PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE ESCOLA SOL-IXENT · Estratègies d’ampliació de l’oferta de...
Transcript of PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE ESCOLA SOL-IXENT · Estratègies d’ampliació de l’oferta de...
PLC Sol Ixent. pàg. 1 a la 32
ESCOLA SOL-IXENT(MATARÓ)
PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
1
ÍNDEX 0. Introducció
0.1. Presentació del document
1. Context sociolingüístic
0.2. Alumnat 0.3. Entorn
2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació
2.1.1.2. El català, eina de convivència
2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística
2.1.2.2. Llengua oral
2.1.2.3. Llengua escrita
2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita
2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees
2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua
vehicular:
2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials
2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana
2.1.2.8. Atenció de la diversitat
2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua
2.1.2.11. Materials didàctics
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
2
2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
2.1.3.1. Informació multimèdia
2.1.3.2. Usos lingüístics
2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
2.1.3.4. Català i llengües d’origen
2.2. La llengua castellana
2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana
2.2.1.2. Llengua oral
2.2.1.3. Llengua escrita
2.2.1.4. Activitats d’ús
2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques
2.2.1.6. Alumnat nouvingut
2.3. Altres llengües
2.3.1. Llengües estrangeres
2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
2.3.1.1.1. Desplegament del currículum
2.3.1.1.2. Metodologia
2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la
llengua estrangera
2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la
llengua estrangera
2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
3
2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua
estrangera
2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua
estrangera
2.3.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració
2.4. Organització i gestió
2.4.1. Organització dels usos lingüístics
2.4.1.1. Llengua del centre
2.4.1.2. Documents de centre
2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge
2.4.1.4. Comunicació externa
2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies
2.4.1.6. Educació no formal
2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal
2.4.1.6.2. Activitats extraescolars
2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les
empreses
2.4.1.7. Llengua i entorn
2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu
2.4.2.1. Actituds lingüístiques
2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)
2.4.3. Alumnat nouvingut
2.4.4. Organització dels recursos humans
2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
4
2.4.5. Organització de la programació curricular
2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells
2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes
2.4.5.3. Projectes d’innovació
2.4.6. Biblioteca escolar
2.4.6.1. Accés i ús de la informació
2.4.6.2. Pla de lectura de centre
2.4.7. Projecció del centre
2.4.7.1. Pàgina web del centre
2.4.7.2. Revista
2.4.7.3. Exposicions
2.4.8.Xarxes de comunitats virtuals
2.4.9.Dimensió internacional del centre
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
5
0. Introducció
0.1. Presentació del document
Ens plantegem reflexionar i elaborar el nostre Projecte Lingüístic de manera
formal perquè cal adaptar els programes d’immersió lingüística a la nova realitat
de l’alumnat. Ens adonem que, cada cop més, hem d’incentivar, no només
l’aprenentatge de la llengua, sinó l’ús que volem que se’n faci, sobretot de la
llengua oral, en el centre i fora d’ell. És per tot plegat que elaborem el nostre
propi Projecte Lingüístic comptant amb l’assessorament LIC del Departament
d’Educació.
1. Context sociolingüístic
1.1. Alumnat
Els alumnes de la nostra escola són majoritàriament de famílies castellano-
parlants i també procedents de la nova immigració, hi ha un percentatge molt
baix de famílies catalano-parlants (10%).
Els alumnes entre ells parlen quasi sempre en castellà fora de les hores de
classe.
Fora de l’escola és difícil que els usos culturals de la tipologia del nostre
alumnat siguin en català ( Internet , música, espectacles, cinema...).
1.2. Entorn
L’escola Sol-Ixent està ubicada a l’Avinguda Gatassa 68-84 de Mataró, al Barri de
Cerdanyola. Aquest és un barri obrer que es va iniciar cap als anys 60, rebent
molta immigració d’altres llocs d’Espanya i ara ha tingut un fort increment de
població procedent de diferents països, sobretot del Marroc i subsaharians, però
també d’altres llocs, com Centre i Sudamèrica, països de l’est, Xina.....
Aquesta situació del nostre barri fa que la llengua catalana estigui, encara més,
en inferioritat de condicions respecte de la castellana, ja que la majoria dels
immigrants, per contacte social, aprenen abans el castellà que el català.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
6
2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació
El català és la llengua vehicular i de referència en totes les activitats
d’ensenyament-aprenentatge i també de totes les altres activitats que organitza
l’escola.
Les àrees s’imparteixen sempre en llengua catalana excepte la llengua
castellana i la llengua anglesa.
El català també és la llengua d’integració de tot l’alumnat nouvingut i la inclusió
a l’aula que els correspongui, on reben el suport pertinent per part del
professorat per tal que assoleixin el nivell oral i escrit el més aviat possible.
L’escola vetlla perquè sigui també la llengua catalana el vehicle d’expressió
entre les persones que presten altres serveis a l’escola i els alumnes que les
reben com és el cas del servei de menjador i altres activitats que es duguin a
terme de forma puntual.
2.1.1.2. El català, eina de convivència
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, i,
per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i
aprenentatge de l’escola. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració
entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents
activitats acadèmiques.
L’escola té una clara conscienciació sobre la necessitat de l’ús del català en la
comunicació quotidiana i afavoreix la seva utilització entre tota la comunitat
educativa. L’escola, des dels seus inicis, s’ha definit sempre com a Escola
Catalana, així que ha dinamitzat des de tots els àmbits d’aprenentatge, de
convivència, lúdics, administratius.... l’ús vehicular de la llengua catalana.
La relació amb l’AMPA sempre ha estat en català, i des de la direcció de
l’escola, s’ha vetllat perquè les actuacions que es duen a terme des de
l’associació de pares i mares de l’escola també siguin en català.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
7
Des de l’escola es potencia la llengua pròpia dins de la diversitat lingüística del
nostre entorn com a factor per a la cohesió social i cultural de la nostra
societat.
