qntroducció

CE{ mar dona nom a {a nostra vira.CEs tracta áe{ 9(ar 9(eáiterrani,hase de {a nostra historia, {a nostracultura, {a nostra personalitat,

CÉs e! nostre áesig compartir elssahors, els olors i colors que ensacompanyen durant tot fany: gauáirdelsproductes careros, de Iexcetlentcuina marinera, envottats de {a nostracosta, una de {es més sinqular« de!atorar mediterrani.. passeiar per {ahistoria deis nostres carrers, elscarrers aun poMe que hatega amñ elsor. {a p{zya, els vents i els treha{{s enel mar i {a terra.

c:Ie mel, Cofi i (es butifarres

qg méspura esséncia de fa terra prenformestiquides am6fa meiicoa d'ofrva, de producciopropia i de máxima qualltat a rAmetffade .?(ar.

.?(ef

Ofi

éJámhé trobem a fa nostrapo6fació áiJerentsmaneres depreparar fes ofrws(ofrwsposatles,trencades, tallades, mortes, entre ti''altresvarietats¡per af seu consum i per,a fa sevaconservacio.

%s hotifarres á'arrós o de ceba, quegauáeixen de denominacio comarcal deoualitat, són un dels altres productes quemostren el [[jgam que fa nostra vila té amh

fa vida i eis treballs de fa paqesia,

\

CE(s nostres platsSerJons els entesos en cuina, a causa de [a prox lm ltat de [adesemhocadura de! C/Qu CEhre, e{peix i ei marisc de fA.met[[a de?Cal', eixos vertebradors de [a gastronomia local. adquireixen ungust especial.peculiars sahorsp[ens de matisos que sempre so'preneneis nostres paladars.

CE[s plats m és tiples son. fArross,!jat, Iafiáeuaáa i ef suquet áepeix caiero. C)?ero no ens podem ohfiáar(fe [es tipiques sarsueies,parrilfadés i mariscadés. q'{rrós tamhé és unproducte queadquireixsabors suhlims amb [es J{verses maneres de cuinar -Ioi t'arrosnegre i arros a fa mosqueta (ca{áós) , en són un bon exempie.

~cepta arras/fideus rosssejatsCReceptaper a 4 persones:1 kil. de peix de roca - Yo CKtL de crancs - :y.. CKtL de patates

qngreáients P"' a [a picada4 05 a[[s, saf,jufivert, 1 tom áquej..i-pihre roigo

9" 'im,,' salarem el/,i,ti::.m fes patatcs.

éFicarem fofi a [a (Jasso[a i e[deixarem escalfar. sn aJegirem elscrancs i els sofre{írem. CJ)esprés, nificarem [es patates talladesi [a picada. gJQ? emenarem una estona i ni aJegirem faigua. fiJótseguit, hi fica t em ~~ peix i, 'luan hum, no rectlficarem de sal.CJ)esprés á'ftaver bullit uns 30 minuts, colarem el caldo.

CEn una caS;so[a plana afrgirem ofi i ei deixarem escalfar. Quanestiguipr04 ca[~n't, hificarem farras o efsfiáeus (áos .grapatse~rpersona) i lío remenarem totfins que estiiJui ben daurat,kri~at

aquest punl1 ~i aJeg!rem dlrectament a farras ofiáeus~'if ca(2fCJque hem coff t ite[s deixarem coure. entre iz/tt; mi9dls" ~flbl qife.estiauinWlt's i slnse brou,

u" ...--... ..

CJ?:cepta cedidaper: Sopa (CJ?Bnxet·o de barques¡

~er [a picada.1 cabeca aa[[s. pafi<e8it. ~ora. pebre roi8' ametiiestorrades, vi 6[anc o ranci

ataques"~cepta upOQn8,<eáients por a 4 persones

1 c;?op de 1.200 a 1.500 k8. 1

Jofi

CfV5!tejarem [a hossa depopam6molta cura i el tallarema trossos duns 5cm. . (fn una cassola. a poder ser deferro colat o defons 8ruix, aJe8irem oadoliva. rostireme(popfins que s'a6sor6eixi tota fa;tJua que deixianar:A. continuacio. hificarem [es patatespelades, talladesa daus, i no remenarem. éJót se8uit, hi incorporarem[a meitat de [a picada, quehaurem elaborat préviament,i no sofre8irem tot un minuto CJ)esprés, líi afe8iremai8ua!!.ns que cobreixl e! coniunt, Quan arrenqui ef6u[[ nIficarem [a resta de [a picada. (f[ taparem i e[deixarem 6u[[jr fins que [es patates esti8uin cuites. Qja per acabar, el podem servir en [a mateixa cassotaen que na estat tJuisat. CJ)'aquesta forma de 8uisar elpeix els pescadors en deien. "picada amunt i picadaavall", perqu é s'utlllteava [a picada en dues fases:sofre8it amh e[coryunt i en cru per a [a cocciófinar.

~cepta suquet depeix carero

qn8reáientsper a [a picada.

3 o 4 a[[s.jufivert, 1 tom áquet .pebre roi8

(f[ primer pas és fer [a picada amb tots elsin8reáients a áa[t esmentats. A. contínuacio,ficarem ofi en una cassola plana i e! deixaremfins que estiqui ben caient. c:.I§vors. ni afe8irem[a picada i fa soireqirem un minuto CJ)esprés. nificarem una mica d'ai8ua i efpeix. éJáparem [acassola i no deixarem coure entre 15 a 20 minuts,depenent áe[peix que haurem posat.

1 CJ\o; de peix

CJ?!;cepta per a 4 persones

CE[s dolcos

Cf(s dolcos són presents a (a cu ina carera durant tot

fatQ} 9?otser eis mis coneouts arreu són efspastissdsi corassons, doicos típics de ~ Canáe(era (g:esta

9C'U0r de fA!net((a de 9Car) , encara que es podentrobar durant tot fa~ a (es pastisseries tocaís. 9?ero

e( producte tipicament carero per excel.Iéncia, i que

áifici(ment tro haren en un ahre Iloc, és fa farinosa.

postre típic de pasqua.~mis típiques són (esJa rciáes

de cabetl d'imoef. encara que últimament se nJan amñ

cre"ma. Wg ens podem deixar els panellets per éJóts

Sants. i facoca áe crema amñjí'uits secs (denominacio

comarcar de qualitat t.

~corás de uS(g Cara"Si el que busquem és aftJun record def'A.met[[a de 9(ar, són molt s elsartlcles que podem trobar a [esdiverses botiques de refJa[s de [a vira,vincutats, [a majoría . al t ipismemariner, espardenyes, ¡¡mfores,barouets en miniatura, articies dedecoraciá elaborats amh carqots,corals, petxines, caballets de mar,etc... SefJur que ni podem trabaraquetidetail que ens potJer recordarfa nostra estada a rAmet[fa de 9(af: