Programa polític 8/8

Programa polític eleccions municipals 2011 Candidatura d’Unitat Popular

Per un país lluire

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

8/8 AUTODETERMINACIÓ LLENGUA IDENTITAT

Per un país lluire

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

8/8 AUTODETERMINACIÓ LLENGUA IDENTITAT


2

Autodeterminació, llengua i identitat La Candidatura d’Unitat Popular, d’acord amb la trajectòria política de l’Esquerra Independentista, es marca com a objectiu estratègic la construcció, com a estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent), An-dorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes Pitiüses. Aquesta construcció ha de representar una política d’alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s’ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l’organització administrativa, la coordina-ció supramunicipal o el paper polític dels regidors, per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.


3

LA REFORMA DEL MARC INSTITUCIONAL L’actual marc juridicopolític, definit per la constitució postfranquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts d’autonomia, així com les lleis de base de règim local, presenten uns dèficits democrà-tics inassumibles des d’una òptica de defensa de les llibertats i de la sobirania popular. Per tot això, cal posar-se a treballar des dels municipis per aconseguir: * El reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. * El dret a la lliure federació dels nostres municipis i administracions regionals en l’àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana. * El reconeixement jurídic i polític per a comarques o mancomunitats de municipis que juguin un paper actiu en la racionalització de despeses i l’equilibri territorial dels Països Catalans. * La supressió de les diputacions provincials i d’altres institucions antidemocràtiques, nius d’amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia, les administracions provincials haurien d’anar ce-dint recursos i competències a les mancomunitats de municipis. * Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o, en el seu cas, per a comarques i mancomunitats) com a administracions més properes als ciutadans i a les ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques socials i més sotmeses al control democràtic del poble.

ELS MUNICIPIS I EL PROCÉS D’ALLIBERAMENT NACIONAL Segons la Declaració de Principis de la CUP, “els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans”. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència passa, per tant, per un primer estadi de treball en l’àmbit municipal. En aquest sentit, cal fer dels municipis i dels plens un espai de debat, de desafiament i de ruptura amb la legitimitat de l’Estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques. També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara plans de desenvo-lupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat i amb referents nacionals, i un tractament clar de la senyera com a única bandera nacional. Tant per fer real l’avenç pel que fa a l’autonomia municipal com per posar els nostres municipis al servei d’un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la definició d’organismes de representació, el primer dels quals hauria de ser l’Assemblea de Regidors i Regidores


4

dels Països Catalans, òrgan representatiu i consultiu del poder local en l’àmbit nacional. Aquesta assem-blea hauria de treballar en base a tres objectius mínims: * L’autodeterminació: Defensar el dret d’autodeterminació dels Països Catalans i treballar activament per aconseguir exercir-lo mitjançant una ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest dret o n’impedeixen l’exercici. * La territorialitat: El marc polític d’actuació han de ser els Països Catalans. * La mobilització popular: Assumir la necessitat de la mobilització i la participació popu-lars en el decurs del procés.

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA I AUTODETERMINACIÓ Des de la CUP, s’ha volgut incidir sempre en la necessitat de trobar una nova manera de fer política ba-sada en la democràcia participativa més que no pas en la democràcia representativa que es predica des de la resta de partits. La participació de la ciutadania en la presa de decisions no es pot limitar a l’exercici del vot per escollir representants cada quatre anys o per respondre alguna pregunta quan des de les institucions es vol justificar alguna actuació. En aquest sentit, l’experiència dels darrers mesos en la consulta sobre la independència convocada per la societat civil –sense col·laboració institucional i, sovint, amb la seva oposició– ha de ser un exemple per a la nostra actuació en el futur. Més enllà de percentatges de participació o de resultats concrets, s’ha demostrat la voluntat i la capacitat del conjunt de la ciutadania i del teixit associatiu per tirar enda-vant les seves propostes. La Consulta representa un acte de llibertat i de desobediència en què caldrà aprofundir. Vista la posició intransigent de les institucions, la Participació, a través de consultes populars o de qualsevol altre sistema, serà bàsic en la lluita i en la consecució dels nostres objectius. Proposem:

446) Donar suport a iniciatives que tendeixin a divulgar el dret d’autodeterminació i, si escau, a exercir-lo. 447) Donar suport, des de l’Ajuntament, al dret de decidir i de convocar consultes, desobeint l’Estat, si és necessari. 448) Impulsar la creació de l’Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Cata-lans, que haurà de treballar amb aquests objectius:

* Afirmació de l’existència dels Països Catalans com a nació. * Impulsar l‘estructuració política dels Països Catalans, a través de compartir un mateix marc de treball per a regidors i regidores de tots els Països Catalans.


5

* Impulsar la construcció nacional dels Països Catalans. * Dinamitzar la relació entre els municipis per a l’estructuració de polítiques comu-nes d’àmbit nacional en temes com la llengua, la cultura, la planificació territorial, l’economia, etc. * Representar el conjunt de la nació i les seves reivindicacions en l’escena interna-cional.

