Prospecció i detecció de necessitats de perfils...
Transcript of Prospecció i detecció de necessitats de perfils...
Prospecci i detecci de necessitats de perfils professionals envers les necessitats
de les empreses de la Ribera dEbre
Aquesta acci est subvencionada pel Servei dOcupaci de Catalunya, en el marc del projecte
Treball a les 7 comarques, i cofinanada pel Fons Social Europeu
Prospecci i detecci de necessitats de perfils professionals envers les necessitats de les empreses de la Ribera dEbre
Equip de treball:
4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Cincies econmiques.
4Laia Pellej i Adalid. Llicenciada en Cincies Poltiques i Sociologia.
4Sergi Cuadrado Ciuraneta. Llicenciat en Geografia.
4Meritxell Garsaball i Adan. Diplomada en Cincies Empresarials.
Cerdanyola del Valls, desembre de 2011
Actva Prospect SL (Research & Solutions).
ndex
1 Metodologia 1 2 Identificaci dels sectors productius estratgics a la Ribera dEbre 4 3 Oportunitats docupaci i perfils professionals derivats 10
3.1 PERFILS PROFESSIONALS AMB POTENCIAL DE GENERACI DOCUPACI 11 3.2 EL CAS DEL SECTOR AGROALIMENTARI 15
4 Fitxes dels perfils professionals identificats 17 4.1 AJUSTADOR/A MECNIC 18 4.2 TCNIC/A EN MANTENIMENT DEQUIPS INDUSTRIALS DENERGIES RENOVABLES 19 4.3 TCNIC/A EN EFICINCIA ENERGTICA 21 4.4 INFORMADOR/A I GUIA TURSTIC 23 4.5 ASSISTENT/A DOMICILIARI/RIA 25 4.6 AUXILIAR DINFERMERIA EN GERIATRIA 27 4.7 MONITOR/A I/O ANIMADOR/A DACTIVITATS ESPORTIVES 29
5 Loferta de formaci professionalitzadora a la comarca 31 6 Conclusions i propostes 39
6.1 CONCLUSIONS 39 6.2 ORIENTACIONS I PROPOSTES 42
7 Avaluaci i indicadors de seguiment de resultats 46 8 Annexos 49
8.1 ANNEX 1: PROPOSTA DE CONTINGUTS PEL CURS DE EMPRENEDORIA I GESTI I CONSOLIDACI DEMPRESES 49
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Presentaci
Linforme que es presenta a continuaci cont els resultats finals de lestudi Prospecci i detecci
de necessitats de perfils professionals envers les necessitats de les empreses de la Ribera
dEbre., promogut pel Consell Comarcal de la Ribera dEbre i subvencionat pel Servei dOcupaci
de Catalunya, en el marc del projecte Treball a les 7 comarques, cofinanat pel Fons Social
Europeu.
Aquest estudi respon a la voluntat del Consell Comarcal de la Ribera dEbre1 didentificar les
oportunitats docupaci i els perfils professionals que es generaran a les empreses de la comarca
en els sectors agroalimentari, industrial i turstic. Aquest estudi tamb cont lanlisi i descripci
de les necessitats de qualificaci i formaci derivades de les activitats que es relacionen amb els
sectors referits anteriorment, amb lobjectiu ltim que els serveis locals docupaci de la Ribera
dEbre puguin planificar i dissenyar estratgies de qualificaci i de foment de locupaci adients a
les persones del territori i en consonncia amb les necessitats del teixit productiu de la comarca.
En el primer captol es detalla la metodologia emprada per lelaboraci de lestudi. Seguidament,
el segon captol presenta una visi general de lestructura econmica de la comarca i del perqu
lestudi es centra en els sectors mencionats. En el tercer captol sentra prpiament en lexplicaci
sobre quins sn els mbits dactivitat en qu es pot considerar que hi ha oportunitats docupaci
en major o menor mesura i a ms curt o ms llarg termini, en funci de cada perfil i per a quins
perfils professionals. El quart captol inclou una descripci de cadascun dels perfils professionals
identificats, en termes de descripci de funcions, competncies professionals, mbit de treball on
subica, oferta formativa relacionada, elements de canvi i innovaci i necessitats associades al
perfil. En el cinqu captol sanalitza quina s loferta formativa de la comarca pel que fa a
formaci professional reglada i formaci ocupacional. Finalment, en el sis captol es presenten
les conclusions principals de lestudi i les propostes dactuaci que Actva Prospect trasllada al
Consell Comarcal de la Ribera dEbre.
1 Aquesta acci est subvencionada pel Servei dOcupaci de Catalunya, en el marc del Projecte "Treball a les 7 Comarques" i cofinanada pel Fons Social Europeu, anomenada Ribera dEbre Viva
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 1
1 Metodologia La metodologia de treball que sutilitza per lelaboraci daquest estudi combina les tcniques
qualitatives dentrevistes individuals i/o grupals amb les tcniques quantitatives danlisi de dades
a partir de fonts secundries dinformaci disponibles. A continuaci sen fa una descripci,
atenent a les diverses fases que shan dut a terme.
A la primera fase, amb lobjectiu de delimitar els sectors productius i les activitats econmiques
que generen ocupaci a la comarca, sha realitzat una reuni de treball amb lequip tcnic del
Consell Comarcal de la Ribera dEbre; sha realitzat la revisi documental destudis previs sobre el
territori i els sectors objecte destudi; shan recopilat i analitzat dades socioeconmiques bsiques
sobre lactivitat econmica, lestructura productiva, el mercat de treball i la realitat formativa de la
comarca; shan realitzat 4 entrevistes a informants clau de la Ribera dEbre per tal didentificar els
sectors productius i les empreses amb major dinamisme econmic.
A la segona i la tercera fases de lestudi, actualment en curs, shan realitzat 26 entrevistes. En
concret, shan realitzat 21 entrevistes a representants dempreses del sector industrial, englobant
empreses dels subsectors energia (gas) i energia renovables (elica, solar i biomassa),
electricitat, installaci i manteniment industrial, qumic, curtits, etc. En lmbit de la formaci shan
realitzat entrevistes als responsables de la formaci professionals dels dos instituts de la comarca
i a representants de dues empreses de formaci ocupacional i contnua presents al territori.
Tamb sha entrevistat a representants del Consell Comarcal de la Ribera dEbre, en concret, de
lrea de Serveis Socials i de Joventut.
Igualment, sha parlat amb els responsables de dos estudis relatius a la comarca, per la definici
destratgies de futur, un en lmbit agroalimentari i un en lmbit turstic.
En alguns casos, a les entrevistes hi ha assistit ms dun representant de lorganitzaci. En
conjunt, la relaci de persones entrevistades s la segent:
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 2
Entrevistes realitzades en la primera fase (per odre de realitzaci)
Sra. Laura Taberner Vicepresidenta Ribera dEbre. Associaci dEmpresaris de les Comarques de lEbre
Sr. Joan Casanova Membre de lAssociaci Empresarials dHostaleria de la Ribera dEbre
Sr. Jordi Borrs Director. Institut de Desenvolupament de les Comarques de lEbre (IDECE)
Sra. Carmen Canalda Responsable de formaci. Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Tortosa
Entrevistes realitzades en la segona fase (per ordre de realitzaci)
Sr. Josep Maria Falgueras Gerent. Adobinve SL
Sra. Remei Ardvol Cap dEstudis de FP. IES Julio Antonio
Sra. Dolors Vidal Coordinadora de FP. IES Julio Antonio
Sr. Josep Maria Pinyol Responsable. Manuel Vilaseca SA
Sr. Jos Miguel Gasca Gerent. Grup Semi-Maessa
Sr. Josep Rius Gerent. Proyectos y Mantenimientos industriales G. Vilarasau SA.
Gerent. Vilar Riu de Baix, Resort Rural.
Sr. Jaume Valls Director. Energia Natural de Mra SL
Sra. Lidia Brull Paviments Asfltics Mra dEbre SA (Pamesa)
Sr. Joan Ramon Fernndez Paviments Asfltics Mra dEbre SA (Pamesa)
Sr. Miquel ngel Bes Fred Bes
Sra. Magda Clua Coordinadora de FP. IES Flix
Sr. Joan Ribera Cap dEstudis de FP. IES Flix
Sr. Dolors Martn Flix Gesti d'Iniciatives Econmiques. Centre dEmpreses de la Ribera
Sr. Jonathan Lzaro Manager Zona Catalunya. Vestas Elica SAU
Sr. Luis Miguel Remn Cap de Zona. Enags SA
Sr. Josep Antoni Peig Director. BRM Previform
Sr. Toni Niub Soci i consultor de Gallec i Niub
Sra. Maria Pedrals Cluster Development
Sra. Adriana Cantos Cluster Development
Sr. Jordi Martorell Flix Solar
Sr. Constantino Garrido Director General, Divisin Servicios Industriales y Comunicaciones, ISTEM.
Sra. Contxita Blasi Responsable, 7 de Ribera
Sr. Ramon Lleix Responsable del Circuit de Mra
Sr. Alcia Avellaneda Directora dExplotaci, Gesti i Recuperaci de Terrenys S.A.
Sra. Anna Rel Tcnica de lrea de Serveis Socials, Consell Comarcal de la Ribera dEbre
Sra. Josefina Piol Tcnica de Joventut, Consell Comarcal de la Ribera dEbre
Sr. Llus Costa Director de CEFOR
Sr. Marc Fargas Director. Divisin Qumica Bsica, Fbrica de Flix, Ercros.
Sr. Joan Casado Uni Corporaci Alimentria
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 3
Sra. Noelia Guirao Hostal La Creu
Sra. Cristina Gual Aquamora, Iniciatives per la gesti esportiva SL
Actva Prospect vol agrair molt sincerament la collaboraci de totes aquestes persones, sense les
quals lestudi no hauria estat possible.