2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística
Com dèiem en l’apartat de l’alumnat i de l ‘entorn, en el nostre centre només
un 10% dels nostres alumnes són catalanoparlants. Des que els nens comencen
l’escolarització entren de ple en la immersió en català perquè tinguin la
possibilitat d’aprendre i ser competents tant en la llengua catalana com la
castellana (que saben i practiquen).
2.1.2.2. Llengua oral
A la nostra escola, des de que el/la nen/a comença l’escolarització, la llengua en
que se l’acull és la catalana i aquesta és la llengua de comunicació, la
convivència, els contes, les cançons i tot el bagatge vivencial que l’alumne/a va
adquirint a través de l ‘escolarització.
Es prioritza la llengua oral en tots els cicles i etapes i es fa ús de diferents
recursos per impulsar la comunicació verbal en totes les àrees d’aprenentatge,
mitjançant col.loquis, exposició de projectes i altres activitats didàctiques.
A nivell més lúdic, la llengua catalana oral pren una gran importància en tot
tipus d’actes festius com són les festivitats tradicionals que es donen al llarg de
l’any i la festa de fi de curs de l’escola.
Les activitats de la llengua oral es programen amb la mateixa cura que els
altres aspectes de la llengua. L’objectiu final és que tots els alumnes tinguin un
bon domini de la llengua oral i la puguin utilitzar en qualsevol circumstància de
la vida.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
8
2.1.2.3.Llengua escrita
L’aprenentatge de la lecto-escriptura comença en l’educació infantil en un
entorn motivador de comunicació. A partir de l’educació primària la lecto-
escriptura pren un paper fonamental des de totes les àrees d’aprenentatge.
La lectura també és estimulada amb els llibres i contes de les biblioteques de
classe i a través de les plataformes Glifing i Legiland on es desenvolupen
estratègies per aconseguir una bona comprensió lectora. Al mateix temps
s’aconsegueix una millora notable en l’escriptura en aquells alumnes que més
practiquen la lectura.
Hi ha una gradació en la complexitat de la llengua escrita que comporta
l’assimilació de les normes ortogràfiques, vocabulari específic, tipologia de
textos i figures de la llengua que es fa més evident en els alumnes de l’ESO i
que forma part dels objectius del currículum del centre.
Al llarg del curs hi ha esdeveniments que estimulen la pràctica de l’escriptura :
rodolins per la castanyada,poemes per Nadal...Cal destacar la participació de
tots els alumnes del centre en l’aportació de textos en el llibre de Sant Jordi que
cada any s’elabora a l’escola des del curs 1980-81.
2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita
El domini de la llengua escrita va totalment relacionat amb el domini de la
llengua oral.
Els avenços que es realitzen en la llengua oral repercuteixen positivament en la
llengua escrita, així que des de totes les àrees es planifiquen activitats on la
interrelació és present.
2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees
L’escola considera que el català és el suport transversal de totes les àrees per
assolir els objectius bàsics de cadascuna. En qualsevol matèria es té en compte
la comprensió i expressió tant oral com escrita, l’ortografia, l’expressió..... si
aquests aspectes fallen, difícilment es pot arribar a un domini de la matèria.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
9
El professorat vetlla per l’ús social i vivencial de la llengua. De manera que en
qualsevol esdeveniment cultural, tradicional, esportiu.... el català sigui la
llengua de referència.
2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
El tractament que se’n faci de la llengua ha de ser compartit per tots els cicles i
nivells per la qual cosa s’ha de vetllar perquè el conjunt del claustre disposi de
moments reals efectius per poder coordinar-se i consensuar els principis
pedagògics i metodològics que han d’orientar l’ensenyament de la llengua i que
han de formar part dels processos habituals d’aquest ensenyament. En aquest
sentit el traspàs d’informació relativa als alumnes és important per anar
adequant les estratègies d’ensenyament a les característiques pròpies d’un grup
classe o d’un alumne/a en concret i facilitar millor l’adquisició de les
competències en la llengua.
L’escola està organitzada per cicles. Cada setmana, de manera sistemàtica, hi
ha una reunió dedicada a tots els cicles ( des d’educació infantil fins a l’ESO) i
mensualment una de coordinació de mestres especialistes de llengua
estrangera (anglès). També hi ha una coordinació dels diferents cicles, amb la
directora i la cap d’estudis de l’escola cada quinze dies. Els coordinadors són els
encarregats de transmetre al cicle les propostes de l'equip directiu i a l'inrevés.
El centre disposa d'uns acords metodològics (revisats durant el curs
2010/2011).Cada tutor disposa d’una carpeta on queden recollits tots els acords
als que hem arribat.
Quan hi ha un canvi de cicle o d’ensenyant hi ha unes sessions de traspàs
d’alumnes entre els mestres.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
10
2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la
llengua vehicular
Quan arriba un alumne nou d'una altra nacionalitat s'inicia el protocol del Pla
d'Acollida. Es realitza una entrevista, la directora, amb els pares on es dóna
informació escrita referent al sistema Educatiu Català en la llengua de les
famílies (sempre que es pugui) i es procedeix a l'avaluació inicial de l’alumne/a,
aleshores es fa l’assignació de curs, i es proposa el material i els llibres
específics pera cadascú.
És important per l’alumne nouvingut : Obtenir una bona adaptació e
integració al centre.
Cal remarcar que una aula d’acollida esdevé la preparació i la posta a punt per
aquells alumnes nouvinguts que de mica en mica es van incorporant als
aprenentatges curriculars de l’educació primària i l’ESO de la nostra escola.
Esperem que en un futur proper tornem a tenir la dotació de una aula
d’acollida.
2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials
Els alumnes nouvinguts comencen amb metodologies i estratègies per facilitar
l’aprenentatge en primer lloc de la llengua catalana.