449) Treballar coordinadament, en els àmbits en què això sigui necessari, amb la res-ta de municipis de la comarca i de la Vegueria Penedès.

450) Divulgar la història dels Països Catalans a través de conferències, cursos i expo-sicions.

451) Iniciar una revisió sistemàtica del Nomenclàtor local per tal d’incorporar-hi fins on sigui possible referents propis, tant des del punt de vista cultural com històric.

452) Continuar donant suport a la creació de la Vegueria Penedès per tal de frenar la progressiva metropolitanització de les nostres comarques.

LA LLENGUA CATALANA Quan parlem de la llengua catalana, parlem de la llengua pròpia dels Països Catalans, un dels pilars més importants de la nostra cultura i de la nostra raó de ser com a nació. La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat. La persecució lingüística i cultural que s’ha exercit tant des de l’Estat espanyol com del francès ha estat acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i la permissivitat de les institucions públiques. La política lingüística de l’Ajuntament ha d’anar encaminada a dos objectius principals. D’una banda, ha de perseguir la plena catalanització de l’administració, habilitant els mecanismes necessaris per aconse-guir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua nacional, de manera que es garanteixi el reconeixement de la validesa en tota la zona dels Països Catalans dels documents munici-pals redactats en català. De l’altra, ha de facilitar l’aprenentatge de la llengua a totes les persones que desitgin aprendre-la i treballar per incrementar-ne l’ús social. Proposem:

453) Tenint en compte que l’altíssima taxa d’atur a la nostra ciutat provoca que molts treballadors i treballadores inverteixin part del seu temps a la formació, incrementar el nombre de cursos de llengua catalana perquè cap persona quedi sense plaça en l’oferta formativa pública. Cal incidir especialment en les dones nouvingudes no im-merses en el mercat laboral, moltes de les quals tenen pocs espais de socialització i, per tant, es relacionen poc amb la població, la qual cosa provoca que tinguin poques possibilitats d’aprendre la llengua del país.


6

454) Afavorir l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits, ja sigui donant su-port a les iniciatives d’abast local, regional o nacional que es plantegin en aquest sentit, o a través de campanyes pròpies. 455) Dinamitzar i potenciar el Voluntariat lingüístic, donant a conèixer la figura del voluntari en el màxim d’espais de la ciutat tant a nouvinguts que vulguin aprendre la llengua catalana com a autòctons disposats a fer de docents de la seva llengua. 456) Incrementar la programació en llengua catalana al Cinema Bosc, tant pel que fa a pel·lícules doblades com a versions originals subtitulades en la nostra llengua. 457) Organitzar cicles de cinema català al Cinema Bosc per tal de fer conèixer l’obra dels professionals del sector del nostre país. 458) Promoure i subvencionar intercanvis entre les escoles i instituts de Vilanova i centres de la resta dels Països Catalans i, en general, els viatges d’estudis que prio-ritzin el coneixement del conjunt del nostre país. 459) Treballar per un ús responsable del català en el món de l’esport, assegurant-se que la nostra llengua sigui la utilitzada pels monitors i entrenadors dels centres es-portius municipals o subvencionats per l’Ajuntament. 460) Realitzar cursos de formació entre els membres de la Policia Local per tal d’assegurar que utilitzen el català en adreçar-se als ciutadans i en les seves comuni-cacions internes. 461) Assegurar el compliment estricte de la Llei de Normalització Lingüística aprova-da pel Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya i del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, tenint especial cura en les obligacions de les empreses subministradores de béns o serveis a la institució. 462) Iniciar una campanya perquè tots els restaurants de la ciutat tinguin les cartes en català a disposició dels seus clients. 463) Reformar el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana per tal que hi aparegui el nom del país, Països Catalans, en els punts en què es parla de les relacions de l’Ajuntament de Vilanova amb institucions de fora de la ciutat. Aquesta reforma ha d’anar encaminada a fer que l’Ajuntament hagi de dirigir-se en català a qualsevol institució dels Països Catalans i no només a la d’aquells “territoris en què la llengua catalana és oficial”, com es diu en el Reglament actual. 464) Convertir la Diada de Sant Jordi, proclamada ja Dia de les Lletres Catalanes a


7

partir d’una moció de la CUP, en una jornada dedicada als Països Catalans, a través del treball sobre la llengua i les seves expressions culturals. 465) Establir un programa de beques per a joves estudiants que vulguin participar als Seminaris Octubre de València, al Seminari Blanquerna de Mallorca, a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent o a la Universitat Progressista d’Estiu de Cata-lunya, tal com es va aprovar en una moció al Ple. 466) Assegurar la competència lingüística en català de totes les persones que treba-llen per a l’Ajuntament, especialment aquelles que atenen el públic.


8

Mou fitxa! Mou fitxa!

Programa polític 8/8

Documents

Transcript of Programa polític 8/8