Finalment, agrair tamb el suport de lequip del programa Treball a les 7 comarques del mateix
Consell Comarcal de la Ribera dEbre, que ha estat fonamental per poder tirar endavant lestudi,
especialment pel que fa al treball de camp.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 4
2 Identificaci dels sectors productius estratgics a la Ribera dEbre
La Ribera dEbre s una comarca de 24.082 habitants2 i de 14 municipis. Ha experimentat un cert
creixement en els darrers deu anys, per de fora menys magnitud que lexperimentat pel conjunt
de Catalunya. El creixement demogrfic sha fonamentat, bsicament, en el saldo migratori,
mentre que el creixement natural ha estat negatiu al llarg de tot el perode.
Un dels elements que ms incideix en la configuraci territorial de la comarca s la presncia del
riu Ebre, que al llarg de la histria nha marcat tamb la seva estructura econmica, social i
cultural, i que constitueix tamb una de les seves potencialitats de cara al futur.
Pel que fa a leconomia de la comarca, el grfic segent mostra la incidncia de la crisi econmica
en els ltims anys. No obstant, cal destacar com lany 2010, hi ha una certa inversi de la
tendncia negativa pel que fa al nombre dempreses (aproximat amb la variable centres de
cotitzaci) ,per no aix amb els llocs de treball, que segueixen disminuint el 2011.
Grfic 1 Evoluci del nombre de llocs de treball i centres de cotitzaci. 2001-11. Ribera d'Ebre (Valors absoluts)
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 20102011
540
560
580
600
620
640
660
680
700
720
Llocs de treball Centres de cotitzaci
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al RGSS
2 Dades del web IDESCAT a gener de 2010
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 5
Pel que fa a lestructura productiva de la comarca, les activitats agropecuries en el seu conjunt, i especialment lagricultura, hi tenen un pes important, tant des del punt de vista de
locupaci (engloba prop del 20% dels llocs de treball de la comarca3) com del PIB que genera
(sensiblement per damunt del conjunt de Catalunya4).
Els principals conreus5 sn, tant des del punt de vista de la superfcie com de la producci,
lolivera, la fruita fresca, la vinya i la fruita seca. En aquest sentit, destaquen la producci doli,
amb produccions adherides a dues denominacions dorigen protegides (Siurana i Terra Alta) i la
de fruita fresca, amb una important producci de fruita fresca conreada en regadiu. Quant a la
ramaderia, destaquen en nombre de caps el bestiar porc i, en nombre dexplotacions, lov i el
cabrum.
Amb tot, el sector que genera ms riquesa a la comarca s, amb diferncia, lindustrial, amb el 60% del PIB comarcal. No obstant aix, la importncia del sector no es tradueix al mateix nivell en
termes docupaci, ja que els llocs de treball industrial (el 10%, excloent les indstries
agroalimentries) es troben per sota dels de la construcci (14,5%) i molt per sota dels serveis
(56%). Aquesta dicotomia es fonamenta, en bona part, en la presncia dimplantacions industrials
amb molta contribuci al PIB, com sn la Central Nuclear dAsc o la fbrica Ercros de Flix6. No
obstant, cal tenir present que la construcci est seguint una tendncia ms negativa que la
indstria, que tamb davalla en lactual context de crisi per en menor mesura.
En aquest sentit, en relaci a locupaci, les activitats que aglutinen ms llocs de treball sn, a
banda de lAgricultura, el Comer, la Construcci i la Indstria. Altres activitats amb un pes
rellevant, en termes docupaci, sn la Sanitat i els Serveis Socials, lAdministraci i la Seguretat
Social i les Immobiliries i els serveis empresarials7.
Dins del sector industrial, la taula segent illustra el pes en termes docupaci assalariada de la
indstria de lalimentaci i begudes, que compta amb 29 empreses a la comarca, segons les
dades de centres de cotitzaci de lINSS. (el Txtil, confecci i cuir es mostra com el de ms pes
en locupaci per s degut a una nica empresa del ram de la pelleteria, Adovinbe, que t
registrats com a cotitzants a la comarca 145 persones actualment, tot i que una part fluctuen).
3 Font: Gabinet Tcnic del DAR a partir de les dades de la Seguretat Social. Setembre 2009. 4 Font: Anuari Econmic Comarcal 2009. Caixa Catalunya. 5 Font: Gabinet Tcnic del DAR. 6 Font: Anuari Econmic Comarcal 2009. Caixa Catalunya. 7 Font: elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lAssociaci dEmpresaris del Peneds i el Garraf (ADEG), que elabora Actva Prospect.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 6
Grfic 2 Els principals subsectors de la indstria a la Ribera dEbre. Llocs de treball 2001-11. Ribera d'Ebre (Valors absoluts) Txtil,
confecci i cuir
Alimentaci, begudes i
tabac
Reciclatge, distribuci
energia, aiges
Metallrgia i productes
metllics
Fusta i suro Indstria qumica
2001 124 154 20 72 86 4202002 117 155 20 109 80 4102003 124 151 5 98 80 4072004 113 152 5 99 75 3812005 154 146 86 103 71 3932006 211 150 109 102 66 3492007 187 140 115 109 59 3292008 189 127 102 111 57 3252009 160 133 114 96 49 3252010 146 121 84 95 42 2782011 145 133 95 97 43 37
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al Registre General de la Seguretat Social
Pel que fa a la perspectiva evolutiva, les activitats que ms van crixer, en lanterior perode de
creixement econmic van ser el Comer i les Immobiliries i els serveis empresarials. Ara b, en
lactual perode de crisi econmica, les activitats que han mantingut un to ms positiu han estat, a
ms daquelles ms lligades a lmbit pblic, com lAdministraci i la Seguretat Social, lEducaci i
la Sanitat i els serveis socials, les mateixes Immobiliries i els serveis empresarials aix com
lHoteleria8.
8 Font: Elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lADEG, que elabora Actva Prospect.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 7
Grfic 3 Evoluci dels llocs de treball. Sanitat i serveis socials. 2001-11. Ribera d'Ebre
Grfic 4 Evoluci dels llocs de treball. Immobiliries i serveis empresarials. 2001-11. Ribera d'Ebre
0
100
200
300
400
500
600
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mbil
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mbil Grfic 5 Evoluci dels llocs de treball. Comer. 2001-11. Ribera d'Ebre
Grfic 6 Evoluci dels llocs de treball. Administraci i Seguretat Social. 2001-11. Ribera d'Ebre
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mbil
0
100
200
300
400
500
600
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mbil
Grfic 7 Evoluci dels llocs de treball. Hoteleria. 2001-11. Ribera d'Ebre Grfic 8 Evoluci dels llocs de treball. Educaci. 2001-11. Ribera d'Ebre
0
50
100
150
200
250
300
350
400
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mbil
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Llocs de treball Mitjana mbil
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball, en base al Registre General de la Seguretat Social
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 8
En aquest sentit, el turisme suposa una de les principals potencialitats de desenvolupament del territori amb importants recursos turstics que giren a lentorn dels atractius del riu, amb tot all
relacionat amb els Camins de Sirga, dels jaciments arqueolgics ibrics i daltres atractius com
ara el Castell de Miravet.
Amb tot, la comarca compta encara amb una oferta reduda destabliments de turisme rural, si es
compara sense anar ms lluny amb daltres comarques del mateix mbit territorial de les Terres
de lEbre, com el Baix Ebre o el Montsi, o amb daltres comarques venes com el Priorat9.
Pel que fa als altres sectors dactivitat que han mantingut una tendncia ms positiva, cal destacar
els serveis a les persones, pel creixement que ha experimentat en els ltims anys (tal com apunta el grfic, encara que fa referncia al sector sanitari i de serveis socials en sentit ms
ampli).
En sntesi, a lhora de parlar de sectors productius estratgics en el marc daquest estudi, sha
tingut en compte:
La riquesa que generen a la comarca
El pes que tenen en locupaci
La tendncia de creixement que experimenten
En aquest sentit, sha decidit centrar lestudi en aquests quatre sectors o mbits dactivitat:
El sector agroalimentari, pel pes de lagricultura i de la indstria alimentria a la comarca, sobretot a nivell docupaci
La indstria, per locupaci que aglutina per, sobretot, per la riquesa que genera i que ha generat tradicionalment a la comarca.
El turisme, per ser un dels sectors que creixen en ocupaci i pel fet ser una de les apostes de desenvolupament de la comarca
El serveis a les persones, tamb per la tendncia de creixement i per la seva rellevncia en termes dimpacte social.
9 Font: Idescat.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 9
Finalment, un altre element que caracteritza la comarca s la seva major dificultat, en termes
comparatius, daccs als mercats (mercat interior, mercats internacionals, entre daltres). En
aquest sentit, la comarca presenta mancances en relaci a aspectes com ara la distncia en
temps a la xarxa viria principal, la distncia mitjana al mercat final catal (mesurada en
quilmetres), o el nivell de compres per Internet10.
Per contra, en sentit positiu, els nivells de qualificaci de la poblaci sn comparativament alts, de
manera que la comarca presenta uns nivells elevats pel que fa a la taxa especfica
d'escolaritzaci als 17 anys (66,7%), al percentatge de poblaci amb estudis postobligatoris
(37,5%) i al percentatge de directius, tcnics i professionals i cientfics (22,6%)11. No obstant, cal
tenir present que aquestes ltimes sn dades censals de lany 2001, s a dir, de la poblaci que
es declara com a resident a la comarca, per que pot ser que en realitat part daquesta poblaci
hagi marxat a treballar fora.