Per cada alumne nouvingut s’elabora un pla individualitzat realitzat
coordinadament pel tutor de l’aula ordinària i la mestra d’atenció a la diversitat.
2.1.2.7.2. Alumnat Sudamericà de parla hispana
Aquests alumnes presenten menys dificultats per adquirir el català ja que
comprenen una llengua llatina, amb estructures similars, i això incideix
positivament en l’aprenentatge de la resta d’àrees.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
11
2.1.2.8.Atenció a la diversitat Per tal d’atendre la diversitat de l’alumnat de la nostra escola disposem d’una
Comissió d’Atenció a la Diversitat que ajuda als nouvinguts ,als alumnes amb
dificultats a entendre i fer-se entendre en la llengua vehicular de l’escola i
orientar l’atenció que han de rebre dins el seu grup-classe.
Donades les característiques molt particulars que presenta l’alumnat amb
necessitats específiques de suport educatiu, a l’hora d’iniciar-los en
l’aprenentatge d’una llengua tindrem en compte:
- Les indicacions del/a tutor/a, de la CAD i de l’equip docent que coneix
l’alumne/a , segons el diagnòstic que se li hagi realitzat i les seves
circumstàncies socioculturals.
- Les competències comunicatives i curriculars que té el nen/a en cada una
de les llengües d’aprenentatge i les seves possibilitats d’incorporar nous
aprenentatges.
A Educació Infantil en primer lloc s’atén la diversitat des de la pròpia aula amb
les programacions d’aula i les activitats d’ampliació i reforç. En funció de les
dificultats, reben una atenció personalitzada i passen a la CAD. A cicle Inicial,
l'atenció és semblant, en petit grup o reforç dintre de l'aula. A cicle Mitjà i
Superior, generalment el reforç es fa fora de l'aula ordinària i per tipus o nivell
de dificultats en què estan escolaritzats. Quan el tutor o un altre mestre
detecten una dificultat significativa en algun alumne, avaluen amb la cap
d'estudis i la psicóloga de l’escola la dificultat que presenta l’alumne/a. La
psicòloga li faria les proves corresponents prèvia autorització i informació als
pares, exposaria els resultats a mestres i pares i s'elabora un pla d'actuació
amb tots els implicats, es poden complementar les proves amb d'altres
externes. En casos molt específics es treballarà amb els EAPS , generalment
amb dificultats d'aprenentatge, de conducta i problemes socio-afectius.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
12
2.1.2.9.Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
Organitzem de manera progressiva la programació curricular i l'avaluació en la
potenciació de l'ús del català. També organitzem activitats que tenen com a
finalitat potenciar aquest ús. Fem el seguiment i avaluem el progrés realitzat.
Objectiu: Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana,
tant de manera oral com per escrit, emprant-la normalment com a llengua
vehicular i d'aprenentatge.
Durant tot el curs escolar tots els nivells realitzen activitats per incentivar i
motivar l'ús de la llengua: cançons, rutines, taller de dramatització, dinamització
de la Biblioteca , exposicions temàtiques de llibres, visita d’autors ,jocs florals,
setmana cultural, llibre de Sant Jordi...
2.1.2.10.Avaluació del coneixement de la llengua
La nostra escola té uns criteris d'avaluació i unes proves per a cada nivell i per
a cada final de cicle.
Aquestes s'inicien a Educació Infantil aplicant les proves de lectoescriptura
establertes segons les bases del Constructivisme i fonològiques.També
s’utilitzen graelles per avaluar l’escriptura espontània, els dictats fonètics,pel
seguiment de la lectura, la conversa, representació de contes,per la
memorització de poemes, cançons, endevinalles, activitats de pràxies i buf... Es
continuen a Primària i ESO mitjançant les proves i altres estratègies que han
elaborat el propi professorat de l’escola. Els instruments d'avaluació són
diversos i s'apliquen en diferents moments del procés d'aprenentatge: pautes
d’observació directe dels alumnes ,graelles específiques per avaluar l’expressió
oral: coherència ,cohesió ,vocabulari , l’escolta la intervenció dels companys,
intervé en les converses de forma escaient, capta l’atenció de l’oient ,
controls...Tots els resultats de les diferents avaluacions són elements
importants a l'hora de decidir quina serà l'atenció personalitzada que necessita
l'alumne, el seu seguiment i l'organització del currículum.Sempre enfocat per
l’assoliment de les competències lingüístiques.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
13
I Des del Departament d’Ensenyament ,els alumnes 6è de primària i els de 4t
d’ESO ,tenen l’obligació de fer unes proves a nivell extern de totes les llengües
emprades al Centre.
2.1.2.11. Materials didàctics
L’escola ha de vetllar perquè l’adequació del material didàctic ,a nivell de
competència de l’alumnat, sigui coherent per tal que l’aprenentatge sigui
possible. Cal utilitzar eines diverses pel treball de la llengua com ara diccionaris,
enciclopèdies, fitxes diverses, plataformes digitals, textos reals i materials
audiovisuals i no centrar-se únicament en el llibre de text.
A l'hora de seleccionar els llibres de text per a l' aprenentatge-ensenyament de
la llengua catalana, l’escola aplica criteris clars i coherents sobre quines han de
ser les seves funcions, sobre les característiques que han de tenir i sobre
l'adequació al currículum.
L'escola prioritza l'ús funcional de la llengua (ús i comunicació), que en les
activitats que es proposen s'integrin les quatre habilitats bàsiques:
Llegir, escriure, escoltar i parlar.
Plantejament general de l'àmbit lingüístic: (Per dimensions)
Comunicació oral, comprensió lectora, expressió escrita, literària , plurilingüe i
intercultural.
També s'està fent el mateix pel que fa al material adaptat per atendre la
diversitat de necessitats d'aprenentatge i els materials complementaris.S’escull
els llibres adequats del nivell curricular de l’alumne ,no pas el material que li
correspondria per l’edat. La selecció del material pel tractament de la dimensió
literària la fan els tutors de cada nivell a primària i a l’ESO ho fan els
especialistes de la llengua catalana.
