en el procés. Tot seguit donem més detalls dels temes i referents que ens semblen més significatius per al nostre propòsit, tot exemplificant els que estan vinculats al coneixement matemàtic.

Un dels temes més presents és la diversitat. Els informants, quan es refereixen a l’alumne immigrat, parlen de diversitat lligada a l’origen. Dins d’aquest tema hi tro-bem tres referents: diversitat dins la diversitat, quan consideren que els alumnes im-migrats són tan diversos entre si, i tan diferents dels alumnes autòctons, com diver-

99

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

sos poden ser entre si els mateixos alumnes autòctons; singularitat, quan parlen de l’alumne immigrat en singular, a partir de les seves particularitats personals; i este-reotips, quan es refereixen als alumnes immigrats en termes de grups culturals, nacio-nalitats o en termes generals associats a la immigració. No hi ha dominància entre els diversos referents.

El tema capacitats i rendiment és també present en les representacions recolli-des. Els informants es refereixen als alumnes immigrats tot explicitant valoracions –positives o negatives– relatives a les seves capacitats i/o al seu rendiment. Així apa-reixen dos referents: fracàs o dèficit, ja sigui actitudinal o de capacitats cognitives, i potencialitats d’aprenentatge. Hi ha, però, una clara dominància del referent fracàs o dèficit.

Un tercer tema que apareix clarament en les representacions, encara que amb menor presència, és competència lingüística en la llengua d’instrucció. Els referents que apareixen són dos. El primer, mediació de la competència lingüística en l’apre-nentatge, apareix en dues formulacions segons que es consideri que el desconeixe-ment de la llengua és, o no és, un obstacle per a l’aprenentatge matemàtic. Així, per exemple, un professor ens deia: «El problema de les matemàtiques, quin és? Que no són només operacions, cal tenir un vocabulari [...] Primer comencem amb problemes senzills [...] però després cal vocabulari». El segon, integració, apareix quan l’infor-mant associa l’aprenentatge lingüístic amb la integració a la cultura local. Sobresurt el paper de la competència lingüística com a mediadora de l’aprenentatge, i s’emfa-sitza el desconeixement de la llengua com un obstacle.

Els temes més directament relacionats amb les matemàtiques, ordenats segons la significació de la seva presència, són els següents: ubicació de l’aprenentatge ma-temàtic, caràcter del coneixement matemàtic i, clarament en menor mesura, aspecte socialitzador de les matemàtiques. Dins el tema ubicació de l’aprenentatge hi ha dos referents ben diferenciats: el referent individual i el sociocultural, tot i que el primer domina clarament. Són pocs els informants que expliciten un reconeixement de la cultura i de l’entorn social com a factors que influeixen en l’aprenentatge matemàtic dels alumnes. Essencialment, els professors es representen l’aprenentatge com un procés individual, amb components cognitius i afectius, però essencialment indivi-dual. Així, per exemple, una coordinadora ens deia: «Per nosaltres és molt important l’aspecte actitudinal, procedimental i conceptual, en aquest ordre, eh!, en aquest». Un altra informant ens explicava: «Tenim la Maria (m’invento els noms, eh!), una alumna de cultura gitana [...] És una nena moguda, inquieta, juganera, sense cap mena de motivació per l’estudi [...] Com que li expliques les coses de manera més senzilla, realment veu que les pot entendre i que va aprenent, i pot motivar-se més».

Per acabar aquesta relació dels temes més significatius que apareixen en les re-presentacions dels informants, volem assenyalar-ne un altre: el caràcter del coneixe-ment matemàtic. Dins d’aquest tema, hi ha dos referents clars segons s’interpreti el coneixement matemàtic escolar com a universal o com a contextualitzat. Són expo-nents del referent universal les situacions en què els informants parlen, de manera

100

explícita o implícita, de les matemàtiques com a coneixement escolar universal. En són exemples afirmacions com: «Això de les matemàtiques és un llenguatge molt universal [...] Tenen aquest avantatge, les matemàtiques». «Amb això de les mate-màtiques és una mica més fàcil, perquè els números són els mateixos a tot arreu», o: «Tots els alumnes immigrats han fet les mateixes matemàtiques. De fet, els àrabs ens van ensenyar el sistema numèric que fem servir». Aquest referent té un caràcter cla-rament dominant, més enllà de la interpretació del coneixement matemàtic lligat al context escolar, familiar o cultural.

5.2. Representacions dominants en les narracions

Tot seguit, presentem les representacions dominants o hegemòniques recollides en el nostre estudi, tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària, sense distingir-ne el context. El que ens interessa són les idees considerades globalment perquè, com afirma Ibáñez (1988), el contingut de les representacions, en tant que pensament constituït, informa dels trets de la societat on s’han format.

Un dels resultats que més sobresurt prové de l’associació entre els referents alum-ne singular i dèficit. Així, una de les informants explica: «Hi ha un alumne que acaba d’arribar de Colòmbia, que al seu país anava molt, molt justet, pel que fa a resultats acadèmics [...] Hi ha un altre noi, que és en Mohamed. Bé, doncs... En Mohamed té dificultats lingüístiques i al seu país també ha anat a l’escola, els anys que l’hi han dut, perquè també ha tingut un retard escolar [...] Tenim la Maria (et dic noms hipotètics, eh!), una alumna de cultura gitana [...] sense cap motivació per l’estudi».

Una altra relació significativa és la que s’estableix entre el referent dèficit i el re-ferent universalitat de les matemàtiques escolars. Sobresurten relats en què els infor-mants associen universalitat de les matemàtiques i dèficit, en el sentit cognitiu, ex-pressat sota la formulació nivell. Un exemple clar seria l’afirmació següent: «Amb això de les matemàtiques és una mica més fàcil, perquè els números són els matei-xos, encara que els nivells amb què arriben són més baixos». La universalitat de les matemàtiques escolars apareix com a representació dominant, amb caràcter unifor-me i coercitiu.

A més, aquells que entenen les matemàtiques com a matèria universal tendeixen a afirmar que quan els alumnes immigrats han après la llengua d’instrucció poden aprendre matemàtiques de la mateixa manera que els alumnes locals. Expressen idees com ara: «Estem de sort, perquè el llenguatge de les matemàtiques és universal, encara que necessiti del llenguatge normal». La imatge de les matemàtiques com a matèria universal dóna suport a la idea que l’únic obstacle per a l’aprenentatge de les matemàtiques a l’aula multicultural és la llengua d’instrucció. Per a alguns, aquest és el primer i l’únic obstacle crucial al qual s’enfronten els alumnes immigrats quan aprenen matemàtiques a les nostres escoles. En preguntar als professors: «Creus que hi ha algun aspecte del nostre sistema educatiu que pot representar un obstacle

101

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

per a l’aprenentatge de les matemàtiques dels alumnes immigrats?», respostes com ara «La llengua és l’únic obstacle» o «No ajuda gens que el català sigui la llengua del currículum i el castellà la llengua que fan servir habitualment» són respostes fre-qüents. De manera semblant, en preguntar-los per aquells aspectes del nostre siste-ma educatiu que els podien ajudar a progressar, sovint responen coses de l’estil: «El fet que puguin aprendre català abans d’incorporar-se a l’aula ordinària».

La representació de les matemàtiques com a coneixement escolar universal és una imatge difícil de mobilitzar, fins i tot davant d’experiències que podrien contra-dir-la. Vam veure que un dels informants, professor en una aula d’acollida, amb un alt grau de compromís amb la feina que fa, estava ensenyant les unitats de capacitat del sistema mètric decimal a un noi xinès acabat d’arribar que no parlava català. Quan li vam preguntar si sabia si al noi ja li havien ensenyat les unitats de capacitat o, almenys, si sabia si a la Xina feien servir el sistema mètric, el professor va contestar: «Suposo que sí, les matemàtiques són internacionals... i, a més, si no les hi haguessin ensenyat, m’ho hauria dit».

Els professors, al llarg de la seva pròpia escolarització, i sovint en el seu procés de formació professional, s’han vist exposats a una representació «fossilitzada» de les matemàtiques com a universals que s’assumeix com a vàlida en la pràctica social que és ensenyar. El professor a qui ens referim més amunt ha fet classe a alumnes d’orí-gens ben diversos, va ser ell qui va decidir fer classes de matemàtiques a l’aula d’aco-llida, hi dedica molt de temps i ha rebut formació com a professor d’aules multicultu-rals. Malgrat tot, potser en totes les situacions de formació, la imatge era sempre universal i mai s’hi havia qüestionat si les matemàtiques escolars eren les mateixes en d’altres llocs del món.

Estretament lligada a la representació de les matemàtiques com a matèria uni-versal, hi ha una altra representació dominant: l’habilitat de l’alumne localitzada en l’individu és l’element determinant del seu aprenentatge matemàtic. Una variant d’aquesta representació incorpora d’altres dimensions individuals, com poden ser la motivació, l’interès, les capacitats i el ritme d’aprenentatge. Així, quan demanem als professors de secundària: «Creus que a l’aula de matemàtiques caldria tractar els alumnes immigrats de manera diferent?», massa sovint les respostes són de l’estil: «Qualsevol classe comporta implícit un grau de diversitat que fa que l’aprenentatge dels alumnes (immigrats o no) depengui dels seus interessos, ritmes i capacitats», o «No, si tenen un domini suficient de la llengua; si no el tenen, cal tractar-los com a qualsevol altre alumne amb necessitats educatives especials».

6. L’impacte de les representacions en la pràctica a l’aula

En el nostre estudi hem observat que, tal com afirma Howarth (2006), les represen-tacions socials tenen conseqüències en la pràctica. En aquest apartat, presentem un exemple de com determinades representacions socials dominants actuen com a me-

102

diadores de la pràctica a l’aula, legitimant determinades identitats i determinades formes de coneixement i de participació.

Partim del marc proposat per Zittoun et al. (2003), que suggereixen que les re-presentacions socials actuen com a mediadores del nostre pensament i de les nostres accions de tres maneres: a) «usos irreflexius»,6 quan fem servir les representacions sense ser conscients que es pot escollir i el que l’elecció possibilita; b) «usos que es-devenen reflexius»,7 quan la persona comença a adonar-se que es pot escollir entre aspectes diversos de les representacions i que aquest escollir porta a resultats dife-rents; c) «usos reflexius»,8 quan l’elecció està basada en el coneixement dels diversos usos possibles.

Tal com hem afirmat amb anterioritat, a l’aula de matemàtiques la diferència cultural en el coneixement es pot manifestar en l’ús de diversos artefactes de natura-lesa simbòlica, com poden ser sistemes numèrics i de mesura o algorismes, que ac-tuen com a mediadors en els processos d’aprendre i ensenyar. L’algorisme de la divisió, per exemple, pren formes diverses en els currículums d’arreu del món. La figura 1 il-lustra una mateixa divisió tal com es fa en escoles de l’Equador i en escoles catalanes.

Figura 1. Dividint 469,15 entre 5,5 a l’Equador i a Catalunya

El fet que la divisió es representi de maneres diferents a l’Equador i a casa nostra pot semblar de poca rellevància. Malgrat tot, tal com ja hem exposat (Gorgorió et al., 2006), aquesta diferència va ser la causa de moltes dificultats per a en David, un noi de l’Equador que va arribar a Barcelona quan tenia onze anys. Al seu país no ha-via tingut mai cap problema amb els algorismes bàsics i en arribar a Barcelona ja sa-bia dividir amb decimals. Quan va arribar a l’escola nova, el professor estava ense-nyant a fer divisions amb decimals. Com que en David ja en sabia, a l’hora de fer els

6. Unreflective uses.7. Becoming-reflective uses.8. Reflective uses.

103

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

deures va fer les divisions a la seva manera, seguint el model que havia aprés a l’Equador. Quan el mestre va corregir-los, li va marcar com a incorrectes tots els exer-cicis. En David no en va entendre el perquè i va explicar-ho a la seva mare, la Mónica. La Mónica, que treballava com a dona de fer feines, tot i haver completat el batxille-rat, va repassar les divisions amb en David de la manera que les havien après. Volia assegurar-se que en David les sabia fer. Malgrat tot, la vegada següent en David va tornar a casa també amb els deures malament. Després d’una reunió de pares, la Mónica es va atrevir a preguntar al professor com feien les divisions a classe. El pro-fessor li va posar un exemple i, com que l’havia entès, la Mónica va gosar explicar-li com havia après a fer les divisions a l’Equador. Sense parar-hi gaire atenció, el pro-fessor li va contestar: «A l’Equador ho feu malament». Quan la Mònica ens explicava l’episodi va ser capaç d’argumentar correctament la seva manera de fer les divisions i, en acabar l’explicació, amb una expressió amoïnada, ens va preguntar: «Ho fem bé? Pot ser que a l’Equador ho fem malament?».

La qüestió important en aquest cas no és si hi ha o no hi ha diferències en l’as-pecte que pren l’algorisme de la divisió, sinó la reacció del professor davant d’aques-ta diferència. És poc probable que realment cregués que a l’Equador ensenyen les divisions malament. El que seria més creïble és que el professor, atabalat per la reu-nió, no va fer prou cas a la Mónica i va fer ús d’una representació social que no es corresponia amb la realitat. El cas del David il·lustra que la naturalesa cultural del coneixement matemàtic comporta alguna cosa més que les diferències en els arte-factes culturals per ells mateixos. Aquesta naturalesa cultural està lligada a represen-tacions socials relatives al mateix procés d’aprendre matemàtiques, a qui sap i qui no sap matemàtiques i quines són les maneres correctes de fer matemàtiques.

El professor d’en David va donar per descomptat que l’algorisme era el mateix a l’Equador que a Catalunya i no es va aturar a pensar que la lògica de l’algorisme, tal com el feia en David, podia ser correcta. Contràriament, per a la Mónica, la confrontació va esdevenir reflexió en relació amb l’existència de diversos algoris-mes per fer la divisió i també en relació amb el fet que no totes les maneres de fer-la eren considerades legítimes. Malgrat que per a la Mónica l’episodi va resultar un «esdevenir reflexiu», el professor va desaprofitar una experiència per qüestionar-se les pròpies representacions al voltant de la universalitat de les matemàtiques escolars.

A més, cal tenir present també que aquesta conversa té lloc en un escenari de relacions de poder. En situacions com aquesta, els membres de grup minoritari po-den trobar una manera d’explicar per què no s’accepta alguna cosa que ells conside-ren com a coneixement matemàtic legítim. Malgrat tot, aquesta sembla ser la seva única opció, ja que sovint es fa difícil qüestionar les representacions a causa del dese-quilibri de poder.

104

7. Espais per fomentar l’ús reflexiu de les representacions

Al llarg del nostre estudi, hem observat que un «ús irreflexiu» de les representacions socials porta a: a) una assimilació de l’alumne immigrat a la imatge de l’alumne mo-nocultural, imatge que és més confortable perquè ja ens és familiar; b) una minimit-zació de la diferència cultural en les pràctiques afavorint el que es percep com a uni-versal, estratègia destinada a conciliar el conflicte, i c) una interpretació del procés d’aprenentatge des d’una perspectiva psicològica centrada en l’individu, negligint el fet que aprendre és un procés social i cultural. Aquest intent d’assimilar l’alumne immigrat a la «normalitat» sovint s’expressa en termes de reducció dels obstacles a través de la millora de la competència lingüística i explicant les dificultats d’aprenen-tatge en termes de dèficit (necessitats especials, problemes cognitius o falta de moti-vació).

És important observar que parlem de «fer ús» de les representacions socials exis-tents. Quan les hem introduït, ja hem esmentat el caràcter indissociable de represen-tacions i cultura com a element que n’explicava el caràcter hegemònic. Les representacions socials, a través dels diversos processos de socialització, acaben sent part de les maneres individuals d’entendre l’entorn, sovint sense que l’individu hagi pres part en el seu procés de construcció. Per això, les nostres afirmacions s’han de des-vincular dels professors com a persones individuals. Ben al contrari, la consideració de les matemàtiques escolars com a matèria universal i la visió individual de l’apre-nentatge són representacions socials dominants, acceptades globalment en la nostra societat i fossilitzades en la tradició, fins al punt que han estat totalment integrades en la pràctica educativa.

Malgrat això, les persones no només podem fer ús de les representacions tal com existeixen, sinó que som capaços de pensar i actuar de manera independent. Són els processos de reflexió els que ens permeten adonar-nos que és possible esco-llir entre diverses representacions i que aquesta tria pot portar a resultats diferents. D’aquesta manera, l’ús que fem de les representacions socials existents esdevé un ús reflexiu. Per fer-nos conscients de quina manera les representacions socials confor-men la nostra manera de fer, cal que ens encarem amb la diferència (Duveen, 2007), i cal que ens adonem de quina manera les representacions han estat generades i distribuïdes socialment (Raudsepp, 2005).

La conscienciació crítica i la reflexió sobre les representacions socials relatives a aprendre i a ensenyar els alumnes immigrats pot ajudar en el procés per al canvi de la pràctica. Representacions controvertides, com les expressades pel professor i la mare d’en David, han d’entrar a formar part del camp d’experiència dels professors en un context de reflexió sobre la pràctica. D’aquesta manera, les oportunitats per a la re-flexió crítica poden arribar a mobilitzar una transformació de les representacions existents. L’estreta vinculació entre representacions i cultura ens fa pensar també que la revisió de les representacions a la llarga pot comportar canvis de cultura en el context escolar i, per què no, més enllà de l’escola. No oblidem que, com a pensa-

105

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

ment constituent, les representacions socials no només reflecteixen la realitat, sinó que intervenen en la seva elaboració (Ibáñez, 1988).

Perquè els professors puguin arribar a ser críticament conscients de les represen-tacions que actuen com a mediadores de les seves pràctiques, cal crear «espais per al repte». Aquests espais passen, entre altres estratègies, per activitats de formació del professorat, tant inicial com permanent, en les quals el professor es vegi confrontat a situacions amb diverses possibilitats de resolució. Creiem que l’estudi de casos d’en-senyament proposat per Llinares i Krainer (2006) pot ser un bon instrument. Tal com afirmen aquests autors, l’estudi de casos requereix l’anàlisi i la reflexió sobre inci-dents particulars o exemples d’ensenyament, facilita la interacció entre els partici-pants i relaciona la pràctica a l’aula amb el pensament del professor, fet que permet la reflexió crítica.

D’aquesta manera, en situacions problemàtiques o dilemes apareixen maneres alternatives de pensar, models de comportament diferents, tot acceptant la legitimi-tat de l’existència de perspectives diverses. Aquestes noves maneres de pensar haurien de tenir en compte que aprendre és un procés social i cultural, a més d’individual, i que, per tant, hem d’anar més enllà del que és cognitiu; que les matemàtiques són un producte cultural i el seu ensenyament un encàrrec social i que, per tant, les matemà-tiques escolars són lluny de ser universals; que el desconeixement de la llengua d’ins-trucció no és l’únic obstacle per als alumnes immigrats; i que ensenyar i aprendre matemàtiques té molt a veure amb les diverses maneres d’entendre el món i, per tant, són processos que cal contextualitzar. Tenim al davant tot un camp per treballar.

8. Bibliografia

Abreu, G. «Relationships between macro and micro socio-cultural contexts: implica-tions for the study of interactions in the mathematics classroom». Educational Studies in Mathematics, 41, vol. 1, 2000, p. 1-29.

Abreu, G; Elbers, E. «Introduction: The social mediation of learning in multiethnic schools». European Journal of Psychology of Education, 20, vol. 1, 2005, p. 3-11.

Araya, S. Las representaciones sociales: Ejes teóricos para su discusión. San José, Costa Rica: FLACSO, 2002.

Bibiloni, G. «Amb bones paraules. “Professorat” i “alumnat”, castellanismes com una casa». L’Espira, suplement cultural del dissabte del Diari de Balears. 24 de gener de 2009.

Bryman, A. Social Research Methods. Nova York: Oxford University Press, 2004.Braun, V.; Clarke, V. «Using thematic analysis in psychology». Qualitative Research

in Psychology, 3, 2006, p. 77-101.Burgos, S. Matemáticas y aula de acogida: aproximación a las representaciones so-

ciales subyacentes. Treball de recerca. Doctorat en Didàctica de les Ciències i les Matemàtiques, UAB. Juny del 2007.

106

Duveen, G. «Culture and social representations». A The Cambridge handbook of sociocultural psychology. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, p. 543-559.

Flick, U. An introduction to qualitative research. Londres: SAGE Publications, 2006. Gorgorió, N.; Abreu, G. «Social representations as mediators of practice in mathe-

matics classrooms with immigrant students». Educational Studies in Mathema-tics. DOI: 10.1007/s10649-009-9183-3.

Gorgorió, N.; Planas, N. «Reconstructing norms». Proceedings of the 29th Conferen-ce of the International Group for the Psychology of Mathematics Education, vol. 3, 2005, p. 65-72.

Gorgorió, N.; Planas, N. «Social representations as mediators of mathematics lear-ning in multiethnic classrooms». European Journal of Psychology of Education, 20, vol. 1, 2005, p. 91-104.

Gorgorió, N.; Prat, M. «Jeopardizing learning opportunities in multicultural mathe-matics classrooms». Social Interactions in Multicultural Settings. Rotterdam: SENSE Publishers, 2009, p. 145-170.

Gorgorió, N.; Prat, M.; Santesteban, M. «El aula de matemáticas multicultural: dis-tancia cultural, normas y negociación». Matemáticas e interculturalidad. Barce-lona: Graó, 2006, p. 7-24.

Howarth, C. «A social representation is not a quiet thing: exploring the critical po-tential of social representations theory». British Journal of Social Psychology, 45, 2006, p. 65-86.

Ibáñez, T. Ideologías de la vida cotidiana. Barcelona: Sendal, 1998.Jodelet, D. Madness and Social Representations. Hemel Hempstead: Harvester

Wheatsheaf, 1991.Junyent, C. «Per què en diem gènere quan volem dir sexe?». Revista d’Igualada, 23,

2006, p. 19-25. Llinares, S.; Krainer, K. «Mathematics (student) teachers and teacher educators as

learners». A Handbook of Research on the Psychology of Mathematics Education: Past, Present and Future. Rotterdam: SENSE Publishers, 2006, p. 429-459.

Moscovici, S.; Marková, I. «Presenting social representations: a conversa tion». Cultu-re and Psychology, 4, vol. 3, 1998, p. 371-410.

Moscovici, S. «Why a theory of social representations». A Representations of the Social: Bridging Theoretical Traditions. Oxford: Blackwell, 2001, p. 8-35.

Raudsepp, M. «Why is it so difficult to understand the theory of social representations?». A Culture and Psychology, 11, vol. 4, 2005, p. 455-468.

Santesteban, M. Representaciones sociales del profesor de matemáticas acerca de los alumnos inmigrantes: un primer análisis. Treball de recerca. Doctorat en Di-dàctica de les Ciències i les Matemàtiques, UAB, maig de 2006.

Valsiner, J. «Beyond social representations: a theory of enablement». Papers on So-cial Repesentations, 12, vol. 7, 2003, p. 1-16.

Wertsch, J. V. Mind as Action. Oxford: Oxford University Press, 1998.

107

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Zittoun, T.; Duveen, G.; Gillespie, A.; Ivinson, G.; Psaltis, C. «The use of symbolic re-sources in developmental transitions». Culture and Psychology, 9, vol. 4, 2003, p. 415-448.

Resumen

El aula con alumnos inmigrantes es un espacio en el que coexisten personas con re-ferentes culturales y sociales diversos. Las representaciones sociales actúan como mediadoras de la práctica matemática en el aula de forma parecida a como lo hacen los sistemas de numeración. En nuestro estudio, recogemos las narraciones de varios profesores de matemáticas del aula ordinaria y de adultos responsables del aula de acogida. El análisis cualitativo de estas narraciones pone de manifiesto que los profe-sores, al referirse al alumno inmigrante como alumno de matemáticas, activan varias representaciones profundamente enraizadas socialmente. A partir de la discusión de un caso que muestra que el uso irreflexivo de las representaciones en la articulación de la práctica matemática en el aula tiene consecuencias para su desarrollo, argu-mentamos de qué forma puede favorecerse un cambio a partir de la crítica y la refle-xión acerca de representaciones sociales controvertidas.

Palabras clave: educación matemática, alumnos inmigrantes, representaciones so-ciales, formación del profesorado.

Abstract

The classroom with immigrant students is a space where people with diverse social and cultural referents coexist. Social representations mediate school mathematics practices in a similar way as numbers systems do. In our study, we collect the narra-tives of several secondary teachers of mathematics as well as those of adults in charge of reception classes. The qualitative analysis of the narratives shows that when they talk about the immigrant student as a mathematics learner they take on several re-presentations deeply rooted in social practice. After the discussion of a case that shows that an un-reflective use of representations when articulating mathematical practices in class has consequences for their development, we argue in which ways a change could be fostered through critique and reflection on certain controversial social representations.

Key words: mathematics education, immigrant students, social representations, teachers’ education.

108

Résumé

Une classe avec des élèves migrants est un espace où coexistent des étudiants avec des référents culturels et sociaux divers. Les représentations sociales ont un effet de médiation sur la pratique des mathématiques en classe de la même façon que l’ont les systèmes de numération. Dans notre étude, nous analysons les narrations de pro-fesseurs d’une classe ordinaire et d’adultes responsables de la classe d’accueil. L’analyse qualitative de leurs narrations met en évidence que, lorsqu’ils parlent des élèves migrants en tant qu’étudiants en mathématiques, ils activent des représenta-tions très enracinées dans la société. À partir de la discussion d’une situation qui montre que l’usage irréfléchi des représentations lors de la pratique des mathémati-ques en classe a des conséquences dans son développement, nous réfléchissons à comment favoriser un changement critique de ces représentations sociales.

Mots-clé: éducation mathématique, élèves migrants, représentations sociales, for-mation des éducateurs.

109

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Les matemàtiques com a eina d’inclusió i d’equitat per a l’alumnat llatinoamericà

nouvingut als centres educatius de Catalunya. El cas equatorià1

Núria Rosich, Paula López, Josep M. Núñez, Manel Montanuy, Sergi Muria

Grup de Recerca Diversimat del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica (DCEM) de la Universitat de Barcelona

Resum

Les matemàtiques constitueixen un element imprescindible per a l’alumnat, per tal que puguin esdevenir ciutadans responsables, ja que es tracta d’una disciplina que pot ajudar a interpretar la realitat. Per tant, considerem que l’ensenyament i apre-nentatge de les matemàtiques és una qüestió d’equitat per a l’alumnat nouvingut. En aquest estudi, es mostren les semblances i les diferències de l’alumnat llatinoame-ricà (concretament d’alumnes equatorians) respecte als alumnes autòctons d’ESO en la resolució de problemes matemàtics. Aquest estudi aporta el coneixement de la realitat educativa equatoriana i la comparació amb els alumnes del nostre país. Jun-tament amb aquesta recerca, s’ha fet també un estudi de cas sobre la realització de problemes matemàtics amb alumnes nouvinguts a l’aula d’acollida i s’han comparat els resultats amb els dels alumnes autòctons. Finalment, a partir de les dades obtin-gudes de l’estudi de camp s’ha dissenyat un portal web que dóna pautes d’ajuda per a l’acolliment dels alumnes.

Paraules clau: estudi comparatiu, resolució problemes, alumnat, secundària, nou-vinguts.


110

1. Les matemàtiques: un problema d’equitat i didàctic

L’educació matemàtica és un dels coneixements que cal saber si volem tenir uns ciu-tadans que sàpiguen interpretar els codis del món on vivim. Les societats occidentals, cada vegada més tecnificades, demanen que els seus ciutadans tinguin un coneixe-ment matemàtic bàsic que els ajudi en la comprensió de la resolució de problemes en què la tecnologia juga un paper important. És el que es coneix per competència matemàtica. D’altra banda, sabem que l’educació matemàtica és un dels coneixe-ments que dóna accés a diverses carreres i estudis tècnics que són en general valo-rats per les empreses. Així doncs, des d’aquesta perspectiva hem de considerar l’aprenentatge de les matemàtiques no només com un saber escolar, sinó com una qüestió d’equitat en la nostra societat.

Tot i que hi ha nombroses investigacions fetes sobre la interculturalitat a l’aula en diverses temàtiques, comparativament són poques les recerques fetes sobre l’en-senyament i aprenentatge de les matemàtiques en aquest camp. Les principals recer-ques sobre les matemàtiques i els aspectes culturals s’han fet als Estats Units i des de fa uns anys també s’han començant a endegar a la Unió Europea i al nostre país.

Entre els estudis multiculturals que s’han fet per atendre els alumnes nouvinguts als centres educatius hem de citar els de Díaz Aguado (1996), Bartolomé (1997), Se-cada (1997), Ladson-Bilings (1997) i Essomba (1999). Les matemàtiques són univer-sals, però una de les dificultats principals que tenen per ser ensenyades i apreses és que primer han de ser contextualitzades per tal de poder ser abstretes.

Els alumnes immigrants arriben amb un bagatge cultural diferent al dels alumnes locals2 i, per tant, poden desenvolupar alguns significats que difereixen dels establerts en el context de l’aula i en el context escolar en general, cosa que pot dificultar el seu aprenentatge; és per això que creiem necessari tenir una cura especial amb els con-flictes que puguin sorgir d’aquestes diferències. De la mateixa manera, la distància entre els valors i significats atribuïts a situacions de l’aula pel professor i els atri buïts per l’alumne es deriven de situacions de crisis que s’anomenen conflicte cultural.3 Per molt que les matemàtiques siguin universals, això no significa que l’ensenyança i aprenentatge de la matemàtica hagi d’ignorar la individualitat de l’alumne o el con-text social i cultural de l’ensenyament. Per tant, serà convenient analitzar aquests factors i conflictes per poder-los pal·liar.

En el camp de les matemàtiques i la diversitat, ens trobem amb un corrent ano-menat etnomatemàtiques4 que es refereix tant a l’estudi de les relacions entre les matemàtiques com a la cultura en què aquesta està inserida, com també a les pràcti-ques matemàtiques concretes que es porten a terme a les comunitats d’aprenentat-ge on està ubicada l’escola; es tracta, per tant, d’incorporar les matemàtiques al

2. Alro-Skovsmose ,1996.3. Bishop,1994.4. D’Ambrosio, 2001.

111

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

món cultural, és el que anomenen el context. Segons aquest autor, en ambients di-ferents, les etnomatemàtiques són diferents; per tant, les matemàtiques han de ser alguna cosa viva, lligada a les situacions reals del temps i l’espai.

Un altre aspecte que ha estat estudiat són les normes que hi ha en la base dels processos de comunicació matemàtica a l’aula i que formen part del que genèrica-ment anomenem gestió de l’aula.5 En aquest estudi, s’han considerat les normes a l’aula de matemàtiques de la manera següent: la norma social, la norma matemàtica i la norma sociomatemàtica.6

L’estudi Pisa,7 que avalua la competència que tenen els alumnes de catorze anys de diversos països de la Unió Europea (UE) en la resolució de problemes matemàtics relacionats amb contextos quotidians (competència matemàtica), ha posat de mani-fest les dificultats que mostra l’alumnat d’ESO en la resolució d’aquests problemes, tant pel que fa a alumnes autòctons com, sobretot, pel que fa a alumnes immi-grants. Per tant, per poder avaluar quines són les possibles dificultats que té l’alum-nat nouvingut en la resolució de problemes matemàtics als centres de secundària de Catalunya, hem pres com a referència els diversos estudis Pisa que s’han fet a la Unió Europea. Els problemes que planteja l’estudi Pisa estan classificats segons diversos tipus i nivells per tal de valorar les set competències: pensar i raonar, argumentar, comunicar, modelar, plantejar i resoldre problemes, representar i utilitzar el llenguat-ge simbòlic, formal i tècnic i les operacions.8

2. Finalitats i objectius de la recerca

La finalitat de la recerca que presentem és conèixer les diferències i les semblances respecte de la resolució de problemes matemàtics, com també detectar algunes de les dificultats que presenten els alumnes nouvinguts llatinoamericans als centres educatius de secundària de Catalunya. A partir de la detecció d’aquestes dificultats, la recerca proveeix materials i recursos que puguin ser útils tant per a l’alumnat com per al professorat, com també orientacions pedagògiques per al professorat de l’au-la d’acollida i de matemàtiques, amb l’objectiu de contribuir a la integració d’aquests alumnes a les aules. Finalment, la recerca ha propiciat la creació del lloc web Migra-Mat com una ajuda tant per als alumnes nouvinguts com per a les famílies i els do-cents implicats, ja que pensem que avui en dia la tecnologia ens pot ser de gran aju-da per a la intercomunicació de tota la comunitat educativa. Pensem que aquesta recerca contribueix a la millora de l’educació secundària a Catalunya en una àrea considerada difícil, amb la voluntat de disminuir el fracàs escolar dels alumnes nou-

5. Voigt,1985.6. Yackel-COBB, 1996.7. Pisa, 2003-2006.8. Nis, 2000.

112

vinguts llatinoamericans i augmentar la seva autoestima per tal d’afavorir la seva in-tegració als nostres centres educatius.

En aquest article, ens centrem en l’alumnat de l’Equador, encara que hi ha al-guns aspectes que són compartits amb l’alumnat d’altres països llatinoamericans, com hem vist en altres recerques dutes a terme.

3. Metodologies utilitzades

D’acord amb els objectius plantejats, s’han utilitzat diverses metodologies depenent de la fase de la recerca portada a terme. La recerca s’ha fet en dues grans fases:

• Primera fase. Realitzada a Catalunya. Anàlisi qualitativa: aquesta fase s’ha dut a terme en centres de secundària obligatòria de Catalunya amb aules d’acolli-da. La població de l’estudi l’han format dotze alumnes procedents de l’Equa-dor que assistien a l’aula d’acollida, del segon cicle de l’ESO i que feia, com a màxim, un curs que eren a Catalunya. Una vegada estaven dissenyats els ins-truments de l’estudi i es comptava amb els alumnes nouvinguts equatorians, també es va demanar a les escoles que hi poguessin col·laborar dotze alum-nes autòctons de la mateixa edat que els alumnes equatorians i del mateix centre per tal de poder contrastar les dades. Aquest estudi és l’anomenat es-tudi qualitatiu microetnogràfic d’estudi de casos, que es realitza a l’aula d’acollida i que ens ha permès comparar la influència del context en els enun-ciats dels problemes i prendre un primer contacte amb l’alumnat nouvingut equatorià i les seves dificultats a l’aula ordinària de matemàtiques en centres educatius catalans.

• Segona fase. Realitzada a l’Equador. Anàlisi quantitativa: aquesta fase s’ha dut a terme en centres educatius de l’Equador per tal de conèixer la realitat de les escoles de l’Equador i el seu sistema educatiu. Per fer aquest segon estudi, l’equip va decidir desplaçar una persona a l’Equador per passar la prova diag-nòstica de resolució de problemes (basada en els problemes de l’estudi Pisa) a 564 alumnes de diversos centres de l’Equador i passar-los uns qüestionaris sobre les seves situacions, creences i trets personals característics. A part dels treballs amb els alumnes, durant tota l’estada es van dur a terme observa-cions en diverses aules de matemàtiques de centres de l’Equador de múltiples característiques (públics, concertats, privats, mixtos, masculins, femenins) i di-verses províncies i regions del país amb la finalitat de veure les dinàmiques a l’aula de matemàtiques, recursos utilitzats, currículum donat, etc. Si bé dispo-sàvem de dades sobre la resolució per part d’alumnes catalans d’alguns dels problemes de la prova dels ítems alliberats del Pisa 2005 que es van passar als alumnes de l’Equador, no era així en tots els problemes; per tant, per poder contrastar amb fiabilitat els resultats dels alumnes dels centres de l’Equador

113

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

amb els alumnes catalans, es va decidir passar la mateixa prova a 124 alum-nes autòctons d’escoles catalanes. Les proves passades als 564 alumnes equa-torians de l’Equador més les proves passades als 124 alumnes catalans és el que metodològicament constitueix l’estudi quantitatiu de la nostra recerca, les dades del qual són les que ens han permès comparar els resultats i trobar les semblances i diferències en la resolució de problemes de manera general i extreure les conclusions més generalitzables de la nostra recerca.

Presentem a continuació en una taula resum els objectius, els diversos estudis que s’han dut a terme al llarg de la recerca, els tipus d’anàlisi emprats en cada cas, les poblacions i els instruments utilitzats.

ObjectiusFases de la

recercaPoblació Instruments

Conèixer i comparar els plans d’estudi i les dinàmiques de classe de l’educació secundària al país dels alumnes nouvinguts i al nostre.

Estudi comparatiu curricular.

Currículums escolars dels dos països.

Saber com influeix el context dels enunciats en la resolució i l’elaboració de problemes matemàtics.

Estudi qualitatiu microetnogràfic d’estudi de casos.

12 alumnes equatorians.

12 alumnes locals.

Qüestionari de l’alumne.

Qüestionari del professor de l’aula d’acollida.

Qüestionari del professor de l’aula de matemàtiques de Catalunya i del seu país d’origen.

Observacions recollides amb àudio i vídeo.

Comparar els alumnes culturalment diferents amb els alumnes de la nostra cultura la dinàmica de l’aula de matemàtiques de secundària i la resolució de problemes.

Conèixer les competències matemàtiques dels alumnes llatinoamericans respecte dels alumnes locals.

Estudi quantitatiu.

564 alumnes de l’Equador.

124 alumnes de centres de Catalunya.

Prova diagnòstica de resolució de problemes elaborada a partir de l’estudi Pisa.

Qüestionari de l’alumne.

114

Poblacions de la recerca

Com s’ha dit anteriorment, la població de l’estudi qualitatiu etnogràfic es va fer a partir de dotze alumnes equatorians residents a Catalunya, procedents de diver-ses províncies de l’Equador que, com a màxim, feia un curs que estaven escolarit-zats als centres educatius catalans i dotze alumnes autòctons. Els alumnes tenien una edat compresa entre els catorze i els quinze anys. A causa que el nivell de ca-talà dels alumnes nouvinguts era baix, segons van expressar els professors de l’au-la d’acollida, es va decidir que, per tal de garantir que les dificultats de resolució dels problemes plantejats no fossin degudes a la comprensió del llenguatge, les proves es realitzessin en llengua castellana i en cas que tinguessin cap dubte els fos aclarit.

Els dotze alumnes locals de l’estudi pertanyien al mateix centre i curs que cada alumne equatorià nouvingut. La majoria eren de l’àrea metropolitana de Barcelona (l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, Ciutat Vella) i de Girona (Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes) on es concentra la majoria de l’alumnat nouvingut de l’Equador a Catalunya, segons les dades proporcionades pel Departament d’Educació de la Ge-neralitat.

D’altra banda, la població de l’estudi quantitatiu consta de 564 alumnes equato-rians d’entre catorze i quinze anys de diversos centres de l’Equador. Els centres es van triar de manera que n’hi hagués de totes les tipologies que hi ha a l’Equador i de les províncies des d’on més immigren cap a Catalunya (segons el sondeig previ que es va dur a terme a tots els instituts públics de Catalunya), les dues regions de l’Equa-dor (la costa i la de la serralada) i tant zones rurals com urbanes.

4. Resultats de la comparació curricular de Catalunya i l’Equador

Són moltes les diferències entre l’educació a l’Equador i l’educació al nostre país i no és fàcil adonar-se de la importància que juguen aquestes en la integració dels alum-nes nouvinguts als centres educatius i, en particular, a l’aula de matemàtiques. Les diferències bàsiques estan referides en els punts següents:

a) Calendari escolar. Depenent del lloc de l’Equador (serralada o costa), els alumnes fan un calendari acadèmic o un altre. Així doncs, a l’Equador hi ha dos tipus de calendaris escolars: el que segueix el calendari dels països de l’he-misferi nord (de setembre a juny), que es du a terme als centres de la serrala-da, i el calendari dels països de l’hemisferi sud (de febrer a desembre), que es du a terme als centres de la regió de la costa. Aquest és un dels primers pro-blemes que han d’afrontar tant els centres educatius catalans i els professors com els alumnes nouvinguts d’incorporació tardana. Molts alumnes equato-

115

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

rians nouvinguts procedents de la part de l’Equador que segueix el calendari escolar de l’hemisferi sud desconeixen aquesta diferència. Algunes famílies equatorianes que sí que tenen aquesta informació es troben amb el problema que els seus fills han de perdre gairebé un any escolar per incorporar-se al se-tembre als centres educatius de Catalunya o bé repetir curs.

b) Organització dels cursos escolars. L’organització dels cursos també és di-ferent de la nostra. A més, cal tenir en compte que a l’Equador han fet una reforma i, tot i que tots els centres haurien de funcionar seguint el currículum de la nova llei d’educació, en la pràctica hi ha centres que, de portes endins, continuen funcionant amb abans de la reforma. Per tant, les nostres escoles es poden trobar amb alumnes que han seguit el currículum d’abans de la re-forma i d’altres que han seguit el de després de la reforma, amb organització dels cursos i currículums diferents.

c) Els continguts matemàtics als dos països. Respecte als continguts curricu-lars matemàtics, si comparem els que es tracten en cada curs i en els que es tracten en el curs equivalent a l’Equador, aquests no són exactament els ma-teixos; per tant, podem trobar alumnes que, segons el nivell, desconeixen els continguts conceptuals que tindrien si haguessin estudiat aquí i que els pro-fessors pressuposen que els seus alumnes tenen o ja han vist. Per obtenir més informació, es pot veure en el lloc web MigraMat la relació de tots els contin-guts per cursos i per sistema educatiu.

5. La realitat escolar a l’Equador: anàlisi quantitativa

L’equip del projecte va dissenyar una prova diagnòstica de resolució de problemes a partir dels ítems alliberats (Departament d’Educació, 2005) per tal de poder avaluar les competències en matemàtiques que tenen els alumnes de l’Equador respecte dels alumnes locals.

Els criteris que es van utilitzar per confeccionar la prova van ser incloure proble-mes dels continguts següents:

a) quantitat;b) forma i espai, ic) canvi i relacions.

Es va decidir no incloure problemes d’incertesa perquè, consultats els professors dels centres educatius catalans, ens van comentar, quan se’ls passava l’enquesta, que aquesta part de les matemàtiques a vegades no l’explicaven per falta de temps.

La prova diagnòstica ha quedat constituïda per deu problemes dels ítems allibe-rats de l’Informe Pisa 2003. Entre els problemes proposats, a continuació se’n repro-dueixen dos com a exemple, per tal de mostrar el tipus d’anàlisi que es va fer:

116

1. Problema dels dausA la dreta hi ha un dibuix de dos daus. Els daus són cubs amb un sistema especial de numeració en els quals s’aplica la regla següent: el nombre total de punts en dues cares oposades és sempre set.

PREGUNTA 1: A la dreta es poden veure tres daus col·locats un damunt de l’altre. El dau 1 té quatre punts a la cara de dalt.Quants punts hi ha en total a les cinc cares horitzontals que no es poden veure (cara inferior del dau 1, cares superior i inferior dels daus 2 i 3)?

Resposta correcta: 17

2. Problema de les prestatgeriesPer construir una prestatgeria, un fuster necessita els elements següents:4 plafons llargs de fusta, 6 plafons curts de fusta,12 clips petits,2 clips grossos, 14 cargols.

PREGUNTA 1:El fuster té al magatzem 26 plafons llargs de fusta, 33 de curts, 200 clips petits, 20 clips grossos i 510 cargols.Quantes prestatgeries senceres pot construir el fuster?Resposta: ............................................... prestatgeries.Subescala: Quantitat (ocupacional-connexions)

Resposta correcta: 5

Els criteris utilitzats per a la correcció dels problemes han estat els mateixos que es van seguir per a l’estudi Pisa. Els experts de l’estudi Pisa han considerat que hi ha diversos nivells de profunditat i que, segons les activitats, es plantegen tipus i nivells cognitius diferents. L’estudi Pisa estableix tres tipus de complexitat a l’hora de consi-derar els ítems per avaluar les competències:

• Primer nivell: reproducció i procediments rutinaris. Són els problemes que són relativament familiars per als alumnes; la demanda que fan és, en gene-ral, la reiteració de coneixements practicats.

• Segon nivell: connexions i integració per resoldre problemes estàndards. Els problemes ja no són rutinaris, però els contextos que utilitzen són coneguts pels alumnes.

• Tercer nivell: raonaments, argumentacions, intuïció i generalització per re-soldre problemes originals. Són els que requereixen una certa comprensió i

117

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

reflexió en tasques relativament complexes en què cal posar en funcionament competències cognitives altes.

A continuació, mostrem de manera sintètica alguns dels resultats d’aquests dos problemes (es va fer el mateix per als deu problemes de la prova que es va passar als 688 alumnes d’aquesta segona fase de l’estudi) i comparem les dades obtingudes pels alumnes equatorians de les escoles de l’Equador amb les dades dels alumnes cata-lans dels nostres centres.

Gràfic 1. Resultats comparatius del problema dels daus

Tipus de resposta–30%

–20%

–10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

% d'alumnat

Equador Catalunya Diferència Catalunya-Equador

Incorrecte Bon plantejament

Incoherent En blanc Correcte

En la primera columna, podem observar com un 40 % de l’alumnat de centres de l’Equador resol malament el problema en contraposició a menys d’un 10 % que el resol bé. En canvi, pel que fa a l’alumnat català, s’inverteixen els resultats, ja que el 40 % el resol bé, mentre que no arriba al 30 % l’alumnat que el resol malament.

Un dels resultats que cal destacar és el 10 % d’alumnes equatorians que contes-ten incoherències respecte a la pregunta, cosa que ens indica que no han entès l’enunciat del problema. Quan s’ha preguntat als alumnes sobre aquesta qüestió, ens han dit que no entenien què havien de respondre, és a dir, que no entenien què se’ls demanava.

118

Si comptem els alumnes equatorians que no l’han respost bé, més els que l’han deixat en blanc, obtenim més del 90 %; en canvi, la situació a Catalunya és comple-tament diferent, ja que tenim un 60 % de l’alumnat que el resol bé.

Creiem que els alumnes equatorians obtenen pitjors resultats en aquest proble-ma a causa, d’una banda, del desconeixement dels daus, joc no gaire estès a l’Equa-dor (cosa que ens mostra, com ja s’ha dit en diverses ocasions, la influència del con-text); i, de l’altra (tenint en compte els altres problemes de la prova), que no estan acostumats a realitzar problemes en què se’ls dóna algun tipus d’informació que han d’utilitzar per trobar la solució, ni tampoc problemes amb un enunciat tan extens sense demanar-los clarament què han de fer.

Gràfic 2. Resultats comparatius del problema de les prestatgeries

Equador Catalunya Diferència Catalunya-Equador

Tipus de resposta–20%

–10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%% d'alumnat

Incorrecte Incoherent En blanc Correcte

El que cal destacar en aquest problema és que la majoria d’alumnes catalans l’ha respost bé (més d’un 60 %). En canvi, menys d’un 30 % d’alumnes equatorians l’han sabut contestar, tot i que la majoria sabia fer les operacions necessàries per re-soldre’l (com es va comprovar passant una altra prova en què només hi havia les operacions). Això ens indica que no han sabut plantejar bé el problema per fer les re-particions.

119

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Si ho comparem amb els resultats de l’estudi Pisa 2005, podem observar que els resultats obtinguts en la nostra recerca són coherents amb aquells, en què un 60,9 % d’alumnes de Catalunya havia resolt bé el problema. Creiem, per tant, que la nostra recerca ratifica els resultats obtinguts en l’estudi Pisa 2005 i dóna veracitat al nostre estudi quantitatiu.

6. Observacions a l’aula d’acollida: anàlisi qualitativa

L’estudi etnogràfic d’estudi de casos l’hem utilitzat per estudiar els alumnes nouvin-guts a l’aula d’acollida dels centres catalans i així poder conèixer quines són les difi-cultats de resolució de problemes matemàtics en relació amb la comprensió de l’enunciat dels problemes, per tal que ens servissin com a referents per donar unes primeres orientacions metodològiques al professorat sobre com poder fer aquesta acollida. La població de l’estudi l’han constituït dotze alumnes procedents de l’Equa-dor i dotze alumnes locals de diversos centres de secundària que tenen molta afluèn-cia d’alumnat nouvingut de països llatins.

Un aspecte que es va destacar en l’estudi quantitatiu realitzat a l’Equador van ser les dificultats de comprensió del context dels problemes. És per això, que aquesta part de la recerca l’hem dedicada a veure com resolien problemes sobre la propocio- nalitat directa i quines mancances manifestaven. Com que els alumnes equatorians nouvinguts feia menys d’un any que eren a Catalunya, es va decidir passar l’enunciat dels problemes en llengua castellana per tal que no hi influís el coneixement de la llengua. També durant la realització de la prova, si els alumnes tenien alguna dificul-tat de comprensió se’ls en donava un sinònim o se’ls n’intentava explicar el significat sense aportar informació nova al problema.

Per a l’estudi es van escollir tres problemes sobre proporcionalitat directa per poder determinar la importància del context dels enunciats i la influència del dèficit del llenguatge i conèixer els diversos procediments que utilitzaven. Un del problemes versava sobre com realitzar una recepta d’arròs i com s’havien d’ampliar els ingredients si hi havia més familiars a dinar. El segon problema tractava sobre el preu dels bitllets de metro i el tercer girava entorn d’un dipòsit bancari. Cal remarcar que el procediment de resolució dels tres problemes era molt similar.

Els resultats de la resolució d’aquests tres problemes de proporcionalitat directa ens han mostrat en tots els casos que, efectivament, els alumnes responen millor si el context els és conegut i familiar; els alumnes immigrants han tingut les dificultats més altes en el segon i el tercer problema, mentre que els alumnes autòctons només en el tercer. Si bé aquests resultats no són generalitzables a causa del tipus d’estudi qualitatiu, sí que trobem que coincideixen amb altres autors que també han estudiat el tema de la influencia del context.

120

7. Una eina per a la comunitat educativa: el portal web MigraMat

Un dels objectius de la recerca descrit en les finalitats del projecte ha estat la confec-ció d’un portal web per donar informació als alumnes, les famílies i els professors sobre les característiques dels dos sistemes educatius i sobre els continguts matemà-tics que es treballen als dos països en els cursos escolars de l’educació secundària obligatòria. D’altra banda, i com a necessitat detectada a partir dels resultats obtin-guts en l’estudi quantitatiu, també es proposa proporcionar recursos i ajudes per formar els alumnes nouvinguts en la resolució de problemes i assolir la competència matemàtica marcada en el currículum de la nova llei d’educació, tan necessària per a la inserció en la nostra societat. A continuació, mostrem la pàgina inicial del portal d’entrada del web MigraMat (http://phobos.xtec.net/plopez38/migramat/presenta-ciomigramat.htm).

Imatge 1. Pàgina inicial de MigraMat

Aquest portal té dues finalitats:

1. La primera està enfocada a donar informació tant a pares i alumnes com a professors de l’Equador i de Catalunya. Per això s’han dissenyat tres apartats en el menú principal:

121

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

a) Famílies: el primer apartat és per a les famílies equatorianes. Aquí es pot trobar tot tipus d’informació sobre el nostre sistema educatiu, calendari, currículum, procediment de matrícula, tipus d’estudis, etc.

b) Professors: el segon és per als professors, tant de centres catalans com equatorians, amb la finalitat de donar-los informació sobre els sistemes educatius (els dos de l’Equador i el de Catalunya), amb les equivalències per curs i amb els continguts curriculars de matemàtiques per curs en cada cas. Amb aquest apartat, el que pretenem és que els professors puguin veure les diferències i similituds quant a continguts matemàtics per poder dur a ter-me les pertinents adaptacions curriculars específiques en cada cas.

c) Alumnes: el tercer apartat, dedicat als alumnes, a part de recollir informa-ció que creiem que els pot interessar, forneix un seguit de problemes per treballar-hi.

2. La segona finalitat és proporcionar ajudes pensades perquè l’alumnat nou-vingut pugui resoldre problemes matemàtics i contribuir que assoleixi la com-petència matemàtica. Els ajuts que es proporcionen en cada problema s’han dissenyat a partir de les dificultats detectades durant l’estudi. Aquests ajuts específics ho són tant de so (es pot escoltar una lectura precisa, clara i pausa-da de l’enunciat del problema) com d’observacions i de preguntes de refle-xió, d’imatges fixes i d’imatges en moviment (aplets) per ajudar-los a com-prendre els enunciats. A continuació mostrem un exemple d’aquestes ajudes referent al problema dels daus, en què s’ha creat un dau en moviment que permet a l’alumne manipular-lo i moure’l per veure'n les cares oposades i, per tant, arribar a resoldre el problema.

Imatge 2. Ajuda al problema dels daus del lloc web MigraMat

122

Amb aquesta part es busca que l’alumne equatorià pugui treballar la resolu-ció de problemes des de l’Equador abans de venir a Catalunya o ja a l’aula d’acollida, per tal de millorar en un aspecte en el qual, tal com ha mostrat l’estudi quantitatiu, molts alumnes d'aquesta nacionalitat presenten dificul-tats respecte dels catalans. El mateix lloc web també pot ser d’utilitat per als alumnes locals que presenten les mateixes dificultats.

Un dels aspectes innovadors del portal ha estat cercar un format que permetés un treball interactiu tant per part dels alumnes nouvinguts com dels alumnes locals pel que fa a la resolució de problemes. Actualment, també s’està posant en funcio-nament un xat amb la finalitat que els professors equatorians i els catalans puguin comunicar-se entre ells per consultar qualsevol dubte que tinguin respecte dels currí-culums que segueixen als respectius països i el funcionament del seu sistema educa-tiu. El xat hauria de permetre també intercanviar experiències i estratègies per a la inclusió i la integració de l’alumnat nouvingut a l’aula de matemàtiques. Així mateix, es pretén que les famílies es puguin posar en contacte amb responsables de l’adap-tació. Per acabar, també es pretén que aquest xat l’utilitzin els alumnes que estan en fase d’emigrar al nostre país per tal que els alumnes que ja són residents i assisteixen als nostres centres educatius els puguin orientar, i també perquè els professors res-ponsables de MigraMat duguin a terme un seguiment de la seva integració a l’aula de matemàtiques i del seu treball en la resolució de problemes.

8. Conclusions

La multiculturalitat s’està tornant una de les característiques més remarcables de l’educació actual, ja que amb la mobilitat de persones i famílies les relacions intercul-turals són molt intenses.

La trobada intercultural genera conflictes que només podran ser resolts a partir d’una ètica que rau en l’individu: conèixer-se i conèixer la seva cultura i respectar la cultura de l’altre.

D’acord amb el corrent difós per Ambrosio, no posem en dubte la universalitat de les matemàtiques; però no s’han de confondre les característiques de la ciència matemàtica amb les característiques de l’educació matemàtica. Encara que les dues disciplines estudien els mateixos aspectes de la naturalesa, els seus objectius i mèto-des són diferents. No és admissible transferir els mites de la matemàtica a l’educació matemàtica. No podem parlar de la universalitat de l’educació matemàtica i ignorar els aspectes de context en què té lloc, ni la diversitat entre les persones que la impar-teixen i la reben.

Els resultats de la prova diagnòstica realitzada a l’Equador amb els 564 alumnes de diversos centres equatorians ens han servit per contrastar els resultats amb els estudiants autòctons i veure les diferències en la resolució de problemes matemàtics

123

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

que parteixen d’enunciats amb entorns pròxims a la realitat (problemes de l’estudi Pisa) i constatar les dificultats que tenen.

Hem observat que una causa del fracàs escolar de l’alumnat nouvingut és la poca relació que hi ha entre les experiències i capacitats cultivades en els seus en-torns culturals i les que es practiquen i valoren a les nostres escoles: com hem pogut veure en la comparació de l’estudi curricular i en les observacions dutes a terme a les aules de matemàtiques de l’Equador, les matemàtiques que fan els alumnes equato-rians són molt més algorísmiques i estan poc lligades amb la realitat quotidiana, sense gairebé connexió amb el món real i amb una quasi inexistent resolució de pro-blemes. D’altra banda, les interaccions amb els professors són molt diferents de les que tenen amb els adults de la seva comunitat, i els formats didàctics (abstractes) tendeixen a ser diferents als sistemes (pràctics) utilitzats en la seva vida quotidiana per conèixer i transmetre informació sobre la realitat.

En l’estudi Pisa, hem pogut copsar les dificultats que tenen els estudiants cata-lans en la resolució de problemes matemàtics, ja que també hi ha diferències entre els enunciats Pisa i els que solen trobar en els nostres llibres de text. La majoria dels enunciats dels llibres de text del nostre país intenten connectar amb la realitat, però en molts casos són recursos pedagògics que creen textos artificials amb l’objectiu d’ensenyar als alumnes a aprendre models utilitzant les matemàtiques. Però aques-tes dificultats són molt més accentuades en el cas dels alumnes de l’Equador (i tam-bé d’altres països llatinoamericans com hem vist en recerques posteriors).

La realitat de les aules, tant d’acollida com de matemàtiques, la podem resumir amb una de les frases citada per un professor, que durant l’entrevista, ens va dir: «Som un centre d’acollida, més que simplement una aula d’acollida. Si no es fa una acció conjunta per part de tot el centre i per extensió, de l’administració, és molt di-fícil que aquests alumnes tinguin una bona integració». El professorat sap que s’es-tan fent molts esforços, però encara se n’han de continuar fent.

Amb aquesta recerca hem mostrat en diversos nivells algunes de les dificultats de l’alumnat nouvingut equatorià, tant en l’àmbit curricular com en la prova de reso-lució de problemes (estudi quantitatiu) i en l’estudi més qualitatiu de la resolució de problemes de proporcionalitat directa.

Hem detectat algunes de les dificultats que tenen els alumnes nouvinguts en la resolució de problemes matemàtics, no només des de la perspectiva curricular del nostre país, sinó també a l’Equador, i hem vist que el tipus d’exercicis i de problemes que se’ls demana està molt allunyat dels que es demanen aquí. Amb la recerca pre-sentada, hem pogut conèixer quines són algunes d’aquestes dificultats i dissenyar el recurs MigraMat com a eina per ajudar la comunitat escolar de Catalunya en relació amb la resolució de problemes matemàtics. Amb això volem contribuir a millorar la integració dels alumnes equatorians i facilitar informació d’interès a les famílies i al professorat de matemàtiques sobre els diversos currículums.

Per disminuir el fracàs dels alumnes equatorians en l’àrea de matemàtiques creiem que seria convenient que, quan s’escolaritzin per primera vegada als centres educa-

124

tius del nostre país, no només es treballin els aspectes relacionats amb la llengua a l’aula d’acollida, sinó també els aspectes curriculars matemàtics que desconeix l’alumnat nouvingut en relació amb l’alumnat autòcton. Aquest treball es pot dur a terme amb l’ajut del portal web que hem realitzat i es pot plantejar d’una manera transversal amb l’aprenentatge del català a partir dels enunciats dels problemes.

9. Bibliografia

Abreu, G. «Studyng Social Representations of Mathematics Learning in Multiethnic Primary Schools: Work in Progress». Papers on Social Representations, 7(1-2), 1998, p. 1-20.

Adajian, L. B.; Fennema, E.; Secada, W. G. Equidad y enseñanza de las matemáticas: nuevas tendencias. Madrid: Morata, 1997.

Alro, H.; Skovsmose, O. «Students’Good Reasons». For the Learning of Mathema-tics, 16(3), 1996, p. 31-38.

Alro, H.; Skovsmose, O.; Valero, P. «Communication, conflict and mathematics edu-cation in the multicultural classroom». Presentat a CERME3, 2003.

Ambrosio, U. Etnomatemática. Elo entre as tradiçoes e a modernidade. Autentica. Brasil: Belo Horizonte, 2001.

Ambrosio, U. «Socio-cultural bases for mathematical education». Actas de ICME 5.Araujo, J. «Afectividad y demostración geométrica en la formación inicial de profe-

sores de matemática». Tesi doctoral. Universidad de Barcelona, 2004.Bartolomé, M. Diagnóstico a la escuela multicultural. Barcelona: Cedecs, 1997.Bennet, N. «The quality of classroom learning experiences for children with special

educational needs». A Aiinscow, M. (ed.). Effective Schools for All. Londres: Da-vid Fulton, 1991, p. 120-133.

Bishop, A. J. «Cultural conflicts in mathematics education: developing a research agenda». For the Learning of Mathematics, 14(2), 1994, p. 15-18.

Bishop, A. J. Enculturación matemática. Barcelona: Paidós Ibérica, 1999.Bourguignon, E. Psychological Anthropology. An Introduction to Human Nature and

Cultural Differences. Nova York: Holt, Inehart and Winston, 1979.Callejo, M. L.; Vila, A. Matemáticas para aprender a pensar. El papel de las creencias

en la resolución de problemas. Madrid: Nanceas, 2004.Díaz-Aguado, M. A. Escuela y tolerancia. Madrid: Pirámide, 1996.Essomba, M. A. Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para tra-

bajar la diversidad étnica y cultural. Barcelona: Graó, 1999.Ginsburg, H. «The Myth of the deprived child: new thoughts on poor children». A

Powell, A.; Frankenstein, M. (eds.). Ethnomathematics: Challenging Eurocen-trism in Mathematics Education. Albany: State University of N.Y. Press, 1997, p. 129-154.

Gómez Chacón, I. M. Matemática emocional. Madrid: Nancea, 2000.

125

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Gómez Chacón, I. M. «La tarea intelectual en matemáticas. Afecto, meta-afecto y los sistemas de creencias». Boletín de la asociación Matemática Venezolana, vol. X, 2, 2003, p. 225-247.

Gorgorió, N.; Deulofeu, J.; Bishop, A. Matemáticas y educación. Retos y cambios desde una perspectiva internacional. Barcelona: Graó, 2000.

Gorgorió, N.; Planas, N. «Estudio de la diversidad de interpretaciones de la norma matemática en un aula multicultural». Enseñanza de las ciencias, 19(1), 2001, p. 135-150.

Gorgorió, N.; Planas, N. «Teaching mathematics in multicultural classrooms». Educa-tional Studies in Mathematics, 47, 2001, p. 7-33.

Gorgorió, N.; Planas, N. «Teaching mathematics to immigrant students: A multilin-gual situation». Educational Studies in Mathematics (en premsa).

McNiff, J. Action Reserach: Principles and Practice. Londres: MacMillan Education Ltd, 1998.

Muria, S. «Indicadores de diagnóstico para la implementación de una web geométri-ca con alumnos deficientes auditivos en aulas inclusivas». Tesis doctoral. Univer-sitat de Barcelona, 2005.

Oliveras, M. L. Etmatemáticas. Formación de profesores e innovación curricular, Gra-nada: Ed. Comares, col·lecció Mathema, 1996.

Planas, N. «Obstacles en l’aprenentatge matemàtic: la diversitat d’interpretacions de la norma». Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, 2001.

Secada, W. G.; Fennema, E.; Byrd Adajian, L. (comp.). New directions for equity in mathematics education. Cambridge University Press, 1995.

Shoenfeld Alan, H. «Learnig to think of Mathemetcolly: Problem Solving, Macogni- tion and sense making to Mathematics teaching and Learning». A Grouws, D. A. (ed.). Handbook of Research on Mathematics Teaching and Learning, Nova York: Macmillan, 1992, p. 334-369.

Vilella, X. «Millorar l’atenció a la diversitat multicultural des de l’àrea de matemàti-ques: elaboració d’unes pautes que aprofitin la potencialitat de tots i totes». Memòria del final de projecte de treball de recerca. Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 1998.

Vithal, R.; Valero, P. «Researching mathematics education in situations of social and political conflict». A Bishop, A. et al. (eds.). Second International Handbook of Mathematics Education, Dordrecht, Boston, Londres: Kluwer Academic Publi sh-ers, 2003.

Voigt, J. «Patterns and routines in classroom interaction». Recherches en Didactique des Mathematiques, 6, 1985, p. 69-118.

Voigt, J. «Negotiation of Mathematical Meaning and Learning Mathematics». Edu-cational Studies in Mathematics, 26, 1994, p. 275-298.

Warren, B.; Rosebery, A. S.; Connant, F. R. «Cheche Konnen: Science and literacy in language minority classrooms». BBN Technical Report, 7.305. Cambridge: M. A. Bolt, Beranek & Newman, 1989.

126

Yackel, E.; Coobb, P. «Sociomathematical norms, argumentation and autonomy in mathematics». Journal for Research in Mathematics Education, 27(4), 1996, p. 458-477.

Resumen

El conocimiento de las matemáticas constituye un elemento imprescindible para los alumnos, para que éstos puedan llegar a convertirse en unos ciudadanos responsa-bles, donde las matemáticas les pueden ayudar a interpretar la realidad. Por tanto, consideramos que la enseñanza y aprendizaje de las matemáticas es una cuestión de equidad para los alumnos recién llegados. En este estudio se muestran las semejan-zas y diferencias del alumnado latinoamericano (concretamente, ecuatoriano) res-pecto a los alumnos autóctonos de ESO en la resolución de problemas matemáticos. En este estudio se aporta el conocimiento de la realidad educativa ecuatoriana y la comparación con los alumnos de nuestro país. Juntamente con esta investigación, se ha realizado un estudio de caso sobre la realización de problemas matemáticos con alumnos recién llegados en las aulas de acogida en comparación con los alumnos autóctonos. Finalmente, también se aporta el portal web diseñado a partir de los datos del estudio de campo y da pautas de ayuda para acoger estos alumnos.

Palabras clave: estudio comparativo, resolución problemas, alumnado, secundaria, recién llegados.

Abstract

The knowledge of the mathematics constitutes an indispensable element for the pupil. They can end up becoming responsible citizens, where mathematics can help them to interpret the reality. Therefore we consider that the teaching and learning of the mathematics is a question of justness for the recently arrived students. In this study the likeness and differences of the Latin American pupil are shown —concre-tely Ecuadorian— regarding catalan students of Secondary School in the resolution of mathematical problems. In this study it is contributed the knowledge of the Ecua-dorian educational reality and the comparison of the students in catalan schools, as well as the study of case of the realization of problems with students recently arrived at the welcome classrooms in comparison with autochthons students. We also show the website designed from this research knowledge and where you can find guide- lines for help when receiving students.

Key words: comparative study, resolution problems, students, secondary school, students recently arrived.

127

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Résumé

La connaissance des mathématiques constitue un élément indispensable pour les élèves, afin que ceux-ci puissent devenir des citoyens responsables. Les mathémati-ques peuvent les aider à interpréter la réalité. Par conséquent, nous considérons que l’enseignement et l’apprentissage des mathématiques est une question de justice pour les étudiants qui viennent d’arriver. Dans cette étude, les ressemblances et les différences des élèves Latino-américains sont montrées –concrètement, les élèves d’origine équatorienne– vis-à-vis les étudiants des lycées catalans dans la résolution de problèmes mathématiques. Cette étude contribue à la connaissance de la réalité pédagogique équatorienne et la comparaison avec des étudiants de nos écoles, aus-si bien que l’étude de cas de la réalisation de problèmes avec des étudiants équato- riens récentment arrivés à nos classes en comparaison avec les étudiants du pays. Fi-nalement, cette étude montre une page web conçue a partir des données de l’étude du travil de terrain et apporte des outils qui peuvent aider à accueillir ces étudiants.

Mots-clé: étude comparative, résolution de problèmes, lycée, l’élève récentment arrivé.

129

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Necessitats de formació del professorat d’educació secundària obligatòria per donar resposta educativa a l’alumnat nouvingut1

Núria Giné, Jazmín Bustamante, Lorena Cruz, Elvira Martí, Trinidad Mentado, Begoña Piqué, Patricia Silva

Totes les autores són integrants o col·laboradores del grup de recerca FODIP (Formació Docent i Innovació Pedagògica), del Departament de Didàctica

i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona

Resum

Els centres educatius són institucions sobre les quals recauen múltiples demandes de la societat, a les quals no sempre poden respondre adequadament. En els darrers anys, l’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut ha suposat un nou repte per al professorat i per a les dinàmiques de treball de l’aula a la qual s’incorpo-ren els nois i les noies vinguts de fora, després de passar un temps a les aules d’aco-llida. En aquest article ens interessa mostrar l’opinió dels professionals de l’educació secundària sobre els èxits, els dubtes i les incerteses educatives que els planteja en la seva pràctica l’atenció a l’alumnat nouvingut i el tipus de necessitats de formació que se’n deriven per a la formació inicial i permanent del professorat. La proximitat de les seves paraules a la realitat ens acosta a una major comprensió d’allò que real-ment s’esdevé a les aules i als centres; i aquest coneixement hauria de ser una font inestimable per al disseny dels plans de formació per a docents.

Paraules clau: formació del professorat, alumnat nouvingut, educació secundària obligatòria.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració de la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006 .

130

1. Introducció

El professorat d’educació secundària obligatòria (ESO), precisament pel caràcter obli-gatori d’aquesta etapa educativa, ha d’afrontar el repte de l’atenció escolar de tot l’alumnat. Professors i professores tenen l’obligació de donar resposta a les necessi-tats i els interessos de tot l’alumnat del nostre país i, per tant, de l’alumnat nouvin-gut, cercant marcs més d’inclusió que no pas d’integració, de manera que afavorei-xin la convivència harmònica entre els adolescents de totes les ètnies, cultures i nacionalitats i facin que tots plegats valorin l’enriquiment que suposa la pluralitat. Moltes veus han advertit ja de la necessitat d’atendre la població immigrant pres-tant-li una atenció integral que englobi els àmbits social, sanitari, educatiu... En edu-cació, disposem de múltiples treballs sobre atenció a la diversitat en general i als alumnes immigrants en particular.

Respecte a la formació del professorat, es constata que la majoria dels professors i professores en actiu han rebut una formació inicial que no tenia en compte els con-tinguts de l’educació intercultural ni els aspectes curriculars, metodològics i organit-zatius que es deriven dels problemes educatius relatius a la incorporació a l’aula d’alumnat nouvingut. Es fa evident, doncs, que per atendre l’alumnat immigrant cal que el sistema fomenti i que el professorat assoleixi una formació específica i, alhora, una major formació en competències professionals generals.

Per identificar aquests «nous coneixements» que haurien de formar part de les competències del professorat disposem, més enllà de les aportacions teòriques, d’una font inestimable de saber: els coneixements que usen amb èxit (i els que tro-ben a faltar) els professors i professores que actualment treballen a les aules d’ESO.

L’ajut que hem rebut des de la Secretaria per a la Immigració i la Direcció Ge-neral de Recerca en el marc de la convocatòria ARAI-2006 ens ha permès cercar les veus del professorat que està en la pràctica amb la finalitat de conèixer, des de la realitat, els reptes educatius que els planteja l’atenció a la diversitat dels nois i noies que tenen a les seves aules i el tipus de necessitats de formació que senten que es deriven d’aquesta nova situació. Els resultats de la recerca prete-nen, a més de contribuir a una major comprensió d’allò que realment s’esdevé a les aules i als centres, ser elements d’ajuda amb vista a adoptar polítiques i línies d’actuació per al disseny i la millora dels plans de formació inicial i permanent del professorat.

2. Algunes idees bàsiques sobre les temàtiques nuclears

Per tal de contribuir a la intel·ligibilitat de les aportacions, com també per complir els criteris de rigor de la recerca interpretativa, sintetitzem tot seguit el marc con-ceptual que ha fonamentat aquesta recerca, i que es concreta en tres temes nu-clears:

131

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

1. La formació del professorat d’ESO.2. Els adolescents nouvinguts i l’educació obligatòria.3. El plantejament curricular per atendre l’alumnat nouvingut a l’ESO.

2.1. El professorat de l’ESO; formació competencial

Pel que fa a la formació del professorat de secundària, veiem que cada pla de forma-ció inicial i/o de formació permanent del professorat parteix –implícitament o explíci-tament– d’una concepció sobre com ha de ser aquest professor en la seva funció. En termes generals, podem considerar tres dominis fonamentals en tot docent: conèi-xer bé la matèria o disciplina, tenir coneixements fonamentats dels aspectes docents (estudiants, didàctica, relació educativa) i conèixer i actuar educativament en i amb el context (família, administració, col·legues, serveis socials i culturals). El conjunt d’aquests coneixements ha d’anar acompanyat d’un «conocimiento práctico, que es algo así como saber hacer las cosas bien en el desarrollo concreto y cotidiano de su práctica. Es este último un saber empírico, experiencial, práctico, que pone en re la-ción el sentido de las cosas con la acción de realizarlas».2

El domini d’aquest tipus de coneixement que és aplicació pràctica (la formació competencial) va més enllà d’uns sabers fragmentats, i es correspon amb allò que Perrenoud denomina competència, que defineix com «la aptitud para enfrentar eficaz- mente una familia de situaciones análogas, movilizando a conciencia y de manera a la vez rápida, pertinente y creativa múltiples recursos cognitivos: saberes, capacidades, microcompetencias, informaciones, valores, actitudes, esquemas de percepción, de evaluación y de razonamiento».

Acceptant aquest concepte de competència, cal preguntar-se: quines són les competències que, a priori i abans d’escoltar els docents, es veuen desitjables per a qualsevol professor d’ESO? Posem dues aportacions a títol d’exemple:

• Perrenoud3 planteja «Deu dominis de competències», considerades prioritàries en la formació contínua del professorat de l’ensenyament secundari: 1) organit-zar i animar situacions d’aprenentatge; 2) gestionar la progressió dels aprenen-tatges; 3) elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació; 4) implicar l’alumnat en el seu aprenentatge i el seu treball; 5) treballar en equip; 6) parti-cipar en la gestió de l’escola; 7) informar i implicar els pares i mares; 8) utilitzar les noves tecnologies; 9) afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió, i 10) organitzar la formació contínua.

• A Catalunya, dins un marc més general (el Pacte Nacional per l’Educació 2000), apareix el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010. Com a priori-

2. Martínez-Bonafé, 2005: 1.3. Perrenoud, 2004.

132

tats formatives fixa la formació per avançar cap a una escola inclusiva, per millorar en àrees curriculars i introduir determinades innovacions en el siste-ma educatiu, per afavorir la millora personal i el desenvolupament professio-nal dels docents i dels professionals dels serveis educatius i per gestionar els centres educatius i els serveis educatius.

La segona qüestió clau és: quina formació tenen actualment aquests docents? El professorat de secundària disposa inicialment d'una formació disciplinària adequada per a la consecució del títol de doctor, enginyer, arquitecte, llicenciat o la titulació equivalent, necessari per a l’accés a la funció pública docent en el cas de l’ESO. Aquesta formació es complementa amb els coneixements pedagògics adquirits a través del Curs d’Adaptació Pedagògica (CAP). Tanmateix, la preparació per a la do-cència derivada del CAP s’ha mostrat del tot insuficient, i la necessitat de prendre mesures des del sistema educatiu s’ha tingut en compte, finalment, en el Reial De-cret 56/2005 de 21 de gener, que especifica que la formació per exercir docència a secundària ha de tenir caràcter de postgrau o màster, amb la qual cosa cal esperar que el procés formatiu d’aquells titulats superiors que vulguin exercir docència a se-cundària millori en un futur proper.

La formació del professorat és un dels punts que solen marcar la qualitat d’un sistema educatiu. En contraposició a aquesta evidència, dins el col·lectiu docent i amb moltes excepcions destacables, es denota que el procés seguit per planificar la formació no acaba de prendre el rumb desitjable ni donar els resultats esperats.

2.2. L’alumnat nouvingut a l’educació secundària obligatòria

D’acord amb la normativa de centres 2006/2007, a Catalunya es considera alumnat nouvingut aquell noi o noia que s’ha incorporat en els darrers 24 mesos a la nostra societat i a l’escola. Entre aquests nouvinguts, el nostre estudi es fixa en els alumnes que, havent superat satisfactòriament el procés inicial d’acollida, ja s’incorporen to-talment o gairebé a l’aula ordinària. Per tant, estem parlant d’un alumnat que ja ha assolit un grau de coneixement de la llengua vehicular de l’aula que presumiblement li permetrà seguir el desenvolupament de la classe.

El canvi de l’aula d’acollida a l’aula ordinària no és el final del procés d’adaptació d’un alumne al centre educatiu. D’altra banda, l’entrada a l’aula ordinària és el pas més important cap a la «normalització» de l’alumnat.

Amb l’ànim d’identificar sintèticament les característiques més rellevants d’aquests estudiants, en la recerca hem pres com a referents les quatre condicions que s’ac-cepten més àmpliament com a descriptores per a les persones en aquesta etapa vi-tal, en allò que es refereix a l’adquisició de coneixements: la capacitat de pensament formal, el desenvolupament de pensament propi, les relacions ambivalents amb el nucli familiar i la vivència d’un procés de socialització. Aquestes condicions pròpies

133

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

de tot adolescent estan tenyides, en el cas de l’alumnat nouvingut, per una vivència d’immigració seguida d’un temps curt (fins a 24 mesos) d’escolaritat en un nou siste-ma. Si bé aquesta darrera condició «uniformitza» el col·lectiu nouvingut, també es posa èmfasi en el fet que cada alumne nouvingut presenta, per origen i per història personal, unes necessitats diferents i, per tant, demanarà una atenció també dife-rent; no es pot parlar, doncs, de l’alumne nouvingut com d’un col·lectiu uniforme.

2.3. El sistema educatiu; plantejament curricular

L’administració educativa ha dedicat d’un temps ençà un gran esforç a l’atenció edu-cativa de l’alumnat nouvingut.4 Als centres escolars, aquesta injecció de recursos i, es-pecialment, la dedicació del professorat ha donat pas fins ara a diversitat de propostes i accions, no totes amb èxit, d’organitzar l’atenció de l’alumnat nouvingut. La voluntat d’avançar per donar resposta a les necessitats d’aquests alumnes està portant a treba-llar encara en temes com ara l’organització de les aules d’acollida d’alumnes d’incor-poració tardana (IT), la necessitat d’establir nivells d’exigència tenint en compte la di-versitat, les incerteses per detectar i conduir els nois i noies de necessitats educatives permanents entre els alumnes d’IT, la nova situació als centres escolars derivada de la inestabilitat dels grups a causa de «la matrícula viva», el paper dels mediadors –no sempre ben acceptats per les comunitats– o l’orientació en el trànsit entre etapes.

En relació amb el plantejament curricular, destaquem que l’opció comprensiva del nostre sistema educatiu pretén acollir totes les diferències presents en el context i que, per tant, no es tracta d’integrar l’alumnat amb algunes diferències concretes en un context que parteix d’un model establert, sinó de comprendre totes les dife-rències en un context divers, en què totes estiguin representades. Complementària-ment, es propugna un principi fonamental: la diferència no és desigualtat.

En aquest marc general: quina és la situació de l’alumnat nouvingut? Quan l’alumne que ens ocupa s’incorpora totalment o en la major part del temps a l’aula ordinària és el moment en què ja s’integra en l’activitat normal de la classe. Tanma-teix, l’experiència generada fins ara mostra que, tant si l’alumne treballa de manera autònoma com de manera integrada, té la percepció que està sol a l’hora d’enfron-tar els reptes i les dificultats que li suposa un nou context de treball que presenta canvis organitzatius i relacionals, i del qual amb prou feines domina la llengua vehi-cular. I també és notori que, en el procés d’incorporació a l’aula ordinària, un dels canvis més importants que li cal afrontar a l’adolescent és la nova disposició i el rol del professorat.

4. El Programa d’Educació Compensatòria, les aules d’acollida, els Tallers d’Adaptació Escolar, els recursos disponibles a les pàgines de la XTEC de la Generalitat de Catalunya, el suport de profes-sorat als centres que reben alumnat d’incorporació tardana, etc. són algunes de les mesures que s’han dut a terme i que ajuden a integrar els escolars nouvinguts.

134

En conseqüència, sembla coherent defensar que el principal component educa-tiu per acollir, integrar i incloure en la vida del centre l’alumnat nouvingut és, en pri-mer lloc, l’aula com a nucli de relació educativa, perquè és en aquest espai on es produeixen la major part de les interaccions educatives, i on el noi o la noia passa la major part del temps escolar. Tanmateix, el professor d’aquesta aula no necessària-ment ha d’actuar sol, perquè els límits que el docent troba en l’acció d’aula per acomplir la seva funció educativa poden ser recollits i abordats per una sèrie de su-ports interns i externs a l’aula; amb la coordinació, el seguiment i l’actualització de totes les persones i els mecanismes de la comunitat educativa.

3. Recollir i estructurar les veus del professorat

Tot i els plantejaments exposats fins ara, es constata que s’ha reflexionat poc sobre un aspecte fonamental a l’hora d’afrontar aquesta nova realitat social i educativa: la formació del professorat i, especialment, la contribució que es pot fer des de la for-mació inicial i permanent per dotar-lo de competències que permetin una acció edu-cativa que persegueixi la igualtat d’oportunitats per a aquest alumnat i que lluiti cla-rament contra el perill de l’exclusió social.

Pensar en una formació per al professor en exercici de la seva professió implica reconèixer-lo com el vertader protagonista d’aquest procés de formació. Una forma-ció que parteixi de les seves necessitats, de les necessitats sentides. El nostre estudi parteix dels mateixos docents inserits en la realitat educativa de l’aula i de les institu-cions, i per això se cerca la seva pràctica, tant en termes d’èxit com de dèficits, a partir de tècniques fonamentalment basades en la interacció i la conversa, per trobar la concepció que realment té el professorat de secundària sobre les necessitats for-matives inherents a l’atenció a l’alumnat nouvingut; en definitiva, per cercar el «co-neixement personal» del professorat.

Els instruments usats per recollir aquestes aportacions professionals d’arreu de Catalunya són de quatre tipus: 12 entrevistes semiobertes en 6 IES públics; 5 grups de discussió de professors i professores que pertanyen a 21 IES públics; observació parti-cipant durant les sessions de classe en 6 IES que disposen d’experiències d’èxit en l’atenció a l’alumnat immigrant, i un qüestionari en què participen 20 IES docents.

La recollida, l’estructuració, l’anàlisi i la interpretació de les dades aportades pels mateixos docents mitjançant els instruments esmentats ens han permès assolir els objectius inicials següents:

• Detectar les competències professionals més requerides per proporcionar una adequada atenció a l’alumnat, especialment als nouvinguts, en els nivells d’ESO.

• Orientar i donar criteris, a partir de la informació recollida, per a la planificació de modalitats de formació permanent del professorat de secundària al voltant de la problemàtica d’atenció educativa de l’alumnat nouvingut.

135

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

• Orientar possibles modificacions del currículum de formació inicial del profes-sorat de secundària.

Conseqüentment amb aquests objectius, les aportacions de la recerca s’estruc-turen en dos apartats:

• Competències necessàries per al professorat d’ESO per atendre educativa-ment l’alumnat nouvingut.

• Implicacions en forma de criteris per a la formació del professorat: formació inicial i formació permanent.

4. Competències docents per atendre educativament l’alumnat nouvingut

Es pot considerar que el professorat de secundària presenta un coneixement acadè-mic molt important; tanmateix, a través de les seves aportacions es denota que cada cop es fa més necessari que adquireixi un coneixement pedagògic i didàctic que l’ajudi a atendre l’alumnat divers (i entre aquesta diversitat, l’alumnat nouvingut), construint una relació d’ensenyament-aprenentatge adaptada a les necessitats de tot l’alumnat. En identificar aquest coneixement, que és divers i complex, l’hem agrupat en sis grans dominis competencials.

4.1. Sis competències fonamentals

Cal recordar que partim d’una concepció de competència entesa com la capacitat per afrontar amb èxit demandes complexes en contextos particulars. Aquesta con-cepció comporta no només que el professorat ha de tenir diversitat de coneixements (cognitius, de valors, pràctics) disponibles, sinó que ha de ser capaç de mobilitzar i d’integrar aquests recursos o sabers per resoldre eficaçment situacions concretes.

Partint d’aquesta premissa, les competències o àmbits competencials que preci-sa el professorat de secundària obligatòria, associades a l’atenció educativa de l’alumnat nouvingut, són les següents:

a) Gestionar didàcticament una aula diversa.b) Incorporar suport intern i extern a l’aula.c) Adequar el currículum.d) I mpulsar aspectes organitzatius de centre que prioritzin l’atenció a la diver-

sitat.e) Fomentar la presa de posició institucional.f) Cooperar amb l’entorn educatiu i social.

136

a) Gestionar didàcticament una aula diversa

En una educació secundària comprensiva, en què la diversitat és la normalitat, el professor ha de poder conjugar tots els components (nois i noies, materials didàctics, matèria d’aprenentatge, horaris...) per crear un ambient d’aprenentatge prou ric i, a la vegada, prou seré i organitzat, per tal d’afavorir l’atenció educativa a tot l’alum-nat. Els coneixements necessaris per assolir la creació d’aquest ambient es relacionen amb els aspectes següents:

• Diversificar les condicions de treball i aprenentatge a l’aula per a tothom, molt especialment els materials didàctics. Aquests materials han d’estar disponi-bles a l’aula ordinària, en tres grans modalitats: materials de consulta «fixos» per a tothom, materials adaptats en grau de dificultat sobre un mateix contin-gut, i recursos alternatius que provinguin de fonts diverses.

• Regular activament el procés d’aprenentatge, a partir de comunicar-se real-ment amb l’alumnat, i per tant entendre’s mútuament, a través del coneixe-ment de la llengua; i estimular, reforçar, reconèixer el procés d’aprenentatge de cadascun dels alumnes.

• Implementar el treball cooperatiu, de manera que la interacció positiva i orien-tada entre l’alumnat generi múltiples fonts i estímuls per a l’aprenentatge. Això implica fomentar el compromís i la cooperació de manera sistemàtica per a tothom (per exemple, amb la tutoria entre iguals) per facilitar-se mútua-ment els coneixements que necessita cada alumne.

• Seleccionar continguts que reuneixin la doble condició de ser rellevants i sufi-cients. Rellevants o motivadors per a l’alumnat, és a dir: que corresponguin als interessos dels adolescents, i que estiguin situats en les diverses cultures presents entre l’alumnat, de manera que es produeixi un enriquiment mutu a l’aula; i suficients en l’àmbit del coneixement, és a dir: continguts nuclears que siguin desitjables i fonamentals per a cadascun dels alumnes.

• Seleccionar estratègies didàctiques que respectin i aprofitin l’activitat i la lògi-ca d’aprenentatge de l’alumnat, tot adoptant una dinàmica d’aula alternativa a la tradicional, bé a partir d’un plantejament general (com és el cas de les intel·ligències múltiples), bé a partir d’un canvi de plantejament metodològic (com és el cas del treball per projectes).

• Seqüenciar les sessions d’aula organitzant-les a partir de seqüències tempo-rals curtes i identificables per a l’alumnat (segons alguna característica que passa a ser hàbit) i estructurant-les a partir de seguir una seqüència formativa que respecti el procés natural d’aprenentatge.

• Fer ús i fomentar la capacitat d’autoregulació de l’alumnat, implicant i res-ponsabilitzant cadascú en el seu procés d’aprenentatge (i, per tant, traspas-sant criteris de realització i criteris d’avaluació de les tasques que s’encoma-nin). Això implica respectar l’autonomia i considerar les expectatives de

137

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

l’alumnat, alhora que el docent fomenta l’autoregulació, tot explicitant crite-ris, arguments, recursos...

b) Incorporar suport intern i extern a l’aula

La ubicació a l’aula de referència és, per a cada adolescent estudiant d’ESO, la situa-ció «natural», i l’àrea competencial de «gestionar didàcticament una aula diversa» s’orienta a fer possible que tots els adolescents puguin quedar-se en una aula amb el seu grup de referència. Malgrat tot, l’atenció a la diversitat a l’aula planteja certs lí-mits a causa del nombre total d’alumnes del grup i a la presència de grans desnivells de coneixement. Per poder abordar aquests límits de manera que no s’hagi de segre-gar cap persona, l’opció més immediata és desenvolupar la competència de procurar suports a l’aula, siguin interns o externs.

Posar en marxa aquesta competència no és senzill i, especialment, trenca inèrcies organitzatives dels IES. Per això es requereix valorar altament i prioritzar dos princi-pis: la voluntat de fomentar l’autoestima de l’alumne nouvingut i l’interès per desenvolupar i aprofitar educativament el sentit de pertinença al grup de l’adolescent. Per al desenvolupament d’aquest àmbit competencial, el professorat ha de ser ca-paç d'acomplir dues funcions:

• Incorporar mecanismes de suport intern a l’aula. És el tipus d’acció que menys altera el sentiment de pertinença de l’alumnat al grup d’aula, ja que el grup d’alumnes es manté íntegre. Es pot dur a terme amb la participació de dos professors o professores a l’aula, el professor responsable directe de la sessió i un altre docent que entra a fer el suport del grup classe. També es pot comp-tar amb els educadors i professors especialitzats. En el cas de l’atenció educa-tiva a l’alumnat nouvingut, el professorat accentua especialment la necessitat que aquest company especialista pugui traduir a l’idioma del nouvingut. Tam-bé és important orientar i incentivar el suport entre companys, per exemple, a través de la tutoria entre iguals.

• Incorporar mecanismes de suport extern a l’aula. És un tipus d’acció que dis-grega el grup aula, i pot discriminar els alumnes, a no ser que quedi explícit que la divisió en més d’un grup d’alumnes no té com a únic referent el rendi-ment acadèmic de l’alumnat. Aquests mecanismes es concreten en estratègies com ara la permanència d’un temps de trànsit entre l’aula d’acollida i l’aula ordinària, els desdoblaments de grups (segons les necessitats del grup d’alum-nes i els acords de l’equip docent) o l’establiment d’hores, espais i/o sistemes de consulta amb el professorat per tal de poder realitzar un treball guiat i orien-tat, però específic per a cada alumne i cada necessitat educativa.

138

c) Adequar el currículum

L’adequació curricular és, probablement, el mecanisme més utilitzat per atendre la diversitat i, específicament, l’alumnat nouvingut. De tota manera, no tots els do-cents se senten competents per fer adequació del currículum. Cal, doncs, que el professorat de secundària tingui els coneixements necessaris per:

• adequar la metodologia, bé preparant i/o seleccionant un tipus de material específic o bé adequant el tipus d’activitats;

• ajustar o incrementar l’acció tutorial, bé a través de dur a terme un seguiment més intensiu del seu procés d’integració i d’aprenentatge o bé individualit-zant l’atenció i el seguiment de l’alumne nouvingut a l’aula;

• adequar els objectius i continguts, bé adequant la tipologia de continguts (per exemple prioritzant els que siguin bàsicament conceptuals), o bé procedint a una adaptació curricular individual (ACI) o grupal, que revisi i prevegi objec-tius i continguts;

• adequar el procés d’avaluació, diversificant i adaptant els instruments o diver-sificant criteris, objectes i/o objectius d’avaluació, segons les característiques de l’alumne i les finalitats de l’etapa;

• adequar el temps de què disposa l’alumne per dur a terme els aprenentatges del curs, del cicle o de l’etapa, qüestió que està poc representada en les apor-tacions de la recerca, però que caldria tenir en compte amb diverses alternati-ves: alentir el ritme de la classe, distribuir els objectius i continguts previstos per a un cicle en tres cursos, etc.

d) Impulsar aspectes organitzatius de centre que prioritzin l’atenció a la diversitat

Una activitat de naturalesa complexa i difícilment objectivable, com és el desplega-ment d’una proposta educativa de caràcter comprensiu per a alumnes diferents, ne-cessita una organització de centre progressivament estratègica, prou flexible, autòno-ma i integrada per fer possible l’ajustament de les accions orientades a atendre les necessitats que sorgeixen en el desenvolupament d’un ensenyament que vol atendre la diversitat. Donada la complexitat que requereixen les mesures a prendre per aten-dre tota la diversitat de l’alumnat (no només la dels nouvinguts, però també aquesta), els IES han de prendre determinades mesures de funcionament i organització que afavoreixin aquesta situació. Els equips de professorat es veuen abocats de manera irrevocable a la necessitat que el discurs de l’IES sigui revisat i reelaborat tenint com a orientació bàsica l’atenció a la diversitat i la incorporació d’alumnat nouvingut.

Tanmateix, la major part de les aportacions del professorat fan al·lusió a aquest aspecte organitzatiu i el consideren insuficient. Valoren, en canvi, que es puguin trobar amb els col·legues del mateix grup d’alumnes, i que en aquestes trobades els

139

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

equips funcionin realment amb la mirada posada en l’atenció educativa a la diversi-tat i, especialment, a l’alumnat nouvingut. Per això sembla imprescindible que no només es doti el professorat de secundària de la competència per treballar en equip, sinó també per impulsar personalment i col·lectivament aquest tipus d’organització de centre que, més enllà de la disposició de caràcter burocràtic, té la funció de revisar i planificar tota l’activitat del centre (organització del professorat, de l’alumnat, dels recursos) per adaptar-la i optimitzar-la amb vista a atendre les necessitats educatives de l’alumnat. Les aportacions del professorat apunten als coneixements i dominis següents per desenvolupar l’àrea competencial d’impulsar aspectes organitzatius de centre que prioritzin l’atenció a la diversitat:

• Organitzar l’agrupament de l’alumnat per fer possible atendre la diversitat. La condició de distribuir l’alumnat en grups base de trenta, agrupant-los per edat, no és contradictòria amb el fet que, en aquest grup base, pugui establir-s’hi criteris pedagògics de funcionament que respectin i fomentin la pertinen-ça a un grup d’alumnes i, d’altra banda, fomentin la proximitat i la interacció en subgrups més reduïts que el grup base. Per això es proposa que s’organitzi l’alumnat en grups d’aula menys nombrosos o fer agrupaments flexibles (pe-tits grups), amb la doble condició que no s’organitzin amb un únic criteri de rendiment ni esdevinguin agrupaments permanents.

• Organitzar el treball col·laboratiu del professorat en equips orientats a reflexio-nar, planificar i vetllar per l’atenció educativa a la diversitat. Aquests equips (que són permanents, formalitzats i amb autonomia) tenen com a referent, d’una banda, l’alumnat i, de l’altra, l’àrea de coneixement.

Els equips que tenen l’alumnat com a nucli per prendre decisions de millora d’aten-ció a la diversitat solen anomenar-se equip docent o equip educatiu. La seva funció és analitzar el procés d’aprenentatge, revisar les necessitats educatives i coordinar les ac-cions metodològiques, d’adequació curricular, d’agrupament d’alumnes, etc. El seu grau d’autonomia els permet prendre decisions organitzatives sobre els espais, els temps i les dotacions corresponents al conjunt d’alumnes que estan al seu càrrec.

Els equips que tenen l’àrea temàtica o de coneixement com a nucli per prendre decisions de millora per a l’atenció a la diversitat s’anomenen departaments. La seva funció és analitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge, actualitzar els conei-xements en la seva àrea i elaborar propostes metodològiques, d’adequació curricu-lar, de selecció i organització de continguts, de plans i processos, etc.

• Optimitzar equipaments i horaris. Valorar el coneixement i l’aplicació de la revisió i optimització dels equipaments humans, de material, de temps i d’es-pai per atendre la diversitat és poc corrent. Malgrat això, és una condició fo-namental que sovint s’argüeix, senzillament, com a condició limitant i no com a problemàtica a resoldre.

140

e) Fomentar la presa de posició institucional

Educar en l’atenció a la diversitat no és fàcil. Per aquest motiu, per la seva complexi-tat extrema, cal que el professorat no sols «conegui» els projectes de centre, sinó que tingui la capacitat de revisar-los, de contribuir-hi positivament i, especialment, de fomentar la presa de decisions institucionals en favor de la diversitat. El col·lectiu informant de la recerca fa escasses aportacions en aquest sentit i, tanmateix, és un valor fonamental que el professorat pugui ser competent per formular, negociar i fomentar apostes decidides en favor de l’atenció educativa a la diversitat, ja sigui des del Projecte Educatiu del Centre (PEC), des del Projecte Curricular de Centre (PCC) o per altres vies comunes de consens. Cal que aquesta presa de decisió es plasmi en forma de concepcions sobre diversitat, inclusió, formació del professorat..., ja que, d’acord amb Canals, «l’eficàcia de la nostra actuació col·lectiva no depèn tant de la quantitat de les accions, com de la unanimitat activa i la coherència de tots els mem-bres de la comunitat educativa».

El docent de secundària ha d’estar preparat per participar, en primera persona, en l’elaboració i la presa de decisions des del PEC, i per incentivar i fomentar el debat i l’assumpció de criteris compartits o principis d’actuació, per atendre la diversitat en aquest i altres projectes de centre que necessiten la col·laboració de tot el profes-sorat.

f) Cooperar amb l’entorn educatiu i social

Tot i ubicar aquest àmbit competencial en darrer lloc, entenent que aquesta acció educativa és la més allunyada del nucli relacional de l’aula, potser caldria situar-la en primer lloc perquè, tal com diu Canals, cal «revitalitzar la funció social de l’aprenen-tatge». Certament, des de l’educació obligatòria, cada dia s’és més conscient que «la incorporació i la integració de l’alumnat nouvingut no és una cosa exclusiva dels cen-tres. La nostra funció i l’abast de la nostra tasca tenen un límit. La integració dels nouvinguts afecta tota la societat i és responsabilitat de totes les institucions». Així doncs, el professorat de secundària hauria de ser competent per conèixer, cercar i usar òptimament, en favor de l’atenció educativa de l’alumnat nouvingut, totes les possibilitats que ofereix l’entorn, sigui aquest educatiu, social, cultural o laboral, per-què «l’entorn social és decisiu per a l’eficàcia de la nostra acció (tant d’autòctons com de nouvinguts). Si no ens plantegem incorporar aquesta dimensió limitarem els nostres resultats».5

Concretament, les aportacions recollides en la recerca fan referència a cooperar amb les famílies o nuclis familiars, no només en una via unidireccional, sinó també en una direcció interactiva, establint la intensitat/eficàcia i la sistemàtica/fluïdesa de

5. Canals, 2004.

141

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

la relació, i cooperar/coordinar-se amb l’entorn social i cultural, fent d’aquesta rela-ció un espai d’intercanvi i col·laboració amb altres serveis públics educatius, amb l’entorn social i cultural i amb l’entorn productiu i laboral, no només per enriquir-se mútuament amb pràctiques i interessos comuns, sinó també per atendre les necessi-tats educatives amb vista a la inserció en el món laboral.

Pel que fa a l’administració educativa, aquesta cooperació cal que sigui bidireccional, en el sentit de compartir programes específics per a alumnat nouvingut i, per extensió, per a alumnat amb necessitats educatives especials; establir línies políti-ques fermes per atendre’ls i crear centres específics, si cal.

4.2. Tres constatacions transversals en la pràctica

En les paraules del professorat de secundària participant en la recerca s’hi observen també tres grans temàtiques o principis generals, a més del conjunt de sabers o do-minis de les competències esmentades en l’apartat anterior. Aquests principis gene-rals no són pròpiament sabers, sinó criteris d’opinió i actuació que emergeixen amb tossuderia, perquè són esmentats repetidament i, implícitament o explícitament, im-pregnen els discursos del professorat. De manera molt genèrica i sintètica, aquests principis es poden formular així:

• Les estratègies i mecanismes d’atenció a nouvinguts són generals, són neces-sàries i afecten tot l’alumnat i no només els estudiants de nova incorporació. En definitiva, es tracta d’assumir (en algun grau) els principis de l’educació comprensiva, de la inclusió educativa i de l’atenció a la diversitat. Una profes-sora ho expressa amb aquestes paraules: «Cal integrar els pares, perquè se sentin part de la comunitat educativa. Però no cal que siguin d’una altra cultu-ra, perquè amb els pares d’aquí passa el mateix».6

• La formació inicial i permanent del professorat és una via indiscutible d’avenç i de millora, de la qual se’n reconeix el valor i en la qual es dipositen moltes expectatives. Un participant en la recerca ho expressa així: «Fa falta una for-mació molt intensa perquè el professorat pugui arribar a fer aquestes coses, perquè no sabem com començar [...]».

• La necessitat de tota una tribu per educar un adolescent. La veu del professorat reconeix la necessitat que hi hagi una resposta integral de la comunitat on, tot i haver-hi possibilitat d’intervenció de diversos agents, es treballi conjuntament per a una major qualitat formativa. En aquesta línia, el professorat reconeix es-pecialment la necessitat de l’establiment de xarxes de suport entre els alumnes, que ja comencin a funcionar solidàriament a l’aula; la cooperació i coordinació amb la família; la coordinació i el treball en xarxa entre els diversos agents edu-

6. La cursiva és de les autores.

142

catius i socioeducatius del context, que permeti la definició d’un projecte comú, un espai d’intercanvi que procuri una resposta integrada i comunitària a les ne-cessitats educatives dels adolescents. Una de les moltes veus que expressa aquest criteri ho fa d’aquesta manera: «El que fem és fomentar el company tutor, que acompanya, i cada grup s’ho ha anat organitzant [...]».

5. Implicacions en forma de criteris per a la formació del professorat de secundària obligatòria

Una vegada identificats els coneixements necessaris per a la pràctica diària del pro-fessorat de secundària obligatòria, a manera de conclusions creiem important deta-llar els criteris que s’haurien de tenir en compte per a la formació inicial i permanent del professorat. Aquests criteris recullen preocupacions, punts de vista, suggeri-ments i experiències comentats pel mateix professorat, en els grups de discussió i en les entrevistes.

5.1. Formació inicial del professorat

Fins ara, la formació inicial del professorat de secundària no ha previst continguts sobre educació intercultural, ni sobre aspectes curriculars, metodològics i organitza-tius que cal tenir en compte per afrontar la intervenció educativa relativa a la incor-poració d’alumnat immigrant. Tanmateix, l’entrada en vigor dels títols oficials que habilitaran per poder exercir com a docent en l’educació secundària obligatòria, bat-xillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes s’albira com una possibilitat de repensar aquesta formació inicial i adaptar-la de manera més ajustada a la realitat educativa.

En el període en què es va realitzar la recerca que aquí presentem, aquesta opor-tunitat d’ajustament entre la formació inicial i la pràctica real als IES es trobava en procés de desenvolupament, però en l’ordre que regula els nous títols7 ja s’hi recull la necessitat de desenvolupar competències relatives al disseny i desenvolupament d’espais d’aprenentatge atenent a l’equitat, els valors, el respecte dels drets humans; competències que promoguin en l’alumnat la capacitat d’aprendre per si mateix i amb altres; competències per desenvolupar en els estudiants la confiança i l’autono-mia, com també per generar processos d’interacció i comunicació i fomentar l’apre-nentatge i la convivència a l’aula. A part, es preveu la necessitat de dominar contin-

7. «Ordre ECI/3858/2007, de 27 de desembre, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de les professions de professor d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes.» Butlletí Oficial de l’Estat (29 de desembre de 2007), núm. 312, 53.751-55.753.

143

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

guts que en la formació inicial actual ja es tenen en compte: coneixements propis de l’especialitat, aprendre a planificar, a desenvolupar i a avaluar processos d’ensenya-ment-aprenentatge, etc.

A partir dels principis generals que es plantegen per a la nova formació inicial del professorat de secundària, aportacions com les d’aquesta recerca haurien d’ajudar a dissenyar i concretar plans de formació. Alguns dels criteris que poden servir d’orien-tació són els següents:

• Organitzar el pla de formació inicial del professorat de secundària entorn de les competències necessàries per a l’anàlisi, la planificació, l’acció i la transfor-mació educativa i el desenvolupament professional. Hi ha una sensació molt estesa que «encara hi ha universitats que fan el que feien el segle passat, i hi ha coses que són fantàstiques, però el que no pot ser és que els futurs profes-sors estiguin asseguts prenent apunts! Per favor!» (grup de discussió GD).

Cal que en el pla de formació es relacionin les necessitats que teòricament té el professorat amb la pràctica educativa, tenint present que aquesta es produeix en entorns diversos, sovint amb la incorporació a les aules d’alumnat nouvingut.

• Per tal d’assolir una bona articulació entre teoria i pràctica en la formació ini-cial, caldria establir un treball conjunt entre universitat i centres de secundà-ria, acordant responsabilitats, continguts i funcions de manera que es desen-volupés una acció ben coordinada. Aquesta coordinació és important perquè la gran majoria de professorat participant en la recerca evidencia la separació i la falta d’articulació entre la teoria i la pràctica. Com assenyala Perrenoud,8 s’ha de combatre aquesta dicotomia i optar per una formació pràctica teòrica, reflexiva i crítica a la vegada. Per aquest autor, el professorat té la necessitat de participar en activitats de formació i també de recerca, però d’una manera activa, relacionant teoria i pràctica i sense perdre de vista els requeriments de la seva feina diària.

• El professorat en formació necessita disposar de temps i d’espai per poder mobilitzar i integrar sabers, exercitant una transposició didàctica que s’ha de fonamentar en l’anàlisi de les pràctiques i de les seves transformacions.

Posar a la pràctica o mobilitzar els sabers requereix preveure estades tutoritza-des i mentoritzades als centres educatius, més primerenques, més dilatades, més articulades i menys formals que les que actualment es denominen «pràc-ticum», perquè, en opinió d’un informant, cal «mastegar-ho, mastegar-ho, allargar les pràctiques del CAP, que jo estigui allà, in situ, que ho vegi» (grup de discussió GA).

D’altra banda, cal integrar els diversos coneixements, teòrics i pràctics, en una visió global del fet educatiu; i el docent en formació necessita fer-ho acompa-

8. Op. cit.: 512.

144

nyat. Els seminaris d’aprenents, les reflexions sobre les situacions viscudes, la vivència de la pràctica educativa amb alumnat nouvingut, etc. aporten gran riquesa a la formació inicial.

• Els coneixements estan, tradicionalment, parcel·lats en el currículum. Sembla que s’espera que sigui el mateix professor en formació inicial qui sàpiga (qua-si miraculosament) fer la relació entre les diverses aportacions que rep. Altra-ment, cal incentivar que el professor pugui vincular i relacionar, en la pràctica educativa, conceptes i experiències que no són d’una matèria concreta i que, tanmateix, formen part de la vida a l’IES. A títol d’exemple, es considera transversal aprendre a «compartir neguits, problemes, pensar i veure com es pot resoldre amb l’ajuda de tots... i això repercutirà en els centres, perquè les reunions de departament, els equips docents, no sabem funcionar» (entrevis-ta F).

• Per afavorir aquesta formació competencial que estem comentant, serà ne-cessari que els formadors dels futurs docents seleccionin estratègies didàcti-ques que ajudin a l’elaboració de coneixements a partir de situacions pròpies de la pràctica professional: anàlisi de casos diferents, visites a centres diversos, simulacions, resolució de problemes, comprovació d’hipòtesis, etc. Perquè, tal com diu Perrenoud,9 i tal com es veu en exemples comentats pel mateix professorat, la reflexió teoricopràctica sobre l’atenció educativa a alumnat d’altres països i cultures permet al docent aprendre en gran mesura. En l’en-trevista C, per exemple, s’apunta que «el professorat que s’està formant esta-ria bé que pogués anar una bona temporada a centres diferents, amb tutors diferents, la qual cosa el permetria conèixer tipologies diferents. Aquest apre-nentatge seria el que realment l’ajudaria a enfrontar-se amb la realitat».

5.2. Formació permanent del professorat

Són nombrosos les entitats i els estudis que destaquen la importància de la formació del professorat en actiu, a fi de donar resposta a les necessitats reals dels centres, que canvien tan ràpidament com ho fa la societat (cosa que es palesa en el cas de l’alumnat nouvingut).

Nogensmenys, el professorat que ha participat en la present recerca ha expres-sat, d’una banda, que valora altament les activitats de formació permanent i, d’una altra, que la major expectativa d’avenç i de millora amb vista a atendre educativa-ment l’alumnat nouvingut rau, precisament, en les activitats de formació adreçades al professorat en actiu.

Una condició general que haurien de tenir les activitats de formació permanent és el fet que s’hi accedeixi de manera voluntària per l’interès de resoldre problemes

9. Op. cit.: 511.

145

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

de la professió i que, en la seva organització, s’avinguin a la disponibilitat dels do-cents. Aquesta condició, expressada sovint en la recollida de dades, ja es troba for-mulada per diversos autors, que registren casos i experiències en els quals les activi-tats de desenvolupament professional i d’aplicació de millores a l’aula han fracassat precisament perquè s’han intentat implementar mitjançant models que violen condi-cions clau per a l’aprenentatge del professorat. A més d’aquesta condició general, el professorat participant en la nostra recerca apunta cinc criteris per planificar la seva formació permanent:

• El docent en actiu vol aprendre per sentir-se competent. El professorat de secundària, com ha quedat palès en algunes de les seves aportacions, no «se sent segur», i fins i tot «té por» d’implementar algunes innovacions d’aula que coneix amb més o menys profunditat. Per això expressa diverses necessitats de formació que tenen relació, essencialment, amb el fet de mi-llorar la pràctica de la «seva» aula. A títol d’exemple, vegem quatre de les aportacions:

«Una formació pel que fa a recursos i material, a part de la que ja fa permanentment en cursos i seminaris.» (entrevista A.)

«Cal formació urgentíssima en intel·ligències múltiples i grups cooperatius.» (grup de discussió GB.)

«Necessitat de formació en els interessos dels alumnes» (grup de discussió GD). «Es necessitaria una formació més didàctica.» (entrevista E.)

Les necessitats de formació expressades són importants per atendre tot l’alumnat, i només en el cas del coneixement d’idiomes és prioritàriament per a l’alumnat nouvingut. Així, una professora apunta: «El docent hauria de tenir nocions d’algunes paraules en àrab, en xinès» (grup de discussió GA).

La modalitat formativa que més s’ajusta a aquesta aproximació a l’aula és un assessorament que acompanyi l’aportació de continguts teòrics amb el temps necessari per a la tasca de reflexió, de replantejament, d’anàlisi de models previs, de diferències contextuals, etc.

• El professorat troba satisfacció a aprendre entre col·legues. Les modalitats formatives que responen a aquesta prioritat del professorat són diverses: amics crítics, seminaris, grups de treball, jornades d’intercanvi d’experiències, xarxes telemàtiques i mixtes... Es tracta d’una manera de formar-se que reu-neix, com a mínim, dues condicions interessants per al professorat: els acords sobre aspectes organitzatius de la formació són relativament fàcils, i els conei-xements personals dels participants són propers. A títol d’exemple, dues aportacions en aquest sentit:

«Molt útil i enriquidor és l’intercanvi d’experiències amb altres docents» (entrevista B). «És necessari tenir temps per conèixer altres experiències que funcionin.» (grup de

discussió GA.)

146

• Hi ha necessitats formatives que cal cobrir-les aprenent dels experts. Malgrat la falta de prestigi general que s’atorga a la formació «experta», es valora positivament aquesta formació sempre que hi hagi possibilitat de comunica-ció com més interactiva millor. La modalitat formativa és diversa: cursos, col-loquis, debats, tallers, taules rodones, etc. Altrament, els professores rebut-gen aprendre dels experts si «la formació realitzada és predominantment teòrica» (entrevista F), però reconeixen la vàlua de les aportacions en forma de referents teòrics i innovació educativa, que solen adquirir-se per aquesta via formativa, com en aquestes dues intervencions:

«Conferència [...] en el cas que t’aporti molta informació que després puguis aplicar [i en tot els casos] és millor que hi hagi un intercanvi.» (entrevista B.)

«Necessitem molta informació per fer bé la nostra feina.» (grup de discussió GC.)

• El professorat se sent motivat transferint els coneixements cap a la transfor-mació de la seva pràctica docent. El professorat que transfereix pren el prota-gonisme de l’acció educativa: subjectiva, transforma i adapta els coneixe-ments adquirits de manera que, en algun moment indeterminat del procés de transferència, els coneixements i la transformació inherent passen a ser pro-pis. Una informant ho expressa així: «Quan vaig començar, vaig fer formació de català per adults, per ensenyar a aquests nouvinguts quan encara havien de posar aula d’acollida, i anaves a Rosa Sensat, i feies els cursos, i s’aplicava a l’escola oficial, que tenien molts recursos. Tots aquests recursos els aplicava també a l’aula» (entrevista C).Tot i que hi ha gran quantitat d’experiències de transferència individual, la modalitat formativa que més s’adapta als principis expressats és la realització de projectes d’innovació docent.

• Els i les docents desitgen avançar cap a una real formació al centre. La fona-mentació d’aquest darrer criteri es basa, en gran part, en formulacions de desitjos per part del professorat, més que en constatacions de vivències o ex-periències; així, el professorat usa molt més el mode condicional del verb (po-dríem, estaria bé, seria bo...) en referir-se a la formació de centre. Aquesta apreciació ens fa pensar que poques de les veus participants han viscut real-ment aquesta situació formativa, tot i que sí que hi ha fet acostaments a partir de microexperiències de col·laboració professional. A títol il·lustratiu, dues aportacions en aquest sentit:

«Si a partir del centre veiessis que es necessita un curs o assessorament, demana-ho.» (entrevista D.)

«Jo crec més en el recurs de les trobades, que podrien començar al mateix centre» (grup de discussió. GA.)

147

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

6. A manera de síntesi

De la investigació realitzada, es deriva que cal que el professorat d’ESO tingui els co-neixements necessaris per resoldre de manera pertinent (integrant i mobilitzant di-versitat de sabers) les situacions educatives següents:

1. Gestionar didàcticament una aula diversa.2. Incorporar suport intern i extern a l’aula.3. Adequar el currículum.4. Impulsar aspectes organitzatius de centre.5. Fomentar la presa de posició institucional.6. Cooperar amb l’entorn educatiu i social.

Entre els coneixements esmentats, només dos (i parcialment) són específicament i/o prioritàriament d’aplicació a l’atenció educativa a l’alumnat nouvingut, sent en tots els casos coneixements que formen part d’una competència més àmplia, d’apli-cació general a l’atenció a la diversitat. Amb això es vol dir que el desenvolupament de les competències esmentades no són exclusives per a l’atenció a l’alumnat nou-vingut, sinó que conformen parcialment el perfil competencial desitjable en el pro-fessorat de secundària obligatòria.

La formació (permanent i contínua) s’hauria d’ajustar a unes necessitats de co-neixement del professorat específiques per atendre educativament l’alumnat nou-vingut? Les aportacions dels docents participants en la recerca en aquest sentit són nul·les: el professorat no fa referència a una formació docent específica i, només en el cas de la necessitat de dominar idiomes o, com a mínim, alguna paraula d’aquests idiomes, la seva aportació se centra en l’atenció als nouvinguts. Tanmateix, de la re-cerca sí que se’n deriva la necessitat peremptòria de revisar els plans de formació i, també, alguns criteris que haurien de preveure tant els plans de formació inicial com permanent del professorat de secundària per esdevenir competent en l’atenció a la diversitat de l’alumnat en general.

7. Bibliografia

Canals, Q. (coord.). [ICE de la UAB, document electrònic, 2004.] I des de l’escola... què hem de fer? Disponible a: <http://antalya.uab.es/ice/portal/equips/1 %20INTRODUCTORIA%20I%20ESTAD.pdf>. (Última consulta: 2 d’agost de 2008.)

Generalitat de Catalunya. «Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’or-denació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4.915, 29 de juny de 2007, p. 21.870-21.946.

Martínez-Bonafé, J. «La formación del profesorado y el discurso de las competen-

148

cias». XI Congreso Internacional de formación del profesorado: Europa y calidad docente ¿convergencia o reforma educativa? Segòvia: febrer 2005.

Perrenoud, P. «La formación de los docentes en el siglo xxi». Revista de Tecnología Educativa, 3, XIV, 2001, p. 503-523.

Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 [document en línia]. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya. Departament d’Educació, 2005. Disponible a: <http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/formacio_permanent_tcm32-21897.pdf>. (Última consulta: 16 de juny de 2008.)

Pla per a la Llengua i la Cohesió Social [document en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, 2007. Disponible a: < http://ense.gencat.es/lic/intro/documenta/pla_lic_nov_07.pdf>. (Última consulta: 10 de juliol de 2007.)

Resumen

Los centros educativos son instituciones sobre las que recaen múltiples demandas de la sociedad, a las cuales no siempre pueden responder adecuadamente. En los últi-mos años, la llegada de un número importante de alumnado recién llegado ha su-puesto un nuevo reto para el profesorado y para las dinámicas de trabajo del aula a la cual se incorporan los chicos y las chicas venidos de fuera, después de pasar un tiem-po en las aulas de acogida. En este artículo nos interesa mostrar la opinión de los profesionales de la educación secundaria sobre los éxitos, las dudas y las incertidum-bres educativas que les plantea en su práctica la atención al alumnado recién llega-do, y el tipo de necesidades de formación que se derivan de ello para la formación inicial y permanente del profesorado. La proximidad de sus palabras a la realidad nos acerca a una mayor comprensión de aquello que realmente ocurre en las aulas y en los centros; y este conocimiento tendría que ser una fuente inestimable para el di-seño de los planes de formación para docentes.

Palabras clave: formación del profesorado, alumnos recién llegados, educación se-cundaria obligatoria.

Abstract

The educational centers are institutions that receive multiple demands of the society, which they cannot always reply suitably. In the last years, the arrival of an important number of newcomer students has supposed a new challenge for the teaching staff and for the dynamics of work of the classroom that incorporates newcomer stu-dents, after spending a time in the classrooms of reception. In this article we are in-terested showing the opinion of the professionals of the secondary education about the successes, the doubts and the educational uncertainties that brings up in their

149

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

practice the attention to the newcomer students, and the type of needs of training for the initial and permanent training of the teaching staff. The proximity of their words to the reality brings us to a greater understanding of what really happens in the classrooms and in the centres; and this knowledge should be an inestimable source for the design of the plans of training for teachers.

Key words: training of the teaching staff, newcomer students, secondary education.

Résumé

Les centres éducatifs sont des institutions sur lesquelles retombent de multiples de-mandes de la société. Or, ils ne sont pas toujours en mesure de répondre de manière adéquate. Au cours de ces dernières années, en effet, l’arrivée d’un nombre impor-tant d’élèves immigré(e)s a représenté un nouveau défi pour les enseignants ; c’est aussi un nouvel élément à prendre en compte dans les dynamiques de travail de la classe à laquelle ils s’incorporent après avoir passé un certain temps dans une classe d’accueil. Cet article nous permet de présenter l’opinion des professionnels de l’en-seignement secondaire quant aux succès, aux doutes et aux incertitudes éducatives que leur pose dans leur pratique l’attention aux élèves nouveau-venus, ainsi que le type de besoins qui en découle pour la formation initiale et la formation permanente des enseignants. La proximité de leurs mots avec la réalité nous permet une plus grande compréhension de ce qui se passe réellement dans les salles de classe et dans les centres éducatifs ; et cette connaissance devrait être une source inestimable pour la conception des plans de formation des enseignants.

Mots-clé: formation des enseignants, élèves immigré(e)s, enseignement secondaire obligatoire.

151

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Escenaris educatius multiculturals i materials didàctics. Anàlisi i propostes1

Joaquín Gairín (1), Edgar Iglesias (1), Susana Tovías (1), Glòria Valls (2)

(1) Investigador/a i professor/a del Departament de Pedagogia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona

(2) Professora d’IES

Resum

La present aportació es vincula a la investigació «Elaboració de continguts formatius dirigits a agents educatius, a partir de l’anàlisi de la interacció entre docent discent en contextos escolars amb forta presència d’estudiantes de família immigrada», rea-litzada entre els mesos d’abril del 2007 i març del 2008, i desenvolupada per mem-bres de l’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO) del Departament de Pe-dagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Descriu els passos duts a terme en el treball d’investigació centrats en la presen-tació d’aspectes com ara la selecció, la utilització i l’organització de materials didàc-tics, considerant-los des d’una perspectiva intercultural en contextos d’aules multi-culturals. També, la seva adequació i vinculació a escenaris educatius.

Els materials didàctics no es poden considerar neutrals i resulta necessari atendre tant el seu contingut com el sentit pedagògic que se’ls vulgui donar, evitant un ús homogeneïtzat i indiscriminat, i tractant d’ajustar-los a les necessitats i especificitats del context o escenari en què s’utilitzen.

Paraules clau: Materials didàctics, escenaris multiculturals, aula multicultural i edu-cació intercultural.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i de la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006. Recerca dirigida per Joaquín Gairín en què han parti-cipat Esther Collados, Miquel A. Essomba, Edgar Iglesias, Cristina Laborda i Susana Tovías.

152

1. Aproximació als aspectes metodològics

La investigació es vincula amb un estudi anterior, en el qual s’analitzava l’existència de models i elements diversos d’interacció docent discent en contextos escolars amb forta presència d’estudiants d’origen immigrat. Realitzat en 36 centres educatius d’educació primària i secundària de diversos municipis i/o ciutats de Catalunya, va suposar la realització de 261 qüestionaris dirigits a docents, 27 observacions d’aula, 10 grups de discussió, 22 entrevistes en profunditat a docents, 56 històries de vida a estudiantes d’origen immigrant i 18 entrevistes en profunditat dirigides a responsa-bles i/o experts del sistema educatiu. La informació obtinguda va permetre realitzar anàlisis i conclusions variades, es va entendre com a positiva la interacció i es van es-tablir algunes mesures i recomanacions per a la potenciació dels processos interac-tius.

La necessitat d’utilitzar materials didàctics des d’una perspectiva intercultural va resultar un dels aspectes assenyalats, en l’anterior treball d’investigació, com un ele-ment significatiu i necessari de nous plantejaments. S’aconsellava partir de dues con-sideracions:

• La important aportació que poden realitzar alguns materials didàctics, des de la perspectiva intercultural i en el marc dels processos d’interacció.

• La necessitat d’aplicar aquests materials a entorns específics i a realitats diver-ses en relació amb l’espai natural d’ús dels mateixos: l’aula.

A partir d’aquests plantejaments, la present investigació es proposa com a ob-jectius generals:

1. analitzar els continguts dels materials didàctics existents, que es podrien diri-gir a centres escolars amb forta presència d’estudiants d’origen immigrat;

2. elaborar i proposar elements i mesures pràctiques adreçades a docents i cen-tres educatius, per a l’aplicació i ús dels materials didàctics a l’aula.

La mostra de referència la constitueixen cent materials didàctics elegits a partir d’uns criteris generals previs. La selecció dels materials ha tingut en compte que fos-sin materials adreçats a estudiants d’educació primària i secundària en entorns mul-ticulturals. Les fonts de consulta per a l’elaboració d’aquesta mostra han estat princi-palment centres de recursos, pàgines web de centres educatius, webquest i materials elaborats pels equips docents dels mateixos centres.

Les fases de treball d’investigació han consistit en:

1. Planificació i marc teòric: anàlisi de la producció científica més rellevant i ela-boració del marc teòric.

153

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

2. Exploració i contrastació, que considera l’elaboració de la mostra utilitzada i l’establiment de criteris, anàlisi i valoracions.

3. Valoracions i propostes: elaboració dels escenaris d’aplicació dels materials i de les mesures de suport.

2. Aproximació conceptual a l’objecte d’estudi

Aquest apartat és una breu síntesi dels aspectes més rellevants del marc teòric, cen-trada en aspectes com ara la naturalesa i les connotacions pròpies dels materials di-dàctics i el seu sentit i ús, tenint en compte la perspectiva intercultural. L’anàlisi es fonamenta des de dues dimensions:

• Dimensió descriptiva: il·lustra alguns dels aspectes bàsics que al nostre criteri resulten necessaris de considerar per a l’ús i elaboració dels materials.

• Dimensió reflexiva i crítica: incorpora un posicionament de l’equip davant d’alguns dels elements que es presenten, ofereix una visió explicativa dels mateixos i té la finalitat d’orientar la superació d’algunes de les dificultats que s’assenyalen.

Partim de la consideració que qualsevol centre educatiu pot projectar o repro-duir determinats discursos o pràctiques, que poden ser considerades discriminatò- ries o inclusives. En aquest sentit, hem valorat que la intervenció educativa s’ha d’orien-tar des de i cap als valors i els compromisos socials que democràticament han estat assumits. Apostem per una acció educativa coherent amb actituds i pràctiques in-clusives, que siguin respectuoses amb les formes de manifestació i expressió de la diversitat existent.

Des d’aquesta perspectiva, els materials didàctics analitzats es presenten a partir d’una doble dimensió. En primer lloc, com a eines que es poden caracteritzar tant per la seva intenció pedagògica com per la seva posició ideològica, ja que la seva elecció i ús poden reflectir determinats plantejaments organitzatius o prioritzar de-terminades orientacions pedagògiques. D’altra banda, com a eines que possibiliten un acostament entre el professorat i els alumnes, tant des del punt de vista dels pro-cessos d’ensenyament-aprenentatge com del conjunt d’estratègies i sinergies que s’estableixin en els espais d’interacció i relació.

La necessitat i la importància de l’ús dels materials didàctics és que possibiliten el plantejament de problemes significatius en els estudiants, i afavoreixen l’aprenentat-ge en confrontar-los amb situacions, contextos i conflictes cognitius vinculats amb el seu procés d’aprenentatge. Aquest procés se situa i s’integra en situacions didàcti-ques, amb una ordenació seqüencial lògica, i ofereix possibilitats per explorar, ex-pressar i raonar altres possibles situacions. Així, resulta bàsic que existeixi una cohe-rència entre els objectius pedagògics dels materials, la programació que es proposa a

154

l’aula i el context social i de diversitat del centre, com també amb altres elements presents i que es desprenen respecte de l’espai natural del seu ús d’aplicació.

Altrament, la manera d’utilitzar els materials didàctics, tot i que comptin amb uns objectius convenientment dissenyats, es pot veure distanciada dels mateixos objectius si no atenen alhora elements propis de l’aula. Per tant, les conseqüències pedagògi-ques freqüentment derivades no són pròpies dels materials sinó més aviat de la inten-cionalitat pedagògica, del moment en què s’utilitzin i de l’ús que se’n faci. Així, cal que l’ús del material s’associï a una determinada estratègia o metodologia pedagògica, d’acord amb la intencionalitat dels mateixos materials.

Els materials didàctics no són autònoms, ja que la seva utilització estarà determi-nada per elements com ara el projecte curricular, el grup classe, els plantejaments del centre, els elements identitaris d’alumnat i professorat i algunes característiques de l’entorn immediat. Per això, promoure processos d’ensenyament-aprenentatge exigeix un exercici reflexiu, crític, introspectiu i previ del contingut del mateix procés d’ensenyament.

Valorem que el material didàctic pot constituir un mecanisme d’activació per discutir i reflexionar prèviament les condicions de la seva aplicació en cada centre educatiu, ja que poden ser elements condicionadors d’aspectes com ara l’organitza-ció del currículum, els objectius i la metodologia d’aprenentatge, els processos d’avaluació i l’organització escolar. També poden evidenciar i projectar determina-des intencionalitats de naturalesa cultural, tal com assenyalen Peñalva i Zufiaurre (2002), en considerar que la plasmació de l’estructura adequada del conjunt de sa-bers necessaris per al desenvolupament educatiu dels estudiants pot reflectir fets, conceptes, procediments, actituds, valors, normes, constructes i xarxes de coneixe-ments que serveixin de guia i base de les pràctiques escolars i que reflecteixin deter-minats principis teòrics i pràctics.

En conseqüència, els materials no són per definició neutrals respecte al tracte pe-dagògic o a la projecció de significats i, per això és important que se situïn en el just equilibri entre els plantejaments educatius del centre i el desenvolupament de les se-ves pràctiques. Els materials poden ser elements limitadors del currículum, si els do-cents no en són conscients, i poden complir més un paper de receptari, en adaptar-se únicament a les necessitats de transmissió rutinàries del professorat i no a les necessi-tats actives d’aprenentatge dels estudiants, fet que condiciona i limita així la mateixa acció metodològica docent. Tanmateix, els materials són una selecció de la cultura que cal transmetre, organitzats a partir de determinats criteris, i en contra d’un relati-visme absolut, i transmissors d’una intenció ideològica que tracta de respondre a al-gunes de les necessitats en relació amb el saber, les habilitats i les competències.

L’equip d’investigació entén per material didàctic qualsevol objecte físic o de su-port digital susceptible d’utilització com a mitjà per aprendre o com a instrument per al desenvolupament d’alguna funció formativa. Aquesta definició amplia algunes definicions existents, ja que identifica els diversos tipus de suports i amplia la referèn-cia a totes les situacions formatives que es puguin donar. D’altra banda, incorpora

155

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

criteris d’ús i elements de referència que expliciten la intencionalitat pedagògica. La proposta feta exigeix distingir entre el que és un material didàctic i el que és un re-curs didàctic. Considerem que tots els materials són recursos encara que hi hagi recursos que no puguin ser considerats materials. Així, entenem per recursos forma-tius situacions com ara activitats o maneres d’organitzar l’aula, entre altres possibili-tats, considerant-les des de la dimensió de procés. No obstant això, tant els recursos com els materials són instruments mediadors entre l’estudiant i la realitat, ja que fa-ciliten la realització d’exercicis de traducció i representació de la pròpia realitat.

Tanmateix, podem considerar que en l’actualitat són els llibres de text els mitjans didàctics més utilitzats en el sistema educatiu, encara que l’aparició i l’establiment d’uns mitjans tecnològics possibiliten altres i variats instruments pedagògics de treball a l’aula. En aquest sentit, coincidim amb autors com Prendes (2001) quan considera que els materials didàctics han estat dissenyats específicament per ensenyar, encara que aquesta intenció no garanteix que necessàriament puguin ser considerats didàctics. Resulta indispensable distingir, sobre això, entre finalitat i pràctica, ja que el context en què s’usen no és sinònim inequívoc d’una utilització pedagògica i didàctica. Així, un determinat ús dels llibres de text i la suposada influència de les editorials com a element condicionant són freqüentment motius de nombroses crítiques.

Algunes opinions que recullen aquestes divergències es presenten a continuació Zabala (1995) manifesta que impedeixen els tractaments més propers a la realitat i a l’experiència dels estudiants, com serien els enfocaments didàctics interdisciplinaris. De la mateixa manera, considera que no respecten la forma ni el ritme dels diversos processos d’aprenentatge dels estudiants, ja que proposen actuacions genèriques no respectuoses amb la diversitat.

Altres contribucions detecten i analitzen elements de desigualtat i discriminació quant al seu contingut. Per exemple, Serra i Alegret (1997) ofereixen una àmplia mostra de diversos autors, que permet comprovar i detectar l’existència en els llibres de text i material d’ús per a l’aula de nombrosos continguts i plantejaments que re-flecteixen una mirada monocultural, etnocèntrica i estereotipada d’alguns fenòmens sociohistòrics i culturals.

Hi ha altres crítiques que assenyalen algunes conseqüències d’un ús generalitzat i uniformat dels llibres de text: Simone (2000) considera que ofereixen un coneixement limitat i hermètic, fet que divergeix de la vertadera funció educativa de l’escola; Mar-tínez Bonafé (2002) valora que s’han convertit en un gran negoci editorial i han influ-enciat en gran manera sobre les polítiques educatives; Martínez Valcárcel (2002) ex-posa que han conduït sovint a la desprofessionalització docent, quan el professorat considera el llibre de text com el disseny del procés de planificació didàctica, obviant la imprescindible pràctica reflexiva sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge. Finalment, l’estudi de Gairín i d’altres autors (2007) constata un ús homogeneïtzat dels llibres de text i conclou que es tracta d’una pràctica pedagògica uniformada dels processos d’ensenyament, en què les necessitats individuals dels estudiants sovint es dilueixen.

156

No estem defensant la desaparició dels llibres de text, però aprofitem per posar de manifest algunes dificultats que resulten necessàries considerar, per tal de millo-rar-les o corregir, quan ens referim a la seva elaboració i ús en una aula multicultural. Tan sols des d’aquesta perspectiva podem referir-nos a un instrument que possibilita ajustar millor quines són les respostes i els plantejaments interculturals en relació amb els reptes educatius actuals.

Recomanem així que els materials siguin suficientment explícits sobre els objec-tius que cal treballar i els processos que cal dur a terme per aprofitar el seu potencial formatiu. En aquest sentit, cal entendre i posar en pràctica la idea que els materials didàctics –indistintament de la tipologia i la manera d’usar-los– han de satisfer i estar vinculats a les experiències, vivències i interessos dels estudiants als quals es dirigei-xen. Això inclou considerar tant les necessitats de l’alumnat com realitzar l’exercici de situar-se en relació amb aquells ingredients que determinen i caracteritzen l’esce-nari (aula-centre-entorn) on es posaran en pràctica. Per tant, cal defensar un ús ajus-tat i específic d’una tipologia concreta de material didàctic, en contraposició a aque-lles pràctiques que els utilitzen de manera indiscriminada o homogeneïtzadora i sense atendre els ingredients o elements anteriorment citats.

3. Les característiques dels materials seleccionats

El quadre 1 ofereix, partint de les consideracions anteriors, una aportació en relació amb els criteris per classificar els contextos multiculturals. Ens referim en aquest cas a les variables generals d’identificació.

Quadre 1. Classificació dels materials didàctics interculturals (EDO, 2007)

Etapa educativa Fa referència a les edats a les quals es dirigeix.

Abast General: per a tot el grup.

Específic: a una part del grup.

Focalització Transversals.

Àrees curriculars.

Contextualització Aula d’acollida.

Altres agrupacions escolars (aula ordinària, educació especial, etc.).

Altres espais no escolars (educació no formal).

Destinataris Destinataris: estudiants que fa poc que s’han incorporat (per exemple: aspectes relatius a la llengua).

Destinataris: tots els estudiants de l’aula. Materials interculturals i de valors.

157

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

La identificació dels materials així com la seva valoració queda recollida en fitxes, un exemple de les quals es pot veure en l’annex 1.

L’avaluació de la seva qualitat i adequació a la perspectiva intercultural exigeix l’aplicació d’alguns criteris, que són recollits a continuació. Així, els proposats en re-lació amb la seva concepció i aplicació han estat:

• D’ús col·lectiu, quan el material estigui concebut per ser treballat amb la resta del grup.

• D’orientació socioafectiva i constructivista, si el material s’orienta i es fona-menta des d’aquests plantejaments.

• Interdisciplinarietat i transversalitat, si permet el treball interrelacionat de di-verses matèries curriculars o situacions d’aprenentatge.

• Per a tot el grup quan s’identifica un material únic i s’aplica al conjunt dels estudiants de l’espai o aula (en genèric).

• Propositiu o no de dinàmiques de grup, si el material incorpora activitats de dinàmica de grup i ofereix orientacions sobre la seva posada en pràctica.

• Adaptable a diverses situacions, si és polivalent. • Orientació respecte al conflicte, si el considera positiu i, per tant, com una

oportunitat i no com una amenaça.

Així mateix, cadascuna de les fitxes del material valora si:

• presenta orientacions didàctiques per al seu ús; • es fonamenta en la participació dels estudiants; • informa sobre l’existència d’altres materials;

S’han considerat i avaluat positivament també l’existència de les concrecions se-güents:

• focalització dels objectius i continguts en el conjunt dels estudiants; • si les situacions que es presenten també impliquen l’entorn;• grau en què la metodologia del material promou la interacció entre el conjunt

dels estudiants;• si el contingut del material presenta informació (no estereotipada ni estàtica)

d’altres cultures;• si els dibuixos, il·lustracions i exemples reflecteixen la diversitat existent; • existència d’activitats específiques per a estudiantes d’origen immigrat amb

dificultats d’aprenentatge.

Com a resultat de l’aplicació dels referents i criteris anteriorment esmentats, es va fer una priorització dels materials. El quadre 2 recull cinc materials de la mostra que s’han considerat adequats per desenvolupar la interculturalitat en els contextos

158

analitzats. Cal assenyalar que aquests materials seleccionats no són els únics possi-bles, tot i que l’equip d’investigació els ha considerat dels més oportuns (així ho indi-ca el nombre d’asteriscs; quatre asteriscs són la valoració màxima que poden rebre els materials didàctics analitzats). D’altra banda, la resta de materials (que es poden consultar en la memòria científica de la recerca) poden ser útils també per a l’ense-nyament o com a materials en si mateixos (per raons de format o contingut, entre d’altres) o d’interès per a altres tipus d’usos.

Quadre 2. Mostra del material que l’equip de recerca ha considerat més adient per desenvolupar la interculturalitat (EDO, 2007)

MT 2****

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Referència Un món més just i menys desigual.

Descripció / Obj. Pretén oferir eines metodològiques a partir de materials per al professorat, des dels principis de l’educació intercultural (unitats didàctiques).

MT 4****


Referència Navarro, E. (2004). Educar en la diversidad: materiales para una acción educativa intercultural. Madrid: Sodepau. Ediciones La Catarata.

Descripció / Obj. Selecció d’activitats (materials didàctics) amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’altres cultures pròpies de la diversitat cultural de l’aula (africanes, llatines i d’ètnia gitana).

MT 6****


Referència Colectivo Amani. (2002). Educación intercultural. Análisis y resolución de conflictos. Editorial Popular.

Descripció / Obj. Es tracta d’una guia a partir de l’enfocament socioafectiu i constructivista, que ofereix una aproximació teòrica, dinàmiques i recursos útils en l’educació intercultural amb grups. Prevenir el conflicte intercultural en el marc de l’educació no formal (entenem que aplicable a l’aula). No està adreçat a professors pròpiament. Sí a dinamitzadors, però entenem que també és útil per a docents, a partir de la naturalesa transversal que tenen els conflictes.

MT 49

****


Referència Carbonell, F. Més iguals que diferents.(http://miqd.iespana.es/index.htm)

Descripció / Obj. Més iguals que diferents és una selecció de deu unitats de la publicació del mateix títol que properament editarà en castellà la revista Cuadernos de Pedagogía, de l’editorial Praxis. L’autor, Francesc Carbonell, i l’editorial cedeixen els drets de reproducció en aquesta pàgina amb motiu de la celebració del Fòrum de les Cultures.

159

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Més iguals que diferents vol fonamentar l’acció educativa en la reflexió sobre una pràctica concreta. En general, es tracta d’invertir l’ordre metodològic habitual: després que el professor o la professora hagi explorat els coneixements previs de l’alumnat, es faran els exercicis i posteriorment se’n faran les reflexions corresponents, amb les aportacions complementàries que calgui, en forma de conclusions. En gairebé tots els exercicis es pretén la implicació socioafectiva de tot l’alumnat en el desenvolupament de les activitats i es posa l’accent en les aplicacions pràctiques de cada tema en la vida quotidiana del centre i de l’aula.

MT 69

****


Referència Alteris (http://www.alteris.org).

Descripció / Obj. Es tracta d’un projecte interactiu de suport a l’aprenentatge de les ciències socials a través d’Internet i preveu el treball cooperatiu entre alumnat de diversos centres, fent de l’alteritat el procediment clau del mateix projecte. És un web dissenyat per col·laborar a desenvolupar l’educació ciutadana i els valors democràtics entre els joves. S’ha dissenyat per ser utilitzada pels joves de 12 a 16 anys. El contingut s’ha organitzat en deu àmbits o esferes de la dimensió de la vida de tot ciutadà.

4. Escenaris per a l’aplicació dels materials didàctics interculturals

La presència d’estudiants d’origen immigrat a l’aula es manifesta i s’expressa a partir de situacions i realitats, precisant de distintes respostes i estratègies. Apareix aquí el repte docent de ser equitatius –no potenciant la diferència– i de considerar i reconèi-xer la diversitat, tant en els seus plantejaments pedagògics com en les seves realitza-cions pràctiques. Defensem coherentment la conveniència de diversificar les respos-tes pedagògiques dels materials, considerant algunes de les característiques i especificitats que conformen la realitat immediata del context d’aplicació: estudiants, docents i entorn.

Per això, considerem que resulta necessari poder definir i aproximar-nos a possi-bles elements i característiques que configuren i descriuen algunes realitats actuals, tant internes al centre educatiu com explicatives i descriptives del seu entorn imme-diat. La delimitació i aproximació a possibles escenaris és necessària, ja que ens per-metrà evitar que tant la recerca com l’ús dels materials sigui indiscriminada. Al con-trari, es podria evidenciar una falta d’orientació i es podrien desatendre algunes de les situacions i elements presents que doten d’especificitat la realitat, tant dels estu-diants com de l’entorn i del centre educatiu.

160

La dimensió i capacitat dels materials didàctics com a instruments mediadors i facilitadors entre estudiant, acció docent (en relació amb els processos d’ensenya-ment-aprenentatge o a les intencions pedagògiques) i centre (en relació amb la capacitat i models organitzatius del centre) l’assumim d’inici. La finalitat principal de configurar i descriure els possibles escenaris reforça la idea que si un centre escolar es troba en una situació o realitat prèviament descrita, reflexionada i cone-guda, resulta més probable poder acompanyar-lo i dotar-lo d’orientacions vincu-lades a la seva especificitat i de materials didàctics que s’ajustin més a la seva es-pecificitat.

Les orientacions es tradueixen –tal com es comenta més endavant– en una sèrie de mesures generals (comunes a tots els escenaris possibles) i específiques (depenent de cada escenari), així com en unes propostes per a l’ús pedagògic dels materials didàc-tics. Les propostes no pretenen ser dogmàtiques, sinó que tenen la vocació i funció de ser explicatives i orientatives; també, la de ser contextualitzades i de permetre una implementació gradual depenent de les diverses realitats de centres, per garantir així un millor ús i un major benefici dels mateixos materials.

Els escenaris tracten de representar i, per tant, de visualitzar situacions possibles i diferenciades respecte al grau d’interculturalitat i inclusió que podem identificar en la realitat dels nostres centres educatius. Partint del supòsit que cadascuna de les realitats és diferent i única, podem alhora identificar alguns patrons comuns entre situacions contextuals que permeten parlar de realitats amb elements similars o d’un es-cenari.

5. Descripció i contingut dels escenaris

S’han configurat diversos escenaris a partir de tres dimensions interrelacionades i vinculades al centre educatiu com a espai integrador i d’intervenció. Les dimensions considerades han estat les següents:

a) La dimensió individual es relaciona amb els estudiants i considera alguns ele-ments, per exemple: el seu temps d’arribada al centre educatiu i l’entorn d’aquest (barri, municipi, ciutat), el grau de proximitat i coneixement amb el nou context lingüístic i cultural d’acollida, el grau d’escolarització, la seva pro-cedència geogràfica, ètnica i cultural, etc.

b) La dimensió educativa es relaciona amb el centre educatiu. Considera el possible grau de concentració dels estudiants segons orígens o procedències a les aules, els tipus de recursos (interns o externs) dels quals disposa el cen-tre per al tractament i l’orientació de la diversitat cultural, el perfil del pro-fessorat en relació amb la seva experiència i trajectòria docent amb la diver-sitat cultural, el grau de mobilitat dels estudiants (vinculat a la mobilitat familiar), etc.

161

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

c) La dimensió social es relaciona amb la interacció i les sinèrgies entre el centre educatiu i l’entorn immediat (tipus de barri/zona on es troba el centre educa-tiu). Es tracta d’aproximar-se a la geografia de la diversitat cultural a partir d’elements culturals, ètnics, així com de realitats socials, econòmiques i fami-liars de la seva població.

El contingut dels possibles escenaris es configura segons el quadre 3 i alhora en podem veure un exemple en l’annex 2:

Quadre 3. Contingut d’un escenari (EDO, 2007)

ESCENARI X

CARACTERÍSTIQUES

DESCRIPCIÓ

ALTRES SITUACIONS

Les característiques d’un escenari inclouen les variables següents:

• La possible concentració d’estudiants a l’aula depenent del seu origen o pro-cedència. El grup d’investigació va considerar com una concentració alta, si almenys el 20 % dels estudiants de l’aula són estudiants d’origen immigrat de recent incorporació (menys de 2 anys en el sistema educatiu). Encara que els percentatges són orientatius (no suposa el mateix per les relacions del grup que en una aula es comptabilitzin quatre estudiants d’origen immigrant de la mateixa procedència geogràfica que, per exemple, vuit estudiants de diverses procedències geogràfiques), cal poder-se orientar en relació amb la presència quantitativa i/o qualitativa d’estudiants d’origen immigrat d’incor-poració recent.

• La diversitat cultural i la diversitat social de l’entorn immediat al centre edu-catiu (zona, barri, municipi, etc). Es tracta d’aproximar-nos a la configuració de la diversitat de l’entorn, interpretant i descrivint elements que es despre-nen de les variables «ètnia» o «diverses procedències geogràfiques i cultu-rals». A tall d’exemple, si la composició de la població d’una zona estava

162

formada per més del 50 % de ciutadans d’origen immigrats extracomunita-ris, tant de primera com de segona generació, la diversitat cultural seria considerada alta.

Així mateix, i en relació amb la diversitat social, ens estem referint als ele-ments o indicadors (tant quantitatius com qualitatius) que permeten acostar-nos a la composició social de l’entorn. Per exemple, alguns dels considerats són els de naturalesa econòmica, familiar o laboral, com elements determi-nants i incipients d’altres realitats.

• L’experiència pedagògica dels professionals del centre, siguin docents o pro-fessionals amb altres tasques socioeducatives o personal no docent, permet considerar el moment de desenvolupament organitzacional en què es troba el centre respecte a la temàtica que estem tractant. En aquest sentit, i de mane-ra orientativa, es considera que una experiència de tres a quatre anys en l’atenció d’alumnes d’origen immigrat d’incorporació recent és qualificada com a mitjana.

Amb l’apartat de descripció ens referim a il·lustrar la tipologia de realitat a la qual ens estem referint. Per exemple, a les dimensions del municipi i/o barri, si es tracta d’un territori tradicionalment acollidor de fluxos migratoris, si es caracteritza o no per realitats de desigualtat social, etc.

Per «altres situacions» s’entenen tres o quatre concrecions diferents o particula-ritats que es puguin presentar. Per exemple, si el nucli del professorat és estable o no, si la col·laboració i comunicació entre les famílies i el centre es considera satisfac-tòria, si hi ha o no professorat extern al centre, si el centre està implicat en dinàmi-ques o projectes sociocomunitaris, plans d’entorn o d’altres.

El conjunt d’escenaris considerats es recull en el quadre 4. Cal tenir en compte que aquesta classificació pretén ser un instrument orientatiu. Així, un mateix centre educatiu es pot situar en més d’un escenari alhora o, al llarg d’un mateix curs esco-lar, pot donar-se el cas que se situï en diversos escenaris. Per tant, aquesta classifica-ció es planteja des d’una dimensió flexiva i recull algunes possibilitats, tenint en compte elements que incideixen en el desenvolupament de la interculturalitat a par-tir de l’ús dels materials didàctics.

Quadre 4. Configuració de possibles escenaris educatius (EDO, 2007)

A B C D E F G H

Diversitat social i cultural Alta Alta Baixa Baixa Alta Alta Baixa Baixa

Experiència pedagògica Baixa Baixa Baixa Baixa Alta Alta Alta Alta

Concentració Alta Baixa Baixa Alta Alta Baixa Baixa Alta

163

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

6. Algunes mesures de suport per a l’ús de materials didàctics depenent d’un possible escenari

L’estudi identifica i proposa algunes actuacions que entenem com a recomanables, en relació amb la configuració d’un possible escenari. Així mateix, suggereix la utilit-zació de determinats materials didàctics des dels plantejaments de l’educació inter-cultural. El quadre 5 presenta els tipus de mesures que es consideren i que comen-tem a continuació:

Quadre 5. Composició del tractament pedagògic (EDO, 2007)

TRACTAMENT PEDAGÒGIC

CRITERIS PEDAGÒGICS

MESURES GENERALS

MESURES ESPECÍFIQUES

Els criteris pedagògics són comuns a tots els possibles escenaris i fan referència a la filosofia i els principis que s’han de considerar. Es recomana tenir en compte els següents:

• Promoure l’equitat en totes les accions desenvolupades. • Eliminar les desigualtats respectant sempre les diferències, que inclou no jus-

tificar la desigualtat a partir de les diferències i no associar la diversitat a de-terminades desigualtats.

• Potenciar i estimular la comunicació i la participació entre tota la comunitat educativa del centre educatiu.

• Afavorir i potenciar la formació permanent del professorat, dotant-lo de les eines necessàries per adequar els processos educatius a les necessitats de cada moment i de cada estudiant. Aquesta formació ha de potenciar la refle-xió sobre la pràctica, en el marc d’una societat cada cop més multicultural i complexa.

• Explorar i analitzar el currículum ocult del centre educatiu a partir de la revisió de les pròpies visions etnocèntriques.

164

• Treballar perquè tots els estudiants disposin de les mateixes oportunitats edu-catives, tant d’accés com de procés, de resultats, i en relació amb els seus efectes educatius.

Les mesures generals referides als contextos d’intervenció (processos d’ensenya-ment-aprenentatge, aula, centre i sistema educatiu) són més concretes que els crite-ris pedagògics i comuns a tots els possibles escenaris que prèviament es descriguin. En clau d’exemple, s’exposen les següents:

• Incorporar referències i compromisos sobre l’atenció als estudiants d’origen immigrat, en els plantejaments institucionals.

• Disposar d’un pla educatiu de centre que inclogui un pla d’acollida, que con-siderarà la diversitat cultural del centre i la coherència entre els plantejaments institucionals i els materials didàctics emprats.

• Desenvolupar un pla de formació intern i específic sobre la diversitat cultural. Pot incloure la perspectiva del treball en xarxa, l’estudi de casos, el diagnòstic sobre en quin moment o fase es troba el centre per iniciar o aplicar les mesu-res recomanades i la revisió crítica, per part dels docents, sobre possibles ele-ments endocèntrics en la seva pràctica docent.

• Potenciar el treball cooperatiu i la flexibilitat dels agrupaments. • Pel que fa a la presència dels estudiants d’origen immigrant a l’aula d’acollida,

necessàriament ha de concebre’ls com una mesura transitòria i de suport i, en aquest sentit, es desprèn com a molt recomanable la coordinació permanent entre els professionals d’aquest espai i els de l’aula ordinària.

Les mesures específiques d’un determinat escenari, referides als contextos abans esmentats, són pròpies del mateix escenari. S’especifiquen i aconsellen com a elements de suport per facilitar l’impacte positiu de l’aplicació d’uns determinats materials didàctics, que es vinculen amb les característiques de l’alumnat, l’entorn i el mateix centre educatiu. L’aplicació de les mesures generals i les específiques demana un exercici introspectiu, que permeti situar en quin punt i moment es tro-ba el centre. Això suposa avaluar prèviament quines són les possibilitats reals i de temps de les quals es disposa en els processos d’intervenció que es considerin ne-cessaris.

Finalment, cal aclarir que algunes de les mesures específiques que es proposen podrien concebre’s i qualificar-se també com a mesures de naturalesa general.

165

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

7. Bibliografia

Essomba, M. A. et al. «Adolescents immigrats a Catalunya i construcció de la identi-tat cultural. Trajectòries de vida i processos d’inclusió». Memòria científica del projecte d’investigació: AMIC-10020. Bellaterra: Departament de Pedagogia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.

Gairín, J. et al. «La interacció docent discent en contextos escolars amb forta presèn-cia d’alumnat de família immigrada». Memòria científica de la investigació: ARIE-10049. Bellaterra: Departament de Pedagogia Aplicada, Universitat Autò-noma de Barcelona, 2007.

Gairín, J. et al. «Elaboració de continguts formatius adreçats a agents educatius, a partir de l’anàlisi de la interacció entre docent discent en contextos escolars amb forta presència d’alumnat de família immigrada». Memòria científica de la inves-tigació: ARAI 2006-00022. Bellaterra: Departament de Pedagogia Aplicada, Uni-versitat Autònoma de Barcelona, 2008.

Gairín, J. i Pérez, A. (coord.). Oposicions al cos de mestres. Temari general. Barcelo-na: Editorial Estel, 1997.

Peñalva, A.; Zufiaurre, B. «Multiculturalidad y educación: algunas claves y propues-tas de análisis desde los materiales curriculares de ciencias sociales». Kikiriki, 65, 2005, p. 54-62.

Prendes, M. P.; Solano, I. M. «Multimedia como recurso para la formación». Actas de las III Jornadas Multimedia Educativo. Barcelona, 25 i 26 de juny de 2001 (en premsa).

Serra, C.; Alegret, J. «La diversidad humana en los libros de texto». Cuadernos de Pedagogía, 264, monogràfic. «Hacia una educación multicultural». Barcelona: Praxis, desembre de 1997, p. 20-23.

Zabala, A. «La pràctica educativa. Com ensenyar». Barcelona: Graó, 1995.

166

A

nn

ex 1

. Ex

emp

le d

e fi

txa

d’id

enti

fica

ció

i va

lora

ció

del

mat

eria

l

MT

1**

**C

AR

AC

TER

ÍSTI

QU

ES G

ENER

ALS

Tipu

sN

ivel

lD

est.

Orie

nt. G

enIn

f.o

Ped.

Refe

rènc

iaC

onvi

vim

. Mira

des

múl

tiple

s en

una

soc

ieta

t com

plex

a. In

stitu

t M

unic

ipal

d’E

duca

ció

de B

arce

lona

.A

udio

visu

alSE

CA

/PD

.D -

P.G

.D

.O -

F.P

Loca

litza

ció

http

://w

3.bc

n.es

/fitx

ers/

educ

acio

/con

vivi

mca

t07.

707.

pdf.

Des

crip

ció/

Obj

.És

una

gui

a de

s d’

un e

nfoc

amen

t con

stru

ctiv

ista

(rec

onst

ruir

el

«nos

altr

es»

i l’«

ells

»), é

s in

tera

ctiv

a pe

rquè

pot

enci

ant e

l can

vi a

fron

ta

el c

onfli

cte

i es

fona

men

ta d

es d

e la

refle

xió

acci

ó (n

o és

una

din

àmic

a de

treb

all t

rans

mis

siva

).

Con

tingu

tsLe

s m

irade

s m

últip

les

en u

na s

ocie

tat m

ultic

ultu

ral:

dife

rènc

ies

i se

mbl

ance

s / L

es m

igra

cion

s al

nos

tre

barr

i / C

om c

onst

ruïm

els

es

tere

otip

s i e

ls p

reju

dici

s, b

ase

dels

pro

cess

os d

e di

scrim

inac

ió /

La

conv

ivèn

cia

al n

ostr

e ba

rri:

Què

vol

em a

cons

egui

r?

Obs

erva

cion

s:

CA

RA

CTE

RÍS

TIQ

UES

ESP

ECÍF

IQU

ES

CO

NC

REC

IÓ I

APL

ICA

CIÓ

Mar

queu

CO

NC

REC

ION

SM

arqu

eu(-

) 1 2

3 (+

)

Ús

col·l

ectiu

.X

Obj

ectiu

s i c

ontin

guts

con

side

ren

els

imm

igra

ts.

X

Orie

ntac

ió s

ocio

afec

tiva.

XEs

pre

sent

a in

form

ació

de

dive

rses

cul

ture

s.

Orie

ntac

ió c

onst

ruct

ivis

ta.

XH

i ha

activ

itats

esp

ecífi

ques

per

a a

lum

nes

imm

igra

ts a

mb

dific

ulta

ts d

’apr

enen

tatg

e.

Per a

tota

la c

lass

e.X

Es p

reve

uen

activ

itats

de

tuto

ria in

divi

dual

.

Ada

ptab

le a

div

erse

s si

tuac

ions

.X

La m

etod

olog

ia p

rom

ou la

inte

racc

ió e

ntre

tots

els

imm

igra

ts.

Abo

rda

el c

onfli

cte

com

a p

ositi

u.X

Hi h

a pa

utes

d’a

valu

ació

dife

renc

iada

.

Té o

rient

acio

ns d

idàc

tique

s.

XEl

s di

buix

os i

exem

ples

refle

ctei

xen

la d

iver

sita

t.X

Es f

on

amen

ta e

n la

par

tici

pac

ió d

’usu

aris

.X

Es p

lant

egen

situ

acio

ns d

ins

i for

a l’e

scol

a.X

Dó

na

sup

ort

en

din

àmiq

ues

de

gru

p.

XLe

s si

tuac

ions

impl

ique

n le

s fa

míli

es.

X

Info

rma

d a

ltre

s p

oss

ibili

tats

i m

ater

ials

.X

Inco

rpo

ra in

terd

isci

plin

arie

tat,

tr

ansv

ersa

litat

.X

8. Annexos

167

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Annex 2. Exemple d’un escenari

ESCENARI X

a) Característiques

Baixa concentració, alta diversitat social i cultural, baixa experiència pedagògica.

b) Descripció

Realitat social

Aquest centre se situa en un entorn (municipi o barri) caracteritzat i entès com a aco-llidor de fluxos migratoris, on hi conviuen grups, depenent del seu origen i diversitat cultural (ja sigui per exemple, des d’un sentit de bagatge cultural i religiós). Depe-nent d’algunes variables socials i econòmiques, aquest entorn és caracteritzat per expressions de desigualtat social.

Així, es pot trobar en alguns barris cèntrics de la ciutat de Barcelona, així com a d’altres de situats en alguns municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. També es pot situar en alguns municipis de la província de Lleida (més concretament a les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell i la Noguera).

En l’actualitat, el centre s’ha plantejat establir unes relacions més pròximes amb l’en-torn. És per aquesta raó que està participant des de fa poc, en un pla educatiu d’entorn.

Realitat educativa

Es tracta d’un centre educatiu de nova creació, i s’hi realitza educació primària i se-cundària. S’hi comptabilitzen uns 25 alumnes per aula.

La majoria dels seus professors exerceixen la docència des de fa poc temps, i ja sigui per raons de promoció o d’un nivell alt en relació amb la mobilitat del professo-rat al centre, no es considera que el seu equip docent sigui estable.

El centre no reflecteix la diversitat cultural que hi ha a l’entorn, ja que a les clas-ses hi ha al voltant d’un 10-20 % d’alumnes d’origen immigrat, tot i que aquesta tendència es preveu que anirà en augment i cada any escolar es matriculen alumnes d’origen immigrat. En relació amb l’origen dels seus alumnes, les procedències majo-ritàries són països asiàtics, de l’Europa de l’est, del Magrib i de l’Amèrica Llatina.

En una part important dels alumnes d’origen immigrat, els docents detecten que el grau de proximitat i coneixement a la nova llengua i a alguns elements culturals del context d’acollida és baix, fet que es tradueix amb l’expressió d’algunes dificul-tats en el marc del procés d’ensenyament-aprenentatge.

168

Quant a la tipologia de recursos que disposa el centre, l’acollida dels alumnes de recent incorporació es realitza des de la mateixa aula ordinària (primària) i a secundària s’estan plantejant com realitzar-la, tot i que de moment ho fan des de l’aula ordinària.

c) Altres situacions

L’equip docent és estable.No reben permanentment assessorament sobre qüestions relacionades amb

l’educació intercultural.

169

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Resumen

La presente aportación se vincula con la investigación «Elaboración de contenidos formativos dirigidos a agentes educativos, a partir del análisis de la interacción en-tre docente-discente en contextos escolares con fuerte presencia de estudiantes de familia inmigrada», realizada entre los meses de abril de 2007 y del marzo de 2008, y desarrollada por miembros del Equipo de Desarrollo Organizacional (EDO) del Departamento de Pedagogía Aplicada de la Universidad Autónoma de Barcelona.

Describe los pasos realizados en el trabajo de investigación centrados en la pre-sentación de aspectos como la selección, utilización y organización de materiales di-dácticos, considerándolos desde una perspectiva intercultural en contextos de aulas multiculturales. También, su adecuación y vinculación a escenarios educativos.

Los materiales didácticos no pueden considerarse neutrales y resulta necesario atender tanto a su contenido como al sentido pedagógico que se les quiera dar, evi-tando un uso homogeneizado e indiscriminado, y tratando de ajustarlos a las necesi-dades y especificidades del contexto o escenario donde se utilizan.

Palabras clave: materiales didácticos, escenarios multiculturales, aula multicultural y educación intercultural.

Abstract

This study is linked to the investigation on the «Production of instructional content for educational agents, based on analysis of the teacher–student interaction in school contexts with a strong presence of students from immigrant families», carried out between April 2007 and March 2008, and produced by members of the Organisa-tional Development Team (ODT) of the Department of Applied Education Studies at the Universitat Autònoma de Barcelona.

It describes the steps taken in the research work focusing on the presentation of aspects such as selection, use and organisation of teaching materials, as considered from an intercultural perspective in contexts of multicultural classrooms. As well as its adequation and linking to educational sceneries.

Teaching materials cannot be deemed to be neutral, and it is necessary to consi-der both their content and the desired educational meaning, with unvarying and in-discriminate use of them avoided. Attempts should also be made to adapt them to the needs and specific nature of the context or sceneries in which they are to be used.

Key words: teaching materials, multicultural scenarios, multicultural classroom and intercultural education.

170

Résumé

Le présent article s’inscrit dans la recherche «Elaboration de contenus formatifs dirigés aux agents éducatifs, à partir de l’analyse de l’interaction enseignant – apprenant dans des contextes scolaires présentant une forte présence d’étudiants de famille immigrée», réalisée entre les mois d’avril 2007 et de mars 2008, et dé-veloppée par les membres de l’Equipe de Développement Organisationnel (EDO) du Département de Pédagogie Appliquée de l’Universitat Autònoma de Barcelona.

Il décrit les étapes du travail de recherche, centrées sur la présentation d’aspects comme la sélection, l’utilisation et l’organisation de matériels didactiques, en les considérant à partir d’une perspective interculturelle dans des contextes de classes multiculturelles. Aussi, son adéquation et ses liens avec la scène éducative.

Les matériels didactiques ne peuvent pas être considérés comme neutres et il est par conséquent nécessaire de considérer à la fois leur contenu et le sens pédagogi-que qu’on souhaite leur donner, en évitant un usage homogénéisé et indistinct, et en essayant de les adapter aux besoins et aux spécificités du contexte ou scènes ans lequel ils sont utilisés.

Mots-clé: matériels didactique, scènes multiculturelles, classe multiculturelle et édu-cation interculturelle.

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Núria Rosich, Núria Giné, Montserrat Solé Aubia i Edgar Iglesias, durant la III Jornada de Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desembre de 2008. / Ivan G. Costa.

173

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

KulTIC 08. Paradoxes del contacte entre cultures:

l’ús pedagògic de la webquest1

Enric Prats (1), Elisabet Higueras (2) i Amèlia Tey (3)

(1) Doctor en Pedagogia. Imparteix docència d’Educació Multicultural a la Facultat de Pedagogia (Universitat de Barcelona) i fa de consultor d’Interculturalitat

i Educació (Universitat Oberta de Catalunya). És membre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM).

(2) Professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa (Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona) i membre del grup de recerca consolidat

ESBRINA. (3) Doctora en Pedagogia i llicenciada en Psicologia. Professora del Departament de

Teoria i Història de l’Educació (Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona). És membre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) i del Grup Innova-the.

Resum

A Catalunya, la presència de persones immigrades d’arribada recent ha significat un canvi substancial en les percepcions individuals i les representacions socials sobre la diversitat cultural. Aquest canvi ha resultat més destacat entre la població jove, en fase de construcció de la seva identitat, que ha hagut d’abordar les paradoxes del contacte entre cultures a partir d’estratègies de relació poc estructurades i planifica-des amb aquesta finalitat. La recerca KulTic’08 ha explorat l’impacte de determinades paradoxes que es produeixen en el contacte amb altres realitats diferents a la pròpia i ha aplicat experimentalment un material en webquest, amb un enfocament socioa-fectiu i cognitiu i seguint els plantejaments pedagògics de l’aprenentatge cooperatiu.

Paraules clau: Immigració, diversitat cultural, paradoxes, tecnologies de l’aprenen-tatge, racisme.


174

1. Introducció

El projecte KulTic’08 sorgeix de la inquietud de recollir evidències sobre l’eficàcia de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC) per desenvolupar compe-tències relacionades amb la convivència en contextos culturalment diversos. Així, la recerca ha mirat de fer confluir dos camps de treball d’una rellevància social impor-tant: les tecnologies aplicades a l’educació formal i el tractament educatiu de la di-versitat cultural. La innovació pedagògica sempre ha estat una característica de l’educació a Catalunya; en aquesta línia, resulta fonamental, per al sistema educatiu, incrementar i sobretot millorar les accions i el material formatiu destinat a desenvo-lupar les competències d’aquests joves, i també facilitar al professorat el procés de creació i aplicació d’aquestes eines.

Simultàniament, la presència de persones immigrades d’arribada recent ha signi-ficat un canvi substancial en les percepcions individuals i les representacions socials sobre la diversitat cultural. Aquest canvi ha resultat més destacat entre la població jove, en fase de construcció de la seva identitat, que ha hagut d’abordar les parado-xes del contacte entre cultures a partir d’estratègies de relació poc estructurades i planificades amb aquesta finalitat. En aquest doble context, altament sofisticat tec-nològicament i culturalment plural i divers, es fa imprescindible recollir evidències sobre les millors estratègies de comunicació i comprensió intercultural entre tots els joves, persones immigrades i no immigrades. El treball col·laboratiu, mediat o assistit per eines informàtiques, es presenta com un dels reptes centrals per assolir els objec-tius esmentats.

La finalitat de la recerca ha estat explorar l’impacte de determinades paradoxes que es produeixen en el contacte amb altres realitats diferents a la pròpia i aplicar experimentalment un material per abordar-les de manera òptima. El material volia incidir en les capacitats vinculades a les relacions socials (que inclou les relacions en-tre iguals, les relacions intrafamiliars, les relacions intergeneracionals) i a la construc-ció de la identitat (especialment vinculada amb determinats temes referits al cos, la salut, l’explotació sexual, les addiccions, etc.), i també volia incidir en les capacitats relacionades amb la presa de posició sobre temes controvertits (amb un especial èm-fasi sobre el raonament moral, la comprensió crítica, etc.). Amb aquesta finalitat es va dissenyar un material seguint un enfocament socioafectiu i cognitiu, amb els plantejaments pedagògics de l’aprenentatge col·laboratiu, a partir d’una metodolo-gia narrativa, per fer emergir les inquietuds i expectatives que genera el contacte amb altres cultures. La plataforma de treball era en webquest,2 com a entorn privile-giat que ha de facilitar la seqüenciació didàctica d’una manera ordenada i sistemàti-ca, alhora que promou el treball entre iguals. Cal agrair la participació del professo-

2. La webquest és un entorn de treball en una pàgina web que recull activitats per a l’alumnat orientades a la investigació en què els recursos de treball es troben a Internet.

175

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

rat i de l’alumnat que han dut a terme les activitats del material KulTIC’08,3 com també la tasca que ha realitzat cada una de les persones del grup de recerca.

2. Marc teòric de la recerca

La presència de persones amb sensibilitats culturals diferents a Catalunya genera punts de fricció que la convivència democràtica ha de saber resoldre. L’educació, com a espai de gestió i entrenament d’aquesta convivència, és un lloc privilegiat per dur a terme tota mena de recerques que tinguin una dimensió aplicada per mirar de modificar les actituds poc adequades a un model democràtic. En aquesta recerca, s’ha partit de la consideració que les realitats emergents se superposen a les anteriors i obliguen a fer un replantejament del model social per donar cabuda a aquestes noves opcions o models de vida. Aquesta línia de treball vincula el ple desenvolupa-ment de la societat a l’emancipació dels seus membres i dels grups que les repre-senten.

Una visió reduccionista situaria el fet migratori com a factor desencadenant de tot aquest procés, oblidant que hi ha dinàmiques econòmiques, socials i polítiques de gran abast generadores de la transformació que experimenta la societat actual. Els fluxos migratoris tenen un protagonisme evident en aquestes transformacions, però en són la conseqüència i no pas la causa. Per dur a terme un tractament integral dels fenòmens apuntats, el Grup de Recerca d’Educació Moral de la Universitat de Barcelona, on s’ubica la recerca que presentem, ha desenvolupat en els darrers anys un marc conceptual i una metodologia de treball, coherent amb els plantejaments anteriors, situada en una posició constructivista i dialògica, que cerca el ple desenvo-lupament de la personalitat moral de l’individu en situacions d’interacció social. La hipòtesi central és que la persona resulta competent, des del punt de vista ètic i mo-ral, quan desplega un conjunt de capacitats relacionades amb la construcció del jo, la convivència i la reflexió sociomoral. En altres paraules, l’educació ha de desenvolu-par la presa de consciència, la presa de posició i la presa de decisions. Es tracta, en definitiva, de fer un abordatge pedagògic que miri de combinar les tècniques i les estratègies en les tres dimensions apuntades.

Finalment, en relació amb el material desenvolupat sota la metodologia en webquest, convé recordar les aportacions de Tom March, investigador que va im-pulsar aquesta metodologia amb el seu creador Bernie Dodge, que les definia com «una estructura d’aprenentatge basada en suports pedagògics que utilitza vincles a recursos disponibles en el web per a la resolució d’una tasca autèntica que motivi l’alumnat a investigar [...], facilitant alhora la transferència d’aprenen-

3. El material Kultic’08, com s’explicarà més endavant, segueix la metodologia webquest. Està disponible a <http://www.kultic.net>.

176

tatges per al món real, visible en el seus propis processos metacognitius».4 El punt de partida de la metodologia webquest és el desenvolupament en l’alumnat de la capacitat de navegar per Internet, aprendre a seleccionar i recuperar dades de múltiples fonts i desenvolupar les habilitats de pensament crític.5 Aquesta defini-ció porta implícites diverses teories psicopedagògiques, especialment el construc-tivisme, l’aprenentatge situat i contextualitzat,6 l’aprenentatge cooperatiu7 i l’aprenentatge centrat en l’aprenent. D’altra banda, l’aprenentatge col·laboratiu, com a estratègia didàctica central que recull principis de la pedagogia activa, ha estat profundament treballat i aplicat per abordar situacions educatives de diversi-tat cultural.8 Entre altres qüestions, el més destacable de les metodologies esmen-tades és que el rol del professorat es modifica substancialment. Com que la infor-mació necessària per dur a terme la tasca està disponible a la xarxa i les activitats requereixen la intervenció de més d’un subjecte a causa del repartiment de tas-ques, el professorat pot atendre específicament com s’està produint el procés d’aprenentatge, resoldre dubtes fonamentals i atendre especialment els aspectes actitudinals i motivacionals de l’activitat.

3. Disseny metodològic

L’objectiu central de la recerca ha estat contribuir al desenvolupament d’estratègies en els joves de secundària per tal de fomentar la convivència, el respecte, el coneixe-ment i l’intercanvi entre persones de diverses filiacions culturals. Més en concret, els objectius específics del projecte eren els següents:

1. Detectar els estereotips positius i negatius dels estudiants de secundària sobre la immigració i les persones immigrades i, en general, sobre l’impacte a Cata-lunya de l’increment de la diversitat cultural, i explorar les situacions derivades del contacte entre cultures que generen una interpretació paradoxal en els joves.

2. Experimentar i avaluar una eina en format webquest per superar estereotips i desenvolupar estratègies de relació social positiva, especialment habilitats empàtiques, d’autoconeixement, de capacitat crítica i de judici moral.

Amb aquests objectius es va preparar un material amb un format derivat de la metodologia webquest adaptat a les finalitats del projecte. Les unitats tenien entitat

4. March, 2003.5. Dodge, 1998. 6. Lave, 1988; Bereiter, 1997; Engëstrom i Cole, 1997.7. Engestrom, 1993.8. Batelaan, 2000; Batelaan i Fiorentino, 2000.

177

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

per si mateixes i eren combinables amb d’altres activitats, o bé aplicables com a acti-vitat única. L’oferta d’activitats responia a temàtiques d’actualitat social, i presenta-ven certa controvèrsia en la seva solució, sempre amb l’objectiu d’ajudar els alumnes a superar prejudicis i estereotips. El material feia referència als temes següents: ajuts a les persones immigrades; dones immigrades; esports; les famílies; habitatges; identi-tat i geografia; parelles i casaments amb estrangers; festa en un local; campanya electoral; alumnes immigrants a l’escola; bandes i racistes; feina.9

L’entorn destinat a l’alumnat adoptava una imatge pròpia, a l’estil dels còmics manga. Aquest encapçalament ajudava a identificar els destinataris de l’entorn.

Imatge 1. Material per a l’alumne. Menú principal

Cada unitat de treball s’estructurava en una presentació, una seqüència de tre-ball, una síntesi i una proposta d’avaluació. Cada unitat requeria un treball de recer-ca col·laboratiu i l’ús d’eines telemàtiques. El temps de dedicació oscil·lava entre les quatre i vuit hores, en funció del nivell del grup. La proposta d’aplicació era per in-cloure dins de les hores de tutoria, tot i que un plantejament transversal seria l’òp-tim. Els temes i les tasques demanades queden recollits en la taula 1.

9. El material elaborat es pot consultar en el web <http://www.kultic.net>, domini adquirit específicament per al projecte i construït per poder fer la difusió i el seguiment de les propostes di-dàctiques.

178

Taula 1. Kultic. Temes i tasques treballades amb el material

Tema Pregunta motivadora Tasca

Ajuts a famílies Les persones immigrades s’emporten tots els ajuts?

Resposta a una carta publicada en un bloc.

Dona Pateix discriminació la dona en totes les cultures?

Publicar una imatge de la dona occidental en un fotobloc.

Esports Una medalla olímpica guanyada per un esportista nacionalitzat és un èxit nacional?

Article periodístic per publicar en un bloc.

Família El model tradicional de família està en crisi?

Redactar un manifest i publicar-lo en un wiki.

Habitatge Tothom té dret a un habitatge digne independentment d’on sigui?

Presentació power point amb conclusions d’una cerca guiada.

Identitat «Pot ser que jo estimi més Catalunya que un català pròpiament, però ningú em creurà!»

Anàlisi comparatiu per publicar en un wiki.

Matrimonis mixtos

Els matrimonis mixtos són per conveniència?

Elaborar l’storyboard d’una pel·lícula o curtmetratge i publicar-lo en un bloc.

Oci S’hauria de permetre gaudir de celebracions separant homes i dones?

Joc de rol d’una mediació i publicar un resum en un bloc.

Promoció social T’imagines una presidenta de la Generalitat?... i, a més, amb hijab?

Cartell d’una campanya electoral.

Rendiment escolar

Les teves notes depenen dels companys d’altres nacionalitats?

Debat i informe de les conclusions en un wiki.

Seguretat ciutadana

Violència i immigració poden estar relacionats?

Article periodístic per publicar en un bloc.

Treball La gent immigrada té dret al mateix tipus de treball que tenen els d’aquí?

Expressar l’opinió fent servir un voki.

Els instruments de recollida de les dades van ser els següents:

• qüestionari inicial dirigit a tot els alumnes participants (n=927);• observacions no participants de les aules durant l’aplicació del material; • anàlisi de les produccions finals elaborades pels alumnes;• qüestionari final a tots els alumnes d’una selecció de centres que havien apli-

cat el material en webquest.

En la fase inicial de la recerca hi van participar 39 centres d’ensenyament secun-dari, que acollien 927 alumnes (27 de centres públics i 12 de concertats), amb una representació geogràfica equilibrada entre Barcelona i l’àrea més pròxima (18 cen-

179

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

tres); la segona «corona» de Barcelona (10), i la resta del país (11).10 Els centres esta-ven ubicats en barris o poblacions amb una presència mitjana del 13 % de persones immigrades a la zona.

El nombre mitjà d’alumnes era de 23 per aula, dels quals 6 (26 %) eren d’origen estranger, sempre en valors mitjans, i amb una oscil·lació entre cap alumne i 20. Així mateix, el percentatge d’alumnes estrangers als centres era d’un 21 %.

El 60,4 % del professorat tenia entre els 30 i els 45 anys. Per tant, és un perfil que, per generació, no es pot considerar nadiu digital, però que demostra interès i una valoració positiva de l’ús de les TAC per a finalitats educatives. El professorat declarava que fa servir les TAC a la seva docència de manera habitual: poc més de la meitat utilitza les TAC entre el 15 % i el 45 % del total de la docència.

4. Resultats

4.1. Actituds sobre el fet migratori i la diversitat cultural

4.1.1. Percepcions sobre el fet migratori

La recerca indaga, en primer lloc, les percepcions generades al voltant del fet migra-tori a partir dels coneixements i contacte que tenen els joves amb persones immigra-des.

D’entrada, un de cada tres joves enquestats creu que a Catalunya hi ha menys d’un milió de persones immigrades i un altre de cada tres afirma que n’hi ha més dos milions.11 A més, la meitat dels joves perceben que hi ha menys persones immigrades en situació administrativa irregular que les estimacions aportades per alguns estudis.

Hi ha un coneixement relativament clar de la situació de les persones immigra-des en situació no regularitzada: dos de cada tres joves saben que un immigrant sense papers no es pot comprar una casa i menys de la meitat afirma que no es po-den treure el graduat escolar; en canvi, tres de cada cinc joves afirmen que totes les persones immigrades tenen l’obligació de passar una revisió mèdica.

Finalment, la recerca recull la valoració que els joves enquestats fan de la presència de persones immigrades a Catalunya. El 37,0 % té la sensació que hi ha «bastants»

10. A la primera àrea corresponen els centres de Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobre-gat, Montcada i Reixac, i Santa Coloma de Gramenet; a la segona àrea, els d’Argentona, Cerdanyo-la del Vallès, el Prat de Llobregat, Granollers, Martorell, Mataró, Sant Boi de Llobregat i Viladecans; a la tercera àrea, els centres d’Anglès, Esparreguera, Montornès del Vallès, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Salt, Sant Hilari Sacalm, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Maria de Palautorde-ra i Santa Perpètua de Mogoda.

11. Segons xifres provisionals de padró municipal facilitades per la Secretaria per a la Immigra-ció, el nombre de persones estrangeres empadronades amb data d’1 de juliol de 2008 era d’1.209.395 persones (16,2% del total de la població de Catalunya).

180

persones immigrades, el 26,3 % opina que n’hi ha «moltes» i el 21,7 % considera que hi ha «massa» persones immigrades a Catalunya. El 13,2 % de la mostra no ho sap i només un 1,8 % pensa que no n’hi ha gaires. En resum, un de cada dos joves opina que n’hi ha «molts» o «massa» persones immigrades a Catalunya.

4.1.2. Actituds sobre el fet migratori

La recerca va indagar, abans i després de l’aplicació del material, una autovaloració personal sobre el racisme, amb una pregunta directa: Et consideres racista?

El gràfic 1 mostra una diferència interessant per l’increment relatiu mostrat entre el qüestionari final i l’inicial, sense que es pugui afirmar que sigui estadísticament significativa. Convé destacar que més de la meitat es declaren clarament no racistes, amb una inclinació a mostrar-se racistes en determinades ocasions, com veurem tot seguit.

Gràfic 1. Alumnat. Autovaloració de racisme (dades relatives)

Sí

No

A vegades6,00

56,20

37,80

54,70

40,50

4,80

Inicial Final

El tòpic sobre la repercussió negativa dels nois i noies d’origen immigrant en el rendiment acadèmic del conjunt de la classe va ser valorat de la manera següent:

• Dos de cada tres no perceben cap repercussió negativa en termes de rendi-ment acadèmic del conjunt de classe.

• Un de cada deu afirma que no hi ha relació entre una cosa i l’altra. • Un de cada quatre sí que hi veu relació de causa-efecte.

Així mateix, dos de cada tres afirmen que les persones immigrades poden viure on vulguin perquè són persones (opinió «humanitària»), a diferència del 16 % dels

181

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

joves, que diuen que la immigració és important perquè necessitem gent per treba-llar en llocs que els d’aquí no volen o no poden ocupar (visió «instrumental»).

En aquest ítem, hi ha una diferència estadísticament significativa abans i després de treballar amb el KulTIC’08:

• Augmenta l’opinió més «humanitària».• Es redueix el nombre d’opinions «instrumentals»• Es redueix el nombre de respostes «no ho sé».

Finalment, els enquestats opinen sobre un seguit d’afirmacions relatives a deter-minades accions relacionades amb les persones immigrades.

Gràfic 2. Alumnat. Actitud sobre el fet migratori (opinions generals)

A

B

C

D

E

F

G

H

16,5 %

54,1 %

72,1 %

23,9 %

54,7 %

9,1 %

20,5 %

19,3 %

A. Els immigrants haurien de tornar als seus països i s’acabarien els problemes.B. Els immigrants tenen dret a venir aquí i ens hem d’organitzar tots junts.C. Els immigrants poden venir, però s’han d’adaptar als costums d’aquí.D. Els immigrants fan baixar l’atur.E. Els immigrants augmenten la delinqüència.F. Els immigrants fan que els pisos siguin més cars.G. En vint anys, no existirà el català per culpa dels immigrants.H. Els immigrants s’esforcen menys que la gent d’aquí.

En resum, tres de cada quatre mostren una opinió que podem catalogar d’assimila-cionista (ítem C), la meitat té una actitud tolerant (ítem B) i un de cada sis té una actitud clarament de rebuig (ítem A). A més, la meitat opina que hi ha relació entre immigració i augment delinqüència; un de cada quatre opina que hi ha relació entre immigració i reducció de l’atur; un de cada cinc opina que la immigració afectarà l’existència del cata-là; un de cada cinc considera que les persones immigrades s’esforcen menys que els au-tòctons, i un de cada deu relaciona la immigració amb l’augment dels preus dels pisos.

182

4.2. Paradoxes de la diversitat cultural. Situacions

El nucli central del qüestionari constava de vuit situacions en què l’alumne havia de mostrar la seva posició sobre el tema. Totes les situacions van ser presentades en el qüestionari inicial i també en el qüestionari final, després d’haver treballat amb els materials KulTic’08. Les possibilitats de resposta a cada situació responien a alguna de les posicions següents:

• tolerant: l’opinió fa referència a una actitud acollidora, d’acceptació de l’altre, de recerca de solucions, etc.

• assimilacionista: l’opinió no accepta del tot el fet migratori, però no el rebutja; es posa com a referència la forma de vida i els costums de la societat d’acollida.

• intolerant passiu: l’opinió s’orienta a no acceptar el fet migratori però no fa res per evitar aquesta situació; preferiria que no hi hagués immigració, però no actua en contra.

• Intolerant actiu: es rebutja el fet migratori i s’actua per evitar-la.

Les respostes dels alumnes s’han tabulat en una escala de. Resultats:

Gràfic 3. Alumnat. Actitud general sobre la immigració (dades relatives)

3,223,16

2,242,13

1,371,32

1,171,39

Tolerant

Assimilacionista

Intolerant passiu

Intolerant actiu

Inicial

Final

De manera resumida, dos de cada cinc alumnes de la mostra presenta una acti-tud tolerant envers la immigració en la majoria de situacions plantejades, abans i després d’aplicar el material. Gairebé un de cada tres té una posició intolerant; abans d’aplicar el material, la posició d’intolerància activa presenta una puntuació més alta, que es redueix significativament després d’aplicar el material. Un de cada quatre té una actitud assimilacionista, abans i després d’aplicar el material. En definitiva, es produeix un increment lleuger, però no significatiu, després de l’aplicació del material en l’actitud de tolerància, i és estadísticament significativa la reducció que es produeix en la categoria dels intolerants actius.

A continuació, presentem cada una de les situacions i els resultats més destacats.

183

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

4.2.1. El mocador al cap (hijab)

Situació:

• Imagina’t que arriba una companya nova a la teva classe i la fan seure al teu costat; és musulmana i porta el mocador que li tapa els cabells i les orelles (hi-jab). Al teu centre ningú no porta mocador al cap. Al cap d’uns dies, et dema-na si creus que s’ha de treure el mocador. Què li contestes?

En aquesta situació es presenten dues posicions extremes ben marcades: la tole-rant i la intolerant activa. En el cas del hijab, la distribució de la mostra semblaria re-produir el debat social i mediàtic, que es decanta sovint per posicions ambivalents entre la tolerància i el rebuig clar; sembla que no hi hagi un punt intermedi. L’evolu-ció inicial i final no mostra diferències estadísticament significatives, tot i l’increment lleuger de la posició tolerant i la reducció de la intolerància activa, fenomen que serà reiteratiu en tot aquest apartat.

4.2.2. Discriminació positiva

Situació:

• Arriba un company nou a classe, que no parla gens en català perquè és d’un país d’Amèrica Llatina. Li han fet unes classes de reforç i li han adaptat els con-tinguts i les activitats. A final del trimestre, la professora de català dóna les notes. Encara que el seu nivell de català és clarament inferior al teu, ell ha aprovat i tu has suspès. Com reacciones?

La posició més freqüent és la tolerant, amb un increment notable i estadística-ment significatiu en el moment final. La posició d’intolerància activa és molt inferior i també presenta una reducció important en el segon moment de l’enquesta, després d’haver aplicat el material, cosa que es repeteix en tots els ítems d’aquest apartat.

184

4.2.3. Comportaments en llocs públics

Situació:

• Vas al metge perquè tens un refredat que no te’l treus des de fa dies. Arriben un home i una dona d’aparença estrangera i s’asseuen al teu costat; l’home té una tos molt forta i no para d’esternudar; se li escapa un gargall a terra. Què li dius?

En situacions de caire incívic, clarament brutes o escatològiques com la que s’ha presentat, l’opinió es decanta per la posició intolerant, però passiva, i en segon lloc per la posició tolerant. La tendència es manté en els dos moments de l’enquesta, sense variacions apreciables.

4.2.4. Estereotips per atributs físics

Situació:

• Vas caminant pel carrer i passa corrent pel teu costat una dona d’aspecte ro-manès perseguida per un policia. Què fas?

La posició assimilacionista té una gran acollida en aquest ítem, seguida de la in-tolerant activa; sens dubte, els ítems relacionats amb la sensació d’inseguretat al carrer generen reaccions assimilacionistes, de caire inhibidor. No hi ha canvis estadís-ticament significatius en comparació amb el segon moment de l’enquesta, tot i l’in-crement net en la posició assimilacionista i la reducció que anem repetint que s’ob-serva en la d’intolerància activa.

4.2.5. Estereotips per atributs etnoculturals

Situació:

• Tens un mòbil acabat d’estrenar. L’Ahmed, d’origen marroquí, t’avisa que vi-gilis perquè et pot «volar»; ell fa temps ja havia estat acusat del robatori d’un mòbil, però mai no es va poder demostrar. Al migdia, quan tornes a casa, t’adones que t’ha desaparegut. Què fas quan tornes a l’institut?

Tot i que l’actitud assimilacionista és la més expressada en aquest ítem, el gràfic mostra un repartiment equilibrat en la resta d’opcions, que pot demostrar la dificul-tat per prendre una decisió en fred sobre qüestions materials, sobretot sabent que l’estereotip sobre els magrebins és força estès. Tampoc no hi ha diferències en cada

185

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

un dels moments de l’enquesta, tot i que cal remarcar la reducció de l’actitud d’into-lerància activa.

4.2.6. Antiracisme proactiu I

Situació:

• Et passen un vídeo pel mòbil on es veu com apallissen un company de classe, el Zhen Zhen, que ha vingut fa dos anys de la Xina. De fet, ho fan per riure-se’n, sense intenció de fer-li mal, perquè entre tres o quatre el peguen a l’estil ninja, amb puntades de peu voladores, cops de karate, etc. Ell no sembla que s’ho passi gens bé. Què fas?

La valoració d’aquest ítem i dels següents s’ha transposat per poder interpretar-lo amb exactitud. La posició assimilacionista significa que la persona rebutja l’agres-sió pensant més en les conseqüències directes que pot tenir el fet de difondre les imatges, mentre que la tolerant no accepta de cap manera les agressions per la seva connotació racista. Les posicions d’intolerància fan referència a una acceptació tàcita de les raons de l’agressió.

L’actitud assimilacionista i la tolerant presenten la majoria de les posicions adop-tades; el factor de l’agressió física, la ridiculització afegida i, no cal dir-ho, el fet que sigui un company de classe pot fer inclinar l’actitud cap a posicions d’acceptació i acomodació, també assimiladores. No es produeix variació destacada en el segon moment de l’enquesta, tot i un lleuger increment de la posició assimilacionista i la reducció de la d’intolerància activa.

4.2.7. Antiracisme proactiu II

Situació:

• Aneu a una discoteca tots els de classe en un viatge de final de curs. A la classe hi ha la Musarat que vesteix sempre amb el sari, el vestit tradicional de l’Índia. Quan la veuen, els porters de la discoteca no la deixen entrar perquè porta aquest ves-tit. No és la primera vegada que us passa això amb aquesta companya. Què fas?

Igual que en l’ítem anterior, es mantenen les posicions tolerants i assimilacionis-tes, amb un equilibri més destacat a favor de la posició tolerant. Les actituds intole-rants es reequilibren, en comparació també amb l’ítem anterior. Tampoc no hi ha diferències abans i després d’aplicar el material, tot i que cal insistir que es repeteix una reducció en l’actitud d’intolerància activa.

186

4.2.8. Antiracisme proactiu III

Situació:

• Estàs mirant un partit de futbol amb uns companys de classe. El vostre equip va perdent per un gol. Falta un minut per acabar el partir i us xiulen un penal. El xuta un jugador negre que mai no falla els penals. Però tira la pilota fora i un amic teu insulta el jugador: «Negre de merda, que només saps saltar com els micos de la selva». Què li dius?

A diferència dels dos anteriors, la posició tolerant i d’antiracisme proactiu adqui-reix una importància més destacada, es redueix l’assimilacionista i augmenta consi-derablement la d’intolerància passiva. No hi ha tampoc cap canvi important segons el moment d’administrar el qüestionari.

4.3. Eficàcia del material Kultic’08

Aquesta part dels resultats es referirà als materials pedagògics elaborats i aplicats responent al segon objectiu d’aquesta recerca. En concret, aportarem resultats rela-tius a les condicions d’aplicació (sobre la situació d’aplicació i l’actitud del professo-rat), i sobre els aprenentatges adquirits amb el KulTic’08, tant els relatius a les acti-tuds generals d’ús dels ordinadors, treball en equip, etc., com també els que fan referència al fet migratori (millor coneixement del fet migratori, etc.).

4.3.1. Situació d’aplicació12

En primer lloc, convé destacar la varietat de temes escollits. Les webquest més tria-des van ser les següents: Dones, Oci, Promoció social, Família, Esports, Identitat. El professorat va expressar que aquests temes tenien més interès per als seus alumnes (especialment la de Dones i també en el cas de la d’Esports).

Quant a l’actitud del professorat, en els casos que l’activitat va anar bé, el profes-sorat comentava que el seu rol havia canviat durant la sessió:

• En un principi, era més controlador (no impositor) o organitzador i en el de-curs de l’activitat s’havia anat modificant i diluint.

12. Els resultats d’aquest apartat s’han obtingut per observació directa realitzada per persones entrenades del nostre grup de recerca, completada amb entrevistes personals amb el professorat que ha conduït les sessions de treball amb els alumnes. Convé recordar que el material determinava el procés d’aprenentatge i marcava els passos que calia fer en cada moment.

187

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

• En la majoria dels casos, quan el professor copsava un bon funcionament dels grups i una bona dinàmica, se’n «retirava» i adoptava una posició secundària.

• En algunes situacions adoptava, des d’un principi, una actitud d’escolta i, no-més puntualment, participava en l’organització de la dinàmica.

• En algun cas, havia d’intervenir per trencar el monopoli dialèctic que es pro-duïa entre dos grups enfrontats.

En general, segons l’observació realitzada, el professorat sempre es va mostrar motivador; fins i tot en tres casos, una professora va prendre una actitud molt activa en constatar que els grups estaven molt passius: feia preguntes i dirigia molt més el grup per tal de motivar-los.

En la majoria dels casos, l’activitat va ser molt ben rebuda per la classe i es va mostrar una actitud d’implicació, concentració i treball. Els alumnes tenien domini de les TIC en força casos, i per això no tenien problemes en l’execució de l’activitat, tot i que en algun cas hi va haver dificultats perquè a l’aula hi havia pocs ordinadors. En un altre cas, la poca motivació dels estudiants s’argumentava a partir de les seves característiques i dificultats d’aprenentatge. En els casos que no va funcionar tan bé, els alumnes van argumentar que s’havia de llegir massa i l’activitat era molt llarga. A vegades no entenien el significat d’alguna pregunta.

No es percep que la mida dels grups fos un impediment per realitzar l’activitat perquè en els grups més nombrosos van fer treball en petits grups i també va do-nar molt bon resultat. En un cas es va percebre que en grups molt nombrosos es facilita l’aparició de líders, que poden monopolitzar el debat. La tradició escolar en l’aplicació de dinàmiques participatives ajuda molt perquè l’activitat tingui un bon resultat. Per això el treball cooperatiu o col·laboratiu, en què es basa el material presentat, pot tenir més èxit si s’ha treballat abans amb aquests plantejaments. Així, es nota quan els estudiants no estan habituats a treballar amb aquest tipus de dinàmiques participatives, perquè es fa difícil una bona dinàmica i assolir els objec-tius previstos.

La infraestructura informàtica a l’aula resulta primordial en un material d’aques-tes característiques, especialment la dotació d’equips suficients i de connexió a la xarxa. Tenir suficients ordinadors per als alumnes, fins i tot per treballar individual-ment, ha estat una variable considerada per tot el professorat. Quan l’aula d’ordina-dors està poc disponible o hi ha molts virus a l’ordinador, les dificultats augmenten; encara és més difícil quan la connexió a la xarxa està protegida (Youtube, vídeos en general, etc.).

4.3.2. Aprenentatges assolits

En aquest apartat, a més de les observacions no participants i les entrevistes al pro-fessorat, s’han buidat els ítems del qüestionari final administrat a 435 alumnes que

188

havien treballat amb el material KulTIC. Recollim resultats sobre aprenentatges ins-trumentals i aprenentatges relatius al fet migratori.

Les activitats realitzades amb ordinadors i Internet poden semblar més motiva-dores o interessants, però ens interessa saber si la percepció dels alumnes és si amb les TAC també són més profitoses.