10 Font: elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lADEG 11 Font: elaboraci prpia a partir de lndex de competitivitat territorial de lADEG
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 10
3 Oportunitats docupaci i perfils professionals derivats
A efectes daquest estudi, es treballa amb el concepte de perfil professional en un sentit ampli, s
a dir, com el contingut complet duna professi o, el que s el mateix, el nivell ptim de possessi
de competncies que defineixen un saber professional determinat.
El perfil professional el configuren el conjunt de coneixements, aptituds i actituds necessries per
a poder complir satisfactriament les tasques associades a un conjunt de llocs de treball afins
tecnolgicament i funcional. El perfil professional identifica la qualificaci necessria per exercir
una determinada professi i la formaci associada. Un perfil professional pot incloure una o
diverses ocupacions. Per b que la diferenciaci no deixa de ser difusa, el concepte ocupaci
remet ms aviat a la lgica del procs productiu i del rol professional desenvolupat dins de
lempresa.
Dacord amb la seva finalitat ltima, lestudi es centra en aquells perfils de nivell de qualificaci
mitja-baixa, de nivells 2-3 segons la classificaci europea de nivells de qualificaci. La
classificaci europea12 estableix cinc nivells bsics de qualificaci.
Nivell 1: escolaritat obligatria; tasques dexecuci simple.
Nivell 2: formaci professional; tasques dexecuci complexes i autnomes
Nivell 3: formaci professional i formaci tcnica complementria; tasques tcniques i/o
responsabilitats de supervisi i coordinaci.
Nivell 4: formaci tcnica postsecundria; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci,
direcci o gesti dalt nivell i autonomia.
Nivell 5: formaci superior completa; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci, direcci
o gesti de mxim nivell i autonomia.
La qualificaci professional s el potencial de coneixements, de capacitats i de competncies que
permeten comprendre i dominar una situaci professional especfica, i reproduir-la dins dun
entorn i en el conjunt dun procs de producci, i transferible a altres situacions de treball. El
12 Classificaci SEDOC
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 11
concepte de qualificaci fa referncia a tres aspectes clau: el saber, el saber fer i el saber
estar.
El concepte de qualificaci pot fer referncia tant a la qualificaci duna persona, assolida
mitjanant la seva formaci i experincia laboral, com a la qualificaci que requereix un lloc de
treball. En lmbit educatiu, sha dentendre com a nivell de formaci necessari per assolir la
competncia professional corresponent a un ttol regulat.
3.1 Perfils professionals amb potencial de generaci docupaci
Malgrat el gran impacte que la situaci econmica actual est tenint en locupaci a nivell de tot el
pas, el treball de camp dut a terme a la comarca ha perms identificar mbits on hi ha
oportunitats docupaci per determinats perfils professionals, ja sigui a curt termini o en un horitz
temporal ms llarg.
En alguns casos es tracta de vacants ja existents en lactualitat, en daltres doportunitats en un
futur immediat i en daltres es tracta ms aviat de tendncies de futur previsibles. Per, en
qualsevol cas, es tracta de perfils professionals que es poden considerar amb potencial en algun
daquests sentits:
Perqu es tracta de perfils professionals nous o de nova especialitzaci, arrel de
processos de canvi i innovaci, ja sigui tecnolgic o organitzatiu i tamb fruit de canvis en
la demanda de productes i serveis per part de la societat i lentorn empresarial.
Perqu sn perfils que ja existien per que reben un impuls per part de la demanda, ja
sigui per factors socials i empresarials com per canvis legislatius i/o normatius.
Perqu sn perfils on no hi ha relleu generacional per abastir la demanda que hi ha.
En aquest sentit, shan identificat 7 perfils professionals en els mbits segents:
Lentramat de petites i mitjanes empreses industrials del sector de la reparaci i installaci
de maquinria, concretament pel que fa al muntatge i el manteniment industrial -
vinculades a lactivitat de les grans empreses industrials de la comarca i fins i tot de la
provncia - del sector qumic i del sector de lenergia nuclear, principalment.
Lmbit de les energies renovables i de leficincia energtica. La comarca s ja referent
en el camp de les energies renovables, inicialment amb lenergia solar fotovoltaica i, ms
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 12
recentment, amb el fort increment en la implantaci de parcs elics. Igualment, lenergia de
la biomassa s un mbit en qu hi ha apostes empresarials fortes a la comarca.
En lmbit de lestalvi i leficincia energtica, les oportunitats docupaci es generaran
ms a mig termini, per, seguint la tendncies general del pas, hi ha una creixent
necessitat per part de la indstria, i tamb la construcci, de professionals especialitzats
en la cerca i implementaci de mesures que permetin un estalvi en els costos energtics.
En el primer cas, lobjectiu s lestalvi energtic que demanden les empreses, mentre que
en el segon es deriva dels canvis en la normativa vigent en ledificaci dhabitatges i
equipaments pblics tant de la UE (Directiva 2002/91/CE), lEstat, la Generalitat i les
ordenances municipals.
La informaci i promoci turstica. Tal com indiquen alguns dels experts entrevistats, aix
com els resultats preliminars de lestudi portat a terme per Gallet i Niub, Consultors
Associats13, la comarca t potencials clars a nivell turstic per falta articulaci de producte
i conscienciaci daquest potencial. En la promoci del turisme, un element clau s la
informaci i el saber com proporcionar-la per tal destimular el consum turstic per part dels
visitants. s per aix que esdev clau la figura del/la professional que t un coneixement
prou ampli de la comarca i que sap donar informaci exhaustiva als visitants, ja sigui
linformador/a en un punt dinformaci turstica o el gerent dun petit establiment hoteler
que rep els hostes a la recepci.
Lactivitat esportiva, lligada, duna banda, al propi impuls de lactivitat turstica, en qu
lesport lligat al riu i la natura pot jugar un paper important en els productes turstics que
sarticulin. Daltra banda, hi ha una creixent conscienciaci de la societat de la importncia
de lexercici fsic (i, fins i tot, de les terpies associades - massatges, etc.) en el benestar i
la qualitat de vida. A aix shi afegeix tamb, segons algun dels experts entrevistats, el fet
que, en el moment actual, lincrement de latur est comportant un major s de les
installacions esportives de la comarca, a ligual que succeeix en altres territoris.
Latenci a les persones, amb una demanda social creixent per lenvelliment de la poblaci
i pel nou context de demanda que ha suposat laplicaci de la Llei de la dependncia - Ley
de promocin de la autonomia personal y atencin a las personas en situacin de
dependncia LAPAD - i de la Llei de Serveis Socials de Catalunya. El calendari de
desplegament de la Llei s fins el 2015, amb la qual cosa es mantindr la demanda de
13 Estudi Potencialitats de desenvolupament turstic a la Ribera dEbre, elaborat tamb en el marc del programa Treball a les 7 comarques.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 13
nous professionals per atendre a les persones que van entrant en el sistema datenci a la
dependncia.
Aix, els perfils amb potencial docupaci que shan identificat sn els segents:
Ajustador/a mecnic/a
Tcnic/a en manteniment dequips industrials denergies renovables
Tcnic/a en eficincia energtica
Informador/a i guia turstic
Assistent/a domiciliari/ria
Auxiliar dinfermeria en geriatria
Tcnic/a en animaci dactivitats fsiques i esportives
Tots sn perfils que ofereixen oportunitats laborals, alguns a nivells de qualificaci ms baixos,
daltres a nivell de qualificaci 3-4 CCED14. Igualment, lordre de magnitud pel que fa a labast
quantitatiu daquestes oportunitats ocupaci s diferent segons quin sector o mbit dactivitat es
tracti. En aquest sentit, algunes de les entrevistes han perms detectar llocs de treball que estan
vacants en lactualitat o que shauran de cobrir en un futur immediat, i sevidencia com la indstria,
a nivell quantitatiu, t ms pes que els altres sectors estudiats.
La taula segent mostra quins sn els perfils amb potencial que shan identificat, segons el sector
o mbit dactivitat, la famlia professional a la qual pertanyen des del punt de vista dels continguts
professionals i el nivell de qualificaci que requereixen:
14 Classificaci Catalana dEducaci 2000: Nivell 1: escolaritat obligatria; tasques dexecuci simple.
Nivell 2: formaci professional; tasques dexecuci complexes i autnomes
Nivell 3: formaci professional i formaci tcnica complementria; tasques tcniques i/o responsabilitats de supervisi i coordinaci.
Nivell 4: formaci tcnica post-secundria; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci, direcci o gesti dalt nivell i
autonomia.
Nivell 5: formaci superior completa; tasques tcniques i/o responsabilitats de concepci, direcci o gesti de mxim nivell i autonomia.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 14
NIVELL DE QUALIFICACI
SECTOR ACTIVITAT FAMLIA PROFESSIONAL
BAIX (PQPI/FO)
MIG (CFGM)
ALT (CFGS)
REPARACI I INSTALLACI DE MAQUINRIA
Installaci i manteniment Ajustador/a mecnic
Tcnic/a en manteniment dequips industrials denergies renovables
ENERGIES RENOVABLES I EFICINCIA ENERGTICA Energia i aigua Tcnic/a en eficincia energtica
TURISME Hoteleria i turisme Informador/a i guia turstic
Serveis socioculturals i a la comunitat
Assistent/a domiciliari/ria
ATENCI A LES PERSONES
Sanitat Auxiliar dinfermeria en geriatria
Activitats fsiques i esportives Monitor/a i/o
animador/a dactivitats esportives
La taula segent resumeix, per cadascun dels perfils seleccionats, el perqu es considera que t
potencial i en quin sentit:
Perfils nous o de nova especialitzaci
Perfil existents que emergeixen fruit de canvis normatius, legislatius o de la demanda
Perfil existents sense relleu generacional
Tcnic/a en eficincia energtica
Tcnic en manteniment dequips industrials denergies renovables
Assistent/a domiciliari/ria
Auxiliar dinfermeria en geriatria
Informador/a i guia turstic
Monitor/a i/o animador/a dactivitats esportives
Ajustador/a mecnic
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 15
3.2 El cas del sector agroalimentari
El sector agroalimentari sha volgut tractar a part perqu, si b en lestudi no shi han detectat de
forma clara nous potencials docupaci lligats a perfils professionals concrets, tot i que s un
sector intensiu en ocupaci, s que shan identificat alguns aspectes lligats a necessitats de
qualificaci que s necessari abordar de cara al manteniment del sector en el futur i a assegurar
que segueix oferint llocs de treball, encara que sigui en poques determinades de lany.