L’escola en tots els nivells , en la mesura que pot , va creant un fons de
material (trencaclosques, dramatitzacions, jocs de paraules , dòminos...) per
poder treballar de manera explícita les quatre habilitats lingüístiques bàsiques.
Per això a primària hem creat els tallers de comprensió lectora, expressió
escrita i expressió oral.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
14
2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
2.1.3.1. Informació multimèdia
Quan parlem de rebre informació ja no ens limitem a la transmissió oral o visual
que coneixíem al segle XX, ja ens costa imaginar que una informació no ens
arribi per tots els mitjans possibles.
Quan algun fet s'esdevé, ho podem saber immediatament. Tenim tots els
mitjans a l'abast. Una altra qüestió és la interpretació i l'ús que en fem
d'aquesta informació. Si l'assimilem, podem parlar d'aprenentatge. Heus ací la
diferència entre TIC i TAC.
Tot i que a l'univers multimèdia, la llengua imperant és l'anglès o el castellà, la
nostra escola prioritza l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits multimèdia.
2.1.3.2. Usos lingüístics
Tot el claustre, tant el professorat de llengua, com tots els altres col.laboren
per tal de fer de la llengua catalana la llengua d'ús habitual i mitjà de
comunicació.
2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el
currículum
El desconeixement de la majoria de llengües de l'alumnat nouvingut, les
dificultat de les famílies per anar endavant, la manca de tradició de participar
en l'escola, i en general la dificultat de comunicació amb alguns col·lectius
culturals, fan difícil desenvolupar activitats del currículum des de la perspectiva
d'altres cultures.
Tot els mestres estem compromesos en aprofitar qualsevol moment de les
classes per referir-nos a les diferents cultures i llengües dels nostres alumnes.
Valorem la diversitat lingüística : un dels objectius principals de l’escola és que
els nostres alumnes entenguin que aprendre llengües enriqueix, i que una
llengua és viva si es parla i parlant-la ajudem a que no es mori.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
15
2.1.3.4. Català i llengües d’origen
A l’escola, quan arriba un alumne nouvingut, sempre es té en compte els seus
vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d'origen de
l’alumnat. Per això els equips docents disposen i/o busquen informació sobre
les diverses llengües familiars, en algunes activitats presents a l'aula per fer-ne
ús. En algunes aules, en primer lloc es procura a partir d'un planisferi editorial
situar el país o països originaris dels alumnes de la classe i donar a conèixer els
trets característics del mateixos i així enriquir-se mútuament dels seus
coneixements.
2.2. La llengua castellana
2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana
L’escola , atesa la composició sociolingüística de l'alumnat i la participació en el
programa d'immersió, assegura una distribució coherent i progressiva del
currículum de llengua castellana al llarg de l'etapa de primària. A l'hora d'escollir
els materials amb els que treballem amb els nostres alumnes, ens assegurem
que hi hagi continuïtat i coherència entre el que es fa en català i el que es fa en
castellà. L'objectiu final de la nostra programació és que l'alumnat tingui el
mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana.
El tractament de la llengua castellana ha de seguir el mateix enfocament
comunicatiu funcional i constructivista que s’utilitza per la llengua catalana.
_ Les quatre habilitats lingüístiques bàsiques a nivell oral i escrit, a l’igual que
en llengua catalana, es treballaran de manera integrada.
_ La llengua castellana s’introduirà tant a nivell escrit com a nivell oral a partir
del primer curs del cicle inicial ( a 1r curs només en llengua oral) , en funció de
l’assoliment d’unes mínimes competències en el procés de lectura i escriptura
en llengua catalana.
_ Es faran menys hores de llengua castellana que de llengua catalana a tots els
cicles.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
16
2.2.1.2. Llengua oral
Per a la introducció de la llengua castellana s'utilitzarà el llenguatge oral com a
mitjà de comunicació, es treballaran totes les tipologies textuals, tenint en
compte sempre l'edat i els interessos de l’alumnat.
Actualment no hi ha un tractament específic on es facin activitats especials ja
que els nostres alumnes quasi sempre es comuniquen en castellà.
2.2.1.3. Llengua escrita
L'ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al
final de l'ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per
aconseguir aquest objectiu s'aplicaran les orientacions del currículum i es
planificaran activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les
necessitats comunicatives i acadèmiques que té l'alumnat en els diversos
nivells. Els mestres de llengua castellana hauran de conèixer els aspectes
rellevants del cicle i de les diferents etapes on hauran de treballar tant pel que
fa a la dinàmica i capacitat dels /les alumnes com pel que fa a l'organització i
funcionament del professorat d'aquest cicle o l’etapa corresponent.
2.2.1.4. Activitats d’ús
Anteriorment hem comentat que el nostre alumnat és majoritàriament
castellanoparlant. És per això que considerem que ens cal un programa
d’immersió com el que estem fent , per tal que al finalitzar la primària tinguin el
mateix nivell de llengua catalana i de castellana. Per tant, creiem que no és
necessari crear situacions d’ús en aquesta llengua, sinó enriquir-la i millorar-la en
les sessions dedicades a impartir aquesta matèria.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
17
2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques
Per les raons anteriorment explicitades, a la nostra escola no creiem necessari
impartir assignatures o blocs de continguts en castellà. Se'ls iniciarà en el
català, llengua vehicular i d'aprenentatge i en el primer curs de cicle inicial
s'introduirà la llengua castellana. Considerem que amb la dedicació horària
destinada a la llengua castellana és suficient per a aconseguir els objectius
proposats.
L’escola aplica les hores de llengua castellana que estableix el currículum en els
CM ,CS i a l’ESO. Amb aquestes en té prou per obtenir els objectius finals de
l'etapa. De moment l'escola no té plantejat impartir cap àrea no lingüística en
llengua castellana.
2.2.1.6. Alumnat nouvingut
El nostre pla d’acollida per a l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema
educatiu i que no coneix cap de les dues llengües oficials, recull com s’ha
d’introduir cadascuna de les llengües oficials. En una primera fase, se'ls iniciarà
en el català, llengua vehicular i d'aprenentatge i s'estudiarà cada cas per veure
el moment adequat per a introduir la llengua castellana.
S’assegura un nivell bàsic de llengua catalana i posteriorment s’inicia
l’ensenyament de la llengua castellana, per tal que aquests alumnes, en
finalitzar l’educació primària, coneguin ambdues llengües de la mateixa manera.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
18
2.3. Altres llengües
2.3.1. Llengües estrangeres
2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
La llengua estrangera del nostre centre és l’anglès. L'alumnat inicia
l'aprenentatge de la llengua estrangera a p3. Aquesta iniciació es realitza a
nivell oral, donant molta importància a la vessant comunicativa. A partir de
primer de Primària es continuarà amb el mateix enfocament, introduint de
manera progressiva l'expressió escrita. L’escola inicia l’aprenentatge /
ensenyament de la llengua anglesa amb l’objectiu que en acabar l’etapa de
primària els alumnes puguin ser capaços de comunicar- se i accedir al
coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. A l’escola tenim cinc
especialistes de llengua anglesa.
2.3.1.1.1. Desplegament del currículum
L’escola, mitjançant les programacions i altres activitats, assegura una
distribució coherent i progressiva del currículum al llarg de totes les etapes. Es
realitzen activitats dins i fora del centre (teatre, tallers, programes d’immersió
lingüística...) que impliquen la participació activa, comprensió i expressió oral
dels alumnes, principalment, així com les activitats referides a la llengua escrita.
L’introducció de l’anglès a l’etapa d’Educació Infantil ,a pàrvuls 3 anys ,respon
al fet de què com més aviat s’introdueix la llengua estrangera, els alumnes es
familiaritzen amb més rapidesa amb la nova llengua i poden arribar a un nivell
més alt en acabar l’Educació Primària i l’ESO. Durant aquesta etapa
l’ensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa ha de ser a nivell oral.
Al cicle inicial de Primària l’anglès es treballarà inicialment a nivell oral per anar
introduint el llenguatge escrit a un nivell molt senzill referent a vocabulari i
estructures lingüístiques simples, augmentant les hores d’aprenentatge fent
servir les hores complementàries.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
19
A partir del cicle mitjà de Primària fins acabar l’etapa de Primària i també l’ESO,
gradualment s’augmenten les hores d’aprenentatge i l’anglès es treballa tant a
nivell oral com escrit a nivell igualitari.
També es fa asmb els alumnes de 6è i 3r d’ESO un apadrinament en llengua
anglesa.
Per al desplegament curricular de la llengua estrangera es dissenyen situacions
d’aprenentatge globals integrant la llengua oral i escrita
des d’una perspectiva clarament funcional i constructivista.
Com la llengua estrangera, anglès, no disposa dels mateixos contextos d’ús
real, l’escola pretén potenciar el seu aprenentatge amb alumnes de diferents
llengües, cultures, religions i ètnies. Això significa crear situacions
d’aprenentatge més igualitàries entre l’alumnat ja que al no tractar-se de la
llengua vehicular ni a casa ni a l’escola, les diferències en quant a
coneixements no són tant significatives en general i desapareixen pràcticament
en el cicle inicial de Primària i en Educació Infantil.
2.3.1.1.2. Metodologia
Tenint en compte el punt anterior la metodologia per tant ha de ser activa,
participativa i que impliqui la capacitat d’usar els coneixements i habilitats de
manera transversal e interactiva. L’aula de llengua estrangera ha de ser un
espai d’immersió en aquesta llengua i per tant els/les mestres especialistes
utilitzen aquesta llengua com l’habitual en les interaccions (formals e informals)
amb els alumnes vetllant per crear un clima estimulador en què l’alumnat pugui
anar utilitzant la llengua progressivament.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
20
2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua
estrangera
Els materials didàctics per l’aprenentatge de la llengua estrangera, anglès, es
revisen contínuament en funció de les necessitats dels alumnes. Els/les mestres
especialistes vetllen per anar proporcionant als alumnes l’accés a materials
addicionals i variats que serveixin per la consolidació i ampliació dels seus
coneixements i que afavoreixin també el principi d’atenció a la diversitat
Cada curs es revisen i es consensuen els llibres de text que es faran servir el
curs següent. Es preveuen materials que serveixen per a l'ampliació dels
coneixements.
2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua
estrangera
Per afavorir l’aprenentatge de la llengua estrangera, els/les mestres
especialistes van integrant en el treball diari els recursos tecnològics com a
eines d’alt valor com a elements motivadors , per atendre diferents estils i
ritmes d’aprenentatge, per al desenvolupament d’estratègies per al tractament
de la informació, per diversificar els models lingüístics presents a l’aula i si
s’escau per a la difusió de treballs i projectes d’aprenentatge.
Es realitzen activitats en llengua anglesa dins i fora del centre (tallers, titelles,
assistència a representacions teatrals) que impliquen la participació activa,
comprensió i expressió oral del alumnes.
Dins de la metodologia de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa,
s’utilitzen pantalles interactives ,PDI o ordinadors per complementar aquest
aprenentatge.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
21
2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula
L'aula de llengua estrangera intentem que sigui un espai d'immersió en la
llengua d'aprenentatge. Entenent que aquest espai és la millor garantia per
oferir oportunitats d’ús real i de contacte amb la llengua anglesa.A més a més,
potenciem l'ús de la llengua estrangera en la projecció del treball curricular
fora de l'aula mitjançant suports comunicatius a l’ús, com ; activitats
artístiques, com representacions teatrals, nadales, exposicions... Per tant, el
professorat utilitza aquesta llengua com l’habitual en les interaccions (formals i
informals) amb els alumnes, vetllant sempre per establir un clima favorable en
què l’alumnat se senti segur i estimulat per anar utilitzant-la progressivament.