Gràfic 4. Alumnat. Aprofitament de les TAC (dades relatives)

Gens23%

Poc23%Bastant

33%

Molt21%

La mostra es presenta clarament repartida entre els que perceben que treballar amb les TAC és molt o bastant profitós i els que opinen que gens o poc. Segons el professorat, l’ús d’eines del web motiva positivament el canvi de percepció perquè el llenguatge web és més pròxim a l’alumnat.

Simultàniament, se’ls ha demanat que opinin sobre el treball en grup o en equip. La resposta és clarament positiva per aquesta opció pedagògica, en contraposició al treball individual, com expressa el gràfic.

Gràfic 5. Alumnat. Aprofitament del treball en equip (dades relatives)

Gens22%

Poc15%

Bastant38%

Molt25%

189

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Dos de cada tres alumnes valoren molt positivament el treball en equip. Aquesta percepció va ser corroborada per part del professorat, durant les entrevistes, que afirmaven que el treball cooperatiu i la distribució de tasques funciona molt bé en la majoria dels grups i augmenta la motivació dels alumnes.

En acabar el treball amb el material KulTIC’08, s’ha demanat als alumnes si les activitats els havien permès augmentar o no el seu coneixement sobre el fet migratori.

Gràfic 6. Alumnat. Aprenentatges sobre el fet migratori (dades relatives)

Bastant32%

Molt3% Poc

30%

Igual 35%

Dos de cada tres alumnes milloren poc o no milloren els seus coneixements sobre el fet migratori amb el material KulTIC. Aquest no era l’objectiu del material, sinó el d’aprofitar els coneixements passius dels alumnes per revisar les seves acti-tuds sobre aquest fenomen. Al contrari, és destacable que un de cada tres sí que millora, bastant o molt, els seus coneixements sobre el fet migratori. En aquest sentit, els alumnes expressen, durant les observacions realitzades, que l’ús dels materials els ajuda a prendre consciència sobre temàtiques que normalment no treballaven a l’aula.

Per la seva banda, el professorat afirmava, en les entrevistes, que el material Kul-TIC’08 és una eina educativa molt potent, especialment, per treballar la superació de prejudicis, i que gràcies a activitats com aquestes es plantejaven d’una altra manera els temes de conflicte entre cultures. De tota manera, es valora que l’aplicació és massa curta per arribar a pensar en un canvi d’actitud per part dels alumnes sobre el tema de la immigració, si bé és cert que prenen una posició més reflexiva i crítica so-bre els temes plantejats i es qüestionen idees preestablertes. En altres paraules, el material no és recomanable per provocar un canvi d’actitud immediat, però sí per modificar la sensibilitat i la capacitat crítica dels destinataris.

Els alumnes, al contrari, reafirmen la seva posició anterior, quan se’ls demanava sobre la millor manera d’adquirir els aprenentatges, i creuen que els debats a classe no els aporta gaire cosa. Les dades són idèntiques que en el cas anterior.

190

Gràfic 7. Alumnat. Aprofitament dels debats a classe (dades relatives)

Igual32%

Poc35%

Bastant27%

Molt6%

El professorat, però, afirma que el material KulTIC és força útil per plantejar els debats, i els ha mostrat, tant als estudiants com també al professorat, una manera diferent de treballar a l’aula.

Conscients que aquests temes poden despertar alguna inquietud, o ferir alguna susceptibilitat, es va demanar als alumnes que valoressin si els molesta que se’ls pre-gunti per aquests temes. La resposta és contundent: a tres de cada quatre no els molesta gens que els ho preguntin, com expressa el gràfic.

Gràfic 8. Alumnat. Incomoditat de ser preguntats pel fet migratori i el racisme (dades relatives)

Gens77%

Poc17%

Bastant3%

Molt3%

Aquesta dada permet endevinar que els joves no tenen tabús o no mostren una actitud tancada a l’hora de parlar i de ser interrogats sobre fenòmens d’una certa controvèrsia social, i especialment sobre el fet migratori. Com és obvi, aquesta dada estimula encara més a plantejar obertament els temes a classe i a elaborar material didàctic per treballar-los des d’un punt de vista educatiu.

191

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

5. Discussió

La recerca demostra que entre la gent jove hi ha un coneixement esbiaixat de la rea-litat migratòria, i això genera una valoració ambivalent del fenomen. Com s’ha vist, la percepció sobre la quantitat de persones immigrades és força desviada: dues ter-ceres parts de la mostra perceben força menys gent de la realment censada, i en canvi afirmen que hi ha menys persones immigrades en situació irregular que les es-timacions consultades. Les condicions de vida de les persones immigrades i els requi-sits que han de complir per viure aquí són percebuts de manera incompleta i incor-recta per part del joves. L’afirmació segons la qual les persones immigrades han de passar una revisió mèdica és molt secundada entre els joves, com també que més de la meitat desconeixen que les persones immigrades en situació irregular no poden accedir al graduat escolar.

Això genera, al nostre entendre, una percepció esbiaixada i una valoració sobre el fet migratori que, en alguns casos, no s’ajusta a la realitat. En aquest coneixement intervé la influència dels mitjans de comunicació, i especialment la televisió, que con-figuren un imaginari parcial i atomitzat sobre el fenomen de la immigració, que hem estudiat en recerques anteriors. La capacitat crítica dels joves està en fase de cons-trucció i de perfeccionament: «De manera individual i en major o menor grau segons els casos, els joves posseeixen unes certes capacitats crítiques per fer front al discurs televisiu, però que aquestes capacitats només s’activen de manera heterònoma, des de fora, i en situacions que requereixen un disseny metodològic acurat que evitin el reduccionisme i el simplisme, com ara el taller presencial que hem realitzat. Parlem, en definitiva, d’espectadors crítics, però dependents».13

Aquest coneixement mediatitzat, però, és contrastat amb un coneixement direc-te de persones immigrades. El contrast sorgeix de les diverses valoracions que genera el fenomen, segons la font informant: una bona part de la mostra té un contacte di-recte a l’institut amb companys i companyes d’origen estranger, que poden valorar en sentit positiu o negatiu, però la insistent presència del fenomen a les televisions, normalment en un sentit negatiu, pot decantar el contrast cap a valoracions negati-ves. A favor d’aquesta idea intervé la dada que dues terceres parts de la mostra afir-ma que no han notat que la presència d’alumnes immigrants a l’aula provoquin una baixada del nivell general de la classe.

La meitat de la mostra utilitza adverbis més aviat negatius per quantificar la pre-sència de persones immigrades, justament aquells que han magnificat la quantitat real dels residents. Hem de creure que, juntament amb el discurs mediàtic, la cons-trucció d’aquesta valoració s’alimenta d’opinions i valoracions de les persones adultes que envolten els joves, especialment la família i el professorat. Per mirar de redreçar o canviar aquesta opinió, caldria insistir que, de cada cinc persones que ens trobem pel carrer, quatre no tenen procedència estrangera.

13. Prats i Higueras, 2006, p. 50.

192

Tot plegat ens impulsa a afirmar que el context en què els joves reben les notícies de determinats fenòmens és fonamental per entendre la configuració d’aquest imaginari; la proposta de realitzar tallers a l’educació formal amb un material que promogui la participació i la recerca se sosté en aquest pressupòsit. En aquest sentit, la proposta del material KulTIC’08 partia de la convicció que cal debatre i deliberar de manera crítica sobre el fet migratori, amb activitats que promouen la interacció entre alumnes i que obliguen a buscar informacions alternatives a les habituals. Un dels resultats més inte-ressants que avalen aquesta idea és que, si bé el material KulTIC’08 no genera un canvi d’actituds en els joves, sí que pot trencar alguns dels coneixements «passius» que s’han enquistat en estereotips, com ara els ajuts socials, la situació de les dones, etc.

El material aconsegueix que l’autopercepció personal de racisme es redueixi, i fa augmentar la posició intermèdia o crítica: a vegades tenim un comportament o una actitud racista, segons el moment o la situació. L’afirmació taxativa de ser racistes o no ser-ho pot quedar relativitzada quan sotmetem els joves a contextos de discussió en què se’ls demana que preparin un producte amb altres, la qual cosa obliga a con-trastar i a deliberar sobre fets i fenòmens que normalment, segons el professorat, no es realitza, per falta de temps, de material adequat, etc.

Després de treballar amb el material KulTIC’08 es redueixen els arguments ins-trumentals a favor de la immigració i augmenten els humanitaris, alhora que es re-dueix el nombre d’indecisos o ignorants. Com afirmava el professorat, el material potser no aporta més coneixement sobre el fet migratori, objectiu no buscat pels dissenyadors del KulTIC, però sí que posa «contra les cordes» els alumnes a fi que prenguin posició sobre el fenomen, i no només que expressin la seva opinió.

Arribem, en aquest punt, a un moment central de la recerca. Com s’ha dit en el marc teòric, la recerca se sosté en la consideració que la diversitat cultural significa un repte que vincula el ple desenvolupament de la societat a l’emancipació dels seus mem-bres i dels grups que les representen. En darrer terme, es pretén un canvi de mirada en les relacions socials i, no cal dir-ho, en les relacions de dominació existents. Doncs bé, la majoria de materials didàctics elaborats sota una mirada intercultural miren de modifi-car actituds per tal d’aconseguir posicions tolerants o, si més no, antiracistes, i obliden precisament les dinàmiques internes que explicarien la formació dels estereotips.

Una de les característiques centrals del material KulTIC’08 és que renuncia a l’adoctrinament a favor de posicions tolerants o d’acceptació de la immigració, però és inflexible a l’hora de plantejar la necessitat de revisar les idees preconcebudes i fins i tot les conclusions o consensos a què es puguin arribar en els debats col·lectius. És conegut que els estereotips són estructures cognitives molt resistents al canvi, mal-grat les evidències empíriques contràries, i fins i tot són independents de l’evolució dels mateixos fenòmens que haguessin donat origen a un prejudici inicial.14 En aquest sentit, l’etnocentrisme esdevé una mena d’eina de control social, o de manteniment de l’estatus, que s’alimenta i es reprodueix gràcies a un conjunt d’estereotips, que es

14. Lippmann, 1992, p. 111.

193

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

tradueixen en prejudicis i discriminacions. Per tant, es podria afirmar que l’etnocen-trisme i l’assimilacionisme són posicions contradictòries o irreconciliables, en el sentit que l’assimilacionista persegueix augmentar el nombre dels seus amb la incorporació de nous membres, i això pot perjudicar a la curta o a la llarga les quotes de poder que defensaria la posició etnocèntrica. Amb tot, l’etnocentrisme pot adoptar una forma humanitària amb l’assimilacionisme, quan evita la intolerància i el rebuig violent i pre-fereix allotjar l’immigrant abans que expulsar-lo, però tot controlant i mantenint les quotes de poder i les relacions de dominació preexistents en la societat; un dels exem-ples més utilitzats en la defensa d’aquesta idea és el tipus de llenguatge que utilitza l’assimilacionista, que s’acosta i coincideix amb el del defensor de l’etnocentrisme.

Així, el mecanisme d’assimilació més potent que coneixem en l’àmbit educatiu és la pressió dels iguals, que alhora és considerat una de les fonts «contaminants» o que distorsionen l’elaboració d’un discurs propi o de construcció de la personalitat. En concret, en relació amb la construcció del discurs sobre la immigració, la pressió del grup dels iguals facilita, al nostre entendre, les posicions assimilacionistes. En aquest sentit, la recerca ha trobat que determinades posicions d’intolerància activa, les que hem qualificat de rebuig enèrgic o animós en contra de comportaments protagonit-zats per persones immigrades, han minvat a favor de les posicions assimilacionistes. Aquesta conclusió podria reforçar la idea que no cal mostrar opinions o actituds de rebuig, que sempre seran titllades de racistes i foragitades ràpidament del debat, sinó que és més estratègic adoptar posicions d’assimilació. Això, sens dubte, vindrà facilitat pels debats a classe i les activitats de recerca d’informació, que no sempre augmentaran el nombre de tolerants, però que sí que reduiran els indecisos i els ig-norants, i sobretot generarà una barrera de contenció a les posicions més racistes. En paraules més elaborades, Fiske (1993) afirma que els individus de grups amb poc poder, o de classe social baixa, per raons de seguretat personal quan es fixen en per-sones dels grups dominants paren atenció en força detalls per fer-se’n opinions més elaborades; en canvi, els membres dels grups de més poder no necessiten individua-litzar tant i per això tendeixen a estereotipar més. Això provoca un augment de les posicions etnocèntriques i assimilacionistes, que anul·len o no paren atenció a les indi-vidualitats, entre persones situades en els grups dominants.

Una de les dades que entenem que reafirma l’afirmació anterior és l’alta ac-ceptació de la posició tolerant en l’ítem sobre discriminació positiva, que es va dis-senyar sobre una situació propera als alumnes, per evitar precisament que hagues-sin d’opinar sobre la discriminació positiva en abstracte en situacions allunyades de les seves realitats. Amb això no volem afirmar que no calgui combatre els estereo-tips racistes i apostar per models tolerants, sinó tot el contrari. Com que hem po-gut constatar que el discurs racista és capaç d’adoptar estratègies de simulació o d’invisibilització molt potents,15 entenem que és molt més potent, des del punt de vista pedagògic, fer emergir aquests discursos per tal que siguin coneguts i submi-

15. Allò que Taguieff (1995) anomena la capacitat de retorsió del discurs racista.

194

nistrar eines d’anàlisi i comprensió crítica per tal que els intolerants passius (poten-cialment també els assimilacionistes) tinguin la capacitat d’evitar-lo i combatre’l. En definitiva, una de les aportacions que la recerca vol subratllar és que els materials han de tenir una orientació genuïnament crítica, lluny de posicions doctrinàries a favor de la diversitat i de la diferència cultural, i apostar pel pensament divergent i creatiu.

Finalment, quant al disseny de la webquest, convé realitzar algunes precisions. La potencialitat pedagògica i la capacitat de motivació de les webquest han quedat reconegudes pels actors principals. En aquesta recerca, hem detectat algunes millo-res pedagògiques que serien necessàries:

• Acompanyar les webquest amb guies didàctiques que ajudin a fer servir l’en-torn. Aquestes guies suplirien l’acompanyament presencial fet per part de l’equip KulTIC i ajudarien a fer la planificació didàctica al professorat.

• Revisar el treball col·laboratiu que es proposa, és a dir, oferir estratègies pràc-tiques per fomentar la col·laboració entre rols, entre petits grups, a grans grups i, finalment, com a repte del projecte entre centres.

• Revisar els entorns web 2.0 proposats per fer els productes finals per tal que siguin més intuïtius, i que vagin acompanyats de guies que facilitin la seva aplicació i ús per part del professorat.

• Potenciar mecanismes de comunicació i de suport entre professorat de diversos centres, ja sigui per mitjà de la formació del professorat o per entorns virtuals.

Tot i les millores pedagògiques que es proposen, els materials en webquest te-nen certes limitacions amb vista a la seva reutilització. En l’àmbit tècnic, el principal problema és la disponibilitat de l’entorn (espai web), seguit dels problemes d’actua-lització bàsics com ara el trencament dels vincles o el sorgiment de nous materials d’actualitat sobre un tema concret. En l’àmbit pedagògic, el poc suport de què dis-posen els centres per dirigir activitats d’aquest tipus, ja sigui en relació amb les TIC com des del punt de vista del suport docent (implicació de professors de diverses matèries), pot dificultar que es reutilitzin els materials.

6. Bibliografia

Batelaan, P. «Preparing schools for a multicultural learning society: report of the first project year». Intercultural Education, 11, vol. 3, 2000, p. 305-310.

Batelaan, P.; Passantino, F. «The Big Myth: an intercultural Complex Instruction unit on the Internet». Intercultural Education, 11 (suplement), 2000, p. 35-39.

Bereiter, C. «Situated cognition and how to overcome it». A Kirshner D.; Whitson, J. A. (eds.). Situated cognition. Social, semiotic and psychological perspectives. Mah wah: Lawrence Erlbaum, 2007, p. 281-300.

195

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Dodge, B. WebQuest task design worksheet, 1999. Disponible a: <http://webquest.sdsu.edu/task-design-worksheet.html>. (Última consulta: 15 de febrer de 2009.)

Engestrom, Y. Learning by Expanding. An activity-theoretical approach to develop-mental research. Disponible a: <http://lchc.ucsd.edu/MCA/Paper/Engestrom/ex-panding/toc.htm>. (Última consulta: 10 de febrer de 2009.)

Larios, M. J.; Nadal, M. L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2005. Barcelo-na: Fundació Jaume Bofill, 2006.

Lave, J. Cognition in Practice. Cambridge: Cambridge University Press, 1988.Lippmann, W. Public opinion. Londres: Allen and Unwin, 1992.March, T. A. «The Learning Power of WebQuests». Educational Leadership, 61, vol.

4, 2003, p. 42-47.Prats, E.; Higueras, E. Com interpreta la gent jove les notícies de televisió: Els fets de

Ceuta i Melilla (octubre de 2005). Memòria científica del projecte de recerca. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya, 2006.

Taguieff, P. A. Les fins de l’antiracisme. París: Michalon, 1995.

Resumen

La presencia en Catalunya de personas inmigrantes de llegada reciente ha significa-do un cambio sustancial en las percepciones individuales y representaciones sociales sobre la diversidad cultural. Este cambio ha resultado más destacado entre la pobla-ción joven, en fase de construcción de su identidad, que ha tenido que abordar las paradojas del contacto entre culturas a partir de estrategias de relación poco estruc-turadas y planificadas a tal fin. La finalidad de la investigación KulTic’08 ha sido ex-plorar el impacto de determinadas paradojas que se producen en el contacto con otras realidades diferentes a la propia y aplicar experimentalmente un material en webquest, con un enfoque socioafectivo y cognitivo y siguiendo los planteamientos pedagógicos del aprendizaje cooperativo.

Palabras clave: inmigración, diversidad cultural, paradojas, tecnologías del aprendi-zaje, racismo.

Abstract

The increasing arrival of immigrants to Catalonia provoked a change in the individu-als perceptions and in the social representations of the cultural diversity. This change is outstanding in youngsters, who are constructing their own identity. Taking into account this scenario, it is necessary to work on the paradoxes resulting from the cultural contact to help youngsters to understand the possibilities of living together in cultural diversity contexts. The KulTic’08 research project explored these cultural

196

paradoxes emerging from immigrants and natives contact, proposing educative acti-vities in webquest to work on the overcoming of prejudices, stereotypes and reject-ing attitudes. The experimental settings proposed followed socio-affective and cog-nitive approaches through web based collaborative learning activities. Some of the results of the project pointed out that youngsters need to order all the information they receive from different media to construct their own vision of the world. A vision that needs to be reflective, non-directed by others and taking into account what is needed to live in multicultural societies.

Key words: immigration, cultural diversity, paradoxes, knowledge technology, racism.

Résumé

La présence en Catalogne de personnes immigrantes d’arrivée récente a signifié un changement substantiel dans les perceptions individuelles et les représentations so-ciales sur la diversité culturelle. Ce changement est plus important parmi les jeunes, en phase de construction de son identité, qui ont dû aborder les paradoxes du con-tact entre cultures à partir de stratégies de relation peu structurées et planifiées à cet effet. Le but de la recherche KulTic’08 a été d’explorer l’impact de certains parado-xes qui se produisent dans le contact avec d’autres réalités et appliquer expérimenta-lement un matériel en webquest, avec une analyse socioaffective et cognitive et en suivant les approches pédagogiques de l’apprentissage coopératif.

Mots-clé: immigration, diversité culturelle, paradoxes, technologies de l’apprentis-sage, racisme.

197

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

El coneixement de la llengua de l’escola en l’alumnat immigrant d’ESO. Una anàlisi

d’algunes variables escolars i sociofamiliars1

José Luis Navarro (1), Àngel Huguet (2), Cecilio Lapresta (3), Judit Janés (4), Silvia Chireac (5), Mònica Querol (5), Clara Sansó (5)

(1) Professor titular del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

(2) Catedràtic del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

(3) Professor agregat del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida

(4) Professora lectora del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

(5) Becàries predoctorals del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

Resum

És ben coneguda la rellevància que en els últims anys ha assolit el fenomen de la im-migració a Catalunya. En aquest context, diversos estudis posen en evidència el pa-per clau del domini de la llengua de l’escola tant amb vista a garantir l’èxit escolar com per a la integració i la cohesió social.

Amb aquest marc de fons, ens situem en el cas de l’institut d’educació secundà-ria de Guissona, on per circumstàncies diverses el fenomen migratori ha esdevingut fonamental al llarg de la última dècada.

L’objectiu de la nostra recerca és l’anàlisi de les competències lingüístiques de l’alumnat d’aquest centre, prenent com a referència el nivell de competència lingüís-tica dels seus iguals autòctons. En concret, a partir d’una mostra de 28 nens i nenes immigrants que van ser comparats amb un grup de 93 escolars autòctons de la seva mateixa edat i nivell escolar, el nostre treball analitza el desenvolupament de diverses habilitats en llengua catalana i castellana.

Paraules clau: català, castellà, competència lingüística, alumnat nouvingut


198

1. Introducció

Encara que la diversitat lingüística i cultural ha estat una característica de les socie-tats humanes, l’abast dels contactes entre cultures, en el si i a través dels límits nacionals durant els últims anys, és un fet sense precedents (Schecter i Cummins, 2003). Aquest increment de la diversitat s’ha basat en extraordinaris nivells de mobilitat humana, bàsicament en forma d’emigració econòmica, quant al nostre context.

Aquestes consideracions ens duen a descriure la realitat actual, pel que fa a la presència de persones d’altres països. Així, i tenint en compte les dades del padró municipal d’habitants, l’1 de gener de 2008 es desprèn que en aquest any hi havia a Espanya 5.220.577 estrangers que representaven un 11,3 % de la població total (Instituto Nacional de Estadística, 2008). Centrant-nos en Catalunya, aquesta comu-nitat acollia 1.097.966 persones provinents d’altres països, i això representava un 14,9 % de la població total.

En aquest sentit, i en l’àmbit de Catalunya, cal assenyalar les dades de l’alumnat de nacionalitat estrangera que ha tingut una evolució important des del curs 2000/2001 (23.778, que suposa el 2,5 % pel que fa al total de l’alumnat) fins a l’ac-tual 2008/2009 (148.525, 13,5 % del total), segons dades del Departament d’Edu-cació (2008).

Això ens porta a analitzar el context de l’IES de Guissona, localitat que concentra un percentatge significatiu d’alumnat nouvingut, que reflecteix clarament la nova realitat demogràfica.

No obstant això, cal assenyalar que aquest estudi no es basa en una mostra re-presentativa del conjunt de l’alumnat d’origen immigrant en l’educació secundària de Catalunya, sinó en l’escolaritzada en aquest centre educatiu.

2. Marc teòric

2.1. Immigració i escola

Cada vegada més, en escoles i instituts del nostre context, l’alumnat lingüísticament i culturalment divers constitueix una part important de la població escolar. És cert que l’arribada de persones immigrants al nostre territori és relativament recent i, possiblement de manera consegüent amb això, siguin escassos els treballs que ana-litzen la seva adaptació al nostre sistema educatiu. Per contra, en altres països occi-dentals amb una llarga tradició en la recepció d’immigració hi ha una suficient base empírica per asseverar que el fracàs escolar es manifesta de manera especial en aquest tipus d’alumnat (Huguet i Navarro, 2006).

Pel que fa a les relacions entre la institució escolar i la immigració, la presència d’alumnat d’origen estranger a les aules ha creat, en general, pocs problemes nous

199

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

al professorat i al sistema educatiu, però ha tingut la virtut de fer més diàfans i evi-dents els problemes no resolts del sistema i les dificultats per dur a terme una educa-ció de qualitat per a tots. Podríem parlar, en aquest sentit, de nous problemes que responen a vells reptes del sistema educatiu (Navarro i Huguet, 2006).

En aquest context, ensenyar a aquest alumnat a dominar la llengua o llengües de la societat on viuen constitueix un dels objectius centrals de l’escolaritat. Conscient d’aquest fet, el mateix professorat sol ressaltar com resulta de determinant el domini de la llengua que usa l’escola en l’èxit o el fracàs escolar d’aquest alumnat.

Probablement, la diversitat de llengües d’origen abans esmentada i, de manera especial, els diversos nivells de competència en la llengua d’instrucció dels nouvin-guts és l’element que genera una major preocupació en una escola que tradicional-ment havia optat per la promoció de l’homogeneïtat (Vila, Siqués i Roig, 2006). En gran mesura, a això se solen atribuir gran part de les dificultats que sorgeixen en els processos d’ensenyament i aprenentatge amb aquests nens i nenes que, en definiti-va, es tradueixen en un fracàs escolar molt superior al dels seus parells autòctons, i amb major incidència en els casos d’incorporació tardana (Huguet i Navarro, 2006).

Però, més enllà del marc de l’educació formal, cal tenir en compte un altre con-junt de factors socials que poden ajudar que aquest procés s’insereixi en una pers-pectiva intercultural i de cohesió social, com és el cas del Pla llengua i cohesió social que s’està portant a terme a Catalunya (Besalú, 2006; Serra, 2006).

No obstant això, el tema que ens ocupa en la investigació desenvolupada és el que fa referència a les competències en la llengua o llengües de l’escola per part de l’alumnat d’origen immigrant, ja que aquest coneixement pot afavorir o no el seu procés educatiu.

Depenent d’això, i a partir d’ara, ens referirem a algunes investigacions portades a terme, a fi d’aportar coneixement científic sobre aquesta qüestió.

2.2. Immigració i resultats escolars

En concret, Cummins (2002) planteja que, en general, els estudis d’investigació des de principis dels anys vuitanta mostren que l’alumnat immigrant pot adquirir ràpida-ment una fluïdesa considerable en la llengua dominant de la societat quan està ex-posat a aquesta en l’entorn i a l’escola. No obstant això, malgrat aquest ràpid pro-grés en fluïdesa conversacional, generalment fa falta un mínim de cinc anys (i sovint molts més) per recuperar el terreny assolit pels parlants nadius en els aspectes acadè-mics de la llengua (Cummins, 2001).

El que aquest autor ens planteja és l’enorme diferència que hi ha en les habilitats implicades en l’ús del llenguatge en situacions informals i en situacions formals. El mateix Cummins (2002) conceptualitza aquesta diferència entre aquests nivells d’ús del llenguatge com BICS (Basic Interpersonal Communicative Skills) i CALP (Cogni- tive Academic Language Proficiency).

200

Pel que fa al nostre context, actualment disposem d’una certa base per pensar que les coses no difereixen gaire respecte del que hem vist fins aquí, en referència a altres països amb major tradició en els estudis sobre rendiment escolar i immigració.

Quant a l’Estat espanyol, entre els escassos treballs realitzats amb alumnat immi-grant, cal fer referència al de Mesa i Sánchez (1996), Díaz-Aguado, Baraja i Royo, (1996), Serra (1997), Siguan (1998) i Fullana, Besalú i Vilà (2003), que van en la línia del que hem indicat anteriorment.

Però volem fer menció de dos treballs centrats explícitament en l’estudi de les habilitats lingüístiques adquirides pels escolars immigrants.

En el primer (Maruny i Molina, 2000), realitzat a la comarca del Baix Empordà (Girona), es donen a conèixer els resultats sobre coneixement del català i competèn-cia comunicativa de l’alumnat d’origen marroquí.

Els resultats d’aquest estudi van mostrar que hi ha diferències significatives depe-nent del temps de permanència al país d’acollida. En concret, els autors indiquen una sèrie d’etapes en l’adquisició del català per part de l’alumnat marroquí de la mostra.

El segon dels treballs als quals ens hem referit (Navarro i Huguet, 2005), va impli-car a tots els centres educatius que a la província d’Osca escolaritzaven alumnat im-migrant a 1r d’ESO. Els resultats més importants de l’estudi que aquí ens interessa destacar són aquests:

• La comparació del coneixement lingüístic dels escolars immigrants respecte al coneixement lingüístic dels autòctons va mostrar diferències significatives a favor dels autòctons en totes les àrees analitzades.

• Van aparèixer importants relacions entre nivell de coneixement lingüístic i el temps d’estada al nostre país.

• Així mateix, els que havien arribat a Espanya de més petits (menys de deu anys) tenien millors puntuacions que els que hi van arribar després d’aquesta edat.

• El fet de tenir l’espanyol com a L1 (és a dir, utilitzar variants americanes d’aquesta llengua, com succeeix en el cas dels escolars provinents de gran part de l’Amèrica Llatina) no garantia uns nivells equivalents al dels autòctons en el coneixement de castellà utilitzat en els nostres centres educatius.

També i des d’una altra perspectiva, ens hem plantejat quins són els processos i mecanismes que intervenen per aconseguir un bon coneixement de la llengua o llen-gües de l’escola, i ens referirem ara a la hipòtesi de la interdependència lingüística.

2.3. Hipòtesi de la interdependència lingüística

L’escolarització en una llengua diferent de la pròpia comporta que qui ho fa esdevé bilingüe. Així, avui dia tenim dades suficients per afirmar que l’ús que les persones

201

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

bilingües fan de les seves llengües es tradueixen en una competència subjacent co-muna semblant a la que guia l’ús del llenguatge de qualsevol parlant/oient.

Actualment, hi ha més de 150 investigacions (Cummins, 2002) que donen su-port a aquesta idea i al fet que l’esmentada competència és el resultat d’aprendre més i millor alguna de les llengües que es pot transferir a l’altra o altres llengües sem-pre que s’hi tingui contacte i hi hagi motivació per usar-les. La hipòtesi d’interdepen-dència lingüística permet explicar alguns resultats sobre el desenvolupament de la competència lingüística de la infantesa estrangera.

Per exemple, les criatures estrangeres que s’incorporen tardanament al nostre sistema educatiu amb bones habilitats en la seva llengua no tenen problemes amb la llengua de l’escola, ja que si les condicions són favorables transfereixen ràpidament les esmentades habilitats a la nova llengua. I, al contrari, aquelles que tenen poques habilitats lingüístiques referides a l’ús del llenguatge en situacions acadèmiques han de desenvolupar les esmentades habilitats des de la llengua de l’escola, la qual cosa comporta un temps considerable. Igualment, ja que les habilitats implicades en els usos acadèmics de la llengua es desenvolupen a partir dels usos conversacionals pre-vis, la infantesa estrangera nascuda a Espanya desenvolupa aquests últims des de la seva pròpia llengua, en molts casos diferent de la de l’escola, la qual cosa significa que requereixen un temps per transferir-los a la nova llengua. Però, si l’escola no ho té en compte i tracta les esmentades criatures de la mateixa manera que les criatures autòctones, la llengua de les quals coincideix amb la de l’escola, probablement que-da ressentit el desenvolupament de la seva competència lingüística, tant envers la seva pròpia llengua, ja que no té presència escolar, com respecte a la llengua de l’es-cola, ja que no rep les atencions lingüístiques necessàries per fer-la possible.

A més, la hipòtesi d’interdependència lingüística també revela que per esdevenir bilingüe no és suficient comptar amb un cabal important de la llengua que s’aprèn i d’un bon ajust pedagògic, sinó que també es requereix el suport i el desenvolupa-ment de motivacions i actituds favorables a l’esmentat projecte per part de l’alumnat i de les seves famílies.

En aquest sentit, en les últimes dècades són molts els estudis que han posat en relleu la importància de les actituds lingüístiques en qualsevol projecte d’educació bilingüe amb relació al seu èxit o fracàs (Baker, 1996). Però, si bé hi ha consens entre la comunitat científica en destacar una estreta relació entre el nivell de com-petència aconseguit en una determinada llengua i les actituds lingüístiques gene-rades respecte a aquesta i a la cultura que representa, també és cert que hi ha dis-crepàncies en la interpretació de l’esmentada relació. En qualsevol cas, darrerament va prenent més consistència la via que postula que les actituds i l’aprenentatge lingüístic es troben mútuament determinats i que tots dos actuen com a causa i efecte de manera recíproca (Baker, 1992). Sobre aquesta idea, s’han anat cons-truint la major part dels models teòrics desenvolupats en els últims anys, encara que cada un d’aquests pugui emfasitzar diverses variables implicades en el procés (Huguet i Janés, 2005).

202

En definitiva, les condicions d’escolarització de la infantesa estrangera són àm-pliament diverses i és difícil advocar per una política única basada en l’aprenentatge de la llengua de l’escola. En alguns casos és possible, i en un temps relativament rao-nable, que l’alumnat es pugui incorporar al coneixement de la llengua de l’escola, però en molts d’altres cal molt de temps perquè aquest alumnat pugui fer amb la llengua de l’escola coses semblants a les que fan els seus parells autòctons. Per això, la definició d’una política educativa que abordi la creixent diversitat lingüística en origen requereix un major coneixement sobre els factors i les condicions que perme-ten adquirir amb èxit la llengua de l’escola.

El projecte que presentem té aquesta finalitat i se centra en la descripció de la competència lingüística escolar de l’alumnat estranger en l’educació secundària obli-gatòria, escolaritzat a l’IES de Guissona, posant un èmfasi especial en la seva com-prensió a partir de factors diversos que s’explicitaran a continuació.

3. Objectius

Amb aquest marc de fons, els nostres objectius són aquests:

1. Descriure la competència en llengua catalana de l’alumnat immigrant escola-ritzat en l’educació secundària obligatòria (ESO), prenent com a grup de con-trol els seus iguals autòctons.

2. Descriure la competència en llengua castellana de l’alumnat immigrant esco-laritzat en l’educació secundària obligatòria (ESO), prenent com a grup de control els seus iguals autòctons.

3. Conèixer el valor explicatiu de les diverses variables que incideixen en el conei-xement de la llengua de l’escola, com són: actituds envers les llengües, nivell educatiu i socioprofessional de la família, escolarització prèvia, edat d’arriba-da, llengua familiar, etc.

4. Formular indicacions o suggeriments per abordar l’escolarització de l’alumnat d’origen immigrant.

4. Metodologia

Com hem assenyalat en el resum inicial de la memòria, ens proposem desenvolu-par aquest estudi en un centre públic d’ESO, a Guissona, a la comarca de la Se-garra.

L’elecció del centre no ha estat a l’atzar, ja que aquest es troba ubicat en un dels municipis amb un percentatge més alt de població immigrant de tot Catalunya (Ins-tituto Nacional de Estadística, 2008), com a conseqüència de la implementació pro-gressiva d’una coneguda macroempresa de transformació càrnia.

203

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Tot això es veu reflectit en la gran diversitat cultural i lingüística característica de l’actual realitat poblacional, que la converteix en un escenari idoni per a la realització del nostre estudi.

Cal esmentar també, per la seva importància, la valoració positiva de la immigra-ció per part de la població autòctona de Guissona, ja que els immigrants són consi-derats totalment necessaris i font de riquesa per al municipi. Aquest fet s’evidencia amb les actuacions que es promouen des dels diversos àmbits per tal de donar res-posta a la realitat del territori (Consell Comarcal de la Segarra, Ajuntament de Guis-sona, serveis educatius de la localitat).

En aquest sentit, el centre educatiu de Guissona és un reflex de la realitat del territori, que es caracteritza també per la seva heterogeneïtat cultural i lingüística.

4.1. Variables

Pel que fa a les variables que hem emprat en la recerca, s’han tingut presents algu-nes de les que apareixen en estudis clàssics sobre educació bilingüe, així com d’altres que s’han mostrat rellevants en el cas d’estudis amb alumnat immigrant.

Seguint la terminologia habitualment utilitzada en aquest tipus de treballs, a continuació exposem les categories:

• Àrea o territori d’origen de l’alumnat • Escolarització prèvia• Condició lingüística familiar • Nivell d’estudis dels pares• Situació socioprofessional de la família • Temps d’estada al país i edat d’arribada• Actituds envers les llengües

La nostra variable dependent serà el coneixement lingüístic (PG1 i PG2) que pren valors numèrics continus depenent dels resultats obtinguts en les proves utilitzades.

4.2. Participants

Els participants de la investigació han estat alumnes d’ESO. Concretament, ens vam dirigir a aquells que finalitzaven cada un dels cicles que la conformen, 2n i 4t d’ESO, alumnat de catorze i setze anys, respectivament.

Cada un dels cursos esmentats constava de tres línies, amb un total de 60-70 alumnes per nivell i amb uns percentatges al voltant del 25 % d’alumnat d’origen immigrant. Del total d’alumnes que van participar en l’estudi, es van excloure aquells que no van respondre/complimentar algun dels apartats de les proves, així com

204

l’alumnat d’origen immigrant d’incorporació tardana que no havia estat escolaritzat al seu país d’origen. D’aquesta manera, la mostra va quedar conformada finalment per 121 alumnes (93 d’autòctons i 28 d’immigrants).

La distribució de la mostra segons la llengua familiar era el català (56,2 %), el castellà (11,6 %), bilingües català-castellà (9,1 %) i al·lòfons (23,1 %). Diferenciant l’alumnat autòcton de l’alumnat d’origen immigrant a partir de la seva primera llen-gua la distribució és la següent: la primera llengua de l’alumnat autòcton era el cata-là (73,1 %), el castellà (15,1 %) i totes dues (11,8 %); i, en el cas de l’alumnat d’ori-gen immigrant, era el romanès (28,2 %), l’ucraïnès (21,4 %), el búlgar (17,9 %), l’àrab (14,3 %), el castellà (7,1 %), el portuguès (7,1 %) i el wòlof (3,6 %).

Tenint el compte la situació socioprofessional de les famílies, la distribució de la mostra era la següent: entre els autòctons, un 25,8 % gaudien d’una situació socio-professional alta, un 36,6 % mitjana i un 37,6 % baixa, de manera que els tres grups estaven força equiparats percentualment; entre l’alumnat d’origen immigrant la dis-tribució era força diferent, ja que un 17,9 % gaudien d’una situació socioprofessio-nal alta, un 7,1 % mitjana i un 75 % baixa.

Pel que fa al nivell d’estudis dels pares i mares, la mostra va quedar distribuïda de la manera següent: entre els autòctons, un 43 % tenien estudis universitaris, un 40,9 % estudis secundaris i un 16,1 % estudis primaris; entre els pares de l’alumnat d’origen immigrant, un 50 % tenien estudis universitaris, un 39,3 % estudis secun-daris, un 7,1 % estudis primaris i un 3,6 % no tenia estudis.

Analitzant aquestes dades amb deteniment, es poden extreure dues conclusions que mereixen especial atenció, tot i que sobrepassen els objectius del treball que aquí presentem. D’una banda, la distribució de l’alumnat segons el nivell d’estudis dels pares en aquest cas és molt semblant entre autòctons i immigrants, a diferèn- cia del que passa amb la situació socioprofessional, en què sí es manifesten diferències evidents.

A més, s’observa clarament que en el cas de l’alumnat immigrant el nivell d’estu-dis no es correspon amb la situació socioprofessional, i que aquesta darrera és molt més inferior del que en principi es podria esperar tenint en compte el nivell d’estudis observats (un 89,3 % dels pares de l’alumnat d’origen immigrant tenen estudis uni-versitaris i secundaris).

Quant a l’alumnat immigrant, es van controlar dues variables més: el temps d’es-tada a Catalunya i l’edat amb què van arribar, variables que s’han mostrat significati-ves en estudis semblants al que nosaltres presentem i que, per tant, no podien ser obviades, tenint en compte el paper important que juguen en tot aquest procés. Pel que fa al temps d’estada, es van considerar tres franges: menys de tres anys (64,3 %), entre tres i sis anys (28,6 %) i més de sis anys (7,1 %). Com es pot veure, un percen-tatge elevat dels que fa poc temps que van arribar, factor que sense dubte cal tenir en compte a causa de la seva relació amb el coneixement i domini de la llengua del país d’acollida. Considerant en aquest cas l’edat d’arribada, un 14,3 % van arribar amb menys de deu anys, i la resta, un 85,7 %, van arribar amb més de deu anys.

205

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

4.3. Instruments i procediment

Les dades es van obtenir mitjançant l’aplicació de dues proves paral·leles que avaluen les competències lingüístiques en català i castellà i un qüestionari sobre acti-tuds, totes dues aplicades amb èxit tant en contextos bilingües tradicionals (Huguet, Vila i Llurda, 2000) com en contextos d’immigració (Navarro i Huguet, 2005).

Prova d’avaluació del coneixement lingüístic en català i en castellà

Les proves emprades per a l’avaluació del coneixement lingüístic de l’alumnat, disse-nyades per Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya i sota els barems, són paral·leles pel que fa a la seva estructura interna i contenen dues parts, una de col·lectiva, configurada per les proves escrites, i una d’individual, que conté les pro-ves orals.

En la part col·lectiva s’analitzen els aspectes següents: comprensió oral (CO), mor-fosintaxi (MS), ortografia (ORT), comprensió escrita (CE) i expressió escrita (EE). D’altra banda, la part individual analitza els aspectes següents: expressió oral, lèxic i morfosin-taxi (EO-LMS), organització de la informació (EO-OI), fonètica (FON), correcció lectora (LECT-C) i entonació lectora (LECT-E). Finalment, s’obtenen dues puntuacions: el PG1 (mitjana de les puntuacions de totes les proves escrites) i el PG2 (mitjana de les puntua-cions de les proves escrites més les orals). Aquest darrer índex, que valora la prova en el seu conjunt, es podria assimilar al coneixement general de llengua que té l’alumne/a.

Per a la seva execució, en els dos casos, es necessita un quadern individual i cada subprova té un temps determinat d’aplicació. Com ja hem assenyalat, les dues proves són paral·leles entre si i, tot i que l’estructura interna és la mateixa, en cada cas les activitats que es proposen són diferents pel que fa a continguts, textos, vocabulari...

És important remarcar que les proves utilitzades no són proves de nivell, sinó que avaluen les competències genèriques en llengua, independentment de l’edat o dels objectius previstos en un determinat curs o cicle educatiu. Conseqüentment, la pro-va és la mateixa per a la totalitat de la mostra. És per això, alhora que per raons de dimensió del grup, que en la descripció dels resultats s’analitzen de manera conjunta els resultats obtinguts per l’alumnat de segon i de quart; decisió, per tant, argumen-tada i que no tindria sentit si les proves emprades fossin de nivell.

Cal assenyalar també que el temps aproximat d’aplicació de la prova oscil·lava entre una hora i una hora i mitja, depenent del domini de les llengües avaluades.

Enquesta sociolingüística i qüestionari d’actituds

Es va utilitzar com a base una enquesta elaborada pel Servei d’Ensenyament del Ca-talà (SEDEC), per ser aplicada a l’alumnat de Catalunya (gabinet d’estudis del SEDEC,

206

1983). La seva fiabilitat es va calcular mitjançant la tècnica test-retest amb un interval de tres mesos entre les dues aplicacions, raó per la qual va resultar altament significa-tiva. Les dades obtingudes mostren un índex de correlació r= 0,703 (p<0.0001) per al col·lectiu d’immigrants, r=0,805 per al col·lectiu d’autòctons i r=0,791 (p<0,0001) per a ambdós col·lectius considerats conjuntament.

L’enquesta en si interroga sobre diversos aspectes identificatius de l’alumne i del centre; a més, inclou una sèrie d’ítems amb alternativa de resposta que es refereixen a les variables considerades (origen, gènere, situació socioprofessional, condició lin-güística familiar, temps d’estada, edat d’arribada).

El nucli de l’enquesta està format per una sèrie d’afirmacions, deu per a cadascu-na de les llengües, de resposta dicotòmica (sí/no) i distribuïdes a l’atzar, que perme-ten classificar les actituds vers el català i el castellà en tres categories: desfavorables/neutres/favorables.

En aquest cas, el temps necessari per respondre l’enquesta era aproximadament d’una hora. També variava depenent del domini de la llengua catalana (llengua utilit-zada en l’enquesta) manifestat per part principalment de l’alumnat nouvingut. Així doncs, tot i ser d’aplicació col·lectiva, amb l’alumnat nouvingut calia donar suport de manera individualitzada, cosa que va fer augmentar en aquest grup la durada del qüestionari.

El conjunt d’aquests instruments, tant amb l’alumnat immigrant com amb l’alumnat autòcton, es van aplicar durant el mes de maig del 2007.

L’administració de les proves es va fer per persones entrenades (becaris) que for-men part del grup de recerca, juntament amb enquestadors contractats per a l’estudi.

4.4. Tractament de les dades

Les proves es van passar col·lectivament en els diversos grups classe i, per tal de dur a terme el tractament estadístic de les dades d’acord amb la naturalesa quantitativa de les dades obtingudes, es va utilitzar el paquet estadístic integrat Statview for Win-dows en la seva versió 5.0.1. Bàsicament, es van utilitzar tècniques estadístiques descriptives, l’ANOVA, la prova de comparació de mitjanes de Fisher i l’anàlisi de re-gressió simple. Mentre l’ANOVA ens va permetre comprovar els efectes d’una o més variables independents en l’explicació de les diferències sobre cada una de les varia-bles dependents, la prova de Fisher ens va ajudar a concretar les diferències quan el resultat de l’anàlisi de variància es mostrava significatiu. Pel que fa a l’anàlisi de re-gressió, ens va permetre establir en cada cas les relacions entre les competències en cada llengua i les actituds envers aquestes. A més, s’obté una hipotètica recta que ens indica la intensitat d’aquesta relació.

En qualsevol cas, el nivell de significació utilitzat en aquest estudi ha estat del 0,05. Conseqüentment, el nivell de confiança de les dades obtingudes se situa en un 95 %.

207

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

5. Resultats

Exposarem els resultats en cinc grans apartats, els quals es troben delimitats pels objectius perseguits en aquest estudi. Cal remarcar, en tot cas, que l’exposició segui-rà en tot moment una línia descriptiva i alhora comparativa, tenint en compte que ens interessa il·lustrar objectivament els resultats obtinguts, establint al mateix temps comparacions entre l’alumnat d’origen immigrant i l’alumnat autòcton.

5.1. Coneixement de la llengua catalana; alumnat autòcton vs alumnat immigrant

Per abordar aquesta qüestió, es va procedir a partir d’una anàlisi de la variància i es van contrastar els resultats d’autòctons i immigrants en cadascuna de les parts que confor-men la prova de coneixement de català, així com en relació amb els índexs PG1 i PG2.

En la taula 1 es presenten aquestes dades, així com el seu nivell de significació.

Taula 1. Comparació de les puntuacions mitjanes, en català, obtingudes per immigrants i autòctons

Immigrants Autòctons P

Mitjana Desviació típica (σ) Mitjana Desviació típica (σ)

CO 48,09 21,23 78,81 12,12 <0,0001*

MS 31,65 24,93 74,45 16,17 <0,0001*

ORT 64,65 22,18 85,43 13,79 <0,0001*

CE 46,21 19,02 78,46 13,33 <0,0001*

EE 71,03 31,11 89,93 6,18 0,0019*

PG1 52,33 20,18 81,41 9,36 <0,0001*

LMS 65,34 17,66 86,28 8,80 <0,0001*

OI 33,92 13,96 47,18 15,78 0,0013*

FON 80,38 9,86 91,64 7,79 <0,0001*

LECT-C 42,32 26,61 86,00 11,77 <0,0001*

LECT-E 45,71 32,82 81,83 18,31 <0,0001*

PG2 52,93 16,54 80,00 8,08 <0,0001*

CO: Comprensió oral. MS: Morfosintaxi. ORT: Ortografia. CE: Comprensió escrita. EE: Expressió escrita. EO-LMS: Expressió

oral, lèxic i morfosintaxi. EO-OI: Expressió oral i organització de la informació. FON: Fonètica. LECT-C: Correcció lectora.

LECT-E: Entonació lectora. PG1: Mitjana de les puntuacions de les proves escrites. PG2: Mitjana de les puntuacions de les

proves escrites més les orals.

208

Com es pot observar, les puntuacions són notablement inferiors en el cas de l’alumnat immigrant per a totes les subproves i índexs. A més, els contrastos resulten significatius en tots els casos.

Evidentment, això es tradueix en els índexs derivats en què obtenim valors de F1,119=112,546 (p=<0,0001) per a PG1 i de F1,56=63,947 (p=<0,0001) per a PG2, que ens mostren un coneixement sensiblement menor de la llengua que vehicu - la els continguts escolars en l’alumnat immigrant comparat amb l’alumnat au-tòcton.

Una de les diferències intergrupals (comparant autòctons i immigrants) que es deriven de l’observació dels resultats exposats és el grau de dispersió que hi ha dins de cada col·lectiu: s’evidencia una major heterogeneïtat pel que fa a coneixe-ments de català en el col·lectiu d’origen immigrant.

5.2. Coneixement de la llengua castellana; alumnat autòcton vs alumnat immigrant

Es va procedir igual i els resultats en relació amb la llengua castellana mantenen la mateixa tendència que amb la llengua catalana, és a dir, les puntuacions són nota-blement inferiors en el cas de l’alumnat immigrant per a totes les subproves i índexs. A més, els contrastos resulten significatius en tots els casos, excepte en lectura ento-nació (LECT-E).

En la taula 2 es presenten aquestes dades, així com el seu nivell de signifi-cació.

Taula 2. Comparació de les puntuacions mitjanes, en castellà, obtingu-des per immigrants i autòctons

Immigrants Autòctons P

Mitjana Desviació típica (σ) Mitjana Desviació típica (σ)

CO 33,025 21,524 67,990 15,700 <0,0001*

MS 36,150 24,448 72,572 18,944 <0,0001*

ORT 59,529 28,600 80,173 19,389 0,0020*

CE 40,814 22,084 69,913 16,341 <0,0001*

EE 46,571 22,148 71,007 12,379 0,0019*

PG1 43,218 20,841 72,331 12,451 <0,0001*

LMS 61,202 19,124 75,075 9,924 0,0009*

OI 35,715 29,990 59,443 30,224 0,0040*

FON 66,161 17,814 85,660 9,827 <0,0001*

LECT-C 55,000 25,531 80,333 18,286 <0,0001*

209

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

LECT-E 61,393 25,429 69.967 15,233 0,1221

PG2 49,556 18,805 73,213 10,494 <0,0001*

CO: Comprensió oral. MS: Morfosintaxi. ORT: Ortografia. CE: Comprensió escrita. EE: Expressió escrita. EO-LMS: Expressió

oral, lèxic i morfosintaxi. EO-OI: Expressió oral i organització de la informació. FON: Fonètica. LECT-C: Correcció lectora.

LECT-E: Entonació lectora. PG1: Mitjana de les puntuacions de les proves escrites. PG2: Mitjana de les puntuacions de les

proves escrites més les orals.

Evidentment, això es tradueix en els índexs derivats en què obtenim valors de F1,119=98,116 (p=<0,0001) per a PG1 i de F1,56=35,626 (p=<0,0001) per a PG2, que ens mostren un coneixement sensiblement menor de la llengua castellana per part de l’alumnat immigrant comparat amb l’alumnat autòcton.

Com es pot veure, els resultats obtinguts en aquest cas segueixen la línia dels descrits en l’anterior apartat referit als coneixements de llengua catalana, malgrat ser lleugerament inferiors en els dos casos. Així doncs, s’observa també en el cas dels resultats obtinguts en castellà una clara superioritat de l’alumnat autòcton per sobre de l’alumnat d’origen immigrant.

En aquest cas, els resultats reflecteixen també una major heterogeneïtat en els resultats obtinguts en el col·lectiu d’origen immigrant.

5.3. Relacions d’interdependència lingüística català-castellà

Els resultats més significatius d’aquest estudi es refereixen a la comparació del nivell de coneixement lingüístic en català i castellà dels escolars autòctons respecte als im-migrants i les diferències de coneixement lingüístic detectables entre els diversos col·lectius d’immigrants segons els seus orígens.

El gràfic 1 mostra els resultats de la recta de regressió referent al coneixement de català i de castellà considerant el total de la mostra.

Aquí podem visualitzar que el coneixement de català i castellà de cadascun dels escolars s’aglutina al voltant de la hipotètica recta que indicaria el lloc en què se situa la confluència del nivell de competència adquirit en les dues llengües. El resultat és un índex de correlació r=0,913 (p<0,0001) que indica fins a quin punt existeix la in-terdependència i transferència d’habilitats que hem fet referència anteriorment. En tot cas, s’observa aquí també un lleuger domini en el coneixement del català per so-bre del castellà.

Els gràfics 2 i 3 ens presenten els resultats, per separat, tant del col·lectiu d’au-tòctons com del d’immigrants.

En presentar aquests gràfics evidenciem l’existència d’una interdependència i transferència entre llengües. Pel que fa a l’alumnat autòcton, amb un índex de corre-lació r=0,847 (p<0,0001), els resultats obtinguts el situen en l’extrem superior de la

210

Gràfic 1* Recta de regressió corresponent al conjunt de participants (n=121)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

* L’eix X, d’abscisses representa el valor de la puntuació global (PG) en llengua catalana, i l’eix Y, d’ordenades, el mateix valor per a la llengua castellana.

Gràfic 2. Recta de regressió corresponent al grup d’autòctons (n=93)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

211

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

hipotètica recta dissenyada. Quant a l’alumnat immigrant, amb un índex de correla-ció r=0,830 (p<0,0001), es produeix una dispersió al llarg de tota la recta que ens permet detectar un nivell de desenvolupament lingüístic inferior en les dues llengües respecte als seus iguals autòctons. Aquesta mateixa interrelació també es produeix si analitzem els col·lectius més representats en la nostra mostra: romanesos (r=0,730; p<0,0380), ucraïnesos (r=0,921; p<0,0058) i búlgars (r=0,890; p<0,0445). Pel que fa a l’alumnat àrab, l’índex no va poder ser detectat amb la mateixa intensitat (r=0,562; p=0,5252), i a causa del nombre insignificant de parlants de castellà, por-tuguès i wòlof no es van fer els càlculs necessaris per determinar el coeficient de correlació.

Gràfic 3. Recta de regressió corresponent al grup d’immigrants (n=28)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

5.4. Descripció i anàlisi de les actituds lingüístiques manifestades vers les dues llengües, així com la relació entre competències lingüístiques i actituds

Com hem vist anteriorment, hi ha consens entre la comunitat científica a destacar una estreta relació entre el nivell de competència aconseguit en una determinada llengua i les actituds lingüístiques generades respecte a aquesta i a la cultura que re-presenta. En aquest cas, referit a la llengua catalana i a la llengua castellana.

En la taula següent (taula 3) hi apareixen representades les actituds de l’alumnat autòcton envers el català i el castellà (favorables/neutres/desfavorables). Fora del pa-

212

rèntesi es mostra el nombre total d’alumnes de la mostra que han manifestat aque-lles actituds (freqüència absoluta) i, entre parèntesi, el percentatge que en cada cas representen respecte de la totalitat de la mostra.

Taula 3. Les actituds lingüístiques de l’alumnat autòcton. Freqüència absoluta i percentatge

Català Castellà

Desfavorables – (0,00 %) 18 (19,36 %)

Neutres 7 (7,53 %) 40 (43,01 %)

Favorables 86 (92,47 %) 35 (37,63 %)

Com es pot apreciar, en el cas de l’alumnat autòcton dominen clarament les ac-tituds favorables vers el català (92,47 %); d’altra banda, i no és menys important, la inexistència d’actituds desfavorables vers aquesta mateixa llengua. Les actituds neu-tres no arriben al 10 %.

En el cas de les actituds vers la llengua castellana, la situació és totalment dife-rent. Dominen en aquest cas les actituds neutres (43,01 %), juntament amb un ele-vat percentatge d’actituds favorables (37,63 %). En aquest cas sí que hi ha actituds qualificades com a desfavorables, concretament en un 19,36 % (percentatge que, tot i ser inferior als altres dos, és força representatiu).

Globalment, es pot veure com les actituds manifestades per l’alumnat autòcton són clarament diferents en les dues llengües, i que excel·leix la llengua catalana per sobre de la castellana.

La següent taula (taula 4) mostra les mateixes dades en relació amb l’alumnat d’origen immigrant.

Taula 4. Les actituds lingüístiques de l’alumnat d’origen immigrant. Freqüència absoluta i percentatge

Català Castellà

Desfavorables 1 (3,57 %) - (0,00 %)

Neutres 7 (25 %) 9 (32,14 %)

Favorables 20 (71,43 %) 19 (67,86 %)

Com es pot observar, les dades obtingudes en aquest cas són radicalment dife-rents a les exposades en l’apartat anterior. En general, dominen en aquest cas les actituds favorables cap a les dues llengües (71,43 % vers el català i 67,86 % vers el castellà). No obstant això, cal remarcar també la presència important d’actituds neu-tres en els dos casos (25 % en el cas del català i 32,14 % en el cas del castellà). La inexistència d’actituds desfavorables també hi és present però, en aquest cas, vers la

213

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

llengua castellana. Finalment, cal considerar que apareixen reflectides en aquest cas actituds desfavorables vers el català, tot i que manifestades tan sols per un sol sub-jecte (3,57 %).

A grans trets, podríem dir que les actituds observades en l’alumnat d’origen im-migrant segueixen una tendència molt similar en les dues llengües, amb percentat-ges molt semblants en les tres franges descrites.

Pel que fa a la relació existent entre les competències lingüístiques i les actituds lingüístiques en les dues llengües, podem observar en els gràfics 4 i 5 les rectes de regressió corresponents a l’anàlisi de la relació entre les actituds i les competències lingüístiques en les dues llengües manifestades per tot l’alumnat que configurava la nostra mostra.

Gràfic 4. Recta de regressió corresponent a la relació del PG1 (català) amb les actituds lingüístiques envers el català (mostra total)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

PG1-

CA

T

–10 –8 –6 –4 –2 0 2 4 6 8 10 12ACT.CAT

Y = 58,587 + 2,138 * X; R^2 = ,141

En el cas del català, s’observa una correlació positiva; concretament, es tracta d’una relació positiva, relativament forta i significativa des del punt de vista estadístic (r=0,375; p<0,0001).

En canvi, en el cas del castellà, els resultats canvien radicalment; així doncs, la relació resulta en aquest cas negativa, força feble i no significativa (r=-0,107; p=0,2414).

214

Gràfic 5. Recta de regressió corresponent a la relació del PG1 (castellà) amb les actituds lingüístiques envers el castellà (mostra total)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100PG

1-C

AS

-12,5 -10 -7,5 -5 -2,5 0 2,5 5 7,5 10 12,5ACT.CAS

Y = 68,018 - ,354 * X; R̂ 2 = ,012

Gràfic 6. Recta de regressió corresponent a la relació del PG1 (castellà) amb les actituds lingüístiques envers el castellà en el cas de l’alumnat autòcton

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

PG1-

CA

S

-12,5 -10 -7,5 -5 -2,5 0 2,5 5 7,5 10 12,5ACT.CAS

Y = 73,943 + ,132 * X; R̂ 2 = ,005

215

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

De manera que es confirma la ja comprovada relació entre les dues variables en el cas del català (actituds i competències lingüístiques), però s’observa una situació peculiar en el cas de la relació observada entre les actituds i competències lingüísti-ques en llengua castellana, ja que la correlació resulta negativa, si bé no arriba a ser significativa. A partir d’aquí, ens interessa aprofundir en aquesta relació diferenciant l’alumnat autòcton de l’alumnat immigrant. Els gràfics 6 i 7 ens mostren aquesta di-ferenciació depenent de l’origen.

Gràfic 7. Recta de regressió corresponent a la relació del PG1 (castellà) amb les actituds lingüístiques envers el castellà en el cas de l’alumnat immigrant

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

PG1-

CA

S

-12,5 -10 -7,5 -5 -2,5 0 2,5 5 7,5 10 12,5ACT.CAS

Y = 19,274 + 3,809 * X; R̂ 2 = ,341

Diferenciant doncs els resultats de la relació obtinguda en llengua castellana depenent de l’origen de l’alumnat, podem veure com en el cas de l’alumnat immi-grant els resultats obtinguts sí que corroboren l’existència d’aquesta relació. Con-cretament, la recta resulta positiva, relativament forta i significativa des del punt de vista estadístic (r=0,584; p=0,0008). En el cas de l’alumnat autòcton, els resul-tats obtinguts en aquesta llengua no ens permeten reiterar l’existència de la rela-ció esmentada, ja que mostren gairebé una independència (r=0,068; p=0,5180). Per tant, partint d’aquests resultats, podem concloure que les actituds manifesta-des per l’alumnat autòcton envers el castellà emmascaren els resultats quan ens referim al total de la mostra, ja que si analitzem els mateixos resultats tan sols pel que fa a l’alumnat immigrant la relació resulta, tal com hem vist, positiva i signifi-cativa.

216

5.5. Incidència de les diverses variables emprades en la recerca sobre el coneixement lingüístic de l’alumnat

Com s’ha expressat en el disseny de la recerca, ens interessa conèixer el valor explica-tiu de les variables que incideixen en el coneixement de la llengua de l’escola.

Hem de dir que en algunes variables com ara la situació socioprofessional de les famílies, el nivell d’estudis dels pares, l’edat d’arribada, etc., no apareixen dades es-tadísticament significatives a causa de les dimensions de la mostra quan s’ha hagut de subdividir-los en les diverses categories.

No obstant això, volem remarcar els resultats referents al temps d’estada al país d’acollida, ja que hi ha certa unanimitat entre els investigadors a ressaltar que es ne-cessita un llarg període de temps perquè els nens i les nenes immigrants puguin uti-litzar la llengua de l’escola en activitats d’ensenyament i aprenentatge en igualtat de condicions que els escolars autòctons. La taula 5 ens mostra els resultats en PG1 de-penent del temps d’estada.

Taula 5. Incidència del temps d’estada sobre el coneixement lingüístic en català i castellà

PG1-CAT Desviació típica (σ)

PG1-CAS Desviació típica (σ)

–3 anys 45,120 19,584 36,992 19,548

3-6 anys 65,445 15,713 53,455 19,764

+ 6 anys* 64,800 11,172 58,300 22,486

* D’aquest grup només hi ha 2 subjectes.

En aquest cas, i encara que es poden apreciar millors resultats en l’alumnat amb més anys d’estada, únicament hi ha diferències estadísticament significatives, en ca-talà, entre el grup de menys de 3 anys i el de 3-6 anys, amb valors de F2,25=3,915 (p=0,0150) per a PG1.

6. Conclusions i propostes d’actuació

Hem pogut constatar en el nostre estudi que el coneixement lingüístic de l’alumnat immigrant és inferior al de l’alumnat autòcton, tant en català com en castellà, i que aquestes diferències són estadísticament significatives. S’ha de destacar que aques-tes dades es troben en la línia de les conclusions plantejades en els estudis previs, tant en l’àmbit anglosaxó (Cummins, 2001) com en el context espanyol (Navarro i Huguet, 2005), així com en les primeres dades que hi ha a l’àmbit de Catalunya (Na-varro i Huguet, 2007). Evidentment, aquestes dificultats en l’ús de llenguatge condi-

217

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

cionen els resultats inferiors en el conjunt d’aprenentatges i continguts escolars i es tradueixen en un fracàs escolar molt superior al dels seus parells autòctons (Huguet i Navarro, 2006).

Així mateix, poden sorprendre aquestes dades quan es pensa en la possible extra-polació dels programes d’immersió lingüística a aquest grup d’alumnes, però no hem d’oblidar que les condicions que es van donar en l’aplicació d’aquests, com és el cas de Catalunya, no són les mateixes que hi ha actualment en contextos d’immigració.

A més, funciona la creença que, quan un nen té un cert domini de la llengua en situacions comunicatives habituals, ja és competent en tots els seus àmbits. Cal clari-ficar, per tant, aquestes diferències entre un llenguatge conversacional que el nen pot adquirir aviat i el llenguatge acadèmic, més formal i descontextualitzat (Cum-mins, 2002). En cas contrari, es poden generar excessives expectatives que no es compleixen i que generen actituds de desconcert entre el professorat.

Evidentment, parlar només dels aspectes psicolingüístics no és suficient, ja que hi ha altres factors que poden estar incidint i que requereixen també el seu abordat-ge de cara a una resposta global a aquesta situació. Qüestions com ara l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de les llengües, les actituds cap a les llengües de l’es-cola i la llengua pròpia, el marc organitzatiu dels centres, les interaccions en el marc de l’aula i del centre, la interculturalitat i la cohesió social, etc. han de ser abordades necessàriament.

D’altra banda, i en relació amb un altre dels aspectes del nostre estudi, hem de considerar la presència de processos de transferència entre llengües en l’alumnat autòcton, tant el de parla catalana com el de parla castellana. No obstant això, el nostre interès està centrat en l’alumnat d’origen cultural i lingüístic diferent i que s’està incorporant a les nostres aules.

A partir d’aquí, i encara que no és l’objecte del nostre estudi, es fa rellevant ana-litzar de quina manera la L1 d’aquest alumnat influeix en l’adquisició de la llengua o llengües de l’escola. I això és necessari, donada la situació d’aquests col·lectius en els quals constatem altes taxes de fracàs escolar (Huguet i Navarro, 2006; Navarro i Hu-guet, 2006).

En aquest sentit, hauríem d’anar incorporant l’experiència i les anàlisis desenvo-lupades en altres contextos de diversitat, com pot ser el cas del Canadà (Navarro i Lapresta, 2007). Algunes propostes tenen a veure amb el sentit de comunitat educa-tiva que inclou, lògicament, el professorat i les famílies, però també el voluntariat i el personal no docent dels centres.

Pel que fa a l’anàlisi de les actituds que manifesten els alumnes, destacarem el fet que, globalment, l’alumnat immigrant mostra actituds favorables cap a les dues llengües, a pesar que probablement les utilitzin en contextos diferents i amb fre-qüències o interlocutors també diferents.

Passant ja a l’anàlisi de les relacions establertes entre les actituds manifestades i les competències adquirides pels escolars d’origen immigrant, podem confirmar que la relació entre les dues variables és evident.

218

Però, tornant als elements aportats per l’estudi aquí presentat, i com es pot apre-ciar en l’exposició prèvia, la nostra mostra és reduïda i no podem aventurar-nos més enllà del que ens permeten les nostres dades. En conseqüència, creiem necessari dur a terme estudis més amplis per verificar aquests resultats i, per tant, portar a terme una investigació més profunda sobre el tema i amb mostres més àmplies que ens permetin analitzar el paper de determinades variables d’aquest estudi, així com d’al-tres no previstes (incidència de la L1 en l’adquisició de la L2 i L3).

Així mateix, voldríem remarcar la necessitat de continuar dirigint esforços en les dues direccions: d’una banda, elaborant mesures eficaces que facilitin l’aprenentat-ge de les llengües de l’escola per part de l’alumnat nouvingut i, d’altra banda, pro-movent mesures per al foment d’actituds positives per part de la comunitat edu-cativa.

A partir d’aquí, i concretant en el marc d’aquest centre educatiu, voldríem indi-car els elements següents com a conclusions:

• Constatar i ser conscients de la situació actual de l’alumnat nouvingut pel que fa a les seves competències lingüístiques en català i castellà.

• Evidenciar, com un fet positiu, la transferència que es dóna entre la llengua catalana i la castellana.

• Introduir elements de reflexió sobre el fet que el professorat no hauria d’espe-rar resultats «miraculosos» per part de l’alumnat estranger que està aprenent català i castellà, tenint en compte la realitat analitzada, així com les dades d’altres estudis previs.

• Desestimar les creences que suposen que, en el context actual d’immigració, es pot funcionar amb els mateixos paràmetres dels programes d’immersió català-castellà que van funcionar anteriorment a Catalunya.

• Valorar positivament el treball del centre en el sentit de promoure actituds positives cap a les llengües de l’escola, perquè està relacionat amb un millor aprenentatge lingüístic.

• Portar a terme un procés d’anàlisi i reflexió sobre aspectes de la dinàmica interna, com és el cas de l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de les llengües i les interaccions en el marc de l’aula i del centre, així com as-pectes contextuals que tenen a veure amb la interculturalitat i la cohesió social.

Finalment, i seguint en la línia d’orientar propostes d’actuació generals, assenya-larem algunes qüestions que haurien d’orientar la nostra agenda per anar avançant conjuntament davant del repte que suposa la presència cada vegada més nombrosa de l’alumnat cultural i lingüísticament divers:

• Mesures i projectes necessaris per garantir una adequada escolarització i in-clusió en la nostra societat.

219

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

• Plantejament de la participació d’aquestes famílies en la dinàmica escolar, fins i tot en els casos en els quals hi hagi una mínima comprensió de la llengua o llengües de l’escola.

• Respostes de les facultats d’educació de les nostres universitats a aquests can-vis demogràfics i culturals, pel que fa a la formació inicial del professorat.

• Identificació del que el professorat necessita conèixer per ensenyar en contex-tos lingüísticament i culturalment diversos.

• Tenir informació de les dades de la investigació, pel que fa al temps que li costa a l’alumnat d’origen immigrant adquirir les competències necessàries en el llenguatge formal de l’escola.

• Conèixer les aportacions de l’educació bilingüe, tenint en compte aquest nou context que no respon al model que hem experimentat a Catalunya.

• Rol de la primera llengua d’aquests nens i nenes en el marc del currículum.

7. Bibliografia

Baker, Colin. Attitudes and language. Clevedon: Multilingual Matters, 1992.Besalú, Xavier. «El Plan para la Lengua y la Cohesión Social (Plan LIC) del Gobierno

de Cataluña». Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20 (2), 2006, p. 45-68.

Cummins, Jim. «¿Qué sabemos de la educación bilingüe? Perspectivas psicolingüísti-cas y sociológicas». Revista de Educación, 326, 2001, p. 37-69.

Cummins, Jim. Lenguaje, poder y pedagogía. Madrid: Ministerio de Educación, Cul-tura y Deporte - Morata, 2002.

Departament d’Educació. Dades de l’inici de curs 2008-2009. Dossier de premsa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008.

Díaz-Aguado, M. J.; Baraja, A.; Royo, P. «Estudio sobre la integración escolar de los alumnos extranjeros y el aprendizaje del castellano como segunda lengua». A M. J. Díaz-Aguado. Escuela y tolerancia. Madrid: Pirámide, 1996, p. 101-154.

Fullana, J.; Besalú, X.; Vilà, M. Alumnes d’origen africà a l’escola. Girona: CCG Edi-cions, 2003.

Gabinet D’estudis del Sedec. Quatre anys de català a l’escola. Barcelona: Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 1983.

Huguet, À.; Janés, J. «Niños inmigrantes en sociedades bilingües. Las actitudes ante las lenguas por parte de los escolares recién llegados a Cataluña». Cultura y Edu-cación, 17 (4), 2005, p. 309-321.

Huguet, À.; Navarro, J. L. «Inmigración y resultados escolares: lo que dice la investi-gación». Cultura y Educació, 18 (2), 2006, p. 117-126.

Huguet, À.; Navarro, J. L.; Janés, J. «La adquisición del castellano por los escolares inmigrantes. El papel del tiempo de estancia y la lengua familiar». Anua rio de Psicología, 38 (3), 2007, p. 357-375.

220

Huguet, À.; Vila, I. i Llurda, E. «Minority language education in unbalanced bilingual situations: a case for the Linguistic Interdependence Hipótesis». Journal of Psycholinguistic Research, 29 (3), 2000, p. 313-333.

Instituto Nacional de Estadística. Padrón municipal. Madrid: 2008. Disponible a: <http://www.ine.es>. (Última consulta: 20 de juny de 2008.)

Maruny, Ll.; Molina, M. «Adquisició del català i competència comunicativa en alum-nes d’origen marroquí a l’ensenyament obligatori. Competència discursiva, competència lectora, competència escriptora». Comunicació al Seminari Inter-culturalitat, educació i llengües. Girona: Comissions Obreres, 2000.

Mesa, M. C.; Sánchez, S. Educación y situaciones bilingües en contextos multicultu-rales. Estudio de un caso: Melilla. Madrid: CIDE, 1996.

Navarro, J. L.; Huguet, À. El conocimiento de la lengua castellana en alumnado inmi-grante escolarizado en 1.º de ESO. Un estudio empírico. Madrid: MEC-CIDE, 2005.

Navarro, J. L.; Huguet, À. (coord. monográfico). «Presentación: Inmigración y escue-la». Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20 (2), 2006, p. 17-22.

Navarro, J. L.; Lapresta, C. «Escola i immigració: projectes i experiències en el context del Canadà». Perspectiva Escolar, 320, 2007, p. 65-71.

Schecter, S.; Cummins, J. (eds.). Multilingual Education in Practise: Using diversity as a Resource. Portsmouth, New Hampshire: Heineman Books, 2003.

Serra, J. M. Immersió lingüística, rendiment acadèmic y classe social. Barcelona: Hor-sori, 1997.

Serra, J. M. «El plan de lengua y cohesión social en Cataluña. Primeros datos de una investigación». Cultura y Educación, 18 (2), 2006, p. 159-172.

Siguan, M. La escuela y los inmigrantes. Barcelona: Paidós, 1998.Vila, I.; Siqués, C.; Roig, T. Llengua, escola i immigració. Un debat obert. Barcelona:

Graó, 2006.

Resumen

Es bien conocida la relevancia que en los últimos años está teniendo el fenómeno de la inmigración en Cataluña. En este contexto, diferentes estudios ponen en eviden-cia el papel clave del dominio de la lengua de la escuela tanto de cara a garantizar el éxito escolar como para la integración y la cohesión social.

Con este marco de fondo, nos situamos en el caso del Instituto de Educación Secundaria (IES) de Guissona, donde por circunstancias diversas el fenómeno migra-torio ha sido muy importante a lo largo de la última década.

El objetivo de nuestra investigación es el análisis de las competencias lingüísticas del alumnado de dicho centro, tomando como referencia el nivel de competencia lingüística de sus iguales autóctonos. En concreto, a partir de una muestra de 28

221

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

niños y niñas inmigrantes que fueron comparados con un grupo de 93 escolares au-tóctonos de su misma edad y nivel escolar, nuestro trabajo analiza el desarrollo de diferentes habilidades en lengua catalana y castellana.

Palabras clave: catalán, castellano, competencia lingüística, alumnado inmigrante.

Abstract

It is a fact generally acknowledged that immigration has turned out to be a relevant phenomenon in Catalonia for the last few years. In this context, different studies carried out make evident the key role played by a good command of the language of the school. This is so both in terms of academic success as well as when dealing with integration and social cohesion.

Within this framework, this study focuses on the Secondary Education School of Guissona, where, for several reasons, the importance of the migratory phenomenon has grown progressively for the last decade.

The aim of this paper is to present the analysis of the linguistic competence of immigrant students in this school, taking as a reference the level of linguistic com-petence of their autochthonous classmates. In short, our work analyses the develop-ment of different abilities in Catalan and Spanish in a sample of 28 immigrant boys and girls as compared to a group of 93 local students in their same educational level.

Key words: catalan, Spanish, linguistic competence, immigrant children.

Résumé

Pendant les dernières années, l’immigration de Catalogne a pris une exceptionnelle ampleur. Dans ce contexte, plusieurs études mettent en évidence le rôle important de connaître la langue scolaire. Cet aspect vise garantir le succès scolaire ainsi que l’intégration et la cohésion sociale.

On présente le cas de l’École Secondaire de Guissona, on par diverses circons-tances, le phénomène migratoire a pris de proportions considérables au long des dernières années.

L’objectif de notre recherche c’est d’analyser les compétences linguistiques des élèves du centre mentionné ci-dessus, en nous rapportant au niveau de compétence linguisti-que de leurs homologues autochtones. Concrètement, 28 élèves immigrants ont été comparés avec 93 élèves autochtones du même âge et niveau scolaire. Ainsi, notre étu-de analyse le développement de différentes habilités en langue catalane et espagnole.

Mots clés: catalan, espagnol, compétence linguistique, étudiants immigrants.

223

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Les oficines municipals d’escolarització: límits i oportunitats en la distribució de

l’alumnat d’origen estranger1

Ricard Benito Pérez (1), Xènia Chela Álvarez (2), Sheila González Motos (3), Elisabet Sánchez (2)

Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) - Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

(1) Sociòleg, investigador de l’àrea d’educació de l’IGOP-UAB i professor associat de Ciència Política a la mateixa universitat

(2) Politòloga i investigadora de l’àrea d’educació de l’IGOP-UAB (3) Politòloga, investigadora de l’àrea d’educació de l’IGOP-UAB i professora

associada de Ciència Política a la mateixa universitat

Resum

Passats tres anys de la creació de les oficines municipals d’escolarització (OME), aquesta investigació ha pretès indagar la capacitat d’incidència que fins ara han tin-gut aquestes oficines en l’assoliment d’una distribució més equilibrada de l’alumnat d’origen estranger i en la prevenció i reversió dels processos de guetització escolar. A partir d’un conjunt d’entrevistes realitzades a diversos agents implicats en els proces-sos d’accés escolar (tècnics responsables de l’OME, inspectors d’educació, equips d’atenció psicopedagògica, AMPA, directors d’escola...), aquest text analitza els di-versos instruments vinculats a les OME dissenyats per tal d’assolir una distribució més equitativa de l’alumnat, tot mostrant quines són les seves principals potenciali-tats, així com les seves limitacions principals.

Paraules clau: segregació escolar, concentració escolar, accés escolar, necessitats educatives específiques, alumnat d’origen estranger, matrícula viva, equitat educa-tiva.


224

1. Introducció

Les dades referents a l’escolarització de l’alumnat estranger en el sistema educatiu català assenyalen una presència desigual d’aquest col·lectiu depenent de la titulari-tat dels centres d’ensenyament. El curs escolar 2006/2007, segons dades de l’Esta-dística de l’Ensenyament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalu-nya, en l’educació primària, els alumnes estrangers representaven el 19,1 % del total de l’alumnat escolaritzat en el sector públic, mentre que en el sector privat aquest percentatge era del 4,9 % (un 86,7 % de l’alumnat estranger d’educació primària es concentrava en el sector públic).

Com s’assenyala en L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2005 de la Funda-ció Jaume Bofill, l’índex d’equitat en la distribució de l’alumnat estranger per titulari-tat2 evidencia que, amb excepció de Ceuta, Catalunya és capdavantera en la desi-gualtat d’accés de la població estrangera a cada sector de titularitat (Bonal i Albaigés, 2006). En l’educació primària, l’escola pública escolaritza fins a quatre vegades més població immigrada del que li correspondria en una hipotètica distribució equitativa; a Catalunya l’índex té un valor de 4, mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol se situa en el 2,3.

Ara bé, aquesta distribució desigual no tan sols es produeix entre l’ensenyament públic i el privat. També entre els mateixos centres públics hi ha diferències significa-tives pel que fa al perfil de l’alumnat que s’hi escolaritza (Benito i González, 2007). Així, mentre alguns centres són estigmatitzats per la seva ubicació en barris social-ment desafavorits o per la concentració d’alumnat amb determinada procedència social, d’altres, en una situació oposada, són associats a l’«excel·lència educativa» del municipi.

Són diverses les polítiques de planificació educativa que impacten sobre la composició social dels centres escolars, tenint entre altres efectes el d’afavorir o dificultar determinades dinàmiques de concentració escolar de l’alumnat d’origen estranger.

Per tal d’articular i orientar aquestes polítiques d’accés escolar en la direcció d’assolir una distribució més equitativa de l’alumnat, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va impulsar el curs 2004/2005 la implementació de les Oficines Municipals d’Escolarització.3 Tal com s’explicita en l’article 18.4 del Decret 252/2004, d’1 d’abril, un dels principals objectius de les OME és «procurar una dis-tribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que per-

2. Índex que permet ponderar els desequilibris en l’escolarització d’aquest col·lectiu tenint en compte el pes relatiu de cada sector. El valor 1 correspon a una distribució equitativa. Quan el valor de l’índex és superior a 1 indica un desequilibri cap al sector públic, és a dir, una major presència proporcional d’alumnes d’origen estranger a l’escola pública.

3. L’any 2004/2005 es van crear 12 Oficines Municipals d’Escolarització. El curs 2005/2006 es van posar en marxa 26 OME més, 14 més el curs 2006/2007 i 9 més el curs 2007/2008.

225

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

meti la integració, faciliti la cohesió social i afavoreixi una qualitat educativa adequa-da per a tota la població escolar, en el marc de les previsions d’aquest decret i de les funcions atribuïdes en les comissions d’escolarització».4

Passats tres anys de la seva implementació, aquesta investigació ha pretès inda-gar la capacitat d’incidència que fins ara han tingut les OME5 en l’assoliment d’una distribució més equitativa de l’alumnat d’origen estranger, així com en la prevenció i reversió dels processos de guetització escolar. L’objectiu general del projecte ha es-tat, doncs, analitzar l’efecte que estan tenint les polítiques d’accés escolar impulsa-des darrerament a Catalunya orientades a evitar la concentració escolar d’aquest alumnat i a conèixer quines d’aquestes s’estan mostrant més efectives. La recerca s’ha centrat en l’accés al segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, pa-rant especial atenció a l’escolarització a P3, atès que és el curs en el qual accedeix la pràctica totalitat de l’alumnat al sistema educatiu català.

En base a aquest objectiu, s’ha analitzat el funcionament de 12 OME catalanes a partir de la realització d’entrevistes als principals agents implicats.

Al llarg d’aquest text s’analitza el funcionament de les OME en quatre aspec-tes centrals de la seva actuació: les polítiques informatives i d’orientació, la reserva de places per a alumnes amb NEE, l’ampliació i la reducció de ràtios6 i, per acabar, la gestió de la matrícula viva, intentant explorar en cadascun d’aquest apartats quins són els principals límits i potencialitats d’aquestes oficines d’escolarització. Per acabar, a mode de síntesi, es presenten les conclusions principals de la investi-gació i algunes propostes d’actuació relacionades amb el funcionament de les OME.

2. Metodologia

Per tal d’abordar empíricament l’objecte d’estudi d’aquesta recerca, s’ha plantejat una anàlisi de les polítiques d’accés escolar en dotze municipis catalans amb un vo-lum significatiu de població estrangera escolaritzada.

La selecció d’aquests municipis no ha estat orientada a l’obtenció d’una mostra representativa respecte al conjunt de municipis catalans (una mostra d’aquestes ca-racterístiques superaria de lluny l’abast d’aquest projecte), sinó a l’obtenció d’una mostra que permeti analitzar empíricament la implementació de les oficines munici-pals d’escolarització en contextos locals diferenciats. En aquest sentit, s’han seleccio-

4. Decret 252/2004, d’1 d’abril, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics.

5. Cal matisar, però, que no s’han analitzat municipis sense OME, motiu pel qual evitarem fer referències a un escenari sense la presència d’aquestes oficines.

6. Ràtio fa referència al nombre d’alumnes per aula. A Catalunya les ràtios se situen en 25 alumnes per aula en l’educació primària i 30 alumnes per aula en l’ESO.

226

nat municipis amb un percentatge de població estrangera superior al 12 %, de di-mensions diferents i amb característiques sociodemogràfiques diferenciades; la meitat de la mostra està conformada per «municipis mitjans», amb una densitat de població inferior als 30.000 habitants, i l’altra meitat està composta per «municipis grans», de més de 30.000 habitants. L’anàlisi de municipis amb dimensions diferen-ciades és cabdal; els nivells de segregació residencial acostumen a ser més elevats als municipis grans que no pas a les poblacions mitjanes, factor que té una important incidència sobre els processos de guetització escolar, així com sobre el tipus d’actua-cions dissenyades per fer-hi front (Benito i González, 2008).

Taula 1. Nombre d’habitants i percentatge de població estrangera dels municipis (2007), i curs d’inici de la respectiva OME

Municipi* Habitants % població estrangera Curs inici de l’OME

Municipi A > 60.000 17 2005/2006

Municipi B > 60.000 16 2005/2006

Municipi C 30.000 - 60.000 16 2005/2006

Municipi D 30.000 - 60.000 20 2004/2005

Municipi E 30.000 - 60.000 35 2005/2006

Municipi F 30.000 - 60.000 16 2004/2005

Municipi G 15.000 - 30.000 32 2005/2006

Municipi H 15.000 - 30.000 21 2005/2006

Municipi I 15.000 - 30.000 30 2005/2006

Municipi J 15.000 - 30.000 12 2006/2007

Municipi K < 15.000 19 2006/2007

Municipi L < 15.000 14 2006/2007

* Per tal de preservar la seva confidencialitat, el nom dels municipis no apareix.Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

En el conjunt dels municipis, s’han realitzat entrevistes semiestructurades a un total de 55 persones; responsables polítics, tècnics, inspectors, directors de centre, representants d’AMPA i responsables dels equips d’atenció psicopedagògica. Per tal de fer la selecció, en primer lloc s’han entrevistat en cada municipi els responsables polítics i/o tècnics de l’OME i d’inspecció corresponents i, posteriorment, a partir de la informació recollida en aquestes primeres entrevistes, s’ha dut a terme la selecció de la resta d’entrevistes atenent a les particularitats de cada municipi i als possibles focus de conflictivitat/entesa entre els diversos agents implicats en els processos de preinscripció i matriculació.

227

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

3. Distribució equilibrada, NEE i alumnat d’origen estranger

Com apuntàvem en la introducció, aquesta recerca ha pretès destacar els principals límits i potencialitats de les oficines municipals d’escolarització a l’hora d’assolir una distribució equilibrada de l’alumnat d’origen estranger entre el conjunt de centres que conformen la xarxa escolar sufragada amb fons públics (és a dir, centres públics i centres privats concertats). Certament, el marc normatiu a partir del qual s’han creat les OME no preveu com a funció d’aquestes oficines l’assoliment d’una distribució equitativa de l’alumnat d’origen estranger. Ara bé, aquest marc normatiu sí que es-tableix l’assoliment d’una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats edu-catives específiques com un dels objectius centrals d’aquest dispositiu.

L’alumnat d’incorporació tardana, és a dir, aquell que s’escolaritza al sistema educatiu català més enllà de 1r de primària, és el col·lectiu d’alumnes d’origen es-tranger que presenta majors NEE, originades principalment pel desconeixement de les llengües d’acollida i, en alguns casos, per desajustos en el procés d’escolarització prèvia (Alegre, Benito i González, 2006 i 2007). Ara bé, habitualment, la diagnosi de NEE no s’aplica en exclusiva a l’alumnat d’incorporació tardana, sinó que també és emprada, en alguns municipis, com a instrument de distribució del conjunt de l’alumnat d’origen estranger, i afecta també alumnes nascuts a Catalunya amb pares nascuts a l’estranger.

La cerca d’una distribució més equilibrada d’aquest alumnat i els potencials efec-tes negatius que la seva concentració provoca –especialment en el terreny de la co-hesió social– ha motivat la seva consideració com a objecte d’aquesta política (re)distributiva. Així, la intervenció en la distribució de l’alumnat amb NEE és, de manera indirecta, una intervenció en la distribució del conjunt de l’alumnat d’origen estran-ger.

No cal dir que la concentració de l’alumnat d’origen estranger en alguns centres (és a dir, d’aquella diversitat més visible) té fortes implicacions negatives en el ter-reny de la cohesió social (Schofield, 1995; Schneider et al., 1997; Schneider i Smith, 2000), com també les té, per exemple, la concentració de famílies amb un capital instructiu elevat en determinades escoles. En alguns municipis, les dinàmiques de segregació escolar han provocat que en pocs centres es concentrin elevats percen-tatges d’alumnat d’origen estranger, mentre que en altres centres aquest col·lectiu és inexistent. Aquesta polarització de la xarxa escolar dificulta el contacte entre les famílies (i infants) de procedències diverses, un dels principals factors afavoridors de la cohesió social (Nesdale i Todd, 2000; Wood i Sontleiner, 1996). Precisament, l’es-cola és un dels espais privilegiats per al contacte horitzontal entre famílies (i infants) de diverses condicions i procedències, però les dinàmiques de concentració d’algu-nes famílies immigrades redueixen la potencialitat de les escoles com a espais per al contacte intercultural i el coneixement mutu entre la població autòctona i la pobla-ció immigrada.

228

Aquestes lògiques de segregació escolar, però, no només tenen efectes negatius en el terreny de la cohesió social. Com dèiem, la guetització d’alguns centres educa-tius provoca l’efecte fugida de determinades famílies autòctones cap a centres amb menor presència d’alumnat estranger, fet que incrementa la polarització de la xarxa escolar. L’existència d’escoles guetitzades i d’escoles associades a l’«excel·lència aca-dèmica» també té fortes implicacions en el terreny de l’equitat educativa.

Les escoles amb una forta presència d’alumnes d’origen estranger són escoles amb un elevat grau de diversitat (cultural) però, alhora, acostumen a ser escoles social-ment molt homogènies (com a conseqüència de la «fugida» d’aquelles famílies de major estatus). Des de l’estudi pioner de James Coleman, conegut amb el nom d’In-forme Coleman (Coleman, 1966), ha estat a bastament contrastada, en el camp de la sociologia de l’educació, la hipòtesi que els resultats acadèmics estan fortament condicionats per l’origen familiar de l’alumne, especialment pel capital instructiu dels seus pares.7

Però, al marge del pes determinant de variables com ara el capital instructiu dels pares, algunes investigacions apunten que la composició social dels centres educa-tius també és una variable explicativa significativa dels resultats i de les trajectòries dels alumnes (Bryk i Raudenbush,1992; Caldas i Bankston, 1997; Teddlie i Reynolds, 2000; Alegre i Arnett, 2007). Així, les oportunitats d’«èxit escolar» dels alumnes po-den variar depenent de la composició social del centre en què s’escolaritzen (especial-ment aquells alumnes que procedeixen d’entorns familiars amb un capital instructiu més baix). En la mesura que les dinàmiques de segregació escolar provoquen una distribució desigual dels capitals instructius de les famílies, es dibuixen situacions de partida desiguals, amb les implicacions negatives que això té per a l’assoliment del principi d’igualtat d’oportunitats educatives.

En definitiva, revertir els actuals processos de segregació escolar ha esdevingut un dels principals reptes en el terreny de l’equitat educativa. Lògicament, la distribució de l’alumnat d’origen estranger no és l’únic factor de segregació escolar de la xarxa escolar catalana (com dèiem, també trobem diferències importants en la distribució de l’alumnat segons el capital instructiu familiar o l’estatus socioeconòmic, entre al-tres variables), però el fet que una part d’aquests alumnes presenti unes necessitats educatives específiques situa la seva escolarització com un dels principals àmbits d’in-tervenció en la configuració de la composició social dels centres educatius.

Lògicament, no són comparables les necessitats educatives d’aquells alumnes immigrats incorporats directament a l’ensenyament secundari amb les necessitats educatives d’aquells alumnes fills i filles de famílies immigrades que han nascut a Catalunya. En aquest segon cas, les necessitats educatives són similars a les de qual-sevol altre alumne autòcton amb un capital instructiu familiar similar (exceptuant aquells casos en els quals cap de les dues llengües cooficials és present a la llar). Per

7. Són diversos els estudis que han mostrat el pes de l’origen familiar en les trajectòries educa-tives a casa nostra. Per exemple Ferrer et al., 2006; Casal, Garcia, Merino i Quesada, 2005.

229

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

tant, allò que està en joc en els processos d’accés a P3 (moment en què s’incorpora la pràctica totalitat de l’alumnat al sistema educatiu), no és tant la (re)distribució d’unes necessitats educatives específiques, sinó la cerca d’una distribució equilibrada dels capitals instructius familiars (del conjunt de famílies, tant estrangeres com au-tòctones) que afavoreixi el principi d’igualtat d’oportunitats educatives.

En aquest sentit, mirar d’evitar la concentració dels alumnes d’origen estranger és rellevant per tal d’evitar els processos de segregació escolar estructural que deri-ven d’aquesta concentració de la diversitat més visible, segregació estructural que, com hem esmentat anteriorment, té un important efecte negatiu en el terreny de l’equitat educativa. Assolir una distribució més equitativa de l’alumnat d’origen es-tranger a P3 és, doncs, una mesura per tal d’evitar l’accentuació de les dinàmiques de segregació estructural que afecten el conjunt de l’alumnat. Ara bé, aquesta (re)distribució no té sentit sense dinàmiques de (re)distribució dels capitals instructius familiars entre la població autòctona. Ras i curt: tan important és mirar d’evitar, des de les polítiques públiques, la concentració de les famílies immigrades en algunes escoles com mirar d’evitar la concentració de les famílies amb estudis universitaris en unes altres.

4. Polítiques informatives i d’orientació

Les diferents lògiques de tria escolar que articulen les famílies es poden agrupar en dues grans categories: aquelles famílies que ponderen la proximitat del centre al do-micili i la gratuïtat del servei educatiu, i aquelles famílies que cerquen un centre amb una composició social pròxima al seu estatus. Les famílies amb menor estatus socio-econòmic tendeixen a actuar en base a la primera lògica de tria, mentre que la sego-na és més present entre les famílies amb un estatus socioeconòmic mitjà i elevat (Benito i González, 2007). La juxtaposició d’aquestes dues lògiques de tria tendeix a configurar una xarxa escolar integrada per escoles «de proximitat», que escolaritzen la població més propera al centre, i escoles menys vinculades a un barri o zona deter-minada, que escolaritzen població de diversos punts del municipi. Així, la configura-ció d’aquests perfils diferenciats d’escoles tendeix a generar importants dinàmiques de segregació escolar.

Bona part d’aquestes dinàmiques de segregació escolar són conseqüència de l’avantatge competitiu de què disposen les famílies amb major capital cultural i ma-jor capital social durant els processos d’accés escolar. Aquest avantatge competitiu és conseqüència d’un major accés a la informació i d’una major capacitat interpreta-tiva de les característiques de la realitat escolar del municipi i del funcionament dels processos de matriculació per tal d’actuar de manera estratègica.

Les OME, en tant que oficines d’informació i orientació per al conjunt de famílies dels municipis, són, a priori, un bon instrument per mirar de neutralitzar aquestes desigualtats en la capacitat estratègica de les famílies durant els processos de preins-

230

cripció. Aquest potencial passa, principalment, per facilitar informació i orientació al conjunt de famílies sobre la configuració del mapa escolar i el funcionament del pro-cés de preinscripció, però la capacitat d’incidència, fins ara, ha estat limitada. El fet que les OME no centralitzin la totalitat de les sol·licituds de les famílies durant el pro-cés de preinscripció –i que, per tant, no actuïn com a «finestreta única»– implica que una part important de les famílies presenti la sol·licitud directament al centre sol-licitat en primera opció i, per tant, no accedeixi a l’OME.

Simplificant, el perfil de famílies que més utilitzen els serveis d’informació i orien-tació personalitzats de l’OME són dos: les famílies immigrades –per tal de conèixer el funcionament del procés de preinscripció i el mapa escolar del municipi– i les famílies autòctones que cerquen informació rellevant per poder actuar de manera estratègi-ca en la tria.

En la mesura que les famílies amb menor estatus socioeconòmic són un dels per-fils que menys accedeixen a les OME (precisament perquè tendeixen a actuar a partir d’una lògica de tria de «proximitat»), la seva capacitat d’intervenció en la dimensió subjectiva de l’accés escolar es veu limitada. A més, en alguns municipis són precisa-ment les famílies més informades les que accedeixen a l’OME amb l’objectiu de dis-posar d’una informació més precisa (sobre el funcionament del procés de preinscrip-ció i de les característiques del mapa escolar) a l’hora de materialitzar la tria d’escola i així incrementar les possibilitats d’èxit en la tria de la primera opció.

Però, mentre les limitacions d’intervenció entre alguns sectors de població au-tòctona són clares, la capacitat per informar i orientar les famílies immigrades és no-table. Una part important de les OME analitzades duen a terme una tasca prèvia a l’inici del procés de preinscripció a partir de les dades del padró d’habitants per tal de detectar potencials alumnes amb NEE entre les famílies d’origen estranger. Així, des de l’OME es convoca aquestes famílies per realitzar una entrevista personal i valorar la necessitat de realitzar el diagnòstic de NEE. És mitjançant aquest mecanisme que es desenvolupa una tasca d’informació i orientació a aquestes famílies per mirar d’evitar que es concentrin en els centres més segregats. Polítiques complementàries com ara el transport escolar i les beques de menjador són emprades per tal d’afavorir l‘orientació d’aquestes famílies cap a escoles públiques menys properes al seu domi-cili (amb una densitat més baixa d’alumnes d’origen estranger) o escoles de titulari-tat concertada.

El nivell de directivitat que assumeix l’OME a l’hora d’orientar les famílies és varia-ble. Algunes OME opten per informar del conjunt de l’oferta escolar i de les carac- terístiques del procés de preinscripció i matriculació sense incidir en la tria de les famí-lies. D’altres, en canvi, opten per mirar d’incidir activament en l’elecció de centre de les famílies tot emplenant conjuntament amb aquestes l’imprès de sol·licitud, tenint en compte la realitat educativa i la distribució de l’alumnat en el conjunt del municipi. Cal destacar que en alguns casos aquesta segona opció no és vista amb bons ulls pels serveis d’inspecció. Però, en aquells municipis on des d’inspecció es comparteix la necessitat i la pertinència d’orientar aquestes famílies per tal d’evitar dinàmiques de

231

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

segregació escolar, les OME disposen d’una important capacitat per incidir sobre la distribució de l’alumnat d’origen estranger. Ja sigui a través de la citació per avaluar les NEE de l’alumne o a través de l’escolarització de la matrícula viva, l’OME aconse-gueix que les famílies immigrades (que tendeixen a actuar a partir d’una lògica de proximitat i, sovint, d’escolarització amb altres famílies del mateix origen) formulin la seva preinscripció d’acord amb l’orientació prèviament realitzada des de l’OME.

Però els límits en aquest terreny no són sempre conseqüència del posicionament adoptat pels serveis d’inspecció. A vegades, els límits en la distribució d’aquests alumnes són conseqüència de les resistències d’algun centre concertat, de la mateixa negativa de les famílies a desplaçar-se al centre recomanat, del malestar que genera la presència d’aquests alumnes entre les famílies autòctones en alguns centres o de les característiques pròpies del mapa escolar (sobretot quan d’aquest es deriven difi-cultats de mobilitat). A més, en aquells casos en els quals no s’assoleix un acord per tal de centralitzar la gestió de la matrícula viva a l’OME, es produeix un procés paral-lel d’admissió (o rebuig) als centres que dificulta el coneixement real de la disponibi-litat de places per part de les OME i, en conseqüència, dificulta aquesta tasca d’orien- tació i distribució.

Tot i així, malgrat aquestes limitacions, el treball d’informació i orientació de les famílies immigrades és un dels principals potencials dels quals semblen disposar ac-tualment les OME per mirar d’evitar aquelles dinàmiques de tria d’escola que afavo-reixen la concentració de l’alumnat estranger en alguns centres. Es tracta d’un tre-ball necessari per tal que aquelles mesures que poden generar unes condicions objectives en l’accés escolar favorables a l’increment d’una distribució equitativa de l’alumnat (zonificació escolar, reserva de NEE, ampliació o reducció de ràtios...) es vegin complementades amb una tasca d’intervenció en la dimensió més «subjecti-va» de l’accés escolar, tot mirant de neutralitzar les desigualtats que hi ha en la tria escolar derivades de les desigualtats en la capacitat estratègica de les famílies.

5. Reserva de places per a NEE

Un altre dels instruments de què disposen les OME per mirar d’avançar cap a una escolarització més equitativa de l’alumnat és la reserva de places per a alumnes amb NEE. Malgrat que el decret d’admissió d’alumnes fixa una reserva de dues places en cada grup classe per a aquest perfil d’alumnat, en la major part dels municipis analit-zats s’ha assolit un consens entre l’Ajuntament, els centres educatius i els serveis d’inspecció per tal d’incrementar aquesta xifra al conjunt de centres educatius du-rant el període de preinscripció. Així, trobem reserves d’abast divers; des dels tres alumnes per grup classe fins als set alumnes (només en dos dels municipis analitzats es manté la reserva de dues places per grup).

Sens dubte, la reserva de places és una de les mesures destacades per tal d’asso-lir una distribució equilibrada de l’alumnat. La seva execució implica la presència en

232

tots els centres educatius d’alumnes amb NEE i, per tant, d’un «mínim» de diversitat a la qual hauran de fer front. A més, és un dels mecanismes de què disposen els ajuntaments i els serveis d’inspecció per tal que els centres privats concertats de ma-jor «excel·lència» escolaritzin alguns alumnes d’origen estranger amb NEE. Sovint, la reserva de places es converteix en l’única via d’entrada d’alumnat estranger en cen-tres educatius concertats, ja que l’elevada demanda de places en aquests centres di-ficulta l’accés d’alumnes procedents de la matrícula viva. Cal destacar que als muni-cipis analitzats els centres educatius no tendeixen a problematitzar aquesta reserva de places durant el període de preinscripció. De fet, com acabem de comentar, el consens en el conjunt de centres per a l’ampliació del nombre de places s’ha mate- rialitzat en la major part dels municipis analitzats.

L’ampliació de la reserva de places confereix un major marge d’autonomia a les OME per tal de distribuir els alumnes diagnosticats per l’equip d’atenció psicopedagògi-ca (EAP) com a NEE. Ara bé, aquesta mesura també presenta limitacions importants. En primer lloc, el fet que es tracti d’una mesura només aplicable durant el període de pre-inscripció no assegura que al llarg del curs tots els centres disposaran del mateix nombre d’alumnes amb NEE. Els centres que no hagin emplenat la seva reserva de places en fi-nalitzar el període de preinscripció podran cobrir aquestes places amb sol·licituds «ordi-nàries», completant així la ràtio d’alumnes i quedant sense places vacants durant el curs (i, per tant, en principi, quedant «blindades» amb vista a la matrícula viva).

En segon lloc, es tracta d’una mesura d’especial incidència en el primer curs d’accés als centres (a P3), però amb poc efecte en la resta de cursos, en tant que els grups ja estan conformats i, per tant, la reserva de places és de difícil aplicació.

D’altra banda, cal tenir present la variabilitat que hi ha quant als processos de di-agnosi de les NEE. Dues lògiques operen en aquest sentit. La primera correspon a les OME que duen a terme un treball detallat i intens previ a la preinscripció per tal de detectar el màxim nombre possible d’alumnes amb NEE al municipi, generalment a través de les dades del padró municipal i del contacte amb altres serveis municipals (principalment serveis socials) per tal d’establir una reserva de places ajustada a la rea-litat. La segona lògica de detecció d’alumnes amb NEE correspon a aquells municipis on no es duu a terme un treball previ de detecció, de manera que són els centres, a mesura que reben les sol·licituds, els encarregats de comunicar a l’OME els possibles casos de NEE que detecten. Aquesta segona lògica impossibilita fer una previsió ajus-tada de places, alhora que dificulta una bona distribució d’aquests alumnes.

A més, el fet que les famílies puguin accedir als mateixos centres a formular la preinscripció dificulta el control sobre els processos de selecció adversa8 que realitzen algunes escoles amb aquells alumnes que, a priori, presenten majors dificultats

8. Els processos de selecció adversa són aquelles pràctiques a través de les quals els centres seleccionen part de l’alumnat. Habitualment, aquestes pràctiques es produeixen en relació amb els perfils d’alumnes de famílies de capital instructiu més baix, d’alumnes amb NEE o d’alumnes de procedència estrangera.

233

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

d’aprenentatge. També la diversitat de criteris en la realització del diagnòstic, i per tant dels límits entre allò que és considerat NEE i allò que no ho és, pot provocar que, malgrat aquesta reserva generalitzada, l’atenció requerida per aquesta diversitat en relació amb l’alumnat amb NEE difereixi substancialment d’un centre a un altre.

Finalment, cal fer esment d’algunes reticències per part de les mateixes famílies d’alumnes amb NEE a ser escolaritzades en alguns centres per diversos motius: per la distància del centre respecte al domicili, per la ubicació del centre en determinats barris, pel seu ideari religiós, per la poca presència d’alumnes de la mateixa procedència, etc.

6. Ampliació i reducció de ràtios

Un altre dels instruments de què disposen les OME és l’ampliació i la reducció de rà-tios, instrument que té com a objectiu afavorir una distribució equitativa de la matrí-cula viva entre els diversos centres d’un municipi. La reducció de ràtios s’acostuma a aplicar durant el període de preinscripció en els centres més guetitzats amb l’objectiu d’evitar que s’hi concentri un nombre important d’alumnes procedents d’entorns socioculturals desafavorits o amb NEE. Aquesta reducció de ràtios es manté durant tot el curs acadèmic per tal d’evitar que s’hi concentri alumnat de matrícula viva. Es tracta, doncs, d’una mesura de blindatge dels centres més guetitzats o dels centres de nova creació que encara reben poca demanda.

En alguns casos s’aplica aquesta mesura al conjunt de centres amb l’objectiu de reservar una plaça per a NEE amb vista al curs següent o a la matrícula viva. Destaca l’ús de la reducció de ràtios, en alguns municipis, com a mesura temporal –només vi-gent durant el període de preinscripció als centres concertats–, amb l’objectiu d’ampliar el marge de places per assignar matrícula viva a aquests centres durant el curs escolar. Es tracta d’una mesura que sovint no és ben rebuda entre algunes famílies que han sol·licitat plaça a les escoles més demandades. La impossibilitat de ser escolaritzat en un centre quan les ràtios no estan cobertes acostuma a ser incompresa per les famílies que han sol·licitat plaça en aquesta escola, més encara quan la reducció és temporal i amb posterioritat s’hi escolaritzen alumnes arribats durant el curs. En aquests casos, és força freqüent que aquestes famílies presentin algun tipus de queixa o reclamació a l’OME. Les escoles concertades, alhora, s’oposen a aquesta mesura perquè deixen d’ingressar les quotes voluntàries9 de les places que no han pogut ofertar.

Pel que fa a l’ampliació de ràtios, aquesta s’acostuma a aplicar en dos casos. En primer lloc, en aquelles situacions en què s’han cobert totes les places en finalitzar el període de preinscripció i, per tant, és necessari ampliar places als centres per poder

9. El marc legal estableix que els centres concertats no poden percebre quantitats econòmi-ques de les famílies per rebre ensenyaments gratuïts. Ara bé, la pràctica totalitat de centres concer-tats exigeix a les famílies el pagament de «donacions voluntàries», equivalents a unes quotes men-suals d’escolarització.

234

escolaritzar els alumnes procedents de la matrícula viva. En segon terme, alguns mu-nicipis amplien ràtios en aquells centres amb menor presència d’alumnat amb NEE (malgrat que hi hagi places vacants en altres centres) per tal de protegir alguns cen-tres guetitzats, amb menys demanda, i evitar així que s’hi concentri la matrícula viva. Es tracta d’una mesura que, de la mateixa manera que la reducció de ràtios, facilita una major distribució de la matrícula viva i, en conseqüència, de l’alumnat amb NEE.

Ara bé, atès que la normativa estableix que l’assignació de places de matrícula viva s’ha de realitzar en base a la disponibilitat de places, alguns inspectors s’oposen a l’increment de les ràtios en determinats centres quan queden places vacants en al-tres centres del municipi. A més, també cal destacar que l’increment de les ràtios genera resistències entre el professorat i les famílies en alguns centres concertats i en alguns centres públics amb menor presència d’alumnes amb NEE.

L’ús selectiu de l’ampliació i reducció de ràtios –és a dir, la seva aplicació en de-terminats centres amb l’objectiu d’evitar la guetització d’altres centres– és la princi-pal potencialitat d’aquests dos instruments. Ara bé, com hem apuntat, aquest ús selectiu sovint topa amb la interpretació que des d’alguns serveis d’inspecció es fa de la normativa vigent (considerant que l’increment o la reducció de les ràtios ha de ser aplicada de la mateixa manera i paral·lelament en tots els centres del municipi), així com amb algunes resistències per part de centres i famílies.

7. Assignació de la matrícula viva

El responsable últim de l’escolarització de la matrícula viva és en tots els municipis la comissió d’escolarització (presidida per l’inspector d’educació del Departament d’Edu-cació), la composició i el funcionament de la qual varia considerablement d’un context a un altre. Generalment, és inspecció qui ha d’autoritzar l’assignació de plaça per a l’alumnat de matrícula viva, però aquesta autorització pot ser conseqüència de dos processos previs. En alguns municipis (la gran majoria dels municipis analitzats) s’ha assolit un acord de centralització de la matrícula viva, de manera que l’OME és l’única encarregada de rebre les sol·licituds de matriculació, remetent-les posteriorment a la comissió d’escolarització (generalment amb una proposta d’escolarització basada en l’anàlisi de les vacants existents, la situació dels diversos centres educatius del municipi i les necessitats educatives de l’alumne en qüestió). En la resta no se centralitza el pro-cés d’escolarització de l’alumnat arribat fora de termini i les famílies s’adrecen directa-ment –com estableix el Decret 252/2004– als centres educatius fins que troben una plaça vacant. En aquests casos, l’OME no disposa d’informació referent a les necessi-tats educatives de l’alumne, no coneix el nombre de places vacants que hi ha al muni-cipi i tampoc no pot controlar si tenen lloc processos de selecció adversa.

Al marge dels inconvenients derivats del mateix procés d’escolarització de la ma-trícula viva, la principal limitació a l’hora de redistribuir aquests alumnes és el de-sequilibri que hi ha en la demanda de places als diversos centres. Quan aquest dese-

235

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

quilibri és significatiu, les possibilitats de redistribució es redueixen i són els centres menys demandats els que en primera instància cobreixen les seves vacants amb alumnes procedents de la matrícula viva. Per tal d’evitar aquesta concentració, com hem comentat anteriorment, alguns municipis opten per ampliar ràtios en alguns dels centres més demandats (quan es disposa del vistiplau d’inspecció).

Una altra limitació important és la mateixa configuració del mapa escolar, especialment en municipis grans. Quan el mapa escolar presenta un elevat nivell de dis-persió territorial, la redistribució de la matrícula viva sovint implica importants des-plaçaments que no sempre són ben vistos per les famílies. En aquest sentit, alguns municipis miren d’articular polítiques de transport escolar i d’atorgament de beques per tal d’assolir una redistribució de la matrícula viva entre la totalitat de centres edu-catius.

En alguns casos s’assoleix una distribució equilibrada d’aquest alumnat entre els centres públics, però, sovint, les dificultats es mantenen en la seva redistribució entre els centres concertats. Una dificultat important a l’hora d’orientar determinat perfil d’alumnes de matrícula viva (o de NEE) als centres concertats està relacionada amb l’orientació religiosa d’alguns d’ells, atès que algunes famílies immigrades proce-dents de determinats àmbits geogràfics s’oposen escolaritzar els seus fills en centres concertats de caràcter confessional (catòlics).

Un altre dels impediments importants en l’accés dels alumnes d’origen estranger als centres concertats és el pagament de les quotes voluntàries. Tal com succeeix amb determinats sectors de la població autòctona, bona part de les famílies immigrades (originàries de països empobrits) no tenen en compte l’opció de l’escola concertada per les despeses econòmiques que implica. Així, durant el període de preinscripció les quotes voluntàries actuen com a barrera per a determinats sectors poblacionals, entre ells el col·lectiu de famílies immigrades. Per tal d’evitar aquesta barrera d’accés per al cas dels alumnes amb NEE o de matrícula viva, és l’administració educativa qui aporta els recursos econòmics que rebria el centre si aquesta plaça fos ocupada per un altre alumne (en alguns casos és l’Ajuntament qui assumeix el cost de la plaça).

Per acabar, cal destacar que la dotació de recursos dels centres esdevé un criteri de distribució de la matrícula viva que, en alguns casos, pot afavorir la concentra-ció de l’alumnat immigrat en determinades escoles. D’aquesta manera, en alguns casos el fet de disposar d’un aula d’acollida, gaudir d’una ràtio professor alumnes més reduïda o ser considerat un centre d’atenció educativa preferent (CAEP) són en la base de la justificació d’una major presència de l’alumnat amb NEE a la xarxa pú-blica.

8. Conclusions

Com hem anat destriant al llarg del text, són diverses les limitacions amb què es troben les OME a l’hora d’avançar cap a una distribució més equitativa de l’alum-

236

nat d’origen estranger, així com del conjunt de l’alumnat. En primer lloc, les OME es troben amb alguns impediments de caràcter normatiu. Per exemple, els que deri-ven dels litigis esdevinguts per la suposada interferència de les OME sobre la lliber-tat d’elecció de centre de les famílies, litigis que han neutralitzat la voluntat inicial d’alguns municipis que aquest dispositiu esdevingués una oficina única de matricu-lació.

D’altra banda, bona part de les mesures i els instruments que hem anat analit-zant depenen, en darrera instància, del vistiplau dels serveis d’inspecció. En alguns casos, la falta d’entesa entre Ajuntament i inspecció pel que fa a l’orientació de les actuacions de l’OME dificulta la consecució dels objectius fixats inicialment.

Altres limitacions estan relacionades amb les mateixes característiques de la morfologia urbana i escolar del municipi. En aquest sentit, la configuració del mapa escolar esdevé un factor determinant, atès que determinades distribucions espacials dels centres educatius poden representar un constrenyiment de primer ordre a l’hora d’articular polítiques de redistribució de l’alumnat. Al mateix temps, el nivell de se-gregació residencial dels municipis condiciona significativament el marge d’actuació de què disposen les OME. Així, en els municipis de majors dimensions, amb uns ele-vats nivells de segregació residencial, la reversió dels processos de guetització escolar és una tasca d’especial dificultat quan aquests es produeixen en barris socialment homogenis i poc interconnectats amb la resta del municipi.

Cal destacar també que en alguns municipis una de les limitacions més rellevants és la falta de capacitat per fer front a les resistències articulades per alguns centres concertats a l’hora adherir-se als acords que han de garantir una situació de partida igual per a tots els centres del municipi (com ara l’escolarització de l’alumnat amb NEE o de l’alumnat procedent de la matrícula viva).

Malgrat que la recent implementació de l’OME encara no permet contrastar amb rotunditat el seu impacte sobre la distribució de l’alumnat d’origen estranger, el treball de camp realitzat apunta que en alguns municipis la seva implementació ha generat canvis significatius en aquest àmbit. Principalment, les OME han representat un avenç en l’establiment i articulació de mecanismes que permeten avançar cap a la creació d’unes condicions objectives d’accés escolar que afavoreixin una distribució més equitativa de l’alumnat.

Ara bé, les OME tenen un important paper a desenvolupar en el terreny més «subjectiu» de l’accés escolar –és a dir, en les lògiques de tria escolar de les famílies– mitjançant polítiques d’informació i orientació. Es tracta d’un dels àmbits d’actuació de les OME més complexos, atès que bona part de les famílies fan la sol·licitud de preinscripció directament als centres. Però mirar de neutralitzar les desigualtats que hi ha entre les famílies pel que fa a l’accés a la informació i la seva capacitat per posi-cionar-se estratègicament durant els processos de preinscripció és, sens dubte, un dels principals reptes a què haurien de fer front les OME, mirant d’articular estratè- gies per arribar a aquells sectors de població que afronten aquests processos amb un clar «desavantatge competitiu».

237

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Lògicament, per tal que es produeixin canvis significatius, cal que la tasca de les OME es vegi reforçada per altres polítiques «infraestructurals», com ara una planifi-cació territorialment més equilibrada del mapa escolar, la configuració d’unes àrees d’influència escolar socialment heterogènies, l’absència de pràctiques de selecció adversa per part d’alguns centres o l’eliminació de les barreres econòmiques en els centres concertats, entre d’altres. Les OME són, en definitiva, una condició necessà-ria però no suficient.

Per acabar, és important tornar a insistir que, malgrat l’objecte d’estudi d’aquesta recerca ha estat l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger, la con-centració escolar de les famílies immigrades procedents de països empobrits és no-més una part dels problemes de segregació escolar que afecten la nostra xarxa es-colar. Tot i passar més desapercebuda, la segregació escolar segons el capital instructiu de les famílies afecta el conjunt de la xarxa escolar amb més intensitat que no pas la segregació segons la procedència, i és justament aquesta segregació de caràcter més estructural la que presenta uns majors riscos en el terreny de l’equi-tat educativa.

En aquest sentit, malgrat que la distribució de l’alumnat amb NEE (i, indirecta-ment, l’alumnat d’origen estranger) ha estat una prioritat en el disseny de les OME, és important que l’assoliment d’una distribució més equilibrada faci referència al conjunt de l’alumnat. L’objectiu de les OME, en concret, i de les polítiques d’accés escolar, en general, hauria de ser, doncs, avançar cap a l’assoliment d’una realitat escolar hetero-gènia en l’àmbit intraescolar (és a dir, als centres) i homogènia en l’àmbit interescolar (és a dir, entre els centres) pel que fa al capital instructiu de les famílies (Benito i Gon-zález, 2007 i 2008). Avançar en aquesta direcció és vital per tal d’assolir el principi d’igualtat d’oportunitats educatives.

9. Propostes d’actuació

En base a les conclusions de la recerca, plantegem algunes propostes concretes que poden afavorir l’avenç cap a l’assoliment d’una escolarització més equitativa de l’alum-nat d’origen estranger. Es tracta d’un conjunt de propostes d’actuació que s’emmar-quen en l’actual context normatiu, i que són aplicables a l’actual «model» d’OME. L’objectiu d’aquestes propostes és, doncs, mirar de maximitzar les funcions i compe-tències actualment atribuïdes a aquestes oficines.

Ara bé, al marge d’aquesta maximització de la capacitat d’actuació de què dis-posen actualment les OME, és important esmentar algunes de les funcions que van orientar la seva creació i que no han prosperat com a conseqüència de les limitacions derivades d’un seguit de sentències judicials contràries a alguns dels instruments dissenyats a tal efecte. És el cas, per exemple, del funcionament de les OME com a «finestreta única» de matriculació o l’intent inicial de mantenir una reserva de places per a alumnes amb NEE arribats en matrícula viva. És necessari, doncs, continuar

238

avançant en l’ampliació del seu marc competencial per tal d’ampliar la seva capacitat d’incidència sobre els processos de segregació escolar.10

D’altra banda, com ja hem apuntat en les conclusions, per tal que la tasca realitzada des de les OME representi un avenç real cap a una distribució més equilibrada de l’alum-nat, és necessari que, de manera paral·lela, s’impulsin altres mesures de caràcter estruc-tural que vagin en la mateixa direcció, com ara el disseny d’unes àrees d’influència esco-lar socialment heterogènies,11 la supressió de les barreres econòmiques a l’escola concertada, una planificació territorialment més equilibrada dels mapes escolars, etc.

Ordenem l’exposició d’aquestes mesures i/o orientacions concretes en base als quatre àmbits d’actuació centrals de les OME: polítiques informatives i d’orientació, reserva de places per a alumnes amb NEE, reducció i ampliació de ràtios, i assignació de la matrícula viva.

9.1. Respecte a les polítiques informatives i d’orientació

• Impulsar mesures que incrementin l’aproximació a l’OME de les famílies amb menor capital instructiu, amb l’objectiu d’equiparar l’accés a la informació de totes les famílies, i afavorir així que l’elecció d’escola sigui exercida en condici-ons d’igualtat real.

• Orientar les famílies amb menor capital instructiu en la sol·licitud de centre per tal d’incrementar el seu accés a escoles on majoritàriament es concentren fa-mílies amb un capital instructiu elevat.

• Potenciar la col·laboració entre OME i EAP per tal de dur a terme una tasca de detecció de les NEE prèviament al procés d’escolarització per tal que es pugui fer una distribució més ajustada a la realitat entre els diversos centres.

• Aplicar polítiques informatives i de transparència del procés per tal d’apaiva-gar les tensions i malestars socials derivats de l’aplicació de polítiques de redis-tribució de l’alumnat amb NEE i de matrícula viva.

9.2. Respecte a la reserva de places per a alumnes amb NEE

• Dur a terme un diagnòstic de necessitats educatives prèvia a la preinscripció de l’alumnat en edat d’incorporar-se al P3. Aquest diagnòstic hauria de ser tan ampli com fos possible (tant entre l’alumnat estranger com també entre

10. En aquesta direcció, Bonal, González i Valiente (2005) han elaborat un interessant conjunt de propostes d’actuació en el marc d’un escenari competencial més ampli que l’actual.

11. Benito i González (2007) han elaborat una proposta de criteris de disseny de les àrees d’in-fluència escolar zonificació escolar, la Zonificació Escolar Integrada (ZEI), que té per objectiu la crea-ció d’àrees socialment heterogènies.

239

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

l’alumnat autòcton), per tal de fer una previsió ajustada a la realitat de la re-serva de places per a alumnat amb NEE. Aquesta tasca es pot fer mitjançant diverses vies: consulta del padró municipal d’habitants, serveis socials i centres de salut, treball coordinat amb les escoles bressol del municipi...

• Centralitzar a l’OME l’assignació de les places reservades per a alumnes amb NEE, amb l’objectiu d’evitar pràctiques de selecció adversa per part dels cen-tres educatius.

• Distribuir els alumnes amb NEE, tenint en consideració el grau d’heterogeneï-tat implícit en aquest col·lectiu, de tal manera que la distribució resultant sigui equilibrada des d’un punt de vista numèric, però també quant a l’atenció edu-cativa requerida.

• Ampliar el nombre de places reservades per a alumnes amb NEE per tal d’ajus-tar aquesta reserva al nombre real de casos que hi ha al municipi.

• Mantenir una reserva de places per a alumnat amb NEE una vegada tancat el període de preinscripció per tal d’evitar les iniquitats derivades de l’escolaritza-ció de la matrícula viva exclusivament en els centres que han estat menys sol-licitats.12

• Treballar conjuntament entre OME i EAP per tal d’assegurar un seguiment continuat de les necessitats educatives diagnosticades, per intentar ajustar l’assignació de places dels nous alumnes diagnosticats com a NEE segons les situacions reals de cada centre.

9.3. Respecte a la reducció i ampliació de ràtios

• Flexibilitzar l’adaptació de les ràtios a les circumstàncies pròpies de cada cen-tre i de cada municipi.

• Prioritzar l’increment de ràtios (una vegada finalitzat el període de preinscrip-ció) en aquells centres educatius lligats a l’excel·lència acadèmica, amb menor presència d’alumnes amb NEE, per tal d’escolaritzar-hi alumnes de matrícula viva, malgrat que hi hagi vacants en altres centres amb elevats percentatges d’alumnat d’origen estranger i/o alumnat amb NEE.

• Prioritzar la reducció de ràtios (i el seu manteniment durant tot el curs escolar) als centres amb major complexitat educativa per tal d’evitar l’existència de vacants durant el curs acadèmic que puguin ser assignades a alumnat de matrícula viva.

• Reduir ràtios a les escoles i línies de nova creació per evitar que els nous grups-classe estiguin íntegrament formats per alumnat no escolaritzat prèviament al municipi i, per tant, majoritàriament alumnat immigrat.

12. Malgrat l’existència a Catalunya de sentències judicials contràries al manteniment d’aques-ta reserva un cop finalitzat el procés de preinscripció, cal fer referència a l’aplicació d’aquesta mesu-ra en altres comunitats autònomes.

240

9.4. Respecte a l’assignació de la matrícula viva

• Centralitzar la matrícula viva en l’OME amb l’objectiu d’evitar la duplicitat dels processos de matriculació.

• Recollir informació per part de l’OME de les dades de cada centre educatiu respecte a l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger i de l’alumnat amb NEE, i fer transparents aquestes dades a la resta de centres com a base de tre-ball d’una distribució equitativa.

• Configurar l’OME com a punt d’acollida de les famílies estrangeres amb l’ob-jectiu de crear una finestreta única d’informació per a les famílies amb fills en edat d’escolarització que acaben d’arribar al municipi.

• Treballar conjuntament entre l’OME, l’EAP i les famílies dels alumnes de matrí-cula viva per tal d’orientar la seva sol·licitud de centre cap aquells centres amb menor presència d’alumnat amb NEE.

• Fer participar representants de tots els centres en les comissions d’escolaritza-ció per tal de fer més transparent el procés i potenciar la implicació de tots els centres en la distribució de la matrícula viva.

10. Bibliografia

Alegre, M. A.; Arnett, S. M. «The effect of school regimes on students achievement. A cross-regional comparison». Paper presentat a la vuitena European Sociologi-cal Association. Glasgow: 3-6 de setembre de 2007.

Alegre, M. A.; Benito, R.; González, S. Immigrants als instituts. L’acollida vista pels seus protagonistes. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2006.

Alegre, M. A.; Benito, R.; González, S. Aproximació als sistemes educatius d’origen de l’alumnat immigrat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2007.

Benito, R.; González, I. Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Edi-torial Mediterrània, 2007.

Benito, R.; González, I. «Segregació escolar a Catalunya: implicacions en el terreny de l’equitat educativa». A Societat Catalana 2008. Barcelona: Associació Catala-na de Sociologia, 2008.

Bonal, X.; Albaigés, B. «Indicadors sobre l’estat de l’educació a Catalunya». A L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2005. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2006.

Bonal, X.; González, I.; Valiente, O. «Les noves oficines municipals d’escolarització: valoració d’experiències i propostes de disseny». De Prop, 9, 2005.

Bryk, A. S.; Raudenbush, S. W. Hierarchical linear models: Applications and data analysis methods. Newbury Park: Sage, 1992.

Caldas, S; Bankston, C. «Effect of school population socioeconomic status on indi-vidual academic achievement». Journal of Educational Research, 90, 1997, p. 269-277.

241

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. Enquesta als joves de Catalunya 2002. Barcelona: Secretaria General de Joventut, col·lecció Estudis, 13, 2005.

Coleman, J. et al. Equality of Educational Opportunity. Washington: US Government Printing Office.

Decret 252/2004, d’1 d’abril, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4.105, 2 d’abril de 2004, p. 6.371.

Ferrer, F. et al. Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003. Barcelona: Edito-rial Mediterrània, 2006.

González, I.; Valiente, O. «Les oficines municipals d’escolarització i el paper de l’ad-ministració local en les polítiques d’accés escolar». A L’estat de l’educació a Ca-talunya. Anuari 2005. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2006.

Nesdale, D.; Todd, P. «Effect of contact on intercultural acceptance: a field study». A International Journal of Intercultural Education, vol. 24, 3, 2000, p. 341-360.

Schneider, B.; Fonzi, A.; Tani, F.; Tomada, G. «A cross-cultural exploration of the stability of children’s friendship and the predictors of their continuation». Social Development, 6, 1997, p. 322-339.

Schofield, J. W. «Improving intergroup relations among students». A Handbook of research on multicultural education. Nova York: MacMillan, 1995.

Smith, A.; Schneider, B. H. «The inter-ethnic friendships of adolescent students: a Canadian study». International Journal of Intercultural Education, vol. 24, 2, 2000, p. 247-258.

Teddlie, C; Reynolds, D. The International Handbook of School Effectiveness Re-search. Londres: Falmer Press, 2000.

Wood, P. B.; Sontleiner, N. «The effect of childhood interracial contact on adult anti-black prejudice». International Journal of Intercultural Education, vol. 20, 1, 1996, p. 1-17.

Resumen

Tres años después de la creación de las Oficinas Municipales de Escolarización (OME), esta investigación pretende indagar la capacidad de incidencia que hasta el momento han tenido estas oficinas en la obtención de una distribución más equili-brada del alumnado de origen extranjero y en la prevención y reversión de los pro-cesos de guetización escolar. A partir de un conjunto de entrevistas realizadas a diversos agentes implicados en los procesos de acceso escolar (técnicos responsa-bles de la OME, inspectores, Equipos de Atención Psicopedagógica, AMPA, direc-tores de colegios…), este texto analiza los diversos instrumentos vinculados a las OME, diseñados para alcanzar una distribución más equitativa del alumnado, mos-trando cuáles son sus principales potencialidades, así como sus limitaciones más destacadas.

242

Palabras clave: segregación escolar, concentración escolar, acceso escolar, Necesi-dades Educativas Específicas, alumnado de origen extranjero, matrícula viva, equi-dad educativa.

Abstract

Three years after the implementation of the Local Schooling Offices (OME), this re-search tries to investigate how these Offices have impacted so far on the attainment of a more balanced schooling of pupils with a foreign background and on the pre-vention and reversion of school ghettification processes. Based on interviews with different agents involved in the school access processes (OME managers, educatio-nal inspectors, Psychopedagogical Attention Services, Parents Associations, school principals…), this text analyses several instruments used by OME, which have been designed to achieve a more balanced distribution of immigrant pupils, showing their main strengths, as well as their most important limitations.

Key words: school segregation, school concentration, School access, Special Educa-tional Needs, pupils with a foreign background, lately inscribed students, educatio-nal equity.

Résumé

Trois ans après la création des « Services Municipaux de Scolarisation » (oficines mu-nicipals d’escolarització-OME), cette étude a été menée a fin d’enquêter sur l’inci-dence que ces Services ont eu jusqu’à présent dans le cadre d’une répartition plus équilibrée des élèves d’origine étrangère, et dans la prévention et la réversion du processus de ghettoïsation scolaire.

A partir d’un ensemble d’entretiens réalisés auprès de divers agents impliqués dans le processus d’accès a la scolarisation (les spécialistes responsables des OME, inspecteurs d’éducation, Équipes de Soutien Psychopédagogiques, Association de Parents d’Élèves, directeurs d’école..), ce texte fait une analyse des divers instru-ments dont disposent les OME, qui ont été crées pour atteindre une répartition plus équitable des effectifs scolaires, tout en montrant leur principal potentiel ainsi que leurs principales limites.

Mots-clé: discrimination scolaire, concentration scolaire, accès a la scolarisation, be-soins éducatifs spécifiques, élèves d’origine étrangère, scolarisation en cours d’an-née, équité éducative.

243

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Escola i comunitat intercultural: estratègies de treball comunitari a Vic i a

Hostalets de Balenyà1

Núria Simó Gil (1), Antoni Tort i Bardolet (1), José Ramon Lago Martínez (2) 2

(1) GREUV Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (2) GRAD Grup de Recerca d’Atenció a la Diversitat de la Universitat de Vic

Resum

Al llarg del cursos 2006/2007 i 2007/2008, la recerca ha estudiat el treball comunita-ri que desenvolupen tres escoles de la comarca d’Osona dinamitzant la comunitat educativa. L’estudi s’ha plantejat conèixer les estratègies socials i pedagògiques que es porten a terme, conjuntament amb altres entitats i serveis, per aconseguir uns bons resultats acadèmics dels infants, construir un clima positiu i acollidor i fer créi-xer el teixit associatiu i l’intercanvi intercultural entre les famílies que conviuen al barri o al poble. L’estudi també pretén determinar el context de l’actuació política municipal, des del punt de vista educatiu i social, i vol reflexionar sobre el paper dels centres educatius en la dinamització de l’entorn i, també, sobre els límits d’aquesta tasca.

Paraules clau: treball comunitari, treball en xarxa, treball integrat, comunitat edu-cativa.


2. Aquest article ha estat possible gràcies a la intervenció dels participants de la recerca, que són: Antoni Portell, Rosa M. Vizcaíno i Neus Grau (Escola Santa Caterina); Carme Carbonell, Gina Codinachs i Bet Franquesa (CEIP La Sínia); Àngels Agramunt; Andrea Garcia i Quique Jiménez (CEIP Joan XXIII); Anna Nuri (UB); Núria Simó, Antoni Tort i José Ramon Lago (UVIC), i personal becari: Youcef Allaoui, Elisenda Güell, Glòria Olmos i Mariona Buj.

244

1. La recerca col·laborativa: punt de trobada per a la millora educativa

El procés que hem dut a terme els participants de la recerca, des del febrer de 2007 fins al juny de 2008, s’ha fonamentat en un treball col·laboratiu de reflexió i apre-nentatge conjunt.3 La dinàmica de treball entre els mestres dels tres centres de pri-mària, estudiants i professorat universitari ha promogut l’aprenentatge en xarxa, en què tots els membres hem format part d’una mateixa comunitat professional. Això ha suposat crear espais compartits en els quals hem après a traspassar els límits del dins i fora de la institució escolar com a termes antagònics per cercar les preguntes conjuntes que han possibilitat la construcció del saber pedagògic que exposarem a continuació.

L’estudi ha aprofundit en les condicions que promouen la millora acadèmica de l’alumnat de tres escoles que acullen un nombre important de nens i nenes arribats recentment a Osona, i de nens i nenes nascuts a la comarca, procedents de famílies immigrades que han arribat en els darrers anys. Destaquen les relacions existents entre aquesta millora acadèmica i l’establiment d’un ambient de confiança amb les famílies i el barri; i una progressiva estructuració de noves plataformes de relació i de creixement comunitari. La situació social de les nostres ciutats i pobles amb els canvis demogràfics i culturals que s’estan produint reclama la necessitat de disposar de recerques, mono-grafies i descripcions que ens ajudin a trobar propostes que, degudament contextualit-zades, puguin servir d’orientació en altres territoris i zones del país.

Les tres escoles d’educació infantil i primària participants en la recerca presenten unes característiques singulars pel que fa al treball educatiu que han dut a terme en relació a l’entorn. El centre públic La Sínia, abans escola Montseny, del municipi de Vic, va iniciar durant el curs 2004/2005 una tasca de revitalització comunitària, en una de les zones de Vic amb més població immigrada. Situada al sud de la ciutat, en un barri amb dèficits d’equipaments públics i amb barreres físiques i culturals, l’escola es va convertir en els darrers temps en el centre de referència de la major part de les famílies que vivien en aquella zona.4 Des del curs 2005/2006, el Pla de barris5 està actuant per a la millora del barri Sud de Vic. Durant el curs 2007/2008, l’escola Montseny es va fusionar amb el centre d’educació infantil i primària6 Nou de Vic que havia obert les portes el curs 2006/2007 a l’avinguda Països Catalans, 44. El resultat de la fusió és l’actual CEIP la Sínia.

3. Per fonamentar aquest concepte, vegeu Cochran-Smith i Lytle, 2002; Hernández, 2007 i Lieberman, 2008.

4. Per conèixer el projecte, vegeu Martí, 2007.5. Plans impulsats, en diverses zones de Catalunya, des del Departament de Política Territorial

i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.6. Els centres d’educació infantil i primària escolaritzen infants de 3 a 12 anys. D’ara en enda-

vant, CEIP.

245

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

D’altra banda, el col·legi Santa Caterina de Siena és un col·legi privat concertat situat al barri antic de Vic. Aquest centre desenvolupa una àmplia tasca d’integració a l’hora d’escolaritzar la població immigrada del centre de Vic i esdevé un referent sociocultural per a aquestes famílies. La tercera escola participant és el CEIP Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà. Aquest centre actua com una entitat aglutinadora de l’activitat educativa dels infants i de les seves famílies al poble. Aquesta ampliació del treball de recerca ha estat possible gràcies al finançament del Consell Comarcal d’Osona, que es va interessar en l’ampliació del projecte en un centre que fos de la comarca d’Osona, però fora de la ciutat de Vic. La inclusió del CEIP de Balenyà en l’estudi ha possibilitat plantejar tres realitats socioeducatives totalment diferents per poder abastar la realitat del treball comunitari des d’una perspectiva global.

2. Les preguntes guia de la recerca i els camins per explorar-les

Les preguntes que han guiat la recerca van sorgir a partir del debat conjunt entre els membres del grup: representants dels equips docents de les tres escoles (CEIP la Sínia de Vic, Escola Santa Caterina i CEIP Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà), tres professors de la Universitat de Vic, dues col·laboradores de la UB i tres estudiants becaris. El punt de partida van ser els objectius formulats en el projecte de recerca. Els vam debatre per trobar un sentit compartit, amb la finalitat d’entendre la pràctica professional com un procés intel·lectual d’exploració de problemes identificats pels protagonistes:7

1. Quines relacions han establert els centres educatius amb la comunitat per aconseguir que els agents socials i educatius de l’entorn –serveis socials, cen-tre d’assistència primària, associació de veïns, etc.– s’impliquin per fomentar l’educació intercultural basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures en un marc de diàleg i convivència?

2. Quines són les actuacions socials i educatives que els centres destaquen per aconseguir la integració, la participació i la implicació de tota la comunitat educativa?

3. Quines estructures didàctiques i organitzatives dels centres repercuteixen en l’èxit acadèmic de tots i cadascun dels infants en l’assoliment de les compe-tències bàsiques de llengua catalana?

4. Quines propostes de millora volen prioritzar els centres, com a fruit de la re-flexió conjunta al llarg de la recerca?

L’equip de recerca es va organitzar en tres subequips estables per poder treballar de manera simultània amb cada una de les escoles. Cada subequip esdevenia el nucli impulsor del treball de reflexió en cadascun dels centres participants.

7. Schön, 1998.

246

L’equip de recerca ha alternat les reunions plenàries, en les quals tots els mem-bres acordaven les directrius per a la recollida de dades i l’anàlisi que permetessin la reflexió al voltant de cada qüestió, amb les reunions periòdiques de treball de cada subequip.

En una primera fase (març-setembre de 2007), l’equip plenari ha consensuat el procés de recollida de dades per poder fer un diagnòstic de cada centre amb la vo-luntat de recollir les veus dels protagonistes de l’escola a l’entorn del treball comuni-tari i eixamplar la veu dels participants del centre en el grup de recerca.

Durant la segona fase de la recerca (octubre 2007-gener 2008), cada subequip ha dut a terme les entrevistes en els equips directius i els grups de discussió de cada centre i la seva transcripció i anàlisi posterior.

En la tercera fase de la recerca (febrer-juny 2008), l’equip plenari ha fet l’anàlisi conjunta de les tres escoles i ha establert propostes de millora conjunta.

El treball de l’equip ha tingut un caràcter formatiu, a partir de la reflexió conjun-ta sobre la pràctica. Cercar el ritme del grup ha demanat temps per compartir les di-nàmiques, les preocupacions, les incerteses i els èxits educatius. Aquesta dinàmica de recerca ha anat més enllà de la individualitat dels membres de l’equip i ha impreg-nat la cultura dels centres participants i la cultura docent universitària. Aquests ponts de reflexió i de transformació de la realitat educativa han estat fonamentals per construir coneixement compartit.

Per al procés d’anàlisi de les dades vam acordar una categorització que partia dels temes sorgits dels objectius de la recerca. En una primera fase, vam analitzar les entrevistes dels equips docents de l’escola i, posteriorment, els grups de discussió realitzats.

El eixos temàtics que han servit per a la reflexió de tot l’equip han estat els se-güents:

1. Percepció del treball comunitari en cada centre.2. Actuacions prioritàries de cada escola per impulsar el treball amb la comuni-

tat (amb famílies, mestres i infants): • de sensibilització, de formació; • d’implicació i actuació; • de coresponsabilització amb els serveis de la comunitat.3. Dificultats al voltant del treball comunitari. 4. Actuacions que cal millorar.

El resultat final ha donat lloc a tres informes de recerca que han estat documents de discussió i diàleg amb cada centre per després compartir els resultats amb tots els membres del grup.

247

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

3. Reflexions per a la discussió dels resultats de la recerca

En aquest apartat s’analitzen els resultats obtinguts en relació amb les preguntes formulades. En cadascun dels apartats recollim les reflexions que cada centre ha aportat a la recerca, no tant per comparar-los, sinó per donar a conèixer els diversos elements presents en el treball comunitari en relació amb el context i el moment de cada escola.

3.1. El paper de les escoles en el treball comunitari

El concepte de «treball integrat»8 ens és útil per contextualitzar el treball comunitari. Des d’aquests perspectiva, és important remarcar la concepció de l’educació com un assumpte col·lectiu, i cal respondre-hi conjuntament amb altres agents. Es tracta de definir objectius comuns i perseguir-ne de manera conjunta l’assoliment. Cal evitar la fragmentació de la responsabilitat, construint espais en els quals, a partir del com-promís mutu, es garanteixi col·lectivament el desenvolupament òptim dels processos educatius. En altres paraules, cal fomentar la responsabilitat col·lectiva (i promoure respostes col·lectives) pel que fa a determinats assumptes comuns.

Una característica específica de l’escola és que pot ser al mateix temps un ele-ment d’un sistema –el sistema escolar– i una institució del territori. El sistema escolar tendeix a uniformitzar la xarxa, mentre que els centres escolars tendeixen a l’adapta-ció a l’entorn. Aquesta tensió interna dels centres n’explica la tipologia diversa. L’ob-jectiu de construir una escola en tant que comunitat justa, per fer servir la coneguda expressió de L. Kohlberg, implica reforçar la continuïtat i el diàleg entre la institució escolar i les diverses agències i institucions culturals i educatives de l’entorn. Es tracta de reforçar el caràcter comunitari de l’educació escolar i l’enfortiment de la cultura de participació; es tracta de reconstruir la correspondència entre institució escolar, pú-blic educat i sabers culturals, però no en termes generals, sinó «a escala»: al voltant dels centres educatius concrets, mitjançant la consolidació d’això que anomenem «comunitat educativa».

En aquest sentit, les escoles poden afavorir l’exercici de la ciutadania, modifi-cant la pròpia tradició. Les institucions escolars van ser concebudes aïllades del seu entorn, com a centres que s’autodefinien a partir d’una lògica institucional pròpia; la inevitable reconversió del centre educatiu cap a una institució vinculada al seu entorn no ha estat un procés fàcil ni progressiu i menys al nostre país, on la demo-cratització tardana del sistema escolar ha retardat la implantació de polítiques de planificació i de descentralització dels serveis educatius i ha impedit la consolidació d’una consciència i d’una perspectiva social de l’escola. Tot i l’evidència del fet que els centres educatius estan ubicats en un municipi, una comarca, una regió, l’arti-

8. Subirats i Albaigés, 2006.

248

culació entre els centres educatius i el territori on es troben no ha estat sempre fluïda ni està prou consolidada. El model d’educació escolar pressuposava un con-tinu cultural que només existeix en determinades capes socials. En una època d’identitats múltiples, amb ciutadanies complexes, les continuïtats no es poden donar per descomptades.

La interrelació entre escola i entorn passa per trobar projectes educatius inte-grats en què les escoles siguin un element més. Ara bé, cal tenir en compte dos lí-mits: sense la participació escolar, qualsevol projecte educatiu d’àmbit territorial té un pes específic limitat; i, en segon lloc, un projecte educatiu territorial no és l’am- pliació d’un projecte escolar.9 La comunitat basada en el territori no és una extensió de la comunitat escolar. En aquest context, volem destacar la importància de l’inter-canvi d’experiències com a alternativa a la cristal·lització de models. Alguns aspectes del fracàs escolar o de la transició escola-treball-escola poden millorar substancial-ment amb formes d’educació compartida en determinats entorns. O bé el suport educatiu en l’àmbit familiar: allí on no arriba el capital social familiar, es poden con-centrar esforços i recursos per aproximar-se a una igualtat d’oportunitats menys re-tòrica. Un barri que busca alternatives contra el fracàs escolar, que combat la margi-nació, té més oportunitats d’èxit que un territori desarticulat.

Des d’aquest marc d’anàlisi, cada escola es troba amb una realitat i un moment singular que fan que el treball comunitari s’entengui de manera diferent i respongui a necessitats diverses.

Escola la Sínia

L’escola la Sínia de Vic es troba al barri del Remei i està vivint la transformació del barri des que l’any 2005 es va atorgar el Projecte d’Intervenció Integral als barris sud de Vic, més conegut com el Pla de barris.10 El Pla de barris inclou dos tipus d’actuaci-ons: urbanístiques i socials. Entre les urbanístiques, s’inclouen la construcció del CEIP la Sínia de Vic i la reconversió de l’antiga escola del Montseny com a centre cívic del barri del Remei. En relació amb les actuacions socials estan en marxa projectes adre-çats a joves, dones i gent gran. La necessitat de crear lligams entre la població als barris hauria de ser una de les fites prioritàries a l’hora de cohesionar la població a través de les actuacions del Pla de barris de la zona sud de Vic.

La població que acull l’escola la Sínia representa la diversitat cultural i de proce-dència dels diversos barris de la zona sud de Vic, on trobem districtes amb una con-centració de població estrangera més elevada que la mitjana de la ciutat, que se si-

9. Casares i Céspedes, 2006.10. Els barris inclosos en la actuacions del Pla de barris són: Passeig Pep Ventura, Habitatges

Montseny, Pla del Remei, Estadi, Ronda Ausetans, Santa Anna, Barri d’Osona/Plaça d’Osona i Serra-de-senferm. Per a més informació, consulteu http://pladebarris.vic.cat/.

249

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

tua al voltant del 23 %. El projecte educatiu de la Sínia de Vic s’organitza a l’entorn del principi que l’escola és el nucli radial d’una xarxa de barris, en paraules de la di-rectora del centre: «L’escola actua com a eix vertebrador de les famílies que vénen a l’escola. Som una escola que treballa amb la comunitat, tot i que la procedència de les famílies no és només del barri més proper».11

Aquesta escola desenvolupa una tasca comunitària per poder atendre totes les diversitats amb un objectiu prioritari: garantir la igualtat d’oportunitats a tot l’alum-nat. L’escola mostra capacitat i agilitat per posar en relació tots els agents socioedu-catius que poden garantir la millora de l’aprenentatge dels nens i nenes de l’escola. L’escola defensa el treball educatiu integral amb els infants, i garanteix aprenentatge de qualitat per a cada un. Segons els centres: «El nen és el mateix a l’escola i a casa, les dificultats l’afecten de la mateixa manera en els dos àmbits». L’escola sap per ex-periència pròpia que la confiança i les intermediacions entre les institucions (no no-més l’escolar) i les famílies ha fet augmentar significativament la participació d’aquestes en les reunions i en les activitats i, al capdavall, això repercuteix directa-ment en el benestar de l’alumne. És en aquest context, que l’escola esdevé el motor d’aquesta dinàmica de treball participatiu.

Escola Joan XXIII

El CEIP Joan XXIII es troba al carrer de les Escoles d’Hostalets de Balenyà. És l’escola del poble. L’escola té dues línies a infantil i en els cicles inicial i mitjà de primària i una en el cicle superior. A l’escola s’observa una elevada diversificació socioeconòmica i cultural. Alumnes de famílies que residien al poble abans de la primera onada migra-tòria dels anys seixanta, aquells les famílies dels quals s’hi van establir durant els anys seixanta, i els fills de l’última onada migratòria. En aquests darrers anys, el centre ha viscut l’arribada al poble (i a l’escola) de famílies de l’àrea metropolitana de Barcelo-na a un ritme de dues o tres famílies per any. Són famílies treballadores, que arriben al poble a causa de la proximitat que té amb l’àrea metropolitana de Barcelona i atre-tes per la diferència de preu del sòl urbà, buscant qualitat de vida. Algunes d’aques-tes famílies s’incorporen un cop ja ha començat el curs escolar, endarrerint el procés d’integració dels seus fills a l’escola, cosa que implica una redistribució dels recursos del cicle per atendre la nova realitat del grup classe. El caràcter acollidor del centre es viu des del moment que s’entra a l’escola. Les manifestacions artístiques dels in-fants i els mestres omplen de vida els espais12 i les relacions que s’hi estableixen entre els participants ràpidament integren qui ve de fora en la quotidianitat del centre.

11. Extret de l’acta del 12-3-07 de la reunió plenària de l’equip de recerca. Cal remarcar que en el moment d’iniciar la recerca, l’escola Montseny encara no s’havia fusionat amb el CEIP Nou de Vic.

12. L’escola té una comissió de l’àrea visual i plàstica que vetlla pel treball artístic.

250

El projecte educatiu de l’escola Joan XXIII d’Hostalets de Balenyà ha apostat per fer de l’escola un espai educatiu obert al poble que aglutina l’activitat cultural i cívi-ca. Sobretot, aquesta tasca ha estat fonamental durant els anys en què no existien altres espais socioeducatius al municipi. L’escola gaudeix d’un gran espai que ha fet que al llarg dels anys les activitats socioculturals, lúdiques i cíviques s’anessin desen-volupant en el mateix entorn: «És un poble [...] estrany en algunes coses. No té un centre, ni té cap plaça. Tothom passa per aquí. Aquí hi ha una vida de dia, de nit... A totes hores hi ha sempre gent».13 El centre ha aprofitat aquesta situació de trobada per treballar conjuntament amb les entitats i associacions del municipi. Ha fet una tasca de relació i entesa amb els serveis personals municipals i ha buscat la manera d’implicar-se amb els projectes que l‘Ajuntament els ha proposat.

Escola Santa Caterina

El col·legi Santa Caterina de Siena està situat al barri vell de la ciutat de Vic. La seva oferta educativa és d’una línia d’educació infantil i una de primària, totes dues con-certades per la Generalitat de Catalunya. La zona del barri vell la configuren tres dis-trictes. La població d’aquesta zona representa una vuitena part de la població en re-lació amb els barris de la zona Sud de Vic (2.079 habitants respecte als 15.786 habitants de la zona Sud de Vic). La mitjana de població nouvinguda d’aquest barri està per sobre del 23 % que representa la mitjana de la ciutat.

El projecte educatiu de l’escola Santa Caterina s’ha vist replantejat a partir dels anys noranta per poder donar resposta a les necessitats dels infants que acollia el centre. La procedència dels infants es diversifica àmpliament, tal com manifesta al-gun mestre: «Jo quan vaig començar aquí la gent era d’aquí. Sempre d’aquí o de segona generació d’aquí, perquè eren fills de pares immigrants d’Andalusia i d’Extre-madura, però eren d’aquí. Llavors, ja estaven avesats al sistema d’aquí. T’entenies, hi havia més complicitat. A veure, evidentment que hi havia problemes o discrepàncies amb algunes famílies, com sempre, però no hi havia una cosa tan... És que és tan heterogeni, ara. [...] El que es deia a casa i el que es deia a l’escola sempre era gaire-bé el mateix. Ara no, ara el que es diu a casa i el que es diu a l’escola no s’assembla gens».14

Les dimensions reduïdes de l’escola han donat agilitat per adaptar-se a les situa-cions de canvi. L’equip directiu de l’escola valora que aquesta nova realitat els encara amb la diversitat i amb noves dificultats: «La realitat que ens ha sobrevingut ha fet que haguéssim de treballar amb les famílies per no perdre-les. Els canvis al barri fan que la població de tota la vida de l’escola també canviï i se situï en altres barris, perquè opten a comprar pisos i marxen d’aquest barri. Ara la procedència dels in-

13. Grup de discussió de mestres del CEIP Joan XXIII.14. Grup de discussió de mestres de l’escola Santa Caterina.

251

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

fants de l’escola és de barris diferents i, per tant, ja no són famílies del centre de Vic. Comencem a fer moltes actuacions perquè les famílies no participaven. De portes endins, hem recuperat les famílies. Faltaria treballar de portes enfora. Fem algunes activitats: mares que fan català, centre obert dins l’escola».15

La idea física de barri vinculada a una escola no ajuda a definir els límits de l’es-cola actualment. Els infants provenen de molts barris diferents; per tant, les famílies són el nucli aglutinador a l’entorn del qual cal construir la idea de comunitat. Tal com manifesten alguns mestres que van participar en el grup de discussió: «La gent que ve a l’escola és molt més llunyana, el fet que Vic sigui zona única ha fet canviar la procedència dels infants; a més, al barri vell de Vic no hi ha cap parc on els infants es puguin trobar quan surten de l’escola. Han de sortir del barri per anar al parc i que-den més dispersos».16

3.2. El treball de les escoles cap endins i cap enfora

En aquest apartat, hem destacat les actuacions que cada centre ha considerat més importants o necessàries per tirar endavant el treball comunitari. Cada escola es tro-ba amb una realitat pròpia i en un moment diferent, i això fa que el centres hagin prioritzat accions singulars.

Escola la Sínia

El lideratge de l’escola es projecta cap endins i cap enfora. L’escola s’organitza a tra-vés de la xarxa interna amb la finalitat que tots els membres de l’escola es facin par-tícips del projecte. De portes enfora, l’escola potencia la xarxa externa. L’organitza-ció de la xarxa interna es basa en el treball coordinat de tots els membres de l’escola i, en primer lloc, dels mestres del centre. Aquesta manera de fer es basa en la impli-cació i en la responsabilització de tots els membres i això s’aprèn en un primer mo-ment per modelatge.

En la xarxa externa, l’escola s’organitza en dos nivells: la xarxa educativa, en què es planteja la relació amb tots els agents educatius que treballen coordinadament amb l’escola, i la xarxa comunitària, amb els serveis educatius.

L’escola entén el treball comunitari basat en les relacions amb altres entitats i serveis: els serveis d’atenció primària, els serveis de salut, la Universitat, les llars d’infants, les associacions de veïns, i tothom que hi vulgui participar. I els mestres són conscients d’aquest treball: «Hi ha treball amb l’entorn, des del CAP, amb els

15. Extret de l’acta 12-3-07 de la reunió plenària de l’equip de recerca.16. Grup de discussió de mestres de l’escola Santa Caterina.

252

serveis socials, amb el CREDA,17 els CSMIJ,18 i aquest treball en xarxa és molt pràctic».19 Per establir aquest treball ha calgut un coneixement profund de les for-taleses i les amenaces de l’escola. Calia saber amb què comptava l’escola i què ca-lia millorar per poder complir la funció educativa que l’escola té encomanada i situar-la en el context social, econòmic i cultural del centre. Aquesta anàlisi, liderada per l’equip directiu de l’escola, ha estat la base per poder construir un marc simbò-lic i pràctic comú i compartit en la xarxa interna. Ara bé, a hores d’ara, aquests objectius no són compartits encara pel segon nivell de la xarxa externa: els serveis educatius de la zona.

El centre aposta per un equip multiprofessional que doni respostes a les necessi-tats de l’escola per assegurar la qualitat educativa, i així es plantegen que la figura de l’educador social formi part de l’equip del centre. La seva tasca s’orienta a la relació i cohesió entre mestres, famílies i el barri.

Escola Joan XXIII

L’escola té les portes obertes al poble i durant molt de temps el poble ha format part de l’escola. Es va concebre l’escola com un espai municipal per fer-hi activitats, i més tard s’hi van ubicar la llar d’infants i altres institucions Es va coordinar l’escola amb la llar d’infants, l’ateneu, el Centre Obert i el Punt Jove i tots tenien veu en el consell escolar municipal. El centre considera que tot el poble forma part de la co-munitat educativa, per tant l’escola acull les iniciatives socioculturals del municipi. També ha tingut molt d’interès d’implicar-hi els partits polítics en la presa de decisions educatives de l’escola. Aquesta presència del poble dins del centre ha fet que els mestres de l’escola, empesos per l’equip directiu, consideressin necessari orga-nitzar-se i tenir presència en diverses comissions en què es decideix la vida social i cultural del municipi.

Amb vista al seguiment dels infants de l’escola, es fan reunions amb els serveis socials, Aula d’Educació Especial, EAP i CAP (pediatria). Aquestes reunions s’han anat plantejant a mesura que l’escola ha detectat necessitats educatives i socials dels infants. Es pacta un procés en relació amb un nen o una nena, s’avaluen les seves necessitats i, si convé, se’l deriva a altres serveis, o bé es reben peticions d’aquests a l’escola. Es fa un treball coordinat entre els serveis del poble per fer accions que so-brepassen les competències del centre.

En relació amb la xarxa interna, l’equip directiu té molta cura amb el clima do-cent, perquè es comparteix el convenciment que, si el professorat està bé, l’escola va bé. Com ells mateixos diuen, s’han dedicat a «trobar espais comuns en la feina per

17. CREDA: Centres de Recursos per a Deficients Auditius. 18. CSMIJ: Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil.19. Grup de discussió de mestres del CEIP La Sínia.

253

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

compartir humor, per riure, per sentir que en alguns moments fem coses que agra-den a tothom».

L’altre pilar de l’escola es fonamenta en la relació personal amb les famílies. Es considera important la implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge dels fills. Es planteja un treball amb l’AMPA per aconseguir que les famílies assumeixin les seves responsabilitats en l’educació dels fills des d’un punt de vista social, és a dir, veient quines demandes cal fer a la societat perquè les famílies puguin assumir aquest rol i combinar-lo, per exemple, amb la feina.


Les actuacions que l’escola Santa Caterina ha prioritzat s’han fonamentat en l’orga-nització del treball acadèmic adequat a les necessitats d’aprenentatge dels nens i nenes de l’escola. Es treballen les assignatures instrumentals de manera molt siste-màtica i es fan agrupaments reduïts homogenis, heterogenis, desdoblaments, refor-ços, de tal manera que es pugui garantir una atenció individualitzada i adaptada al procés d’aprenentatge dels infants.

Els mestres valoren la implicació de les famílies al centre com un repte. Cal assolir el sentiment d’adhesió cap al centre: «Té més pes la relació amb la família que la re-lació amb l’entorn. És clar, això si les famílies nostres pertanyen al nostre entorn. És clar, és que és allò que deia jo, això és una zona única i, per tant, tenim nens de tot arreu... N’hi ha molts d’aquí, però no és com abans que la majoria eren d’aquí, i aquesta escola fa anys i anys és al revés».20

Les activitats extraescolars són un altre recurs per crear vincles entre l’escola i les famílies i oferir possibilitats educatives més enllà de l’horari escolar. De tota manera, aquesta opció de moment no és gaire utilitzada per les famílies, ja que els suposa una despesa. Les activitats d’esport que estan subvencionades han tingut més èxit i ara s’estan duent a terme activitats de formació, com tallers de llengua, d’informàti-ca, de treballs manuals amb mares de l’escola. Aquest espai de relació té més èxit si són les mestres les que imparteixen aquests cursos. Un altre espai de relació interes-sant són els tallers de llengua per a mares i fills. Des del Pla d’entorn i des de l’AMPA s’organitzen activitats que no sempre tenen el mateix ressò ni la mateixa acceptació per part de les famílies. Les famílies confien més en les propostes de l’escola quan són els mestres de la mateixa escola els que les promouen.

L’escola també ha iniciat una tasca, impulsada per l’equip directiu, de rela- ció amb els serveis externs, els serveis educatius de l’Administració i els serveis locals amb la necessitat d’unificar i compartir missatges que van cap a les matei-xes famílies.

20. Grup de discussió de mestres de l’escola Santa Caterina.

254

3.3. Obstacles al treball comunitari

El treball comunitari exigeix la complicitat dels agents implicats en el mateix projecte i les vinculacions no emergeixen soles, sinó que requereixen voluntat, plantejaments analítics i estratègies específiques dels diversos agents. D’altra banda, la complexitat del treball en xarxa fa que l’escola no sempre pugui esdevenir el node més fort. Un obstacle important està relacionat amb els límits de l’autonomia de cada centre.21 Garantir una autonomia curricular efectiva que vinculi millor les activitats educatives al territori, possibilitar una autonomia organitzativa que permeti la dotació i estruc-turació de perfils professionals o que articuli projectes en resposta a les necessitats de l’entorn i facilitar una autonomia econòmica que permeti la distribució dels recur-sos segons els projectes educatius són elements que farien més àgil el treball de la xarxa interna dels centres i, per tant, els centres podrien dedicar més esforços a en-fortir la xarxa externa.

Escola la Sínia

Els problemes als quals s’ha enfrontat l’escola la Sínia han estat variats i de diversa magnitud. En primer lloc, el professorat es troba implicat en una dinàmica de canvi des del curs 2005/2006. Primer va ser el nou treball educatiu que l’equip directiu va iniciar a l’escola Montseny22 i, des del curs 2007-2008, el trasllat del centre, la fusió amb el CEIP Nou de Vic i la transformació a una escola de doble línia. En segon lloc, ha hagut de filar prim en la detecció de necessitats de l’escola com a element clau per a l’orientació del projecte comunitari del centre amb vista a millorar la qualitat educativa. En tercer lloc, de moment les relacions amb la xarxa externa educativa no són fluïdes, ja que no es comparteixen els mateixos objectius del projecte; per exem-ple, és difícil arribar a acords amb el Patronat d’esports o no és possible fer coincidir els interessos formatius dins del Pla de formació de zona, per la qual cosa és compli-cat el finançament per demandes específiques del centre. Tampoc no és fàcil la coor-dinació amb els instituts, per la qual cosa no es pot garantir la continuïtat educativa entre primària i secundària. En darrer lloc, el rol de l’AMPA amb la transformació del centre torna a ser un nou repte.

Escola Joan XXIII

Els problemes que el CEIP Joan XXIII viu com a impediments per al desenvolupament del treball comunitari estan relacionats amb la percepció que les famílies tenen de

21. Subirats i Albaigés, 2006.22. Martí, 2006.

255

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

l’escola. En els darrers anys, l’escola considera que s’han recuperat algunes tradicions com ara l’ús del vel entre les dones que abans no l’utilitzaven. Moltes de les famílies marroquines més antigues de l’escola que exercien un lideratge d’adhesió a l’escola han marxat i actualment, a Hostalets de Balenyà, la comunitat marroquina està vivint un procés de retorn fort a les seves tradicions. Això fa que algunes de les actuacions de l’escola siguin qüestionades. En aquests moments, per a aquestes fa-mílies el referent ideològic principal no és el centre educatiu dels seus fills, sinó que han establert lligams més forts amb l’imam de la comunitat, i això fa emergir algunes contradiccions entre l’escola i la comunitat que a hores d’ara l’equip de mestres ja considerava superades.

Un altre obstacle són les relacions amb la xarxa externa per mantenir la relació amb el municipi, perquè comporten massa temps per als mestres coordinadors. Les famílies manifesten la percepció que el creixement del poble no ha ajudat a enfortir l’escola en relació amb altres serveis del poble: «Penso que el nostre po-ble és una mica singular, en el sentit que més aviat ens hem estancat. [...] Jo m’he relacionat aquí amb gent nouvinguda perquè porten els nens aquí l’escola, No hi ha ni una plaça ni un parc i, per molt que l’escola vulgui fer, falla la resta de l’entorn».23


L’escola Santa Caterina viu com una situació discriminatòria la dificultat d’accés als recursos perquè és una escola privada concertada. La tasca de centre públic que desenvolupa és poc reconeguda, si es té en compte els recursos personals i econò-mics dels quals pot gaudir. Un exemple és la dificultat de poder tenir l’escola oberta més enllà de les cinc de la tarda, tenint en compte que no hi ha possibilitat de dispo-sar de professionals que vigilin l’escola més enllà de la jornada lectiva.

L’escola detecta un altre problema amb les activitats extraescolars. Considera que cal replantejar-les per garantir una participació més elevada. Finalment, l’hetero-geneïtat de procedències de les famílies planteja noves dificultats per a la creació d’una comunitat intercultural. Aquesta nova situació amb les famílies genera noves necessitats de mediació i la recerca de noves maneres de relacionar-s’hi. Tanmateix, l’escola és conscient que hi ha un camí important per recórrer, tal com explica una mestra: «Si entenguéssim que l’escola és el cor de la comunitat, i com a mestres sa-béssim que la nostra escola és així, això repercutiria en la nostra programació [...] Si fos un projecte d’escola, seria una cosa compartida i cadascú hi aportaria el que po-gués bonament i entraria dintre de la quotidianitat docent».24

23. Grup de discussió de famílies del CEIP Joan XXIII. 24. Grup de discussió de mestres de l’escola Santa Caterina.

256

4. Quatre noves qüestions i vuit propostes de millora

La discussió dels resultats entre tots els membres de l’equip ens ha portat a articular noves qüestions que han guiat el debat i han permès definir propostes amb vista a millorar el treball comunitari als tres centres.

Primera qüestió: és l’escola qui ha de liderar el treball comunitari?

Les escoles són referents fonamentals dins la comunitat. Esdevenen espais oberts amb realitats complexes davant les quals cada centre hauria d’aprendre a organitzar-se i gestionar-se. L’escola sola no pot assumir la responsabilitat plena de canviar l’entorn.

Proposta: millorar la xarxa interna a l’hora d’organitzar la multiplicitat de tasques que desenvolupen, a l’hora de garantir un clima docent de qualitat per a tothom, a l’hora de compartir les dificultats de l’aula, a l’hora de plantejar projectes educatius comuns.

Així, els tres centres s’han plantejat aquesta proposta de maneres diverses. La Sínia, en esdevenir una escola de doble línia, ha organitzat el treball dels docents a l’entorn dels cicles, d’una banda, i a l’entorn de les quatre comissions que impulsen els pro-jectes de l’escola, de l’altra: medi ambient, inclusió educativa, llengua i matemàti-ques. En cada una de les comissions hi ha docents de totes les etapes i cicles de l’es-cola. Aquesta doble organització permet la implicació de tot el claustre en el projecte d’innovació del centre. D’altra banda, l’equip directiu del centre Joan XXIII manté molt vius els espais de coordinació i de gestió i responsabilitats per implicar el profes-sorat en la feina de l’escola. Els mestres es reparteixen les tasques de coordinació amb els agents externs i comparteixen la informació. A l’escola Santa Caterina, en aquest moment, treballen per apropar-se a un alumnat de procedències diverses i establir-hi noves maneres de relacionar-se amb l’aprenentatge. L’equip directiu ha impulsat diferents actuacions i ha comptat amb un elevat grau d’implicació del claus-tre amb moltes de les actuacions proposades.

Proposta: Analitzar el grau de participació de les famílies en relació amb els criteris següents: nivell de participació de les famílies en l’escolarització dels seus fills, en les ac-tivitats que s’organitzen, en la presa de decisions de l’escola, en la participació de pro-jectes comuns, a partir de la coresponsabilització de les famílies en el dia a dia escolar.

Les tres escoles es plantegen la perspectiva de l’educació compartida en relació amb els graus de participació proposats, però el context socioeducatiu cada cop més

257

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

complex no facilita l’entesa i de vegades costa compartir valors i normes pròpies de la cultura escolar amb les famílies i garantir l’adhesió i la participació de mares i pares a l’escola. Ara per ara, l’heterogeneïtat en les expectatives de la família i la mobilitat dels entorns socials dels centres fan més complexes les relacions amb la comunitat escolar.25 D’altra banda cal preguntar-se si les estructures de participació que hi ha, com l’AMPA i el consell escolar, són suficients per assegurar la participació de les fa-mílies.26 Cal analitzar si l’AMPA esdevé l’organització amb capacitat i estratègies su-ficients per liderar i integrar les famílies en la comunitat educativa.

Segona qüestió: el treball en xarxa és una estratègia per al treball comunitari a les escoles?

El treball en xarxa esdevé un entramat de complicitats entre els agents. El treball en xarxa no es pot assolir totalment, sinó que es va acomplint a partir dels nivells d’im-plicació que assumeixen els agents. Els graus d’intensitat del treball en xarxa es po-den organitzar en cinc nivells.27

Primer nivell: identificació i reconeixement dels agents interns i externs en el context. Cada centre ha analitzat amb quina organització docent compta per donar respostes educatives a la realitat dels infants i famílies que acull. També ha detectat amb quins agents socials, i educatius es poden establir relacions amb l’entorn més proper. Aquest primer nivell s’ha analitzat de manera diferent als centres participants, tal com hem recollit en l’apartat 3.2.

Segon nivell: obertura de l’escola a l’entorn amb les activitats extraescolars per a infants i famílies, casals d’estiu, activitats de cap de setmana. Atesa aquesta situa-ció, cal la implicació de la ciutat o el municipi –plans educatius d’entorn, projectes educatius de ciutat, etc.– per garantir la viabilitat d’aquestes propostes. És neces-sari possibilitar la coresponsabilitat de diversos agents per poder vetllar per l’ober-tura del centre a la comunitat sense que repercuteixi en una tasca ingovernable per a l’escola.

Tercer nivell: trobada de diversos agents per compartir pràctiques i estratègies. Cada un dels agents implicats en el treball integrat té la seva pròpia cultura organitzativa, i això fa que les discontinuïtats culturals generin incomprensions i desajustos relatius a les concepcions, als ritmes i a les maneres de funcionar entre els agents que hi parti-

25. Collet i Tort, 2008. 26. Ferrer, Albaigés i Massot, 2006. 27. Collet, 2009.

258

cipen.28 Es necessiten els uns als altres per créixer com a comunitat, però no podem oblidar que uns poden desincentivar la participació dels altres si no es troba el valor que el projecte compartit té per a cada agent.

Quart nivell: participació mútua en activitats puntuals per a la coordinació en el tre-ball amb unes mateixes famílies o infants en la quotidianitat educativa. La potencia-ció de les relacions entre escola i entorn cal enfocar-les des d’una política de cores-ponsabilitat i no com una lluita de competències.29

Cinquè nivell: les escoles poden establir un projecte educatiu compartit cercant la responsabilitat compartida dels agents. Aquest nivell del treball en xarxa a hores d’ara és una fita per als tres centres.

El camí és llarg i mostra una complexitat creixent. A través de la recerca, hem detectat que són necessaris l’assoliment dels diversos nivells per poder afrontar la complexitat d’aquesta estratègia.

Proposta: detectar i analitzar el grau d’intensitat del treball en xarxa amb la co-munitat de cada centre, segons el moment en el qual es troba.

L’escola no s’explica només pel referent de proximitat territorial com a xarxa principal de creació de relacions. És a dir, l’enfortiment de les relacions entre escola i territori suposa anar més enllà de la visió clàssica dels innegables avantatges d’una escola situada a prop del domicili de pares i alumnes. Aquest valor és insufi-cient en un context en què es debiliten els lligams territorials i es premia l’autono-mia individual.30 Cal trobar quins lligams es poden teixir entre els agents socials i educatius que enforteixin l’escola i acordar fites que siguin rellevants per a la co-munitat.

Tercera qüestió: com es pot assegurar la coresponsabilitat dels agents externs a l’escola?

Treballar amb tots els estaments de la xarxa externa no és fàcil si no es comparteixen objectius entre tots els implicats. Les cultures professionals dels agents (de caràcter individualista o, al contrari, més col·laboratives)31 que participen en el treball en xar-xa són determinants a l’hora d’establir processos de diàleg i treball conjunt. Cal tenir

28. Subirats i Albaigés, 2006. 29. Bonal et al., 2004.30. Bonal et al., 2004.31. Fullan i Hargreaves, 1997.

259

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

en compte, també, que la jerarquització dels serveis educatius dificulta que el treball amb l’administració educativa esdevingui horitzontal. Aquest fet s’ha mostrat dife-rent amb els serveis municipals d’atenció a les persones. La proximitat de la realitat social facilita el fet de compartir objectius a l’hora de desenvolupar el treball en xar-xa. D’altra banda, el principi de segmentació en què cada servei del territori actua de manera autònoma, sense connexió amb la resta, fa que l’escola rebi una acumulació d’intervencions en forma de serveis, recursos i projectes independents uns dels al-tres, sense coordinació.32 Els centres es pregunten com coordinar totes les actua-cions de la ciutat o el municipi que tenen al seu voltant: Pla de barris, plans educatius d’entorn o projecte educatiu de ciutat.

Proposta: detectar amb quins agents externs es poden establir objectius compar-tits. Cal que les xarxes creixin a mesura que els agents s’impliquen en el canvi cultural d’aquest treball conjunt.

L’organització de l’administració educativa no facilita que les respostes dels serveis educatius s’adeqüin a les necessitats socioeducatives emergents del centre. D’aques-ta manera, podem constatar la llunyania, material o simbòlica, que deriva d’un mo-del educatiu territorial excessivament centralitzat i amb poca participació. Aquesta llunyania i falta de coordinació de recursos aïlla especialment determinades zones educatives en les quals hi ha un risc elevat d’exclusió social. L’organització de la co-munitat és necessària per avançar en el treball comunitari i, cal tenir en compte el desenvolupament programat, és a dir, la necessitat de planificar els programes i les intervencions; la coordinació entre individus i grups de la comunitat, i, en tercer lloc, l’educació, la promoció i la participació. Des d’aquesta perspectiva, l’acció social cal articular-la per a, en i amb la comunitat.33

Proposta: establir la figura d’un professional que estengui ponts entre les famílies i els mestres, no per delegar responsabilitats, sinó per crear un entorn de confiança mutu entre l’escola i les famílies de procedències diverses. Cal enfortir la xarxa inter-na del centre i la xarxa externa i treballar de manera coordinada amb els objectius socioeducatius del centre.

Als tres centres, aquesta figura no es planteja de la mateixa manera, tot i que com-partirien el rol professional. En el cas de la Sínia pot formar part de l’equip docent, mentre que a l’escola d’Hostalets de Balenyà la figura professional es planteja vincu-lada als serveis municipals.

32. Collet, 2009.33. Marchioni, 1997.

260

Quarta qüestió: el treball comunitari és una fita només per a escoles «perifèriques»?

L’escola té moltes dificultats per lluitar contra l’imaginari que la societat, el poble, el barri o les famílies construeixen al voltant de cada centre. Aquest imaginari crea un estat d’opinió en l’entorn que pot esdevenir un obstacle insalvable amb vista a valo-rar cada centre educatiu per les seves accions i no pels temors i incerteses de la societat. El prestigi associat a una escola es construeix a partir de la participació en rea-litats o supòsits problematitzats. Aquest prestigi és inversa ment proporcional a la presència d’alumnat estranger procedent de països pobres i esdevé un índex per va-lorar la qualitat acadèmica. A l’escola, hi ha problemes socials provocats per la gestió de les noves migracions i de les velles i noves desigualtats, i posa en evidència la se-gregació social pre existent, així com la interdependència de les dinàmiques urbanes i escolars.34

Les escoles amb forta immigració no gaudeixen d’una percepció social justa, encara que siguin llocs que fonamentin les seves pràctiques en la confiança envers les capacitats de l’alumnat, que inclou un ambient de reconeixement envers la per-sonalitat de cadascú i no només com a membre d’un determinat col·lectiu o deter-minada procedència.35 Atesa aquesta situació, l’escola pot actuar de manera proacti-va i buscar oportunitats en el treball en xarxa des d’un plantejament estratègic, des del qual l’escola l’assumeix com un canvi cultural global que va impregnant tota la manera de treballar del centre. Aquesta perspectiva deixa de banda el plantejament reactiu pel qual l’escola es resigna al treball en xarxa.36

Proposta: analitzar les oportunitats del treball en xarxa de cada centre i reflexio-nar si el centre tendeix a un plantejament reactiu o estratègic. Les tres escoles parti-cipants en la recerca es troben en moments diferents de l’anàlisi de les oportunitats del treball en xarxa. És important que les escoles plantegin les expectatives d’èxit educatiu i que totes les escoles es plantegin la igualtat d’oportunitats per a tothom des de la diversitat de respostes que cadascuna pot oferir en relació amb el seu con-text, amb la fita de la prevenció de possibles situacions conflictives futures.

Proposta: cercar estratègies per compartir les maneres de treballar entre els do-cents de primària i secundària. Els infants necessiten establir més ponts entre les dues maneres de fer, han de trobar maneres de continuïtat per apropiar-se dels sa-bers escolars entre les dues etapes i maneres de relació educativa més estables amb els docents.

34. Pàmies, 2008.35. Tort i Simó, 2007.36. Collet, 2009.

261

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Proposta: trobar noves maneres de participació, d’implicació col·lectiva dels agents educatius del territori, i que l’administració educativa s’apropi a la vida esco-lar contextualitzada a cada realitat per a la millora d’oportunitats educatives, de tal manera que actuacions en política educativa promoguin la confiança educativa de totes les escoles en la matriculació. L’administració educativa, com un dels agents externs cabdals en el treball en xarxa amb les escoles, ha de tenir en compte que ha de trobar respostes contextualitzades, que s’adeqüin a les necessitats de les escoles per fer-les més fortes des del punt de vista socioeducatiu i no a l’inrevés.

5. Per continuar aprenent del treball integrat

El treball integrat és un treball complex pel que fa a la coordinació de tots els agents que hi participen. Això vol dir que demana un acord explícit ampli en relació amb uns objectius que no són fàcils d’assolir per qüestions de cultura professional, de temps i d’interessos.

L’entorn de l’escola canvia molt ràpidament, calen processos diagnòstics emer-gents i dinàmics que permetin adaptar l’escola a les necessitats socials de la comuni-tat. Cal que la societat doni el suport a les escoles, als projectes i a les dinàmiques de treball amb la comunitat, per superar estigmatitzacions que sorgeixin dels estereo-tips i prejudicis que no tenen res a veure amb la tasca socioeducativa que aquestes escoles desenvolupen. En aquest sentit, el treball comunitari que pot fer l’escola té els seus límits. N’hi ha d’interns, vinculats al fet que el treball en xarxa i la coordinació interprofessional suposa un augment de tasques en el si del col·lectiu del professo-rat. Si aquell treball se situa al centre del projecte educatiu de l’escola, serà un treball ben assumit pel conjunt, malgrat les dificultats. Si s’accepta com una necessitat sen-se convenciment, el pes de les noves responsabilitats pot ser molt feixuc per al pro-fessorat. És per això que l’existència de nous recursos humans que puguin acompa-nyar l’escola pot ajudar decisivament a l’assumpció clara de la importància del treball comunitari als centres educatius d’avui.

Però també hi ha dos límits externs que han aparegut al llarg de la recerca. El pri-mer, que es relaciona amb el que acabem d’exposar, ens diu que l’escola no pot suplir la inexistència de serveis comunitaris en una determinada zona, barri o municipi. És la confluència dels serveis i entitats que reforçarà els treballs d’uns i d’altres. Tampoc no podríem deixar de valorar un segon límit al qual ja hem al·ludit i que són els prejudicis i estereotips que es generen al voltant de les escoles i les seves «fames». Els mitjans de comunicació locals i comarcals no sempre aporten informacions que ajudin a enten-dre la complexitat i l’heterogeneïtat de les realitats socials i escolars. És un aspecte que caldrà continuar analitzant, com tots els altres que s’han començat a treballar en aquest any de recerca conjunta amb els tres centres escolars esmentats.

El treball educatiu en xarxa és una perspectiva de futur, o potser una utopia. Tot i així, del que podem aprendre, ara per ara, és dels processos de construcció que

262

anem consolidant amb una fita clara: buscar, en el context social actual, les millors estratègies per educar per a l’equitat i l’èxit escolar, social i laboral de cada infant i jove.37 Cal seguir aprofundint en la reflexió conjunta per continuar avançant en el camí.

6. Bibliografia

Alegre, M. À.; Collet, J. Els plans educatius d’entorn: debats, balanç i reptes. Barcelo-na: Fundació Jaume Bofill, 2007.

Bonal, X.; Essomba, M. À.; Ferrer, F. (coord.). Política educativa i igualtat d’oportuni-tats. Barcelona: Mediterrània, 2004.

Carbonell, J.; Simó, N.; Tort, A. Magrebins a les aules. Vic: Eumo Editorial, 2002. Casares, R.; Céspedes, A. «Educació i comunitat». A Subirats, J.; Albaigés, B. (coord.).

Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del treball integrat dels agents edu-catius. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, col·lecció Finestra Oberta, 48, 2006, p. 68-80.

Cochran-Smith, M.; Lytle, S. Dentro/Fuera. Enseñantes que investigan. Madrid: Akal, 2002.

Collet, J. «El treball educatiu en xarxa. Una breu proposta de marc conceptual». A Essomba, M. À.; Muntané, D. (coord.). Formació i treball en xarxa en societats complexes. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2009.

Collet, J.; Tort, A. «Espacios de participación». Cuadernos de Pedagogía, 378, 2008, p. 58-60.

Ferrer, G.; Albaigés, B.; Massot, M. «La participació de les famílies en el treball inte-grat». A Subirats, J.; Albaigés, B. (coord.). Educació i comunitat Reflexions a l’en-torn del treball integrat dels agents educatius. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, col·lecció Finestra Oberta, 48, 2006, p. 92-109.

Fullan M.; Hargreaves, A. ¿Hay algo por lo que merezca la pena luchar en la escuela? Sevilla: Publicaciones MCEP, 1997.

Hernández, F. «¿Qué está pasando? ¿Hacia dónde va la formación inicial y perma-nente?». Cuadernos de Pedagogía, 374, 2007, p. 34-39.

Lieberman, A. «Aprender en red», Cuadernos de Pedagogía, núm. 375, 2008, p. 83-87.

Marchioni, M. Planificación social i organización de la comunidad. Madrid: Editorial Popular, 1997.

Martí, L. «El CEIP Montseny. La màgia d’un lloc acollidor». A Caixa d’Eines 06. Llen-gua, interculturalitat i cohesió social. El centre acollidor (II). Barcelona: Generali-tat de Catalunya, 2007.

37. Collet, 2009.

263

Àm

bit

ed

uca

tiu

: nec

essi

tats

i re

pte

s

Martori, J. C.; Hoberg, K. «Distribució espacial de la població immigrant a Osona». Ausa, vol. 23, 159, 2007, p. 43-58.

Pàmies, J. Identitat, integració i escola. Joves d’origen marroquí a la perifèria de Bar-celona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, col·lecció Aportacions, 32, 2008.

Schön. D. A. El profesional reflexivo: cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós, 1998.

Subirats, J. (coord.) et al. Més enllà de l’escola. Transformacions socials i noves dinà-miques educatives i professionals. Barcelona: Mediterrània, 2003.

Subirats, J.; Albaigés, B. (coord.). Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del tre-ball integrat dels agents educatius. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, col·lecció Finestra Oberta, 48, 2006.

Tort, A.; Simó, N. «Escolarització, immigració i territori. Algunes reflexions». Ausa, vol. 23, 159, 2007, p. 123-136.

Resumen

La investigación ha estudiado durante los cursos académicos 2006-2007 y 2007-2008 el trabajo comunitario que desarrollan tres escuelas de primaria de la comarca de Osona, dinamizando la comunidad educativa. El estudio se ha planteado conocer las estrategias sociales y pedagógicas que se llevan a cabo, conjuntamente con otras entidades y servicios sociales, para conseguir unos buenos resultados académicos de los niños y niñas, construir un clima positivo y acogedor e incrementar el tejido asocia tivo y el intercambio intercultural entre les familias del barrio o municipio. El estudio también pretende determinar el contexto de la actuación política municipal, desde el punto de vista educativo y social, y pretende reflexionar sobre la función de los centros educativos en la dinamización del entorno, así como los límites de dicha tarea.

Palabras clave: trabajo comunitario, trabajo en red, trabajo integrado, comunidad educativa.

Abstract

The research has studied along the courses 2006-2007 and 2007-2008 the commu-nity work that three schools of the region of Osona invigorating the educational community develop. The study it has been proposed knowing the social and peda-gogic strategies that they are carried out, together with other entities and services, to achieve good academic results, to construct a positive and cosy climate and to make grow the associative net and the intercultural exchange. The report also tries to determine the context of the policies by the local authorities from the educational

264

and social point of view. In this issue, the main goal is to think about the role of the schools with a social perspective and also the limits they have in this task.

Key words: community social work, integrated social work, educational community work.

Résumé

La recherche a étudié le long des années académiques 2006-2007 et 2007-2008 le travail communautaire que trois écoles de la contrée d’Osona développent, tout en dynamisant la communauté éducative. L’étude a été proposé pour connaître les stra-tégies sociales et pédagogiques que les établissements sont menés à bien, conjointe-ment avec les partenariats sociaux pour obtenir des bons résultats académiques des enfants, construire un climat positif et accueillant et renforcer le réseau associatif et l’échange interculturel entre les familles du quartier ou de la ville. La recherche prétend aussi déterminer le contexte de l’action politique municipale, au point de vue éducatif et social. Cette recherche veut aider à réfléchir sur le rôle des établisse-ments édu catifs pour le travail communautaire, avec leurs possibilités et leurs limites.

Mots-clé: Travail communautaire, travail intégré, communauté éducative.

Enric Prats, José Luís Navarro, Magda Garcia, Sheila González i Núria Simó, durant la III Jornada de Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desembre de 2008. / Ivan G. Costa.

Polítiques públiques, percepció ciutadana i materials d’acollida

269

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Immigració, política i opinió pública. Troballes comparatives a Europa i

implicacions per a la intervenció pública1

Enric Martínez-Herrera (1), Djaouida Moualhi (2) i Mariano Torcal (3)

(1) Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals (CEPC), Madrid (2) Institut Internacional de Recerca i Formació pel Progrés de les Dones,

Nacions Unides (UN-INSTRAW), Santo Domingo de Guzmán (3) Universitat Pompeu Fabra (UPF), Barcelona

Resum

Aquesta recerca avalua l’impacte de les polítiques governamentals d’immigració i la politització de la immigració en les percepcions i actituds de la ciutadania vers la im-migració internacional, els immigrants i diversos models de política migratòria. L’anàlisi examina els quinze estats membres més antics de la Unió Europea –els més desenvolupats econòmicament i que, per tant, reben més immigració. Les dades so-bre actituds i sobre els factors explicatius de nivell individual (v.g. sociodemogràfics) procedeixen de l’Enquesta Social Europea (ESE) de 2002/2003. Les dades contextuals sobre polítiques de control de fluxos, integració dels immigrants i politització de les migracions han estat recopilades, homogeneitzades o, fins i tot, generades pel nostre equip. Per evitar inferències causals espúries, les anàlisis apliquen dissenys de recerca multivariant. La nostra hipòtesi general, que ha estat molt desatesa en la re-cerca científica, és que les mateixes polítiques públiques en l’àmbit migratori són un destacat factor explicatiu de les actituds dels ciutadans. Els resultats de la recerca abonen aquesta hipòtesi.

Paraules clau: migracions, polítiques migratòries, politització, opinió pública.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i de la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006. S’ha pogut fer gràcies al seu suport i al dels projectes «Ciudadanos y democracia en Europa: análisis comparativo de los datos de la Primera Ola de la En-cuesta Social Europea», finançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología (SEC2002-03364), i «Fra-ming Attitudes towards Migration and Asylum. Effects of Immigration Politics and Policies in 15 EU Countries» (FraMig), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación (CSO2008-04135).

270

1. Pregunta de recerca i objectius

Aquesta recerca analitza l’impacte de les polítiques governamentals d’immigració i la politització de la immigració en les actituds de la ciutadania vers la immigració internacional, els immigrants i diversos models de política migratòria (vegeu el grà-fic 1). Les nostres variables dependents (allò que volem explicar) són les percepcions que la gent té i les avaluacions que la gent fa de la immigració, dels immigrants i de les polítiques públiques en aquest àmbit. Per explicar aquestes actituds, tot considerant també factors sociodemogràfics de tipus individual (com ara el nivell educatiu i l’edat dels individus), posem l’èmfasi en factors polítics que tenen lloc a escala dels sistemes polítics: la politització de la immigració i, principalment, les polítiques públiques d’immigració –tant pel que fa a les polítiques de control de fluxos com a les polítiques d’acomodament (també anomenades d’assimilació o d’integració).

Gràfic 1. Objectius i pregunta de recerca

Polítiquesd’Immigració

Politització de la Immigració

Actituds delsciutadans

Hi ha principalment dues maneres d’abordar una recerca com aquesta. Una ma-nera és tot analitzant una sèrie temporal d’actituds en un país determinat i observant la seva correlació amb canvis en les polítiques. Malauradament, no existeixen sèries adients d’actituds. Una segona manera és analitzant mesures equivalents d’actituds en països amb polítiques diverses i controlant els efectes de diversos factors relle-vants que diferencien aquests països entre si. Aquest és el disseny que adopta la nostra recerca. La nostra recerca comprèn els quinze països més veterans de la Unió Europea, amb una variació prou àmplia tant en les polítiques d’immigració com pel que fa al grau de politització d’aquest fenomen.

La nostra ambició no és només conèixer millor com es formen i canvien les acti-tuds vers la immigració. La importància que aquestes percepcions i avaluacions te-nen és gairebé evident: incideixen en la capacitat de la societat d’integrar els immi-grants; incideixen en el vot dels ciutadans (v. g. en el vot a partits amb un discurs

271

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

xenòfob, explícit o no).2 Per aquest motiu, també volem proporcionar eines d’inter-venció als representants de la voluntat popular, als gestors públics i als membres ac-tius de la societat civil conscients de la importància cabdal d’aquest tema.

2. Antecedents

Els estudis d’enquesta sobre les actituds dels ciutadans envers la immigració han estat entre nosaltres des de finals de la dècada dels vuitanta. Durant aquestes dècades, no només s’han perfeccionat els instruments de mesura, sinó que, a causa de l’emergèn-cia de noves i importants qüestions en la reflexió científica i l’acció política, també s’han incorporat nous indicadors. Tanmateix, malgrat l’important valor intrínsec de l’acumulació d’informació descriptiva, cal assenyalar un important dèficit pel que fa a la comprensió dels mecanismes causals que expliquen aquestes actituds. En realitat, les causes de determinats estats d’opinió han acostumat a deixar-se de banda o han estat tractades amb el simple expedient d’interpretacions intuïtives o de sentit comú.

Per això aquest projecte vol efectuar algunes contribucions substancials a la comprensió de les actituds dels ciutadans vers la immigració, per diverses raons. La primera consisteix a superar l’observació de les actituds vers els fenòmens immigra-toris país per país, encara que això pugui estar justificat per algunes problemàtiques específiques. Mercès a la cooperació internacional, s’ha realitzat l’Enquesta Social Europea (ESE), l’univers de la qual comprèn una vintena llarga de països. El disseny de l’enquesta representa un dels esforços més grans fins ara, tant per perfeccionar i avaluar els instruments de mesura com per permetre la comparació transcultural i minimitzar interferències. Desenvolupa, així mateix, instruments de mesura per qüestions que gairebé no s’havien abordat en molts dels països participants, malgrat que també eren rellevants. Per si això fos poca cosa, la comparació internacional permet explorar les causes contextuals de les diferències actitudinals. Més enllà d’im-putar diferències d’actitud a denominacions nacionals, una enquesta comparativa com la que tenim entre mans permet examinar les causes estructurals i polítiques subjacents a aquestes divergències.3

Una altra contribució destacable de l’ESE rau en el seu intent de copsar les acti-tuds dels ciutadans vers, concretament, les polítiques d’immigració. L’atenció a aquest objecte en recerques precedents ha tendit a ser indirecta, inferida a partir d’actituds genèriques vers altres aspectes de la immigració. En aquest sentit, és plau-

2. El destí del vot xenòfob no es limita a partits explícitament xenòfobs com ara Plataforma per Catalunya. També hi ha partits «normals» dels arcs parlamentaris català i espanyol que en perío- des electorals han llançat «senyals» (en anglès, cues) d’una certa orientació més xenòfoba per tal de captar els vots de ciutadans amb aquesta inclinació.

3. Podeu trobar més informació en les adreces següents: <www.europeansocialsurvey.org> (web central del projecte); <www.ess-spain.upf.edu> (web de l’equip espanyol); <ess.nsd.uib.no> (lliure consulta i descàrrega de dades des dels Norwegian Social Science Data Services).

272

sible suposar que les percepcions de la immigració poden exercir un efecte en la competència entre partits i en els processos d’elaboració i implementació de políti-ques. Tot i així, la predisposició dels ciutadans vers, concretament, les polítiques d’immigració constitueix l’expressió de les actituds vers les migracions amb un calat polític més gran. Postulem que són les actituds vers les polítiques en aquesta àrea les que tradueixen, com una baula intermèdia, les percepcions i avaluacions bàsiques que els ciutadans tenen d’aquests fenòmens en demandes i suports a les propostes i in-tervencions polítiques més elaborades –i, paradoxalment, aquest ha estat un dels aspectes menys estudiats del conjunt de les actituds vers la immigració. Així doncs, una important novetat de l’ESE es troba en les seves bateries de preguntes dirigides a copsar predisposicions vers les dues dimensions essencials de les polítiques d’immi-gració: la gestió de fluxos i la integració-acomodació.

Tercer, però d’una importància cabdal, aquest projecte vol aprofundir substanci-alment en la comprensió de les causes dels diversos estats de l’opinió pública en aquest àmbit. Sense dubte, són nombrosos els autors que han apuntat diverses hi-pòtesis explicatives. Però, és infreqüent trobar estudis que tractin de contrastar-les sistemàticament amb mètodes d’anàlisi empírica. No pretenem testar totes les hipò-tesis teòriques i simples conjectures que la literatura ha generat, però si avaluar-ne una bona mostra, així com proposar noves hipòtesis a partir dels resultats empírics obtinguts pel nostre equip.

En aquest sentit, en quart lloc, el nostre projecte contribueix a la comprensió d’aquestes actituds tot considerant a fons les polítiques públiques immigratòries i la politització de la immigració com factors explicatius destacats. Malgrat ser dues di-mensions molt desateses, partim de la hipòtesi que aquests són factors fonamentals que cal considerar juntament amb variables individuals sociodemogràfiques i psico-lògiques i factors macro com ara el grau de desenvolupament econòmic, la desi-gualtat socioeconòmica i educativa o el tipus d’estat del benestar. Concretament, postulem que les distintes polítiques de selecció i integració acomodació d’immi-grants, així com la pugna dels partits al voltant de la immigració, tenen un rol subs-tancial en la conformació de l’opinió pública i ens proposem comprovar la consis-tència d’aquesta hipòtesi.

3. Disseny de la recerca, univers d’estudi i fonts

L’objectiu principal de la recerca és començar a comprendre un fenomen prou des-conegut: l’impacte de les polítiques públiques d’immigració i la politització de la im-migració en les actituds dels ciutadans vers la immigració internacional, els immi-grants i les principals polítiques públiques d’immigració. Aquesta és una qüestió sobre la qual no existeix gairebé literatura científica de naturalesa experimental o empírica. Com que el fenomen que pretenem comprendre és les actituds dels ciuta-dans, fem servir una enquesta estadísticament representativa, d’inusitada qualitat i

273

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

ampli abast internacional: l’Enquesta Social Europea de 2001/2002 (Riba i Cuixart, 2005). Aquesta enquesta inclou un mòdul de més de vuitanta preguntes sobre la temàtica de la nostra recerca.4

Un estudi d’aquesta naturalesa requereix l’aplicació de tècniques d’anàlisi multi-variant. Els investigadors participants hem emprat, depenent de les característiques de cada indicador o bateria d’indicadors, regressió múltiple, anàlisi factorial confir-matori, regressió logística o anàlisi multinivell. Les dades inclouen tant variables d’àm-bit individual (com ara el nivell d’estudis, l’edat i la identificació ideològica) com varia-bles d’àmbit macro, a nivell dels estats de l’univers estudiat. La major part de les variables d’escala societal emprades les hem construït nosaltres mateixos. En con-junt, fem servir dades procedents de diverses disciplines de les ciències socials i jurídi-ques: ciència política, dret comparat, demografia, sociologia i economia. Això s’adiu prou bé amb la naturalesa interdisciplinària del nostre equip, com veurem més avall.