En sntesi, es podria dir que no shan identificat de forma explcita potencials docupaci per s la
necessitat dincorporaci de noves competncies i nous requeriments de qualificaci en un perfil
ja existent: el del propietari/gestor duna petita empresa agroalimentria.
El sector agrcola s un sector tradicional i de pes a la comarca, per que en lactualitat, la forta
competncia en preu fa que molt poques empreses a la comarca puguin treure rendiment
nicament daquesta activitat i que, moltes vegades, es complementi amb altres activitats.
Lelaboraci i transformaci de productes a partir dels fruts de la terra (com pot ser, per exemple,
lelaboraci de sucs de fruita o lelaboraci de conserves) s encara una via poc explotada i hi ha
poques iniciatives emprenedores en aquest sentit. A banda daltres factors, hi ha manca
dautoestima en relaci a la qualitat del producte autcton i manca formaci i coneixements per
saber vendre els productes de la comarca. Si b hi ha alguns casos dempreses slides que han
sabut trobar el seu espai en el mercat, en general predomina la petita o micro empresa familiar de
carcter molt artesanal, en qu es detecten mancances formatives clares principalment en:
Estratgia i organitzaci empresarial
Gesti i comercialitzaci, per tal de donar sortida als productes que es generen
Mrqueting (per exemple, manca donar una marca a la fruita de la comarca)
Tamb en alguns casos shan apuntat necessitats formatives pel que fa al control de qualitat i a la
logstica, sobretot en aquelles empreses que exporten.
Igualment, els temes ambientals i de gesti de residus sn tamb mbits de qualificaci molt
importants en aquest sector.
A banda dels elements lligats a la qualificaci, que sn lobjecte central daquest estudi, una de les
problemtiques que es detecta en aquest sector s lexcessiva atomitzaci de les cooperatives,
en qu gaireb cada municipi t la seva cooperativa. Aquest fet dificulta una optimitzaci de
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 16
costos i el poder sumar esforos per tirar endavant iniciatives que, de forma individual, no sn
assumibles.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 17
4 Fitxes dels perfils professionals identificats
A continuaci es presenta una fitxa per cadascun dels 7 perfils que shan identificat com a perfils
amb potencial docupaci en qu es descriu:
Les funcions i ocupacions que inclou. Es refereix al conjunt de funcions que pot dur a
terme el perfil complet, la qual cosa no vol dir que, segons de quina ocupaci es tracti,
realitzar noms alguna daquestes funcions.
Lmbit professional i de treball, s a dir, el tipus dempresa i ocupaci on es pot ubicar el
perfil a la comarca
Elements de canvi i evoluci (Quins factors el fan ser un perfil clau)
Titulacions de formaci professional associades
Oferta formativa associada existent a la comarca
Penetraci / demanda a la comarca (Alumnat cursant la formaci associada a la comarca)
Competncies clau
Necessitats detectades
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 18
4.1 Ajustador/a mecnic
AJUSTADOR/A MECNIC
Funcions
Fer lajustament mecnic i les darreres operacions de muntatge i installaci, aix com tamb fer el
manteniment i la reparaci en planta de maquinria i equips industrials, grans dipsits i caldereria
gruixuda.
mbit professional i de treball A la comarca pot treballar en empreses de fabricaci, muntatge i manteniment industrial i/o reparaci de
maquinria, associades a la nuclear i a la qumica en les quals es valora especialment lexperincia i
coneixement, en els casos que no es tingui la titulaci adequada.
Procs professional:
1. El primer pas s el fuster mecnic que fa anar la llima, el torno, la fresadora, etc.
2. El segon pas s el tuber o muntador/a industrial, un professional que s mecnic (de
manteniment, muntador industrial), que sencarrega del muntatge dinstallacions de canonada
industrial, amb coneixements per interpretar els plnols de la installaci a realitzar,
coneixements matemtics, etc.
3. El tercer pas s lajustador/a, que t coneixements dalineaci, muntatge de bombes,
estopades, rodets, etc i a partir de lestructura muntada, realitza les operacions dajust per a la
posada en funcionament de la maquinria. Tamb sel coneix com muntador/a ajustador/a de
maquinria industrial o installador/a ajustador/a reparador/a dautomatismes.
Elements de canvi i evoluci
Lentramat de petites i mitjanes empreses industrials del sector de la fabricaci mecnica mant un bon
nivell dactivitat econmica, concretament pel que fa al muntatge i el manteniment industrial - vinculades
a lactivitat de les grans empreses industrials de la comarca i fins i tot de la provncia - del sector qumic i
del sector de lenergia nuclear, principalment. A ms a ms, sespera un increment en la demanda
daquests serveis i activitats lligat al desenvolupament de les energies renovables a la comarca.
Titulacions de formaci professional associades
Formaci Reglada
CFGM en Installaci i manteniment electromecnic de maquinria i conducci de lnies
CFGS en Manteniment dequips industrials
Certificats de professionalitat (formaci ocupacional)
Muntatge i posada en funcionament de bens dequip i maquinria industrial
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 19
AJUSTADOR/A MECNIC
Oferta formativa associada existent a la comarca
A la comarca el centre de secundria de Flix imparteix el CFGM Installaci i manteniment electromecnic
de maquinria i conducci de lnies. Aquest cicle tamb es pot cursar a lIES de lEbre a Tortosa, a lIES de
Deltebre, a lIES Sl de Riu dAlcanar i a lIES Llus Domenech i Muntaner de Reus.
El CFGS de Manteniment dequips industrials ms proper a la comarca s lIES Montsi dAmposta.
Penetraci / demanda a la comarca
40 alumnes a lIES de Flix
Competncies clau
Tenir coneixements bsics de les eines a utilitzar i el seu funcionament com la serra mecnica, torn parallel, roscadores (mquina-eina per cargolar materials), mquina per engranar, entre altres aix com tecnologies aplicades al procs de mecanitzaci industrial, CAD (aplicat al disseny i al muntatge mecnic) i equips de soldadura.
Saber muntar, reparar i fer la posada en marxa de sistemes mecnics, pneumtics, hidrulics, elctrics i electrnics de bens dequip i maquinria industrial.
Saber realitzar operacions de mecanitzaci i uni en processos de muntatge.
Necessitats detectades
En relaci a aquest perfil hi ha fora oportunitats docupaci a la comarca, especialment pel que fa a les vacants dajustador/a i de tuber/a.
A ms a ms, es detecta un cert desajust entre els continguts dels Cicles Formatius de la branca Installaci i Manteniment i les necessitats de les empreses que busquen professionals amb experincia i especialitzaci en la producci en lmbit industrial i, en aquest sentit, professionals polivalents per intervenir en tasques de manteniment industrial tant de les mateixes installacions (electricitat, encofrat, etc) com de la maquinria.
En aquest sentit, les empreses valoren lexperincia i coneixement de la feina (lofici) que tingui el candidat, ms que la titulaci.
4.2 Tcnic/a en manteniment dequips industrials denergies renovables
TCNIC/A EN MANTENIMENT DEQUIPS INDUSTRIALS DENERGIES RENOVABLES
Funcions
Fer el manteniment de les installacions denergies renovables, aix com realitzar la installaci en planta de
la maquinria i lequip industrial i fer la seva posta a punt.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 20
TCNIC/A EN MANTENIMENT DEQUIPS INDUSTRIALS DENERGIES RENOVABLES
mbit professional i de treball
A nivell dempresa t cabuda en lmbit de lenergia solar fotovoltaica. A la comarca ja shan construt bona part dels parcs elics, per b que nhi ha ms en projecte aix com tamb en lmbit de la biomassa.
Bona part dels llocs que hi ha ja estan en general coberts (perfils delectricistes mecnics).
Elements de canvi i evoluci
La comarca s ja referent en el camp de les energies renovables, inicialment amb lenergia solar fotovoltaica i, ms recentment, amb el fort increment en la implantaci de parcs elics. Per altra banda, els coneixements de base daquest perfil en el camp elctric i mecnic li donen tamb versatilitat en altres camps com el de les installacions i distribuci de gas.
Titulacions de formaci professional associades
Formaci reglada
CFGS en Manteniment dinstallacions denergies renovables (CGFS en Manteniment dequips industrials, perfil professional de manteniment denergies renovables)
Certificats de professionalitat (formaci ocupacional):
Manteniment i muntatge mecnic dequip industrial.
Muntatge i posada en funcionament de bens dequip i maquinria industrial.
Curs de FO de Tcnic/a de sistemes denergies renovables al Centre dEmpreses La Ribera, de Flix. La formaci prctica limparteix una de les empreses all ubicades.
Oferta formativa associada existent a la comarca i lentorn
Aquest cicle formatiu de grau superior noms simparteix en dos centre a tot Catalunya. El ms proper a la comarca s lIES Pere Martell de Tarragona.
A lIES Montsi, dAmposta, simparteix el cicle relacionat de Manteniment dequips industrials (CFGS).
Penetraci / demanda a la comarca
16 alumnes previstos al curs FO de Tcnic/a de sistemes denergies renovables al Centre dEmpreses La Ribera, de Flix.
Competncies clau
Dur a terme la installaci, el manteniment i la reparaci de sistemes, maquinria i equips (mecnics, hidrulics, pneumtics, elctrics, electrnics i automatitzats)
Introduir millores i modificacions, en cas necessari, en sistemes, maquinria i equips diversos (veure anterior).
Necessitats detectades
Manca un coneixement ms general del conjunt dels quatre mbits (electromecnic, elctric, mecnic i hidrulic) i no tant parcialitzat.
Tamb caldria reforar els coneixements didiomes, principalment langls i, per altra part, reforar molt especialment els coneixements per a la prevenci i la seguretat en el treball.
Les empreses valoren especialment la disponibilitat per a la mobilitat geogrfica dels candidats.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 21
4.3 Tcnic/a en eficincia energtica
TCNIC/A EN EFICINCIA ENERGTICA
Funcions
Assessora a les autoritats pbliques, empreses o particulars sobre les mesures a prendre per reduir el consum denergia i / o aprofitar els avantatges de les energies renovables. Aix mateix, avalua leficincia de les installacions denergia i aigua en edificis, donant suport al procs de qualificaci i de certificaci energtica dedificis, i pot configurar installacions solars trmiques, gestionant-ne el muntatge i manteniment amb seguretat, qualitat i respecte ambientals.
mbit professional i de treball
A nivell dempresa, t cabuda tant en tot el sector industrial com en el sector serveis (especialment rellevant en el cas de lhosteleria, per exemple, per tot el que s refrigeraci i climatitzaci). Pot treballar tamb en institucions competents d'auditories, inspeccions i certificacions energtiques, en empreses dedicades a fer estudis de viabilitat, promoci, implantaci i manteniment d'installacions d'energia solar en edificis.
Les ocupacions que pot exercir sn principalment:
Tcnic/a d'eficincia energtica d'edificis Ajudant/a de processos de certificaci energtica d'edificis Tcnic/a comercial d'installacions solars Responsable de muntatge d'installacions solars trmiques Responsable de manteniment d'installacions solars trmiques Gestor/a d'energia Promotor/a de programes d'eficincia energtica
Elements de canvi i evoluci
En lmbit de lestalvi i leficincia energtica, les oportunitats docupaci es generaran ms a mig termini, per, seguint la tendncies general del pas, hi ha una creixent necessitat per part de la indstria, i tamb la construcci, de professionals especialitzats en la cerca i implementaci de mesures que permetin un estalvi en els costos energtics. En el primer cas, lobjectiu s lestalvi energtic que demanden les empreses, mentre que en el segon es deriva dels canvis en la normativa vigent en ledificaci dhabitatges i equipaments pblics tant de la UE (Directiva 2002/91/CE), lEstat, la Generalitat i les ordenances municipals.
Titulacions de formaci professional associades
Formaci Reglada
CFGS en Eficincia energtica i energia solar trmica
Certificats de professionalitat (formaci ocupacional):
Eficincia energtica dedificis
Oferta formativa associada existent a la comarca i entorn
No hi ha formaci professional reglada ni formaci ocupacional a la comarca relacionada directament amb aquest perfil.
El centre ms proper on es pot cursar el CFGS en Eficincia energtica i energia solar trmica es lIES Ebre, a Tortosa.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 22
TCNIC/A EN EFICINCIA ENERGTICA
Penetraci / demanda a la comarca
n.p.
Competncies clau
Collaborar en la realitzaci de projectes d'eficincia en el s d'aquelles empreses o domicilies que busquen l'estalvi de recursos.
Identificar els punts amb major potencial d'estalvi energtic. Dur a terme auditories energtiques: analitzar el fluxos d'energia, registrar els excessos i quantificar
aquells consums no productius. Desenvolupar i implantar tcniques de conservaci energtica. Realitzar auditories tecnolgiques per optimitzar el rendiment i reduir el consum. Executar estudis de viabilitat relacionats amb la implantaci d'energies renovables. Establir diagnstics energtics i proposar solucions i millores en base a resultats. Necessitats detectades
Segons alguns portals de recerca de feina, el darrer any hi ha hagut forces ofertes de treball a Catalunya en aquest mbit, sovint per es demana una enginyeria per accedir a aquesta professi.
Actualment on hi ha ms oportunitats laborals s en lmbit de lestalvi denergia de les empreses industrials, per qestions de disminuci de costos. No obstant aix, es preveu que la demanda daquest tipus de serveis professionals es traslladi al sector terciari, sobretot en lmbit dels equipaments pblics i tamb al residencial fruit de laplicaci progressiva de normatives ms exigents.
Davant la inexistncia doferta del nou cicle a la comarca i a la provncia, caldria avanar cap a lobtenci daquest cicle, almenys a nivell provincial, de forma conjunta entre els diferents agents. Aniria destinat a la formaci de nous professionals provinents del Batxillerat, com a itinerari dorientaci, ats que el nivell de coneixements tcnics requerit s elevat.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 23
4.4 Informador/a i guia turstic
INFORMADOR/A I GUIA TURSTIC
Funcions
Planifica, promociona i informa de les destinacions turstiques i activitats a dur a terme a la comarca i entorn, podent fer de guia i hoste i hostessa en aquestes destinacions i en d'altres, aix com en esdeveniments que tinguin lloc al territori.
mbit professional i de treball
A la comarca pot treballar en les segents ocupacions:
Informador/a turstic/a Guia local Guia acompanyant Guia en bns d'inters local Encarregat/ada de serveis i esdeveniments Cap d'oficina d'informaci turstica Promotor/a turstic/a No obstant, cal tenir present que les funcions daquest perfil o part delles - les pot exercir tamb la persona que atn a la recepci dun establiment hoteler o en una casa rural. De fet, una de les potencialitats de les cases de turisme rural i dels hostals de la comarca s la doferir informaci turstica, com a altaveu de la informaci que proveeix el Consell Comarcal de la Ribera dEbre (articular).
Elements de canvi i evoluci
La comarca t potencials clars a nivell turstic per falta articulaci de producte i conscienciaci daquest potencial. En la promoci del turisme, un element clau s la informaci i el saber com proporcionar-la per tal destimular el consum turstic per part dels visitants. s per aix que esdev clau la figura del/la professional que t un coneixement prou ampli de la comarca i que sap donar informaci exhaustiva als visitants.
Titulacions de formaci professional associades
Formaci reglada:
CFGS en Guia, informaci i assistncia turstiques (titulaci recent)
Certificats de professionalitat (formaci ocupacional):
Promoci turstica local i informaci al visitant
Oferta formativa associada existent a la comarca
Formaci professional reglada:
A la comarca no hi ha oferta de formaci professional reglada. El centre ms proper s lInstitut Escola dHoteleria i Turisme de Cambrils, on simparteix el citat cicle de Grau Superior.
Formaci ocupacional i contnua:
La formaci ms propera que sha dut a terme a la comarca s un curs de Guia turstic impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera dEbre.
Penetraci / demanda a la comarca
n.p
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 24
INFORMADOR/A I GUIA TURSTIC
Competncies clau
Gestionar i proporcionar informaci turstica Crear, promocionar i gestionar serveis i productes turstics locals Gestionar unitats de informaci i distribuci turstiques Prestar serveis d'acompanyament i assistncia a turistes i visitants i dissenyar itineraris. Comunicar-se en angls, amb un nivell d'usuari/ria competent. Necessitats detectades
Les necessitats detectades a nivell formatiu a la comarca es centren principalment en:
Coneixement dels recursos turstics culturals de la comarca Coneixement dels recursos turstics naturals de la comarca Articulaci de propostes concretes a oferir els visitants, en base a possibles interessos i inquietuds aix
com disponibilitat de temps Angls Altres idiomes Atenci i tracte al client
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 25
4.5 Assistent/a domiciliari/ria
ASSISTENT/A DOMICILIARI/RIA
Funcions
Lassistent/a domiciliari/ria s la persona que sencarrega, duna banda de la neteja i latenci de les persones i per laltre de la neteja i atenci de les llars de les persones dependents, o amb una prdua temporal dautonomia.
Les seves funcions sn les segents: realitzar les tasques domstiques necessries per assegurar la higiene del domicili; fer la compra i altres gestions per a la persona dependent; assegurar la higiene de la persona dependent; atendre les seves necessitats fsiques, afectives i socials i supervisar els seus hbits alimentaris..
mbit professional i de treball
A la comarca pot treballar en les segents ocupacions:
Auxiliar/a a domicili Treballador/a familiar Elements de canvi i evoluci
Durant el 2011 es produeix la incorporaci de les persones amb dependncia moderada (grau I) al sistema datenci a la dependncia. Sestima que aquest collectiu s el ms nombrs en termes numrics i la provisi de serveis es centra en latenci domiciliria i la teleassistncia. s per aquest motiu que un cop les persones amb dependncia de grau II i III (gran dependncia i dependncia severa) estiguin ateses, la demanda a curt i mig termini de serveis creixi els propers anys en aquest mbit. En conseqncia, la demanda dassistents/es domiciliaris/ries creixer de forma important.
En el cas de la Ribera dEbre, aquest perfil professional s fora demandat donada la distribuci de la poblaci en el territori, ms aviat disseminada i allunyada dels centres de dia i residencials.
Titulacions de formaci professional associades
Formaci reglada:
CFGM en Atenci Sociosanitria
Certificats de professionalitat (formaci ocupacional):
Atenci sociosanitria a persones en el domicili
Auxiliar dajuda a domicili
Oferta formativa associada existent a la comarca
Formaci professional reglada:
A la comarca en el curs 2011-2012 sinicia un cicle de GM en Atenci Sociosanitria a lIES Julio Antonio de Mra dEbre.
Juntament amb aquest centre, tamb es pot cursar a:
Institut de lEbre, a Tortosa. Institut Ramon Berenguer IV, dAmposta. Institut Berenguer dEntena, a lHospitalet de lInfant. Institut Priorat, a Falset. Institut Gaud, a Reus. Destacar que els centres de Tortosa i Falset, mitjanant el programa Qualificat, estan ajudant a validar
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 26
ASSISTENT/A DOMICILIARI/RIA
lexperincia acumulada de professionals daquest sector que actualment estan realitzant aquestes tasques en Serveis dAtenci Domiciliria i que no compten amb la titulaci de CFGM dAtenci Sociosanitria.
Formaci ocupacional i contnua:
Dues de les empreses de formaci ocupacional de la comarca compten amb lhomologaci per a realitzar cursos ocupacionals dAuxiliar dAjuda a Domicili i dAtenci sociosanitria a persones al domicili (CEFOR i BRM Previform).
Penetraci / demanda a la comarca
24 alumnes al centre IES Julio Antonio, de Mra dEbre.
Competncies clau
Capacitat de treballar amb autonomia. Gesti i organitzaci del temps i les tasques encomanades. Disposar dhabilitats socials pel tracte amb persones. Dur a terme intervencions d'atenci fsica en el domicili. Dur a terme intervencions d'atenci psicosocial en el domicili. Dur a terme activitats relacionades amb la gesti i funcionament de la unitat de convivncia. Disposar de vehicle propi. Necessitats detectades
Els canvis que sintrodueixen amb la LAPAD aposten per la formaci professional de GM dAtenci Sociosanitria com a nica porta dentrada a partir del 2015 per treballar tant en lmbit domstic com en linstitucional, pel que fa a latenci de persones dependents. Aix comportar que bona part dels professionals daquest sector que fins a lactualitat han accedit a aquestes ocupacions mitjanant la formaci professional, en bona part perqu no nhi havia cap altre, tinguin la possibilitat de validar la seva experincia professional i obtenir una titulaci homologada.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 27
4.6 Auxiliar dinfermeria en geriatria
AUXILIAR DINFERMERIA EN GERIATRIA
Funcions
Lauxiliar dinfermeria en geriatria sencarrega dassistir a les persones grans en la realitzaci de les activitats diries que no puguin realitzar de manera autnoma.
Les seves funcions consisteixen en: realitzar lassistncia de cures dinfermeria destinats a les persones grans; efectuar la neteja i el manteniment dels estris de les persones residents, fer els llits, recollir la roba i portar-la a bugaderia, etc.; repartir i donar lpat; realitzar serveis auxiliars com els canvis de postura, massatges destimulaci, etc.; acompanyar als/les usuaris/es a les sortides del centre residencial i collaborar en la intervenci preventiva i estimulativa amb la resta de professionals de lequip.
mbit professional i de treball
A la comarca pot treballar tant en els centres de dia i residncies geritriques i hospital sociosanitari en les segents ocupacions: Auxiliar de geriatria Auxiliar de gerontologia Cuidador/a de disminuts fsics, psquics i sensorials Cuidador/a (en residncies de gent gran) Cuidador/a (Serveis d'acolliment residencial i Serveis de centres de dia d'atenci especialitzada per a
persones amb discapacitat) Gerocultor/a a lhospital. Elements de canvi i evoluci
Amb lestructura dedats actual, es preveu que hi hagi un progressiu sobreenvelliment de la poblaci, fet que comportar al mateix temps un major increment de la demanda de serveis residencials, daqu que es preveu que augmenti la demanda dels collectius professionals relacionats amb aquest mbit.
Com en el cas de latenci domiciliria es detecta demanda empresarial i social al voltant daquest perfil. Des del punt de vista del teixit productiu es sost que tot i que el sector ha vist redudes les seves expectatives de creixement, durant els propers anys se seguir creant ocupaci. Tamb es constata una elevada rotaci, ja que les condicions de treball sn fora dures (treball nocturn, de cap de setmana, etc.). Pel costat de la demanda social, aquesta especialitat representa una porta dentrada al mercat laboral per a un important collectiu de dones de ms de 45 anys amb poca o gens experincia laboral, que en el context delevada incidncia de latur veuen incrementades les seves necessitats dincorporar-se al treball remunerat.
Titulacions de formaci professional associades
Formaci reglada:
CFGM en Atenci Sociosanitria
Certificats de professionalitat (formaci ocupacional):
Atenci sociosanitria de persones dependents en institucions socials
Auxiliar dinfermeria en geriatria
Oferta formativa associada existent a la comarca
Formaci professional reglada:
A la comarca en el curs 2011-2012 sinicia un cicle de GM en Atenci Sociosanitria a lIES Julio Antonio de
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 28
AUXILIAR DINFERMERIA EN GERIATRIA
Mra dEbre.
Juntament amb aquest centre, tamb es pot cursar a:
Institut de lEbre, a Tortosa. Institut Ramon Berenguer IV, dAmposta. Institut Berenguer dEntena, a lHospitalet de lInfant. Institut Priorat, a Falset. Institut Gaud, a Reus. Destacar que els centres de Tortosa i Falset, mitjanant el programa Qualificat, estan ajudant a validar lexperincia acumulada de professionals daquest sector que actualment estan realitzant aquestes tasques en Serveis dAtenci Domiciliria i que no compten amb la titulaci de CFGM dAtenci Sociosanitria.
Formaci ocupacional i contnua:
Dues de les empreses de formaci ocupacional de la comarca compten amb lhomologaci per a realitzar cursos ocupacionals dAuxiliar de Clnica en Geriatria, Auxiliar dInfermeria en Geriatria i dAtenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials (CEFOR i BRM Previform).
Penetraci / demanda a la comarca
24 alumnes al centre IES Julio Antonio, de Mra dEbre.
30 alumnes cursen amb BRM Previform el FO Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials.
Competncies clau
Capacitat de treballar en equip. Entendre i executar les consignes de lequip del centre. Disposar dhabilitats socials pel tracte amb persones. Dur a terme intervencions d'atenci a les persones i al seu entorn. Dur a terme intervencions datenci fsica dirigides a persones dependents. Dur a terme intervencions d'atenci sociosanitria dirigides a persones dependents. Necessitats detectades
Els canvis que sintrodueixen amb la LAPAD aposten per la formaci professional de GM dAtenci Sociosanitria com a nica porta dentrada a partir del 2015 per treballar tant en lmbit domstic com en linstitucional, pel que fa a latenci de persones dependents. Aix comportar que bona part dels professionals daquest sector que fins a lactualitat han accedit a aquestes ocupacions mitjanant la formaci professional, en bona part perqu no nhi havia cap altre, tinguin la possibilitat de validar la seva experincia professional i obtenir una titulaci homologada. En lmbit residencial es constata que cada cop hi ha requeriments ms elevats de cara a accedir al lloc de treball, ates que s una activitat fora regulada per ladministraci pblica. Aix, pren una rellevncia important el fet que es pugui dur a terme lacreditaci de competncies i es pugui obtenir el certificat de professionalitat per part de tots/es aquells treballadors/es que porten anys exercint la professi.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 29
4.7 Monitor/a i/o animador/a dactivitats esportives
MONITOR/A I/O ANIMADOR/A DACTIVITATS ESPORTIVES
Funcions
S'ocupa del desenvolupament inicial de les capacitats fsiques de les persones i del seguiment directe de la prctica esportiva dels entrenaments.
Les seves funcions consisteixen en: contribuir al desenvolupament integral de l'alumne/a per mitj de l'activitat fsica i l'esport desenvolupant les aptituds i capacitats fsiques; organitzar, programar i controlar la prctica esportiva a travs d'entrenaments i sessions de treball; posar en prctica les activitats fsiques esportives.
mbit professional i de treball
Pot treballar a empreses de serveis esportius, patronats o entitats esportives municipals, empreses desports daventures, empreses turstiques (hotels, cmpings albergs, cases de colnies), agncies de viatges, etc.
Les possibles ocupacions en qu pot treballar: Promotor, animador i monitor dactivitats fsicoesportives. Coordinador dactivitats poliesportives. Socorrista Guia de turisme eqestre. Guia ditineraris en bicicleta. Acompanyador de muntanya. Coordinador dactivitats de conducci/guiatge a la natura. Elements de canvi i evoluci
El potencial daquest perfil va lligat, duna banda, a impuls de lactivitat turstica, en qu lesport lligat al riu i la natura pot jugar un paper important en els productes turstics que sarticulin. Daltra banda, hi ha una creixent conscienciaci de la societat de la importncia de lexercici fsic (i, fins i tot, de les terpies associades - massatges, etc.) en el benestar i la qualitat de vida. A aix shi afegeix tamb, segons algun dels experts entrevistats, el fet que, en el moment actual, lincrement de latur est comportant un major s de les installacions esportives de la comarca, a ligual que succeeix en altres territoris.
Titulacions de formaci professional associades
Formaci professional reglada
CFGM de Conducci d'Activitats Fsicoesportives en el medi natural. CFGS dAnimaci d'Activitats Fsiques i Esportives Per altra banda, hi ha els Ensenyaments de rgim especial (EERE), que tenen validesa acadmica i professional a tot l'Estat. Capaciten per exercir professionalment la matria esportiva en la modalitat i especialitat cursada. S'ordenen en dos graus: el mitj i el superior. Hi ha sis modalitats esportives: atletisme, bsquet, futbol i futbol sala, handbol, esports d'hivern i muntanya i escalada.