2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres
2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera
La nostra escola tal i com hem assenyalat anteriorment inicia l’aprenentatge de la
llengua anglesa a P3 amb l’objectiu primordial que en acabar l’etapa secundària
els alumnes puguin comunicar-se en aquesta llengua.
2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera
Actualment, la nostra escola no creu convenient impartir blocs de continguts
curriculars d'àrees no lingüístiques en la primera llengua estrangera. Les causes
que generen aquest posicionament, venen donades per la manca de formació dels
mestres del nostre Claustre per realitzar aquesta tasca i per la manca de seguretat
que aquesta pràctica sigui profitosa pels nostres alumnes. Però això no vol dir, que
en un futur proper ens ho plantegem.
2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració
L’escola no ha previst el tractament de les llegües d'origen mitjançant la
realització de classes en horari extraescolar. El que sí que utilitzem són les
cultures i/o llengües dels alumnes de nacionalitat estrangera com a recurs a
l'aula per treballar la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
22
2.4. Organització i gestió
2.4.1. Organització dels usos lingüístics
2.4.1.1. Llengua del centre
Des de l’inici de la nostra escola, anys setanta ,s’utilitza la llengua catalana en
tots els usos: comunicació, cartellera, ambientació, circulars, comunicats, notes,
xerrades, festes...
L’escola esdevé un referent d'ús de la llengua i hem de ser conseqüents.
2.4.1.2. Documents de centre
Actualment, la nostra escola està actualitzant el Projecte de convivència.
La resta de documents estan penjats a la WEB de l’escola.
2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge
L’escola té en compte que tots els documents tinguin un caràcter no sexista. En
general es treballa en totes les àrees del currículum sense fer cap émfasi
directe ,però si controlant els detalls.
2.4.1.4. Comunicació externa
El centre utilitza el català en totes les seves actuacions internes (actes,
convocatòries, comunicats, informes,...) i en la relació amb totes les
corporacions públiques de Catalunya i les institucions privades i/o empreses que
contracta; si en alguna ocasió alguna família demana la informació en castellà,
se'ls donarà una explicació oral del contingut i per escrit en casos molt
puntuals.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
23
2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies
Segons l'article 20.0 de la llei de política lingüística, l'escola fa del català la seva
llengua de treball i de projecció externa i interna. Aquesta ha de ser una
oportunitat per a la integració de les famílies de l'alumnat i per la normalització
i extensió del seu ús. L’escola procura que tots els professionals s'adrecin
habitualment en català a les famílies de tot l'alumnat.Les reunions de classe i
les entrevistes s’han de fer en català només en casos molt especials quan es
requereix un mediador ens relacionem en castellà.
2.4.1.6. Educació no formal
2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal
L’escola procurarà què el personal no docent millori la seva competència
comunicativa en català i la utilitzi com a mitjà de comunicació a l'escola, en tots
els àmbits ( servei de menjador, monitoratge , activitats extraescolars...)
2.4.1.6.2. Activitats extraescolars
L’escola té molt clar que s’ha de promoure que totes les activitats extraescolars
es facin en català. Actualment tots els monitors empren aquesta llengua per
dirigir- se als nostres alumnes.
2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses
L’escola contracta directament algunes de les activitats extraescolars que
s’imparteixen als alumnes ( escola esportiva, anglès, música).
D’altres, com el Casal d’estiu , l’AMPA es qui s’encarrega de gestionar-lo.
La direcció fa les recomanacions pertinents per tal que el català sigui la llengua
d'ús en aquestes activitats.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
24
2.4.1.7. Llengua i entorn
La nostra escola participa en diversos aspectes relacionats amb el nostre barri,
Cerdanyola ,cantada de nadales en una residència d’avis,rua de carnaval , visita al
mercat... i estem oberts a seguir augmentant aquesta participació si ens donen
aquesta oportunitat. Periòdicament fem un seguiment d'aquestes
activitats.També intentem participar en tallers, obres de teatre, visites guiades a
l’hospital, activitats amb els bombers, amb els mossos... que ofereix el Patronat
de cultura de l’Ajuntament de Mataró.
2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu
2.4.2.1. Actituds lingüístiques
L’escola ha de tenir en compte la diversitat cultural i plurilingüe de l’alumnat i
ha de crear un clima de bona actitud i respecte cap a aquesta diversitat i també
afavorir l’autoestima dels alumnes planificant activitats docents puntuals que
donin a conèixer informacions i aspectes relatius a aquesta diversitat.
La relació entre l'alumnat, en general, és bona i rarament els nostres alumnes
pateixen insults i menyspreus pel seu origen cultural familiar o pels seus trets.
Quan de forma puntual es produeix algun fet d'aquest tipus hi ha una actuació
immediata. Es viu un clima d’escola favorable a la diversitat cultural.
2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)
La comunicació amb les famílies es farà en general en català. Ara bé comptarà
amb un servei de mediadors ( poques vegades s’ha utilitzat) si s’escau. Però
normalment venen familiars o amics de les noves famílies.
2.4.3. Alumnat nouvingut En la relació amb l'alumnat nouvingut, tot el centre utilitza sempre el català. Es
garanteix una atenció individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, i
es fa amb un enfocament comunicatiu i amb la metodologia adequada.
S'avaluen regularment els resultats i se'n fa un seguiment acurat.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
25
2.4.4. Organització dels recursos humans
2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics
Per afavorir una correcta competència comunicativa en tot l’alumnat, l’escola
vetllarà per distribuir adientment els recursos humans amb que compta a nivell
de claustre de mestres i a nivell del propi alumnat propiciant mesures com els
desdoblaments, reforços a la classe, agrupaments flexibles, grups interactius...
La formació del professorat és fonamental pel desenvolupament professional
del professorat i repercuteix en una millor escola i educació.