L’univers d’estudi, per la seva banda, comprèn els quinze països més veterans de la Unió Europea. És a dir, de manera exhaustiva, la totalitat dels estats membres abans de les dues darreres ampliacions a l’Europa oriental i balcànica. Aquests països són també els principals receptors d’immigració internacional. Com a mínim, cadascun en té un 1,5 %, de residents estrangers, tot i que la proporció més habitual supera a bastament el 7 %. Per aquest motiu, ofereixen una variació prou àmplia tant en les polítiques d’immigració com en el grau de politització del tema. També mostren una àmplia variació en altres trets com ara el grau de riquesa, la taxa d’atur i el règim de l’estat del benestar. En total, es tenen en compte més de 60 indicadors sobre la situa-ció política i social d’aquests països. Els entrevistats per l’enquesta, per la seva banda, són una mostra representativa de la població resident a cadascun d’aquests quinze països, amb independència que tinguin o no ciutadania dels estats membres.5

4. Les variables explicades i explicatives

Els factors explicatius examinats, en anàlisis multivariades, comprenen tant variables individuals com contextuals, amb un èmfasi en les darreres: nivell de desenvolupa-ment econòmic nacional; desigualtat econòmica i educativa nacional; taxes de des- ocupació; règims d’estat del benestar; experiència emigratòria/immigratòria nacio-nal; i índex de concentració geogràfica dels immigrants. En tot cas, ens interessem primordialment en els «determinants polítics», al voltant de tres eixos: polítiques de

4. Per als resultats descriptius de l’Enquesta Social Europea, vegeu els capítols corresponents a Torcal et al. (2005).

5. L’equip coordinador de l’Enquesta Social Europea ha tingut molta cura en millorar la re-presentativitat de les mostres respecte del que és habitual en els estudis d’opinió pública. De fet, es pot sostenir que han establert un nou estàndard, molt més elevat, de qualitat (vegeu Riba i Cuixart, 2003).

274

gestió de fluxos i selecció, polítiques d’integració i multiculturalisme i politització del tema pels partits polítics. Les actituds analitzades són les següents:

1. Percepcions dels estocs migratoris.2. Percepcions de l’impacte de la immigració.3. Prejudici i oposició a les polítiques antiracistes.4. Origen dels immigrants i prejudici.5. Selecció dels immigrants segons qualificacions i actituds vers la immigració.6. Actituds vers els refugiats.7. Inclinacions vers les polítiques immigratòries.8. Validesa transcultural dels indicadors de l’Enquesta Social Europea.

Aquests temes són cabdals per conèixer les causes de les orientacions actitudi-nals de la ciutadania dels països europeus vers la immigració internacional i les políti-ques migratòries dels estats. L’estudi de les diferències i semblances pel que fa a les actituds més rellevants i els factors que les condicionen és un element essencial per entendre la seva formació i el marge de maniobra dels governs en aquest terreny. En aquest sentit, tota la recerca es dirigeix cap a copsar l’abast de la influència de les polítiques públiques i la posició dels partits al voltant del tema.

Pel que fa a les variables explicatives i de control, s’han considerat, en primer lloc, variables de nivell individual, tant sociodemogràfiques (nivell d’estudis, edat, ingressos, etc.) com actitudinals (ideologia, religiositat, valors). Més interessant, per menys freqüent en la recerca sobre actituds, és l’atenció que hem parat a les varia-bles comparades, en l’àmbit dels sistemes polítics. Això inclou, com a variables de control, factors macroeconòmics i la despesa pública en estat del benestar. Tanma-teix, les variables més interessants són les que corresponen a polítiques públiques immigratòries i politització de la immigració internacional en els sistemes de partits. Les primeres consideren, primerament, les polítiques de control de fluxos, incloent-hi: estocs i velocitat migratoris;6 àrees d’origen dels immigrants; principals famílies religioses dels immigrants;7 i història immigratòria de la societat receptora. Les políti-ques immigratòries comprenen també les d’acomodament o integració, considerant aquí models multiculturalistes i models assimilacionistes i, més concretament, políti-ques de naturalització (o adquisició de ciutadania), reunificació familiar i reconeixe-ment del dret al sufragi. També hem considerat el grau de concentració geogràfica

6. El terme estoc fa referència al nombre de persones de determinades característiques (en aquest cas, estrangers) presents en la població. Per velocitat entenem el nombre d’estrangers incor-porats a la població estrangera durant un període determinat (darrer any o bé darrers quatre anys) dividit per l’estoc d’estrangers de l’any anterior.

7. Parem atenció a estimacions sobre l’adscripció dels estrangers a grans famílies religioses, com cristianisme catòlic, cristianisme protestant, cristianisme ortodox i islam, sense considerar, tan-mateix, diferències importants que hi ha dins de cadascuna d’aquestes categories (v. g. entre evan-gelistes i baptistes).

275

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

dels immigrants i la taxa d’atur diferencial dels immigrants en relació amb els autòc-tons. Finalment, hem considerat el grau de politització. Això ho hem realitzat a partir dels indicadors parcials següents: relleu de la temàtica immigratòria en el debat polí-tic, grau de competició dels partits al voltant d’aquesta temàtica, resultats electorals dels partits xenòfobs i actituds vers la immigració dels polítics.

De fet, una de les nostres contribucions es troba en l’elaboració d’una base de dades sobre polítiques d’immigració, politització de la immigració i altres factors contextuals. En total, hem reunit i generat més de quaranta indicadors, bona part dels quals han estat produïts pel nostre equip. La realització del projecte suposava la integració de les dades micro sobre actituds dels ciutadans dels països de la Unió Europea vers diversos aspectes relacionats amb la immigració internacional amb da-des macro sobre les polítiques i altres aspectes rellevants dels diversos estats. Per optimitzar el disseny multivariant en l’avaluació dels efectes que cercàvem, calia una formalització del conjunt de variables independents contextuals que calia considerar. Malauradament, tanmateix, no existia cap publicació que recopilés i codifiqués ade-quadament aquesta informació.

Així doncs, hem dedicat bona part de l’esforç personal i financer a la recopilació, codificació, avaluació i reelaboració d’informació i dades macro de factors contextu-als, primordialment polítics, als quinze països més desenvolupats de la Unió Europea. L’acotament territorial es justifica tant per raons operatives (disponibilitat de mitjans i temps de l’equip) com pel limitat abast del fenomen migratori a l’Europa oriental durant l’època en què es va fer l’enquesta. Així, primerament, es va procedir a reco-pilar dades quantitatives en un seguit de dimensions i a reelaborar-les subsegüent-ment. En segon lloc, es va recopilar informació qualitativa que, seguidament, es va transformar en indicadors quantitatius. Així mateix, per poder integrar aquestes da-des amb les dades micro, hem hagut també de produir la sintaxi (o comandaments) del programa de software estadístic.8

Vegeu aquí (taula 1), a tall d’exemple, els indicadors sintètics derivats d’aquesta base de dades macro. En primer lloc, l’índex de polítiques d’admissió resumeix tant la presència d’immigrants (estocs) com la velocitat (fluxos en relació amb els estocs). La puntuació de cada país és el pes sobre l’extracció per component principal d’un factor que sintetitza diverses variables.9 En poques paraules, com més grossa és la puntuació, el país ha admès més immigrants. Els resultats indiquen que, malgrat els discursos ofi-cials de «migració zero», els països que van rebre més immigrants eren Luxemburg, Àustria i Grècia (destacats en negreta), mentre que Finlàndia, Itàlia i Portugal (desta-cats en cursiva) eren els que posaven més dificultats a l’entrada d’immigrants.

8. Això va suposar la contractació d’una assistenta de recerca, Djaouida Moualhi, que, sota la direcció d’Enric Martínez, va dur a terme gran part de les tasques.

9. Les variables no relacionades amb el factor han estat excloses de la darrera extracció. El factor explica un 72 % de la variància de les dades rellevants i la major part de les correlacions (pe-sos) són majors de |.6|.

276

Taula 1. Indicadors sintètics de polítiques públiques i politització de la immigració, 2001

País Polítiques d’admissió (Factor)

Polítiques d’integració (Factor)

Politització (Factor)

Luxemburg 3,22 –1,16 –0,70

Àustria 0,78 –1,07 1,35

Grècia 0,22 –0,99 –0,94

Alemanya 0,18 –1,51 0,54

Suècia –0,10 1,54 –0,93

Gran Bretanya –0,13 1,29 –0,27

Bèlgica –0,14 –0,35 0,93

Irlanda –0,16 0,99 –1,05

Espanya –0,21 –0,14 0,07

Països Baixos –0,26 1,18 1,00

Dinamarca –0,34 –0,61 1,07

França –0,37 0,95 0,77

Portugal –0,77 0,44 –1,41

Itàlia –0,77 –0,49 0,98

Finlàndia –1,15 –0,06 –1,38

Font: elaboració pròpia.

L’índex de polítiques d’integració resumeix aquest tipus de polítiques en moltes àrees, encara que no totes les teòricament possibles. La seva inclusió depèn que mostrin una correlació empírica amb el factor.10 Les puntuacions de cada país sobre el factor s’interpreten en el sentit que, com més grosses són les puntuacions, més favorables cap als immigrants són les polítiques d’integració estatals. Les troballes indiquen que els països que facilitaven més la integració eren els Països Baixos, Suè-cia i Gran Bretanya, mentre que aquells que la posaven més difícil eren Alemanya (abans d’una substancial reforma de la legislació), Àustria i Luxemburg.

L’índex de politització de la immigració, per la seva banda, s’interpreta en el sen-tit que, com més gran és la puntuació d’un país, més parlen i competeixen els partits al voltant d’aquest tema. Els nivell més alts de controvèrsia a l’arena política es pro-duïen a Àustria, Dinamarca, Itàlia i Bèlgica, mentre que aquesta matèria estava prou lliure de controvèrsia a Portugal, Finlàndia i Irlanda.

10. El factor explica el 60 % de la variància en les dades rellevants. Paga la pena assenyalar que totes les correlacions (pesos) són majors de |.7|.

277

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

5. Projectes finançats i equip

Aquesta recerca va començar com una continuació de la recerca Citizens and Demo-cracy in Europe: Comparative Analysis of the Data from the First Wave of the Euro-pean Social Survey, coordinada per Mariano Torcal i finançada pel Ministeri de Cièn-cia i Tecnologia (2003-2006). En aquesta primera etapa, es va posar l’èmfasi en la descripció i en l’estat de l’opinió pública a Espanya, en perspectiva comparada (Tor-cal et al. 2005). De bon començament, tanmateix, el nostre propòsit era anar més enllà, cap a un estudi veritablement explicatiu que il·luminés les causes dels diversos estats d’opinió a nivell comparat.

Així, el 2005 vam considerar que caldria no només atendre predictors individuals de les actituds, sinó també predictors de nivell sistèmic. D’aquesta idea seminal es desprenia la necessitat de recopilar i generar una base de dades macro que es po-gués integrar amb les bases de dades micro. Després d’un temps d’elaboració i afi-nament, es va poder posar en marxa el projecte Immigració, política i opinió pública: anàlisi comparativa de l’impacte de la política en les percepcions i actituds vers la immigració, amb Mariano Torcal com a coordinador i Enric Martínez-Herrera (UPF) com a coordinador executiu, i finançat pel programa ARAI de la Generalitat de Cata-lunya (2007).

Finalment, en l’actualitat s’ha posat en marxa el projecte Framing Attitudes to-wards Migration and Asylum. Effects of Immigration Politics and Policies in 15 EU Countries (FraMig), coordinat per Enric Martínez-Herrera i finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (2008-2011). Aquest projecte vol estendre la cobertura temporal de la base de dades de nivell sistèmic, examinar els processos d’integració de les po-lítiques en l’àmbit europeu i copsar també els efectes de les polítiques públiques en el comportament i actituds dels immigrants.

El projecte Immigració, política i opinió pública compta amb el concurs interdis-ciplinari de psicòlegs socials i sociòlegs a més de politòlegs: Peter Schmidt i Eldad Davidov (Universitat de Giessen); Jaak Billiet i Bart Meuleman (Universitat de Leuven); Peter Loewen (Universitat de Montreal); Alice Ramos i Jorge Vala (Institut de Ciències Socials, Lisboa); Mick O’Connell (Universitat de Dublín); Carlota Solé (Universitat Au-tònoma de Barcelona); Juan Díez-Medrano (Universitat de Barcelona); Héctor Cebo-lla (Universitat Nacional d’Educació a Distància); Djaouida Moualhi (en l’actualitat, al INSTRAW de les Nacions Unides); així com els coordinadors de l’estudi.

6. Principals troballes

Els resultats de la recerca mostren evidència diferent segons els diversos àmbits, tant en les variables independents com en les dependents. Començant pels efectes de les polítiques d’admissió d’immigrants (control de fluxos), hem trobat que aquestes són irrellevants respecte a la percepció de quants immigrants viuen als països receptors,

278

les actituds xenòfobes o racistes i les inclinacions dels ciutadans sobre quants nous immigrants caldria acceptar en el futur. Així mateix, com ho ha demostrat també al-guna recerca precedent (McLaren, 2001), els ciutadans no distingeixen entre fluxos des d’altres països europeus i fluxos des de fora d’Europa.

En canvi, les nostres troballes demostren que els ciutadans tendeixen a estimar-se més els immigrants amb certs bagatges lingüístics i religiosos en la mesura que els països receptors han posat prèviament en pràctica polítiques de selecció ètnica. Pel contrari, aquestes actituds minven als països amb una trajectòria immigratòria més antiga. D’altra banda, en la mesura que la història del país com a receptor d’immi-gració és més llarga, els ciutadans tendeixen a afavorir la selecció d’immigrants basa-da en les seves qualificacions laborals i nivell educatiu. És a dir, comparativament, allà on fa més temps que es rep immigrants, la població resident atorga menys im-portància al bagatge lingüístic o religiós dels nouvinguts i atorga, en canvi, més impor-tància a les seves qualificacions, formació i capacitats.11

Les nostres anàlisis també suggereixen que el prejudici contra els immigrants augmenta quan la proporció d’immigrants subsaharians és més gran, mentre que, i això és particularment interessant, la presència d’immigrants musulmans sembla ser irrellevant.12 Pel que fa a l’impacte de les polítiques d’integració, la nostra recerca observa que les predisposicions favorables als models multiculturals d’integració són més freqüents en aquells països on els governs han implementat polítiques d’inte-gració multiculturalistes, com ara Gran Bretanya, els Països Baixos i Suècia. Tot i que l’ordre causal entre les dues variables és discutible, el cas de Suècia, on la classe polí-tica va apostar pel multiculturalisme malgrat les reticències de la ciutadania i després va insistir durant anys a fer-ho comprendre a la població, suggereix que la influència de les polítiques públiques en les preferències dels ciutadans és possible. També a Gran Bretanya, tot i que les reticències poblacionals eren considerables, la classe po-lítica va insistir-hi, i avui és un dels països europeus on el multiculturalisme té més suport dels ciutadans.

Un altre objecte de la recerca es troba en els efectes de la política sobre les ac-tituds vers la immigració. Això comprèn les actituds de la classe política i la politit-zació de la immigració en els sistemes de partits. Pel que fa a les actituds dels polí-tics, trobem que els ciutadans tendeixen a mostrar menys oposició a l’entrada de nous immigrants i menys suport a la selecció d’immigrants basada en qualificacions laborals allà on la classe política és més favorable a ampliar els drets dels im-migrants.

11. Per tal d’evitar un potencial efecte del país de naixença, es va introduir la nacionalitat com a variable de control. Pels resultats descriptius dels indicadors sobre actituds vers la immigració, els immigrants i les polítiques d’immigració en l’Enquesta Social Europea, vegeu Anduiza (2005), Ce-bolla (2005), Martínez-Herrera i Moualhi (2005) i Pérez-Nievas (2005).

12. Juan Díez Medrano va incorporar a la seva anàlisi multivariant sobre el prejudici vers als im-migrants sengles variables macro en què recollia el nombre de musulmans i el nombre d’immigrants subsaharians en cadascun dels països.

279

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Pel que fa al rol dels partits, la nostra recerca demostra que els ciutadans so-breestimen la quantitat d’immigrants als seus països, desconfien de les raons dels refugiats i s’oposen a les polítiques de refugi permissives depenent de la mesura en la qual els sistemes de partits han polititzat la immigració. A més, el prejudici con-tra els immigrants augmenta allà on el suport electoral dels partits xenòfobs és més gran.

Recapitulant, doncs:

• La percepció de quants immigrants hi ha és independent de quants n’hi ha.• El racisme i la xenofòbia són independents de quants immigrants hi ha.• L’opinió sobre quants nous immigrants caldria acceptar és independent de

quants n’hi ha.• Els ciutadans no distingeixen entre fluxos europeus i fluxos des de fora d’Eu-

ropa.• El prejudici antiimmigrant és independent del nombre d’immigrants musul-

mans.• La importància atorgada als bagatges lingüístics i religiosos dels immigrants

disminueix com més llarga és l’experiència immigratòria del país receptor. • La importància atorgada al nivell d’estudis i les qualificacions laborals dels

immigrants en la selecció augmenta com més llarga és l’experiència immigra-tòria del país.

• El suport als models multiculturals d’integració és més ampli als països on s’han implementat polítiques en aquest sentit.

• Els ciutadans sobreestimen la quantitat d’immigrants si els partits polítics han polititzat la immigració.

• El prejudici contra els immigrants augmenta allà on el suport electoral dels partits xenòfobs és més gran.

7. Recomanacions

• La percepció dels nombre d’immigrants no depèn de la seva proporció real. La diplomàcia pública (v. g. Suècia) sembla un camí més efectiu.13

• En aquest sentit, doncs, cal evitar la politització de la immigració.• El racisme i la xenofòbia són independents del nombre d’immigrants que hi

ha. La diplomàcia pública (v. g. Suècia) sembla un camí més efectiu.• El prejudici contra els immigrants és independent del nombre d’immigrants

musulmans o no europeus.

13. El terme ‘diplomàcia pública’ es refereix a la persuasió raonada de l’opinió pública per part dels poders públics (el mot ‘pedagogia’ no sembla d’aplicació a poblacions adultes).

280

• Les polítiques islamòfobes (v. g. Espanya) no tenen més base que la islamofò-bia de determinats partits i grups de pressió.14

• Els ciutadans s’estimen més donar preferència d’entrada als immigrants amb més bona formació (en comptes de fixar-se en la seva llengua materna o religió).

• Això es nota més als països amb més experiència immigratòria. • Un model de selecció migratòria per sistema de punts podria tenir bona rebuda. • Les polítiques multiculturals tenen millor rebuda als estats que han reconegut

més drets als immigrants, explicant després als ciutadans, amb perseverança, les raons tant morals com instrumentals d’aquestes decisions. Així doncs, els governs es poden sentir capaços de dur a terme la política que, en conscièn-cia, creguin més escaient.

• Per evitar l’augment del prejudici contra els immigrants cal posar entrebancs al creixement dels partits xenòfobs (cordons sanitaris).

8. Bibliografia

Aleinikoff, T. A.; Klusmeyer, D. (eds.). Citizenship Today. Global Perspectives and Practices. Washington, DC: Carnegie Endowment for International Peace, 2001.

Anduiza, E. «Percepciones sobre el caudal migratorio, distancia social y xenofobia». A Torcal, M. et al. España: Sociedad y política en perspectiva comparada. Valèn-cia: Tirant lo Blanch, 2005, p. 299-315.

Billiet, J.; Maddens, B.; Beerten, R. «National identity and attitude towards foreign- ers in a multinational state: a replication». Political Psychology, 24(2), p. 241-257, 2003.

14. Les polítiques contra la religió islàmica i les persones immigrades des de països de majo-ria musulmana són força evidents. La llei de nacionalitat dóna grans facilitats a nacionals d’exco-lònies perdudes en el segle xix (Hispanoamèrica i Filipines) i, en canvi, posa obstacles considera-bles als procedents del protectorat sobre el nord i el sud del Marroc, perdut en la segona meitat del segle xx. La legislació exigeix als marroquins deu anys de residència legal com als nacionals de qualsevol país sense vincles històrics de dominació colonial. Les raons lingüístiques no expliquen aquesta distinció, ja que hi ha molts més marroquins septentrionals que parlen el castellà que no pas filipins. De manera semblant, els sefardites (expulsats el 1492) gaudeixen també de preferèn-cia en la seva naturalització, mentre que els moriscos (expulsats durant el segle xvi) queden exclo-sos d’aquest tractament. En termes de política d’admissions, a partir de l’any 2000 el govern es-panyol va dificultar enormement la immigració des del Marroc i el Senegal mentre que atorgava cups a l’Equador, un país amb fluxos cap a Espanya molt petits en aquell moment. Simultània-ment, també va obrir la porta a fluxos massius i sense precedents des de la regió andina (Bolívia, Colòmbia, l’Equador i Perú) per la via del visat turístic. En l’àmbit autonòmic, i en el cas de Cata-lunya, cal destacar la negativa recurrent de les autoritats a la construcció d’una gran mesquita com les existents a Granada, Madrid, París, Londres i Edimburg (vegeu Zapata, 2006).

281

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Birsl, U.; Solé, C. Migración e interculturalidad en Gran Bretaña, España y Alemania. Barcelona: Anthropos / Cuadernos A, 2005.

Brubaker, R. «Citizenship and Nationhood in France and Germany». International Sociology, 5 (4), 1990, p. 379-407.

Cebolla, H. «Actitudes ante el asilo político». A Torcal, M. et al. España: Sociedad y política en perspectiva comparada. València: Tirant lo Blanch, 2005, p. 359-374.

Díez Medrano, J.; Koenig, M. «Nationalism, citizenship and immigration in social science research». International Journal on Multicultural Societies, 7 (2), p. 2005, 82-89 (UNESCO).

Joppke, C. «Citizenship between de- and re-ethnization». Archives Européennes de Sociologie, XLIV(3), 2003, p. 429-458.

Joppke, C. «Are ‘nondiscriminatory’immigration policies reversible? Evidence from the United States and Australia». Comparative Political Studies, 38(1), 2005, p. 3-25.

Lahav, G. Immigration and politics in the new Europe: reinventing borders. Cam-bridge, Nova York: Cambridge University, 2004.

McLaren, L. M. «Immigration and the new policies of inclusion and exclusion in the European union. The effect of elites and the EU on individual-level opinions re-garding European and non-European immigrants». European Journal of Political Research, 39, 2001, p. 81-108.

Martínez Herrera, E.; Moualhi, D. «Actitudes ante las políticas de inmigración». A Torcal, M. et al. España: sociedad y política en perspectiva comparada. València: Tirant lo Blanch, 2005, p. 333-357.

Martínez Herrera, E.; Moualhi, D. «Predispositions to discriminatory immigration po-licies in Western Europe: An exploration of political causes». Portuguese Journal of Social Science, 5(3), 2006, p. 215-233.

Monar, J. «Comprehensive migration policy. The main elements and options». A Hailbronner, K.; Martin, D. A.; Motomura, H. (eds.). Immigration admissions: the search for workable policies in Germany and the United States. Berghahn, 1997, p. 53-78.

Norris, P. Radical Right. Parties and Electoral Competition. Cambridge: Cam bridge University Press, 2005.

O’Connell, M. «Economic forces and anti-immigrant attitudes in Western Europe: a paradox in search of an explanation». Patterns of Prejudice, 39(1), 2005, p. 60-74.

Pérez-Nievas, S. «Percepciones sobre el impacto de la inmigración en la economía». A Torcal, M. et al. España: sociedad y política en perspectiva comparada. Valèn-cia: Tirant lo Blanch, 2005, p. 317-332.

Quillian, L. «Prejudice as a response to perceived group threat: population composi-tion and anti-immigrant and racial prejudice in Europe». American Sociological Review, 60, 1995, p. 586-611.

282

Riba, C.; Cuxart, A. «Construyendo las bases para una comparación fiable: la Encu-esta Social Europea 2002 en España». Revista Española de Ciencia Política, 8, 2003, p. 165-185.

Schmidt, P.; Blank,T. «National Identity in a United Germany: Nationalism or Patrio-tism? An Empirical Test with Representative Data». Political Psychology, 24 (2), 2003, p. 289-312.

Sniderman, P. M.; Hougendoorn, L.; Prior, M. «Predispositional factors and situatio-nal triggers. Exclusionary reactions to immigrant minorities». American Political Science Review, 98, 2004, p. 35-50.

Solé, C. «Immigration Policies in Southern Europe». Journal of Ethnic and Migration Studies, 30(6), 2004, p. 1.209-1.221.

Torcal, M.; Morales, L.; Pérez-Nievas, S. (eds.). España: sociedad y política en pers-pectiva comparada. València: Tirant lo Blanch, 2005.

Wihtol de Wenden, C. L’immigration en Europe. La Documentation Française, 1999. Zapata, R. El turno de los inmigrantes. Esferas de justicia y políticas de acomodación.

Madrid: Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, 2001. Zapata, R. «The Muslim community and Spanish tradition: Maurophobia as a fact,

and impartiality as a desideratum». A Modood,T.; Triandafyllidou, A.; Za pata, R. (eds.). Multiculturalism, Muslims and Citizenship. Londres: Routledge, 2006, p. 143-161.

Resumen

Esta investigación evalúa el impacto de las políticas gubernamentales de inmigración y la politización de la inmigración en las percepciones y actitudes de la ciudadanía hacia la inmigración internacional, los inmigrantes y diversos modelos de política migratoria. El análisis examina los quince Estados-miembro más antiguos de la Unión Europea –aquellos más desarrollados económicamente y que, por tanto, reciben más inmigración. Los datos sobre actitudes y sobre los factores explicativos de nivel individual (v. g. sociodemográficos) proceden de la Encuesta Social Europea de 2002-2003. Los datos contextuales sobre políticas de control de flujos, integración de los immigrantes y politización de las migraciones han sido recopilados, homogeneiza-dos o, incluso, generados por nuestro equipo. Para evitar inferencias causales espu-reas, los análisis aplican diseños de investigación multivariante. Nuestra hipótesis general, muy desatendida por la investigación científica, es que las mismas políticas públicas en el ámbito migratorio son un destacado factor explicativo de las actitudes ciudadanas. Los resultados de nuestra investigación abonan esta hipótesis.

Palabras clave: migraciones, políticas migratorias, politización, opinión pública.

283

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Abstract

This research assesses the effect of immigration policies and the politicization of mi-gration on citizens’perceptions and attitudes towards international migration, immi-grants and alternative models of migration policy. Our analysis examines the fifteen oldest member-states of the European Union – i.e. those more economically develo-ped which, thereby, receive more migrants. The data about attitudes and about indi-vidual-level (e.g. socio-demographic) predictors stem from the 2002-2003 wave of the European Social Survey. The contextual data about migrants’admission control and integration and politicization of migrations have been compiled, homogeneized or generated by our team. In order to avoid spurious causal inferences, the analyses apply multivariate research dessigns. Our general hypothesis is that policies in the migration realm constitute an important predictor, a hypothesis that has been much overlooked in social science inquiry. The findings of our research lend further cre-dence to this hypothesis.

Key words: migrations, migration policies, politicization, public opinion.

Résumé

Cette recherche analyse l’impact des politiques gouvernementales d’immigration et la politisation de l’immigration dans les perceptions et attitudes des citoyens concer-nant l’immigration internationale et les différents modèles de politique migratoire. L’analyse examine les quinze États-membres plus anciens de l’Union Éuropéenne, ceux plus développés économiquement et qui, par conséquent, reçoivent plus d’im-migration. Les données sur les attitudes et sur les facteurs explicatifs au niveau indi-viduel (v. g. sociodémographiques) procèdent de l’Enquête Sociale Européenne de 2002-2003. Les données contextuelles sur des politiques du contrôle de flux, de l’in-tégration des immigrés et de la politisation des migrations. Ces données ont été compilées, homogéneïsées, et même créées par nôtre équipe. Afin d’éviter des infé-rences causales non désirées, les analyses utilisent le modèle de recherche multivari-ante. Notre hypothèse générale, très negligée par la recherche scientifique, est que les mêmes politiques publiques dans le domaine migratoire sont un facteur explicatif important des attitudes civiles. Les résultats de notre recherche confirment cette hy-pothèse.

Mots-clé: migrations, politiques migratoires, politisation, opinion publique.

285

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Les migracions familiars a Catalunya i els seus efectes en les polítiques i en

els serveis locals1

Rosalina Alcalde Campos (1), Carlota Solé i Puig (2)

(1) Doctora en Sociologia i professora lectora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre investigadora del Grup d’Estudis

d’Immigració i Minories Ètniques (GEDIME) (2) Catedràtica del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de

Barcelona i directora del Grup d’Estudis d’Immigració i Minories Ètniques (GEDIME)

Resum

L’article recull els principals resultats de la recerca titulada La integració comença aquí: els efectes de les migracions familiars en les polítiques i serveis locals.2 L’estudi es va centrar en l’anàlisi de les demandes socials que les famílies estrangeres –essen-cialment, les famílies amb experiències de reagrupació familiar– presenten a les se-ves administracions locals en relació amb els serveis d’assessorament jurídic i admi-nistratiu, els serveis educatius i formatius, els serveis sanitaris i els serveis socials.

Paraules clau: immigració, reagrupació familiar, serveis a les famílies.

1. Antecedents i presentació de la recerca

Si observem amb detall les característiques de la immigració internacional a Catalu-nya, es pot advertir la importància que la dimensió familiar té i tindrà en els proces-sos migratoris i d’assentament al nostre país. D’altra banda, es pot apreciar que la immigració incideix en l’àmbit local. En aquest sentit, entenem que l’estudi dels pro-


2. Aquesta recerca va ser dirigida per la catedràtica Carlota Solé i coordinada per la Dra. Rosa-lina Alcalde. Són coautors de l’informe la Dra. Kàtia Lurbe i Puerto, Soledad Bermann, Leo Bejarano i Isabel Benítez.

286

cessos d’integració de les persones immigrades s’ha de fer des d’una perspectiva lo-cal i familiar per dues raons. En primer lloc, perquè la població immigrada resideix en municipis i són les administracions locals les que desenvolupen mesures específiques d’integració social orientades a la població nouvinguda (Camós, 2006; CRID, 2001; Samper, Moreno, Alcalde, 2006). En segon lloc, perquè la població immigrada a Ca- talunya és cada vegada més una immigració d’assentament que formarà o reunirà les seves pròpies famílies (Camarero, García 2004; Delvolver et al., 2002; Gómez, 1999). Consegüentment, gran part de les demandes a les quals hauran de donar resposta els municipis són les que tenen a veure amb els serveis relacionats amb les famílies (Camós, 2006). D’una banda, demandes de serveis educatius i de formació; de l’al-tra, plantejaments de situacions familiars específiques derivades dels processos mi-gratoris i de les reagrupacions familiars.

Considerar aquests elements –la família i el de rol de l’administració local– en l’anàlisi de les migracions internacionals ens ha fet plantejar quins efectes tindrà la reagrupació familiar i la formació de noves llars en els processos d’integració socio-cultural d’aquestes persones als nostres municipis, la qual cosa ens remet a tres qüestions fonamentals abordades en el nostre estudi:

a) Els efectes de l’experiència migratòria en les famílies estrangeres en termes de salut, condicions socials i relacions intrafamiliars.

b) L’aparició de noves demandes de serveis vinculades als aspectes socials, jurí-dics i psicològics d’aquestes famílies.

c) La resposta de les administracions locals des de serveis com ara l’educació i la formació, l’atenció a les famílies i els serveis de salut.

2. Qüestions metodològiques: els objectius concrets de la recerca i la metodologia emprada per assolir-los

La metodologia emprada en la recerca es caracteritza per la integració de tècniques d’investigació quantitativa i qualitativa d’acord amb els objectius d’estudi marcats, que descrivim a continuació.

Objectiu 1. Anàlisi dels potencials de la població immigrada en la formació de llars i en la reagrupació familiar des d’una perspectiva local. Efectes en la demanda de serveis.

Un primer objectiu de l’estudi és l’anàlisi dels potencials que té la població d’origen estranger resident als municipis catalans per formar famílies al nostre país, conside-rant les diferències entre col·lectius segons la nacionalitat. Hem de tenir present que el col·lectiu de persones estrangeres resident a Catalunya és força divers, motiu pel qual és interessant analitzar els fets diferencials entre les diverses nacionalitats (De-

287

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

volver et al., 2002; Camarero, 2004). En definitiva, partíem de la hipòtesi que hi ha pautes familiars diferenciades entre els col·lectius de persones estrangeres així com diferents potencials en la formació de famílies. Aquesta anàlisi s’ha dut a terme des de l’explotació de dades secundàries de caràcter sociodemogràfic: del Padrón Muni-cipal de Habitantes Continuo; la Encuesta de Variaciones Residenciales, el Censo de Población y Viviendas 2001 i amb dades del Movimiento Natural de la Pobla ción, com ara la informació recopilada a partir de les bases de dades de sol·licituds d’auto-ritzacions de residència per reagrupament familiar presentades pels reagrupants a les subdelegacions de govern a Catalunya.

Objectiu 2. Considerar els efectes del procés migratori en les relacions intrafamiliars i la consegüent generació de demandes específiques relacionades amb les famílies estrangeres.

Des d’una perspectiva psicosociològica, la recerca ha estat orientada a indagar la influència que els processos de separació i reagrupació i les condicions de vida de la societat receptora exerceixen sobre les relacions entre els pares i els fills i entre els cònjuges, i com aquestes problemàtiques són ateses des dels serveis locals. El projecte de recerca va incloure, doncs, la influència dels aspectes socioeconòmics, i els posa en relació amb la dinàmica familiar que es genera i amb els recursos per-sonals i pràctics que es mobilitzen enfront d’una situació de relativa precarietat social i emocional. L’aproximació a aquesta dimensió de l’estudi s’ha fet des de l’anàlisi qualitatiu emprant la tècnica dels grups de discussió i de l’entrevista semi-estructurada, amb persones immigrades estrangeres amb experiències de reagru-pament familiar.

En total, es van entrevistar pares i fills de set famílies (un total de 17 persones de nacionalitats peruana, equatoriana, marroquina i colombiana), es van dur a terme dos grups de discussió amb menors reagrupats i un grup de discussió amb dones marroquines reagrupades.

Objectiu 3. Estudiar les actuacions municipals orientades a la demanda de serveis per a les famílies estrangeres: els serveis a les famílies; els serveis educatius i formatius i els serveis sociosanitaris.

Per conèixer la realitat dels municipis en relació amb aquests serveis i la seva utilitza-ció per part de les famílies estrangeres, analitzarem tres dimensions d’estudi: una de conceptual, una de substantiva i una d’operativa (Subirats, 2000). Això ens ha per-mès analitzar tant els discursos com el contingut de les polítiques, així com les pecu-liaritats de la gestió. Les tècniques de recerca utilitzades han estat les entrevistes a personal tècnic i treballadors i treballadores de primera línia de l’àmbit local (un total

288

de 17 entrevistes), així com l’explotació de fonts secundàries, com ara informes d’im-migració i ciutadania, plans locals d’immigració, memòries de serveis i bibliografia especialitzada.3

Objectiu 4. Elaborar un pla d’actuació local sobre serveis educatius, d’atenció a les famílies i serveis sociosanitaris, que incorpori:

• La detecció de necessitats entre les famílies estrangeres derivades del fet mi-gratori.

• La descripció de les respostes de les administracions locals des dels serveis analitzats: punts forts i punts febles.

• La identificació d’estratègies d’actuació des dels serveis.

Cal assenyalar dos aspectes metodològics més de la recerca: la dimensió tempo-ral i la dimensió espacial. En relació amb el temps, la nostra recerca es va dur a terme durant l’any 2007. Si més no, en referència a l’explotació de dades i atesa la disponi-bilitat de certes fonts, hem hagut de referir-nos a anys anteriors. Pel que fa a la di-mensió espacial, d’una banda, i en relació amb el treball qualitatiu, hem optat per una consideració intensiva, centrada als municipis de Terrassa i Sabadell; així mateix, s’han delimitat tant els perfils de les persones estrangeres per entrevistar com el dels tècnics municipals i treballadors i treballadores de primera línia de les àrees dels ser-veis objecte d’estudi. D’altra banda, hem optat per una perspectiva extensiva tant en l’anàlisi de les dades estadístiques com en l’anàlisi documental, que abasten tot Ca-talunya.

3. La formació de llars a Catalunya per la població estrangera i les reagrupacions familiars

Per tal d’aproximar-nos a la manera com la població estrangera resident a Catalunya presenta el seu potencial en la formació de noves llars, cal atendre certs indicadors sociodemogràfics, alguns dels quals presentem molt sintèticament.4 En primer lloc, analitzant les característiques demogràfiques de la població estrangera que resideix a Catalunya comprovem que es tracta d’una població molt jove i que, per tant, mol-tes de les persones emigrades es troben en edats de formar parelles i tenir fills. Si

3. Vegeu referències al final del document.4. En l’informe es dedica tot un apartat a analitzar també les estructures, grandàries i nuclis

familiars estrangers a Catalunya (Alcalde, 2008). Elements que per qüestió d’espai no es descriuen en aquest article.

289

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

més no, són els ciutadans i ciutadanes de nacionalitat marroquina, dominicana, equatoriana i romanesa els que proporcionalment tenen al seu càrrec un nombre de menors de divuit anys més elevat, just al contrari del que es detecta entre les perso-nes procedents del Pakistan i el Senegal.

Un altre indicador sensible pel que fa al potencial en la formació de llars, a part de l’edat, és l’estat civil. Segons les dades del Censo de Población y Viviendas de 2001, el 50 % de la població estrangera més gran de setze anys estava en situació de formar parella, si considerem la suma dels estats civils de solteria, viduïtat, sepa-racions i divorcis.5 En aquest sentit, els col·lectius més susceptibles de formar prime-res parelles o matrimonis (els solters) eren els integrats per ciutadans i ciutadanes procedents de Bolívia, Colòmbia, l’Equador, el Pakistan, el Perú i la República Domi-nicana. Quant a la possibilitat de formar llars recompostes (vidus, separats, divor-ciats), eren els col·lectius colombià, peruà i dominicà els que presentaven un poten-cial més elevat.

De fet, les dades sobre el Movimiento Natural de la Población (2006, INE) so-bre matrimonis celebrats a Catalunya el 2006 posen en relleu que en un 21,35 % dels matrimonis almenys un dels cònjuges era estranger. Els homes espanyols són els que, majoritàriament, es casen amb dones estrangeres. D’altra banda, l’anàlisi revela que hi ha nacionalitats més endogàmiques que d’altres, com és el cas dels ciuta-dans i ciutadanes equatorians, bolivians i xinesos, que tendeixen a casar-se entre ells, seguides dels ciutadans i ciutadanes peruans i argentins, mentre que nacionalitats com ara la brasilera, la dominicana i la marroquina tenen tendències més exogàmi-ques. Finalment, cal esmentar l’indicador del nombre de fills nascuts de mares es-trangeres, que l’any 2006 va representar el 22,71 % (18.656) del total de naixe-ments. En aquest cas, les principals nacionalitats de les mares eren la marroquina, l’equatoriana i la romanesa.

En resum, el col·lectiu de la població estrangera està en millors condicions a l’ho-ra de formar noves llars (tant primeres com segones llars) i de tenir fills atesa la seva estructura per edats; a més, gran part d’aquestes noves llars es construeixen amb ciutadans i ciutadanes espanyols, de manera que s’amplia el mercat matrimonial nacional.

D’altra banda, al fenomen de la formació de llars cal sumar-hi el de les reagrupa-cions familiars. Aquesta qüestió ens remet a l’estudi dels fluxos de reagrupament familiar a Catalunya, que també dóna informació tant de les tendències d’assenta-ment dels diversos col·lectius com de les característiques demogràfiques d’aquests fluxos i dels seus potencials de reagrupació (Devolver, et al., 2002). Així, doncs, es ma-nifesta com una eina essencial de planificació, atès que permet preveure algunes demandes socials d’aquestes famílies reagrupades i dels reagrupants, com ara els in-

5. S’ha de considerar que les dades del Censo de Población y Viviendas fan referència a l’any 2001 i, per tant, no reflecteixen el volum actual de persones estrangeres residents a Cata-lunya.

290

formes de disponibilitat d’habitatge, els serveis educatius i de joventut, els serveis a les famílies, etc.6

En el moment de dur a terme la recerca, els membres familiars reagrupables eren els cònjuges, els fills menors de divuit anys o incapacitats no casats i els ascendents (tant del reagrupant com del cònjuge), sempre que estiguessin al seu càrrec i que es demostrés i es justifiqués la necessitat d’autoritzar la seva residència a Espanya.

En termes generals, les dades sobre l’evolució de les autoritzacions de residència per reagrupament familiar concedides entre els anys 2004 i 2007 demostren un crei-xement en la concessió d’aquestes. En especial, l’any 2006 es va donar un increment general com a conseqüència del procés de regularització extraordinària de l’any 2005. Tanmateix, a partir de l’any 2007 es va moderar aquest increment, de manera paral·lela a com ho fan els fluxos d’immigració estrangera que arriben a Espanya i Catalunya. Igualment, l’any 2006, si bé en termes absoluts Barcelona va ser la de-marcació amb més autoritzacions de residència per reagrupament concedides (CO) i concedides pendents d’entrada (CP), no ho va ser en termes relatius al total de po-blació estrangera empadronada al seu territori. Proporcionalment, Lleida presentava una ràtio d’autoritzacions superior. Igualment, les dades revelen que no tots els flu-xos d’immigració tenen el mateix potencial de reagrupament familiar ni compartei-xen les mateixes pautes. El col·lectiu procedent del Pakistan era el que presentava el 2006 un major potencial de reagrupament –considerant la relació entre el nombre d’empadronats i les autoritzacions concedides–, seguit dels col·lectius ucraïnès, do-minicà, peruà i xinès.

En relació amb el parentiu, són els fills els que presenten els valors més alts pel que fa a les autoritzacions de residència per reagrupament concedides. Amb tot, a partir de l’anàlisi qualitativa de les entrevistes a les famílies, s’observen pautes de re-agrupament familiar, en particular respecte al grau de fragmentació d’aquests pro-cessos. Principalment, es detecten dos models: un model unitari, en què un dels membres del nucli familiar en reagrupa la resta –en general, el cònjuge reagrupa en bloc l’altre cònjuge i els fills– i un model fragmentat, en què es reagrupen els familiars en diverses fases –el més comú és reagrupar primer el cònjuge i després els fills.

6. Pel que fa a les dades explotades, fan referència a les sol·licituds d’autorització de residèn-cia per reagrupació familiar presentades pels reagrupants a les diverses subdelegacions de govern catalanes i recollides en les seves bases de dades. L’actualització de les dades ha estat diferent pel que fa al mes en que es va lliurar la informació relativa a l’any 2007; així, Barcelona, maig de 2007; Girona, gener de 2008; Lleida, desembre de 2007 i Tarragona, gener de 2008. D’altra banda, i per tal d’homogeneïtzar les fonts, simplificar el procés de recollida de dades i treballar sobre una base de dades més manejable, ens hem limitat a explotar la informació referent a les sol·licituds d’auto-rització de residència per reagrupació familiar en estat administratiu concedit (CO) i concedit pen-dent d’entrada a Espanya (CP), que són els estats administratius més comuns entre les autoritzacions concedides. Les variables analitzades fan referència a la informació sobre el membre familiar reagrupat. Aquestes són: nacionalitat, sexe, relació de parentiu del reagrupat respecte del reagru-pant i edat.

291

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

D’altra banda, les tendències de reagrupament en relació amb el sexe i la nacio-nalitat revelen que són les nacionalitats dominicana, marroquina i argentina amb predomini de les dones com a membres reagrupats. Contràriament, nacionalitats com la boliviana, l’equatoriana, la xinesa, la colombiana i la peruana tenen uns flu-xos de reagrupament més masculinitzats.

Per acabar, l’anàlisi de les edats dels membres familiars reagrupats posa en relleu que Barcelona és la província on, proporcionalment, predomina més el grup dels me-nors d’edat, la qual cosa sembla raonable si considerem que la major part dels reagru-paments (el 60 %) són duts a terme pels ascendents. Lleida i Girona presenten uns valors per sobre dels valors totals en el grup d’edat entre 18 i 45 anys. Semblaria ra-onable pensar que en els pròxims anys Lleida i Girona augmentaran les reagrupacions entre els grups de menors a mesura que es vagin assentant el fluxos immigra-toris d’adults i els reagrupaments dels cònjuges.

4. Resultats al voltant dels objectius de recerca i dels elements constitutius del Pla d’actuació local

Per tal de sintetitzar els principals resultats de la recerca pel que fa als objectius 2, 3 i 4, presentarem directament el disseny del Pla d’actuació local per al reagrupament familiar, producte de l’estudi, atès que el pla recull de manera sintètica les principals demandes i necessitats de les famílies entrevistades, els dèficits en l’atenció d’aques-tes per les entitats locals i la formulació d’un seguit de propostes articulades en di-versos eixos d’actuació.

Abans de tot, cal advertir que aquest Pla d’actuació local per al reagrupament familiar té un caràcter genèric i propositiu necessari. Som conscients que la diversitat de realitats locals, tant pel que fa al fenomen migratori i del reagrupament familiar com a la grandària dels municipis i recursos que hi ha a l’abast, obliga a matisar algu-nes de les propostes que elaborem.

Com a resultat de l’anàlisi duta a terme, tant a partir del treball amb les famílies i persones immigrades entrevistades com de les entrevistes amb el personal tècnic i in-formants clau del món local, hem definit sis eixos per a l’actuació:

• Eix estratègic 1. Assessorament i acompanyament jurídic i administratiu per al reagrupament familiar.

• Eix estratègic 2. Atenció, assessorament i suport psicològic als membres fami-liars durant els processos de reagrupament.

• Eix estratègic 3. Atenció social a les famílies. • Eix estratègic 4. Integració socioeducativa: educació formal. • Eix estratègic 5. Integració sociolaboral: educació no formal i formació ocupa-

cional.

292

4.1. Les necessitats d’assessorament i acompanyament jurídic i administratiu durant els processos de reagrupació familiar (eix 1)

L’eix d’assessorament i acompanyament jurídic i administratiu per al reagrupament familiar consisteix en l’atenció a les persones estrangeres que desitgen reagrupar els seus familiars i que necessiten informació sobre el procediment administratiu.

La revisió analítica duta a terme durant la recerca sobre el procediment adminis-tratiu de reagrupació familiar,7 juntament amb el contrast de les pautes marcades per la llei8 amb la vivència de sis famílies que havien tingut èxit en la tramitació de la sol·licitud de reagrupació, va posar en evidència els elements que dificulten l’exercici del dret a viure en família i a la intimitat familiar per a les persones de nacionalitat extracomunitària (Lurbe, Bejarano, Marín, 2008).

En primer lloc, es va constatar que el procés administratiu en ocasions s’allarga degut a què no es dóna una unitat exclusiva de procediment, sinó que hi intervenen dues instàncies ministerials diferents. En segon lloc, el fet que la vigència de l’autorit-zació de residència dels reagrupats quedi supeditada a la residència legal a Espanya del reagrupant i al manteniment de les circumstàncies que van servir de base per a la seva concessió comporta la instauració d’una dominació asimètrica en el cor de les relacions intrafamiliars. És ben cert que la llei orgànica 14/2003 ha implementat me-sures d’excepció d’aquesta restricció en la llibertat de la persona reagrupada en cas que aquesta demostri haver patit violència domèstica.

D’altra banda, es va comprovar en el treball de camp que, si tant en l’àmbit esta-tal com de les comunitats autònomes és recomanable agilitar els procediments buro-cràtics, en l’àmbit local és imprescindible facilitar el tràmit proporcionant informació clara i concisa i canalitzar les demandes per fer minvar els obstacles d’ordre territorial d’una gestió centralitzada.

Un altre element que cal remarcar és que l’estudi empíric mostra testimonis de suborns a diversos professionals que intervenen en la tramitació del segon dossier per lliurar a l’oficina consolar amb la finalitat d’agilitar l’obtenció del visat d’entrada a Espanya. Sobre aquest aspecte, cal destacar el fet que, un cop autoritzada la rea-grupació familiar al país de destí, el lapse de temps per a l’obtenció del visat d’entra-da a Espanya dels familiars reagrupats arriba a superar els sis mesos, des que els fa-miliars al país d’origen sol·liciten cita al consolat fins que obtenen finalment el visat d’entrada, la qual cosa contrasta amb el mes de termini màxim que marca la llei.

En definitiva, els aspectes de major ressentiment assenyalats per les famílies que en el nostre cas, cal destacar, havien obtingut l’autorització de residència per reagru-pació familiar van ser el temps d’espera, la quantia de documentació a lliurar i la

7. Per conèixer més sobre l’evolució del marc jurídic a Espanya en matèria d’estrangeria i del dret a la reagrupació familiar, vegeu Quirós (2006).

8. Llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, d‘11 de gener, actualitzada per les lleis orgàniques 8/2000,11/2003 i 14/2003.

293

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

sensació de ser «pidolaires» en demanar orientació i assistència als serveis de l’esfera associativa (tercer sector) o de l’esfera estatal (entitats de l’administració pública). El que pren forma en l’estereotip que recau sobre la figura de l’immigrant com a assis-tit i usurpador de l’ajuda social. Aquest fet explica en bona mesura la preferència per la contractació d’entitats privades. En aquest sentit, l’estudi demostra que la figura de «l’expert en processos de reagrupació familiar» (en general, gestors i bufets d’ad-vocats) adquireix cada vegada més protagonisme en la mesura que les persones no es troben capacitades per si mateixes per incoar el seu dret a causa de la complexitat que troben en el procediment.

4.2. Sobre els efectes de les experiències migratòries en les relacions intrafamiliars i en el benestar biopsicosocial dels membres de la família (eix 2)

L’eix d’atenció, assessorament i suport psicològic als membres de la família durant els processos de reagrupament familiar es considera des d’un vessant de la salut i de la salut mental orientada als ciutadans d’origen estranger que viuen experiències de reagrupament familiar (Bermann, Lurbe, 2006; Lurbe, Alcalde, et al., 2007; Lurbe, Pérez, 2007; Rousseau, et al., 2001).

A partir de l’anàlisi dut a terme en la recerca (Lurbe, Bermann, 2008), cal desta-car una sèrie de trets comuns per entendre en tota la seva complexitat la vivència del temps de fragmentació del nucli familiar en dues llars i configurar, així, unes relacions intrafamiliars en la transnacionalitat, i la vivència del temps de reunificació fa-miliar en un escenari diferent del de la societat d’origen.

Com a element rellevant constatat en el treball de camp, s’aprecia una escassa presa de consciència en relació amb els efectes emocionals i psicològics de les se-paracions sobre els diversos membres de la unitat familiar i sobre la qualitat de les relacions entre uns i altres, cosa que sol expressar-se amb llàstima i retrets un cop la reagrupació esdevé un fet. La cerca bibliogràfica (Fresneda, 2001; Miranda, et al., 2005; Rousseau, et al., 2001; Sayad, 1999; Schapiro, 2002; Smith, et al., 2004); Suárez- Orozco, et al., 2002) i les entrevistes amb els experts coincideixen unàni-mement a afirmar que les separacions més llargues en el temps solen produir ma-jors danys en els vincles paternofilials, ja que la pèrdua precoç de la figura de vin-culació primària dificulta el restabliment de les relacions amb els pares. En aquest sentit, la falta d’informació o la informació inexacta sobre la societat de destí, com ara costums, idiomes que es parlen, funcionament de les institucions, procedi-ments administratius per a la reagrupació familiar, dificultats legals i econòmiques, etc., així com l’escassa planificació del projecte migratori i les modificacions d’aquest, contribueix a augmentar el temps de separació i el grau de desorientació en els fills. En relació amb aquests, és rellevant considerar la falta de preparació per a la separació i també per al retrobament familiar al país de destí. Amb freqüència,

294

la partida dels pares s’oculta fins a l’últim moment per estalviar sofriment als me-nors, mentre que hi ha famílies que en el moment de reagrupar els fills els fan creure que van de visita o de vacances, i no els deixen l’oportunitat d’acomiadar-se dels seus cuidadors; o bé la partença es fa amb excessiva rapidesa un cop s’ha aconseguit l’autorització de residència per reagrupació familiar, fet que no deixa que el menor tingui temps per preparar-se.

4.3. L’atenció a les necessitats socials de les famílies (eix 3)

L’eix d’atenció social a les famílies, sobre el qual recollim els principals resultats que exposem, fa referència a les polítiques socials municipals que es poden desenvolupar considerant la família que efectua la reagrupació com una unitat econòmica, social i afectiva (Carrasco, et al., 2003; Torns, Carrasquer, 1999), diferenciant-hi les desigual-tats i necessitats detectades per als seus membres. Per tant, inclou tant els aspectes socioeconòmics com els relacionals en àmbits diferents d’acord amb el marc compe-tencial vigent pel que fa als municipis (CRID, 2001).

L’anàlisi dels serveis a les famílies ha partit de la constatació empírica prèvia que, en els processos migratoris que suposen una ruptura física de la unitat familiar, les dinàmiques productives i reproductives es veuen alterades i generen estratègies dife-rents (Benítez, 2008). El traçat concret d’aquestes està modelat tant per les relacions de gènere com per les desigualtats de classe social o derivades d’elements sociocul-turals per adhesió singular a la cultura hegemònica de la societat d’origen. Aquests tres eixos de desigualtat pauten, per tant, el ventall de recursos que permeten afron-tar la coordinació de la cura als menors i persones dependents en el si familiar i la provisió d’ingressos econòmics a la família: l’anomenada conciliació de l’esfera pro-ductiva i reproductiva.

En aquest sentit, i en primer lloc, cal assenyalar, pel que fa als serveis prestats en resposta a les sol·licituds de les famílies estrangeres, principalment des de les àrees de benestar social o serveis socials, el predomini d’accions reactives i d’una notable verticalitat sobre el disseny i la implementació d’accions, juntament amb una rigide-sa pel que fa a l’atenció. Igualment, l’informe d’investigació destaca una falta de polítiques d’inserció laboral de la dona immigrant reagrupada, depenent de la di-versitat de perfils que hi arriba (Observatorio Permanente de la Inmigración, 2007; Parella, 2003; 2006; Pajares, Parella, et al., 2007). És també notable la infrautilitza-ció de les polítiques de conciliació entre la vida laboral, familiar i personal per a les famílies (Brullet, Parella, 2005; Greenhaus, Beutell, 1985; Papí, 2005; Parella, 2006), juntament amb un preocupant dèficit d’arrelament dels joves reagrupats pels seus pares. S’ha de considerar que la conciliació de la vida laboral i familiar en les famílies immigrades i reagrupades il·lustra un ventall de problemàtiques específiques. No obstant això, bona part de les seves dificultats són vinculades a factors estructurals que, a diferents escales, també afecten les famílies autòctones (Brullet, Parella,

295

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

2005) pel que fa a la creixent diversificació de les necessitats socials, d’una banda, i la progressiva disminució de l’abast de l’estat de benestar, d’altre. Igualment, s’ha de conèixer que les dificultats de conciliació venen donades en gran mesura per la inserció laboral, tan d’homes com de dones, en sectors amb condicions de treball precàries caracteritzats per un marc de drets laborals menys protegits i horaris atí-pics que dificulten la compatibilitat de la jornada laboral amb els horaris de les famí-lies nouvingudes.

4.4. De les respostes a les necessitats dels menors des de les escoles i des dels ajuntaments (eix 4)

L’eix d’integració educativa com a eix d’intervenció destacat com a necessari fa refe-rència tant als espais escolars vinculats a l’educació formal com als principals llocs d’integració social dels infants i menors estrangers reagrupats pels seus pares i ma-res. Aquest es basa en una anàlisi prèvia de l’atenció a la infància, a l’educació i a la formació dels membres més joves de les famílies reagrupades (Alcalde, 2008).

Respecte als centres educatius i l’atenció als menors reagrupats, el treball de camp manifesta uns fets rellevants assenyalats també en la literatura especialitzada: la falta de sensibilització i reconeixement a les escoles dels efectes psicològics que comporten el processos de reagrupament familiar dels nens i les nenes i les conse-qüències que se’n deriven en les relacions intrafamiliars (Lurbe, Alcalde, 2007; Pávez Soto, 2007; Suárez-Orozco, 2002, 2003). Aquest fet s’explica en gran part per la falta de desenvolupament del treball amb les famílies nouvingudes, que es manifesta com un greu dèficit en la primera acollida a l’escola en relació amb el suport emocio-nal individualitzat dels nens i les nenes i de seguiment en el seu procés d’adaptació (Alcalde, 2007). D’altra banda, l’anàlisi i les entrevistes amb els professionals del món educatiu revelen un considerable dèficit en l’atenció dels nois i les noies pels pares i mares –especialment en els joves que estudien secundària–, ateses les dificul-tats de conciliació entre la vida familiar i laboral i les dificultats en l’accés a les activitats extraescolars que presenten determinats col·lectius.

Respecte de les actuacions municipals en l’àmbit de l’educació formal s’eviden-cia una insuficiència de la cobertura de certs recursos en municipis que han vist créi-xer la demanda de serveis educatius com a conseqüència dels processos de reagru-pament familiar, com ara els serveis de mediació i traducció, d’assistència social, d’educadors, de psicòlegs, etc.

En general, es pot afirmar que falten protocols d’acollida coordinats entre les escoles, el Departament d’Educació, l’Ajuntament i el món associatiu, la qual cosa podria dotar els serveis educatius del territori d’una major eficàcia.

Un àmbit en què cada vegada prenen més protagonisme els ajuntaments és el dels processos d’escolarització (Alcalde, 2007; Alegre, 2005; Samper, Moreno, Al-calde, 2006). Amb tot, s’observa que en l’assignació de la plaça escolar no se solen

296

incloure altres criteris que no siguin el de proximitat i de plaça vacant, cosa que contribueix a la concentració de l’alumnat estranger nouvingut en determinats centres educatius de la localitat (especialment pel que fa a les incorporacions tar-danes). També cal ressaltar l’escàs treball que es du a terme en l’acollida de les fa-mílies i membres reagrupats en l’àmbit educatiu (Alegre, 2005; Bueno, Belda, 2005).

Igualment, si bé les administracions locals compten amb un gran potencial pel que fa al complement curricular, es detecta una falta de recursos en aquest aspecte i es troben poques experiències d’activitats interculturals a les escoles, fet constatat també en recerques d’àmbit nacional (Defensor del Pueblo, 2003).

4.5. De la integració sociolaboral (eix 5)

L’eix integració sociolaboral, educació no formal i formació ocupacional fa referència a la formació per a la inserció laboral i social de les persones d’origen estranger, i considera certes especificitats de les persones estrangeres reagrupades. Hem estimat oportú centrar-nos en dos tipus de serveis: les escoles d’adults i la formació ocupacional.

En relació amb les escoles d’adults, acostumen a ser un servei formatiu força utilitzat per la població nouvinguda d’origen estranger. Amb tot, s’ha detectat que hi ha una falta d’adaptació de les escoles a aquests nous perfils d’usuaris i a les noves necessitats formatives que presenten, com l’adaptació d’horaris, les demandes de cursos, la perspectiva intercultural, etc., i, alhora, una infrautilització d’aquest espai per fomentar les relacions socials entre els nouvinguts i la societat d’acollida. Les es-coles d’adults tenen l’oportunitat d’oferir, a més, cursos orientats a l’obtenció de tí-tols oficials. Si més no, són un tipus de cursos que, d’una banda, estan infradesenvo-lupats i, de l’altra, estan infrautilitzats per la població estrangera, en part per la falta d’accions proactives des de les administracions locals per incorporar la població es-trangera als cursos de formació.

En aquest sentit, recerques com ara la de Samper, et al., (2006) emfasitzen l’exis-tència de grups específicament subrepresentats en aquests centres, com ara el de dones marroquines, que acostumen a utilitzar més l’oferta formativa del món associatiu (Creu Roja o Cáritas).

Pel que fa al col·lectiu de joves estrangers, en especial els joves reagrupats en edat de treballar o que s’incorporen a l’educació secundària, considerem que les escoles d’adults poden ser un bon element integrador tant pel que fa a l’aprenentatge de les llengües oficials com pel que fa a la preparació de proves per accedir a nivells educa-tius superiors, proporcionar reforç escolar o participar en l’organització dels progra-mes de Garantia Social, un potencial encara poc aprofitat per gran part dels municipis analitzats. En aquest sentit, s’aprecia una falta de coordinació entre els instituts en què es matriculen els joves reagrupats, els quals són un bon espai de detecció de les

297

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

demandes i necessitats formatives reals d’aquests, així com entre les àrees de promo-ció econòmica que ofereixen cursos de formació ocupacional i les àrees de joventut.

En l’àmbit concret de la formació ocupacional, s’ha detectat, des de l’anàlisi de diversos informes d ‘Immigració i Ciutadania elaborats per diversos ajuntaments ca-talans, juntament amb la bibliografia específica (Samper, Moreno, Alcalde, 2006), la presència d’un circuit dual. D’una banda, l’oferta municipal, que absorbeix majorità-riament les sol·licituds de la ciutadania espanyola i de les persones estrangeres en si-tuació administrativa regular i, de l’altra, la de les associacions pertanyents al món associatiu i/o tercer sector, que donen una major cobertura entre els estrangers en situació administrativa irregular, generalment, amb majors desavantatges sociocul-turals.

Pel que fa als principals obstacles amb què es poden trobar els usuaris d’origen estranger per accedir als cursos de formació ocupacional, el principal és la seva situa-ció administrativa, atès que aquests cursos requereixen l’autorització per residir.

Un obstacle amb què es troba el personal docent és el desconeixement de les llengües en què s’imparteixen els cursos i la falta de formació específica per atendre un alumnat més divers pel que fa a les seves situacions personals, formatives i pro-fessionals i, per tant, pel que fa a les seves demandes formatives.

En determinades ocasions, s’aprecia un desconeixement des de les àrees del go-vern local competents en aquesta matèria, tant de les característiques formatives de la població estrangera com de les situacions laborals, i de la demanda de formació que tenen les empreses, la qual cosa dificulta l’adequació de l’oferta als interessos d’aquestes persones. Aquesta situació de vegades fa que l’oferta de cursos retroali-menti la creació i perpetuació de grups laborals etnoestratificats (Samper, Moreno, Alcalde, 2006).

5. Conclusions: les recomanacions recollides en el Pla d’actuació local per al reagrupament familiar

A continuació i a mode de conclusió, s’exposen les recomanacions d’intervenció desenvolupades en l’informe per a cada eix estratègic:

5.1. Eix estratègic 1. Assessorament i acompanyament jurídic i administratiu per al reagrupament familiar

Els objectius als quals s’haurien d’orientar les accions de l’administració local dins aquest eix d’acció seria l’assessorament jurídic.

Una recomanació proposada en l’estudi sobre aquesta línia van ser l’edició d’un quadern informatiu sobre el procediment de la reagrupació familiar que hauria de con-tenir la introducció dels passos que cal seguir, amb una estimació temporal de cada

298

etapa i una relació clara de la documentació que cal adjuntar amb la sol·licitud, i que assenyalés que hi ha la possibilitat d’obtenir una autorització per treballar i també de tramitar una autorització de residència independent.

Com a recomanacions específiques, consideràvem convenient il·lustrar les expli-cacions amb testimonis de persones que han reagrupat amb èxit els seus familiars, així com advertir les famílies de les conseqüències d’índole diversa que comporten una reagrupació de facto.

5.2. Eix estratègic 2. Atenció, assessorament i suport psicològic als membres familiars durant els processos de reagrupament

Els objectius d’intervenció proposats al voltant d’aquest eix d’intervenció són aquests:

1. Donar eines als protagonistes per superar més fàcilment les dificultats vincu-lades a la reagrupació familiar.

2. Aprofundir en el coneixement de les necessitats de les famílies reagrupades a fi de dissenyar programes informats.

3. Dissenyar programes d’intervenció conjunta amb entitats dels països d’ori-gen que treballin en el camp de les migracions.

4. Millorar els serveis d’atenció a la salut a la societat de destí, tant pel que fa a l’accessibilitat com pel que fa al tractament de l’assistència.

5. Desenvolupar activitats preventives dins l’àmbit de la salut mental destinades a famílies en procés de reagrupació.

Com a possibles accions per dur a terme es van fer un seguit de propostes:

a) Crear dispositius de suport emocional, seguint la línia de la intervenció en sa-lut comunitària.

b) Promoure la recerca en família i immigració, amb finançaments i temps d’in-vestigació adequats.

c) Promoure activitats informatives per a les famílies que inicien el projecte mi-gratori.

d) Promoure la creació de grups de suport i assessorament per als familiars que queden a càrrec al país d’origen.

e) Oferir als fills en tràmit de reagrupació espais de coneixement.f) Coordinar els professionals dels diversos serveis d’intervenció en el camp sani-

tari i social.g) Dissenyar i elaborar programes de prevenció de riscos vinculats a l’impacte

psicològic de la reagrupació familiar.

299

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

5.3. Eix estratègic 3. Atenció social a les famílies

Els objectius que haurien d’orientar les accions d’aquest eix són aquests:

1. Promoure una xarxa social en la qual hi estiguin implicades les entitats del tercer sector sense ànim de lucre i la població amb o sense vincles associa-tius.

2. Promoure una reflexió col·lectiva sobre el valor de la cohesió social i la provi-sió de benestar social.

3. Consolidar/introduir el treball comunitari i de la població en la provisió de benestar social en els diversos àmbits.

4. Fomentar la proactivitat de l’acció dels serveis socials.5. Fomentar la normalització de les polítiques socials específiques pel que fa a la

població immigrant en el circuit general de serveis socials.6. Fomentar el protagonisme de les famílies en la detecció de les necessitats, el

disseny i el desenvolupament de les polítiques socials.7. Fomentar la flexibilització i la comunicació transversal (relació en xarxa) dels

agents implicats en la provisió i recepció de benestar social.8. Fomentar la cohesió tant de les persones associades al territori com de les

persones sense experiència organitzativa al territori.

En aquest eix, i a causa de l’elevat nombre d’objectius per a la intervenció detec-tats en l’anàlisi, es va proposar el disseny d’un programa d’investigació i acció parti-cipativa (IAP) per a la detecció de les necessitats i la formulació i implementació de les mesures que calia adoptar amplament desenvolupat en l’informe d’investigació i que per raons òbvies d’espai no podem reproduir.

5.4. Eix estratègic 4. Integració socioeducativa: educació formal

Els objectius marcats van ser aquests:

1. Fer visible en l’àmbit educatiu les realitats familiars derivades dels processos de reagrupament familiar.

2. Donar suport a l’atenció integral i individualitzada de l’acollida de les famílies que han passat per processos de reagrupament.

3. Oferir suport a l’atenció específica per a grups de pares i mares en què es detecten dèficits en les relacions entre l’escola i la família.

4. Incloure criteris complementaris al de plaça vacant en els processos d’assig-nació de plaça escolar.

5. Reforçar els ajuts complementaris a l’educació.

300

En conseqüència, es va formular la possibilitat de desenvolupar les accions se-güents:

a) Desenvolupar mesures de sensibilització orientades als agents educatius sobre les problemàtiques psicològiques i familiars que poden generar els processos de reagrupament familiar tant en els menors com en les relacions intrafamiliars: jornades, seminaris, conferències, material bibliogràfic, taules rodones, etc.

b) Dissenyar un protocol d’acollida a les escoles i instituts per a les famílies rea-grupades que incorpori els diversos agents educatius al territori i treballi tant els aspectes d’integració socioeducativa dels nens i els joves com les relacions entre la família, l’escola i el territori.

c) Reforçar els ajuts complementaris a l’educació incrementant i coordinant els recursos econòmics, materials i humans presents al territori. Això implica, ne-cessàriament, un treball coordinat entre escoles, instituts, Departament d’Educació, ajuntaments i món associatiu.

d) Desenvolupar les escoles de pares i mares com a eina per implicar les famílies en els processos educatius dels fills i les filles i per integrar-les en el dia a dia de l’escola i de la societat de recepció.

5.5. Eix estratègic 5. Integració sociolaboral: educació no formal i formació ocupacional

Finalment, i en relació amb aquest eix, es destaquen quatre objectius que caldria as-solir mitjançant la intervenció de les administracions locals:

1. L’atenció a la formació ocupacional per a totes les persones estrangeres resi-dents al municipi.

2. La formació dels professionals i la sensibilització vers el fenomen migratori per a una òptima adaptació dels usuaris nouvinguts.

3. El desenvolupament d’eines per a una detecció correcta de les demandes formatives del món empresarial.

4. La capitalització del capital social i cultural dels usuaris nouvinguts d’origen estranger i la diversificació de l’oferta formativa.

En conseqüència, es va suggerir l’elaboració d’un pla integral per a la formació de ciutadanes i ciutadans nouvinguts d’origen estranger que tingués en compte les dimensions de treball següents:

a) Detecció de necessitats formatives en relació amb els usuaris estrangers i a les empreses del territori.

301

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

b) Disseny d’actuacions integrals entre el món associatiu i l’administració local per coordinar l’oferta formativa, també la dirigida a persones estrangeres en situació administrativa irregular.

c) Elaboració de programes de formació orientats a persones estrangeres sus-ceptibles d’obtenir l’autorització per treballar. En relació amb els processos de reagrupament, s’hi integrarien els cònjuges i descendents reagrupats amb permís de residència.

d) Oferta de cursos, sessions informatives, seminaris, conferències, etc., sobre immigració i món laboral per als professionals de l’àmbit ocupacional i de la formació ocupacional.

5. Bibliografia

Alacalde, R. «Igualar en la diversidad: la atención educativa del alumnado de origen extranjero en los centros de educación primaria de Cataluña y las Islas Baleares». Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Cièn-cies Polítiques i Sociologia, 2007.

Alacalde, R. «Els fluxos migratoris a Catalunya en clau familiar». A La integració co-mença aquí: els efectes de les migracions familiars en les polítiques i servis locals. Memòria científica de recerca, 2008, p. 26-68.

Alacalde, R. «L’atenció a la infantesa, l’educació i la formació dels membres més jo-ves de les famílies reagrupades». A La integració comença aquí: Els efectes de les migracions familiars en les polítiques i serveis locals. Memòria científica de recer-ca, 2008, p. 197-216.

Alegre, M. A. Educació i immigració: l’acollida als centres educatius. Barcelona: Fun-dació Jaume Bofill, 2005.

Benítez, I. «Els efectes de la reagrupació familiar en la conciliació de la vida laboral i familiar dels i les treballadores immigrants». A La integració comença aquí: Els efectes de les migracions familiars en les polítiques i servis locals. Secretaria per a la Immigració, Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, Me-mòria científica de recerca, 2008, p. 175-196.

Bermann, S.; Lurbe, K. «El cos i la salut a la Catalunya marroquina». Informe de re-cerca, 2006.

Brullet, C; Parella, S. «La conciliación de la vida familiar y laboral de las madres latino-americanas. Una primera exploración de caso en la ciudad de Barcelona». A El uso de las políticas sociales por las mujeres inmigrantes. Madrid: Instituto de la Mujer, MTAS, 2005.

Bueno, J. R.; Belda, J. F. Familias inmigrantes en las escuelas. Discursos de los agen-tes educativos. València: Universitat de València, 2005.

Camarero, L.; García Borrego, I. «Los paisajes familiares de la inmigración». Revista Española de Sociología, 4, 2004, p. 173-198.

302

Camós Victoria, I. «La participació dels governs locals a les polítiques d’immigració: les competències municipals en matèria d’immigració». Comunicació presenta-da en el IV Seminari d’Immigració i Europa organitzat a Barcelona per CIDOB el 14 de febrer de 2006.

Carrasco, C. et al. Tiempos, trabajos y flexibilidad: una cuestión de género. Madrid: IMU, 2003.

CRID (Consorci de Recursos i Documentació per a l’Autonomia Personal). Món local i diversitat. Estratègies, polítiques i serveis municipals per a la integració de perso-nes immigrants no comunitàries. Barcelona: CRID, 2001.

Defensor del Pueblo [En línia] La escolarización del alumnado de origen inmigrante en España: Análisis descriptivo y estudio empírico. Madrid: Defensor del Pueblo, 2003. Disponible a: <http://www.defensordelpueblo.es/index.asp?destino=informes 2.asp>. (Última consulta: 17 de febrer de 2007.)

Devolver, D.; Domingo, A.; García, J. «Fecundidad diferencial y potencial de reagru-pación familiar de la población extranjera de la Comunidad de Madrid, a partir del Padrón Continuo a 1/1/1999». Actas del Tercer Congreso de la Inmigración en España. Granada: Universitat de Granada, 2002.

Fresneda, J. «Redefinición de las relaciones familiares en el proceso migratorio ecua-toriano a España». Migraciones Internacionales, 1, vol. 1, p. 135-144, 2001.

Gómez Crespo, P. «Gestación y puesta en práctica de la reagrupación familiar como estrategia». Migraciones, 5, 1999, p. 55-86.

Greenhaus, J.; Beutell, N. «Sources of conflict between work and family roles». Aca-demy of Management Review, 10, 1985, p. 76-88.

Lurbe K.; Alcalde, R. et al. La influència del procés de reagrupament familiar sobre les relacions intrafamiliars i el seu benestar biopsicosocial. Barcelona: Institut Ca-talà de les Dones. Informe de recerca, 2007.

Lurbe, K.; Bejarano, L.; Marín, D. «La reagrupació familiar des de l’àmbit administratiu jurídic». A La integració comença aquí: els efectes de les migracions familiars en les polítiques i serveis locals. Secretaria per a la Immigració, Direcció General de Recer-ca de la Generalitat de Catalunya: Memòria científica de recerca, 2008, p. 69-103.

Lurbe, K.; Bermann, S. «Benestar i salut de les famílies immigrades reagrupades a Catalunya». A La integració comença aquí: els efectes de les migracions familiars en les polítiques i serveis locals. Secretaria per a la Immigració, Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya: memòria científica de recerca, 2008, p. 145-174.

Lurbe K.; Pérez Giménez, R. «La intervención comunitaria desde un modelo comple-jo de salud que de cuenta de las desigualdades sociales». Ponència presentada en el IX Congreso Español de Sociología, organitzat a Barcelona per la FES, els dies 13, 14 i 15 de setembre de 2007.

Miranda, J.; Siddique, J.; Der-Aartirosian, C.; Belin, T.R. «Depression among Latina Immigrant mothers separated from their children». Psychiatr Serv, 56, juny de 2005, 2005, p. 717-720.

303

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Observatorio Permanente de la Inmigración. Análisis y diagnóstico de la situación de la inmigración en el municipio de Mislata: propuesta sobre líneas de actuación. Mislata: Universitat Pontifícia de Comillas / Ajuntament de Mislata, 2007.

Pajares, M.; Parella, S.; Recio, A.; Sabadí, M. Immigració i mercat de treball a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill i Consell Econòmic i Social de Barcelona, 2007.

Papí, N. «La conciliación de la vida laboral y familiar como proyecto de calidad de vida desde la igualdad». Revista Española de Sociología, 5, 2005, p. 91-107.

Parella, S. Mujer, inmigrante y trabajadora. La triple discriminación, Barcelona: An-thro pos, 2003.

Parella, S.; Lurbe, K.; Samper, S. Mujeres inmigrantes con hijos a cargo. Detección de necesidades en el ámbito de las políticas familiares y de salud. Madrid: Informe IMU, 2006.

Pávez Soto, I. La infancia en los procesos migratorios. Las relaciones intergeneracio-nes en familias peruanas en Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i Sociolo-gia, Memòria de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.

Quirós, A. «La reagrupació familiar d’estrangers a Espanya: règim aplicable i propos-tes». Múrcia: Departament de Dret Financer, Internacional i Processal, Universi-tat de Múrcia. Tesi doctoral, 2006.

Rousseau, C.; Mekki-Eerrada, A.; Moreau, S. «Trauma and extended separation from family among Latin America and African refugees in Montreal». Psychiatry, 1, vol. 64, 2001, p. 40-59.

Samper, S.; Moreno, R.; Alcalde, R. [En línia] Polítiques locals d’integració a la provín-cia de Barcelona. Actuacions dels serveis municipals davant de les demandes de la població estrangera. Barcelona: ICPS-CIL Diputació de Barcelona, 2006. <http://www.diba.es/innovacio/fitxers/recerca.pdf>. (Última consulta: el 13 de febrer del 2009.)

Sayad, A. La Double absence: des illusions de l’émigré aux souffrances de l’immigré. París: Seuil, 1999.

Schapiro, N. A. «Issues of separation and reunification in immigrant Latina youth». Nurs Clin North Am, 37, vol.3, 2002, p. 381-392.

Smith, A., Lalonde, R. N., Johnson, S. «Serial Migration and Its Implications for the Parent-Child Relationship: a retrospective Analysis of the Experiences of the Chil-dren of Caribbean Immigrants». Cultur Divers Ethnic Minor Psychol, 10, vol.2, 2004, p. 107-122.

Suárez-Orozco, C.; Todorova, I.; Louie, J. «Making up for Lost Time: the Experience of Separation and Reunification Among Immigrant Families». Family Processes, 41, vol 4., 2002, p. 625-643.

Suárez-Orozco, C.; Suárez-Orozco, M. M. La infancia de la inmigración. Madrid: Edi-ciones Morata, 2003.

Subirats, J. (coord.). Gobierno local y educación: la importancia del territorio y de la comunidad en el papel de la escuela. Barcelona: Ariel, 2000.

304

Torns, T.; Carrasquer, P. «El perquè de la reproducció». Papers. Revista de Sociolo-gia, 59, 1999, p. 99-108.

6. Informes consultats

Informe d’Immigració i Ciutadania de Badalona, 2005. Badalona: Ajuntament de Badalona, 2005.

Informe d’Immigració i Ciutadania de Castellar del Vallès, 2005. Castellar del Vallès: Ajuntament de Castellar del Vallès, 2005.

Informe d’Immigració i Ciutadania d’Esplugues de Llobregat, 2005. Esplugues de Llobregat: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 2005.

Informe d’Immigració i Ciutadania de Mancomunitat La Plana, 2005. Osona: Manco-munitat La Plana, 2005.

Informe d’Immigració i Ciutadania de Reus, 2004. Reus: Ajuntament de Reus, 2004.Informe d’Immigració i Ciutadania de Sabadell, 2004. Sabadell: Ajuntament de Sa-

badell, 2004.Informe d’Immigració i Ciutadania de Sant Joan Despí, 2005. Sant Joan Despí: Ajun-

tament de Sant Joan Despí, 2005.Informe d’Immigració i Ciutadania de Sant Just Desvern, 2004. Sant Just Desvern:

Ajuntament de Sant Just Desvern, 2004.Informe d’Immigració i Ciutadania de Sitges, 2005. Sitges: Ajuntament de Sitges,

2005.Informe d’Immigració i Ciutadania de Vilafranca del Penedès, 2004. Vilafranca del

Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2004.Pacte per a la Ciutadania. Terrassa, 2005. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2005.Pla de Ciutadania de Canovelles, 2006. Canovelles: Ajuntament de Canovelles, 2006.Pla de Ciutadania i Immigració del Baix Empordà, 2005-2008. La Bisbal d’Empordà:

Consell Comarcal del Baix Empordà, 2005.Pla de ciutadania i immigració del Maresme, 2008. Mataró: Consell Comarcal del

Maresme, 2008.Pla de Ciutadania i Immigració d’Osona, 2008. Vic: Consell Comarcal d’Osona, 2008.Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Vallès Occidental, 2005. Terrassa: Con-

sell Comarcal del Vallès Occidental, 2005.Sabadell. Informe de la immigració 2006. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 2006.

Resumen

El artículo recoge los principales resultados de la investigación titulada «La integració comença aquí: els efectes de les migracions familiars en les polítiques i serveis locals». El estudio se centró en el análisis de las demandas que las famílies extranjeras –esen-

305

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

cialmente, las familias con experiencias de reagrupación familiar– presentan a sus administraciones locales en relación con los servicios de asesoramiento jurídico y ad-ministrativo, con los servicios educativos y formativos, con los servicios sanitarios y con los servicios sociales.

Palabras clave: inmigración, reagrupación familiar, servicios a las familias.

Abstract

The article contains the main results of a research study titled «Integration starts here: the effects of family migrations on local policies and services».

The study focuses on the analysis of demands presented by foreign families (es-sentially families with experiences of family regrouping) to their local administrations in relation to legal and administrative counselling services, education and training services, healthcare services and the Welfare State.

Key words: immigration, family regrouping, family services.

Résumé

L’article présente les principaux résultats de la recherche intitulée « L’intégration commence par là: les effets des migrations familiales sur les politiques et les services locaux ».

L’étude est centrée sur l’analyse des demandes que des familles étrangères – es-sentiellement, les familles ayant une expérience de regroupement familial – présen-tent à leurs administrations locales en ce qui concerne les services de conseil juridi-que et administratif, les services éducatifs et formatifs, les services sanitaires et le Bien-être Social.

Mots-clé: immigration, regroupement familial, services aux familles.

307

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Reconèixer per ser reconegut. Coneixements lingüístics per a l’acollida de nouvinguts1

Pere Comellas, M. Carme Junyent, Mònica Barrieras, Mónica Fidalgo, Alícia Fuentes, Eva Monrós

Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona (UB)

Resum

La gran diversitat lingüística i cultural present en la nostra societat sovint no s’ha fet gaire visible. Determinats aspectes més aparents, com la nacionalitat, imposen este-reotips que amaguen realitats complexes. D’altra banda, persisteix una actitud assi-miladora basada en la idea que la integració ha de voler dir la renúncia a bona part del bagatge cultural dels nouvinguts. Tanmateix, Catalunya té una llengua molt poc coneguda en altres societats, i per això la consciència que és important reconèixer l’altre aquí és molt habitual: la nacionalitat diu massa poc de nosaltres, i el mateix passa amb molts altres. Aquest projecte de recerca pretén reunir en format de fitxes una sèrie de dades molt bàsiques, especialment sobre la diversitat lingüística, i oferir-les a qualsevol persona que tingui contacte amb persones immigrades per tal de po-sar a disposició algun element senzill que permeti expressar reconeixement i sensibi-litat cap a la diversitat.

Paraules clau: llengua, acollida, immigració, reconeixement, manlleus lingüístics.

1. Introducció

1.1. El nou paisatge lingüístic de Catalunya

En els darrers anys s’ha tornat habitual sentir que a Catalunya es parlen unes 300 llengües. Ho hem sentit al Parlament de Catalunya, en els mitjans de comunicació, a


308

les aules, i fins i tot al tren i a les botigues. També hem vist que molts ajuntaments elaboraven els seus propis inventaris lingüístics com a eina de gestió de la immigra-ció. Aquesta consciència de la diversitat lingüística al nostre país no és, però, un fet històric. Ben cert que conformem una societat molt sensibilitzada per les qüestions lingüístiques i aquest era un terreny ben adobat, però no cal recular més de deu anys per trobar un desconeixement generalitzat sobre les llengües dels catalans. Diversos titulars de diaris dels anys noranta reproduïen informacions sobre els llocs d’origen de la immigració i el nombre de llengües que parlaven, i s’hi repetia sistemàticament un patró basat exclusivament en les llengües oficials, de manera que el nombre de llengües sempre era inferior al nombre d’estats d’origen. Fins i tot en els casos de bona voluntat manifesta es podia palesar la desorientació més pregona, com el cas dels traductors àrabs que tan sovint es trobaven amb parlants d’amazic –a vegades mo-nolingües– amb qui no es podien entendre. Les anècdotes són incomptables i en tots els nivells de la nostra societat. Per això és més significatiu encara el reconeixement que la societat catalana ha fet de la diversitat que ha transformat radicalment el pai-satge lingüístic del nostre país.

Quan el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), vinculat al Departa-ment de Lingüística General de la Universitat de Barcelona, va començar a fer l’in-ventari de les llengües que es parlen a Catalunya, ho va fer amb el convenciment que aquest era un coneixement imprescindible per gestionar adequadament l’acollida, però també que aquest coneixement havia de fer possible l’obertura de múltiples canals d’intercanvi entre la societat receptora i les persones que s’hi anaven incorpo-rant procedents d’arreu del món. Calia que la societat receptora conegués i recone-gués el patrimoni lingüístic dels nouvinguts per tal de garantir-los una acollida res-pectuosa i plenament integradora. Indubtablement, i per un efecte de reciprocitat, la manera de transmetre el valor que té el català en la nostra societat era molt més di-recta si s’aconseguia un efecte d’emmirallament especialment entre els parlants de llengües amenaçades –la meitat dels catalans que no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua. Però aquest intercanvi no es podia limitar a la llengua en sen-tit estricte, sinó que vam creure que hi havia una gran quantitat d’informació, de coneixements i d’habilitats lingüístiques que podien facilitar el contacte, la relació i la convivència entre persones d’orígens diversos. Amb aquest objectiu vam desenvolu-par el projecte Reconèixer per ser reconegut, adreçat especialment a persones que treballen en l’acollida.

En el rerefons del nostre projecte hi ha, a més dels nostres projectes anteriors, els resultats obtinguts per altres grups de recerca amb línies similars a la nostra, i també la constatació que, de moment, no hi ha cap societat que hagi desenvolupat un sis-tema òptim d’incorporació de persones nouvingudes. Si ens fixem en els processos en diversos països europeus amb una experiència més llarga en l’acollida de nouvin-guts, rarament en trobem algun que tingui el reconeixement de la llengua com a element fonamental i, fins i tot en els casos que sí, el reconeixement té fissures que pa-lesen que, en la qüestió lingüística, és molt difícil no reproduir els estereotips que

309

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

impregnen la nostra cultura. El programa d’ensenyament de llengua materna a Suè-cia sovint és de llengua oficial i no pas «materna» –alumnes catalans poden rebre ensenyament d’espanyol com a llengua materna–, o en els resultats per a Hamburg del projecte de Ciutats Multilingües hi ha inventariades més d’una seixantena de llengües, a les quals s’afegeix un grup d’Afrikanische Sprachen (llengües africanes). A aquesta ignorància de la llengua d’origen es pot afegir la negació que se’n fa en altres cultures, amb resultats de desarrelament i inadaptació que han estat denun- ciats repetidament (Skutnabb-Kangas, 1988).

1.2. La llengua com a factor d’integració

Quan es considera la funció de la llengua com a factor d’integració en les societats europees, rarament es menciona que la llengua en qüestió és la llengua oficial de l’Estat, la llengua d’ús habitual en la vida pública: administració, educació, etc. Fins i tot en els casos com ara Holanda o Suècia, on es fa gala de l’ús de l’anglès com a llengua de contacte internacional, no s’espera que els nous ciutadans es relacionin en aquesta llengua. Les experiències que tenim, doncs, es refereixen generalment a llengües per defecte, a llengües no marcades. S’espera de qualsevol ciutadà que les parli, per això el fet de parlar-les no té cap paper especial més enllà de la comunica-ció. I n’hi ha prou a comunicar-se per ser considerat membre del grup? Òbviament, no, ni en el cas que la llengua de comunicació sigui la primera llengua. Per això és possible que persones nascudes en un lloc, fins i tot filles de pares nascuts al mateix lloc, siguin considerades com a «nouvingudes» i, en els casos en què ja no s’hagi adquirit la llengua d’origen familiar o en què els vincles amb el lloc d’origen siguin febles o inexistents, la negació de ciutadania sigui la causa d’un enorme malestar social i personal. El coneixement de la llengua oficial, doncs, no sembla que conferei-xi cap carta de ciutadania, però, quan es tracta d’una llengua subordinada –tingui l’estatus que tingui–, les coses han de ser iguals?

La nostra proposta parteix del supòsit que una llengua «triada» com ara el català ofereix un plus de pertinença. Naturalment, aquest fet no és automàtic i tenim prou exemples ben coneguts que mostren que la nostra societat també funciona guiada per estereotips. Que persones com Aixa Miró siguin considerades «nous catalans» mostra que el lloc de naixement es valora per sobre del fet que moltes d’elles ho te-nen molt difícil per no ser catalanes. És més preocupant encara que el fill de Najat el Hachmi demani a la seva mare si és català, perquè, si ell no ho és –i si ho demana és que l’entorn l’ha induït a aquesta percepció, a aquest dubte–, quants «catalans» queden a Catalunya? Quantes persones que han nascut i viuen aquí són filles de pa-res que no han nascut aquí? I, si volem exhaurir aquest raonament circular, ens ho podem preguntar a l’inrevés: quantes persones que no han nascut aquí són filles de pares que han nascut i viuen aquí? La casuística és tan variada que ben aviat ens porta a l’absurd –o a l’anorreament–, però si som capaços de fugir de l’estereotip

310

ens adonarem que la nostra situació històricament precària es pot convertir en privi-legiada a l’hora de construir una societat igualitària. El fonament i l’eix d’aquesta societat pot ser la llengua, una llengua que molts consideren prescindible i, precisa-ment per això, una llengua que pot cohesionar i fins i tot atorgar la «nacionalitat» sense papers, al marge del lloc d’origen, més enllà de qualsevol tret circumstancial o reduccionista. Si parlar català equival a ser català, per a tot aquell que vulgui ser-ho, tenim a l’abast una possibilitat inèdita de crear un futur en què tots hi puguem parti-cipar en igualtat de condicions.

Parlant de futur, el GELA ha dit i repetit que en el passat familiar de molts cata-lans del futur hi haurà llengües de tot el món. Sigui quina sigui la llengua (o llengües) que parlin, en el seu substrat més íntim hi haurà wòlof i amazic, quítxua i xinès, ro-manès i panjabi, mandinga i pangasinan, polonès i aimara. Però també nosaltres, els catalans arrelats de principis del segle xxi, formarem part d’aquest substrat, i aquesta societat del futur dependrà de com haurem tractat aquesta diversitat en el moment de la trobada, és a dir, ara. I ara hi ha una qüestió fonamental que s’ha de resoldre: si estem realment a favor de la diversitat o a favor del català. En realitat, aquesta dico-tomia entre diversitat i català és falsa, però en el món de les representacions funcio-na com si fos certa. Pere Comellas (2006) mostra en la seva tesi doctoral que un gran nombre dels professors que va entrevistar es mostraven extremadament favorables al manteniment de la llengua familiar quan es tracta de catalans a l’estranger, però en canvi la seva opinió no era tan clara quan es tracta de la llengua familiar dels seus alumnes. La nostra proposta du implícita la idea que la diversitat genera diversitat, fa les societats més flexibles i, per tant, més resistents i, pel que fa a la llengua, la diver-sitat de substrats la protegeix contra els processos de dialectalització i convergència amb la llengua dominant. La història mostra que les societats més bunqueritzades són les més vulnerables en casos de penetració exterior, i llengües com l’anglès o el romanès, sotmeses a pressions de diverses llengües, segueixen sent considerades com a inequívocament germànica i romànica respectivament, malgrat la gran quan-titat de manlleus lèxics i estructurals que mostren la intensitat del contacte. Si el bi-lingüisme porta a la substitució, el plurilingüisme porta a l’equitat entre llengües i, per tant, a l’intercanvi i a la reciprocitat.

A l’aposta per la diversitat s’hi afegeix el supòsit avalat per l’antropologia que s’integren millor les persones que tenen clars els seus vincles amb la societat d’ori-gen. Naturalment, una persona conscient d’allò que posseeix pel fet de pertànyer a una cultura té una consciència més clara d’allò que pot aportar, i també hi ha el fet que és més fàcil sumar identitats que no suprimir-ne alguna. Els conflictes basats en la negació d’allò que un és, o d’allò que hom li suposa que és, corroboren aquesta hipòtesi.

Si s’accepten aquestes premisses, la pregunta immediata és: com fer-ho? Com incorporar les llengües dels catalans al nostre projecte social i comunitari, quin paper hi han de tenir, com s’estableix la relació d’intercanvi i reciprocitat?, etc. Les pregun-tes no tenen final, però el fonament d’aquest «reconèixer per ser reconegut» és jus-

311

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

tament el coneixement, i el projecte que presentem té com a objectiu facilitar algu-nes dades de manera atractiva i entenedora. Despertar l’interès per la cultura de les persones amb què convivim, per les seves llengües, pels contactes que hem tingut prèviament, pel seu pòsit en la nostra cultura i, fonamentalment, per la diversitat, entesa no com un mosaic, sinó en el seu sentit més profund, de maneres alternatives de ser i de coneixement, maneres que algun dia poden ser un element inqüestiona-ble de la nostra cultura: al capdavall, el nom del tomàquet ve de la llengua dels aste-ques, el d’enxaneta de l’amazic i el de la mona, de l’àrab.

1.3. Sapiguem alguna cosa dels altres

La idea central del projecte era recollir algunes informacions molt bàsiques en unes fitxes el màxim de breus i sintètiques, que transmetessin algunes idees molt senzilles a les persones implicades en l’acollida d’immigració (o a aquelles senzillament interessades a saber alguna cosa de la increïble riquesa i diversitat cultural que cons-titueix la immigració recent a Catalunya). Naturalment, es tracta d’informació no pas pensada per a persones que ja tenen experiència en l’acollida o que han tingut con-tacte freqüent amb grups culturals diversos, ja que aquestes ja disposen de coneixe-ments molt més aprofundits sobre els col·lectius nouvinguts. L’objectiu de les fitxes és donar dades bàsiques i generals que contribueixin a desfer un binomi discursiu molt freqüent: un estat, una cultura (i una llengua). Conèixer la diversitat cultural i lingüística pròpia dels països d’origen permet situar l’immigrant en el seu context d’origen amb molta més precisió i apropar-s’hi amb més coneixement de causa.

El primer que calia, doncs, era decidir uns continguts. Calia fugir tant d’un for-mat acadèmic (amb detalls lingüístics, per exemple, interessants per a qui ja té conei-xements previs, però superflus i contraproduents per a no-lingüistes) com d’una temptació excessivament enciclopèdica, que inclogués nombroses dades que podien quedar molt diluïdes. Vam creure que havíem de triar uns pocs camps d’informació i evitar reproduir aspectes que actualment són molt a l’abast. Alhora, preteníem in-cloure-hi alguns detalls que fessin atractiu el format i que, sobretot, ajudessin a crear empatia, a identificar-se emocionalment amb les persones d’altres orígens.

2. L’estructura de les fitxes

El projecte ha tingut com a resultat l’elaboració de fitxes organitzades per estats, perquè sovint la nacionalitat és l’única cosa que coneixem de les persones que vénen de lluny. Les fitxes inclouen les informacions següents:

a) Nom de l’Estat en català i en la llengua d’origen quan sigui pertinent. Per exemple: Bulgària: Република България (Repúblika Balgàriya). Aquesta in-

312

formació té com a objectiu obrir la porta a l’intercanvi, mostrar que som conscients que hi ha maneres diferents de dir les coses.

b) Nom de la capital i de les ciutats més importants de l’Estat. En els casos que sigui pertinent, s’afegeixen altres informacions que ajudin a recordar els noms, com ara que Dakar significa ‘tamariu’ en wòlof, o que Manila és el nom d’una planta en tagal. També s’hi inclouen informacions d’interès gene-ral sobre la ciutat, com ara si es tracta d’un centre econòmic o cultural impor-tant del país o, fins i tot, com és l’entorn natural. Aquesta informació té com a objectiu mostrar un coneixement més aprofundit del lloc d’origen i també permet una localització més acurada: un pakistanès procedent de Lahore és possible que parli urdú, la llengua oficial del país, però la seva primera llen-gua probablement sigui el panjabi.

Font: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), fitxa d’acollida corresponent a la Xina (<http://www.gela.cat/doku.php?id=xina/>).

c) Inventari de les llengües que es parlen a l’Estat d’origen i que tenen parlants a Catalunya. Sempre que ens és possible, ordenem les llengües segons el nombre de parlants que tinguin al nostre país. Cal dir, però, que els censos demogràfics oficials no inclouen informació lingüística més enllà del coneixe-

313

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a


ment de català, de manera que l’ordre s’estableix moltes vegades d’acord amb estimacions. Incloure aquesta informació de caràcter lingüístic ens sem-bla un punt clau de les fitxes, ja que permet reconèixer la identitat lingüística i cultural de l’individu i la seva pertinença com a membre d’un grup. Als cen-tenars d’informants amb què hem treballat, el que els ha sorprès més i més gratament ha estat gairebé sempre el fet que sabéssim que les seves llengües «existien». Especialment quan es tracta de llengües minoritàries, el grau de desconeixement per part de la societat d’acollida sol ser molt alt i contribuir a pal·liar-lo és un dels objectius fonamentals del nostre grup de recerca. Com dèiem més amunt, reconèixer la llengua del nouvingut, sobretot si és minori-tària com la nostra, produeix un efecte d’empatia beneficiós per als dos col-lectius, l’acollit i l’acollidor.

314


d) Diccionari d’intercanvi. Salutacions i fórmules de cortesia en les llengües par-lades a l’Estat i que tenen parlants a Catalunya. Ens sembla que el fet de po-der adreçar alguna paraula en la seva llengua a una persona que acaba d’ar-ribar al nostre país té un gran valor simbòlic i implica una actitud oberta i receptiva que pot facilitar el procés d’acollida. Les expressions triades són senzilles i d’una alta freqüència. Encara que les actituds a què responen són for- ça universals, a vegades presenten molta variació en la seva expressió lingüís-tica (en hokkien, per exemple, l’expressió que es fa servir per preguntar com està una persona significa literalment: «Ja has menjat?»). També presen-ta a vegades problemes la formalitat: cal triar l’expressió d’agraïment més col·loquial o la més cerimoniosa? Cal fer constar la variació morfològica (obri-gado-obrigada-obrigados-obrigadas, per exemple, en portuguès?) Natural-ment, les fitxes no volen ser tractats de lingüística ni d’antropologia. Creiem que en aquest cas el més important és poder expressar una voluntat d’apro-

315

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

pament i de reconeixement, que les possibles inexactituds en la forma no impedeixen en cap cas. Aquest diccionari es va complementant amb un arxiu sonor enregistrat per parlants de cadascuna de les llengües.

e) Noms freqüents als llocs d’origen. Un dels objectius d’aquest camp és facilitar la transcripció i/o transliteració dels noms o, dit d’altra manera, saber com els hem d’escriure. D’altra banda, i probablement més rellevant per als nostres propòsits, el coneixement dels noms propis comporta el reconeixement de la individualitat de les persones, tant o més important que el reconeixement del grup al qual pertanyen. Aquestes dades són extretes del lloc web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que proporciona els noms propis d’home i de dona més freqüents entre la població de Catalunya segons les nacionalitats.

f) Paraules manllevades de les llengües d’origen. Aquesta informació té com a finalitat donar consciència de les aportacions que hem rebut d’altres cultures. Totes les llengües incorporen paraules d’altres idiomes i habitualment no pensem que moltes de les paraules utilitzades en català provenen de les llen-gües parlades pels nostres nous veïns: xampú de l’hindi, merenga del polo-nès, xarol del xinès, matalàs de l’àrab, còndor del quítxua.

g) Altres. En aquest apartat de la fitxa s’inclouen informacions que puguin ser útils i suggeridores, però que no corresponguin a cap dels apartats anteriors. Per exemple, en la fitxa corresponent al Paraguai, un país d’on, a priori, sem-bla que només podem rebre parlants de castellà, s’explica que el guaraní és cooficial en aquest Estat, i també a Mercosur, que és parlat per la majoria de la població, i que bona part el té com a primera i única llengua. La fitxa del Marroc destaca les varietats de l’amazic, que és la llengua familiar de la major

316

part de les persones d’origen marroquí a Catalunya; així, es mostren les de-nominacions regionals més comunes (rífia, rifeny o tarifit, utilitzades al Rif, i shilha o berber, a la zona de l’Atles).

3. L’elaboració i la presentació de les fitxes

La recerca bibliogràfica en diversos tipus de fonts i, sobretot, el treball amb infor-mants són en la base de les dades que hem emprat en l’elaboració de les fitxes. Hem d’agrair la col·laboració desinteressada d’aquests informants, contactes nous o ja co-neguts, que han mostrat la millor disposició vers el nostre projecte.

La selecció dels estats es va dur a terme depenent del nombre de nous catalans que en provenen. Així, vam partir d’una tria de quaranta països, entre els quals el Mar-roc, Bolívia, l’Equador, el Camerun, la Xina i el Pakistan, per esmentar-ne només mitja dotzena. Entre els estats per als quals hem fet fitxa, n’hi ha també que no destaquen especialment per l’elevat nombre de persones immigrades que en procedeixen, però que tenen interès per l’alta diversitat lingüística present dins de les seves fronteres.

Per bé que inicialment s’havia previst imprimir les fitxes per repartir-les per ajunta-ments i altres centres d’acollida, vam considerar com a millor opció incorporar-les al web del nostre grup de recerca2 per facilitar-ne l’accessibilitat i la difusió. Aquest format ens permetia, a més, incorporar registres sonors. Les fitxes es poden consultar en línia i també es poden descarregar en format PDF. Es pot accedir a tota la informació pel nom de l’Estat, i també es pot consultar el diccionari de cortesia pel nom de la llengua.

Les fitxes van començar a aparèixer a mesura que les anàvem creant i ja des de l’inici vam constatar que són la part del nostre web més visitada, hem fet una estima-ció d’un 60 % del total de visites adreçades en les fitxes d’acollida. En termes abso-luts, durant l’any 2008 el nostre web va rebre més de 18.000 visites per part de 6.500 visitants, 3.800 dels quals només van passar una vegada i 2.700 dels quals hi van retornar. Entre aquests 2.700 n’hi ha de les illes Canàries, d’Andalusia, de Madrid i de les illes Balears que hi entren sistemàticament, a part, és clar de diversos punts de Catalunya. Hem constatat que nombroses biblioteques tenen un enllaç permanent amb el nostre web, així com algunes escoles i altres organismes. D’altra banda, hem rebut visitants procedents de 40 estats i, entre els que accedeixen regu-larment a les fitxes d’acollida hi ha usuaris de Califòrnia i de Nova York.

4. Conclusions

Les societats es formen i es renoven gràcies a la hibridació. Una comunitat impermea-ble esdevé aviat una comunitat sense futur. I, tanmateix, molt sovint les cultures que

2. Lloc web del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) <www.gela.cat/>.

317

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

se senten amenaçades tenen la temptació de tancar-se en si mateixes i construir ima-ginaris de puresa, amb la qual cosa paradoxalment solen contribuir a minvar les possibilitats de pervivència i a accelerar l’assimilació. Aquesta mena d’estratègia es reforça amb la ideologia assimilacionista tradicional, segons la qual tot allò que ve de fora ha de fer tabula rasa de tot el seu bagatge i ha d’adoptar la suposadament com-pacta i homogènia cultura local. Ens trobem, però, en un espai cultural, el català, de múltiples encreuaments. Pel fet de pertànyer a una entitat política com Espanya, de tradició ideològica unitarista típica de l’Estat-nació occidental, sovint hem vist ne-gades les nostres especificitats lingüístiques i culturals. En aquest sentit, les llengües i cultures no identificades amb un estat i les desplaçades del seu territori històric te-nen molt en comú. Les representacions simplificades de la ideologia nacionalista dels estats porten sovint, però, a situar la problemàtica lingüística de la immigració i la de les llengües minoritzades en espais antagònics i fins i tot de confrontació. Així, men-tre que immigrants que han assimilat aquestes representacions poden oferir resis-tència a adquirir el català perquè trenca l’esquema previ d’un estat, una llengua (a Espanya, espanyol; a França, francès, etc.), persones autòctones entenen els usos lingüístics d’aquesta immigració com una amenaça a la pròpia llengua i temen que la presència de moltes llengües perjudiqui l’ús social del català.

Els membres del GELA estem convençuts que la immigració pot suposar una aportació cabdal a la nostra societat, i molt particularment en la qüestió lingüística, la nostra àrea de recerca. Però per això és necessari un reconeixement mutu. És im-portant entendre que no podem exigir de les persones que provenen d’altres comu-nitats lingüístiques que abandonin el seu llegat, que deixin enrere les seves llengües per adoptar el català. Es tracta d’un sacrifici que justament ens neguem a fer nosal-tres, catalanoparlants. Sí que podem exigir, però, que adquireixin el català alhora que preserven i transmeten el patrimoni lingüístic propi. Es tracta de reconèixer el valor d’allò que aporten per poder exigir aquest reconeixement per part seva quant a allò que troben aquí. Perquè llengües com el català segurament només tindran un futur assegurat en un món que faci possible la diversitat lingüística en general i que no exigeixi de ningú que renunciï a la pròpia llengua. És imprescindible recordar que adquirir una llengua no implica necessàriament desallotjar-ne una altra.

Les fitxes d’acollida presentades en aquest treball són una aportació molt petita, modesta i incipient en la direcció del reconeixement dels altres. No podem pretendre que tots ho sapiguem tot de tots, que tothom aprengui unes quantes llengües o que ens recordem de totes les parles del nostre entorn. El que pretenen les fitxes és con-tribuir al reconeixement simbòlic d’una riquesa inabastable, a la consciència de l’existència del que tenim a prop i sobretot a la seva valoració.

Les fitxes es poden completar i millorar, i per això hi continuarem treballant. No han de ser ni volen ser una eina enciclopèdica saturada de continguts, sinó unes lleus pinzellades de coneixement i reconeixement. Al capdavall, el Pacte Nacional per a la Immigració justament es proposa com a objectiu aquesta línia d’actuació: «Difondre el coneixement de la diversitat lingüística com a patrimoni de Catalunya» i «Afavorir

318

el reconeixement de la diversitat lingüística dels països d’origen, amb especial aten-ció a aquelles llengües utilitzades per les persones immigrades residents a Catalunya que han patit algun tipus de discriminació en els seus països d’origen». L’experiència catalana hauria de ser especialment creativa en aquest sentit, donada la nostra histò-ria lingüística.

L’impacte de treballs com les fitxes pot ser força modest. Tanmateix, estem con-vençuts que la multiplicació d’esforços en aquesta direcció pot fer viable un canvi de paradigma en la consideració general de la societat cap a la diversitat lingüística, la propera i la més llunyana. I, com ha demostrat un altre projecte anterior del GELA, l’inventari de llengües que es parlen a Catalunya, a vegades una simple idea pot im-pulsar una revisió molt extensa de llocs comuns molt arrelats i ens pot fer canviar l’etiqueta conceptual que tenim de nosaltres mateixos: des que sabem que al nostre voltant es poden sentir més de dues-centes llengües, ja no ens podem continuar au-torepresentant com un país simplement bilingüe.

El que cal d’ara endavant és inscriure aquesta iniciativa en un programa més ex-tens i sistemàtic de (re)coneixement multidireccional i, naturalment, millorar-ne i completar-ne el contingut, com també la difusió.

5. Bibliografia

Akioud, H.; Castellanos, E. Els Amazics. Una historia silenciada una llengua viva. Bar-celona: Cossetània, 2007.

Asher, R. E.; Moseley, C. (eds.). Atlas of the World’s Languages. Londres / Nova York: Routledge, 2007.

Block, D. Multilingual Identities in a Global City. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006.

Catàleg de l’exposició Les Llengües a Catalunya. Quantes llengües s’hi parlen? Barce-lona: Octaedro/GELA. Universitat de Barcelona, Departament de Lingüística Ge-neral, 2005.

Comellas Casanova, P. Contra l’imperialisme lingüístic. A favor de la linguodiversitat. Barcelona: La Campana, 2006.

Crystal, D. Language Death. Cambridge: Cambridge University Press, 2000. Extra, G.; Yagmur, K. (ed.). Urban Multilingualism in Europe: Immigrant Minority

Languages at Home and School. Clevedon: Multilingual Matters, 2004. García, O.; Fishman, J. A. (ed.). Multilingual Apple: Languages in New York City. Ber-

lín: Mouton de Gruyter, 2002.Junyent Figueras, M. C. La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües

del món. Barcelona: Octaedro, 1999. Junyent Figueras, M. C. Vida i mort de les llengües. Barcelona: Empúries, 1992. Lagasabaster, D.; Sierra J. M. Multilingüismo y multicultralismo en la escuela. Barce-

lona: ICE Universitat de Barcelona - Horsori Editorial, 2005.

319

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Nussbaum, L.; Unamuno, V. (eds.). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.

Skutnabb-Kangas, T.; Cummins, J. (ed.). Minority Education: From Shame to Strug-gle. Clevedon, Philadelphia: Multilingual Matters, 1998.

6. Recursos electrònics

Consorci per a la Normalització Lingüística. Disponible a <http://www.cpnl.cat.>Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Disponible a <http://www.idescat.net.>Leclerc, J. (2007). L’aménagement linguistique dans le monde. Quebec: TLFQ, Uni-

versité Laval. <http://www.tlfq.ulaval.ca/AXL/index.shtml.>Linguamón-Casa de les Llengües. Disponible a <http://www.linguamon.cat.>Mercator. Dret i legislació lingüístics. Disponible a <http://www.ciemen.org/mercator/.>Omniglot. Writing Systems and Languages of the World. Disponible a <http://www.

omniglot.com/.>Secretaria de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya. Disponible a <http://

www.gencat.cat/llengua.>Secretaria per a la Immigració. Generalitat de Catalunya. Disponible a <http://www.

gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/index.htm.>

Resumen

La gran diversidad lingüística y cultural presente en nuestra sociedad con frecuencia no es muy visible. Algunos aspectos más aparentes, como la nacionalidad, imponen estereotipos que esconden realidades complejas. Además, persiste una actitud asi-miladora basada en la idea que la integración implica necesariamente la renuncia a una parte importante del patrimonio cultural de los individuos que se desplazan. No obstante, Cataluña tiene una lengua poco conocida en otras sociedades y, por este motivo, aquí es muy habitual la conciencia de que reconocer al otro es importante: la nacionalidad dice muy poco de nosotros, y pasa lo mismo con otros colectivos. El proyecto pretende reunir en formato de ficha un conjunto de datos muy básicos, especialmente sobre diversidad lingüística, y ofrecerlos a las personas que tengan relación con la inmigración, a fin de poner a su disposición elementos sencillos que les permitan expresar reconocimiento y sensibilidad por la diversidad.

Palabras clave: lengua, acogida, inmigración, reconocimiento, préstamos lingüísti-cos.

320

Abstract

Our society hosts a large language diversity which is not visible enough. Some offi-cial categories, such as nationality, do usually hide deeper complexities. Furthermore, the assimilationist approach can still be traced in prevailing ideas equating integra-tion with newcomers’renouncing their cultural heritage. In this context, it is to be noted that Catalan is a language little known to other societies and that this fact prompts an increasing inclination among Catalans towards the mutual acknow- ledgement between «lesser known» peoples: «Since nationality does not say much about us, it can be the case that the same goes for many others too». This project gathers basic data regarding linguistic diversity and displays the information on ‘file cards’ made available to anyone connected to immigration. This basic tool is inten-ded to convey to newcomers a sense of recognition and diversity awareness on be-half of the host society.

Key words: language, welcoming practices, immigration, recognition, language loans.

Résumé

La grande diversité linguistique dans nos sociétés n’est pas toujours visible. Certains aspects plus apparents, comme la nationalité, imposent des stéréotypes sur des réa-lités plus complexes. Il y a aussi une attitude assimilationiste qui persiste et d’après laquelle l’intégration comporte que les nouveaux arrivés abandonnent leurs cultures patrimonielles. Or, dans la Catalogne, dont la langue est rarement (re)connue ai-lleurs, l’idée que l’intégration passe par la reconnaissance des groupes minorisés prend de plus en plus de force: « Puisque la nationalité ne dit pas grande chose sur nous, il est probable qu’il en soît de même pour les autres ». Ce projet réunit des in-formations basiques sur la diversité linguistique et les présente sous la forme de fiches destinéss à tous ceux concernés dans l’accueil de l’immigration. Il s’agit d’un outil simple conçu pour que la société d’accueil puisse exprimer sa reconnaissance et sensibilité envers la diversité.

Mots-clé: langue, accueil, immigration, reconnaissance, emprunts linguistiques.

321

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Elaboració d’un programa orientat al desenvolupament de la ciutadania

intercultural a través del treball amb xarxes comunitàries: un estudi de cas1

Margarita Bartolomé Pina (1), Jaume del Campo Sorribes (2), María Inés Massot Lafón (3) i Ruth Vilà i Baños (4)

(1) Catedràtica de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i professora emèrita de la Universitat de Barcelona. Coordinadora d’aquesta recerca, és membre

del GREDI (Grup de recerca en Educació Intercultural) (2 i 3) Professors titulars de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació

de la Universitat de Barcelona i membres del GREDI (4) Professora del Departament MIDE de la Universitat de Barcelona

i membre del GREDI

Resum

El nostre estudi consisteix a facilitar el desenvolupament, des d’una visió integral, d’un pla de ciutadania i immigració per a localitats de menys de 4.000 habitants amb un percentatge de població estrangera superior al 10 %. La nostra recerca es fa a partir d’un estudi de cas.

En aquest projecte hem intentat aprofundir en la realitat de Sant Quintí de Medio-na, fent un diagnòstic de tipus participatiu sobre els canvis experimentats pels pro-cessos migratoris en aquesta població i establint una priorització de les necessitats observades. Hem estudiat especialment la xarxa d’entitats que hi ha a la població i la seva obertura real que hi participin persones immigrades. A partir d’aquest estudi, s’ha elaborat i negociat un programa orientat al desenvolupament d’una ciutadania intercultural, basada en la convivència com a eix fonamental.

Paraules clau: ciutadania intercultural, estudi de cas, integració, immigració.


322

1. Introducció

La democràcia constitueix un model estable de convivència aportat per Occident. El seu principi fonamental és el respecte a la diversitat de creences, maneres de pensar, ideologies, etc. Ara bé, el seu exercici suposa un repte per a les societats democràti-ques actuals, quan es donen posicions asimètriques i condicions socioeconòmiques de desigualtat entre els diversos col·lectius.2

Per això, necessitem avançar cap a un canvi profund que és a la vegada social, cultural i polític. «No existeix cap possibilitat de transformació significativa si no és sobre la base d’una transformació cultural que no tan sols afavoreixi la implicació social i la participació, sinó també la convivència en el marc de societats cada vegada més pluriculturals.»3

Aquest plantejament es troba en la mateixa línia del Pla de ciutadania i immigra-ció 2005-2008.

«Catalunya ha de ser un país capaç d’oferir al seus residents un espai d’opor-tunitats, unes perspectives d’assentament i d’inserció social i econòmica dignes, i un context de participació que permeti portar a terme les seves expectatives dins d’un entorn social comú. D’aquí que aspirem a una societat articulada social-ment sota el principi d’igualtat, amb un projecte cultural i polític, obert, comú i plural. La interacció entre el nouvingut d’ara –el ciutadà català de demà– i la resta de la societat actual ha d’aportar beneficis mutus, tant en termes socioe-conòmics com culturals. Això comporta la responsabilitat d’acceptar que aquest nou espai compartit implica tant renúncies mútues com oportunitats noves.» (Generalitat de Catalunya, 2006:33)

L’any 2006 vam desenvolupar un estudi avaluatiu de les accions i els programes presentats en la convocatòria, dins el Pla de ciutadania i immigració per a l’acolli-ment d’immigrants 2005, a Catalunya, i que havien estat objecte d’alguna subven-ció.4 Algunes de les conclusions a les quals vam arribar estan en la base d’aquesta nova recerca.

El nostre estudi5 consisteix a facilitar el desenvolupament, des d’una visió inte-gral, d’un pla de ciutadania i immigració per a localitats de menys de 4.000 habitants amb un percentatge de població immigrant estrangera de més del 10 %. La nostra recerca es fa a partir d’un estudi de cas.

La finalitat general de la recerca està centrada en el desenvolupament de millo-res en el context de la localitat de Sant Quintí de Mediona (d’ara endavant Sant

2. Touraine, 1997, 2005; Kymlicka, 2003; Martiniello, 2003.3. Oller, 2003:23.4. Bartolomé, Cabrera i Marín (coord.), 2006.5. Aquest estudi ha estat desenvolupat durant els anys 2007 i 2008.

323

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Quintí)6 en els processos d’acolliment i d’integració de la població immigrant, i po-tenciar unes condicions òptimes per a la convivència. En aquest sentit, s’ha pretès estimular una ciutadania intercultural mitjançant l’elaboració, la negociació i la ini-cia-ció de l’aplicació d’un programa que pugui ser vàlid per a aquesta població.

Els objectius es podrien definir de la manera següent:

1. Aprofundir en la realitat de Sant Quintí7 per tal de conèixer les limitacions i potencialitats dels contextos comunitaris d’aquesta població que permetin orientar les bases per a l’elaboració d’un programa per al desenvolupament d’una ciutadania intercultural.

• Desenvolupar una avaluació diagnòstica de tipus participatiu que permeti la implicació d’agents comunitaris i tècnics del municipi en el procés de re-cerca.

• Establir una priorització de necessitats que guiaran les dimensions conside-rades en l’elaboració del programa.

2. Elaborar i negociar un programa que afavoreixi el desenvolupament d’una ciutadania intercultural i presentar les condicions objectives i subjectives que facin possible la seva aplicació al municipi de Sant Quintí.

• Elaborar, des del coneixement obtingut amb l’avaluació diagnòstica, una proposta de programa que permeti estructurar un conjunt d’accions orien-tades al desenvolupament de competències ciutadanes interculturals.

• Negociar la proposta de programa amb les entitats i associacions que con-figuren el teixit associatiu i cívic del municipi, amb l’objectiu que sigui assu-mit pel conjunt de la comunitat.

• Definir les condicions, amb la participació directa de l’Ajuntament, que possibilitin la iniciació del desenvolupament del programa.

3. Iniciar l’aplicació d’un programa de ciutadania intercultural orientat a la mi-llora de les condicions d’acolliment, integració i convivència entre el conjunt

6. Sant Quintí de Mediona és un municipi situat al nord de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona, amb una extensió de 13,59 km2 i una densitat de població de 147,3 (hab/km2). Segons les dades del padró, el novembre de 2007 tenia una població de 2.195 ha-bitants, dels quals un 13,4% corresponia a població estrangera.

7. Hem triat el municipi de Sant Quinti de Mediona per dues raons fonamentals: aquest muni-cipi reuneix les característiques que ens hem proposat per a l’estudi quant al nombre d’habitants i l’origen de la població; i, en segon lloc, hi ha enllestit un procés amb vista a la integració de la po-blació immigrada que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’autoritat del municipi. Abans del nostre treball, la Diputació de Barcelona va fer el 2006 un Pla de recepció i aco-llida municipal per a l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona (PRAM). Segons es diu en aquest in-forme, les dades es van recollir en una sessió de treball que es va fer el 3 de maig de 2006 amb els diversos serveis de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. En el nostre treball vam partir d’una anàlisi d’aquest estudi, però nosaltres preteníem l’elaboració participativa d’un pla de ciutadania intercultural, per la qual cosa necessitàvem la participació de la gent de Sant Quintí. L’alcalde va facilitar el procés.

324

de veïns de Sant Quintí, i considerar l’existència de diversos orígens culturals i sentiments vinculats als processos migratoris.

Aquest treball s’inscriu en les línies de recerca desenvolupades pel grup GREDI (Grup de Recerca en Educació Intercultural) de la Universitat de Barcelona.8

2. Disseny de la recerca

Presentem ara en un quadre el disseny tal com ha estat desenvolupat:

Figura 1. Disseny de la recerca

Desenvolupament d’un model de diagnòstic

Acords per a l’entrada a l’escenari de la recerca

Fase 1

Selecciód’informants

Elaboraciód’instruments

Fase 4

Negociació de laproposta

Desenvolupament de les primeres

iniciatives

Fase 3

Elaboració del1r informediagnòstic

Elaboració de la 1a proposta

Fase 2

Recollidad’informació

Presentaciói justificació del procés a tot el

municipi

PROCÉS DIAGNÒSTIC INICIAL ACCIONS ORIENTADES A

LA MILLORA

Fasepreparatòria

Descrivim breument cadascuna d’aquestes fases:

• Fase preparatòria, en què ens hem centrat en la construcció prèvia d’un model que pogués enriquir i orientar el treball diagnòstic i la recerca en gene-ral, i paral·lelament hem començat els processos de negociacions amb el go-vern local per accedir a la població mostra de l’estudi.

8. Es tracta d’un grup consolidat per la Generalitat de Catalunya i que des del 1992 ha portat a terme múltiples treballs de recerca sobre l’impacte que els processos migratoris originen en la trans-formació de la nostra societat, així com l’elaboració i avaluació de programes i accions socioeduca-tives que puguin ser una resposta una resposta vàlida a aquest canvi.

325

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

• Procés diagnòstic inicial (fases 1, 2, 3). Comencem amb la selecció dels in-formants clau. Aquesta tasca l’havia de dur a terme una persona que conegués el municipi; per aquesta raó, ho va fer la tècnica de l’Ajuntament que formava part de l’equip de recerca. Paral·lelament, es feia una anàlisi sobre la documen-tació recollida per tal d’aportar dades que ens ajudaran a fer un retrat de parti-da. La recollida d’informació, a través de grups de discussió integrats per pobla-ció autòctona i immigrant, ens ha permès detectar la percepció de la gent respecte a la situació del municipi, els canvis experimentats i les necessitats que encara hi ha en relació amb aquests canvis. També en aquesta fase es va fer la presentació a tota la població del municipi del procés de recerca engegat i tam-bé es van recollir les inquietuds i els dubtes. Així, es va concretar la tercera fase amb l’elaboració del primer informe i les propostes d’actuació.

• Actuacións orientades a la millora (fase 4). En aquesta fase es concreta i es presenta a l’alcalde la proposta que sorgeix de l’informe perquè sigui valo-rada i s’hi introdueixin els canvis pertinents. Una vegada introduïts els canvis, es fa una presentació pública als grups polítics per arribar a un consens sobre el Pla de ciutadania i immigració. Finalitzem aquesta fase amb la posada en mar-xa de les primeres iniciatives sorgides com a conseqüència del procés fet.

3. Model de ciutadania que ha orientat el diagnòstic

El diagnòstic realitzat en el context de Sant Quintí presenta unes característiques es-pecífiques que estan determinades per la finalitat de la pròpia recerca. Això suposa una orientació focalitzada en el que ha estat el procés d’incorporació d’un important col·lectiu de persones immigrades en el context comunitari d’un municipi petit.

Aquesta situació ha tingut repercussions en el si del municipi. La convivència s’ha vist una mica compromesa pel contrast cultural i la lògica desconfiança produï-da pel desconeixement mutu dels diversos patrons culturals que caracteritzen cada col·lectiu. El diagnòstic, doncs, ha pres com a referència l’anàlisi de les noves condi-cions creades. Aquestes s’han vist reflectides en aspectes com ara els possibles canvis i adaptacions de serveis i recursos, les relacions intra i entre grups, la utilització dels espais públics i les formes que adopta la convivència al municipi, l’aspecte que ha pres la vida cívica i associativa del municipi... En definitiva, es pretén conèixer l’im-pacte que ha tingut el canvi demogràfic que s’ha produït al municipi, tant en els as-pectes més externs i de tipus més objectiu com en aquells que farien referència als valors i significats atribuïts a la situació des de les persones i els col·lectius que cons-titueixen l’actual comunitat del municipi.

Per poder aprofundir en aquest conjunt d’aspectes, ha estat necessari dur a ter-me una revisió conceptual que ens permetés organitzar i estructurar la recollida d’in-formació en grans dimensions per facilitar la seva anàlisi. Per aquest motiu, l’elabora-ció d’un model que articuli els components i permeti tenir en compte les relacions

326

que hi ha entre aquests, constitueix un primer pas cabdal per fer comprensiu el diag-nòstic i orientar l’anàlisi posterior.

Com a punt de partida, s’ha pres la prioritat que guia la pròpia recerca, és a dir, la «integració» com a constructe. Aquest concepte respon a una necessitat comunitària de cohesió i té un aspecte dinàmic, interactiu, bidireccional i no lineal; es tracta d’un procés temporal que dependrà, bàsicament, d’un conjunt de situacions i circumstàncies que el facin possible. Un primer element recollit des del Pla de ciutadania i immigració de la Generalitat de Catalunya és el concepte de ciutadania resident com un primer aspecte clau que permet expressar la voluntat d’establir-se en un determinat territori.

Des d’una perspectiva teòrica, el concepte de ciutadania pren un caire que va més enllà i integra tot un conjunt de dimensions que, en essència, permeten definir els components que es trobarien implicats en el concepte d’integració. Aquest mo-del més ampli9 estableix una interessant diferenciació entre dos àmbits que hauria d’aplegar el concepte de ciutadania; és a dir, la ciutadania com a estatus i la ciuta-dania com a procés. El primer d’aquests àmbits estaria referit a la condició legal atribuïda, és a dir, situació administrativa, polítiques públiques que permeten l’ac-cés als serveis bàsics, acollida...; el segon faria referència al conjunt d’elements que configuren les condicions de convivència i que permeten i faciliten la participació social.

Aquestes dimensions ofereixen una dinàmica del procés d’integració prou inte-ressant, ja que es podria parlar de tres moments dins la continuïtat que suposa qual-sevol procés d’integració:

• Primeres adaptacions: que estan caracteritzades per part de les persones nouvingudes per a la recerca d’unes condicions mínimes de supervivència vin-culades a l’accés a un treball remunerat, a un habitatge i als serveis de caràc-ter bàsic (sanitat, educació, etc.); i, per part de les persones que ja hi viuen, per la sensibilització a aquest fenomen.

• Integració cultural: que es caracteritza per la creació d’un espai de convi-vència comú on es puguin consensuar les regles i normes d’interacció entre els membres que constitueixen la comunitat. Aquestes, en alguns casos, pre-nen un sentit explícit i estan determinades per normatives elaborades de ma-nera institucional, i en altres casos tenen un sentit implícit i configuren mane-res d’actuar a partir de significats consensuats. Això implica –més quan la realitat presenta diferències culturals tan marcades–, l’establiment de certs vincles relacionals que permeten el coneixement mutu i la comprensió de les pautes d’actuació de cada col·lectiu, ajustant-les a la convivència comunitària.

• Integració participativa: aquest nivell constitueix la confirmació definitiva del procés integrador. El desenvolupament cultural, social i polític de cada co-munitat es caracteritza per ser dinàmic i la participació constitueix l’element

9. Vegeu Bartolomé, 2002.

327

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

clau d’incidència en aquest procés. Cal tenir present que, com a col·lectius culturals específics, hi poden haver necessitats específiques i, per tant, poden donar-se formes específiques de participació mitjançant associacions cultural-ment homogènies. Ara bé, cal potenciar formes d’organització que apleguin objectius comuns i que, per tant, tinguin una composició àmplia amb persones de diverses perspectives culturals. Tenint en compte, doncs, el sentit processual que pren el desenvolupament integrador de qualsevol col·lectiu a una realitat comunitària i la perspectiva bidireccional d’aquest procés, a continuació es presenta el model que permet visualitzar gràficament els elements considerats en cadascuna de les grans dimensions i les relacions que s’hi estableixen.

Figura 2. Model per al diagnòstic d’una ciutadania intercultural des d’una perspectiva dinàmica. Elaboració pròpia

ESTATUS PROCÉS

PARTICIPACIÓCONVIVÈNCIAPOLÍTIQUESPÚBLIQUES

PRIMERESADAPTACIONS

INTEGRACIÓCULTURAL

INTEGRACIÓPARTICIPATIVA

ASPECTES IDENTITARIS I CULTURALS SENTIMENT DE PERTINENÇA

INTEGRACIÓ

Significats atribuïts alsgrups i les cultures.Utilització d’espaiscomunitaris.Estratègies de coneixement.Relacions interpersonals.Dinàmiques familiars i de relació.Xarxes intra i entre grups.Expectatives grupals.Relacions cíviques.

Utilització i valoració de serveis.Reivindicacions culturals.Estratègies de resolució de problemes i conflictes.Participació en institucions i inclusió en la vida política.Organitzacions i accions col·lectives.Xarxes de participació comunitària.

• Programes iaccionsd’acollida

• Programes iaccions pera la igualtat

• Programes iaccionsd’acomo-dació

• Accés al treball

• Serveis irecursos(salut,educació,habitatge...)

• Formació encompetènciesciutadanes iinterculturals

CIUTADANIA INTERCULTURAL

Aquest conjunt d’aspectes permeten apropar-nos de manera comprensiva al procés integrador dels grups de població que configuren la realitat comunitària de Sant Quintí.

En el model només es fa referència als components conceptuals que es troben implicats; serà l’anàlisi empírica a partir de les dades obtingudes el que ens ajudarà a atribuir valor a aquests conceptes i aprofundir-hi.

328

4. Principals resultats del diagnòstic

Deu anys abans, Sant Quintí presentava una composició cultural relativament homo-gènia, però en els últims anys ha experimentat un canvi substancial, producte de l’arribada de població immigrant, que sobretot prové del Magrib. Aquesta situació planteja nous reptes a la convivència i a la ciutadania. La gestió del canvi s’està fent de manera heterogènia. Caldria continuar i, si és necessari, reforçar les polítiques igualitàries que l’Ajuntament ha desenvolupat fins ara i que tendeixen a afavorir la normalització dels recursos per a tota la població (per exemple, llibres escolars gratuïts per a tothom, subvencionats per l’Ajuntament).

4.1. A partir de l’enquesta feta a les associacions i entitats

Hi ha una xarxa bastant nombrosa d’associacions i entitats al municipi de Sant Quin-tí.10 Això demostra l’existència de vincles socials i relacionals que conflueixen en acti-vitats de tipus bàsicament cultural i esportiu. També n’hi ha alguna de social. Les entitats, majoritàriament –tretze a divuit– es dediquen a activitats vinculades a les arrels culturals, històriques i religioses del municipi. Això ens dóna un aspecte clau: la poca participació de persones immigrades en aquestes associacions. Hi ha un grup d’entitats –13– en les quals només participa població autòctona. En segon lloc, des-taquem associacions que, molt vinculades a arrels culturals, manifesten una obertura a la població migrant. Dues d’aquestes compten amb la participació de persones immigrades a les seves activitats, i dues més diuen que estan disposades a rebre. Hi ha, per tant, una diferència substancial d’oportunitats socials, culturals i lúdiques entre els habitants de Sant Quintí depenent de la seva procedència cultural.

Totes les entitats i associacions remarquen com a dificultat per a la participació el tema de la llengua. Malgrat això, la majoria dels habitants del municipi consideren que hi ha un futur diferent, ja que els nens i les nenes que acudeixen a l’escola apre-nen ràpidament el català, juguen junts i amb el temps pensen que podran accedir a participar en les associacions. Es revelen dubtes i reticències per part d’alguns dels membres d’aquestes associacions, que s’hauran de resoldre, a poc a poc, en un marc de diàleg i comprensió per part de tots els col·lectius de població.

Malgrat que hi ha un 13 % de població estrangera a Sant Quintí, no hi ha cap associació específica constituïda per ells. La seva existència podria atorgar-los repre-sentativitat a l’hora de negociar i parlar amb interlocutors vàlids. Creiem, no obstant això, que és necessari fomentar la creació d’espais on puguin reunir-se i treballar junts diversos col·lectius sobre temes, problemes i activitats que afecten tota la co-munitat.

10. L’informe presenta un sociodrama de les entitats i associacions del municipi, així com de la seva composició del diferents grups de població.

329

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

4.2. A partir de l’anàlisi de dades dels grups de discussió

Presentem aquestes conclusions de manera temàtica, tal com han estat analitzades. Veurem també les necessitats associades, tal com van ser percebudes pels partici-pants.

Quadre 1. Model per al diagnòstic d’una ciutadania intercultural des d’una perspectiva dinàmica

Àrees temàtiques

Conclusions Necessitats percebudes

Situaciódavant la

immigració

Atribució als altres grups culturals de caracteritzacions plenes d’estereotips i prejudicis:

– Desconeixement d’un col·lectiu respecte a l’altre.

– Concepte d’immigració lligat a la precarietat laboral i econòmica, que provoca sentiments de desconfiança vers els immigrants.

De formació en competències interculturals orientades a la convivència.De coneixement de diversos grups culturals o de la possibilitat d’enriquiment mutu a través de la convivència.De visualitzar en els llocs web del municipi els col·lectius que hi ha a San Quintí.

Dimensions identitàries

Es veu la llengua com un element clau de la identitat catalana. El paper social desenvolupat per les dones apareix com un element integrador al municipi. Es dificulta la integració si no es dóna l’adquisició real del català per part de la població immigrant, especialment per part de les dones.Per als magrebins, l’element d’identificació és la religió. Les seves reivindicacions s’orienten cap a la possibilitat de tenir un lloc de culte.

D’aclarir qui ha de prendre la iniciativa. Tots els col·lectius atribueixen als altres la responsabilitat de fer el primer pas.D’aprendre el català.

Integració Els col·lectius s’atribueixen els uns als altres la responsabilitat de la integració.Si bé es mostra una voluntat de promoure la participació, costa trobar la manera d’incrementar-la des de la pràctica.

De representació dels col·lectius en una comissió municipal que dinamitzi la proposta.De formar part del teixit associatiu.

330

Convivència Molt poca i basada en prejudicis.Aïllament en el context de la vida quotidiana.

De línies de treball conjuntes.D’elaboració de codis de conducta ètics.De potenciació de la relació entre persones de diversos col·lectius.

Visualització i funcionament

de les polítiques públiques

Preocupació i ansietat davant el procés de regulació.Valoració negativa dels serveis mèdics, a causa de la falta de pediatres al municipi.Valoració positiva de l’educació que s’imparteix al municipi.Problema de l’habitatge. Rebuig de la discriminació positiva amb les persones immigrants.

D’un dispositiu d’acolliment que reculli i centralitzi la informació respecte als serveis.D’assessorament per crear una associació d’immigrants o, almenys, formar un grup en què els seus líders puguin representar el col·lectiu immigrant davant els poders públics.

Visió de futur Perspectives optimistes dels joves. Pensen que la majoria de problemes s’arreglaran en l’anomenada segona generació. Reforcen la dimensió educativa del procés.El grup de dones es mostra el més prepositiu de tots. Les seves aportacions estan molt orientades a la construcció d’una ciutadania i una convivència interculturals, potenciant les seves dimensions relacionals, associatives i ètiques.El grup de discussió d’entitats i associacions es pronuncia en la mateixa direcció que el grup de dones, però amb menys aportacions.El grup de discussió de gènere demana reforçar la llengua catalana per a les dones magrebines, feina i habitatge per a les persones immigrades i l’intercanvi de cultures culinàries a l’escola que s’obrin a la comunitat.

De reforçar l’existència d’una escola intercultural i inclusiva.De reforç de l’aprenentatge del català, especialment per a les dones, i obertura de les classes d’àrab per a tothom.D’un espai per poder reunir-se les dones de diverses cultures i intercanviar experiències, problemes i receptes culinàries.D’informació sobre les cultures per a tothom.De potenciar el coneixement de totes les cultures a través de festes locals.De potenciar l’associacionisme.D’impulsar programes per a infants i joves.De trobar solució a la problemàtica de la feina i l’habitatge per a tothom.

331

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

5. Propostes d’intervenció

Les propostes concretes que es desprenen d’aquestes necessitats estan en la línia de formació i participació. No obstant això, es veu la necessitat de desenvolupar elements estructurals mixtos, com la comissió de convivència o l’oficina d’acolli-ment, en coordinació amb les que ja hi pugui haver al municipi (com ara la comis-sió de disciplina), que donin suport a totes les iniciatives orientades al desenvolu-pament d’un pla de ciutadania. Sense l’existència d’aquests elements estructurals no es pot assegurar l’èxit del canvi. Però aquests elements només seran eficaços en la mesura en que serveixin per enllestir un procés semblant al que hem fet nosal-tres, en què, a poc a poc, la població comença a sentir-se cridada cap a un canvi. Un canvi poc precís en un començament, sense cap punt de connexió entre uns col·lectius i uns altres, però un canvi que ha de portar a la creació d’una xarxa co-munitària més forta compartida per tots. Cap a això s’ha encaminat la nostra pro-posta. La seva primera redacció, que es va constituir com a marc del procés de ne-gociació, estava presentada en un quadre de doble entrada: d’una banda, analitzàvem tres tipus d’accions: estructurals, formatives i per promoure la convi-vència; de l’altra es plantejava la temporalització a curt i mitjà termini. Les accions estaven molt detallades perquè els polítics poguessin treballar amb més comodi-tat, per poder prendre decisions. De fet, van ser modificades en els diversos mo-ments de la negociació.

5.1. Procés de negociació

La nostra intenció era engegar un procés participatiu, en què la implicació de tota la població, començant pel govern local, fos una realitat. És per això que, quan havíem començat el desenvolupament dels grups de discussió i la nostra presència ja era coneguda al municipi, es va fer una convocatòria per presentar tot el procés a la po-blació, en un acte que va presidir l’alcalde i en què tres persones del grup van presen-tar la tasca que es volia dur a terme i la justificació d’aquesta. També es va obrir una plataforma digital per recollir suggeriments.

En començar la segona part d’aquesta recerca calia tornar, primer de tot, els resultats del diagnòstic, així com la proposta de canvi que sorgia de l’anàlisi de ne-cessitats obtingut, al govern de la població. D’aquesta manera podíem comparar el seu punt de vista, des de les polítiques dissenyades i la pràctica viscuda al municipi, amb la nostra proposta. Tots sabem els múltiples condicionaments que té qualsevol projecte d’aquest tipus i era important veure si es considerava viable en el govern actual.

Aquest procés de negociació va ser llarg, ja que suposava l’anàlisi i la negociació de tot l’informe: revisió, en primer lloc, de les imprecisions; aclariments de termes i/o afirmacions que es prestaven a confusió o que donaven, en opinió de l’alcalde, una

332

visió poc ajustada o poc oportuna, parlant políticament, de la realitat. Subratllats que calia fer des de les necessitats o coneixements que tenia el municipi.

Desprès de tornar a refer l’informe amb els suggeriments proposats, es va plan-tejar la necessitat de consensuar-lo amb els partits de l’oposició de l’Ajuntament11 i presentar-lo, posteriorment, a tota la població en un acte global. Cal remarcar que, en aquesta darrera presentació, l’associació de dones que s’havia constituït, com a conseqüència del procés engegat, va voler fer la seva presentació al municipi i expli-car els seus objectius i les seves activitats.

5.2. Primeres iniciatives: les dones com a punt de partida per a la creació de grups mixtos al municipi

Les dones són un col·lectiu decisiu en la integració de la població nouvinguda i repre-senten un element clau en el procés integrador dels nous nuclis familiars. Des dels primers grups de discussió, s’havia manifestat la necessitat de visibilització de les dones, ja que elles podien crear moltes xarxes necessàries en temes d’educació, sa-lut, habitatge, convivència, etc.

Quan es va organitzar el segon grup de discussió amb dones, ja el mateix grup va detectar la possibilitat de fomentar i donar suport a l’associació de dones que podia oferir un marc per a reflexions i un model a seguir per a altres col·lectius (tant de població immigrada com autòctona) de Sant Quintí.

Així, l’associació de dones ha quedat constituïda per persones que procedeixen del segon grup de discussió. Aquest grup és mixt i està compost tant per dones immigrades com autòctones. Han fet nombroses activitats, s’ha creat una dinàmica i s’han elaborat uns estatuts que permeten el treball cooperatiu i l’intercanvi d’expe- riències.

5.3 Proposta de futur

A partir del treball realitzat, s’ha pogut veure la necessitat d’aprofundir en l’aspecte de la convivència com a element essencial per tal de crear unes condicions que per-metin el desenvolupament d’una ciutadania intercultural. La interacció entre grups i el suport mutu constitueixen dos dels pilars bàsics de la necessària cohesió social per poder construir projectes de vida en un context comunitari comú.

A Sant Quintí s’han donat unes circumstàncies complexes, amb una arribada molt significativa i accelerada de persones immigrants que, per a determinats sectors de la població autòctona, ha estat viscuda com una presència amenaçadora de les condicions de vida tradicionals del municipi. L’aparició, en aquest sentit, de reaccions

11. Aquesta presentació es va fer en la primera quinzena de març de 2007.

333

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

contràries cap als col·lectius immigrants han sovintejat, fet que ha creat un cert en-capsulament entre grups que cal mitigar mitjançant actuacions orientades a la totali-tat de la població per tal de generar espais de convivència i trencar inèrcies que por-ten al desconeixement, la desconfiança i el prejudici.

Val a dir que el pla12 només constitueix una part de l’acció global desenvolupada des de la recerca. El desenvolupament de la mateixa ja ha estat un element de canvi, que ha incidit en la creació d’espais de reflexió que han permès fer explícita la situa-ció de conflicte que hi havia. Els processos que s’han dut a terme en els grups de discussió, les presentacions de la recerca realitzades al municipi amb la participació institucional del mateix alcalde, la participació dels professionals vinculats a diversos serveis del municipi (educació, salut, etc.), han generat dinàmiques de canvi i han incrementat la vida associativa a la població amb l’aparició, per exemple, d’un grup en què participen dones del conjunt dels col·lectius culturals del municipi. A més, s’han anat modificant els imaginaris creats per cada grup cultural, en què la descon-fiança i el prejudici tenyia qualsevol aspecte de tipus relacional. Fins hi tot des de les mateixes institucions s’estan assumint aspectes que fa pocs mesos semblaven impos-sibles.

El pla orientat a la convivència constitueix un pas més en la direcció d’harmonit-zar la xarxa de relacions que permetin una convivència pacífica i agradable, supe-rant, si més no, les visions estereotipades i poc reals dels uns vers els altres. Òbvia-ment, l’aplicació del pla ha d’anar acompanyada de tot un conjunt de mesures (difusió d’aquest, implicació de sectors significatius de la població del municipi, par-ticipació en els òrgans i comissions creats, incentivació des de les institucions d’accions formatives i de suport al seu desenvolupament, etc.) que permetin continuar modifi-cant les mentalitats i les relacions interpersonals per tal de construir realment un projecte comú en el marc d’una ciutadania intercultural.

Els principis que han guiat l’elaboració del Pla de ciutadania i immigració són els següents:

• Participació: per aconseguir l’acceptació i la implicació del conjunt de la població en el desenvolupament del pla és fonamental que tothom partici-pi i assumeixi, com a pròpia, aquesta iniciativa. El procés diagnòstic desen-volupat, les presentacions realitzades i els processos de negociació duts a terme han pretès, entre altres coses, afavorir la participació dels grups del municipi.

• Complementarietat: el municipi disposa ja de tot un conjunt de serveis i re-cursos orientats a cobrir necessitats i a facilitar la convivència entre veïns, així com un pla concret (PAML, Pla d’acollida i millores locals). Aquest nou pla ha

12. Parlem de pla i/o proposta d’actuació, però no de programa, com inicialment havíem qua-lificat la nostra actuació, perquè des de la pràctica veiem que el programa suposa una programació d’accions prou estructurada. El pla és més ample i pot incloure accions i programes específics.

334

d’aportar elements complementaris a allò que ja hi ha. No es tracta, doncs, de substituir serveis o generar-ne d’específics, sinó d’articular, de manera com-plementària, iniciatives i espais de reflexió que permetin generar dinàmiques que ajudin al bon desenvolupament de l’acció dels serveis.

• Globalitat: les accions que es plantegen en el pla prenen un sentit global i intenten implicar la totalitat de la població, i no pas algun col·lectiu concret. Per tant, la proposta va dirigida a la totalitat de la població. Caldrà que tot-hom assumeixi un cert compromís si la pretensió és millorar la convivència.

• Coordinació-treball en xarxes: és bàsic establir una coordinació entre les diverses accions que es desenvolupen al municipi (culturals, formatives, cívi-ques, festives, etc.) amb la possibilitat d’aprofitar-les, d’una banda, perquè mantinguin la lògica de potenciar la convivència i l’intercanvi al municipi i, de d’altra, perquè permeti l’establiment de xarxes relacionals i de treball conjunt que generi unes relacions de confiança i enteniment entre les persones inde-pendentment del col·lectiu cultural al que es pertanyi.

Aquests principis constitueixen la guia que ha orientat el pla de millora de la con-vivència al municipi. A més, per a la seva elaboració, s’ha tingut en compte el diag-nòstic realitzat i el model presentat en l’inici d’aquest treball, en què es reflectien les dimensions que calia considerar en un procés d’integració en un context, com el descrit, d’un municipi petit.

El pla constitueix una eina organitzativa que ha d’incidir en les dinàmiques tan formals com informals que es creen al municipi. Això vol dir que no només farà refe-rència a aspectes institucionals, sinó que també es busca la possibilitat de dinamitzar processos que estimulin les xarxes de relació i que tinguin impacte en l’àmbit no for-mal.

Hi ha tres organismes específics que tenen un paper important en el desenvolu-pament del Pla de ciutadania i immigració. Aquests organismes són els següents:

• L’oficina d’acollida: aquest servei ja existia al municipi, però les seves carac-terístiques no responien als objectius del pla. A criteri de l’Ajuntament s’ha vist la possibilitat de que siguin els mateixos immigrants els que portin aquest servei amb el suport de l’Ajuntament, decisió que ja s’ha posat en pràctica. És necessari destacar el paper que té aquest servei, tant des d’una perspectiva informativa i d’ubicació en el context de les persones nouvingudes com per l’acció de sensibilització dels grups autòctons per tal de generar unes condicions favorables cap a un procés d’adaptació inicial satisfactori. Fins i tot, en la mesura que pugui decréixer el nombre de persones nouvingudes, l’oficina pot anar assumint funcions de mediació intercultural.

• La comissió de convivència té un paper cabdal en el desenvolupament del programa. A diferència de l’oficina d’acolliment, pren un aspecte representa-tiu que permet una participació formal i organitzada dels grups i col·lectius

335

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

del municipi. Aquesta comissió tindrà un paper destacat en la planificació ge-neral dels possibles canvis necessaris per tal d’ajustar les demandes de la po-blació als serveis que ja hi ha i generar iniciatives que ajudin a la millora de la convivència, tant des d’una perspectiva preventiva com d’intervenció concre-ta en situacions de conflicte. Val a dir que la interpretació que es fa d’aquesta comissió és la d’un espai de diàleg que permeti gestionar, en certa mesura, la vida col·lectiva, oferint la possibilitat de participar –directament o indirecta-ment– en els diversos grups. Aquesta comissió té un aspecte consultiu, per qüestions que s’han d’aprovar en el ple de l’Ajuntament, i executiu, quan es tracta de concretar mesures aprovades i sol·licitar el suport popular. Els nome-naments de les persones que la integrin tindran un aspecte oficial i seran no-menats des de l’Ajuntament. La composició específica de la mateixa estarà determinada per un procés previ de negociació, però caldrà garantir que els col·lectius hi estiguin representats.

Els objectius, previstos ja en la proposta inicial, eren els següents:

– Informar el conjunt del municipi de les característiques del Pla de ciutadania i immigració i intentar buscar complicitat en el seu desenvolupament.

– Organitzar activitats que ajudin a establir espais de contacte i comunicació, procurant, des del respecte al que ja existeix, innovar per tal que tothom s’hi pugui sentir representat.

– Potenciar sessions de formació i/o supervisió en aquells contextos en què pugui ser necessari per tal d’anar generant un pensament més proper a l’establiment de la convivència activa al municipi.

– Incentivar la creació i/o adaptació d’organitzacions cíviques que permetin la participació en iniciatives comunitàries

– Participar en la gestió de possibles conflictes que preguin un aspecte de grup, buscant conciliar posicions i arribar a acords a partir del diàleg entre les parts.

– Assessorar en les polítiques sobre ciutadania que es puguin desenvolupar per part de l’Ajuntament, proporcionar informació i recollir els punts de vista de la gent del municipi.

– Incentivar el bon funcionament dels serveis del municipi i proporcionar ini-ciatives i recomanacions per establir les millores que siguin necessàries.

La periodicitat de reunions d’aquesta comissió es considera adient que sigui mensual i el seu funcionament específic; de la mateixa manera, els circuits administratius de coordinació també s’establiran a partir d’un segon nivell de concreció una vegada s’hagi negociat la possible posada en marxa d’aquesta comissió.

• La comissió de seguretat. Aquesta comissió actualment ja existeix, si bé té un caire culturalment homogeni. Un dels problemes detectats en el diagnòs-

336

tic és la valoració que determinats col·lectius autòctons fan dels problemes de seguretat vinculats als col·lectius d’immigrants. Per trencar aquesta lògica, es considera oportú incloure persones del col·lectiu immigrant en aquesta co-missió, per tal de treballar plegats en la recerca de solucions que permetin generar unes condicions de seguretat per a tothom. Això també pot ajudar el procés integrador, ja que pot generar sentiments de pertinença comunitària en les persones nouvingudes.

El Pla de ciutadania i immigració, a més, té en compte dos eixos fonamentals que han d’acompanyar la seva posada en marxa. D’una banda, es veu la necessitat d’estimular la participació, i només serà en la mesura que aquesta es doni com hi haurà una incidència i un procés de canvi real al municipi. El segon eix és el de la formació: en aquest cas, es veu necessari desenvolupar accions formatives per tal d’anar modificant les percepcions i generar una cultura orientada al respecte i a la convivència. En aquest sentit, el coneixement d’altres cultures, el treball amb les actituds generades per les «pors», les estratègies de resolució de conflictes, la par-ticipació ciutadana, etc. poden constituir aspectes prou interessants per ser treba-llats amb grups de població heterogenis, de tal manera que es fomenti la relació entre grups culturals i que es constitueixi en espais d’establiment de consens i cultu-ra comú.

La necessitat d’incidir en dinàmiques no formals també és prou rellevant en la mesura que és la participació en la vida cívica associativa el que constitueix un aspec-te bàsic integrador. Les actuals associacions del municipi són molt homogènies, amb pocs espais de participació per als nouvinguts. És necessari estimular altres associacions que permetin una participació molt més oberta i mixta, en què els col·lectius puguin tenir els seus espais de treball i implicació.

En conjunt, doncs, es tracta d’una proposta que, orientada al canvi, fa incidèn-cia en els procediments. Es busquen formes organitzatives que ajudin a crear unes condicions que permetin «trencar» l’aïllament de cada grup i, alhora, iniciar un procés d’enriquiment en el qual veritablement la diversitat constitueixi un aspecte positiu.

El Pla de ciutadania i immigració ha de tenir uns circuits d’actuació que permetin l’intercanvi d’informació i la col·laboració entre les institucions. Aquest intercanvi i, fins i tot, una certa complicitat entre serveis, és bàsic per tal que la incidència sigui global i permeti l’establiment de xarxes entre iniciatives que proporcionin una cohe-rència global d’actuació en una mateixa lògica de treball.

Aquests circuits es podrien plasmar gràficament de la manera següent:

337

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Figura 3. Circuits d’actuació del Pla per a la convivència intercultural

CIRCUITS

ASSOCIACIONS AJUNTAMENT SERVEIS

OFICINA D’ACOLLIDA

COMISSIÓ DECONVIVÈNCIA COMISSIÓ DE

SEGURETAT

Accionspreventives de

conflictes

Intervenció ensituacions de

conflicte

Com es pot apreciar en el gràfic, la interacció entre els organismes, tant institucionals com participatius i cívics, configura la base que possibilitarà el funcionament dels diversos components del pla d’actuació. Aquests components han de presentar un grau d’interacció força intens amb la participació dels tècnics de l’oficina d’acollida en les comissions representatives, de manera que existeixi una fluïdesa en la informa-ció i permeti tenir un coneixement de la realitat i dels possibles canvis per tal d’anar desenvolupant iniciatives que permetin prevenir situacions futures de conflicte.

En la mesura que la convivència es normalitzi, aquest Pla per a la convivència in-tercultural pot anar generant iniciatives culturals, de foment de l’associacionisme i de creació d’una xarxa social que estimuli el desenvolupament d’una ciutadania res-ponsable, global i intercultural.

L’interès fonamental del Pla per a la convivència és intentar vincular tot el con-junt d’iniciatives i accions a una xarxa més participativa que permeti estructurar una lògica d’intervenció comú, que superi l’acció, vista de manera individual. En aquest sentit, el pla s’orienta a unificar sensibilitats i potencia de manera clara l’establiment d’un context de convivència.

338

5.4. Síntesi i propostes d’intervenció

L’estudi del cas de Sant Quintí ens ha permès oferir alguns elements que semblen fonamentals per promoure i enfortir la cohesió social en municipis petits, semblants al que ha estat objecte de la nostra recerca. Cohesió social a què s’arriba a través de generar processos de construcció ciutadana arrelats en la convivència com a eix fo-namental.

Resumim ara evidències que han sorgit de la recerca i que ens permeten fer algu-nes propostes a l’administració pública per afavorir el desenvolupament d’una ciuta-dania intercultural en petits municipis:

• Els processos de canvi personal i comunitari s’inicien des del moment en què la població pren consciència dels canvis que s’han originat en el seu si pel fet migratori. El diagnòstic participatiu es constitueix, per aquesta raó, en un ele-ment clau de qualsevol transformació social, ja que pot arribar a desencade-nar canvis significatius. Nosaltres hem pogut confirmar aquesta evidència en la nostra recerca. Ara bé, dins del diagnòstic, la percepció subjectiva dels par-ticipants sobre els seus problemes i realitats socials, així com el grau d’accep-tació o rebuig de diversos col·lectius, es constitueix en estudi obligat per a qui pretén afavorir un canvi social o està implicat en aquest canvi. Per això, la de-volució a tots els participants de la població del resultat d’aquest diagnòstic permet avançar de manera significativa en els processos de canvi. Això s’ha pogut comprovar en el cas de Sant Quintí. L’administració pública hauria de donar suport personal i econòmic a projectes que facilitin aquest diagnòstic en poblacions petites, com un pas previ per desenvolupar plans de ciutadania que puguin ser assumits per tota la població.

• Les xarxes d’entitats han de respondre a tota la població perquè puguin sus-tentar el procés de construcció ciutadana. L’enfortiment de la societat civil rep un suport important de la xarxa d’associacions i dels vincles relacionals establerts en una població. Nosaltres havíem pogut constatar aquest fet en una altra població catalana. A Sant Quintí de Mediona, tal com hem explicat en aquest resum de la recerca, les entitats estan referides fonamentalment a un tipus de població, l’autòctona (catorze entitats de divuit). A més, la xarxa d’entitats més gran es construeix fonamentalment al voltant de la fes-ta major, en la qual encara no participen les persones immigrades. És per això que proposem la creació d’algunes associacions o entitats de caràcter mixt en què puguin participar persones de tots els col·lectius del poble. De fet, ja hem avançat, per aquest camí, amb la creació d’una associació de dones a Sant Quintí amb aquestes característiques. L’administració pública hauria d’afavorir en aquestes poblacions la creació de petites associacions mixtes, així com espais on es puguin trobar associacions diverses (mixtes o no).

339

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

• Qualsevol procés que vulgui desenvolupar un pla de ciutadania en un poble ha de procurar prèviament espais de convivència on les persones de diversos col·lectius aprenguin a relacionar-se. Això suposa establir mesures estructu-rals i mesures formatives que facilitin la participació. En la nostra recerca hem elaborat aquestes mesures i hem enriquit amb noves funcions i introduint nous col·lectius les entitats que ja hi havia (per exemple l’oficina d’acollida o la comissió de seguretat). També n’hem proposat altres de noves (com ara la co-missió de convivència). Aquesta darrera és clau per al desenvolupament d’una ciutadania intercultural en pobles on la distància cultural entre els seus habi-tants és molt gran. L’administració pública ha d’afavorir i donar suport a la creació de plans de ciutadania que incloguin els dos tipus de mesures. Vetllarà perquè cap col·lectiu quedi fora dels circuits de participació previstos en el pla.

• La gestió del canvi només és possible si hi ha persones inserides en la població, que siguin capaços de connectar amb associacions i persones i que tinguin aquesta voluntat de canvi. Nosaltres hem pogut gaudir del suport d’una perso-na, tècnica de l’Ajuntament, confirmant el que ja havíem observat en recerques precedents. Per això considerem necessari que l’administració pública es preocu-pi per la formació sistemàtica dels tècnics dels ajuntaments en el desenvolupa-ment de plans territorials de ciutadania intercultural. Aquesta formació inclou també un vessant metodològica sobre el desenvolupament de processos partici-patius, dinàmiques de grup, orientació de grups de discussió, etc.

• Un pla de ciutadania suposa una voluntat política de portar-lo a terme. No n’hi ha prou amb tenir un marc polític de referència que afavoreixi aquest pla. Això és necessari, però no suficient. Sense el suport de l’autoritat municipal no hauria estat possible la nostra actuació. Però també hem constatat la ne-cessitat que les persones que representen diverses forces polítiques al poble s’impliquin en els processos, ja que la correlació de forces locals pot ser dife-rent a les de la Generalitat.

Hem volgut assenyalar alguns dels elements que ens han permès engegar un camí que va des del coneixement mutu, al canvi d’actituds i a la creació de serveis i programes que permetin consolidar la convivència i la ciutadania. És un camí llarg que no s’aconsegueix en un any. Però, creiem nosaltres, és un camí possible, si es donen el suport i les condicions descobertes en el nostre treball.

6. Bibliografia

Aubel, J. Manual de evaluación participativa del programa. [en línia] Maryland: USAID. 2000. Disponible a <http://www.childsurvival.com/documents/manual_span.pdf>.

340

Bartolomé, M. (coord.). Identidad y ciudadanía: un reto a la educación intercultural. Madrid: Narcea, 2002.

Bartolomé, M. «Cap a una ciutadania intercultural. Un tema emergent a la recerca educativa». Temps d’Educació, 27, 2003, p. 13-32.

Bartolome, M. «Las buenas prácticas interculturales: ¿Un apoyo a la convivencia ciu-dadana?». A Tamarit Pérez, J. (coord.). La convivència en una societat multicul-tural. Madrid: Col·lecció Hort de Trenor/16, 2004, p. 25-49.

Bartolomé, M. «Identidad y ciudadanía: hacia una sociedad intercultural». Bordón Revista de Pedagogía, núm. monogràfic. XIII Congreso Nacional y II Iberoameri-cano de Pedagogía. La educación en contextos multiculturales: diversidad e identidad, 1, vol, 56, 2004, p. 65-80.

Bartolomé, M.; Cabrera, F. «Sociedad multicultural y ciudadanía: hacia una sociedad y ciudadanía intercultural». Revista de Educación, núm. extraordinari, 2003 so-bre Ciudadanía y Educación, 2003, p. 33-56.

Bartolomé, M.; Cabrera, F. (coord.). Construcción de una ciudadanía intercultural y responsable. Madrid: Narcea&MEC, 2007.

Bartolomé, M.; Folgueiras, P.; Massot, I.; Sabariego, M.; Sandín M. P. «Estudi de cas». A Bartolomé, M.; Cabrera, F.; Marín, M. Á. (coord.). Pla d’acció de Catalu-nya per a l’acollida i la integració d’immigrants 2005. Barcelona: Secretaria per a la Immigració, 2006, p. 72-166.

Bartolomé, M.; Marín, M. Á. «Las identidades cívicas y culturales: ejes clave para la cons-truccion de una ciudadanía intercultural». A Sacavino, S. (coord.). Identidad(es) y Ciudadanía Intercultural. Desafíos para la Educación. [fitxer informàtic] Rio de Janeiro: Consejo de Cultura en Brasil, 2005.

Censo de población 2001. Disponible a <http://es.wikipedia.org/wiki/portada>. Kymlicka, W. La política vernácula. Nacionalismo, multiculturalismo y ciudadanía.

Barcelona: Paidós, 2003.Lombera, R. Evaluación participativa del desarrollo local. Quito, Equador: Programa

de gestión urbana, coordinación para América Latina y el Caribe, 2004. Martiniello, M. La Europa de las migraciones. Por una política proactiva de la inmi-

gración. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2003.Moren Alegret, R. Lugar, identidad territorial e inmigración extranjera en áreas rura-

les y pequeñas ciudades de España. Un estudio cualitativo exploratorio. Bellate-rra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. Disponible a <http://extranjeros.mtas.es/es/general/inmigracion_lugares.html>.

Morra, L.; Frienlander, A. Evaluaciones mediante estudio de casos. Washington, D.C.: Departamento de Evaluación de Operaciones del Banco Mundial, 2001.

Oller, M. D. «Las nuevas fronteras de la democracia». Revista Crítica, 906, 2003, p. 18-24.

Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 de la Generalitat de Catalunya, 2006.Touraine, A. «Faux et vrais problémes». A Wieviorca, M. Una societé fragmentée? Le

multiculturalisme en debat. París: La Decowerte/Poche, 1997, p. 291-319.

341

Polít

iqu

es p

úb

liqu

es, p

erce

pci

ó

ciu

tad

ana

i mat

eria

ls d

’aco

llid

a

Touraine, A. Un nuevo paradigma para comprender el mundo de hoy. Barcelona: Paidós, 2005.

Vilà, R. «Comunicación intercultural, nuevo reto educativo». A Soriano, E. Educación para la convivencia intercultural. Madrid: La Muralla, 2007, p. 260-302.

Resumen

Nuestro estudio consiste en facilitar el desarrollo, desde una visión integral, de un Plan de ciudadanía e inmigración para localidades menores de 4.000 habitantes, con un porcentaje de población extranjera superior al 10 %. Nuestra investigación se ha realizado a partir de un estudio de caso.

En este proyecto hemos intentado profundizar en la realidad de Sant Quintí de Mediona, a través de un diagnóstico participativo, sobre los cambios experimenta-dos por esta población a causa de los procesos migratorios, estableciendo una prio-rización de las necesidades observadas. Hemos estudiado especialmente la red de entidades existente en esa población y su apertura real a la participación en ellas de per-sonas inmigradas. A partir de este estudio, se ha elaborado y negociado un Plan de Ciudadanía e Inmigración orientado al desarrollo de una ciudadanía intercultural, basada en la convivencia como eje fundamental.

Palabras clave: ciudadanía intercultural, estudio de casos, integración, inmigración.

Abstract

Our study aims to facilitate under a global vision, the development of an Immigra-tion and Citizenship Plan for localities under 4.000 inhabitants, with a percentage of foreign population greater than 10 %. Our research is based on a case study metho-dology.

In this project we tried to deepen the reality of Sant Quintí de Mediona, through a participatory diagnosis about the changes experienced by this population; due to migration processes, establishing a prioritization of needs. We studied especially the network of existing entities in the population and its openness to immigrants’partici-pation. From this study, a Plan aimed at developing intercultural citizenship, based on the coexistence as a cornerstone, hs been prepared and negotiated.

Key words: intercultural citizenship, case study, integration, immigration.

342

Résumé

En partant d’une perspective Intégrale, cette recherche a pour but faciliter le déve-loppement d’un Plan de citoyenneté et immigration pour les villages de moins de 4.000 habitants, avec un pourcentage de population étrangère supérieur au 10 %. Notre recherche commence à partir d’une étude de cas.

Dans ce projet, nous avons voulu analyser en profondeur la réalité de Sant Quin-tí de Mediona, à travers d’un diagnostique participatif sur les changements qui se produisent à cause des processus migratoires dans cette localité. En même temps, nous avons établi une priorité des besoins observés. Nous avons particulièrement étudié le réseau d’associacions qui existent dans la ville et disponibilité réelle à favo-riser la participation des personnes immigrées. À partir de cette recherche nous avons élaboré, à travers la participation et le consensus, un programme orienté au développement d’une citoyenneté interculturelle et fondé sur la vie en commun comme axe fondamental.

Mots-clé: citoyenneté interculturelle, étude de cas, intégration, immigration.

Enric Martínez-Herrera, Rosalina Alcalde, Llorenç Olivé, M. Carme Junyent i Margarita Bar-tolomé, durant la III Jornada de Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desem-bre de 2008. / Ivan G. Costa.

Estratègies d’adaptació: dones i joves

347

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Estratègies d’adaptació de la dona immigrada d’origen africà. Propostes per a

la millora o la potenciació de la seva capacitació i per a la seva promoció personal1

Carme Expósito Molina (1), Asun García Armand (2)

(1) Màster en Immigració i Educació Intercultural, tècnica d’Igualtat, habilitada com a educadora social pel Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya

(2) Antropòloga

Resum

L’objectiu del projecte ha estat conèixer les trajectòries de dones immigrades d’ori-gen marroquí i subsaharià que resideixen a Granollers i municipis de la seva influèn-cia, en règim de reagrupament familiar, i respon a la necessitat d’obrir vies d’investi-gació en els àmbits de la immigració femenina més invisible. Les dones reagrupades són sovint relegades a l’espai domèstic i, segons l’estereotip, són dones sense inicia-tives pròpies i, per tant, poc «significatives», malgrat ser agents econòmics importants dins l’espai familiar. Més concretament, aquest projecte proposa veure com les do-nes migrades d’aquest perfil es beneficien de les polítiques públiques, si com a dones o com a immigrades, identificar les seves competències de partida des del seu país d’origen i determinar les competències adquirides des que viuen al nostre país, així com les mancances que tenen. La finalitat ha estat plantejar indicadors des de la in-tervenció socioeducativa que permetin millorar la seva capacitació personal, així com la seva incorporació a les polítiques d’igualtat.

Paraules clau: dona immigrada, reagrupament familiar, nivells d’inclusió, capacita-ció personal, polítiques públiques.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006.

348

1. Introducció

Aquesta recerca s’emmarca en les línies de treball del Grup de Recerca Consolidat Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona2 i té com a antecedents el treball educatiu amb un perfil concret de dones immigrades en el marc d’una ciutat mitjana, Granollers, i municipis de la seva influència.

Respon a la necessitat d’obrir vies d’investigació en els àmbits més invisibles de la immigració femenina. La dimensió de gènere en la qüestió migratòria presenta una sèrie de mancances documentals importants. Falten estadístiques i dades sociològi-ques sobre les dones immigrades en el nostre espai econòmic o, si existeixen, són incompletes o fragmentàries. Aquesta dimensió, però, constitueix un aspecte de gran importància en la temàtica migratòria, actualment imprescindible per a l’anàlisi de les nostres societats.

La immigració a Espanya ha experimentat un notable increment en els últims anys, i presenta una gran varietat de modalitats. Segons dades oficials de l’any 2007,3 el 45,6 % de les persones immigrades són dones. Malgrat aquesta realitat, la consideració de les dones dins els moviments migratoris ha estat ignorada durant molt de temps.

Aquesta situació comença a canviar a partir de la dècada dels anys vuitanta, però sobretot és a partir dels anys noranta quan s’incrementen els estudis sobre les dones immigrades. Al nostre país, cal destacar els treballs de Ramírez (1998), Ka-plan (1998) i Ribas (1999), centrats en les dones marroquines i senegambianes, principalment.

Ara bé, la majoria de les investigacions han considerat les dones immigrades treba-lladores, les que han arribat amb un projecte migratori propi i han estat capdavanteres del procés, amb la intenció, segurament, de fer visibles les dones més autònomes, més independents, com a símbol d’apoderament i que poden servir com a exemple de rei-vindicació cultural des d’una visió feminista segons la comprensió d’Occident.

Mary Nash apunta que en la construcció del discurs de l’alteritat immigrant, les dones han estat convertides en símbol de cultura diferent. Si les dones han estat en general, invisibles en les reflexions sobre la immigració, en canvi en l’imaginari social

2. Reconegut com a Grup de Recerca Consolidat el 1998 i finançat per la Generalitat de Cata-lunya (SGR 00254), adscrit al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelo-na. Sota la direcció de la doctora Mary Nash i amb un enfocament multidisciplinari, el Grup té com a objectiu principal estudiar la diversitat cultural des d’una mirada transversal de gènere. Amb aquesta finalitat i des de la seva constitució, ha desenvolupat un seguit d’actuacions i activitats al voltant de l’àmbit central de la seva agenda científica: gènere i multiculturalisme. (http://www.ub.edu/multigen/.)

3. Instituto de la Mujer <http://www.migualdad.es/mujer/mujeres/cifras/incl_excl/extranjeria.htm>. Dades recollides en el moment de realitzar la recerca. Es poden consultar dades sobre pobla-ció immigrada a Catalunya a l’Idescat <http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblnaturalesa.html>.

349

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

es troba una major visualització de les dones com a representants genèriques de la diversitat cultural.4

D’altra banda, no totes les dones immigrades són tractades de la mateixa mane-ra, atribuint necessitats i/o mancances segons la seva procedència i la seva adscripció identitària que el discurs polític, d’altra banda, s’encarrega de reconstruir i redefinir. Dins de la gran diversitat de situacions que presenta la realitat de les dones migra-des, és especialment la dona marroquina i musulmana la que genera més estereotips culturals.

La majoria de les vegades, aquests estereotips projecten una visió negativa i vic-timitzadora, quan no obertament de rebuig i menyspreu.

En certes comunitats, com és el cas de la població marroquina i també pel que fa a la subsahariana, un percentatge important de les dones han arribat arran del rea-grupament familiar. A Catalunya entre les dones marroquines residents, més del 50 % van arribar arran del reagrupament familiar. El percentatge és molt més alt quan es tracta de dones senegambianes.5

Les dones reagrupades han estat silenciades, gens considerades. Tradicional-ment se les ha definit com a dones sense iniciatives pròpies i per tant poc significati-ves, malgrat ser agents econòmiques importants en l’àmbit domèstic i el seu paper determinant en la integració de la família en un nou espai social i cultural. Quan se les considera, és més aviat des de la seva dependència del marit, que és qui ha decidit l’emigració. Els estudis sobre aquesta categoria de dones continuen sent escassos, cosa que influeix negativament sobre la producció de coneixements sobre elles i so-bre les polítiques públiques que es dissenyen per millorar la seva situació personal i familiar.

Encara que les polítiques d’immigració pretenguin ser neutrals respecte al gène-re, en la pràctica no repercuteixen de la mateixa manera sobre els homes i sobre les dones, per la desigualtat inherent al factor sexe. En la definició de polítiques públi-ques d’immigració, cal tenir en compte la diferència de ser dona o home en tot el procés migratori. Això comporta dibuixar mesures (d’acollida, d’assessorament, etc.) que tinguin en compte aquesta realitat.6

La situació d’aquestes dones necessita una atenció particular, ja que a la doble discriminació que pateix la dona immigrada, en tant que dona i immigrada, s’uneix la derivada de la situació jurídica com a reagrupada, que la col·loca en una situació de dependència obligatòria del marit i les exclou del mercat laboral. Molts dels obs-tacles que se li presenten a la dona immigrada resulten de la situació legal que troba

4. Nash 2006: p. 117.5. Dades recollides en el projecte AMAL: inmigración y mercado laboral. La inclusión de mino-

rías culturales. El caso de la inmigración y el mercado laboral. Jornades celebrades a Barcelona el 10 i 11 de juny de 2005.

6. Conclusions de les Jornades sobre el Pacte Nacional per a la Immigració amb perspectiva de gènere. Secretaria per a la Immigració i Institut Català de les Dones, 5 i 6 de juny de 2008.

350

en el moment de la seva arribada. Les dones que van emigrar sota la figura del rea-grupament familiar es van trobar amb una dependència jurídica, social i econòmica absoluta. Això les abocava a l’aïllament en el seu entorn familiar, cosa que feia que tinguessin bàsicament la seva identitat cultural com a única referència.

Les dones reagrupades han estat i són especialment vulnerables a la precarietat econòmica i a la violència física i psicològica7 i solen ser dissuadides de realitzar de-núncies formals a causa de les barreres lingüístiques, la pressió familiar, l’aïllament, el desconeixement i la falta de recursos formatius si es tracta d’una dona no alfabe-titzada, que impedeix reclamar i fer ús dels drets a l’abast de les dones, situació aquesta que es dóna sovint entre les dones objecte de la recerca.

2. Finalitats i objectius

La recerca ha tingut com a finalitat conèixer les trajectòries de les dones immigrades nascudes al Marroc, el Senegal i a Gàmbia, que resideixen a Granollers i municipis de la seva influència.

Parteix de la hipòtesi que hi ha un perfil de dona immigrada, la dona reagrupa-da, africana i musulmana, que presenta nivells d’inclusió baixos en relació amb el temps que fa que resideix al nostre país, especialment si aquesta dona no ha tingut la possibilitat d’accedir a l’educació escolar.8 Aquesta situació està determinada pel desavantatge inherent a les seves circumstàncies particulars, per la complexitat eco-nòmica, social i cultural del nostre medi, pel discurs dels mitjans que construeix una imatge distorsionada i estereotipada de la seva realitat, per les dificultats9 d’utilitzar els recursos comunitaris, com també per la impossibilitat de treballar de manera nor-malitzada si no aconsegueix autorització per treballar, llevat d’haver obtingut una autorització de residència permanent si fa més de cinc anys que resideix al nostre país.

«Los recursos a los que acceden las personas inmigrantes, y en particular las mujeres [...] no son sólo inferiores a los de los autóctonos, si no que acceden en las peores con-diciones debido a las barreras informativas, jurídicas, psicológicas, lingüísticas y cultu-rales [...] Nuestro modelo de bienestar y de ciudadanía excluye a todo aquel que no es

7. Vegeu l’estudi «Equal Rights, Equal Voices. Migrant women in the European Union» realit-zat pel European Women Lobby. Brussel·les, 2007.

8. Nombrosos autors (Malgesini, García Domínguez, 2001; Molero, Navas, Morales, 2001; Parella, 2003) afirmen que entre els col·lectius més exposats al perill d’exclusió social es troben els immigrants i les dones, i de manera particular les dones immigrades per la seva qualitat de dona i immigrant.

9. Aquestes dificultats són la conseqüència d’un domini de la llengua insuficient, del desconei-xement, en general, dels procediments administratius i dels recursos als quals té dret i de la feble interacció amb la dinàmica social del lloc on resideix.

351

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

nacional al tiempo que restringe considerablemente los derechos de los que no están vinculados al mercado de trabajo, delimitándose de esta forma el propio concepto de ciudadanía.»10

La recerca va prendre com a referent l’enfocament del Pla de ciutadania i im-migració 2005-2008 vigent aleshores, que considera que «el principi bàsic d’acció estratègica per a la gestió de la diferència cultural és la igualtat [...] igualtat de tracte i igualtat d’oportunitats», i parteix de la seva proposta de ciutadania plural i cívica, especialment de la seva perspectiva d’inclusió que «té com a principal aspi-ració [...] reduir a la mínima expressió qualsevol situació de desavantatge causat per la diferència de drets que tenen els nous ciutadans respecte a la ciutadania ja existent». Tanmateix, s’indica expressament que els col·lectius de dones, junta-ment amb els joves, són grups d’atenció especial. Un dels objectius del marc com-petencial d’aquest pla és «integrar sistemàticament la perspectiva de sexe en els programes i projectes proposats, així com dissenyar programes específics per a col-lectius de dones migrades que pateixen discriminació múltiple». Específicament dins de les polítiques d’igualtat, es fa referència a la millora de la capacitació indivi-dual de la dona immigrada que presenta més mancances formatives, mitjançant accions de formació social i cultural.

En els últims dos anys hi ha hagut canvis importants en relació amb les propostes i mesures acordades per millorar la situació de les dones immigrades. El Pacte Nacio-nal signat el desembre de 2008, amb dotació pressupostària fins a l’any 2012, té com un dels seus principis d’actuació incorporar la perspectiva de gènere durant tot el procés com a eina d’anàlisi i de planificació, reconeix la desigualtat de les dones reagrupades11 i «la necessitat d’acompanyar les polítiques públiques, socials i econò-miques dels recursos i les oportunitats estructurals perquè les dones de qualsevol procedència desenvolupin les seves capacitats i disposin dels instruments per a l’exercici de la igualtat d’oportunitats i també una presència equitativa com a interlo-cutores públiques».

Els objectius generals i específics de la recerca han estat els següents:

• Analitzar la situació administrativa regular de la dona immigrada a Europa i a l’Estat espanyol:

1. Conèixer de manera general la normativa d’Estrangeria. 2. Analitzar les polítiques de gènere a Europa i les diverses resolucions sobre

la dona immigrada. 3. Conèixer la legislació espanyola d’estrangeria i el tractament del gènere en

les polítiques públiques.• Identificar les competències d’origen de les dones:

10. Solé, 2005:304.11. Vegeu <http://www.gencat.cat/benestar/societat/convivencia/immigracio/recursos/feina/

in dex.htm>.

352

1. Conèixer la realitat dels països d’origen. 2. Contextualitzar en el medi de socialització d’origen en relació amb el gè-

nere.• Conèixer el seu nivell d’inclusió en la nostra societat: 1. Analitzar el context de les dones en relació amb el municipi on resideix. 2. Construir els seus itineraris personals des del moment de la seva instal-

lació fins al moment actual. 3. Identificar les competències adquirides. 4. Valorar les seves estratègies d’adaptació.• Proposar accions per a la millora de la seva capacitació individual i la seva pro-

moció personal: 1. Conèixer els recursos educatius i formatius que hi ha. 2. Descobrir necessitats en l’atenció a les dones immigrades des de la inter-

venció socioeducativa. 3. Aportar dades quantitatives i qualitatives que serveixin per avaluar les lí-

nies estratègiques fixades i els objectius definits pels possibles programes dins les polítiques públiques.

3. Metodologia

La metodologia que s’ha seguit per portar a terme la recerca ha tingut dos nivells diferenciats:

• Un estudi bibliogràfic a fons, necessari per articular un cos teòric que fos la base de la recerca: obres que tracten la dona i les polítiques migratòries a Eu-ropa, recerca i anàlisi dels documents de les institucions europees i espanyoles que tracten la temàtica d’igualtat de gènere i les migracions femenines a Eu-ropa, estudis sobre les dones migrades i bibliografia entorn els països d’ori-gen.

• Un treball de camp que ha consistit en l’anàlisi de dades de població als mu-nicipis de Granollers, les Franqueses del Vallès, Canovelles i Montornès del Vallès; el coneixement dels recursos i de les accions existents al territori diri-gits a les dones i la realització d’entrevistes a 25 dones, segons un qüestio-nari elaborat per donar resposta als objectius establerts: dades personals, formació i habilitats professionals abans d’arribar a Catalunya, l’arribada i l’adaptació, les relacions familiars i de socialització, la capacitat de mobilitat territorial i de mobilitat social i les competències adquirides, amb un total de 60 preguntes.

L’àmbit territorial on resideixen les dones entrevistades en la recerca corres-pon a Granollers com a capital de comarca del Vallès Oriental, però també s’han considerat el municipis veïns de Canovelles i les Franqueses del Vallès

353

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

per la seva proximitat i perquè la relació amb Granollers per part de les dones que viuen en aquests municipis és constant i quotidiana. A més, s’ha conside-rat el municipi de Montornès del Vallès pels motius següents: perquè té un percentatge molt important de població marroquina arribada majoritàriament de la regió del Rif, i perquè l’atenció que es fa a la diversitat des de les políti-ques locals és gens significativa, especialment pel que fa a la dona immigrada. Els percentatges de població immigrada als municipis eren l’any 2007 els se-güents: Granollers, 16,6%; Canovelles, 23,6%; les Franqueses, 11,7% i Mon-tornès del Vallès, 14,8%, amb la particularitat pel que fa a aquest darrer mu-nicipi que la població marroquina constituïa el 63,9% en relació amb el total de persones estrangeres no comunitàries residents.

Segons el lloc de naixement de les 25 dones entrevistades, 17 van ser marro-quines (7 amazigues i 10 àrabs), 5 gambianes i 3 senegaleses.

Les entrevistes es van portar a terme als municipis on resideixen les dones: 11 viuen a Granollers, 2 a Canovelles, 4 a les Franqueses i 8 a Montornès del Va-llès. El perfil de les dones responia als criteris de selecció següents:

– Residir a Catalunya un mínim de 3 anys.– Haver arribat arran del reagrupament familiar.– No haver estat alfabetitzada en origen.

Del total d’entrevistes, 13 es van realitzar als domicilis particulars, 9 a Cáritas (Granollers) i 3 en espais públics.

4. Resultats

A partir de les entrevistes realitzades, s’ha elaborat un seguit d’indicadors que ha permès valorar i comparar en el seu conjunt les dificultats d’adaptació, el nivell d’inclusió de les dones, la seva promoció personal i el grau de pertinença al muni-cipi.

Els primers resultats obtinguts han fet referència a les seves competències d’ori-gen, que influeixen en el procés d’incorporació al nou entorn sociocultural. En el cas de les dones entrevistades, aquestes estan determinades pels factors següents:

• La seva socialització en un entorn rural.• La inexistència d’infraestructures, serveis i equipaments socials al seu abast.• No haver tingut accés a l’educació escolar.• L’assumpció de responsabilitats conjugals en edats adolescents en molts ca-

sos.• Funcions com a dona assignades des del seu naixement i que tenen a veure

amb servir els altres com a esposa i mare en una xarxa familiar complexa.

354

• Habilitats relacionades amb la reproducció familiar i domèstica en un entorn específic.

• La interpretació del món des del costum, la tradició i les prescripcions religio-ses.

• Una concepció comunitària de l’existència i, en conseqüència, repartiment solidari del treball i de les tasques quotidianes entre les dones amb les quals manté vincles familiars i veïnals.

La realitat de les dones en el moment actual respon a les dades següents:

Situació personal i familiar

• Mitjana d’edat 36 anys. La més jove en té 22 i la més gran 55.

• Fills La mitjana és de 3,6 fills. El 64 % ha tingut fills en destí i el 20 % no en tenia cap al país de naixement.

• Edat del matrimoni 18,6 anys de mitjana (14 la més jove, 30 la més gran).

• Pare polígam El 32 % de mitjana: el 87,5 % de les dones subsaharianes i l’11,7 % de les dones marroquines.

• Marit polígam El 37,5 % de les dones subsaharianes.

• Any d’arribada El 56 % abans de l’any 2000. Les dones han arribat entre l’any 1986 i el 2004.

Treball

• En origen El 32 % ha treballat de manera remunerada.

• Autorització residència El 36 % té autorització de residència.

• Autorització permanent El 36 % ha obtingut la residència permanent.

• Autorització de treball El 28 % ha aconseguit una autorització de treball.

Situació moment actual

• Expressió i comprensió oral de la llengua castellana

El 60 % té competències suficients per entendre la llengua castellana i per comunicar-s’hi, però no té un domini suficient de la llengua per portar a terme converses de certa complexitat.

• Llengua catalana El 8 % l’entén. Cap dona el parla.

• Formació El 36 % segueix accions formatives a Cáritas.El 28 % ha assistit a espais formatius i a l’escola de persones adultes del municipi.El 28 % ha participat molt poc en accions formatives. El 8 % no ha seguit cap acció formativa.

• Experiència laboral El 20 % ha treballat de manera normalitzada.

• Autonomia i mobilitat El 56 % no té autonomia per realitzar desplaçaments fora del seu entorn immediat.

• Planificació familiar El 72 % manifesta prendre mesures anticonceptives.

355

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

• Drets de les dones El 84 % no coneix els drets de les dones al nostre país. La majoria de les dones marroquines coneixen la reforma de la Mudawana.

• Prescripcions religioses El 84 % segueix les prescripcions religioses que marca l’islam.

• Hijab El porta el 94 % de les dones marroquines. No el porten les seves filles per anar a l’institut. Puntualment, en altres ocasions.

• Habitatge El 52 % viu en un habitatge de propietat.

Per mesurar el nivell d’inclusió de les dones s’ha considerat, a més a més dels in-dicadors sobre la seva realitat, la desigualtat inherent al gènere, l’estigma i els estereotips que negativitzen les seves aportacions i el grau d’atenció per part de les ad-ministracions públiques.

Tot un seguit de factors determinen el seu grau d’inclusió en la societat d’instal·lació:

Analfabetisme Insuficiència lingüística

No autoritzadaa treballar

Precarietat econòmica

EstigmatitzacióInvisibilitat

No reconeixement

Indefensió/vulnerabilitat

GRAU D’INCLUSIÓ

Aïllament

La major o menor intensitat en la inclusió social de les dones depèn tanmateix, de l’estabilitat de la unitat familiar, de la situació econòmica, dels serveis i dels recur-sos del territori al seu abast, de les dinàmiques comunitàries de l’entorn, de les seves experiències anteriors i de l’edat.

La valoració general de les dades obtingudes a través de les entrevistes ha evi-denciat el següent:

• Diferents nivells de desigualtat determinats per la procedència. En el cas de les dones objecte de la recerca, el lloc de naixement actua sobre les seves pos-sibilitats d’inclusió.

Bernabé López García feia visible el discurs obert a la nostra societat avalat pels polítics i intel·lectuals del moment, que proposaven la preferència d’uns immigrants a uns altres argumentant que el bagatge cultural i religiós del que

356

arriba condiciona la seva integració. Així, eren considerats preferibles llatinoa-mericans a magrebins, cristians a musulmans. Hem de recordar que la primera llei d’estrangeria (1985) distingia col·lectius preferents en què no estaven in-closos els marroquins (i sí els equatoguineans i els llatinoamericans).12

En l’actualitat no totes les comunitats, per posar un exemple, poden accedir a la nacionalitat espanyola sota les mateixes condicions.

• Les lleis que regulen el reagrupament familiar són un obstacle per a la inclusió de les dones i entren en contradicció amb les polítiques d’igualtat.

• No haver tingut accés a l’educació escolar i haver-se socialitzat en entorns ru-rals són factors que potencien la seva exclusió.

• Els estereotips i el desconeixement de la seva realitat actuen sobre les seves pos-sibilitats d’inclusió i invisibilitzen les seves capacitats i esforços per formar part de la societat on viuen ara. Això incideix en el seu nivell de participació en la comu-nitat. Al nostre país, la percepció que hi ha sobre el musulmà i el moro és clara-ment negativa. Vers les dones es tradueix en paternalisme o un racisme enco-bert. Elles reconstrueixen la seva identitat segons la visió que projecten els altres.

• Les trajectòries d’unitats familiars en municipis mitjans i petits ha posat de manifest diferències importants en la gestió de la immigració al nostre país, segons la dimensió dels municipis. A Granollers hi ha més recursos a l’abast de les dones, mentre que als altres municipis en el moment de portar a terme la recerca, no hi havia cap acció específica per a les dones llevat de la possibi-litat d’accedir a l’escola de persones adultes.

«Les dones immigrants viuen en una absoluta precarietat laboral […] El desconeixe-ment de l’idioma en col·lectius de dones immigrades, sobretot de les dones magribi-nes, és un element que dificulta la integració laboral d’aquestes persones […] No hi ha accions ocupacionals específiques per a les dones immigrades del municipi […] En la població immigrant, el col·lectiu magribí és el més nombrós i el més difícil d’incorporar a la vida comunitària. Però ho és encara més la seva participació en espais de lleure i de participació ciutadana.»13

«Les persones immigrades es troben en una situació de desigualtat i de precarietat en relació amb la resta de la població del municipi. Les dones migrades es troben encara en una situació pitjor: les dones que no treballen fora de la llar tenen més dificultats per integrar-se i aprendre l’idioma. Les dones que busquen feina tenen poques sortides fora del servei domèstic i de neteja, dins l’economia submergida. La precarietat i la de-pendència tenen un major impacte en les dones immigrades.»14

12. López García, 2000.13. Diagnosi de Gènere i Igualtat d’Oportunitats. Les Franqueses del Vallès, 2003/2004. I Pla

municipal d’igualtat d’oportunitats per a dones i homes, 2005-2007. 14. Diagnosi de Gènere i Igualtat d’Oportunitats, Canovelles, 2005. <http://www.canovelles.

cat/download/serveis/dona_i_igualtat/sintesi.pdf>.

357

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

La majoria d’aquestes dones tenen en l’actualitat filles i fills adolescents que els ofereixen suport. Davant la carestia de la vida, més segures en tant que es coneix el medi on es viu, el fet de disposar de més temps lliure i ser encara joves fa que gairebé totes vulguin i necessitin treballar. En general continuen molt aïllades. Als seus països continuarien col·laborant amb la seva comunitat, l’àmplia xarxa familiar i veïnal. Aquí, l’han perdut i no han pogut incorporar-se a la dinàmica social que exigeix el treball com a principal manera de reconeixement, relació, informació i ocupació del temps. No es poden igualar a les dones autòctones i són conscients d’aquesta diferència. No-més cal afegir que individualment es doni el cas de conflicte matrimonial i inestabilitat familiar perquè la vulnerabilitat i l’exclusió les afecti directament.

«Primer no tenia permís de treball, ara tinc el permanent, però la meva edat i portar el hijab i la gel·laba fa que sigui molt difícil trobar feina. No puc sortir de casa vestida d’una altra manera, sempre he anat així, em sentiria nua.» (N. Marroc. Montornès, 43 anys. Arriba a Catalunya l’any 1995.)

«Per treballar nosaltres ho tenim pitjor que les dones catalanes que tenen les seves mares i els guarden el fills. Es guanya poc i no val la pena si has de pagar una guarde-ria.» (M. Gàmbia. Montornès, 38 anys. Arriba a Catalunya l’any 1986.)

«Vull treballar, però no puc la jornada sencera perquè el meu marit treballa tot el dia i no em pot ajudar. Busco mitja jornada, però no trobo res.» (F. Marroc. Granollers, 34 anys. Arriba a Catalunya l’any 2000.)

«He treballat en un restaurant italià 11 hores diàries i el meu sou era de 800 €.» (H. Marroc. Canovelles, 22 anys. Arriba a Catalunya l’any 2001.)

«Treballo netejant una escola de les 15.30 hores a les 21 hores. Em paguen a 5 euros l'hora.» (A. Senegal. Les Franqueses, 28 anys. Arriba a Catalunya l’any 2000.)

«El meu marit fa anys que no treballa. A casa jo només li ofereixo llit i menjar, però no li dono diners. Sovint marxa al meu país, té un germà a Alemanya que li paga els viat-ges, on tinc quatre fills més. He tingut nou fills, però només en viuen sis. Els dos petits han nascut aquí. Els meus fills no tenen treball fix i a vegades treballen i a vegades, no. També envio diners als meus fills a Gàmbia perquè allà tot és molt difícil. Només hi he anat un cop des que vaig arribar. Aquí ara tinc molts problemes, tot és molt car i només de lloguer pago 450 €. Faig de cangur a casa només dos dies a la setmana i són pocs diners. Els Serveis Socials estan mirant a veure si puc cobrar alguna pensió.» (B. Gàm-bia. Les Franqueses, 55 anys. Arriba a Catalunya l’any 1988.)

«El meu marit es passa el dia al bar, fora de casa. A vegades, jo no tinc diners per com-prar la farina per fer el pa o sabó per a la rentadora […] No ens parlem! Sobre els meus fills no en sap res i sóc jo la que s’encarrega de solucionar tots els problemes. No sé què ha representat per a mi l’emigració i em preocupa que serà de mi quan em faci vella.» (N. Marroc. Montornès del Vallès, 40 anys. Arriba a Catalunya l’any 1999.)

358

5. Propostes per millorar la seva capacitació personal i afavorir la seva promoció social

Els resultats de la recerca mostren nivells d’inclusió baixos, vulnerabilitat i dependèn-cia dels serveis socials i altres espais d’assistència. En moltes ocasions, les situacions es tornen cròniques. Malgrat els esforços i les seves estratègies d’adaptació, les do-nes tenen moltes dificultats per relacionar-se de manera normalitzada amb el seu entorn, malgrat que ja fa anys que van arribar als municipis catalans. La fragilitat, la ines-tabilitat personal i la consciència sobre la seva realitat incideixen en el seu estat de salut física i emocional.15

En relació amb les actuacions dirigides a aquest perfil de dones en general, són de poca intensitat i focalitzades, sobretot, en la interrelació amb la comunitat a tra-vés de la diferència cultural que ella aporta.

En els darrers anys s’observa la voluntat d’incorporar a les dones reagrupades a través de cursos de formació. Ara bé, cal precisar que sovint és necessari poder llegir i escriure per poder accedir-hi. Si la formació té com a finalitat facilitar formació per treballar –cursos d’auxiliar de geriatria o de cambrera de pis (aquest últim, durant anys, es va portar a terme dins dels cursos de formació ocupacional que organitzava la Fundació Paco Puerto i CEPROM-CCOO a Granollers)–, les dones han d’estar alfa-betitzades en la seva llengua si més no, i haver desenvolupat les habilitats i les des-treses necessàries per seguir accions formatives de més complexitat.

El seu analfabetisme fa que no es puguin beneficiar d’accions formatives de més complexitat. L’espai formatiu per excel·lència per a les dones a la ciutat de Granollers és Cáritas. Malgrat la tasca important pel que fa l’acollida, aquesta entitat té limitacions. Els seus valors i la seva filosofia de treball connecta amb l’assistència i les acti-tuds paternalistes. Des de fora és considerat un espai per a dones immigrades pobres i així és percebut per les mateixes dones. D’altra banda, hi ha una diferència impor-tant entre municipis grans i petits. Als municipis més grans de 20.000 habitants hi ha més oferta, més recursos i més xarxa social que en municipis petits, cosa que es tradu-eix en més possibilitats de promoció social, més autonomia, més espais d’interrelació a l’abast i més oportunitats. A la ciutat de Granollers, les dones tenen a l’abast diver-sos recursos, especialment pel que fa a accions d’acollida, però també poden accedir i participar d’altres recursos i accions per a les dones en general. Als altres municipis és difícil trobar accions específiques per a dones immigrades, les quals són necessàries

15. Vegeu l’estudi La salut de la població immigrant de Barcelona. Agència de Salut Pública, juny del 2008, en què es recull que les dones nascudes en països en vies de desenvolupament pre-senten un percentatge molt més elevat que les dones autòctones i, tanmateix, que els homes de les seves comunitats, pel que fa a patiment psicològic. Les noves actuacions que en aquesta direcció s’estan portant a terme palesen la necessitat d’oferir suport psicològic a les dones immigrades: Pro-grama Brújula, Associació Salut i Família. Posat en marxa recentment, des del mateix s’ofereix servei d’assessorament jurídic i suport psicològic gratuït a les dones de tots els orígens que presentin algu-na problemàtica en l’àmbit familiar.