Certificats de professionalitat (formaci ocupacional):
No hi ha un certificat de professionalitat corresponent al conjunt del perfil per s que nhi ha que cobreixen part de les seves competncies: Guia per itineraris en bicicleta Guia per itineraris eqestres en el medi natural
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 30
MONITOR/A I/O ANIMADOR/A DACTIVITATS ESPORTIVES
Activitats de nataci Condicionament fsic en sala d'entrenament polivalent Condicionament fsic en grup amb suport musical Oferta formativa associada existent a la comarca
A la comarca no hi ha formaci relacionada. Els centres ms propers on simparteixen els cicles de formaci professional reglada sn els segents: LInstitut Montsi, dAmposta LInstitut Callpolis, de Tarragona Penetraci / demanda a la comarca
n.p
Competncies clau
Conduir clients per camins i rutes de baixa muntanya Conduir clients en bicicleta o a cavall Dinamitzar i ensenyar activitats aqutiques Ensenyar i conduir activitats fsiques recreatives Dinamitzar jocs i activitats fsico-esportives individuals Dinamitzar activitats fsico-esportives dequip Conduir activitats bsiques de condicionament fsic Organitzar i gestionar una petita empresa dactivitats de temps lliure i socioeducatives Necessitats detectades
En lmbit ms lligat al turisme, concretament a la realitzaci dactivitats aqutiques, es demana: Ttol de navegaci (Patr daigua continental); Formaci com a monitor/a desport daigua (piragisme, tirolines, etc.) Pel que fa als equipaments esportius, fins ara es buscava molt la titulaci per cada vegada es valora ms lhabilitat social i lempatia, aix com la formaci complementria referida a collectius especfics (sobretot gent gran i infncia) i a terpies complementries (en lmbit de la nutrici, el relax, els massatges, etc.). Aquest s un mbit que es podria abordar des de la formaci ocupacional. Per altra banda, s un sector en qu les federacions obliguen a reciclar-se. I tota la formaci continuada es fa a Barcelona. Es podria valorar, amb tots els agents implicats, la possibilitat dimpulsar algun tipus doferta en el territori.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 31
5 Loferta de formaci professionalitzadora a la comarca En aquest captol sanalitzen les dades de formaci reglada, ocupacional i continua corresponents
al curs 2011-2012. Aquestes dades shan obtingut dels dos centres de secundria de la comarca,
de dues empreses de formaci ocupacional i continua de la Ribera dEbre, aix com tamb del
Centre dEmpreses la Ribera, lAgncia de Desenvolupament Local dAsc i del municipi de
Benissanet.
Actualment la Ribera dEbre compta amb 231 alumnes que estan cursant algun dels 9 cursos de
formaci professional relatius a 6 famlies o mbits professionals:
Administraci i gesti: 2 cursos de CFGS en Gesti administrativa i CFGS en Secretariat.
Electricitat i electrnica: CFGS en Installacions electrotcniques.
Informtica i comunicacions: CFGM en Sistemes microinformtics i xarxes i CFGS en
Administraci de sistemes informtics en xarxa.
Installacions i manteniment: CFGM en Installaci i manteniment electromecnic de
maquinria i conducci de lnies.
Serveis socials i a la comunitat: CFGM en Atenci Sociosanitria.
Transport i manteniment de vehicles: CFGM en Electromecnica de vehicles.
Juntament amb aquesta oferta, lIES de Flix est duent a terme un curs de preparaci de la part
comuna de les proves daccs a FPGS.
A ms a ms, 30 alumnes estan cursant alguna de les dues especialitats de Programes de
Qualificaci Inicial Professional (PQPI) en lmbit de la fabricaci mecnica (serralleria i
construccions metlliques) i Edificaci i obra civil (pintura).
Aix com loferta de formaci reglada a la Ribera dEbre es fora diversa, en el cas de la formaci
ocupacional i continua tamb sobserva aquesta diversitat En el curs 2011-2012 al voltant de 300
alumnes realitzen o iniciaran properament 27 cursos de formaci ocupacional o continua en els 8
mbits segents:
mbit administraci i gesti empresarial: o Activitats administratives en la relaci amb el client o Administratiu comercial
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 32
o Angls comercial o Comer electrnic o Comptabilitat bsic o Comptabilitat avanada
mbit atenci social i a la comunitat: o Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials
mbit diettica: o Diettica i nutrici
mbit energies renovables: o Tcnic/a en sistemes denergies renovables
mbit industrial: o Muntatge de bastides o Neteja de descontaminaci o Pintura industrial
mbit informtica: o Iniciaci a la informtica / Autoformacio, informtica bsica o Informtica (continuaci iniciaci) o Retoc fotogrfic / Photoshop o Sistemes microinformtics o Protecci de dades o Seguretat informtica a lempresa
mbit prevenci i seguretat: o Vigilant contra incendis o Prevenci de riscos laborals
mbit sanitari: o Zelador sanitari
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 33
Formaci Reglada
IES Julio Antonio (Mra dEbre)
Formaci Reglada Nombre dalumnes ESO 467 Batxillerat 120 Formaci professional 97
CFGM 76 Gesti administrativa 15 Atenci sociosanitria 24 Electromecnica de vehicles / electromecnica de vehicles autombils
24
Sistemes microinformtics i xarxes 21 CFGS 12 Administraci de sistemes informtics en xarxa 12
PQPI: Auxiliar de serralleria i construccions metlliques 15 Total dalumnes matriculats curs 2010-2011 650
Font: Web IES Julio Antonio, dades del 03/09/2010.
IES Flix
Formaci Reglada Nombre dalumnes ESO 210 Batxillerat 80 Formaci professional 143
CFGM 77 Gesti administrativa 17 Installaci i manteniment electromecnic de maquinria i conducci de lnies
40
Curs de preparaci de part comuna de les proves per a accs a FPGS (amb ttol de tcnic/a)
20
CFGS 66 Secretariat 16 Installacions electrotcniques/Sistemes electrotcnics i automatitzats
50
PQPI: Auxiliar de pintura 15 Total dalumnes matriculats curs 2011-2012 448
Font: IES Flix, novembre 2011.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 34
Formaci ocupacional
Agncia de Desenvolupament Local dAsc
Formaci Ocupacional Nombre dalumnes 4 Cursos al 2011
Vigilants contra incendis Muntatge de bastides Neteja de descontaminaci Pintura industrial
Total dalumnes previstos curs 2011-2012
Benissanet
Formaci Ocupacional Nombre dalumnes 2 Cursos al 2010
Iniciaci a la informtica 5 Creaci de blogs 9
6 Cursos al 2011 Iniciaci a la informtica (3 cursos) 15 Retoc fotogrfic (2 cursos) 14 Informtica, continuaci iniciaci 5
Total dalumnes previstos curs 2011-2012 34
CEFOR
Formaci Ocupacional Nombre dalumnes Cursos homologats
Diettica i nutrici Cuina Ofimtica Auxiliar dAjuda a Domicili Auxiliar de Clnica en Geriatria
Altres cursos realitzats Hostaleria i restauraci
2 Cursos al 2011 Diettica i nutrici 15 Sistemes microinformtics (continutat curs anterior) 15
Total dalumnes previstos curs 2011-2012 30
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 35
BRM Previform
Formaci Ocupacional Nombre dalumnes Cursos homologats
Empleat/da doficina Activitats administratives en la relaci amb el client Informtica de l'usuari/ria Angls: atenci al pblic Angls: gesti comercial Socorrista aqutic Agent comercial Pastisser/a Elaborador/a de productes precuinats i cuinats Zelador/a sanitari Auxiliar dinfermeria en geriatria Atenci sociosanitria a persones al domicili Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions
4 Cursos al 2011 Activitats administratives en la relaci amb el client (5 mduls) CP parcial
15
Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials (7 mduls) CP sencer
15
Atenci sociosanitria a persones dependents en institucions socials (3 mduls) CP parcial
15
Zelador/a sanitari 15 Total dalumnes previstos curs 2011-2012 60
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 36
Centre dempreses La Ribera de Flix
Formaci Ocupacional Nombre dalumnes 12 Cursos al 2010
Carnet de manipulador daliments 10 Empresa i iniciativa emprenedora 10 Autoformaci TIC, cursos diniciaci informtica 60 Seguretat informtica a lempresa 11 Photoshop 8 Facturaci i comptabilitat 10 AutoCAD 8 Java 9 Linux 9 Web 2.0, noves xarxes socials, wiki i blogs 11 Gesti de lStock 13
Total dalumnes curs 2010-2011 159 11 Cursos al 2011
Prevenci de Riscos Laborals 25 Comptabilitat bsica 17 Comptabilitat avanada 11 Photoshop 6 Angls comercial 15 Protecci de dades 17 Seguretat informtica a lempresa 8 Comer electrnic 7 Autoformaci, informtica bsica 26 Administratiu/va comercial 16 Tcnic/a de sistemes denergies renovables 16
Total dalumnes previstos curs 2011-2012 164
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 37
En base als requeriments de qualificaci comentats anteriorment per a cada un dels perfils
professionals amb potencial docupaci a la Ribera dEbre en aquests sectors, sha realitzat una
descriptiva de loferta de formaci professional reglada a la comarca i a comarques properes que
ms sajusta a aquests perfils.
Dels 7 perfils professionals analitzats, en dos centres de la Ribera dEbre, sofereixen dos cicles
formatius relatius als sectors analitzats que, en concret, sn els segents:
- En relaci al sector industrial, en lmbit de la installaci i manteniment, sofereix el cicle
formatiu de Tcnic/a en installaci i manteniment electromecnic de maquinria i
conducci de lnies (ajustador/a mecnic)
- En relaci al sector datenci a les persones, en lmbit de latenci social i a la comunitat,
un centre ofereix el cicle formatiu de Tcnic/a en Atenci sociosanitria (assistent/a
domiciliari/ria i auxiliar dinfermeria en geriatria).
No obstant aix, en relaci a la resta de cicles formatius adients als perfils professionals amb
potencial docupaci en aquests sectors per que no sofereixen a la comarca, destacar el
segent:
- En relaci a les energies renovables, tant en lmbit de muntatge dinstallacions com en el
seu manteniment, a Tarragona sofereix el cicle de Tcnic/a superior en manteniment
dinstallacions denergies renovables.
- En relaci a leficincia energtica, a Tortosa sofereix el cicle de Tcnic/a superior en
Eficincia energtica i energia solar trmica.
- En relaci al turisme, a Cambrils sofereix el cicle de Tcnic/a superior en guia, informaci i
assistncia turstiques.
- En relaci al sector datenci a les persones, en lmbit de latenci social i a la comunitat,
destacar que a Tortosa i a Falset sha iniciat el procs de validaci i reconeixement de
lexperincia laboral mitjanant el programa Qualificat entre els professionals daquest
sector per tal dobtenir el ttol de Tcnic/a en atenci sociosanitria. Aquest procs t un
elevat inters pels professionals del sector de latenci domiciliria per tamb de latenci
residencial que acumulen molta experincia laboral, si b no disposen dun ttol de
formaci reglada que ser necessari tenir a partir del 2015 per treballar en aquest sector.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 38
- En relaci a lanimaci dactivitats esportives, a Amposta i Tarragona sofereixen els cicles
de Tcnic/a en conducci dactivitats fsic esportives en el medi natural i Tcnic/a superior
danimaci dactivitats fsiques i esportives.
Relaci de cicles formatius, per famlies professionals i municipis on simparteixen
Cicle formatiu Famlia professional a la qual pertany Municipis on simparteix
Tcnic/a en installaci i manteniment electromecnic de maquinria i conducci de lnies
Installacions i manteniment Flix, Tortosa, Deltebre, Alcanar i Reus.
Tcnic/a superior en manteniment dequips industrials Installacions i manteniment Amposta
Tcnic/a superior en manteniment dequips industrials, perfil professional de manteniment denergies renovables
Installacions i manteniment Tarragona
Tcnic/a superior en eficincia energtica i energia solar trmica Energia i aigua Tortosa
Tcnic/a superior en guia, informaci i assistncia turstiques. Hoteleria i turisme Cambrils
Tcnic/a en atenci sociosanitria Atenci social i a la comunitat Mora dEbre, Tortosa, Amposta, Hospitalet de lInfant, Falset i Reus.
Tcnic/a en conducci dactivitats fsic esportives en el medi natural Activitats fsiques i esportives Amposta
Tcnic/a superior danimaci dactivitats fsiques i esportives Activitats fsiques i esportives Tarragona
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 39
6 Conclusions i propostes
6.1 Conclusions
Indstria
Hi ha un sector industrial important que presenta una de les especificitats clares daquesta
comarca: la presncia de dues empreses molt grans, en el sector qumic i en el de lenergia
nuclear, que han estat el motor econmic de la comarca durant molts anys. La nuclear
continua generant ocupaci, mentre que la qumica es troba en una situaci ms
desfavorable, tot i que amb bones perspectives de futur per lorientaci cap un nou projecte en
el camp de la biomassa. No obstant, es tracta docupaci de nivells de qualificaci alts, de
grau superior en endavant.
Per en canvi, on poden haver-hi oportunitats per nivells de qualificaci ms baixos s a tot el
sector industrial que sha anat generat al voltant daquestes empreses, s a dir, el que seria
locupaci indirecta que generen. De fet, en algunes de les empreses entrevistades, malgrat la
situaci econmica actual, tenen algunes vacants o les tindran de forma imminent. Els perfils
demanats que costa ms de cobrir sn aquells relacionats amb el manteniment industrial
(sobretot ajustador mecnic i tuber), amb formaci de base de mecnic industrial.
Un altre dels sectors que sha anat configurant en els ltims anys com una de les especificitats
clares de la comarca s el de les energies renovables, inicialment amb els parcs denergia
solar fotovoltaica i, ms recentment, amb lobertura dels parcs denergia elica. s la comarca
amb major implantaci daquest tipus dinstallaci a Catalunya. No obstant, lenergia solar va
comportar molta necessitat docupaci en el moment de la construcci dels parcs, per en la
fase actual ja s molta menys el que requereix. I estan molt estabilitzats en aquest sentit.
Lenergia elica, en canvi, es troba en un moment de forta expansi i necessitada de recursos
humans. El problema amb que es troben aquestes empreses, segons comenten, s que es
tracta tamb de perfils i llocs de treball de qualificaci elevada, de formaci professional de
grau superior en endavant. El perfil principal s el de tcnic de manteniment, que ha de poder
treballar en electricitat, electrnica, mecnica i hidrulica. I es troben amb serioses dificultats
per poder-los cobrir amb gent de la comarca. De fet, aquest s un aspecte que pot suposar un
fre important en latracci de nous projectes a la comarca.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 40
Un mbit docupaci lligat amb les energies que, encara que de forma incipient, t potencial
actualment dins del sector industrial, s el que t a veure amb la gesti eficient dels recursos
energtics, de cara a lestalvi en el consum energtic. Aquest s un aspecte que est
esdevenint cabdal a moltes empreses industrials (i daltres tamb, lnic s que en el sector
industrial aquest sol ser una part rellevant dels costos). s el que en aquest estudi sha
denominat Tcnic/a en eficincia energtica, que tamb sanomena sovint gestor o consultor
energtic. Tamb t sortida en el sector de lhosteleria.
Cal tenir present tamb lmbit de locupaci autnoma. En aquest sentit a les entrevistes es
comenta que el perfil de lelectricistafontaner segueix tenint futur a nivell del que sn
reparacions a domicili, encara que hagi davallat en el sector de la construcci.
Agrcola i agroalimentari
El treball de camp dut a terme apunta alguns resultats clars pel que fa a mancances de
qualificaci i formaci, que, a nivell general, es centren principalment en:
Estratgia i organitzaci empresarial, sobretot pel que fa a les petites empreses
elaboradores de productes artesanals.
Vendes i activitat comercial.
Tamb en alguns casos shan apuntat necessitats formatives pel que fa al control de qualitat i
a la logstica, sobretot en aquelles empreses que exporten.
Es detecta poca activitat transformadora de producte, ats limportant pes que t lactivitat
agrcola (com pot ser, per exemple, lelaboraci de sucs de fruita)
Turisme
Es detecten les segents necessitats:
En primer lloc, sensibilitzaci i conscienciaci de la prpia poblaci sobre el seu potencial
turstic. Hi ha actius per no sen treu rendiment. Manca articulaci de producte en aquest
sentit.
Alguns dels perfils professionals de futur que es plantegen sn els de tcnic de turisme i,
sobretot, informador/a i guia turstic i els monitors dactivitats esportives. Igualment, shan
detectat necessitats concretes tamb de personal de manteniment dinstallacions esportives.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 41
Alguns dels continguts concretes de formaci que shan apuntat a les entrevistes inclouen:
ttol de navegaci (patr daigua continental); monitor desport daigua (piragisme, tirolines,
etc.), gesti dinfraestructures de riu, senyalitzaci i preparaci de rutes.
Serveis a les persones
Des de lmbit dels agents provedors de formaci ocupacional i contnua a la comarca es
corrobora que segueix havent-hi demanda dassistents/es domiciliaries/ries i dauxiliars
dinfermeria en geriatria . A ms, s desperar que la demanda de formaci per aquests perfils
anir en augment en els propers anys pel fet que la normativa obligar a totes les empreses a
partir de lany 2015 a tenir el personal amb una qualificaci mnima de grau mig (dAtenci
sociosanitria).
General
A la comarca hi ha poca dinmica dempreneduria i dinnovaci. Satribueix en bona part a
latracci que han exercit, sobretot en els joves, les dues grans indstries que han estat motor
de la comarca durant molts anys (la nuclear i la qumica).
Es detecta tamb una mancana a nivell de lacci comercial en el que s lactivitat no
industrial, particularment en el sector agrcola i agroalimentari, el saber-se vendre i sortir a
captar la clientela.
Finalment, en un altre ordre de coses, es detecta tamb, a jutjar pel que apunten les
empreses, una certa reticncia per part de la poblaci a la mobilitat geogrfica dins de la
mateixa comarca o en entorns propers. Aquest s un aspecte que caldria contrastar ms a
nivell de poblaci, per s rellevant el fet que diverses empreses ho han esmentat com una
dificultat.
PROSPECCI I DETECCIO DE NECESSITATS DE PERFILS PROFESSIONALS ENVERS LES NECESSITATS DE LES EMPRESES DE LA RIBERA DEBRE
Actva Prospect, desembre 2011 42
6.2 Orientacions i propostes
La consideraci general de partida s que les estratgies dintervenci no poden ser les mateixes
per cadascun dels perfils professionals apuntats i que hi ha mesures a emprendre que sn
transversals a tots els perfils i de carcter general
Dentrada, hi ha perfils pels quals el nivell de qualificaci que es demana per accedir-hi s massa
elevat perqu tingui sentit plantejar una actuaci formativa a nivell de formaci ocupacional, ja que
el propi sector empresarial reconeix que difcilment absorbiria lalumnat que sorts daquesta
formaci, perqu no assolirien el nivell necessari. Amb la qual cosa, t ms sentit plantejar un
tipus dintervenci ms a mig i llarg termini orientada a potenciar que la poblaci obtingui la
qualificaci necessria via la formaci professional reglada superior (o, al mxim nivell, via la
formaci universitria)
Aquest s el cas dels perfils:
Tcnic/a de manteniment dequips industrials denergies renovables
Tcnic/a en eficincia energtica
Lajustador/a mecnic
Les actuacions que podrien tenir ms sentit en aquest cas sn:
Facilitar els mitjans de transport perqu la poblaci pugui arribar als centres on simparteix
la formaci.
Fomentar entre els joves de la comarca linters pels estudis de grau superior en aquests
mbits, a nivell dESO i de Batxillerat.
Establir convenis puntuals i ad-hoc de formaci amb empreses concretes que estiguin
considerant installar-se al territori i que necessitin treballadors i treballad