La formació permanent ha de promoure els mecanismes d’aprenentatge del
sXXI per desenvolupar la innovació.
Per altra banda alguns professors assisteixen a cursos, seminaris o
assessoraments en què s’incideix en com millorar les competències lingüístiques
de tot l’alumnat. Després es posa en comú en tot el claustre i si es convenient
es posa en pràctica alguna proposta que es cregui adient per als nostres
alumnes.
Durant aquest curs s’ha reforçat de forma especial l’expressió oral de tota
l’escola. Hem afegit al currículum activitats especials per millorar de forma
directa aquesta competència lingüística.
2.4.5. Organització de la programació curricular
2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells
Setmanalment hi ha una reunió entre nivells i cada quinze dies una dedicada a
la coordinació de cicles ( des d’educació infantil fins a l’ESO).
En aquestes sessions entre d’altres temes, també es fan propostes de com
millorar els continguts que es treballen i com trobar noves estratègies per
millorar els resultats dels nostres alumnes.
L’escola que està organitzada per cicles quan ha estat necessari s’ha organitzat
per comissions ,per treballar i elaborar algun document o aspecte pedagògic
específic.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
26
Els tutors i els especialistes amb l'ajuda dels acords metodològics aprovats pel
claustre tenen en compte, sempre que sigui possible que les programacions de
les llengües catalana, castellana i anglesa vagin lligades per tal d'evitar la
repetició i l'anticipació de continguts.
2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes
Les estructures lingüístiques comunes han de ser presentades en llengua
catalana però han de ser ben transferides a la llengua castellana per la qual
cosa s’han de practicar en cadascuna de les llengües d’aprenentatge.
L’escola a l'hora de triar els llibres de text i altre material curricular considera
que la llengua catalana és la primera llengua d'aprenentatge. També caldrà
tenir present que cada llengua ha de tenir el seu propi punt de referència.
S'ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes.
L'acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes
involucra tots els professors de l'àrea de llengua, tot considerant els principis
bàsics de la seva metodologia: evitar repetició de continguts, evitar l'anticipació
d'aprenentatge i atendre l'especificitat dels continguts. Hem pres la decisió de
treballar les estratègies lingüístiques comunes amb material que les té en compte,
així com el fet del tractament de la llengua catalana com a primera llengua
d'aprenentatge. Cada curs anirem avaluant la metodologia de les estructures
lingüístiques comunes.
2. 4. 5. 4. Projectes d’innovació
Actualment la nostra escola no participa en cap projecte d’innovació educativa
relacionat amb cap llengua.
El que si que hem implementat és l’ampliació d’hores impartides de llengua
anglesa.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
27
També fem l’English Day : Durant aquest dia es realitzen diferents activitats on
es potencia l’ús de la llengua anglesa. També es treballen aspectes culturals de
països de parla anglesa.
2.4.6.Biblioteca escolar
L’escola ha de vetllar perquè l’accés i ús de la informació per part dels alumnes
sigui un fet quotidià real i efectiu per la qual cosa haurà de planificar i
promocionar activitats encaminades a l’adquisició per part dels alumnes de les
destreses i estratègies necessàries per tal de saber quan la informació és
necessària, com localitzar-la, com utilitzar-la i com comunicar-la per a que sigui
realment efectiva i transformar-la així en coneixement personal.
La biblioteca escolar o d’aula ha de ser un espai de dinamització de moltes
d’aquestes activitats que possibiliten l’assoliment d’aquestes competències.
A part de les activitats de lectura que es fan de forma inherent a nivell de totes
les àrees el centre ha planificat a tota l’etapa de l’educació primària unes hores
específiques d’hàbits lectors amb lectura individual o de grup de lectures
diversificades i amb materials diversos per a consolidar encara més aquesta
competència comunicativa.
L’escola disposa d'una biblioteca. Té un volum suficient de llibres per donar
resposta a les necessitats de la seva comunitat educativa, però desconeix el
volum de documents que hi ha en les diferents llengües perquè encara s'està
catalogant.
Aquest curs també hem ampliat les activitats de lectura amb la Plataforma
Legiland.
Els alumnes de 4t d’educació de primària fins a 1r d’ESO hi participen.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
28
2.4.6.1 Accés i ús de la informació
Tots els nivells de la nostra escola realitzen diversos projectes al llarg del curs.
La metodologia amb la que els treballem permet que el nostre alumnat vagi
adquirint habilitats i destreses necessàries per tal de reconèixer quan la
informació és necessària, com localitzar-la, com avaluar-la i com comunicar-la
de forma efectiva, amb l'objectiu de transformar-la en coneixement personal.
Aquest plantejament implica el desenvolupament d'habilitats de pensament,
d'ús de tecnologies d'informació i d'ús de fons d'informació general. En aquest
procés formatiu tenim en compte la situació sociolingüística del nostre centre,
amb el català com a llengua vehicular.
També s’impulsa des de l’escola l’ús de la biblioteca del barri, ja que alguns
dels nostres alumnes no tenen ordinador ni tampoc llibres on poder consultar.
2.4.6.2. Pla de lectura de centre
Tenim fet el Pla de Lectura de Centre (PLEC), un dels objectius principals és
integrar la lectura en el projecte curricular del nostre centre i potenciar la
comprensió lectora com a base de l’aprenentatge.També volem fomentar l’hàbit
lector, el gust per la lectura, incorporar la lectura i estratègies de comprensió
lectora en totes les àrees.
Per Sant Jordi es fan activitats a la Biblioteca del barri : lectures "En veu alta"
(Jocs Florals); "Conta Contes" a l’escola, amb la participació dels alumnes
d’ESO...
2.4.7. Projecció del centre
2.4.7.1. Pàgina web del centre
Una pàgina d' Internet o pàgina Web és un document electrònic que conté
informació específica per a una comunitat, que es troba connectat a la xarxa
mundial d'informació denominada Internet, de tal forma que aquest document
pot ser consultat per qualsevol persona que es connecti a aquesta xarxa
mundial de comunicacions i que conti amb els permisos apropiats per a fer-ho.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
29
La llengua emprada en l'edició de la pàgina web del centre elaborant, és la
catalana.
El nostre objectiu és aconseguir que tota la comunitat educativa de l’escola es
pugui comunicar amb informacions diverses sobre el funcionament de l’escola i
les activitats realitzades de tipus administratiu, dels mestres, dels alumnes, de
l’AMPA,....
2.4.7.2. Revista
A la nostra escola no tenim de forma periòdica una revista. Només per
aconteixements especials n’elaborem alguna.Quan l’escola va celebrar 40 anys,
per exemple. És un recurs compartit per tota la comunitat educativa i a vegades
és una mica difícil establir els mecanismes per facilitar-ne la participació. Hi ha un
criteri clar de l'ús de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre
si s’escau.
2.4.7.3. Exposicions
Esporàdicament organitzem exposicions relacionades amb les activitats que
realitza el nostre alumnat. Sobretot fan referència a les festes tradicionals que
celebrem en el centre ( Nadal, Sant Jordi,...) i sobretot relacionades amb el
projecte interdiciplinar que es fa.
2.4.8.Xarxes de comunicació virtual
L’escola ha anat potenciant de manera progressiva l’ús de les tecnologies de la
comunicació e informació i els mitjans audiovisuals per l’aprenentatge de les
llengües partin de les següents premises:
Utilitzar en l’aula d’informàtica les Tècniques de la Informació i de la Comunicació
(TIC) com a recurs motivador i innovador per l’aprenentatge de la llengua tot
potenciant la pràctica per part dels alumnes de les NovesTecnologies.
Fomentar en l’alumnat la valoració i actitud responsable envers les TIC.
Desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoaprenentatge.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
30
Crear a partir d’aquestes eines contextos d’ús funcionals significatius i molt
pròxims a la realitat.
L’escola ha de participar a nivell de mestres i alumnes en la mesura possible en
xarxes de comunicació virtual tan a nivell de traspàs d’informació com de
interaccions comunicatives reals amb altres parlants.
2.4.9.Intercanvis i mobilitat
Els intercanvis escolars entre alumnes potencien l’ús de les llengües, per la
qual cosa la nostra escola promourà iniciatives que permetin aquestes
trobades. Els intercanvis es poden realitzar des de qualsevol àrea del
currículum, però les que més els permeten són l'àrea de llengua (anglesa). S’ha
participat en intercanvis amb nens/es francesos i també italians, que aprenien
com a segona llengua l’anglès.
2.4.10.Dimensió internacional del centre
Les Tecnologies de la Comunicació i de la Informació són una porta d’accés a la
realitat exterior i han de ser clarament potenciades pel centre en totes les àrees
com a eines i estratègies d’aprenentatge afavorint com a tal la projecció
internacional del centre.
La nostra escola ha participat alguna vegada en el Comenius, dins del Marc
Europeu.
S’intercanvien experiències i informació sobre aspectes pedagògics amb els
mestres i alumnes i desenvolupen estratègies comunes per millorar la qualitat
de l’ensenyament.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
31
3.CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE
Concreció operativa del projecte (Pla anual) En aquest apartat concretem els objectius que ens marquem com a prioritaris
per treballar durant cada curs i que, per tant, ens permetran atansar-nos als
principis que hem definit en el PLC i les concrecions anuals d’alguns dels
apartats que hem desenvolupat també en el PLC, com, per exemple, els
horaris de les llengües curriculars.
Un dels objectius prioritaris que es planteja l’escola per treballar a llarg termini
en el seu Pla anual es programar un seguit d’activitats que permetin
desenvolupar als nostres alumnes una bona competència comunicativa. S’ha de
treballar l’expressió oral en totes les àrees i en totes les situacions escolars i
extraescolars.
L’expressió oral serà l’eina per:
-aprendre a estructurar el pensament i a comunicar-se.
-tenir iniciativa.
-millorar la convivència.
-adquirir autonomia personal
Un dels objectius principals de la nostra escola respecte l’expressió oral és:
-aprendre llengües ens enriqueix.
-el coneixement d’una llengua és una oportunitat de valorar la resta de
llengües.
-una llengua és viva si es parla i parlant-la ajudem a que no es mori.
L’altre objectiu prioritari que treballarem a l’escola és la millora de l’expressió
escrita RESPONSABLE
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT
32
DISTRIBUCIÓ HORARIA SETMANAL
EDUCACIÓ
INFANTIL
CICLE
INICIAL
CICLE
MITJÀ
CICLE
SUPERIOR
CATALÀ 6.30 H. 9H. 7.30H. 5.30H.
CASTELLÀ 0 H. 1H. 2H. 2H.
ANGLÈS 1.30 H. 2H. 3H. 4H.
ESO
PRIMER
CURS
SEGON
CURS
TERCER
CURS
QUART
ESO
CATALÀ 3H.tot el curs
3H.optativa
1r.tri.1/2grup
1H.lectura
quatrimestre
3H.tot el curs
3H.optativa tot
el curs.1/2grup
2H.alternativa
tot el curs
1/2quatrimestre
1H.lectura
quatrimestre
3H.tot el curs
2H.tot el curs
optativa1/2gru
p
1H.lectura
CASTELLÀ 3H.tot el curs
3H.optativa
1r.tri.1/2grup
1H.lectura
quatrimestre
3H.Tot el curs
1H.lectura i
quatrimestre
3H.tot el curs
ANGLÈS 3H.tot el curs
1sessió 1/2
grup
per fer oral.
3H.Tot el curs
2H.
1quatrimestre
1/2grup
(optativa)
3H. Tot el curs*
+1H.3rtri.oral
3H.alternativa1t
ri.
1/2grup
2.30H.