359

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

especialment al llarg del seu procés d’instal·lació i fins que hagin assolit un nivell for-matiu suficient que faci possible la seva incorporació a accions normalitzades.

Les dones migrades necessiten programes educatius i formatius que no tinguin com a punt de partida l’assistència i els dèficits que cal compensar, i aquests han d’estar dissenyats amb el mateix rigor professional, didàctic i metodològic que aquells que es projecten per a la població autòctona.

Per arribar-hi, són necessàries:

• la sensibilització de les persones que tenen responsabilitats i poder de decisió i gestió política, especialment de les que són responsables de programes d’igualtat i polítiques de gènere;

• la formació del personal tècnic i professional que fa atenció directa, ja sigui des de serveis socials com des d’espais educatius i escoles de formació de per-sones adultes.

«En algunas escuelas de adultos, los cursos y la organización de los horarios, así como determinar al profesorado, tienen una consideración secundaria, asignándose a los «nuevos» los cursos para personas inmigrantes […] Hay carencias en la formación del profesorado que atiende a la población inmigrante; en los materiales de los que dispo-ne, las hay en la actuación de la administración educativa.»16

• La definició i regulació d’una oferta pública des de les administracions respon-sables dirigida a les persones immigrades que garanteixi l’accés a l’educació escolar depenent de les possibilitats de les persones i, especialment, de les dones.

• L’aplicació de polítiques proactives que incorporin la perspectiva de gènere de manera explícita en els programes i les actuacions educatives, per tal que les dones es puguin beneficiar de la igualtat de drets.

• La facilitació de serveis i la implementació de mesures d’acció positiva que permetin a les dones accedir a la formació.

Pel que fa a les propostes concretes des de la intervenció socioeducativa, cal dis-tingir entre les que han de facilitar l’acollida per a les dones nouvingudes i les que han de promoure la millora de les seves capacitacions i la seva promoció personal per a les que van arribar ara fa més d’una dècada.

«Les polítiques d’estrangeria a Europa més restrictives a partir dels anys setanta afavo-reixen el reagrupament familiar per part dels immigrants marroquins al nostre país i l’inici de les migracions femenines vinculades al projecte familiar. L’any 1996, més del 90 % dels cònjuges a reagrupar eren dones, i l’any 1997, el percentatge de sol·licituds de reagrupament concedides a marroquins arriba al 60 % del total.»17

16. Elejabeitia, 2006: 127,137.17. Gómez Crespo, 2004: 226-227.

360

Les accions de primera acollida han de preveure immersió educativa suficient que ha de contenir:

• Aprenentatge funcional de la llengua. És l’acció que teòricament hauria d’es-tar a l’abast de les dones en tots els municipis. A Granollers, oferien aquesta acció educativa: l’Ajuntament de Granollers en el projecte Educatiu d’Entorn, per a pares i mares d’alumnat nouvingut (cursos de 20 hores amb una perio-dicitat de 3 hores per setmana), l’escola de persones adultes (molt allunyada del centre del municipi) i entitats socials sense afany de lucre en què moltes vegades la responsabilitat de la intervenció educativa recau en persones vo-luntàries sense formació específica. Les dones del perfil estudiat assisteixen majoritàriament a Cáritas, com ja s’ha comentat, en què l’alta demanda obli-ga a obrir llistes d’espera. A la resta de municipis només hi havia la possibilitat d’assistir a l’escola de persones adultes, també desbordades.

En alguns municipis hi havia hagut en altres ocasions, accions específiques de primera acollida per a les dones immigrades. Canovelles va ser pionera a impulsar un taller d’atenció sociosanitària a partir de la sensibilitat de metges-ses i infermeres de l’ABS, i a les Franqueses i Montornès del Vallès, durant uns anys, s’havien organitzat, des de les Àrees de Serveis Socials, cursos de comuni-cació i orientació social i laboral amb una assistència elevada de dones africa-nes. Aquestes accions es van deixar de fer. A Montornès del Vallès, els seus responsables polítics van considerar que eren millor accions normalitzades per a tothom i, per tant, les persones que volguessin formació havien de dirigir-se a l’escola de persones adultes. La major part de les dones no van continuar els aprenentatges iniciats.

El Consorci per a la Normalització Lingüística demana estar alfabetitzat i a vegades no hi ha cursos de nivell inicial a tots els municipis. Cal afegir, però, que a través d’aquest consorci i la Secretària per a la Immigració hi ha programes acordats de ma-nera conjunta perquè les entitats organitzin classes de llengua catalana per a les perso-nes immigrades. Malgrat que hi ha més oferta formativa, Cáritas continua sent l’espai de preferència per a les dones africanes no alfabetitzades, marroquines especialment.

Algunes de les dones dels municipis de Canovelles i les Franqueses havien après la llengua a Cáritas a Granollers.

«Del municipi on visc no m’agrada que no hi hagi activitats educatives ni formatives per a les dones, ni altres recursos que l’ajudin a tirar endavant.» (F. Marroc. Montornès del Vallès, 43 anys. Arriba a Catalunya l’any 1995.)

«Primer vaig anar a Cáritas, a Granollers, després a les Franqueses, a un curs per a do-nes i, finalment, a l’escola d’adults. He après una mica a llegir i a escriure. M’agrada molt aprendre. Per mi tot hauria estat més fàcil si ho hagués après al meu país.» (F. Marroc. Les Franqueses, 38 anys. Arriba a Catalunya l’any 1996.)

361

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

• Introducció a la lectoescriptura i l’alfanumèrica. Aprendre a llegir i a escriure és un procés complex i difícil per a una persona parlant d’una llengua no ro-mànica. Per a la persona responsable de l’activitat exigeix habilitats, creativitat i disposar de molts recursos. L’alfabetització s’hauria de portar a terme des de les escoles de persones adultes. A Granollers eren, sobretot, entitats sense afany de lucre les que es feien responsables d’aquesta acció educativa.

• Gestió i organització de l’espai domèstic. • Recursos per a les dones.• Formació en valors i cultura democràtica. • Cultura i convivència.• Exigències i normes dels serveis d’atenció i les administracions més properes.• Accions complementàries: contactes amb el teixit associatiu del municipi i,

especialment, amb els grups de dones, AMPES, associacions de barri, etc., perquè col·laborin en l’acollida, facilitin la relació i l’intercanvi i propiciïn la participació.

La resta de continguts es treballen de manera desigual. A Granollers, una vega-da més des de les entitats socials, sol incorporar-se en la primera acollida la informa-ció sobre els serveis i les administracions dels municipis i també la participació de les persones immigrades en activitats d’àmbit comunitari, però en general es troba a faltar formació per ensenyar a les dones els seus drets i els recursos als quals tenen accés i com cal utilitzar-los. Les seves limitacions de comprensió i expressió oral i es-crita generen desconfiança i no tenen incorporat el component que facilita la cultura democràtica d’exercir drets com a ciutadana, fonamentalment perquè és alguna cosa que no han adquirit als seus països de naixement, on el funcionament polític i social és un altre. És fonamental, en accions de primera acollida, treballar l’apodera-ment de les dones i oferir eines per a la seva autonomia en el seu entorn més pròxim.

Els objectius que cal assolir amb els programes que es puguin dissenyar han de ser, principalment:

• La ubicació, l’orientació i el posicionament en un nou medi social i cultural.• El reconeixement i la seguretat en un mateix.• Autonomia i apoderament.• Capacitació mínima perquè puguin incorporar-se a altres accions formatives.

En aquest procés podrien ser una eina important les dones immigrades objecte de la recerca, si prèviament fossin formades per a aquesta tasca i es potenciés el seu associacionisme. Totes han assenyalat que podrien orientar les dones que van arri-bant.

La proposta de la llei d’acollida de la Generalitat de Catalunya considera les do-nes migrades constituïdes en associacions agents facilitadores en l’acollida:

362

«S’ha de promoure la participació de persones i organitzacions d’origen immigrant i re-tornat, i especialment les formades per dones immigrades, en la gestió de l’aco llida.»18

Establir programes educatius de qualitat hauria de ser responsabilitat i obligació d’aquells municipis amb un percentatge d’immigració important i/o d’entitats que garantissin coneixement, estructura suficient i rigor en la seva gestió i poguessin tirar endavant programes no assistencials. Les persones responsables han de ser professionals formats en immigració i amb habilitats educatives en la formació de persones adultes, amb la sensibilitat necessària, que vol dir partir d’una pedagogia específica que reculli les experiències prèvies i els coneixements de les dones i les consideri sub-jectes actius en el procés d’aprenentatge. Darrerament, han sorgit figures professio-nals per respondre a les noves necessitats socials, entre aquestes els/les agents locals de la diversitat i les agents locals per a la igualtat. Als municipis on conflueixen les dues, es dóna el marc i les condicions ideals per definir, dissenyar i implementar pro-grames d’aquestes característiques.

Pel que fa a les dones que han centralitzat la recerca i atès els resultats obtinguts que mostren nivells baixos d’inclusió (entre altres factors, per no haver tingut l’opor-tunitat de seguir programes educatius de qualitat definits per a aquesta finalitat), en relació amb les propostes que poden millorar la seves situacions i afavorir la seva promoció personal, cal tenir present que elles ja han superat la fase de desorientació i d’assentament. La seva adaptació respon a les possibilitats que ha tingut en rela - ció amb el seu nucli familiar i els recursos que ha trobat en el seu entorn proper.

Les dones immigrades que responen a aquest perfil necessiten accions formatives que possibilitin el seu accés al món laboral des de la dignitat i la igualtat de drets. Per ajudar-les en la seva trajectòria vital, i en tant que per a Europa és una necessitat incor-porar a la dona al mercat laboral per mantenir la productivitat en un entorn de població que envelleix, tindrien bons resultats aquelles programes que formessin les dones en els àmbits professionals en què elles tenen possibilitats, des de les polítiques d’igualtat.

El Pla de treball per a la igualtat entre les dones i els homes, 2006-2010, de la Comissió de les Comunitats Europees, marca com la primera d’entre les sis àrees prioritàries d’actuació a favor de la igualtat de gènere la d’aconseguir la mateixa in-dependència econòmica per a les dones que la que hi ha per als homes. Per arribar-hi, cal assolir els objectius d’ocupació de Lisboa, que fixen en un 60 % la taxa de treball femení per al 2010. S’argumenta que, principalment, cal donar resposta als reptes demogràfics: envelliment de la població i descens de la natalitat. S’assenyala que les polítiques d’igualtat contribuiran de manera decisiva a trobar solucions a aquesta realitat social i demogràfica, en tant que el motor del creixement de l’ocupa-ció a Europa és la mà d’obra femenina.

Els programes que es puguin dissenyar han de ser creatius i innovadors i han de partir de la persona immigrada com a productora de coneixement i incorporar-la a les

18. Document provisional, 27 de febrer de 2007, p. 17.

363

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

polítiques d’igualtat com a dona i després, si és convenient, aplicar mesures d’acció positiva com a immigrada. I cal fer-ho no d’una manera subsidiària, sinó com a ciuta-dana amb els mateixos drets a beneficiar-se de les polítiques públiques. Les polítiques d’igualtat han d’incorporar altres enfocaments i concepcions entorn del gènere.

Més enllà de les actuacions tradicionals que fins ara s’han portat a terme, cal començar a assajar noves propostes des de la intervenció socioeducativa, que ajudin al seu reconeixement aprofitant les seves habilitats i recursos, respectant els seus rit-mes i possibilitats personals, perquè es projectin a la resta de la ciutadania i puguin incorporar-se a la comunitat d’una manera normalitzada.

Des de les administracions s’haurien de proporcionar estructures sòlides per aju-dar a aquestes dones a desenvolupar activitats productives gestionades per elles ma-teixes. Els seus aprenentatges d’origen, les seves habilitats i potencialitats són un re-curs important per a l’autoocupació; això es traduiria en possibilitats de feina digna i ajudaria el seu reconeixement i la seva visibilitat en clau positiva.

El Pacte Nacional per a la Immigració preveu moltes d’aquestes intervencions. És una novetat la creació d’un servei d’acollida universal a tot Catalunya, i cal destacar el desplegament de mesures perquè les persones que hi resideixen es puguin incor-porar a la societat catalana en tots els àmbits.

6. Conclusions

Aquesta recerca ha posat en evidència que hi ha diversos nivells de desigualtat dins del col·lectiu de dones migrades, determinat per la procedència i pel tractament des-igual instituït per la normativa d’estrangeria. D’aquesta manera, si bé la desigualtat de gènere afecta amb més intensitat el conjunt de les dones migrades, l’origen de-termina majors o menors graus de desigualtat. La modalitat del reagrupament fami-liar com a forma d’arribada al nostre país és important en el cas de les dones marro-quines i subsaharianes. La subordinació i la dependència a la qual es veu abocada per no estar autoritzada a treballar no entren aparentment en contradicció amb les polítiques d’igualtat. El principi d’universalitat del dret al treball no incorpora la dona immigrada que té reconegut el dret a residir al nostre país, però no a treballar-hi. Això les situa en una categoria inferior a la de la dona autòctona, d’una banda, i de l’altra contribueix a la precarietat econòmica de les famílies en tant que només pot contribuir al seu sosteniment econòmic el reagrupant, potencia l’economia submer-gida i facilita l’abús i l’explotació de les dones, que no poden reclamar drets. Quan aconsegueixen autorització per treballar, les seves limitacions formatives, la falta de recursos materials i les dificultats per conciliar la vida familiar i laboral les fan ser molt poc competitives. Sota aquestes condicions, només tenen l’opció d’accedir a feines poc estables, gens qualificades i amb sous baixos.

La majoria de les dones entrevistades se situen en la perifèria de la societat on viuen, la seva situació econòmica és sovint precària, es continuen relacionant bàsica-

364

ment dins de la seva comunitat i no es beneficien, en general, dels recursos com ho fan les dones autòctones. A tall d’exemple, no participen en les activitats que co-mencen a ser importants a la majoria dels municipis, relacionades amb la promoció, la millora de la salut física i emocional, la formació i la defensa de drets de les dones. Les seves limitacions formatives es converteixen en una variable important a tenir en compte en els seus esforços d’adaptació i de participació comunitària. La majoria de les persones que fan atenció des dels serveis municipals, així com la població autòc-tona en general, no sembla ser conscient del que representa ser analfabeta en la nostra societat, no només perquè incideix en tots els àmbits en què es desenvolupen les persones, sinó perquè es tradueix en inseguretat per l’estigma que comporta. La falta d’educació escolar de les dones se sol identificar amb la seva cultura, considera-da poc evolucionada i lluny de la modernitat que representa Occident. És freqüent escoltar al carrer, als mitjans i a vegades als mateixos professionals, associar la reali-tat que viuen les dones a l’islam, considerant la religió com la causa de la situació desigual en la qual es troben. D’aquesta manera, es defugen responsabilitats socials i polítiques, i s’atribueix a l’altre i a la seva cultura la realitat en la qual viu.

En l’actualitat, les dones marroquines, sobretot, han deixat de ser notícia i han es-tat desplaçades dels mitjans per les dones llatines, les dones de l’Europa de l’est i les dones pakistaneses; llevat de l’ús del hijab, l’únic fet pel qual continuen mereixent atenció de manera reiterada. La persistència d’estereotips, repercuteix negativament en els factors que determinen la seva inclusió social, tant en l’àmbit laboral com social. En aquest context, els polítics i els mitjans tenen una gran responsabilitat per educar l’opinió pública. Per afavorir una actitud general positiva del públic cap a les persones immigrades és necessària una voluntat política ferma, amb la finalitat d’evitar el res-sentiment i l’increment del racisme. La seva diferència es considera en amplis sectors de manera essencialitzada i es neguen les seves capacitats de comprendre i d’adaptar-se. Se’ls demana que canviïn els seus costums en lloc de permetre que puguin negociar la seva diferència en el ventall de diversitats que configura el que és «autòcton».

Cal deixar constància que hi ha diferències en la situació de les dones segons el moment de la seva arribada al nostre país. D’aquesta manera, les primeres a instal-lar-se als municipis van trobar una situació social i econòmica diferent a l’actual: una normativa d’estrangeria menys inclusiva, més inexperiència en la gestió de la immi-gració per part de les administracions, menys paisans i familiars establerts amb ante-rioritat i, en general, pocs recursos a la seva disposició, així com una població autòc-tona menys habituada a la presència de persones immigrades als municipis. Però també és veritat que, atesa la desorientació que representaven canvis demogràfics tan importants, es van implementar actuacions innovadores (accions d’acollida orga-nitzades als municipis de Canovelles, les Franqueses i Montornès del Vallès, inexis-tents en el moment de realitzar la recerca) per afavorir la inclusió de les persones immigrades, acompanyades de moviments socials informals des de la població au-tòctona de suport a les demandes de la nova població resident. En el desenvolupa-ment de les mateixes va ser important la pròpia comunitat de persones immigrades

365

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

que des de moviments socials formals o informals van contribuir a crear una dinàmi-ca social més favorable vers la immigració.

A hores d’ara, hi ha canvis importants en la normativa i una major sensibilitat i voluntat política en general per promoure la inclusió de les dones. Les polítiques pú-bliques i socials es desenvolupen de manera paral·lela a les polítiques d’igualtat. La igualtat entre homes i dones és un dels principis fonamentals del Dret Comunitari. L’any 2006, els estats membres de la Unió Europea van aprovar un Pacte Europeu per a la Igualtat de Gènere que té com a objectiu principal potenciar l’ocupació de les dones. Es va elaborar el Pla de treball 2006-2010 amb la finalitat de fer avançar la igualtat entre homes i dones i es va promoure combatre la discriminació múltiple de la qual eren víctimes les dones immigrades. A Catalunya, després del Pla de ciutada-nia i immigració 2005-2008, potser el més significatiu és la incorporació més explíci-ta, de la transversalitat com a metodologia de treball en el tractament de les necessi-tats de les dones immigrades. Ja s’ha comentat l’espai que ocupa en el Pacte Nacional per a la Immigració. L’atenció a la diversitat de les dones és igualment present en el Pla 2008-2011 de les polítiques de dones de l’Institut Català de les Dones, en què hi ha coordinació amb la Secretaria per a la Immigració en les actuacions previstes en el mateix pla i de manera significativa en l’àmbit de la participació, la reorganització dels treballs i les noves polítiques del temps, sobre la qualitat de vida i la cohesió so-cial i la intervenció contra la violència de gènere, segons els principis de la Llei 5/2008 de 24 d’abril sobre el dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Comencen a ser abundants en aquests moments actuacions específiques dirigi-des a les dones immigrades, tant les impulsades des de la mateixa administració com les organitzades per diverses entitats amb el suport de les administracions i en-titats privades que tenen en compte programes per a la intervenció social. Ara bé, una cosa és el desplegament teòric i una altra la implementació de programes i actuacions per a la seva aplicabilitat sobre el terreny, cosa que exigeix coneixements eminentment pràctics. En aquest sentit, és tan important dissenyar programes edu-catius de qualitat dirigits a les dones (de durada suficient, amb programacions ben definides, impartits per professionals i persones expertes en la formació de persones adultes i amb coneixements sobre el fet migratori) com la formació dels i de les pro-fessionals que fan atenció directa. Són els responsables de desenvolupar els progra-mes, de gestionar correctament els recursos i de la interacció amb les dones immi-grades. Les dones necessiten accions que potenciïn la seva autonomia i la seguretat en elles mateixes, afavoreixin la seva projecció a la comunitat en clau positiva i propi-ciïn el seu reconeixement. Elles, amb els recursos i les accions positives que siguin necessàries, han de ser les protagonistes del seu desenvolupament i creixement per-sonal i han de sentir-se lliures de gestionar la seva cultura de la manera que elles considerin millor. No és correcte partir de les carències que cal compensar, sinó ben al contrari: el punt de partida és recollir el que ella pot aportar com a ésser humà, sense perdre el referent de la seva situació i de la seva realitat personal i familiar. A partir d’aquí, cal valorar quines són les necessitats, l’estructura econòmica i les dinà-

366

miques culturals i socials del territori on viu per poder dissenyar aquelles accions que li siguin de més utilitat. Com és evident, l’objectiu primer ha de ser oferir la informa-ció i la formació necessària perquè pugui exercir drets i es pugui beneficiar dels re-cursos que hi ha a la seva disposició com a dona i com a ciutadana.

Pel que fa a la responsabilitat política i tècnica, és necessari, a més, unificar criteris d’actuació per afavorir una comunitat determinada i una correcta planificació i coordi-nació dels recursos que hi ha en un mateix territori, quan es tracta de ciutats mitjanes o grans com ara Granollers. Aquells municipis petits amb un percentatge important de població immigrada haurien de garantir una oferta educativa i formativa suficient, ajustada a les seves característiques i necessitats. Invertir en la formació de les dones té efectes multiplicadors i projecció de futur. La millora de les seves capacitacions i la con-tribució a la seva promoció social no només les beneficia a elles, sinó que incideix direc-tament en la millora de les seves unitats familiars i contribueix a una millor relació i a un diàleg més fluid i normalitzat amb el seu entorn, la qual cosa facilita la participació en la vida social, cultural i laboral al mateix nivell que la majoria de la població.

No és possible parlar de resultats, ni avaluar encara les diverses accions implemen-tades arran de les noves disposicions de les administracions sobre aquesta realitat. Malgrat la necessitat de disposar de major perspectiva per parlar amb objectivitat, els canvis d’orientació i les noves percepcions sobre la situació de les dones immigrades pot significar garantia de futur per a la seva incorporació normalitzada a la societat.

7. Annexos

Gràfic 1. Població estrangera a Granollers segons sexe 01/01/2007

0

500

1000

1500

2000

2500

UnióEuropea

RestaEuropa

Àfricanord

RestaÀfrica

Amèricanord

AmèricaLlatina

Àsia Oceania

Homes Dones

Font: gràfic facilitat per l’Ajuntament de Granollers.

367

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Gràfic 2. Evolució població marroquina a Granollers 2000-2007

Homes Dones

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

2000 2003 2007

Font: elaboració pròpia segon les dades de població facilitades per l’Ajuntament de Granollers.

Gràfic 3. Evolució població senegambiana a Granollers 2000-2007

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2000 2003 2007

Homes senegalesos Dones senegaleses

Homes gambians Dones gambianes


368

Gràfic 4. Percentatge de dones entre 20 i 49 anys sense alfabetitzar o escolaritzades en nivells inicials a Granollers a 1/01/2007

71,10%33,50%

49,60%

Dones marroquines Dones senegaleses Dones gambianes


Gràfic 5. Dones immigrades africanes a Canovelles 1997-2007

050

100150200250

300350400450500

Dones senegaleses

1997 2000 2003 2007

Dones marroquines

Dones gambianes Dones resta Àfrica

Font: elaboració pròpia segon les dades de població facilitades per l’Ajuntament de Canovelles.

369

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Gràfic 6. Dones immigrades africanes a Les Franqueses del Vallès 1997-2007

0

50

100

150

200

250

1997 2000 2003 2007

Dones senegaleses Dones marroquines Dones gambianes

Font: elaboració pròpia segon les dades de població facilitades per l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès.

Gràfic 7. Població immigrada africana a Montornès del Vallès 1997-2007

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1997 2000 2003 2007

Dones senegaleses Dones marroquines Dones gambianes

Homes senegalesos Homes marroquins Homes gambians

Font: elaboració pròpia segons dades de població facilitades per l’Ajuntament de Montornès del Vallès.

370

8. Bibliografia

Aixelà, Y. Mujeres en Marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Barce-lona: Edicions Bellaterra, 2000.

Aixelà, Y. «Cuando los hombres emigran... Discursos y prácticas en torno al recono-cimiento social y familiar de las mujeres en Marruecos». OFRIM/Suplementos, 2001, p.184-197.

Alami M’Chichi, H. Genre et politique au Maroc; les enjeux de l’égalité hommes-femmes entre islamisme et modernisme. París: L’Harmattan, 2002.

Argerey Vilar, P. (coord.). El fenómeno de la inmigración en Europa. Perspectivas ju-rídicas y económicas. Madrid: Dykinsom SL, 2005.

Aubarell, G.; Ribas, N. «Quines respostes? Polítiques en clau de gènere». A Roque, M. À. Dona i migració a la Mediterrània occidental. Barcelona, Institut Català de la Mediterrània, 1999, p. 273-295.

Bedoya, M. H. «Les dones immigrades a Barcelona: factors que incideixen en l’experiència immigratòria femenina». A Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat. I Jornades sobre dones immigrades, Ajuntament de Barcelona,1994.

Bedoya, M. H. «Mujer extranjera: una doble exclusión: influencia de la ley de extran-jería sobre las mujeres inmigrantes». Papers, 60, 2000, p. 241-256.

Besalú, X. «Famílies africanes, països multiculturals». València: Quaderns d’Educació Contínua, 6, 2000, p. 33-43.

Cardu, H.; Sanschagrin, M. «Les femmes et la migration: les représentations identi-taires et les stratégies devant les obstacles à l’insertion socioprofessionnelle à Québec». Recherches féministes, Migrations, 2, vol. 15, 2002, p. 87-122.

Casamitjana, M.; Casanovas, M.; Formariz, A. La formació de persones adultes a Catalunya: propostes per afavorir la participació i evitar la desigualtat. Debats/9, Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2005.

Checa y Olmos, F. (coord.). Mujeres en el camino: el fenómeno de la migración feme-nina en España. Barcelona: Icaria, 2005.

El Khayat, R. La mujer en el mundo árabe. Barcelona: Icaria, 2004.Expósito, C. «Aproximació a les dificultats d’inclusió i diferències educatives de les

dones marroquines i senegambianes d’origen rural». Ponència presentada en el IV Congrés Espanyol de la Immigració a Espanya, Girona, 10-13 de novembre de 2004.

Expósito, C. «Pedagogia en la intervenció socieducativa amb dones immigrades». Educació Social, 31, 2005, p. 63-79.

García-Cano Torrico, M. «Mujeres inmigrantes actoras y creadoras del proceso de integración socio-laboral. Estudio de la formación para el trabajo en contextos de inmigración». La inmigración en España: contextos y alternativas, vol. II, Ac-tes del III Congreso sobre la inmigración en España. Granada: Laboratorio de Es-tudios Interculturales, 2002, p. 615-626.

371

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Gómez Crespo, P. «El proceso de reagrupación familiar». Atlas de la Inmigra ción Marroquí en España. Madrid: Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos, 2004, p. 226-227.

Izquiero, A. (dir.). Panorámica general de la inmigracion femenina en España y efec-tos del proceso migratorio sobre el rol y el estatus socio-économico de las traba-jadoras extranjeras. Madrid: Instituto de la Mujer, 1996.

Jabardo Velasco, M. Senegaleses en España. Conexiones entre origen y destino. Ma-drid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2006.

Kaplan, A. De Senegambia a Cataluña. Barcelona: Fundació «la Caixa», 1998.Kaplan, A. «Consequences of a global adult Education Strategy: the case of rural

african women in Spain.» Ponència presentada en el seminari Educational Stra-tegies, Families and Population Dynamics, acte organitzat pel Comité Internatio-nal de Coopération dans les Recherches Nationales en Démographie (CICRED) i celebrat a Ouagadougou (Burkina Faso) el novembre de 1999. Barcelona: Cen-tre d’Estudis Demogràfics, 2000.

Kaplan, A., Els processos migratoris. Una motivació econòmica: senegambians a Ca-talunya. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2002.

Kaplan, A.; Ballestín, B. «La inmigración senegambiana, entre el retorno y el arraigo de la escolarización». A Carrasco, S. (coord.). Inmigración, contexto familiar y educa-ción. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoria na y senegambi-ana. Barcelona: Institut de les Ciències de l’Educació, UAB, 2004, p. 203-240.

Kerroumi, A. Trajectoires d’immigrants maghrébins. Réseaux, fatrie et mobilité so-ciale. París: L’Harmattan, 2006.

Kofman, E.; Phizacklea, A.; Raghuram, P.; Sales, R. Gender and International Migra-tion in Europe. Londres i Nova York: Routledge, 2000.

Laala Hafdane, H. Les femmes marocaines. Une société en mouvement. París: L’Har-mattan, 2003.

Lacoste-Dujardin, C. «Mujeres bereberes: del rigor patriarcal a la innovación». A Rachid Raha, A. Mujer Tamazight y fronteras culturales: estudios acerca del sta-tus de la mujer bereber y de sus condicionamientos culturales. Ciudad Autóno-ma de Melilla: Servicio de publicaciones, 1998, p. 29-41.

López García, B. «El Islam y la Integración de la inmigración en España». Comunica-ción II Congreso sobre la inmigración en España. España y las migraciones Inter-nacionales en el cambio de siglo. Madrid: 5, 6 i 7 d’octubre de 2000.

Martín Muñoz, G. «Mujer e Islam. Mujeres musulmanas en España, entre el estereo-tipo y la realidad». Ponència del VII Congreso de Inmigración africana: Las muje-res inmigradas en España. Almeria: 24, 25, 26 d’abril de 2003.

Maruny, L.; Molina, M. Competencia comunicativa en adultos gambianos inmigran-tes en Cataluña. La Bisbal d’Empordà. Estudi no publicat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1999.

Mbow, P. «Más allá de los estereotipos: situación, derechos y combates de las muje-res en el Islam africano». Nova Africa, 15, 2004, p. 15-37.

372

Mernisi, F. El Hilo de Penélope. La labor de las mujeres que tejen el futuro de Marru-ecos. Barcelona: Lumen, 2005.

Molero, F.; Navas, M. S.; Morales J. F. «Inmigración, prejui cio y exclusión social: reflexiones en torno a algunos datos de la realidad española». Revista Internacional de Psicología y Terapia Psicológica, vol. 1, 2001, p. 11-32.

Mora, L. M.; Pereyra, V. Mujeres y solidaridad. Estrategias de supervivencia en el África subsahariana. Madrid: Instituto Universitario de Desarrollo y Cooperación, 1999.

Nash, M. Inmigrantes en nuestro espejo. Inmigración y discurso periodístico en la prensa española. Barcelona: Icaria. 2006.

Pàmies, J. «La inmigración marroquí y la escolarización de los hijos e hijas en un pro-ceso de diferenciación sociocultural». A Carrasco, S. (coord.). Inmigración, con-texto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana y senegambiana. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació UAB, 2004, p. 57-93.

Parella Rubio, S. Mujer, inmigrante y trabajadora: la doble discriminación. Barcelona: Anthropos, 2003.

Ramírez, Á. Migraciones, Género e Islam. Mujeres marroquíes en España. Madrid: Agencia Española de Cooperación Internacional, 1998.

Ribas Mateos, N. Las presencias de la inmigración femenina. Un recorrido por Filipi-nas, Gambia y Marruecos en Cataluña. Barcelona: Icaria,1999.

Roque, M. À. (dir.). Dona i migració a la Mediterrània occidental. Madrid: Consejo Económico y Social, 1999.

Rosilli, M. (coord.). Políticas de género en la Unión Europea. Madrid: Narcea, 2001.Sagarra, E. «La legislación española de 2001 sobre extranjería e inmigración». Revis-

ta Jurídica de Catalunya, 1, 2002.Samper, S. «Cuestiones de clase, género y religión en la integración de las mujeres

inmigrantes marroquíes en Cataluña». A Solé, C.; Izquierdo, A. (coords.). Inte-graciones diferenciadas: migraciones en Cataluña, Galicia y Andalucía, Barcelo-na: Antrhopos, 2006, p. 153-167.

Sipi, R.; Araya, M. «Les dones migrades. Apunts, històries, reflexions, aportacions…». Quadens de l’Institut, 5, 2005.

Solé, C.; Flaquer, Ll. El uso de las políticas sociales por las mujeres inmigrantes. Ma-drid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer, 2005.

Soriano Miras, R. M.; Santos Bailón, C. «El perfil social de la mujer inmigrante marro-quí en España y su incidencia en la relación intercultural». Papeles de Geografía, 36, 2006, p. 171-184.

Subirats, J. Anàlisi dels factors d’exclusió social. Barcelona: Fundació BBVA, 2005.

373

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Documents en línia

ACSUR-LAS SEGOVIAS (ed.). Entre el Magreb y España. Voces y miradas de mujeres. 2004. <http://www.acsur.org/Informe-Entre-el-Magreb-y-Espana>.

Amnistía Internacional. Más riesgos y menos protección. Mujeres inmigrantes en Es-paña frente a la violencia de género. 2007. <http://www.es.amnesty.org/uplo-ads/tx_useraitypdb/mas_riesgos_menos_proteccion_02.pdf>.

Bedoya, M. H. Mujer extranjera: una doble exclusión. Influencia de la ley de extranje-ría sobre las mujeres. inmigrantes. 2000. <www.uab.es/pub/papers/ 02102862n 60 p241.pdf>.

Castro García, C. Políticas de Igualdad. El camino serpenteante de los últimos 30 años. (1975-2005), European Comparatives Gender and politics 2005. <http://www.singenerodedudas.com/Documenta/CaminoSerPIgualdad.pdf>.

Colectivo IOE. Los procesos de inserción y exclusión de las mujeres inmigrantes. Ins-tituto de la Mujer. 1996. <http://www.ongdclm.org/PUBLICACIONES%20DIGI-TALES/mujer%20y%20desarrrollo/MujInmig.pdf>.

Comisión de las Comunidades Europeas. Plan de trabajo para la igualdad entre las mujeres y los hombres 2006-2010. <http://europa.eu/scadplus/leg/es/s02310.htm>.

Comisión de las Comunidades Europeas. Informe de la Comisión al Consejo, al Par-lamento Europeo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regi-ones, sobre la igualdad entre hombres y mujeres. 2007. <http://eur-lex. europa.eu/ LexUriServ/site/es/com/2007/com2007_0049es01.pdf>.

Comisión Europea. Dirección general de empleo y asuntos sociales Joint Report on Social Inclusion 2004. <http://www.ec.europa.eu/employment_social/publicati-ons/2005/keaq04001_fr.pdf>.

Conseil de l’Europe. Recommandation 1261 relative à la situation des femmes immi-grées en Europe. 1995. <http://www.assembly.coe.int/Documents/Adopted Text/ TA95/FREC1261.htm>.

Conseil de l’Europe. Résolution 1478. Intégration des femmes immigrées en Europe, 2006. <http://www.assembly.coe.int/Mainf.asp?link=/Documents/AdoptedText/ta06/FRES1478.htm>.

Elejabeitia Tavera, C. Mujeres inmigrantes en la Educación de personas adultas, Ma-drid: CIDE/Instituto de la Mujer. 2006. <www.mtas.es/mujer/publicaciones/ docs/Inmigrantes_educacion.pdf>.

EWL (European Women Lobby). Equal Rights, Equal Voices. Migrant women in the European Union. EWL Bruselas, 2007. <http://www.womenlobby.org/SiteRe-sources/data/MediaArchive/Publications/1817 %20BR%20en%20MP01LR.pdf>.

Farjas, A. El procés migratori gambià a les comarques gironines: el cas de Banyoles, Olot i Salt. Tesi doctoral, Departament de pedagogia de la Universitat de Girona, 2002. <http://www.tdr.cesca.es/TDX-0218105-123458/>.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Pacte Nacional

374

per a la Immigració. <http://www.gencat.cat/benestar/societat/convivencia/im-migracio/pni/index.htm>.

Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família. II Pla de Ciutadania i Immigració, 2005-2008. <http://www.gencat.cat/benestar/immi/pdf/pla_ciuta-dania.pdf>.

Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones. V Pla d’Acció i desenvolupa-ment de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007) <http://www10.gen-cat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat/acordsdegovern/ 50322acords/vpladaccii-desenvolupamentdelespoltiquesdedones.jsp>.

Gónzalez Vega, J. A. ¿Regreso Al Futuro? La difícil concreción de una política euro-pea de inmigración. 2005. <http://www.uv.es/CEFD/14/gonzalezvega.pdf>.

Instituto de la Mujer Cómo abordar la integración de las mujeres inmigrantes. Guía para las administraciones públicas, 2008. <http://www.migualdad.es/mujer/pu-blicaciones/docs/Integracion_Inmigrantes.pdf>.

Ley Orgánica 3/2007 para la Igualdad efectiva entre mujeres y hombres. <http://www.gencat.net/treball/ambits/genere/programa/llei3_2007/index.html>.

Malgesini, G.; García Domínguez, M. Patrones de Exclusión Social en el Marco Euro-peo. Acciones Prioritarias para la Integración. Documento de Trabajo 1. 2001. <http://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=33,12163821&_dad= portal30 &_ schema=PORTAL30&url_show=/cre_web/comisioneuropea.htm>.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. II Plan nacional de acción para la inclusión social del reino de España 2003-2005. 2003. <http://ec.europa.eu/employ-ment_social/news/2001/jun/napincl_es.pdf>.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Plan Estratégico Ciudadanía e Integración, 2007-2010. <http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/plan_estrategico.pdf>.

Ruiz de Lobera Pérez-Míngez, M. «Inmigración, diversidad, integración exclusión: Conceptos clave para el trabajo con la población Inmigrante». Estudios de Ju-ventud 66, 2004. <http://www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.downloadatt.action?id= 282874786>.

Séminaire de l’OCDE et de la Comission Européenne. Les femmes immigrées et le marche du travail: diversité et enjeux, 2005. <http://ec.europa.eu/employment_social/employment_analysis/imm/imm_migrwom05_concl_fr.pdf>.

Vázquez Torres, J. Marruecos: Mujeres en la encrucijada. Junta d’Andalusia, 2006. <http://ww.juntadeandalucia.es/iam/IMG/pdf/02_marruecos.pdf>.

Vitale, S. «El status de la mujer migrante: las marroquíes en España.» A: Investigaci-ones geográficas, 24, Universitat d’Alacant p. 97-110, 2000. <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/385>.

Zapata-Barrero, R. Los tres discursos de la inclusión de la inmigración en la UE: po-breza, discriminación y desigualdad de derechos, 2006. <http://www.aulainter-cultural.org/article.php3?id_article=1418>.

375

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Resumen

El objetivo principal del proyecto ha sido conocer las trayectorias de las mujeres inmi-gradas de origen marroquí y subsahariano que residen en Granollers y municipios vecinos, en régimen de reagrupación familiar, y responde a la necesidad de abrir vías de investigación en los ámbitos más invisibles de la inmigración femenina. La muje-res reagrupadas son relegadas con frecuencia al espacio doméstico y, según la ima-gen que se tiene de ellas, son mujeres sin iniciativas propias y, por lo tanto, poco significativas, a pesar de ser agentes económicos importantes en la gestión del espa-cio familiar. De manera más concreta, la investigación se propone ver cómo las mu-jeres que responden a este perfil se benefician de las políticas públicas, si lo hacen como mujeres o como inmigradas, identificar su competencias de partida desde su país y determinar las competencias adquiridas después de residir en un nuevo país, así como sus carencias y necesidades.

La finalidad es la de plantear indicadores desde la intervención socieducativa que posibilite mejorar su capacitación personal y su incorporación a las políticas de igualdad.

Palabras clave: mujer inmigrada, reagrupación familiar, niveles de inclusión, capa-citación personal, políticas públicas.

Abstract

The aim of the project was to determine the trajectories of immigrant women from sub-Saharan and Moroccan origin, who reside in Granollers and in the near munici-palities, who have arrived in Spain under family reunification schemes. It responds to the need to open up new lines of research in the field of more invisible female immi-gration. Women who have arrived as reunified wives are often relegated to the do-mestic space and according to current stereotypes are considered as women without initiative and thus of little significance, despite being major economic players within the family space and important agents in the process of integrating their families in a new environment. This project proposes to observe how immigrant women corres-ponding to this profile take advantage of government policies, whether as women or as immigrants, to identify their acquired skills from their home country, to deter-mine the skills acquired during their lives in our country and the deficiencies they have. The aim is to create indicators from socio-educational public intervention to improve their personal training, as well as their incorporation into equality policies.

Key words: immigrant women, family reunification, inclusion level, social promo-tion, equality policies.

376

Résumé

Cet étude a comme objectif de déterminer les trajectoires des femmes immigrées d’Afrique sud-saharienne et d’origine marocaine, résidant à Granollers et dans les municipalités voisines, et qui sont arrivés en Espagne au titre du régime de regroupe-ment familial. Il répond à la nécessité d’ouvrir de nouvelles lignes de recherche dans le domaine de l’immigration fémenine la plus invisible. Les femmes qui sont arrivées comme femmes régroupées sont souvent reléguées à l’espace domestique et en fonction de stéréotypes actuels sont considérées comme des femmes sans initiative et donc sans importance, en dépit de jouer un rôle décisif dans l’economie familiale et d’être des importants agents dans le processus d’intégration de leurs familles dans un nouvel environnement. Ce projet propose d’observer comment les femmes immi-grantes correspondant à ce profil profitent des politiques gouvernementales, bien comme femmes ou bien dans leur qualité d’immigrées, d’identifier leurs compéten-ces acquises dans leur pays d’origine, de déterminer les compétences acquises au cours de leur vie dans notre pays et les lacunes qu’il peut y avoir. Il s’agit finallement de créer des indicateurs socio-éducatifs de l’intervention publique en vue d’amélio-rer leur formation, ainsi que leur intégration dans les politiques d’égalité.

Mots-clé: femmes immigrées, regroupement familial, inclusion sociale, promotion personnelle, politiques publiques.

377

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

La participació de la dona immigrant en l’esport a Catalunya: les necessitats i

els hàbits de pràctica esportiva i l’oferta per a les comunitats llatinoamericanes

i musulmanes1

Itxasne Sagarzazu, Chris Kennett, Anna Laura Rezende, i Raquel Correa (1)

(1) Centre d’Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona (CEO-UAB)

Resum

El capítol analitza les característiques esportives de les dones estrangeres procedents de l’Amèrica Llatina i de les de cultura musulmana residents a Catalunya, així com les barreres socioestructurals que han de superar per poder accedir a la pràctica esporti-va. S’han identificat diverses iniciatives dutes a terme per associacions i/o administra-cions públiques dirigides al col·lectiu estranger femení per promoure la participació esportiva com a mecanisme per a la creació de xarxes socials i com a part del procés d’integració social. Dels resultats principals, caldria preveure les necessitats específi-ques de les dones estrangeres i adequar l’oferta esportiva per contribuir a la supera-ció de les barreres detectades. A més, s’ofereix un conjunt de reflexions que les ma-teixes dones estrangeres consideren necessàries per fomentar la pràctica esportiva amb total normalitat.

Paraules clau: dona immigrant, esport, barreres de participació, integració social.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006.

378

1. Introducció

La marginació de la dona en l’esport ha estat una característica de l’emergència i del desenvolupament dels esports moderns. Com afirma Kay,2 l’esport és generalment menys prominent en les vides de les dones que en la dels homes, malgrat el fet que l’augment de la participació de les dones ha comportat potser el canvi més significa-tiu en l’estructura de l’esport a final del segle xx.3

El discurs sobre el concepte d’exclusió social ofereix un marc teòric per explorar la marginació de la dona en l’esport.4 Els grups que sovint s’identifiquen com a ob-jecte d’exclusió social són els «sense sostre», la tercera edat, els joves en situació de risc d’exclusió social, les persones amb discapacitats, les famílies monoparentals, les dones i les minories ètniques, perquè s’enfronten a una o a una combinació de situ-acions que aboquen a l’exclusió social.

Per tant, les dones que pertanyen a minories ètniques s’enfronten a una sèrie de reptes de caire personal i socioeconòmic –com el fet de pertànyer a famílies mono-parentals, estar en l’atur i viure en habitatges en estat precari– que limiten la seva participació en l’esport i en la vida en comunitat en general. Factors culturals i religio-sos poden, també, incidir en aquesta situació i restringir la possibilitat de la dona a accedir a certs tipus d’activitats i a mostrar parts del seu cos.5

L’associacionisme es pot considerar un indicador de dinamisme, que juga un paper clau en el procés d’integració de la població estrangera, atès que redueix l’aï-llament social i ofereix un espai per consensuar les negacions que contribueixen al procés d’inclusió social.6

Kennett et al.7 posen de manifest el risc d’exclusió de la dona immigrant en la pràctica esportiva i l’existència de diverses iniciatives que es promouen des de l’admi-nistració pública i des del teixit associatiu de manera no estructurada. A més, desta-quen la importància de les associacions en l’organització d’activitats físiques i espor-tives adreçades a les dones estrangeres.

El present article, que recull els principals resultats de l’estudi dut a terme, inclou una breu introducció al context teòric i la metodologia adoptada, una descripció comparativa de les característiques de la pràctica esportiva de les dones estrangeres llatinoamericanes i musulmanes i una explicació dels beneficis i les barreres identifi-cades per a aquesta pràctica. L’article conclou amb un resum de les principals consi-deracions que les dones estrangeres que viuen a Catalunya proposen a l’administra-ció pública i al teixit associatiu per tal que el mateix col·lectiu superi les barreres detectades i tingui un accés més fàcil a la pràctica esportiva.

2. Kay, 2003.3. Coakley, 2003.4. Kay, 2003.5. De Knop et al. 1996.6. Sipi 2000.7. Kennett et al. 2008.

379

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

1.1. Objectiu i metodologia

L’objectiu principal d’aquesta recerca és estudiar les actuacions de l’administració pública i del teixit associatiu a Catalunya que es dirigeixen principalment a dones immigrants d’origen internacional, i que tenen com a finalitat promoure la pràctica esportiva, per tal d’aportar elements que contribueixin al desenvolupament de noves propostes d’intervenció que promoguin la participació esportiva de la dona estran-gera, i en facilitin la integració a la societat catalana.

Per assolir els objectius definits s’ha realitzat, en primer lloc, una revisió docu-mental dels estudis elaborats al voltant de la pràctica esportiva de la dona en gene-ral, i de la dona estrangera en particular. Els estudis identificats en relació amb la participació de la dona en l’esport se centren en l’exclusió de la dona de l’esport en termes d’ideologia de gènere i de socialització;8 en la interpretació que fan els mit-jans dels esdeveniments esportius des de la perspectiva de gènere;9 en la creació d’estereotips de les esportistes basats en criteris sexuals,10 i en altres sobre les desigual-tats estructurals que existeixen dins de l’administració de l’esport i sobre la falta de representació de les dones en posicions de poder.11

La recerca sobre la participació esportiva de les dones que pertanyen a minories ètniques, les seves necessitats i les seves percepcions de l’esport és encara molt inci-pient. Cal destacar, però, la investigació duta a terme al voltant de la dona musulma-na en la pràctica esportiva a diversos països europeus occidentals.12 Aquests estudis identifiquen la importància de l’oferta d’activitats físiques únicament femenines per a les dones musulmanes. Kay,13 tanmateix, emfasitza els perills de generalitzar sobre «les dones musulmanes» i la necessitat de tenir en compte la diversitat de la fe islà-mica i les seves pràctiques.

També destaca la recerca sobre dona i esport14 promoguda per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, basada en experiències europees sobre esport i integració social de la dona, en la qual es van estudiar cinc iniciatives orientades a tractar l’exclusió social de les dones per mitjà de l’esport: una al Regne Unit, una a França, una a Itàlia i dues a Espanya. Dues d’aquestes iniciatives anaven directament adreçades als grups d’immigrants que es tracten en aquest projecte de recerca. La primera va ser De la chilaba al chándal, que era un programa d’activitat física per a les dones marroquines a Barcelona. La segona era una lliga de futbol or-ganitzada per dones equatorianes a València.

8. Pfister, 2003.9. Kay, 1999.10. Hargreaves, 1994.11. Institute Of Sport And Leisure Studies, 2004.12. De Knop et al.1996; Pfister, 2000; Strandbu, 2005; Nakamura, 2002; Walseth, 2006; Kay

2006).13. Kay 2006.14. Santos Ortega et al. 2005.

380

Com que aquestes experiències i recomanacions són informatives i intuïtives, aquest projecte de recerca seguirà la línia d’investigació de Kay15 en l’intent d’explo-rar amb més profunditat els contextos socials i culturals que influeixen en la partici-pació de les dones estrangeres en l’esport. Les percepcions dels participants i dels organitzadors de sis casos d’estudi faran possible una millor comprensió del paper de l’esport en la vida de les dones i de la mesura en què l’esport es pot convertir en un mitjà per incloure-les i permetre’n la integració a la societat.

En segon lloc, s’han recollit dades qualitatives i quantitatives sobre la realitat so-cioeconòmica del col·lectiu objecte de l’estudi per elaborar un perfil sociològic. S’han analitzat dades estadístiques sobre immigració a Catalunya i, en particular, a la de-marcació de Barcelona, a través del Padró Municipal de l’Institut Nacional d’Estadísti-ca. Quant a les dades qualitatives, s’han utilitzat principalment estudis sociològics recents16 que han complementat l’anàlisi demogràfica i han aportat dades sobre la realitat econòmica, laboral i de consum cultural de la població estrangera femenina.

15. Kay, 2006.16. Larios i Nadal, 2007; Pedone, 2006; Parella, 2003; Solé, 2001; Solé i Alarcón, 2001; Martí-

nez Veiga, 1997).

Taula 1. Casos d’estudi seleccionats

DONES LLATINOAMERICANES

Lliga de futbol femení de les Nacions UnidesEsport: futbol-7Organització: Fundación Juan Pablo IILocalització: Trinitat Vella, Barcelona

FutvòleiEsport: FutvòleiOrganització: grup de dones brasileresLocalització: Platja Nova Icària, Barcelona

Campionat Llatinoamericà de bàsquet femeníEsport: BàsquetOrganització: Asociación de Cruceños Bolivianos de CataluñaLocalització: Zona Franca, Barcelona

DONES MUSULMANES

«Bellugant-nos»Esport: gimnàstica de mantenimentOrganització: Associació La Llumeneta, INEFC, CAIDLocalització: L’Hospitalet de Llobregat

Comunicació corporalEsport: Gimnàstica de mantenimentOrganització: Escola de Sentfores, La GuixaLocalització: Vic

«Dona, surt i mou-te»Esport: gimnàstica de mantenimentOrganització: Associació de Dones Musulmanes El FarahLocalització: Sant Boi de Llobregat

381

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Aquest perfil s’ha completat amb entrevistes qualitatives amb organitzadores d’activitats físiques adreçades a la dona estrangera, així com amb les mateixes par-ticipants. Les dades recollides a partir de fonts secundàries s’han complementat amb un treball de camp, que ha inclòs l’observació de la pràctica esportiva i entre-vistes semiestructurades i no estructurades, centrat en sis casos d’estudi esmentats en la taula 1.

Per tal d’apropar-se als col·lectius i a les seves pràctiques, l’equip de treball ha em-prat la tècnica de l’observació directa de la pràctica esportiva i el seu entorn i les entre-vistes informals. L’observació s’ha centrat en la interacció entre les dones estrangeres, el públic i els organitzadors de la pràctica esportiva (monitores, coordinadores, etc.). Les dades obtingudes mitjançant l’observació s’han complementat amb 21 entrevistes que s’han centrat en tres aspectes claus: història personal (arribada a Catalunya, situa-ció de la família, nivell d’estudis), situació actual (laboral, d’habitatge, ús del temps) i pràctica de l’esport (hàbit esportiu, raons i barreres per a la pràctica).

Les dades obtingudes referents a la pràctica esportiva i a les iniciatives s’han analit-zat comparativament a partir d’una graella d’anàlisi elaborada per l’equip de treball.

2. Característiques de la participació esportiva de les dones estrangeres

L’objectiu principal d’aquesta secció és dur a terme una anàlisi de les experiències esportives i les característiques de la participació esportiva de les dones estrangeres i la comparació entre el col·lectiu de dones llatinoamericanes i el de dones musulma-nes mitjançant l’anàlisi de les variables explicatives en les quals s’han basat les entre-vistes.

En primer lloc, s’analitzen les característiques vitals i socials de cada col·lectiu que poden facilitar la comprensió del paper de l’esport en les vides de les dones es-trangeres i el tipus d’activitat en què participen i, en segon lloc, s’estudia la percep-ció que tenen sobre la pràctica esportiva i els beneficis de l’activitat física com a font de salut i com a mecanisme de creació de capital social.

2.1. Diversitat

El col·lectiu de dones estrangeres analitzat presenta una àmplia heterogeneïtat i di-versitat cultural, no només quan es comparen les dones llatinoamericanes i les dones musulmanes, sinó també entre les diverses nacionalitats i procedències de les do - nes que componen cadascun dels col·lectius, i pel que fa a la relació que presenten amb l’esport. La pràctica esportiva varia entre les comunitats en termes d’organitza-ció, d’objectius de les experiències, de les raons per participar-hi i del tipus d’esport que es practica.

382

Les activitats esportives en les quals acostumen a participar les dones llatinoame-ricanes sovint estan organitzades per associacions o grups informals de llatinoameri-cans, no compten amb la implicació de l’administració pública i no formen part del sistema formal. Les dones llatinoamericanes acostumen a practicar esports d’equip com ara futbol, bàsquet o voleibol.

D’altra banda, les activitats físiques en les quals solen participar les dones musul-manes sovint són promogudes per l’administració pública, i solen gestionar-se mit-jançant associacions amb bagatge en el tractament amb persones estrangeres. Les dones musulmanes, a causa del poc hàbit esportiu que tenen, practiquen exercicis atribuïts a la gimnàstica de manteniment, que exerciten la flexibilitat, l’equilibri i les capacitats motrius bàsiques. Els objectius de les iniciatives dirigides al col·lectiu de dones musulmanes acostumen a ser els d’oferir una oportunitat per conèixer i acon-seguir els beneficis saludables que l’esport aporta a nivell físic, així com permetre la creació d’un espai propi extern al domèstic, on compartir el temps lliure amb altres dones i crear, així, un major capital social i una xarxa social.

2.2. Informalitat

La pràctica esportiva de les dones estrangeres es considera informal perquè no for-ma part del sistema esportiu català formal. Però, dintre de la informalitat, hi ha dife-rències entre els diversos col·lectius.

En el cas de les dones llatinoamericanes, les xarxes socials són els sistemes infor-mals mitjançant els quals s’organitza la pràctica esportiva en la seva comunitat. L’ac-tivitat permet l’augment del capital social de les dones participants, i elles, al seu torn, amplien la seva xarxa social i es relacionen amb la resta de jugadores. El campio-nat llatinoamericà de bàsquet femení i la lliga de futbol femení de les Nacions Unides tenen un grau de formalització bastant elevat, ja que s’organitzen com a campionats o lligues formals i, encara que no participen en el circuit català, organitzen un calen-dari de partits en què cada equip té assignat uns rivals i es juguen eliminatòries, fins que se’n determina el guanyador.

D’altra banda, les dones musulmanes no acostumen a tenir una xarxa social fora de les seves comunitats, però, mitjançant les activitats físiques, han augmentat el seu capital social i han establert una relació, tant amb dones autòctones com amb altres dones estrangeres no musulmanes. Les activitats en les quals participen les dones musulmanes es caracteritzen pel seu grau d’informalitat, sobretot pel tipus d’exercici que es practica. Encara que són activitats organitzades per l’administració pública, es detecta una discontinuïtat d’assistència de les dones musulmanes participants, la qual cosa dificulta en cert grau la formalització de la iniciativa. Tot i així, les activitats esportives, amb diversos nivells d’informalitat, poden actuar com a punts d’acollida per a les dones estrangeres quan acaben d’arribar.

383

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

2.3. Identitat cultural

La pràctica esportiva serveix per reforçar i per mostrar la identitat cultural i, així, dife-renciar-se de la resta de les procedències.

Tant en el campionat llatinoamericà de bàsquet femení com en la lliga de futbol femení de la Nacions Unides, les activitats han servit per reforçar la identitat cultural com a tret característic de la pròpia procedència en un nou context social. En les dues activitats existia una participació exclusiva de dones llatinoamericanes, que han reafirmat la seva identitat nacional i s’han diferenciat de la resta de la societat recep-tora, com han afirmat elles mateixes, sentint-se com a casa. També és el cas del futvòlei, en què la gran majoria de les participants són del Brasil. El fet de practicar un esport tan popular i amb tant seguiment al seu país d’origen els ofereix l’oportu-nitat d’identificar-se amb aquest esport i associar-lo al seu país.

El procés de desenvolupament de xarxes socials mitjançant l’esport presenta di-ferències entre cultures. Per a les comunitats llatinoamericanes, per exemple, el fut-bol ofereix la possibilitat de socialització. Tot i això, l’esdeveniment esportiu té una funció social més àmplia, que permet la interacció entre els jugadors i proporciona un grup de referència i un sentiment de pertinença a un grup.17

Per contra, en els casos de les activitats en què participen les dones musulmanes no es dóna cap associació d’identitat cultural, atès que la pràctica de l’esport no és una de les característiques identitàries de la seva cultura.

2.4. Objectius o raons per a la pràctica esportiva

Les experiències ofereixen, de manera freqüent, una oportunitat, a la comunitat lla-tinoamericana de practicar esport i, així, salvar les barreres detectades en l’apartat següent. Les raons per les quals les dones llatinoamericanes hi participen tenen un caràcter social, atès que l’esport és un dels mecanismes que el col·lectiu llatinoame-ricà utilitza com a generador de xarxes socials, mitjançant les quals poden conèixer persones de la pròpia comunitat amb qui establir llaços. I també hi ha l’objectiu físic, que utilitza l’exercici físic com a forma de rebaixar els nivells d’estrès que genera la jornada laboral i de desconnectar dels problemes de la vida quoti diana.

Entre les múltiples raons que les dones llatinoamericanes entrevistades troben per practicar esport destaca la mateixa afició a l’esport, encara que es practiqui en l’únic dia lliure que tenen després d’una llarga setmana de feina. L’esport és una de les poques activitats que troben per desconnectar del dia a dia, a més de ser un excel·lent mecanisme d’integració social i intercultural que, com que es pot practicar al costat de familiars i amics, compleix una labor social.

D’altra banda, les raons de les dones musulmanes entrevistades per a la pràctica

17. Moragas et al., 2007.

384

esportiva són exclusivament físiques. Al principi, moltes no saben exactament en què consisteix l’activitat i el seu únic objectiu és perdre pes, però, a mesura que hi partici-pen, valoren més les relacions interpersonals, la millora de l’autoestima i el creixe-ment personal. Moltes hi assisteixen amb l’objectiu de perdre pes després de donar a llum, però han vist alguna cosa més positiva en la pràctica esportiva.

Les responsables de les activitats de l’Associació de Dones Musulmanes El Farah s’adonen que les dones musulmanes que assisteixen a l’activitat física la utilitzen també com una manera de desconnectar de la rutina, i han començat a desenvolu-par una vida més social, surten juntes a passejar, la qual cosa es considera positiva pel simple fet de sortir de casa.

2.5. Hàbit esportiu

La diferència més significativa entre el col·lectiu de dones llatinoamericanes i les do-nes musulmanes és l’hàbit esportiu, basat en el costum de practicar esport de mane-ra regular i en el coneixement de la pràctica.

Les dones llatinoamericanes entrevistades tenen un extens hàbit esportiu desen-volupat als seus països d’origen, fins i tot en diversos esports com ara el futbol, el bàsquet i el voleibol, i aquest hàbit el reprodueixen sempre que poden. Tenen molt clars els beneficis que l’esport aporta en l’àmbit individual, col·lectiu i social, més enllà de la seva condició d’immigrants, i la majoria d’elles consideren l’activitat física un element indispensable en les seves vides.

Per contra, moltes de les dones musulmanes entrevistades no tenen un hàbit esportiu i les responsables de l’organització han observat poca habilitat motriu i es-cassa flexibilitat. Aquest fet ha dificultat la regularitat d’assistència a l’activitat. La inexistència d’un hàbit esportiu també comporta desconeixement sobre la roba o el calçat adequat per realitzar exercici, però mitjançant una explicació ha quedat de-mostrat que cal una vestimenta adequada a les característiques de l’activitat. Les dones musulmanes entrevistades, doncs, a poc a poc han anat adquirint un hàbit esportiu que després reprodueixen quan surten a passejar en petits grups de dones de la seva comunitat o fan exercicis bàsics.

2.6. Percepció de les persones de l’entorn sobre la pràctica esportiva de la dona

La percepció que l’entorn té de la pràctica esportiva de les dones està molt associada als seus hàbits esportius.

En el cas de les dones llatinoamericanes entrevistades, tant elles com els seus familiars i amics tenen un hàbit esportiu i, per tant, valoren molt positivament que les dones practiquin esport i activitat física.

385

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

En el cas de les dones musulmanes entrevistades, però, aquesta acceptació no és tan clara. Moltes d’elles no expliquen als seus marits ni al seu entorn més pròxim amb claredat allò que fan realment a les classes d’activitat física i, encara que els seus marits valorin que estan més primes, no queda clar si són coneixedors del tipus d’ac-tivitat que porten a terme. Després de les activitats físiques, ha augmentat el valor que aquestes dones musulmanes donen a l’esport, però sempre amb una certa con-dició d’invisibilitat. És a dir, que la seva cultura no els prohibeix realitzar exercici sem-pre que no sigui en un espai públic o a la vista de la gent. Mitjançant l’activitat física tenen l’oportunitat de demostrar a les dones autòctones i a la resta de la societat d’acollida que no hi ha tantes diferències ni prohibicions com es creu.

2.7. Beneficis percebuts de l’esport

2.7.1. Beneficis individuals

Els beneficis que les dones llatinoamericanes entrevistades consideren que, individualment, els aporta la pràctica esportiva són múltiples i variats, tant a nivell físic com psicològic. Consideren l’esport com una teràpia mitjançant la qual se senten més lleugeres de cos i ment, obliden els problemes quotidians, desconnecten del dia a dia i deixen anar adrenalina. Anímicament és bo perquè riuen i gaudeixen i, encara que en ocasions s’enfaden per qüestions de competitivitat, es diverteixen. Tal com diuen, és una manera de millorar la seva qualitat de vida. Valoren el capital social que adquireixen, en forma d’amics i relacions, que augmenten la seva xarxa social i les po-den ajudar a solucionar possibles problemes.

Per a les dones musulmanes entrevistades, els beneficis individuals van més diri-gits a qüestions de salut: busquen un benestar físic i perdre pes per tenir més cura de la seva imatge per als seus marits. L’aprenentatge i la realització de moviments i exercicis desconeguts comporta la superació d’una barrera motriu, però és el primer pas per a l’adquisició d’un hàbit esportiu que adquireixen a poc a poc. A més de la descàrrega psicològica que els aporta tenir un moment per a elles i la possibilitat d’aconseguir un espai propi on poder practicar exercicis saludables, les dones musul-manes que participen en l’activitat valoren molt la possibilitat de conèixer altres per-sones autòctones i/o estrangeres que no pertanyen a la seva mateixa comunitat i ampliar, així, la seva xarxa social.

2.7.2. Beneficis per a la seva comunitat

En l’àmbit comunitari, les dones llatinoamericanes entrevistades consideren que un campionat llatinoamericà aporta la possibilitat de fer amics i conèixer altres persones de països llatinoamericans que les puguin ajudar perquè estan en les mateixes condicions

386

que elles. La creació d’una espècie de xarxa llatinoamericana solidària no busca cap be-nefici, sinó que estableix una relació entre llatinoamericans per ajudar-se entre ells.

Les dones llatinoamericanes consideren que la pràctica esportiva ajuda a millorar la imatge que la societat autòctona té cap al col·lectiu llatinoamericà, deteriorada pels conflictes generats per bandes llatines, ja que l’esport és una forma d’oci positi-va i saludable. Les dones llatinoamericanes veuen, a més, molt positiu que hi hagi persones autòctones que van a veure els partits, perquè consideren que aquest tipus de campionats serveixen per confraternitzar.

La dedicació del poc temps lliure que deixa la jornada laboral a les dones llatino-americanes entrevistades per fer activitats esportives juntament amb les seves famíli-es aporta la possibilitat d’inculcar als fills l’esport com una bona forma d’oci, evitant vicis dolents i una sensació d’unitat. És per això que es considera que la vida sedentà-ria és molt negativa per a la salut i més per a les persones estrangeres.

Les dones musulmanes que participen en activitats físiques també valoren l’esport de manera molt positiva i beneficiosa per a la seva comunitat, perquè és una de les activitats que els permet conèixer gent del seu entorn i de la pròpia comunitat i, així, ampliar el seu grup d’amistats, i al seu torn, el grup d’amistats dels seus marits. Les responsables de l’activitat de l’Associació de Dones Musulmanes El Farah observen que això també ha provocat un interès per l’esport en el col·lectiu masculí musulmà.

Igual que en el cas de les dones llatinoamericanes, les dones musulmanes també consideren que la pràctica esportiva millora molt la visió que la gent autòctona té d’elles, però amb el handicap que no practiquen l’esport en espais públics ni oberts, la qual cosa dificulta la visibilitat de l’activitat i no facilita la ruptura dels prejudicis cap a elles. Tenen molt clar que, si elles mateixes no reconeixen que l’esport és una activitat molt beneficiosa, no inculcaran als infants que en practiquin. Per això valo-ren aquestes activitats com a beneficioses per fomentar l’esport en les seves comuni-tats i no només en el col·lectiu femení.

2.7.3. Beneficis per a la societat

Totes les dones entrevistades que han participat en les activitats esportives estan d’acord, sense distinció per la procedència, que l’esport és molt beneficiós per a la societat en general. Afirmen que l’esport és un vincle per a totes les persones, que poden ser de diverses nacionalitats, nivells d’estudi o religions, però que és una ma-nera d’acostar la gent, perquè tothom hi participa per passar-s’ho bé.

2.8. Integració, xarxes socials i capital social

Per a la majoria de les dones estrangeres entrevistades, la participació en aquest ti-pus d’activitats esportives és molt important per desenvolupar xarxes i establir rela-

387

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

cions socials, tot interactuant amb altres persones del nou entorn físic, social i cultu-ral del qual passen a formar part.

L’esport pot facilitar el procés d’adaptació a la societat d’acollida, com a element socialitzador, però, abans d’implicar-se en qualsevol activitat esportiva, tenen la ne-cessitat de cobrir altres necessitats bàsiques com ara l’allotjament, la feina i l’alimen-tació. Per això, hi ha una tendència entre les dones llatinoamericanes a deixar passar un temps des de la seva arribada fins que accedeixen a alguna activitat. El temps d’integració per a les dones musulmanes acostuma a ser més gran a causa de la bar-rera de l’idioma.

A la comunitat llatinoamericana, l’esport els ofereix la possibilitat d’accedir a in-formació mitjançant altres persones estrangeres, i els proporciona un grup de refe-rència i un sentiment de pertinença al grup que moltes vegades es deteriora a causa de la migració i del sentiment d’alteritat, és a dir, de sentir-se aliè.

En el cas de les dones musulmanes, no s’utilitza l’esport com a primer pas per al desenvolupament d’una xarxa social, atès que les seves obligacions domèstiques no tenen gaire contacte amb l’entorn que els envolta, i no és una activitat que conside-rin prioritària. Però s’observa que, si la pràctica esportiva va lligada amb altres activi-tats com ara l’aprenentatge de la llengua, és molt útil per crear xarxes i conèixer gent.

Encara que el desconeixement de l’idioma pot ser una barrera per a la comunica-ció, en aquestes activitats s’ha utilitzat i fomentat un altre tipus de comunicació ba-sada en la gestualitat i la comunicació corporal com a mecanisme per conèixer més l’altra cultura.

Mitjançant l’activitat física s’han aconseguit eliminar molts dels prejudicis que hi havia sobre les dones musulmanes i fomentar l’obertura social d’aquestes cap a la resta de dones, ja que fins aleshores no buscaven cap tipus d’acostament.

2.9. Accés i ús de les instal·lacions esportives municipals

Generalment, les dones estrangeres, tant les procedents de l’Amèrica Llatina com les dones musulmanes, no solen accedir ni fer ús de les instal·lacions públiques per di-verses raons.

Les dones llatinoamericanes assenyalen que cada vegada les quotes són més al-tes i, atès que l’únic moment que elles poden fer-les servir és al cap de setmana, no els surt a compte la despesa. En situacions en les quals s’intenta llogar una pista o una instal·lació esportiva per poder organitzar partits, també s’enfronten al proble-ma de l’escassetat d’instal·lacions, que comporta que la competència per l’espai si-gui molt gran i la burocràcia que cal realitzar per accedir a les instal·lacions, així com la presentació de documents i els diversos tràmits administratius, sigui molta.

Les dones musulmanes no fan ús de les instal·lacions públiques perquè en molts casos en desconeixen l’existència o no saben l’ús que se’ls pot donar. Es detecta una

388

falta d’agents d’acollida que facin un treball de difusió i d’explicació dels serveis i de les instal·lacions públiques que hi ha a la ciutat, i a les quals elles poden accedir. De tota manera, les dones musulmanes que volen accedir a una instal·lació consideren que hi hauria d’haver més instal·lacions que preveiessin tota la varietat de deman - des que puguin sorgir, ja que, en el cas de les dones musulmanes, la inexistència d’un gimnàs exclusiu per a dones és una de les principals barreres, juntament amb la barrera econòmica.

2.10. L’associacionisme

Les associacions d’immigrants, o associacions ètniques, normalment compostes per persones d’una mateixa nacionalitat, s’estan convertint en una de les possibilitats que les dones estrangeres, tant les procedents de l’Amèrica Llatina com les musul-manes, tenen per accedir a l’esport.

El cas de les iniciatives en què participen les dones llatinoamericanes és claríssim. Són moltes les associacions, com la Fundación Juan Pablo II o l’Asociación de Cru-ceños Bolivianos, que s’impliquen en l’organització d’activitats esportives i en la pro-moció de la pràctica esportiva a les seves comunitats. Tant la lliga de futbol com la de bàsquet estan organitzades per aquest tipus d’associacions llatinoamericanes que, a més de dedicar-se a altres activitats culturals, organitzen una activitat esportiva.

Moltes de les dones llatinoamericanes valoren de manera molt positiva la tasca d’una associació que gestioni els tràmits necessaris, ja que en cas contrari no es po-dria tirar endavant de manera individual.

Les dones que practiquen futvòlei de manera informal consideren que una asso-ciació els donarà més força i un grau major de formalitat, i estan gestionant els pa-pers necessaris per crear l’associació catalana de futvòlei i vincular-se a un club es-portiu. Compten ja amb el suport de la Federació Internacional de Futvòlei i esperen constituir l’associació en breu per poder continuar organitzant activitats.

Encara que les dones musulmanes tenen molt poca cultura associativa, les que han participat en les activitats han vist en l’associacionisme una manera d’aconseguir un espai propi per a elles i la manera d’accedir a un punt de trobada on realitzar ac-tivitats esportives o d’un altre tipus.

2.11. Assistència a esdeveniments esportius

Es detecten diverses actituds entre el col·lectiu de dones llatinoamericanes i el de dones musulmanes davant l’assistència a esdeveniments esportius.

Les dones llatinoamericanes, en major o menor mesura, segueixen la lliga de futbol o de bàsquet que es juga al país d’acollida, i la gran majoria es declara segui-dora del Futbol Club Barcelona. Han intentat assistir a algun partit de futbol o al Pa-

389

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

lau Sant Jordi, però no hi han pogut assistir a causa de l’elevat preu de les entrades. Així doncs, moltes d’elles segueixen els partits amb les seves famílies mitjançant la televisió, o en algun bar que retransmet els partits, on es reuneixen amb un grup d’amics com si estiguessin al camp. A més del seguiment d’aquest tipus d’esport més formal, habitualment assisteixen a veure partits de lligues informals, en què par-ticipa algun dels seus familiars o amics i aprofiten per organitzar una trobada social amb persones de les seves comunitats.

D’altra banda, les dones musulmanes no assisteixen a esdeveniments esportius massius ni de cap altre tipus. El fet que associïn l’esport a una qüestió en certa mane-ra exclusivament de salut, i no tant com una activitat social, implica que no dediquin el seu temps a veure la pràctica esportiva i que estiguin totalment desconnectades del món esportiu.

3. Barreres a la participació esportiva

Cal analitzar les barreres que es presenten a les dones estrangeres per accedir a la pràctica esportiva per tal de poder-les superar modificant i adaptant l’oferta i les ini-ciatives a les especificitats que presenta aquest col·lectiu. Per a això, es fa una anàlisi basada en les barreres detectades en l’estudi El paper de l’esport en la integració de la població adulta immigrant d’origen internacional a Catalunya18 aplicant una pers-pectiva de gènere.

3.1. Recursos econòmics

La major part de les dones estrangeres entrevistades en aquest estudi es troben en una situació econòmica relativament precària, i les possibilitats d’accés a instal-lacions esportives on és obligatori pagar una quota esdevé una barrera.

Les dones llatinoamericanes afirmen que la participació en campionats i/o en activitats organitzades per associacions de llatins els permet la pràctica esportiva, ja que el cost sol ser molt menor, i només s’han d’ocupar del pagament d’inscripció i l’arbitratge.

Totes les activitats esportives analitzades en què el grup més representatiu és el de les dones musulmanes són gratuïtes per a les participants, i l’organització es fa càrrec de les despeses mitjançant ajudes o subvencions de l’administració pública. Es detecta, però, la falta de recursos econòmics com una barrera per a la pràctica es-portiva, ja que no poden permetre’s el cost d’una guarderia on deixar els infants mentre elles fan exercici. Per això, valoren les activitats que els permeten portar els infants o els ofereixen un servei de cangur mentre dura l’activitat.


390

3.2. Informació

La falta d’informació és un problema, ja que la comunicació és clau en l’organització de qualsevol activitat. En el col·lectiu llatinoamericà, la transmissió d’informació oral funciona, però moltes vegades no se sap com participar o com aconseguir més infor-mació i, encara que la publicació periòdica Latino és una bona font d’informació, li falta molt poder de difusió.

A més de la falta de difusió de les activitats, al col·lectiu de dones musulmanes cal afegir-li els problemes idiomàtics, que solen ser importants amb la població es-trangera que no parla ni castellà ni català. L’intent d’arribar a les dones estrangeres implica una major inversió de recursos, i per això s’opta per col·laborar amb associa-cions que facilitin la construcció i la difusió de la informació.

3.3. Esport en l’espai públic

La falta d’espais públics on poder practicar esport i activitat física és una barrera ma-nifesta. Tal com es va detectar a Moragas et al.,19 els col·lectius estrangers acostu-men a practicar esport de manera bastant informal utilitzant diversos espais públics com a punt de trobada.

Les dones llatinoamericanes entrevistades posen de relleu que a la manca d’es-pais públics on poder practicar esport cal afegir-hi la competència per l’espai, ja que aquests espais acostumen a estar ocupats per altres col·lectius.

Aquest problema no existeix en el col·lectiu de dones musulmanes. Els seus cos-tums culturals els impedeixen fer una activitat física que, segons elles, «no guarda les formes» davant dels altres. Tot i així, també elles són conscients de la falta d’espais públics per practicar esport.

3.4. Conflicte i cohesió social

La competència pels escassos espais públics que hi ha provoca l’aparició de conflictes i problemes de cohesió social per a l’ocupació dels espais, no només per a la practica esportiva entre col·lectius d’estrangers, sinó també amb les persones que estan als parcs assegudes tranquil·lament o passejant amb els infants.

Un problema que al principi es presenta com a conflicte s’ha aconseguit solucio-nar compartint l’espai, la qual cosa ha resultat ser una millora per a la cohesió social.

En el cas de la platja, la concentració de persones a l’estiu pot ser tal que arriba a generar algun conflicte per l’espai, però les participants afirmen que, si incomoden alguna persona, encara que no sol ser el cas, es traslladen i el problema està resolt.


391

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

3.5. Autoexclusió

La participació esportiva per nacionalitats o grups ètnics representa una doble exclu-sió social, ja que no hi ha una relació amb persones autòctones, però tampoc amb altres grups d’estrangers. Les dones llatinoamericanes entrevistades consideren que el fet que no hi hagi cap equip de catalanes en les seves activitats facilita el coneixe-ment entre les persones de la seva pròpia comunitat, però valorarien molt positi-vament que les dones autòctones també participessin en aquest tipus de campionats.

Si els col·lectius s’organitzen per tal de disposar d’activitats esportives pròpies, i separades de la resta de col·lectius, ells mateixos creen una barrera per a la cohesió social i generen una realitat esportiva pluricultural. Però les dones llatinoamericanes entrevistades creuen que moltes dones autòctones no participen en aquest tipus de campionats «llatins» perquè poden accedir a una major oferta d’activitats esporti-ves, en les quals, en canvi, les dones llatinoamericanes troben barreres per poder participar.

Les dones musulmanes, en canvi, participen en activitats en què també hi ha dones autòctones, i el fet de compartir l’activitat és molt interessant. Les reticències del primer moment se superen amb facilitat mitjançant exercicis de contacte que permeten també a les dones autòctones aprendre a ser més properes, ja que moltes vegades la procedència sembla ser més important que la persona en si.

3.6. Hàbits culturals

Per part de les dones llatinoamericanes entrevistades, no existeix cap hàbit cultural que pugui presentar-se com una barrera a la participació esportiva, tot el contrari, ja que la majoria d’elles tenen l’esport molt integrat en la vida quotidiana, tenen un gran hàbit esportiu i les seves famílies i el seu entorn veuen de manera molt positiva la pràctica esportiva.

El cas de les dones musulmanes és molt diferent, ja que existeixen hàbits cultu-rals que es poden presentar com a barreres a la seva participació amb altres grups i/o amb la comunitat autòctona. El fet de no practicar esport en gimnasos mixtos és una barrera cultural, però moltes vegades mal interpretada per la societat, ja que es basa en normes d’una cultura més patriarcal que els homes musulmans reprodueixen en comparació amb la societat d’acollida.

Una altra de les barreres culturals és la pràctica d’activitats en espais oberts. La seva cultura els inculca que en espais exteriors han de guardar totalment les formes, i són conscients de les conseqüències que pot tenir allò que els pugui dir la gent de la seva comunitat. S’ha donat algun cas en el qual alguna dona ha deixat d’assistir a l’activitat perquè el seu marit no li donava permís per anar-hi. Però per a elles no és cap tipus de problema i no els suposa una vergonya dir-ho, ja que consideren que deuen obediència al marit.

392

Una última barrera és la càrrega familiar que suporten. Les dones musulmanes acostumen a ser les encarregades de la cura de la família i dels fills amb total exclusi-vitat; per tant, en el moment en què algun membre de la família està malalt o té al-guna necessitat de cura, elles deixen d’assistir a l’activitat. De la mateixa manera, un dels problemes que han de preveure les organitzadores de l’activitat és la cura dels infants mentre es realitza l’exercici, de manera que han d’oferir un servei de guarde-ria o de cangur que faciliti l’assistència a l’activitat de les dones musulmanes.

3.7. Temps

A causa de les llargues jornades de treball i de les obligacions quotidianes, la falta de temps es considera una de les barreres més importants per a molts grups d’estran-gers. La necessitat d’organitzar el temps i les tasques de manera que permetin la pràctica esportiva en el temps lliure que queda el cap de setmana és molt important per a les dones llatinoamericanes entrevistades. La conciliació de la vida laboral, fa-miliar i personal es converteix en una barrera difícilment salvable sense l’ajuda d’al-tres persones de la seva comunitat. Quant a la cura dels infants, no és un problema, ja que poden dur-los a les activitats i la cura recau en els llaços de solidaritat que es creen entre les mateixes dones llatines.

Les dones musulmanes entrevistades consideren que la falta de temps és una barrera important i, encara que la majoria no treballa, s’han de fer càrrec de les tas-ques domèstiques i de la cura dels infants, ja que moltes tenen tres o quatre fills. A més, les dones que hi participen una temporada i comencen a obtenir beneficis físics i un creixement personal tornen a quedar-se embarassades.

4. Consideracions de les dones estrangeres entrevistades sobre les necessitats de fomentar la participació esportiva i les seves perspectives de futur

En aquest apartat es presenten les consideracions de les dones estrangeres entrevis-tades sobre les necessitats que es detecten per superar les barreres d’accés a la pràc-tica esportiva, i per facilitar i fomentar la participació de les dones de les seves comu-nitats en la pràctica esportiva.

Recursos econòmics. La falta de recursos econòmics és una barrera per als dos col-lectius, perquè les dones estrangeres entrevistades viuen en condicions de certa pre-carietat i els falten recursos econòmics que els permetin assumir alts costos per parti-cipar en activitats esportives.

Major inversió en activitats esportives dirigides a la població femenina estrangera, amb la finalitat d’ampliar l’oferta i millorar les condicions de les activitats existents.

393

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Informació. El desconeixement sobre l’oferta esportiva i la falta d’informació dificul-ta l’accés a les activitats esportives que es porten a terme.

Realitzar campanyes de difusió sobre els beneficis de l’esport entre els col·lectius de dones estrangeres.

Augmentar la difusió i la informació sobre l’oferta esportiva, en diversos idiomes i per mitjans de comunicació no convencionals.

Esport en l’espai públic. La falta d’espais públics on poder practicar esport genera una competència per l’espai i dificulta la pràctica informal de l’esport.

Construir un mapa en què s’assenyalin els espais on existeixen activitats esporti-ves accessibles.

Possibilitar l’accés a espais públics on poder jugar de forma oberta, i generar un punt de trobada des d’on es promocioni l’esport.

Conflicte i cohesió social. El desconeixement de la diversitat cultural i esportiva existent, i la competència per l’accés als recursos i instal·lacions, pot generar un con-flicte o un problema de cohesió social.

Promoure la pràctica esportiva com a element potenciador de la cohesió social en centres educatius per inculcar l’hàbit esportiu.

Autoexclusió. L’organització i la realització d’activitats esportives entre persones d’una sola procedència geogràfica genera autoexclusió respecte de la resta de la so-cietat.

Oferir activitats obertes a dones de totes les procedències, sense focalitzar en un col·lectiu concret.

Oferir mediadors que promoguin la pràctica esportiva entre el col·lectiu de do-nes estrangeres.

Hàbits culturals. Diversos hàbits culturals de col·lectius estrangers poden presen-tarse com a barreres a la pràctica esportiva.

Promocionar l’esport entre el col·lectiu de dones estrangeres com a forma d’oci més saludable davant altres activitats més perjudicials.

Temps. La falta de temps per a activitats d’oci és una característica que es presenta agreujada en el col·lectiu de dones estrangeres.

Realitzar activitats en horaris que permetin la conciliació de la vida laboral, fami-liar i personal.

Instal·lacions. L’accés a les instal·lacions municipals, o les condicions de les instal-lacions esportives accessibles per a les dones estrangeres, poden ser una barrera.

Gestionar les instal·lacions, tot tenint en compte les pràctiques i hàbits esportius de la població autòctona i estrangera.

394

Oferta d’activitats. La falta d’una oferta d’activitats variada, que prevegi la nova diversitat cultural i esportiva, es mostra com una barrera per a la pràctica esportiva.

Oferir programes esportius que tinguin en compte aquells hàbits de pràctica es-portiva que poden afectar la participació.

Procés d’inclusió social. La participació de les dones estrangeres en activitats socials en general, i en activitats esportives en particular, com les iniciatives estudiades, de-mostra l’inici d’un procés d’inclusió social de les dones estrangeres a la societat d’acollida.

Oferir iniciatives a una oferta més àmplia de col·lectius de dones de diverses pro-cedències.

Incloure les dones estrangeres en les iniciatives organitzades per la comunitat autòctona.

Crear un diàleg entre cultures i un intercanvi intercultural que faciliti la convivèn-cia i la cohesió social.

5. Bibliografia

Coakley, J. Sport in Society: Issues and Controversies. Boston: McGraw Hill Higher Education, 2003.

De Knop, P.; Theebom, M.; Wittock, H.; De Martelaer, K. «Implications of Islam on Muslim Girl’s Sport Participation in Western Europe: Literature Review and Policy Recommendations for Sport Promotion». Sport, Education and Society, 1(2), 1996, p. 147-64.

Hargreaves, J. Sporting females: critical issues in the history and sociology of wo-men’s sports. Londres: Routledge, 1994.

Heinemann, K. «Esport per immigrants: instrument d’integració». Apunts: Educació Física i Esports, 68, 2002, p. 24-35.

IDESCAT: Població segons lloc de naixement i nivell d’instrucció. Població 10 anys i més Barcelona [en línia]. Barcelona: 2001.

Institut d’Estadística de Catalunya. <http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC-=5&V0=5&V1=08&V3=871&V4=20&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B>. (Úl-tima consulta: 29 de febrer de 2008.)

Institute Of Sport and Leisure Studies. Women, Leadership and the Olympic Move-ment: Final Report. Loughborough: Institute of Sport and Leisure Studies, 2004.

Instituto de la Mujer & TELECYL. Actitudes y prácticas deportivas de las mujeres en España (1990-2005). Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer, 2006. <http://www.mtas.es/mujer/publicaciones/docs/estudios92.pdf>. (Última consulta: 5 de juliol de 2007.)

395

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Instituto Nacional de Estadística. Padrón municipal [en línia]. Madrid: Instituto Nacio-nal de Estadística. <http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft20 %2Fe245&O=inebase&N=&L=>. (Última consulta: 29 de febrer de 2008.)

Kay, T. A. «Gender ideologies in magazine portrayals of sport: King Eric versus The Billion $ Babe». Journal of European Area Studies, 7(2), 1999, p. 157-176.

Kay, T. A. «Gender, sport and social exclusion». A Collins, M.F.; Kay, T. Sport and social exclusion. Londres: Routledge, 2003, p. 97-112.

Kay, T. A. «Daughters of islam: family influences on Muslim young women’s partici-pation in sport». International Review for the Sociology of Sport, 41, 2006, p. 357-373.

Kennett, C. et al. Deporte e inmigración en España: el papel del deporte en la inte-gración de los ciudadanos (informe cientifico-tècnic). Barcelona: Centre d’Estu-dis Olímpics (CEO-UAB), 2006.

Kennett, C. et al. «El paper de l’esport en la integració de la població adulta estran-gera immigrada a Catalunya». A Recerca i immigració. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Secretaria per a la Immi-gració, 2008, p. 83-102.

Larios, M. J.; Nadal, M. L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2006. Volum I Anàlisi jurídica i sociodemogràfica. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2007.

Martínez Veiga, U. La integración social de los inmigrantes extranjeros en España. Madrid: Trotta, 1997.

Maza, G. «El capital social del deporte». A Lleixà, T.; Soler, S. (eds.). Actividad física y deporte en sociedades multiculturales: ¿integración o segregación? Barcelona: Horsori, 2004, p. 43-56.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Afiliados extranjeros por CC. AA. y provin-cias. Regímenes y sexo [en línia]. Madrid: Seguridad Social. <http://www1.seg-social.es/stpri01/idcplg?IdcService=SS_GET_PAGE& nodeId=101&ESTILO=1>. (Úl-tima consulta: 29 de febrer de 2008.)

Moragas, M. et al. El paper de l’esport en la integració de la població adulta immi-grant d’origen internacional a Catalunya (informe cientifico-tècnic). Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), 2007.

Nakamura, Y. «Beyond the Hijab: Female Muslims and Physical Activity». Women’s Sport and Physical Activity Journal, 11(1), 2002, p. 21-48.

Parella, S. Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona: An-thropos, 2003.

Pedone, C. De l’Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2006.

Pfister, G. «Doing Sport in a Headscarf? German Sport and Turkish Females». Jour-nal of Sport History, 27(3), 2000, p. 497-524.

Pfister, G. Women and sport: a crosscultural analysis. Londres: Routledge, 2003.Pfister, G. «Deporte, género y etnicidad: el caso de las mujeres inmigrantes». Apunts:

Educació física i esports, 78, 2004, p. 117-124.

396

Santos Ortega, A. et al. Mujer, deporte y exclusion: experiencias europeas de inser-ción por el deporte. València: Universitat Politècnica de València, 2005.

Sipi, R. «Las asociaciones de mujeres, ¿agentes de integración social?». Papers, 60, 2000, p. 355-364.

Solé, C. El impacto de la inmigración en la economía y en la sociedad receptora. Bar-celona: Anthropos, 2001.

Solé, C.; Alarcón, A. Llengua i economia a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001.

Strandbu, A.S. «Identity, Embodied Culture and Physical Exercise: Stories from Mus-lim Girls in Oslo with Immigrant Backgrounds». Young, 13(1), 2005, p. 27-45.

Walseth, K. «Young Muslim Women and Sport: The Impact of Identity Work». Leisu-re Studies, 25(1), 2006, p. 75-94.

Resumen

El capítulo analiza las características deportivas de las mujeres extranjeras proceden-tes de Latinoamérica y de las de cultura musulmana residentes en Cataluña, así como las barreras socio estructurales que deben superar para poder acceder a la práctica deportiva. Se han identificado varias iniciativas llevadas a cabo por diversas asocia-ciones y/o administraciones públicas dirigidas al colectivo extranjero femenino para promover la participación deportiva como mecanismo para la creación de redes so-ciales y como parte del proceso de integración social. De los resultados principales, sería preciso contemplar las necesidades específicas de las mujeres extranjeras y ade-cuar la oferta deportiva para contribuir a la superación de las barreras detectadas. Además, se ofrece un conjunto de reflexiones que las propias mujeres extranjeras consideran necesarias para fomentar la práctica deportiva con total normalidad.

Palabras clave: mujer inmigrante, deporte, barreras de participación, integración social.

Abstract

The chapter analyses the sport characteristics of the foreign women coming from Latin America and those from Muslim countries living in Catalonia, as well as the sociostructural barriers that they have to break down to have access to the sport practice. Several initiatives organised by associations or public administrations target-ing foreign women have been identified. All these initiatives aim to promote the sport participation as a mechanism for the creation of social networks and expect to be part of the process of social integration. From the main results, it is worth to high-light the need to foresee the specific requirement of foreign women as well as to

397

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

adapt the sport offer aiming to contribute to the breaking of the detected barriers. Finally, a set of considerations that foreign women consider necessary to promote sport practice with total normality is offered.

Key words: immigrant woman, sport, barriers of participation, social integration.

Résumé

Le chapitre analyse les caractéristiques sportives des femmes étrangères procédant de l’Amérique Latine et celles de culture musulmane résidantes en Catalogne, aussi bien que les barrières sociostructurelles qu’elles doivent surpasser pour pouvoir accé-der à la pratique sportive. Plusieurs initiatives organisées par associations ou adminis-trations publiques et dirigées au collectif étranger féminin pour promouvoir la parti-cipation sportive comme mécanisme pour la création de réseaux sociaux et comme part du procès d’intégration social ont été identifiées. Parmis les résultats principaux, il faut mettre en évidence le besoin de prévoir les nécessités spécifiques des femmes étrangères et d’adapter l’offre sportive pour contribuer à franchir les barrières détec-tées. En plus, on les considérations que les femmes étrangères elles-mêmes considè-rent nécessaires pour fomenter la pratique sportive avec de la totale normalité.

Mots-clé: femme immigrante, sport, barrières de participation, intégration sociale.

399

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Trajectòries i estratègies de joves migrants procedents d’Amèrica Llatina en espais

transnacionals1

Claudia Pedone

Doctora en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona, directora de l’Àrea d’Immigració de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Membre del GIIM

(Grupo Interdisciplinario de Investigador@s Migrantes)

Resum

La intensificació dels fluxos migratoris llatinoamericans cap a Catalunya produeix un augment significatiu de la població d’origen estranger dins una diversitat de situacions socioeconòmiques i jurídiques, i alhora un creixent pes dels infants i joves deri-vats de l’accelerat procés de reagrupament familiar. Aquests processos tenen un impacte transformador en les relacions de gènere i generacionals. El present article analitza, a partir dels resultats del treball de camp etnogràfic i transnacional realitzat a l’Equador i Barcelona les representacions socials dels fills i les filles de la migració al país d’origen i al de destinació, les estratègies personals de nois i noies a partir del reagrupament familiar en destí, el debat del jovent generat en origen al voltant de la migració familiar i, finalment, la consolidació dels processos de transnacionalisme de manera conjunta amb els replantejaments dels joves al voltant del retorn.

Paraules clau: migració llatinoamericana, Catalunya, trajectòries juvenils, espais transnacionals.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006. Forma part d’alguns dels resultats de la investigació «Ma-ternidad transnacional e identidades juveniles en las familias migrantes latinoamericanas» en el marc del Programa Juan de la Cierva (2005-2008) i en el marc de la Convocatòria ARAI (2006). Una versió del mateix es publicarà en Pedreño, Andrés (coord.) Tránsitos migratorios: Contextos transnacio nales y proyectos familiares en las migraciones actuales. Múrcia: Universitat de Múrcia-AECI (en premsa).

400

1. Introducció

La intensificació dels fluxos migratoris cap a Catalunya ha produït un significatiu aug-ment de la població d’origen estranger en una diversitat de situacions socioeconòmi-ques i jurídiques, amb un pes creixent de menors i joves a partir dels accelerats proces-sos de reagrupació familiar. Els fluxos migratoris cap a l’Estat espanyol que han experimentat un procés més clar d’acceleració i feminització procedeixen en l’actuali-tat de l’Amèrica Llatina, i en els últims anys de l’Equador i Colòmbia. Aquests proces-sos tenen un impacte transformador en les estructures familiars. Com a conseqüència del context migratori i de les característiques específiques del mateix, es produeix una reacomodació de les relacions de gènere i de les relacions generacionals en els vincles afectius i de poder del grup domèstic que els protagonitza, com es pot constatar en les modalitats de reagrupació familiar i en les experiències dels fills i filles de les famílies migrants, tant en els llocs d’origen com en els de destinació. En l’última dècada, s’ha tractat la problemàtica de la immigració i l’escola, les segones generacions i els fills i les filles de famílies immigrants com un fenomen gairebé sempre associat en termes d’in-tegració social i amb una visió estretament vinculada a la inserció de nens, nenes i adolescents en els àmbits socioeducatius espanyols. L’èmfasi posada en els estudis so-bre els fills i les filles de migrants i les seves diferències culturals en relació amb la socie-tat de destinació i, paral·lelament, la invisibilitat a causa de la suposada afinitat cultural –basada en el procés de socialització religiosa i lingüística similar– que porten en si les generacions més joves de les famílies migrants llatinoamericanes són orientacions que han contribuït a una segmentació cultural buida de contingut.2

És per això que la manera en què els i les joves de famílies migrants construeixen els seus processos identitaris, quines són les seves expectatives més enllà de la seva etapa d’estudiant, quina és la seva inserció social, jurídica i laboral i quines són les relacions socials que s’han propiciat des de l’inici del projecte migratori familiar fins a la seva reagrupació en destinació és una preocupació recent. Últimament, els i les joves d’origen estranger, en general, i d’origen llatinoamericà3 en particular, han començat a ser analitzats com a subjectes actius i creadors que participen en cultures generacionals transnacionals.4

És a partir de la feminització dels fluxos migratoris cap a Europa quan es posa èmfasi en les trajectòries dels fills i les filles de la migració llatinoamericana. En aquest context familiar transnacional es dispara l’alarma social i els discursos socials, polítics

2. Pedone, en premsa.3. Prenem com a «població llatinoamericana» aquelles persones procedents de l’Equador, Co-

lòmbia, Perú, República Dominicana i, recentment, de Bolívia no només perquè siguin la població mi-grant més representativa en nombre, sinó perquè en les representacions socials construïdes des d’àmbits polítics, mediàtics i educatius, entre altres, aquests col·lectius s’identifiquen amb «el llatí».

4. Carrasquilla Coral; Echeverri Buriticá, 2003; Alzamora, et. al., 2003; Echeverri Buriticá, 2005; Pedone, 2006B, 2007; García Borrego, 2008; Feixa, i Canelles, 2008.

401

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

i educatius, recreats i amplificats pels mitjans de comunicació, es formulen específi-cament en termes del seu impacte en la desintegració familiar i l’abandó dels fills i filles, amb la consegüent estigmatització sobre el grau d’assoliment escolar i social de nens, nenes i adolescents involucrats en aquests nous contextos migratoris.

A aquests discursos i representacions en origen s’afegeixen les dificultats deriva-des dels processos d’assentament i acomodació en destinació, que comporten així mateix processos paral·lels de construcció simbòlica per part de la societat d’arriba-da, que accentuen barreres socials, culturals i polítiques enfront dels col·lectius mi-grants de països llatinoamericans. Paradoxalment, aquestes barreres es fonamenten a través de representacions específiques d’edat i gènere, després dels discursos oficials que invoquen repetidament l’existència de proximitats derivades dels llaços his-tòrics entre els contextos nacionals d’Espanya i dels països de l’Amèrica Llatina.

Arran dels esdeveniments del 2003 a Barcelona –sobre l’assassinat d’un jove co-lombià a les portes d’un institut– i a Madrid, les alarmes del Ministeri de l’Interior i les estigmatitzacions per part dels mitjans de comunicació van crear una imatge crimi-nalitzadora d’una joventut llatinoamericana, preferentment masculina, que identifi-cava tots els adolescents d’aquests orígens amb la seva pertinença a bandes juvenils i, a la vegada, invisibilitzava la presència de les adolescents llatinoamericanes. Els ti-tulars i les notícies dels mitjans de comunicació, des de l’assassinat del jove colombià Ronny Tàpies a Barcelona, van expressar el posicionament que els mitjans de comu-nicació i gran part de la societat de destinació estaven atorgant als joves llatinoame-ricans. Davant aquesta construcció política, social i mediàtica, els i les joves migrants han reforçat la seva agrupació a nivell supranacional, nacional i en altres casos a l’ori-gen regional com un mecanisme d’identificació i solidaritat que els confrontaria i di-ferenciaria dels seus contemporanis autòctons.

La finalitat principal d’aquest article és analitzar les representacions, estratègies i trajectòries de joves procedents de l’Amèrica Llatina per moure’s en contextos mi-gratoris transnacionals. A partir dels resultats d’un treball de camp etnogràfic i trans-nacional que porto a terme des de fa una dècada amb famílies llatinoamericanes, específicament a l’Equador i a Barcelona, en diverses èpoques i associats a projectes migratoris familiars de característiques diferents, analitzo les representacions socials dels fills i les filles de la migració en origen i en destinació, les estratègies personals dels nois i noies a partir de la reagrupació en destinació, el debat juvenil en origen sobre la migració familiar i, finalment, la consolidació dels processos de transnacionalisme al costat dels replantejaments juvenils sobre el retorn.

2. Representacions socials dels i les filles de la migració en origen i en destinació

La joventut llatinoamericana resident a Catalunya presenta una alta heterogeneïtat que deriva d’una diversitat de projectes migratoris familiars i de les condicions resi-

402

dencials, laborals i jurídiques del grup domèstic involucrat en aquests processos al costat dels moments en els quals es van originar i van consolidar els fluxos migratoris procedents de l’Amèrica Llatina. Els i les adolescents llatinoamericanes que arriben a Catalunya mitjançant complexos processos de reagrupacions familiars, moltes vega-des, a grups domèstics de nova constitució, han d’engegar estratègies i construir iti-neraris personals que els permetin continuar amb les seves trajectòries personals.5

Igual que les representacions socials dels adults en relació amb els llocs de desti-nació, els fills i les filles de la migració construeixen les seves representacions socials segons el membre de la família que ha migrat i l’imaginari social i familiar del lloc d’arribada (els Estats Units o Europa). Així, les mateixes se solapen, canvien o es jux-taposen segons l’edat, les etapes del projecte migratori familiar, el gènere, els discur-sos, les estratègies i les pràctiques de mares i pares migrants i els interessos juvenils.

En altres estudis abordem les representacions socials dels fills i filles de la migra-ció equatoriana des d’origen segons l’edat, els llocs de destinació i el gènere. La precarietat en les situacions laborals i residencials de mares i pares residents a l’es-tranger du a una construcció parcial i molt limitada de les representacions socials de destinació per part dels seus fills i filles. Gairebé cap dels fills i filles entrevistades te-nia detalls del lloc on residien els seus pares, la majoria només esmentava els Estats Units i Espanya, però no coneixien amb certesa el lloc exacte on vivien. Només tro-bem un nombre limitat de casos en els quals les mares i els pares detallaven en què treballaven i com era el lloc on vivien, i aquesta visió coincideix amb aquells que te-nen una relació més fluïda amb els seus fills i la possibilitat de la reagrupació en des-tinació sempre ha estat present. En aquest últim cas, a més, s’evidencia molt més en aquelles dones que han encapçalat el projecte migratori cap a Espanya i que han portat a terme complexos processos de reagrupació familiar.6

«La experiencia que yo he cogido desde que se ha ido mi mamá es que he ido maduran-do poco a poco, he ido viendo las cosas, he comprendido que mi mamá ha sido una mujer muy responsable porque ella se ha ido a España para que nosotros tuviéramos una vida mejor. Y, como le digo, lo positivo también es que nosotros no sufrimos en lo eco-nómico. Y lo negativo es en los estudios, porque no tenemos a nadie que nos ayude.»

Tatiana, 15 anys, Loja, Equador, els seus pares han emigrat a Espanya i estan separats.

En destinació, les entrevistes mantingudes amb adolescents procedents de l’Equador, el Perú, Colòmbia i la República Dominicana ens permeten constatar una pluralitat de representacions que fluctuen i canvien constantment segons la informa-ció que reben dels seus pares, la quantitat d’anys que duen immersos en el projecte migratori familiar i les modalitats de reagrupació portades a terme pels seus pares juntament amb l’organització de la vida quotidiana en un context migratori transna-

5. Pedone, 2006a .6. Pedone; 2006b; 2007.

403

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

cional. Un altre element que intervé és la consolidació en l’espai i en el temps de les xarxes migratòries i l’impacte que tingui en els països d’origen el fet migratori en l’àmbit social, econòmic i polític.

En primer lloc, la majoria dels i les adolescents entrevistades s’han criat en un espai de reproducció social transnacional; en aquest sentit, l’estat de benestar que creuen que trobaran esdevé de l’enviament de diners, celebracions i consum en arti-cles que abans suposaven un luxe. Per això, molts dels i les adolescents que arriben no estan preparats per enfrontar-se a la precarietat laboral i residencial en la qual viuen els seus pares, ells i elles esperen trobar per fi el paradís.

«Uno se hace una idea y cuando llegas es otra cosa. Cuando yo llegué creí que iba a vivir como una reina, ¡como una princesa! y mira lo que es esto!,7 esto es peor que allá. Sí, yo prefiero que ella me envíe dinero allá, porque me rinde mucho más. Es que yo venía a Barcelona y pensaba que era igual que allá, al principio lo ves bonito, pero cuando tú ya vives acá ves, mira lo que esto, nos gusta más la República Dominicana.»

More, República Dominicana, 19 anys, viu entre la República Dominicana i Barcelona.

«Allá vivía con los abuelos de parte de mi papá, ellos me daban todo, me daban estudio, estudia ahí tranquilo como un chico normal. Ahora es como que…, como que me quiero ir a mi país. Porque acá siento como que no me ven muy bien aquí y, además, a veces me aburro, mejor estar en tu país con tus primos, tus amigos. Allá tenía más libertad, allá sí, te quedas hasta la madrugada, aquí también lo puedes hacer pero tus padres ya se po-nen más duros. Los permisos son distintos, allá le decía: «Abuela, que estoy en la casa con mi primo», y yo me iba y dormía allí. Mis padres me enviaban dinero y lo manejaba mi abuelo, a veces me mandaban propina, se lo dejaban a mi abuelo y mi abuelo me iba dando a mí, era para comprarme algo o para tener en la semana o así…Cuando estaba allá manejaba más dinero, pero aquí ya no es lo mismo, aquí además todo es más caro.»

El Nene, Perú, 17 anys, viu a Barcelona amb els seus pares i germana.

Aquests testimonis corresponen a adolescents que han estat reagrupats pocs anys després de la migració dels seus pares, en què les comunicacions telefòniques i els diners enviats marquen el caràcter temporal d’aquesta separació. Els projectes de reagrupació estan molt presents en totes les estratègies que són portades a terme pels membres de les famílies, tant en origen com en destinació; per això, la realitat adversa que es troben, en nombroses ocasions, els fa elaborar la idea de pensar en la tornada i/o d’idealitzar la situació familiar en els llocs d’origen.

Per això és imprescindible, a l’hora d’analitzar les representacions socials dels i les adolescents, saber quina etapa del projecte migratori familiar s’està vivint en el

7. More viu al barri de la Ribera, on es concentren part de les famílies dominicanes que residei-xen a Barcelona. En la seva majoria són edificis deteriorats on es paguen lloguers alts.

404

moment de l’entrevista. Qui fa molts anys que està separat i en els grups domèstics en què la reagrupació familiar és una promesa incomplerta, la idea de paradís es re-formula. No obstant això, hi ha una marcada tendència en els àmbits socioeducatius en què s’insereixen els fills i filles de les famílies migrants a creure que aquells que són reagrupats vénen amb una idea fixa i predeterminada del paradís. Aquestes imatges fixes llegides des de destinació no reflecteixen la consolidació dels fluxos migratoris en l’espai i en el temps i de quina manera les representacions socials d’adults, joves, nens i nenes canvien a partir dels canvis familiars, els temps de sepa-ració i amb la circulació de la informació entre les xarxes migratòries.8

Aquestes imatges fixes també es repeteixen en el discurs dels adults en origen, com vaig poder constatar en els testimonis de docents equatorians que tenen a les seves aules fills i filles d’emigrants, que fan referència que nens, nenes i adolescents estan obnubilats amb el paradís que els seus pares representen a través de les comu-nicacions telefòniques i dels regals que arriben des dels llocs de destinació.

No obstant això, tant en les entrevistes com en els grups de discussió mantinguts amb adolescents a l’Equador que feia gairebé tota la vida que estaven separats dels seus pares, les representacions havien canviat i feia molts anys que la idea del paradís s’havia desdibuixat; per contra, els plantejaments sobre la conveniència de migrar a partir de la reagrupació o com una opció personal fan al·lusió a una visió crítica de la migració familiar i dels suposats beneficis que aquesta decisió havia atorgat a la seva família. Per als i les adolescents, l’opció personal de migrar no només es preveu des del viatge dels seus pares, sinó que també recorren als recursos socials acumulats en els llocs d’origen a partir del que denominem la cultura migratòria i la quantitat i la qualitat de la informació que tenen tant en el context familiar com en l’entorn social més immediat, és a dir, aquell conformat per les relacions d’amistat i veïnatge i les que tenen lloc a l’escola.

«Tengo un amigo que la mamá se fue a Estados Unidos para que él tenga una carrera allá, entonces él tiene la idea de irse a estudiar allá porque un título de aquí no le servi-ría para irse a estudiar a otro país lejos. La idea de calidad es Estados Unidos, a España la gente de mi generación lo ve como ir a trabajar en el campo y en casas, mis amigos piensan irse a Estados Unidos, a Suiza, un amigo recién se fue a Rusia cuando terminó el colegio. España ahora se está viendo como trabajo de sol a sol, y en todo caso para ir a estudiar a España se ve más para ir a hacer posgrado que para ir a hacer una carrera. Yo también lo veo así, porque tengo muchos amigos que llegan allá a trabajar y a lo mejor pueden hacer un posgrado, ahora, si yo quisiera irme a estudiar una carrera me iría a Estados Unidos o a Suiza, además, ahora hay muchos problemas por eso de que si eres latino…, yo creo que puede haber más discriminación.»

Sandra, filla de María, 16 anys, viu a Quito amb els seus germans petits a casa de la seva tia materna.

8. Pedone, 2006b.

405

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

«Ahora los planes para mí son terminar la escuela, el colegio, después si puedo me gustaría ir a la universidad y trabajar, más o menos después de unos cinco o seis años, después de terminar lo que quiero, me quiero ir de Cuenca a otra ciudad pero dentro del Ecuador. Si no me va bien en Quito, me iría a España, porque siempre me ha gusta-do el acento que tienen, me llama la atención, tienen una forma de ser distinta, aun-que dicen que son un poco racistas, pero debe ser como en todas partes. Tengo ami-gos que van y vienen y han venido de España y me cuentan.»

Mario, 21 anys, els seu padrastre i el seu germà gran han migrat als Estats Units,

ha tornat a viure amb la seva mare per ajudar-la en la criança dels seus germans més petits, escola taller, Cuenca.

Els i les adolescents comencen a reconstruir les seves representacions socials pel que fa als llocs de destinació a partir de l’experiència dels seus pares i de les persones més properes. Per això, actualment, Espanya és un lloc més associat al treball precari, al problema jurídic i a les estigmatitzacions dels migrants llatinoamericans i està lluny de ser vist com el possible paradís a aconseguir.

El nostre treball de camp tant a l’Equador com a Catalunya amb joves llatinoame-ricans d’origen nacional divers ens permet afirmar que la informació que circula entre les generacions més joves que han viscut llargs períodes de separació i negociacions familiars intervé en la reconstrucció d’aquests paradisos i generen noves mirades i re-plantejaments dels projectes migratoris familiars en els quals estan involucrats.

Aquelles famílies que tenen projectes migratoris consolidats en un espai transna-cional i multicultural han afavorit que tant pares i mares com adolescents posin en pràctica diverses estratègies per organitzar la seva vida quotidiana i planejar el seu futur combinant estades en origen i destinació.

Aquests canvis i la reconstrucció de representacions socials estan íntimament vinculats a la complexitat que han presentat i presenten els processos de reagrupa - ció familiar. Sens dubte, els i les joves involucrades en aquests processos de trans-nacionalisme actuals han après a idear estratègies que els ha permès organitzar la seva vida quotidiana en diversos espais, la qual cosa, d’alguna manera, determinarà els seus futurs itineraris personals.

3. Estratègies dels i les joves transnacionals en els àmbits educatiu i laboral

Actualment, estem davant d’una consolidació en el temps i l’espai dels fluxos mi-gratoris dominicà, peruà, equatorià i colombià; per tant, les complexes modalitats de reagrupació familiar es transformen en processos constitutius de la conforma-ció d’espais socials transnacionals, en els quals es fan presents temes com ara l’as-sentament definitiu i la tornada. No obstant això, una de les preocupacions més

406

recurrents entre els adults del col·lectiu equatorià i colombià, l’assentament del qual ha crescut a Catalunya i a Barcelona en els últims sis anys, està relacionada amb la situació de desprotecció i vulnerabilitat en la qual es troba una part impor-tant de joves d’entre 16 i 18 anys que no han realitzat encara la transició al món laboral i que, sense estar vinculats a l’educació formal, tampoc tenen encara accés a l’educació d’adults. Aquesta és una problemàtica clau que està relacionada amb el marc legal vigent que afecta tota la població estrangera menor, però sens dubte afecta de manera especial les situacions de reagrupament dels i les adolescents més grans.9

Les limitacions legals cap a la regularització dels fills i les filles quan creixen afec-ten la continuïtat educativa i les possibilitats d’inserció sociolaboral, en què els buits legals al final de l’adolescència reforcen unes condicions d’integració socioeconòmi-ca ja inicialment desiguals per als nois i noies estrangeres. Així, el pas de les trajectò-ries escolars cap a les laborals es realitza en el mateix marc de precarietat, inestabili-tat, estacionalitat i irregularitat jurídica que el dels seus pares i mares, ja que molts d’ells i elles s’incorporen com a ajudants de les seves mares en el servei domèstic o com a ajudants dels seus pares en la construcció.

L’anàlisi de les modalitats de reagrupació familiar també ha anat molt unit a la inserció dels fills i les filles de famílies migrants a l’escola. Aquesta mirada gairebé exclusiva des de destinació ha invisibilitzat les conseqüències i transformacions que han generat aquestes reagrupacions, principalment quan s’han reunificat uns fills i uns altres romanen en origen.

Aquestes anàlisis esbiaixades també s’han traslladat a la problemàtica de l’aban-dó escolar dels fills i filles de famílies migrants, i des de l’escola s’ha llegit exclusiva-ment com a fracàs escolar. Aquest fet ha obstaculitzat un abordatge més complex sobre l’heterogeneïtat d’estratègies educatives i laborals en els contextos migratoris transnacionals. No obstant això, quan aquest fenomen s’analitza des de les pràcti-ques socials, econòmiques i educatives de les famílies migrants trobem causes molt diverses en aquests canvis de rumb en les trajectòries juvenils.

Actualment, les famílies migrants llatinoamericanes estan posant en pràctica diverses estratègies educatives, sempre apostant per la qualitat i la millor inserció dels seus fills i filles, en què els i les adolescents ja estan prenent les seves pròpies deci sions, que preveuen com a possibilitat tant els llocs d’origen com els de destina-ció. La diversitat i heterogeneïtat de situacions familiars a causa de les condicions ju-rídiques, residencials i laborals trobades en destinació ens demostra que alguns i al-gunes adolescents que encara no són reagrupats prefereixin continuar els seus itineraris personals en els llocs d’origen. En aquest nou context, negocien amb les seves mares la inconveniència de la reagrupació després de diversos anys de separa-ció, com ho il·lustra el testimoniatge següent d’una mare equatoriana:

9. Pedone, 2004; CIIMU, 2005.

407

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

«Ahora mi hija ya me ha dicho que no quería venir, que quería estudiar la universidad ahí, mi hijo del medio, también hablé hace un mes del tema, porque me dijo mi herma-na que él le había dicho que ya no quería venir. Entonces, hablé con él, le dije que me contara eso, me dijo que sí, que él ya no quería venir ya, que él sabía que iba a estar bien conmigo, que era lo mejor que le podía pasar, pero que también entendían que ellos iban a estar solos, que no conocían a nadie, que sólo me iban a tener a mí, allá estaba la familia, que él no quería venir, que si yo quería que trabajara y que les fuera a ver, pero que él quería estar en Quito. Todavía no alcanzo a digerirlo…, prefiero no pensar hasta poder ir allá y ya veré como va todo…»

María, mare migrant a Barcelona, els seus tres fills viuen a Quito amb la seva germana.

En altres casos, alguns adolescents prefereixen administrar i estalviar els seus propis diners, l’abandó escolar aquí s’entén com un pas d’una trajectòria escolar cap al començament d’una trajectòria laboral, és a dir, una estratègia individual per dis-senyar el seu propi projecte vital, però alhora familiar en proposar optimitzar els seus recursos econòmics amb vista a un suport familiar. El testimoniatge que segueix a continuació du implícit el qüestionament que alguns fills i filles de la migració fan als seus pares quan arriben a destinació: accedir a l’educació a Espanya garantirà una inserció menys precària que la d’ells amb una qualificació professional que no ha es-tat reconeguda ni en l’origen ni en la destinació?:

«Yo no terminé llegué hasta cuarto nada más. De allí me propusieron el Programa de Garantía Social o repetir y yo les dije el programa. Hablé con mi papi y le dije y me dijo: «Bueno, m'hijo, ya pues ve. Y hasta ahora estoy hace dos años en el Programa de Ga-rantía Social sobre chapa y pintura. Es gratis, lo paga el ayuntamiento. Ellos te buscan una empresa y te llevan, para hacer prácticas, y si ven que hago las cosas bien y que les gusto ya me hacen un contrato. Mis padres insisten en el tema de la educación, yo los entiendo, ellos han luchado mucho, pero todo para llegar aquí nuevamente a luchar con papeles yendo y viniendo a las embajadas, puf!, todo lo que ha tenido que hacer… Yo por eso quiero conseguir trabajo para ayudarlos y para ayudar a mi hermana. Yo quiero que mi hermana tenga un futuro… Yo quiero cooperar y hacerme responsable, yo veo que mi hermana va aprovechar lo que yo no he podido, ella va hablar catalán, y ella nació aquí… Siempre pienso en eso, siempre hay que apoyar a la familia.»

El Nene, Perú, 17 anys, viu a Barcelona amb els seus pares i la seva germana.

En altres casos, haver obtingut la regularitat jurídica és un valor afegit d’un procés migratori familiar llarg i és utilitzat per optimitzar recursos econòmics. Per exemple, l’organització de la vida quotidiana en espais socials transnacionals entre les famílies dominicanes té els antecedents a la fi de la dècada del 1970 amb la migració cap als Estats Units. La presència d’una cultura migratòria socialitza el coneixement sobre la vida i el treball en altres països, la qual cosa redueix els cos-tos emocionals lligats a l’odissea migratòria. Aquests processos poden tenir com a

408

antecedents una migració local, nacional i transnacional que respongui a diverses conjuntures econòmiques i polítiques en els dos llocs, d’origen i de destinació. Això du a idear una sèrie d’estratègies no només econòmiques i financeres, sinó també jurídiques, que determinen certes trajectòries socioespacials dels i les joves involucra-des en aquests espais socials transnacionals, com ho descriu el testimoni següent:

«–Soy de la República Dominicana y tengo 19 años. Hace sólo dos meses que estoy aquí, ya esta es la segunda vez que vengo. La primera fue mi madre, vino hace mucho en el noventa. Yo vine por primera vez cuando tenía trece años, para estar con ella. Allá estaba con mi abuela, mi hermana sí se quiso quedar con mi abuela. Luego me volví porque quería estudiar allá, empecé la Universidad allá, luego volví porque ya te-nía papeles, luego regresé a Dominicana, y ahora volví a pasear y me vuelvo nueva-mente. Ahora ya mismo no sé dónde quiero estar, si mi madres está aquí con mi her-mana me quiero quedar aquí, pero como ahora mismo está allí con mi hermana quiero estar en Dominicana. Estudio Administración de Empresas y quiero terminar la carrera allí y luego venir para acá. Me gustaría trabajar aquí. Mi hermana está terminando el colegio allá, ella, también, va a hacer la universidad allá, pero todavía no sabe qué quie- re estudiar.»–¿Por qué han preferido hacer todos los estudios allá?»–Porque ya que estábamos allí, y aquí costaba tanto el tema de los papeles que prefe-rimos hacerlo allá. Ahora que ya los tenemos…»

More, República Dominicana, 19 anys, viu entre la República Dominicana i Barcelona.

La diversitat d’estratègies dels i les joves migrants està íntimament vinculada amb la classe social. Hi ha estratègies de replegament, on es planteja la tornada com l’única manera d’iniciar una trajectòria personal i autònoma, i altres de resistència, que busquen la mobilitat social ascendent a partir d’estratègies educatives per bus-car la qualitat d’ensenyament. Aquestes estratègies solen ser més individuals o for-men part de familiars més nuclears consolidades en destinació. En aquelles famílies en què persisteix la precarietat laboral i econòmica, hi ha trajectòries escolars que passen a trajectòries laborals; en moltes ocasions, aquestes decisions responen a exigències econòmiques del grup domèstic al qual pertanyen.

4. Debat juvenil en origen sobre la migració familiar

Els fluxos migratoris internacionals no són un fenomen recent a l’Equador. Des de la dècada de 1970 hi ha una emigració constant cap als Estats Units. No obstant això, és a partir de 1999, amb l’agudització de la crisi socioeconòmica equatoriana, al cos-tat d’una major demanda de mà d’obra femenina a les grans ciutats d’Espanya, que la dona es converteix en la primera baula de la cadena migratòria. Aquest canvi ha suposat el trencament de la idea de l’home viatger i aventurer que emprenia un peri-

409

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

llós viatge cap als Estats Units que asseguraria el benestar de dones, nens, nenes i ancians en origen.10

La sortida de les dones no només ha produït un reajustament en les relacions de gènere i generacionals a l’interior del seu grup domèstic, sinó que ha confrontat la societat equatoriana amb les transformacions estructurals familiars, socials i culturals producte de la denominada estampida de la població equatoriana.11

Durant el nostre treball de camp a l’Equador, entre el juliol i el setembre de 2007, vam realitzar un grup de discussió amb els representants provincials de la Coor-dinadora Política Juvenil (CPJ). La CPJ enfoca el seu treball i activitats principalment en els camps de la identitat de gènere, els drets sexuals i reproductius i els drets hu-mans, i en la construcció d’espais d’incidència i participació política de la joventut equatoriana. No obstant això, en els últims anys els seus debats s’han vist influen- ciats pel fet migratori que travessa la realitat política, econòmica i social equatoriana, sobretot des que s’accelera i feminitza a partir de l’any 2000.

Per aquest motiu, un dels temes sobre els quals reflexionem en el grup de discussió són les diverses opinions que cadascun d’ells i elles tenien de la migració familiar. Si bé les opinions eren divergents, la majoria coincidia que a l’Equador hi havia discursos es-tigmatitzadors cap als fills i les filles d’emigrants. Els testimoniatges següents ens mos-tren dues idees que, sovint, convergeixen en els debats sobre la migració familiar: una, assegurar que la migració femenina du a la «desintegració familiar», i l’altra, que re-planteja la sortida de la dona com una estratègia per afrontar la crisi o per enfortir-se:

«Una tía mí vive ahorita en Italia, para mis primas fue algo trágico… Al final, por ir a buscar algo mejor lo único que ha hecho es descuidar a sus hijos, a su familia…»

Vera, membre de la CPJ, Esmeraldas, Equador.

«Yo lo veo desde otra óptica. Por ejemplo, lo que mi compañera acaba de decir, «que su tía descuida a sus hijos», yo ya no lo veo desde ese punto de vista. Yo tengo primos, amigos, amigas en España y tres hermanos y a su vez mi mamá se fueron a Italia y no sé cuando volveré a ver a mi mamá. Eso para mucha gente provoca dolor, pero es precisa-mente por cómo nos han formado y por la idea de familia que nos han metido en la cabeza. Hay que buscar otros conceptos desde la realidad y estas construcciones de lo femenino y lo masculino aún están muy arraigadas y a mucha gente le preocupa hacer una formación diferente del hijo o de la hija. Mi mamá se ha ido preferentemente por una situación bien complicada con mi papá, yo no puedo ser egoísta y quejarme por su migración, ¿por qué? Porque quiero llegar y que me tenga la comida lista, ¡no!, yo le dije “Vete” porque creo que con mis hermanos va a estar mejor allá.»

Pablo, miembro de la CPJ, El Oro, Equador

10. Pedone, 2008. 11. Per a una millor comprensió des de la perspectiva d’origen en relació amb la manera com

s’ha configurat en els últims anys el mapa de la emigració equatoriana i la conformació dels espais socials transnacionals, vegeu Ramírez Gallegos; Ramírez, 2005.

410

En els últims anys, el debat sobre el fet migratori ha deixat de ser una proble-màtica exclusivament abordada per adults i són les noies i els nois que, dintre dels seus espais de militància política, estan creant els seus propis discursos i elaborant propostes. Ells i elles tenen coneixement de l’heterogènia que és la procedència en l’àmbit regional i de classe social dels fills i filles d’emigrants. Per això reconei-xen que els seus debats i accions no involucren tota la joventut equatoriana i que, en nombroses ocasions, es restringeixen a estudiants de classe mitjana i urbana. Actualment, realitzen tallers i activitats en totes les delegacions de les províncies on tenen representants, intentant arribar a zones rurals i amb població d’escassos recursos.

5. Consolidació dels processos de transnacionalisme familiar i els replantejaments juvenils sobre el retorn

En els últims anys, és habitual trobar tornades de nens, nenes i adolescents a l’ori-gen a causa del fet que els processos de reagrupació familiar en destinació no han donat els resultats esperats. Aquest fet es deu al fet que hi ha nombrosos obstacles que impedeixen una reunificació reeixida. A més de les precàries condicions jurí-diques, laborals i residencials ja esmentades, l’existència d’una xarxa social molt feble que dificulta l’organització de les tasques de cura i criança en destinació té un efecte advers al previst. En aquest context, les estratègies van patir un nou can-vi; moltes famílies van decidir no reagrupar-se, i consolidar així els processos de transnacionalisme familiar, i en altres casos han decidit reagrupar àvies, ties-àvies, perquè continuïn complint el rol fonamental d’articular la xarxa de cura als llocs de destinació. Així, l’arribada progressiva de les àvies està relacionada amb les diver-ses modalitats de reagrupació de les famílies migrants llatinoamericanes, encara que els inconvenients segueixen en les restriccions jurídiques, que no sempre ate-nen aquestes demandes de migrants, ja que el requisit és que les persones majors tinguin més de 65 anys i hagin depès (per enviament de remeses) i depenguin dels i les migrants; en definitiva, que les lleis continuen sense tenir en compte l’organit-zació familiar de la població migrant i, en última instància, limitant i restringint el dret a viure en família.

Les pròpies condicions de precarietat socioeconòmica i d’exclusió de xarxes socials en destinació són les que han motivat la decisió de retornar els fills i filles a origen. Cal, però, remarcar que les mares migrants creuen que, donada la seva posició sub-alterna, no poden ni tan sols plantejar-se drets de conciliació de vida laboral. Tot i la constatada tendència a la creixent feminització dels fluxos migratoris en l’última dè-cada, també en els nivells de qualificació més alts i per part de ciutadans europeus entre diversos països de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia Europeu (European Court of Justice) arrossega encara plantejaments fonamentats en la idea que el tre-ballador migrant és home, fins i tot en les provisions de drets de família apuntats en

411

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

la legislació vigent comuna, que es refereixen a esposes i fills, per fer efectiu el prin-cipi de facilitar la mobilitat.12

Aquest context en destinació fa que tant els fills i les filles que romanen en ori-gen com les seves mares migrants valorin positivament la conveniència de construir vincles familiars en un context transnacional, aprofitant la major solidesa de les xar-xes socials en origen, realitat molt difícil de construir en els llocs d’arribada. Experièn-cies prèvies de les famílies migrants pioneres generen un temor generalitzat sobre els inconvenients de la reagrupació familiar quan no hi ha una estesa xarxa de cures en destinació. Així ho il·lustren els testimoniatges dels membres d’una família de Guaya-quil amb la qual treballem des de fa cinc anys tant a Barcelona com a la costa equa-toriana. Són mares que anteposen les trajectòries personals reeixides dels seus fills i filles en origen i prefereixen reforçar els llaços transnacionals abans que el procés de reagrupació pugui coartar les possibilitats de formació professional dels i les adolescents. Javier, per exemple, valora positivament aquesta decisió, a pesar de les transformacions que van patir les relacions familiars:

«Cuando se fue mi mamá, no me consultaron, yo en esa época tenía 18 años. Yo ya me había graduado y ya estaba en camino a la universidad, si empezaba tenía que terminar, entonces no me iban a cortar. Entonces, no pude irme con mis padres. Al principio fue feo, porque yo estaba acostumbrado que mi mamá me hacía todo. Cuando entré a la universidad fue la primera vez que yo me ocupé de todo, del registro y esas cosas, co-mencé a hacer cosas nuevas para mí, ocuparme de mi ropa, de mi cuarto. Cuando se fue mi abuelita a ver a mi mamá, se me hizo difícil porque tenía que estar detrás de todo, todo nuevo, de repente desaparecieron todas y me di cuenta de todo lo que hacía mi mamá…, que no era lo mismo…, que por esa parte era difícil. Por otra parte era emo-cionante, eran nuevas cosas, nuevas responsabilidades, y también se siente una especie de libertad, no se puede decir que tú no extrañes a tus padres pero como persona nece-sitas buscar, mirar, en esa parte me gustaba, comencé a tener otros tipos de amigos, chicos que ya eran independientes, gente que ya trabajaba. Ahora, yo quiero terminar mi carrera y voy a hacer el esfuerzo para todo lo que pueda lo más rápido posible.»

Javier, 21 anys, els seus pares i germans petis han migrat a Barcelona,

viu a Guayaquil amb els seus avis, és estudiant universitari.

Entre aquells i aquelles adolescents que ja es troben en destinació, la vivència del transnacionalisme els permet idear itineraris personals que preveuen diversos llocs i que, gràcies a l’articulació de les cadenes migratòries familiars, tenen la possibilitat de triar altres llocs de destinació on provar sort.

La consolidació dels projectes migratoris, les diverses modalitats de les reagrupacions familiars i les lectures dels i les adolescents sobre la migració familiar ens posen en un nou escenari de reflexió i preses de decisions entre generacions amb vista a la tornada.

12. Ackers; Stalford, 2004; Pedone; Gil Araujo, 2008.

412

La maduresa adquirida per part dels i les joves a partir de l’impacte que el procés migratori té en les relacions familiars i personals fa que hi hagi processos compartits, però assumits de manera diferent. Així, comencen a coexistir lectures de la tornada en el context familiar, travessades per les relacions generacionals. En nombroses ocasions, les generacions més joves preveuen la tornada com a temporal, com una manera d’esmorteir situacions conflictives d’inserció familiar i social generades a par-tir de la reagrupació.

El meu treball de camp m’ha permès identificar algunes trajectòries juvenils que preveuen la tornada més o menys definitiva. Tot i que es tracta de joves amb un pro-cés reeixit d’adaptació socioeducativa en destinació, han decidit retornar a origen per iniciar la seva carrera universitària o algun projecte empresarial. A causa del fet que tenen la nacionalitat espanyola, veuen factible la possibilitat de regressar als països d’origen, ja que si aquesta tornada no donés resultat la seva entrada a l’Espai Schengen estaria assegurada.

«He decidido retornar a Loja (Ecuador) a terminar mi bachillerato y a hacer mi carrera universitaria. Ya sabes que estaba aquí en una escuela privada en bachillerato, pero mi tutor un día me llamó y me dijo que, en «mi condición», por qué perdía el tiempo en el bachillerato, que sería mejor que hiciera un curso de FP. Mis padres se enfadaron mucho y hablaron con él, pero yo me dí cuenta que aquí siempre sería un inmigrante, me voy a ir a Ecuador, volveré con un título universitario y, como tengo la nacionalidad española, no me podrán discriminar».

Pablo, 17 anys, va arribar a Barcelona als 9 anys, l’any passat va retornar a l’Equador, on acaba el batxillerat en un col·legi privat d’alt nivell a Loja.

A partir d’aquests replantejaments juvenils, els pares i les mares comencen a re-construir el seu retorn en relació amb el retorn o assentament en destinació dels seus fills. Alguns pares han començat a enviar remeses novament per donar suport a aquestes estratègies dels seus fills i filles, no només invertint en educació de qualitat, sinó també en negocis per a una inserció socioeconòmica dels seus fills i filles. Estem a les portes de nous processos que posen en dubte la pretesa «integració social» de les famílies migrants en destinació a partir de l’èxit econòmic, jurídic i educatiu al llarg de més d’una dècada de migració.

6. Com a conclusió

Les famílies migrants han transformat les seves estructures, redefinint rols, i han construït estratègies per organitzar la vida quotidiana en contextos transnacionals. A partir de la feminització dels fluxos migratoris llatinoamericans, s’estén una alarma social respecte als canvis estructurals produïts dins les estructures socials. Canvis i transformacions que encara no s’han tractat en profunditat i en què han prevalgut els discursos estigmatitzants que associen la migració femenina amb l’abandó dels

413

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

seus fills. Aquestes mirades esbiaixades i estereotipades no permeten comprendre la multidimensionalitat dels processos migratoris que tanquen una sèrie d’estratègies, negociacions, canvis i apropiació de rols familiars que involucren totes les generacions dels grups domèstics relacionats amb aquesta realitat migratòria transnacional.

Aquests mateixos processos han comportat canvis en les estratègies de reagru-pació familiar a partir de les condicions oposades en destinació, a causa del fet que l’entramat de les relacions afectives, les valoracions en termes morals, les apropia- cions en termes afectius i les perspectives materials impregnen l’univers de la reagru-pació familiar i els dilemes que es generen entorn de la mateixa. La complexitat dels processos de reunificació en destinació comporta múltiples dificultats per a la inser-ció educativa i laboral dels fills i filles i per a una aposta educativa de llarga durada.

En aquest context transnacional en què la pertinença cultural, el dilema de la tornada i l’assentament definitiu, la discriminació de classe, de gènere i d’ètnia s’en-trecreuen amb sentiments de xenofòbia i actituds racistes tant dins del mateix col-lectiu com amb vista a la societat de destinació, els fills i les filles d’origen immigrant han de construir la seva pròpia i singular pertinença. El reforçament de les fronteres simbòliques està dificultant aquestes trajectòries vitals que van començar a ser conflic-tives des del moment que nens, nenes i adolescents llatinoamericans es van convertir en els convidats de pedra dels projectes migratoris dels seus pares i en subjectes pe-rillosos en arribar a les societats de destinació.

És imperatiu en les ciències socials comprendre el fenomen de les migracions transnacionals actuals com un espai social transnacional en el qual s’estan criant nens, nenes i adolescents de les famílies migrants. És imprescindible construir eines que ens permetin treballar en l’àmbit transnacional problemàtiques emergents com ara les estratègies familiars diferenciades en l’àmbit de gènere i generacionals i les estratègies laborals i escolars en origen i en destinació per assolir una millor com-prensió de la complexitat i heterogeneïtat de les trajectòries que actualment porten a terme els i les joves d’origen immigrant.

7. Recomanacions

• A l’hora d’elaborar plans i programes des de l’administració pública dirigida a la població immigrant cal tenir en compte la feminització d’alguns fluxos mi-gratoris i considerar la dona com a treballadora i reagrupant i no només com a reproductora i reagrupada.

• La inclusió de famílies migrants en les accions, els programes i les polítiques dirigides a la conciliació de la vida laboral i familiar, així com a les polítiques relacionades amb la cura en l’àmbit de les famílies.

• Assessorament, suport i acompanyament per part de l’administració pública en els processos de reagrupació familiar.

• Una major atenció per part de l’administració pública a la conformació dels

414

nous espais transnacionals creats per les famílies migrants com a resposta a la nova estratificació del mercat laboral en l’àmbit mundial i en les restriccions jurídiques per viure en família.

• L’aplicació d’una perspectiva transnacional a l’hora d’elaborar polítiques diri-gides a les famílies migrants, en general, i a nens, nenes i joves migrants, en particular.

• Les institucions públiques implicades amb el tema de la immigració han de coordinar esforços per superar les barreres jurídiques que troben menors i jo-ves migrants, principalment entre els 15 i 18 anys.

• Com ja ho apuntava l’Informe del CIIMU (2004) Infància, famílies i canvi social a Catalunya, és urgent facilitar els processos de continuïtat educativa post-obligatòria i el seu accés al món del treball en igualtat de condicions amb la població majoritària jove.

• Crear més espais de comunicació, intercanvi i transferència de coneixement entre aquells que dissenyen i implementen les polítiques dirigides cap a la població migrant i els/les investigadors/es que produeixen coneixement en aquests camps.

• Promoure més investigacions sobre les imbricacions entre les polítiques mi-gratòries, les formes d’organització transnacional de les famílies migrants i les relacions de gènere i generacionals del grup domèstic.

• Avaluar les conseqüències en les relacions familiars i en la percepció dels me-nors i joves davant dels discursos i pràctiques polítiques sobre la integració social i tornada.

8. Bibliografia

Ackers, L.; Stalford, H. A Community for Children?: Children, Citizenship and Inter-nal Migration in the EU (Research in Migration & Ethnic Relations). Londres: Ash-gate, 2004.

Aparicio, R. «La literatura de investigación sobre los hijos de inmigrantes». Migracio-nes, 9, 2001, p. 171-182.

Carrasquilla C.; María C.; Echeverri Buriticá, M. M. «Los procesos de integración social de los jóvenes ecuatorianos y colombianos en España: un juego identita-rio en los proyectos migratorios». Revista de la Juventud del INJUVE, 60, 2003, p. 89-100.

Echeverri Buriticá, M. M. «Fracturas identitarias: circunstancias migratorias y proce-sos de integración social de los jóvenes colombianos en España». Migraciones Internacionales, vol. 3, 1, gener-juny del 2005, p. 141-164.

Feixa, C.; Canelles, N. «De bandas latinas y organizaciones juveniles: la experiencia de Barcelona». A Postcolonialidades históricas: (in)visibilidad hispanoamerica-nas/Colonialismos Ibéricos. Barcelona: Anthropos, 2008, p. 273-292.

415

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

García Borrego, I. «Herederos de la condición inmigrante: adolescentes y jóvenes en familias madrileñas de origen extranjero». Tesi doctoral. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2008.

Institut d’Infància I Món Urbà. Infància, famílies i Canvi social a Catalunya. Barcelona: CIIMU, 2005.

Pedone, C. «“Tú siempre jalas a los tuyos“. Cadenas y redes migratorias de las fami-lias ecuatorianas hacia España». Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.

Pedone, C. «“Tú siempre jalas a los tuyos”. Cadenas y redes migratorias de las fami-lias ecuatorianas hacia España». A La Migración Ecuatoriana. Transnacionalis-mo, redes e identidades. Quito: FLACSO-PMCD, 2005, p. 105-146.

Pedone, C. Estrategias migratorias y poder. Tú siempre jalas a los tuyos. Quito: ABYA-YALA, PCMD, 2006a.

Pedone, C. «Los cambios familiares y educativos en los actuales contextos migratorios ecuatorianos: una perspectiva transatlántica». Athenea Digital, 10, 2006b, p. 154-171.

Pedone, C. «Los hijos y las hijas de la migración ecuatoriana: lecturas transnacionales de los cambios familiares». Ponència presentada en el V Congreso sobre la Inmi-gración en España. Migraciones y Desarrollo Humano, València: Universitat de València – CEIM, 2007.

Pedone, C.; Gil Araujo, S. «Maternidades transnacionales entre América Latina y el Estado español. El impacto de las políticas migratorias en las estrate gias de rea-grupación familiar». A Nuevos retos del transnacionalismo en el estudio de las migraciones. Madrid: OPI-Ministerio de Trabajo e Inmigración, p. 149-176, 2008.

Pedone, C. «“Varones aventureros” vs. “Madres que abandonan”: reconstrucción de las relaciones familiares a partir de la migración ecuatoriana». REMHU. Revista Insterdisciplinar da Mobilidade Humana, vol. XVI, 30, 2008, p. 45-64.

Pedone, C. «“Lo de migrar me lo tomaría con calma”: representaciones sociales de jóvenes en torno al proyecto migratorio familiar». A Tránsitos migratorios: con-textos transnacionales y proyectos familiares en las migraciones actuales. Múr-cia: Universitat de Múrcia-AECI (en premsa).

Ramírez Gallego, F.; Ramírez, J. La estampida migratoria ecuatoriana. Crisis, redes transnacionales y repertorios de acción migratoria. Quito: Abya-Yala, Centro de investigaciones Ciudad, ALISEI, UNESCO, 2005.

¿Trazando fronteras o marchando juntos. La producción social de las relaciones in-terétnicas entre jóvenes. Un estudio empírico sobre Torre Pacheco, Fuente Ála-mo y La Unión (Región de Murcia). Murcia: Universidad de Murcia, 2003 (inédit).

Waters, M. «Ethnic and Racial Identities of Second-Generation Black Immigrants in New York City». International Migration Review, vol. 28, 4 (núm. especial: The New Second Generation), 1994, p. 795-820.

416

Resumen

La intensificación de los flujos migratorios latinoamericanos hacia Cataluña ha pro-ducido un significativo aumento de la población de origen extranjero en una diversi-dad de situaciones socioeconómicas y jurídicas, con un peso creciente de menores y jóvenes a partir de los acelerados procesos de reagrupación familiar. Estos procesos tienen un impacto transformador en las relaciones de género y generacionales. A partir de los resultados de un trabajo de campo etnográfico y transnacional específi-camente en Ecuador y en Barcelona, en este artículo analizo: las representaciones sociales de los hijos y las hijas de la migración en origen y en destino, las estrategias personales de los chicos y chicas a partir de la reagrupación en destino, el debate ju-venil generado en origen sobre la migración familiar y, por último, la consolidación de los procesos de transnacionalismo junto a las relecturas juveniles del retorno.

Palabras clave: migración latinoamericana, Cataluña, trayectorias juveniles, espaci-os trasnacionales.

Abstract

Intensification of Latin-American migratory flows toward Catalonia has produced a significant increase of population of foreign origin in a diversity of legal and socioe-conomic situations, with a growing weight of children and youths as a consequence of the rapid processes of family regrouping. These processes have a transforming impact in gender and generational relations. Since the results of an etnograhic and transnational field work, specifically in Equator and in Barcelona, in this article I analyze: the social representations of migrant’s sons and daughters in origin and in destiny, personal strategies of regrouping boys and girls in destiny, youth debates in origin around family migration and finally the consolidation of transnationalism processes together with youth rereadings of the return.

Key words: Latin-American migration, Catalonia, youth trajectories, transnational spaces.

Résumé

L’intensification des fluxes migratoires de l’Amérique du Sud vers la Catalogne pro-duit une augmentation significative de la population d’origine étrangère étant dans une diversité de situations socioéconomiques et juridiques, et en même temps une augmentation du poids des infants et jeunes dérivés du processus accéléré de re-

417

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

groupement familiale. Ces processus ont un impacte transformateur sur les relations de genre et intergénérationnelles. Le présent article analyse, en base a des résultats de l’étude de terrain ethnographique et transnational réalisé à Équateur et Barcelone: les représentations sociales des fils et filles de la migration au pais d’origine et de destination, les stratégies personnelles des garçons et des filles partant du regroupe-ment familiale en destination, le débat des jeunes généré a l’origine autour de la migration familiale et, finalement, la consolidation des processus de transnationalis-me conjointement avec la remise en question des jeunes autour du retour.

Mots-clé: migration latino-americaine, la Catalogne, trajectoires juvéniles, espaces transnationaux.

419

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

De nacions, reialeses i marginacions. L’organització dels «reyes y reinas latinos»

de Catalunya, un estudi de cas1

Oriol Romaní (dir.) (1), Laura Porzio (2), Alexis Rodríguez (3), Noemí Canelles (4), Luca Giliberti (5), Gaspar Maza (6)

(1) Antropòleg, professor a la URV i president del Grup Igia (2) Antropòloga, coordinadora i investigadora Grup Hebe-Igia i URV

(3) Antropòleg, investigador Grup Hebe-Igia i URV (4) Sociòloga, investigadora Grup Hebe-Igia i coordinadora del Programa Accés-Carmel

(5) Antropòleg, investigador Grup Hebe-Igia i UdL (6) Antropòleg, professor a la URV

Resum

En aquest article es parteix d’una anàlisi històrica dels Latin Kings & Queens, així com dels trets més generals de l’organització a nivell global, però el gruix de la recerca, desenvolupada amb metodologia etnogràfica, se centra en els discursos i les pràctiques de i sobre els Latin Kings & Queens de Catalunya. L’anàlisi hemerogràfica de les «ban-des llatines» a Catalunya permet veure la importància dels mitjans de comunicació en la construcció social del tema; però aquesta es contrasta amb la realitat sociodemogràfica del grup estudiat, la visió del món dels seus components, aspectes de la seva vida quoti-diana, la dinàmica i els rituals de l’organització. La seva posició subalterna, al costat del seu procés de «normalització» al context català, creiem que els situen, en la nostra societat, en una ambigua posició entre l’adaptació i la resistència politicocultural.

Paraules clau: bandes juvenils, organitzacions de carrer, Nación, immigració, trans-nacionalisme, resistència.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006. En realitat, forma part d’un projecte més ampli, desenvo-lupat durant els anys 2006 i 2007, en el qual també hi havia dues altres recerques de la UdL: JO-VLAT, dirigida per Carles Feixa amb finançament del Ministeri d’Educació i Ciència (SEJ2005-09333-C02-02/SOCI); i TRESEGY, dirigida per Fidel Molina i finançada pel VI Programa Marc de la Unió Europea (FP7-SSH-2007-1.217524).

420

1. Origen i metodologia de la recerca

Durant l’any 2005 vam portar a terme la recerca Joves d’origen llatinoamericà a Barce-lona: espai públic i noves sociabilitats, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, al capdavant d’un equip de recerca dirigit per Carles Feixa. L’estudi es va presentar el novembre del 2005 en un seminari al Centre de Cultura Contemporània, que va tenir un gran ressò mediàtic i institucional. L’informe de recerca, ja publicat,2 dibuixa un panorama general dels joves d’origen llatinoamericà a Barcelona i la seva àrea metro-politana. Un dels capítols està dedicat a les organitzacions juvenils (que els mitjans de comunicació anomenen «bandes»), ja que aquella primera recerca va permetre ja en-trar en contacte amb representats d’algunes d’aquestes organitzacions.

Coincidint amb la recerca, l’organització dels Latin Kings & Queens va iniciar un procés d’institucionalització per constituir una associació juvenil, amb el suport de l’Ajuntament i altres institucions, procés al qual es van sumar membres dels Ñetas, una altra de les organitzacions juvenils. En el seminari esmentat, les dues van fer pú-blica la seva intenció d’abandonar la violència per esdevenir associacions que puguin fer-se ressò dels interessos i necessitats d’una part dels joves immigrants.

No tot el conjunt dels Latin Kings & Queens presents a Catalunya i Espanya van estar d’acord amb aquest procés, en el qual es va involucrar el grup majoritari, que es defineix com a ALKQN3 ESPAÑA, reconeix l’autoritat i el lideratge de King Mana-ba4 i mira Nova York com a organització de referència; però aquest grup forma part d’una realitat més àmplia i heterogènia que cal tenir en compte.

Va ser amb la col·laboració d’aquest grup que vam fer la recerca, a partir d’uns pri-mers contactes l’estiu del 2005,5 que es van anar concretant a inicis de 2006 amb les entrevistes als líders (King Manaba i Queen Melody), la seva incorporació a la dinàmica de la recerca, entrevistes a diversos reis i reines, assistència a reunions universales i reu-nions de capítulos,6 així com a les seves activitats lúdiques (campionats de futbol, la gravació d’un disc, els concerts), o també en moments més íntims passats amb ells, com ara festes d’aniversaris, dinars, etc. Va resultar molt significatiu el poder-los acompanyar durant el procés de constitució de l’associació juvenil, amb totes les implicacions políti-ques, emotives i pràctiques que això va comportar. Així, els materials analitzats en aquesta recerca sorgeixen, a més de l’observació participant en tots aquests àmbits i processos esmentats, de les entrevistes que, en síntesi, van ser les següents:

2. Feixa, C. (dir.); Laura Porzio y Carolina Recio (coords.), Jóvenes «latinos» en Barcelona. Espa-cio público y cultura urbana. Barcelona, Ed. Anthropos, Ajuntament de Barcelona (2006).

3. Almighty Latin King and Queen Nation.4. Rey latino que va engegar tot aquest procés i que ha col·laborat activament en la nostra

recerca. 5. A partir d’una carta de presentació de Carles Feixa i de les seves intencions de fer recerca, però

també de col·laborar en el procés d’institucionalització que va fer Luis Barrios, del John Jay College de Nova York, que és una espècie de «consiliari» dels Latins i també dels Ñetas.

6. Més endavant expliquem què signifiquen cadascun d’aquests termes.

421

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

1 entrevista temàtica al líder de Nova York, King Mission.2 històries de vida i 11 entrevistes temàtiques als líders K. Manaba I Q. Melody.1 història de vida i 5 entrevistes temàtiques a diversos reyes.1 història de vida i 4 entrevistes temàtiques a diferents reinas.3 entrevistes grupals a 3 capítulos de barris catalans.

També es va passar un qüestionari amb dades sociodemogràfiques i sobre la Nación a 118 dels assistents a una universal, i s’han tingut en compte els materials creats i produïts per l’organització, com la literatura sagrada (mite fundacional, cons-titucions), cartes oficials escrites pels líders i produccions culturals (el text de dues obres de teatre i les lletres de les cançons del disc). Finalment, també s’ha realitzat una anàlisi hemerogràfica de notícies relacionades amb les «bandes llatines» apare-gudes durant aquests anys en la premsa del país.

Vista l’enorme quantitat de material recollit, per tal de poder començar a reflexio-nar vam decidir centrar-nos en tres ítems analítics:

1. Què és la Nación?2. Què significa ser un rey i una reina latinos?3. Quins són els valors més important que es manifesten?

Sobre la base d’aquestes tres preguntes vam construir tres fitxes temàtiques dins les quals es va buidar tot el material. També preteníem que aquest buidatge fos re-flexiu i que cada investigador/a vinculés l’extracte seleccionat amb unes idees inter-pretatives. Les fitxes i les idees principals que en deriven van ser el pas previ a la construcció de l’informe en què es basa aquest article.7

2. Una mica d’història

En reconstruir la història de la Todopoderosa Nación de Reyes y Reinas Latinos a par-tir del seu mite fundacional als Estats Units dels anys quaranta, cal tenir present que es tracta d’una història principalment oral, redactada posteriorment pels líders trans-nacionals en espais i èpoques diferents; i que la versió que nosaltres oferim es basa principalment en el punt de vista dels líders de l’organització catalana, amb qui vam compartir dos anys d’experiències, la seva literatura i lecciones i els llibres de Brother-ton & Barrios (2004) i de Cannarella et al. (eds.) (2007), fruit de l’equip d’investiga-dors de Gènova que, arran del procés de Barcelona, van començar un procés de re-cerca acció paral·lel i en xarxa amb nosaltres.

Encara que el mite fundacional es remunti als anys quaranta, no és fins als anys

7. La direcció del treball de camp la va portar Carles Feixa, mentre que la de l’anàlisi i la redac-ció va ser a càrrec d’Oriol Romaní.

422

seixanta i setanta que la cosmovisió Latin Kings (estructura, funcionament i rituals) es va començar a definir de manera més clara. Aleshores va néixer l’Almighty Latin King Na-tion, com a unió de totes les agrupacions formades per nois hispànics a Chicago, per lluitar contra la discriminació que patien els llatins, i es va començar a crear la cosmovisió Latin Kings sobre la base de «propòsits» i «objectius», però també sobre la base d’una estructura rígida amb normes, lleis i principis, i pràctiques rituals i simbòliques.

Cal tenir present, però, el context sociocultural i urbà de pobresa, mancances i discriminació on es desenvolupa l’associació per entendre que, si bé la Nación, des dels seus orígens, no es funda com a banda criminal, forma part de la realitat dels territoris on es genera i on ells han format els seus habitus (Bourdieu, 1972), els dels suburbis urbans de les ciutats on van a parar tots aquells col·lectius rebutjats per la resta de co-munitats i on cal lluitar per sobreviure individualment i sovint amb el reforç d’un grup d’iguals (Trasher, 1926; Whyte, 1943). Això explicaria que una organització com la que estudiem, encara que no s’estructuri per delinquir, sovint estarà relacionada amb aquests tipus d’activitats a causa dels itineraris biogràfics dels seus membres i de les normes de comportament i convivència formals i informals dels contextos urbans on es desenvolupa.

L’organització va arribar a tenir les característiques i dimensions actuals amb el naixement i arrelament de l’organització a Nova York en els anys vuitanta, en el medi penitenciari, a partir de tres nois, emigrats de l’Amèrica del Carib, que es van trobar convivint en una presó coneguda per la brutalitat en el tracte als presos. Però, en els anys noranta, el moviment va saltar al carrer i va ampliar així els seus objectius cap a la millora de les condicions de vida de tota la comunitat dels latinos.

És en aquest moment de conscienciació social que van aparèixer les queens, que fins llavors no tenien cap visibilitat ni rol dins de l’organització. La distància entre el discurs retòric i la presència real dels problemes quotidians de les noies d’origen llatí va fer que el 1991, a Nova York, es fundés l’organització femenina. La consciencia-ció política del líder de l’època, King Tone, va promoure la transformació cap a una street organization, en oposició a les street gang (Brotherton, Barrios, 2004: 122-148) i els kings i les queens de Nova York van començar a treballar per la seva comu-nitat amb altres moviments polítics com ara els Blacks Panthers i els Young Lords (Ravecca, 2007: 35).

Els moviments migratoris dels membres de la Nación difonen les idees i les pràc-tiques del grup en l’àmbit transnacional, anant primer dels Estats Units cap a l’Equa-dor, com a conseqüència de retorns voluntaris o forçosos, i després d’aquí cap a Es-panya i Itàlia, seguint la gran onada migratòria d’inici del nou segle, i tot adaptant els seus significats als nous contextos territorials. És en aquest context, en què s’ha de situar el procés de diàleg amb les institucions i altres agents de la societat d’acollida, que va portar els residents a Catalunya a constituir una associació legalment reco-neguda com a Organització Cultural de Reyes y Reinas Latinos de Catalunya. Encara que amb característiques diferents, també l’Equador (membres de la Nación, acadè-mics, associacions civils, institucions, etc.) va engegar un procés d’institucionalitza-

423

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

ció, i va crear una Corporación de los Reyes y Reinas Latinos de Ecuador; i a Itàlia, un equip d’investigadors de la Universitat de Gènova va viure un procés semblant al de Barcelona, amb la característica específica que allà van posar en contacte els grups amb un CSOA8 de la ciutat, element interessantíssim pel que fa la quotidianitat dels reis i les reines i la seva escala de valors. Actualment, els conflictes interns entre líders transnacionals i les bases fidels als uns i als altres han creat un panorama segregat, però sempre força interessant, a Catalunya i al conjunt d’Espanya.

3. Les imatges dels mitjans de comunicació i els seus canvis

Abans d’endinsar-nos en el coneixement de la Nación, creiem que val la pena veure quina imatge donava la premsa de les «bandes llatines» a Espanya i en particular a Catalunya, cosa que permet constatar el significatiu paper dels mitjans de comunicació en la construcció social del fenomen. Al final de 2003, i sobretot a partir del 28 d’octu-bre, amb l’assassinat del noi colombià Rony Tapias a la sortida de l’institut, es van des-cobrir mediàticament (i, consegüentment, socialment) els Latin Kings i els Ñetas de manera massiva, i se’ls va batejar com a «bandes criminals». Es van començar a difon-dre articles declarant que «Barcelona siente miedo a las bandas» (La Vanguardia, 02/11/2003), que «El crecimiento de las bandas juveniles reclama una mayor presencia policial» (El Periódico de Catalunya, 30/10/2003) o que allò era una «Nova violència juvenil» (Avui, 30/10/2003). Els fantasmes i les llegendes dels Latin Kings i dels Ñetas (considerant que ningú havia parlat directament amb ells) començaven a difondre una mena de por social en un procés mediàtic de pànic moral i, implícitament, va començar una mena de «judici a les bandes enfrontades entre elles» («Bandas latinas, el fin de su impunidad», El País, 06/12/2003). Havia nascut un nou monstre social que calia com-batre i eliminar per la pau pública. La seva estètica a «lo ancho» i el seu estil de pandi-llero-rapero vehiculaven la por a la seva «alteritat» i la construcció de la seva perillositat social, que es va construir exclusivament amb fonts policials i sobre un imaginari sem-blant al de les gangs de les pel·lícules nord-americanes.

Des del setembre de 2003 fins al febrer de 2008, les notícies dedicades a aquests grups han estat d’una mitjana aproximada de set o vuit la majoria dels mesos, amb increments espectaculars en moments concrets (judicis, baralles, etc.). Aquesta im-portant presència en els mitjans de comunicació contrasta amb la seva presència numèrica al carrer, molt minoritària considerant que el total de membres de totes aquestes organitzacions no ha arribat mai a ser més d’un 2-4 % de la presència juve-nil llatinoamericana a Barcelona.9 Malgrat això, l’estigmatització de les «bandes llati-

8. Centres Socials Ocupats I Autogestionats.9. El 2005, els Mossos d’Esquadra van detectar a Barcelona i l’àrea metropolitana la presèn-

cia d’unes vint organitzacions que es podien definir amb la classificació de «bandes llatines»; se-gons aquestes estimacions, el nombre total dels membres seria d’uns dos mil joves, que correspon-

424

nes» va tenir perilloses repercussions en relació amb la imatge general de la joventut llatinoamericana. D’una imatge positiva construïda sobre una immigració caracterit-zada per dones adultes, dòcils i disposades a acceptar condicions de treball inaccep-tables per a la majoria de les dones autòctones, amb les massives reagrupacions fa-miliars del canvi de segle, es va passar a una imatge general més negativa sobre la presència dels joves llatinoamericans, tendint a considerar-los violents i voluntària-ment no integrats (Feixa et al., eds., 2006; Feixa, Canelles, 2007).

Però la magnificació de les «bandes llatines» tenia l’efecte col·lateral que a diver-sos joves els agradés aquest imaginari: l’estigma posat per la societat d’acollida es transformava en un emblema per als nois migrants. En el seu cor, aquest nom «bien sonado» fomentava el «pisoteado orgullo latino»10 i tenia darrere una simbologia de marginalitat i opressió que s’havia de transformar en potència: «Yo soy un rey lati-no». Des que va començar el bombardeig mediàtic que criminalitzava les «bandes llatines», les organitzacions del carrer van augmentar numèricament i van tenir més presència social. De fet, vam conèixer un capítulo de Latin Kings de l’àrea metropoli-tana de Barcelona que es va fundar per nois equatorians que no coneixien la Nación, perquè quan van emigrar eren massa petits. Eren amics del barri que havien comen-çat a sortir junts, a jugar a futbol, volien formar un grup, compartir coses entre ells..., i vet aquí que –en un bon exemple de profecia que s’autocompleix– la premsa els va informar que hi havia una organització del carrer que es deia Latin Kings, precisa-ment el que estaven buscant:

«Bueno, nos conocimos todos por aquí y buscamos a la Nación, que habíamos visto en el periódico y todo esto [...] Y así comenzaron los periódicos [...] Bueno, llegó un brother, Eric, llevó el periódico y dijo: «Mira, aquí está la calle». Porque en el periódico ponía que en Hospitalet paraban los Latin Kings y que en tal lado paraban los Ñetas y prácti-camente nos dieron la dirección, los periódicos nos dieron la dirección y nosotros: “Bu-eno, lo tenemos más fácil”.» (KB)

El diàleg que va començar a Catalunya, a diferència de la resta d’Espanya, en-tre les institucions públiques i els Latin Kings i els Ñetas va ser fonamental per un relatiu canvi mediàtic de la seva imatge, més propera a la realitat del carrer i a les veus dels seus protagonistes. El punt d’inflexió el va marcar el seminari del CCCB del novembre del 2005, en què es va «oficialitzar» el procés d’institucionalització d’aquestes organitzacions i en què, a més, es va produir un diàleg directe i franc

dria a un 4 % del total dels joves d’origen llatinoamericà presents a Barcelona i l’àrea metropolitana. D’altra banda, els Latin Kings afirmaven que hi devia haver, en aquells moments, unes deu organit-zacions amb uns 1.000 membres. En aquest cas, seria només un 2 % el total dels joves llatinoame-ricans que formarien part d’una organització del carrer.

10. L’orgull i la consciència de ser latino es defineix en un procés que es podria definir d’etno-gènesi (Feixa, C. Porzio L., Recio, C., 2006: 59), una construcció identitària (híbrida, però amb refe-rència ètnica) que moltes vegades es construeix en la mateixa societat d’acollida, com a reivindica-ció de diferència i pertinença col·lectiva que fa referència als seus orígens.

425

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

entre alguns membres d’aquestes i representants dels mitjans. Alguns diaris van deixar d’utilitzar la font policial com a única i van començar a parlar amb els líders de les organitzacions, els investigadors i les institucions implicades en el procés (Ajuntament de Barcelona, Institut de Drets Humans, Consell de la Joventut), obte-nint així una visió més rica del fenomen. Encara que fos d’una manera relativa i contradictòria, aquells joves començaven a contribuir activament, a nivell d’imagi-nari, a la pròpia construcció social, deixaven de ser fantasmes i es podien expressar amb la seva veu.

4. Però..., què és la Nación ara i aquí?

4.1. Els Latin King & Queens catalans: algunes dades bàsiques

L’anàlisi següent es basa en una mostra de 118 membres, que pertanyen a diver-sos capítulos distribuïts en tot el territori estatal,11 encara que amb una majoria absoluta de nois que resideixen a Catalunya. El 68,6 % són homes (81 membres) i el 31,4 % dones (37 membres). L’edat mitjana és de 18,5 anys, amb la dels homes una mica més elevada respecte a la de les dones: 18,81 % els nois i 17,83 % les noies.

Figura 1. Divisió per sexe dels membres l’ALKQN-ESPAÑA dels Latin Kings

Homes81

Dones37

La gran majoria dels membres són equatorians i constitueixen quasi un 70 % del total. Hi ha representades també altres nacionalitats de l’Amèrica Llatina, encara que representen un nombre reduït de membres. També és interessant subratllar que la segona nacionalitat per presència numèrica és l’espanyola.

11. Els membres dels Latin Kings que han omplert el qüestionari es corresponen a poc menys de la meitat de tota l’ALKQN-España (uns tres-cents membres).

426

Figura 2. Divisió per nacionalitat i sexe dels membres de l’ALKQN-ESPAÑA dels Latin Kings

0

10

20

30

40

50

60

Equatorians

Espanyols

Colombians

Peruans

Bolivians

Xilens

Dominicans

Veneçolans

Hondurenys

Marroquins

59

21

4

9

3 37

0 1 1 0 25

0

Homes Dones

0 1 1 0 1 0

Només en el cas dels espanyols, seguit dels xilens i dels veneçolans, el nombre de dones és superior al dels homes, com es veu en la figura 2. L’observació participant i algunes entrevistes ens han aclarit que en determinats contextos els hermanitos llati-noamericans troben molt consens estètic per part de determinades noies espanyo-les, que entren en l’organització potser també a través de la seva relació amb els nois. Els nois i les noies autòctons presents en aquesta organització provenen de famílies de classe treballadora, castellanoparlants i d’origen migrant espanyol.

En general, configuren un grup amb un abandó escolar precoç, baixos nivells de formació i una difícil inclusió en el mercat laboral. En aquest sentit, entenem que els membres del grup fan majoritàriament treballs poc qualificats, poc remunerats, pre-caris i sovint sense contractes.

427

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Figura 3. Nivell d’estudis assolit pels membres de l’ALKQN-ESPAÑA dels Latin Kings

ESO/equivalent

Grau mitjà/FP II /equivalent

Batxillerat/equivalent

DiplomaturaGrau mitjà/FP I /equivalent

Primària

51

41

116 4 3

0

10

20

30

40

50

60

La Nación dels Latin Kings & Queen és una organització que té una estructura jeràrquica i piramidal que serveix per donar sentit i construir els significats de tot el grup. Per entendre què són, per què ho són i com funcionen, cal pensar en un inter-canvi de fórmules i conceptes que van des d’allò global, pensant en la Nación com a idea retòrica i que té una presència transnacional, al local, quan aquestes idees retò-riques prenen forma i substància i es fixen en fórmules físiques i concretes que afec-ten la quotidianitat dels seus membres. La Nación és l’estructura més gran de l’orga-nització, que comprèn totes les tribus del món. Al mateix temps, és la paraula que identifica l’organització en l’àmbit global i local. Finalment, és la paraula que els membres fan servir per referir-se al seu grup. La tribu és l’estructura de la Nación que generalment correspon a un territori estatal, encara que en un mateix territori po-dem trobar més d’una tribu. Dins d’una tribu poden haver-hi regnes o sectors, per exemple al territori espanyol, al que van correspondre en un principi el reino de Ma-drid i el reino de Catalunya. Arribem als chapters, anomenats també amb la paraula castellana de capítulo, que és la cèl·lula més petita de la Nación i/o d’una tribu. Té un sentit més local i generalment té relació amb una zona concreta de la ciutat, com ara un barri, un parc o una estació de metro.

Aleshores, que és un rey? És un membre efectiu de l’organització que ja ha ad-quirit tots els coneixements necessaris per ser coronat, passant per diverses fases formatives i de confiança mútua entre els reis i les reines i els candidats i les candida-tes a entrar. Per ser coronat i esdevenir un rey cal passar per tota una sèrie de tràmits

428

simbòlics i pràctics que es diuen fases.12 Finalment, cal explicar què significa i en quin context s’utilitzen les paraules hermanito i hermanita, que és la manera col·loquial com es dirigeixen els uns als altres. És un apel·latiu que reforça discursivament i afec-tivament les relacions entre els reyes i les reinas, i que també visualitza i reforça les seves idees sobre la Nación com una hermandad i xarxa familiar d’ajuda mútua. Ara bé, qualsevol hermanito o qualsevol hermanita que arriben a ser coronats i es tornen reyes i reinas entra a formar part de l’estructura pràctica i simbòlica del grup, sense una funció específica. Poden tant, simplement, formar part de les bases de l’organit-zació com tenir un encàrrec, un rol i una posició definida en la piràmide jeràrquica que sustenta tota aquesta estructura. Aquests són els encargados/as del lideratge del capítulo, tribu i Nación, segons el nivell en l’escala de la piràmide global.

4.2. En què consisteix ser rey o reina?

Aquí ens centrem principalment en els processos de construcció de la identitat per-sonal, amb una especial atenció al gènere, així com als d’aprenentatge i ensenya-ment del discurs biogràfic amb el qual els integrants de l’organització expliquen la seva entrada i el sentit de la seva pertinença a la Nación. Ja que, si la Nación és un discurs, ser rey o reina és en primer lloc un acte de subjecció al mateix: en les entre-vistes formals hem identificat en molts moments l’existència d’un vocabulari força estereotipat, que contrasta amb les poques coses que ens diuen sobre altres aspec-tes de la seva vida.13

Ser rey/reina és estar aprenent o estar ensenyant. Quan una persona entra, es dedica a l’aprenentatge de les lliçons, les oracions i el tarannà de l’organització, i quan domina aquest coneixement ja està en condicions de transmetre’l. Molts dels ensenyaments tenen un sentit pràctic en relació amb els possibles perills del carrer, totes aquelles coses que poden desviar els nois i noies del que ells han marcat com el bon camí. Aquest procés d’aprenentatge continu té un espai important en les activi-tats més centrals en la Nación, com els tipus de reunions i rituals. I un aspecte bàsic del mateix és l’adaptació del discurs a les pròpies circumstàncies personals, de mane-ra que l’esquema que trobem en moltes de les entrevistes podríem dir que respon a un relat de conversió segons el qual un rey pot tenir un passat fosc relacionat amb les drogues, l’alcohol, la delinqüència... i, una vegada que és rey, troba la manera d’allu-nyar-se d’això. Possiblement, aquest és l’aspecte que té més èxit i pel qual se senten atrets. «No robar», «no violència», són premisses que permeten la conversió en mi-llors persones; mentre que els temes més ideològics, encara que presents, són menys perceptibles i la seva pràctica és molt més vaga.

12. Les fases són tres: observación, probatoria i five live (tres etapes evolutives per ser un rei o una reina). Aquesta última actualment no es posa en pràctica.

13. Aquests altres van sortir molt més en el context de l’observació participant.

429

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Tenen la necessitat de transmetre la seva opinió sobre què són els Latin Kings per lluitar contra el discurs mediàtic, però aquesta es queda atrapada en l’imaginari del grup, sense estar vinculada a les seves experiències subjectives, cosa que produeix un discurs retòric. Ser rey és explicat com un «sentiment», significa estimar la Nación, mentre que, si t’estimes més ficar-te en problemes, això significa que ets un pandille-ro. El concepte de pandilla/banda és l’antítesi del concepte de Nación: en els discur-sos es diu que per ser un rey no pots barallar-te, però quan expliquen anècdotes o fets de la vida quotidiana sovint surt que, si reps una ofensa, especialment si ets un noi, cal respondre.

Més enllà del discurs, i si ens fixem en la pràctica, ser rey i reina ha estat per a molts nois i noies una manera d’adquirir una forma estable d’amistat i solidaritat; en descobrir la Nación, la primera identificació com a migrants i veïns del barri es refor-ça amb un discurs sobre lluita comuna, la pròpia migració i les tensions socials que es viuen. Molts dels nois i noies han resolt aquestes tensions a través de la conversió en reyes; d’alguna manera se sentien amenaçats pels «altres» i sent reyes i reinas tro-ben (a més d’un espai on fugir de la solitud) la protecció d’un grup que defineixen com una gran família. Així, ser rey i reina s’experimenta en l’àmbit local; malgrat que els membres se senten part d’una gran Nación, l’experiència en el sentit pràctic i de relacions personals té un component territorial i de proximitat. En aquest sentit, pot ser entès de vegades com una manera d’exhibir una identitat, tant en sentit individual com social.

Però ser rey no és el mateix que ser reina, malgrat que hi ha aspectes compartits: estar organitzats –en contraposició a la pandilla–, seguir les normes, progressar, ad-quirir un estat superior... i, a la pràctica, tenir una colla. En el discurs, un dels motius de l’origen de la Nación és la necessitat de defensar les noies. En aquest sentit, és una organització masculina a la qual, en un moment concret, també hi van entrar noies. Així, el rey ha de ser un home protector i fort, mentre que la reina ha de ser respectuosa i bona companya, cosa que comporta diverses normes, com que els nois poden tenir parelles de fora de la Nación i, en canvi, les noies han de tenir xicots o marits que siguin reyes; aquesta norma es justifica dient que, si no, ells no podrien defensar-les. Totes aquestes regulacions, ara i aquí, són viscudes de manera ambiva-lent per part de les dones, i van d’una certa impugnació en l’àmbit intern a la seva acceptació amb vista a fora, ja que «ser reina és un privilegi». De fet, hi ha una nego-ciació contínua, que es veu en el fet que els rols de gènere poden ser diferents per les mateixes activitats segons els capítulos o moments, entre altres coses. Sigui com vul-gui, la pertinença a la Nación està viscuda en termes positius tant per nois com per noies, de manera que la idea de les noies situades per sota dels nois s’ha de comple-mentar amb una experiència de poder i uns beneficis que no tenien fora. El sexisme de l’organització també necessita ser ubicat en relació amb el sexisme i les altres desigualtats que hi ha en el context social més ampli, tant d’origen com actual, d’aques-tes noies i nois.

430

4.3. De quins valors estem parlant?

Podrem sistematitzar l’anàlisi dels principals valors compartits pels reyes i reinas en tres apartats:

1. Els valors bàsics de progrés, protecció i respecte, aquests dos últims mediatit-zats per les relacions de gènere: nois protectors, noies protegides; en aquest cas, doncs, valors tradicionals de les cultures hegemòniques masclistes, mal-grat els pronunciaments «autònoms» d’algunes reines. Les misterioses proves d’iniciació no es diu que es facin, però tampoc es nega, serien una fita per demostrar el valor d’un home; de fet, parlen d’una certa «fama Latin King», i llegint les entrevistes a la llum de les necessitats més peremptòries dels ado-lescents sembla clar que lligar i sentir-se acompanyat i protegit són algunes de les raons bàsiques per haver-se fet Latin Kings per part de bastants d’ells i elles. El progrés, malgrat que el puguin sentir com a característic d’ells, és per a qual-sevol emigrant la primera justificació de la seva migració.

2. Els grans valors universals de l’amor, l’honor, la bondat, la lleialtat, etc. són congruents amb una de les funcions bàsiques dels Latin Kings com és l’ajuda mútua, que s’ha d’entendre des de diversos aspectes: autonomia econòmica, educació, convivència, conscienciació..., paz, armonía y antirracismo. Veiem que apareix moltes vegades el valor de la col·lectivitat, la convivència, la fide-litat als principis. Sembla clar, però, que aquests valors pel que fa a la doctrina –el seguiment dels quals els fan sentir superiors «als de fora»– es poden tra-duir en l’àmbit quotidià simplement a ser una bona persona, amb una feina que et permeti mantenir la família, ser honrat i respectuós amb la gent que t’envolta, etc.

3. Valors i identitat: una de les raons d’existència dels Latin Kings està en les funcions de protecció i de promoció dels de «la seva raça», i l’ajuda mútua que acabem de veure implica la lluita contra la seva discriminació, contra el racisme. Així, la seva identitat es defineix entre els pols del racisme i la inte-gració, i s’expressa en una imatge referida, d’una banda, a creences i rituals específics dels Latin Kings i, de l’altra, a unes determinades modes i cultures juvenils, com el hip-hop, el rap, etc.

5. Conclusions

5.1. Alguns interrogants teòrics

Passem ara a veure alguns aspectes teòrics que, a mesura que es desenvolupava la recerca, han anat prenent forma. Des dels inicis de la recerca amb els Latin Kings i Queens hem optat per un plantejament teòric determinat, que és la proposta d’au-

431

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

tors que han analitzat aquestes organitzacions des del seu vessant social i polític (Brotherton i Barrios, 2004; Brotherton, Barrios i Kontos, 2003; Hagedorn, 2007; Conquergood, 1994). Aquesta perspectiva és contrària a altres teories importants en l’estudi de les anomenades gangs, que parteixen del caràcter essencialment delictiu d’aquests grups (Klein, 1995; Klein et al., 2001). Al contrari, Brotherton i Barrios pro-posen el concepte «organitzacions del carrer» –street organizations– com el més adequat i consideren que es tracta de moviments de resistència: confronten la cultu-ra dominant amb la seva contranarrativa i les seves pràctiques culturals, alhora que possibiliten experiències d’apoderament i de pertinença a la comunitat (Brotherton, 2005 i 2008).

Els nostres motius per optar per aquest plantejament van ser diversos, però so-bretot està el fet que aquesta perspectiva s’adaptava millor als trets de les organitza-cions que anàvem coneixent, en les quals els aspectes culturals i de sociabilitat estan molt més presents que les manifestacions delictives (Feixa, Porzio i Recio, 2006). Al-tres autors que han treballat amb la mateixa organització en altres contextos han identificat també aquests elements amb els quals els Latin Kings i Queens esdevenen organitzacions amb aspectes socials i polítics: la protesta contra la invisibilització i inferiorització que han patit aquests joves mitjançant processos de reinvenció estèti-ca i social (Queirolo Palmas, 2007), o la creació de la seva pròpia nació des d’una noció de ciutadania al marge, quan la nació d’aquests joves ha estat incapaç de ga-rantir la seva existència i protecció social (Cerbino i Rodríguez, 2008).

Malgrat haver trobat elements molt útils en la perspectiva teòrica de la resistèn-cia, en el cas de l’estudi de la Nación a Catalunya ens hem trobat amb una paradoxa important. Es tracta del fet que el discurs de l’organització conté elements molt con-servadors segons els paràmetres de la societat d’acollida: normes diferents per a ho-mes i dones, amb una clara subordinació d’aquestes; lluita contra l’avortament, si més no des del punt de vista discursiu; una certa homofòbia; defensa de la jerarquia en la presa de decisions; defensa de la «raça llatina», dels rols familiars tradicionals... Aquest tipus de plantejament, juntament amb l’absència d’un discurs de classe o de lluita contra l’exclusió clarament articulat, ens dificulten una identificació del caràc-ter de resistència de l’organització. Per això en molts moments hem pensat que els elements identitaris del grup tenen fonts massa diverses per articular un discurs polí-tic coherent i que, en el fons, les reivindicacions d’aquest grup tenen molt a veure amb una demanda d’acceptació social, de reconeixement i d’inserció mitjançant la defensa de valors que creuen socialment acceptats.

Però hi ha diverses constatacions que també ens impedeixen rebutjar el caràcter de grup de resistència de manera categòrica. Un aspecte que cal tenir en compte són els contextos en què s’han produït la literatura i els discursos bàsics de l’organització. La situació dels membres de l’organització a les ciutats de Chicago i Nova York, els llocs on s’han escrit els textos «canònics», és una situació marcada per molts proble-mes socials, passant pel fet migratori del col·lectiu, la posició subordinada de la po-blació llatina als Estats Units i les complicades relacions amb altres col·lectius.

432

D’aquesta manera, parlar de «raça llatina» en el context nord-americà té diverses connotacions, en especial si tenim en compte la importància de les lluites de la po-blació negra i la història de segregació simbòlica i material del que es consideren «minories». La mateixa expressió «defensa de la raça», molt sovint utilitzada pels membres de la Nación, constitueix un exemple molt il·lustratiu, ja que té un sentit molt diferent si s’utilitza en el context urbà dels Estats Units o en el context espanyol, on una expressió així evoca de manera molt directa el llenguatge de la dictadura franquista, i on la paraula raça no forma part dels discursos polítics actuals.

Al context de les grans ciutats nord-americanes, cal afegir-hi l’equatorià; Quito, Guayaquil i altres poblacions d’origen de molts membres. El tarannà de l’organitza-ció en el context equatorià també ha quedat palès en part de la literatura, en ora-cions i lliçons, i moltes de les paraules utilitzades també s’han de posar en referència amb aquest context. Així, parlar del valor de la família, o de l’obediència, el respec-te..., té matisos que no sempre es veuen quan es jutja el discurs des d’una perspecti-va europea occidental i de classe mitjana. Aquesta crítica ha estat realitzada abans des de diverses perspectives que qüestionen la manera com els moviments polítics occidentals han imposat les seves agendes sense considerar les especificitats i desigualtats que pateixen altres poblacions, bé sigui per raça, gènere, classe social, ca-pacitats o subordinació colonial i neocolonial (Bhavnani, 2001).

Per evitar valoracions superficials i en la línia de la proposta d’anàlisi que hem se-guit en tot el text, també a l’hora d’analitzar el caràcter d’una organització com aques-ta pensem que cal considerar la relació entre discursos i pràctiques. El discurs dels Latin Kings i Queens està travessat per elements que en el nostre context són marcadament conservadors. Però una mirada atenta a les pràctiques i a la manera com la seva pre-sència es confronta amb la societat d’acollida ens mostra possibles elements de resis-tència que no es poden descartar d’entrada si volem fer una anàlisi rigorosa: tenen un plantejament comunitari, de millora com a col·lectiu, en contraposició a l’individualis-me del context català; denuncien la invisibilitat de la població immigrada, particular-ment la llatina, tant amb el discurs, amb la producció cultural musical, com amb les pràctiques corporals, és a dir, totes aquelles accions performatives que es refereixen a la representació del cos. Es regeixen per valors de solidaritat i responsabilitat en contra-posició amb l’hedonisme (valor suprem del mercat actual) que predomina en altres grups i cultures juvenils; creen un àmbit d’exercici de poder i de pràctica de la «presèn-cia social» –entesa com el fet d’esdevenir subjectes– en un context d’exclusió, en què socialment se’ls dóna molt poc poder, i en què altres adolescents d’origen immigrat o exclosos per altres motius tenen, efectivament, poca visibilitat.

Amb tot això, més que arribar a una conclusió unívoca respecte al caràcter de resistència, exposem els interrogants teòrics que l’experiència de la recerca ens ha plantejat. La proposta política de la Nación ens sembla contradictòria, i pensem que cal evidenciar aquesta contradicció, de la mateixa manera que cal evitar jutjar aquests joves des d’una perspectiva privilegiada que parteixi només d’una noció de resistèn-cia vinculada als moviments d’esquerra dels països occidentals o del context català.

433

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Perquè des d’aquesta perspectiva no estaríem considerant la posició des de la qual parla aquest col·lectiu; un tipus de població juvenil que està fora dels partits polítics i altres àmbits de formació ideològica com poden ser les universitats, els moviments d’estudiants, els sindicats i altres moviments socials. Per tant, el seu caire polític pas-sa per altres llenguatges i altres experiències, i ens veiem forçats a deixar oberta aquesta qüestió per a recerques futures, i a preguntar-nos si hi ha o no hi ha ele-ments polítics de resistència en la manera com es presenten i es fan visibles: com a reis i reines en una societat que prefereix tenir-los subordinats.

5.2. Orientacions per a la pràctica

El que pretenem fer en aquest últim apartat de les conclusions no és, evidentment, exposar receptes de cap mena, sinó assenyalar alguns aspectes bàsics que creiem que s’han de tenir en compte amb vista al desenvolupament de polítiques públiques progressistes en relació amb les organitzacions juvenils. Quan diem polítiques pro-gressistes volem dir polítiques que facilitin la inserció social de la joventut, amb totes les seves expressions, a una societat tendencialment més justa i amb una major co-hesió social que la que ara tenim.

1. El primer que ens mostra aquesta recerca és la complexitat dels fenòmens socials i culturals. Hi ha moltes contradiccions plantejades per l’anàlisi dels Latin Kings que encara no hem resolt, i que potser veurem més clares amb l’aprofundiment dels copiosos materials etnogràfics que hem recollit. Sigui com vulgui, el que queda clar és que un coneixement profund de la realitat és la millor vacuna con-tra reaccions socials estereotipades i simplistes que no només no porten enlloc, sinó que acostumen a ser contraproduents des de tots punts de vista: social, eco-nòmic, vital...

2. La importància d’allò local com a element clau per explicar molts dels processos analitzats respecte als Latin Kings, així com els condicionaments d’àmbit local pels més globals en aquesta època d’intensa mundialització, és una altra qüestió –i força estratègica– que cal considerar. Més enllà d’aquestes dinàmiques «glo-cals» en molts altres aspectes de la vida social i, sobretot, en alguns que afecten la joventut, el que volem dir és que, a partir del que hem analitzat, cal relativitzar d’alguna manera la importància del component internacional dels Latin Kings en la seva vida quotidiana. No hi ha dubte que, tal com ja hem afirmat, pertànyer a una «organització internacional» pot donar seguretat, prestigi, etc., sobretot des d’un punt de vista discursiu i racionalitzador; però les influències que això pugui tenir en la vida quotidiana dels Latin Kings i Queens són molt petites comparades amb les que exerceixen les condicions materials i simbòliques d’existència en què viuen i que ells mateixos ajuden a recrear quotidianament. Per tant, de manera

434

coherent amb aquesta força dels factors locals, el que caldria fer seria treballar transversalment al territori sobre els nuclis de conflicte principals que afecten aquest nois i noies: ser adolescents, migrants i de classe baixa.

3. Ja hem vist com la Nación sembla que vol proposar maneres de respondre a aquests conflictes, ja que pels seus membres compleix diverses funcions bàsi-ques relacionades amb ells: econòmiques, a través de l’ajuda mútua; de tipus social, de relació, protecció i afecte, ja que la «família del carrer» és el nucli bàsic que omple els buits deixats per les xarxes relacionals més instituïdes (família, es-cola, etc.); i de tipus cultural i espiritual, ja que allí és on troben una identitat que els permet «ser algú» i, a més, un sentit més o menys transcendent a la seva vida. Aquest últim aspecte no es troba, almenys de manera tan explícita, en al-tres moviments juvenils; o, dit des d’una altra perspectiva, en aquest aspecte semblen coincidir amb organitzacions juvenils que, des del punt de vista de la seva imatge social hegemònica, estarien a les antípodes dels Latin Kings. Però ja hem vist en les reflexions teòriques que no ens hem de deixar portar per les apa-rences més superficials...

4. Tenint en compte tots aquests aspectes, creiem que la via encetada amb el reco-neixement institucional de l’Organización Cultural de los Reyes y Reinas Latinos de Cataluña és una via a la qual cal donar suport decididament des de totes les institucions. No creiem que s’hagi de tractar d’una «política compensatòria», ni d’una «concessió graciosa» o, encara pitjor, d’un mal menor, que suposa la con-tínua sospita que sota aquestes noves vestidures s’hi continua amagant «el mal». Es tracta simplement de la via de contenció i/o reducció del conflicte més intel-ligent, que hauria de contribuir a fer possible el procés d’inserció d’aquests joves a la nostra societat en les condicions més semblants possibles a la d’altres jo ves en-mig dels quals viuen. En aquest sentit, la «via legal» no només permet i obliga a un major autocontrol d’aquelles activitats dels seus membres que puguin xocar amb la llei, sinó que hauria de ser l’inici d’un procés de normalització en el sentit que amplia les seves possibilitats d’acollir-se a les ofertes per enfortir l’activitat associativa, als incentius de tipus econòmic dirigits a joves, migrants o persones de rendes baixes, etc., que són habituals per a altres associacions.

Cal reconèixer que aquest procés de normalització no vindrà només pel suport de les institucions, sinó que la millora de la imatge que aquesta suposa els pot situar en millors condicions (almenys en igualtat de condicions respecte a altres compe-tidors) en relació amb el mercat, per exemple, com a «venedors de productes èt-nics» (llatins, en aquest cas), cosa que no deixa de ser una contradicció d’aquelles que assenyalàvem al principi d’aquestes conclusions: resulta que el procés de normalització, que hauria de finalitzar amb el seu «dret a la indiferència», com a joves i com a migrants, per convertir-se en ciutadans com qualsevol altre, passa pel reconeixement de la seva especificitat ètnica.

435

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

5. Segons la nostra opinió, aquesta aposta decidida per la «via legal» cal que sigui estimulada per les institucions i els agents socials públics, encara durant una tem-porada, sobretot amb vista als altres actors de la nostra societat, i també amb vista als mateixos membres dels Latin Kings; això últim, però, no resultarà gaire difícil, ja que, com hem vist, en el seu discurs hi ha un lloc important per a la dife-rència que, respecte a la pandilla, representa la seva «legalització» i el valor fona-mental del fet d’associar-se.

En aquest punt, però, volem subratllar una cosa: creiem que el major con-tacte amb agents institucionals del territori, altres associacions, etc. hauria de permetre i obligar a un treball en un aspecte clau en relació amb la defensa de drets fonamentals, la prevenció de conflictes i el reforçament de la salut pública, com és el de les relacions de gènere. Per desgràcia, la cultura masclista que hem de-tectat en l’estudi no és específica dels Latin Kings, però la seva peculiar situació d’atenció de les autoritats i institucions en què ara es troben s’hauria d’aprofitar per incidir especialment sobre aquest tema (que inclou relacions de gènere, avortament, homofòbia..., entre altres qüestions), que a la llarga pot ser dels més crítics.

6. Creiem que la utilitat d’un estudi de cas com el que presentem rau, a més, en el fet que ens pot ajudar a entendre fenòmens més generals que, com aquest, són conseqüència dels contradictoris processos de mundialització, d’hibridació cultural, de la nova composició social altament heterogènia que s’està pro-duint en la nostra societat i les relacions socials que comporta, entre d’altres. Això ens pot ajudar a avaluar amb més profunditat quins són els avantatges i inconvenients que, per als diferents individus i grups socials, poden represen-tar tot aquest conjunt de transformacions socials que s’estan produint en el món contemporani; i això, per a la gestió de la cosa pública, té la seva impor-tància.

En aquest sentit, creiem que és indispensable dotar aquells agents socials i institucionals locals que treballen sobre el territori en el dia a dia d’una formació que inclogui els sabers i les habilitats metodològiques bàsiques per enfrontar-se a aquesta dinàmica d’heterogeneïtat en què s’ha convertit la nostra societat, que els permeti entendre els llenguatges i significats que hi ha sota la literalitat dels discursos dels joves i/o dels migrants, com en aquest cas, o d’altres grups socials amb els quals hagin de treballar. Insistim en els aspectes teòric i metodo-lògic d’aquesta formació, per no caure en l’error d’intentar proveir-los d’un ca-tàleg d’exotismes o de varietats socioculturals, ja que aquestes aniran canviant al llarg del temps i potser cada cop més ràpid; no es tracta d’això, sinó d’alguna cosa molt més útil, com és el de dotar-los d’instruments per entendre la gran diversitat sociocultural que caracteritza el món en què ens ha tocat viure i per-metre, per tant, que es puguin moure en ell amb certa «comoditat» en la seva feina de cada dia.

436

6. Bibliografia

Barrios, L.; Brotherton, D. C.; Kontos, L. Gangs and Society. Alternative perspectives. Nova York: Columbia University Press, 2003.

Bhavnani, K. K. (ed.). Feminism and race. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Bourdieu, P. Esquisse d’une theorie de la pratique. Genève i París: Droz, 1972.Brotherton, D. C. «Youth Subcultures, Resistance and the Street Organization in

Late Modern New York». Annual Conference of the British Society of Criminolo-gy. Leeds: Leeds University, 2005.

Brotherton, D. C. «La Globalización de los Latin Kings: Criminología Cultural y la Banda Transnacional». A Barrios, L.; Cerbino, M. (eds.). Otras Naciones: Jóvenes, Transnacionalismo y Exclusión. Quito: FLACSO, 2008, p. 27-41.

Brotherton, D. C.; Barrios, L. The Almighty Latin King and Queen Nation. Street Poli-tics and the Transformation of a New York City Gang. Nova York: Columbia University Press, 2004.

Cannarella, M.; Lagomarsino, F.; Queirolo Palmas, L. (eds.). Hermanitos. Vita e politi-ca di strada tra i giovani latinos in Italia. Verona: Ombre Corte, 2007.

Cerbino, M.; Rodríguez, A. «La nación imaginada de los Latin Kings, mimetismo, colonialidad y transnacionalismo». A Barrios, L.; Cerbino, M. (eds.). Otras Nacio-nes: Jóvenes, Transnacionalismo y Exclusión. Quito: FLACSO, 2008.

Conquergood, D. «For the Nation! How street gangs problematize patriotism». A Simons, H. W.; Billing, M. (eds.). After postmodernism. Reconstructing ideology critique. Londres: Sage Publications, 1994, p. 200-221.

Feixa, C.; Porzio, L.; Recio, C. (eds.). Jóvenes «latinos» en Barcelona: espacio público y cultura urbana. Barcelona: Antrophos, 2006.

Hagedorn, J. M. (ed.). Gangs in the global city: alternatives to traditional criminolo-gy. Urbana: University of Illinois Press, 2007.

Klein, M. W. The American Street Gang. Its Nature, Prevalence and Control. Nova York: Oxford University Press, 1995.

Klein, M. W.; Kerner, H. J.; Maxon, C. L.; Weitekamp, E. G. M. The Eurogang Para-dox. Street Gangs and Youth Groups in the US and Europe. Dordrecht-Boston-Londres: Kluwer Academic Publishers, 2001.

Organización Cultural STAE Nation Ecuador. Enseñanza de Fase de Observación (mi-meo). 1992.

Queirolo Palmas, L.; Torre, A. T. (eds.). Il fantasma delle bande. Genova e i Latinos. Génova: Fratelli Frilli Editori, 2005.

Ravecca, A. «Buscando la historia nelle metropoli e nelle carceri americane». A Can-narella, M.; Lagomarsion, F.; Queirolo Palmas, L. (eds.) Hermanitos. Vita e politi-ca di strada tra i giovani latinos in Italia. Verona: Ombre Corte, 2007, p. 34-44.

Recasens, A. (coord.). La violència entre joves en espais d’oci nocturn. Un estudi comparatiu europeu. Barcelona: Atelier, 2007.

437

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Trasher, F. M. The Gang. A Study of 1313 gangs in Chicago. Chicago: University of Chicago Press, 1963 [1926].

Whyte, W. F. La sociedad de las esquinas. Mèxic: Diana, 1971 [1943].

Resumen

Este artículo parte de un análisis histórico de los Latins Kings & Queens, así como de los rasgos generales de la organización a nivel global, pero el foco de la investiga-ción, desarrollada con metodología etnográfica, se centra en los discursos y las prác-ticas de y sobre los Latin Kings & Queens de Catalunya. El análisis hemerográfico de las «bandas latinas» en Cataluña permite evidenciar la importancia de los medios de comunicación en la construcción social del tema; pero, en cambio, ésta contrasta con la realidad sociodemográfica del grupo estudiado, la visión del mundo de sus integrantes, aspectos de su vida cotidiana, la dinámica y los rituales de la organiza-ción. Creemos que su posición subalterna, sumada a su proceso de «normalización» al contexto catalán, los sitúan con respecto a nuestra sociedad en una posición am-bigua entre la adaptación y la resistencia político-cultural.

Palabras clave: bandas juveniles, organizaciones de calle, «Nación», inmigración, transnacionalismo, resistencia.

Abstract

This article starts with an historical analysis of the Latin Kings & Queens, and the ge-neral features of the organization, but the body of the research, developed with ethnographic methodology, focuses on the discourses about/of and practices of the Latin Kings & Queens of Catalonia. The analysis of the news in the press about «Lati-no gangs» in Catalonia show us the importance of media in the social construction of the subject; but it contrasted with the socio-demographic data of the studied group, the worldview of the members, aspects of their daily life, rituals and the dy-namics of the organization. We believe that their subordinated position together with their process of «normalization» to the Catalan context situates them in our society in an ambiguous position defined between adaptation and the cultural-poli-tical resistance.

Key words: youth gangs, street organizations, «nación», immigration, transnatio-nalism, resistance.

438

Résumé

Cet article prend comme point de départ une analyse historique des Latins Kings & Queens, et des caractéristiques générales de l’organisation au niveau mondial, mais l’essentiel de la recherche, élaboré avec la méthodologie ethnographique, met l’ac-cent surtout sur les discours et les pratiques des Latin Kings & Queens en Catalogne. L’analyse de l’actualité de la presse sur les « gangs latinos » en Catalogne nous mon-tre l’importance des médias dans la construction sociale du sujet; mais ça contraste avec les données socio-démographiques du groupe étudié, la vision du monde de ses membres, les aspects de leur vie quotidienne et les rituels ainsi que la dynamique de l’organisation. Nous pensons que leur position de subordination, conjointement au processus de « normalisation » au contexte catalan, les situe, par rapport à notre société, dans une position ambiguë entre l’adaptation et la résistance politique-cul-turelle.

Mots-clé: les gangs de jeunes, organisations de la rue, « Nación », immigration, transnationalisme, résistance.

Carme Expósito, Itxasne Sagarzazu, Meritxell Benedí, Claudia Pedone i Oriol Romaní du-rant la III Jornada de Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desembre de 2008. / Ivan G. Costa.

Joan Majó, director general d’Universitats, i Oriol Amorós, secretari per a la Immigració, durant la benvinguda a la III Jornada de Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desembre de 2008. / Ivan G. Costa.

III Jornada Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desembre de 2008./ Ivan G. Costa

Vista general del pati interior de l’IEC durant la III Jornada de Recerca i Immigració que va tenir lloc el 9 de desembre de 2008. / Ivan G. Costa.

Estr

atèg

ies

d’a

dap

taci

ó: d

on

es i

jove

s

Xavier Alonso, de la Secretaria per a la Immigració, i Estanislau Fons, director executiu de l’AGAUR, durant la cloenda de la III Jornada Recerca i Immigració que va tenir lloc a l’IEC el 9 de desembre de 2008. / Ivan G. Costa.

ISBN 978-84-393-8166-2

9 788439 381662

Recerca i Immigracio II

Documents

Transcript of Recerca i Immigracio II