Programa polític 7/8

Programa polític eleccions municipals 2011 Candidatura d’Unitat Popular

Per una Vilanova de joves i de futur socials

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

7/8 JOVENTUT

Per una Vilanova de joves i de futur

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

7/8 JOVENTUT


2

Joventut El jovent és un dels sectors que més pateix la imposició del model so-cioeconòmic vigent en la nostra societat, un model que realça valors competitius, consumistes, individualistes, repressius, etc., i que con-demna a unes dures condicions de precarietat el jovent en molts as-pectes de la vida quotidiana. Drets essencials, com són l’habitatge, els estudis o el treball, es troben en l’actualitat en un procés de pre-carietat que fa que gran part del jovent vilanoví (així com de la resta dels Països Catalans) tingui grans dificultats per poder accedir-hi en unes condicions dignes. La precarietat laboral, la inestabilitat en contractes de poca duració, el fet que cada cop s’exigeixi més experiència i una gran formació fan que els joves siguin un dels col·lectius més desafavorits al mercat laboral, la qual cosa comporta que siguin una font de mà d’obra barata. A més, el fet de no poder adqui-rir una base consolidada econòmicament fa que els joves es vegin privats de poder accedir a drets es-sencials, com pot ser l’habitatge. És important que el jovent agafi consciència d’aquestes situacions de mancança i intenti posar-hi remei d’una forma directa i clara. Per això, la CUP col·laborarà amb les organitzacions, sindicats i entitats juvenils que proposin alternatives al model social i econòmic actualment existent amb l'objectiu que esdevinguin realitats en un futur al més proper possible.


3

Per tant, creiem que des de l’Ajuntament s’haurien de facilitar totes les eines possibles perquè tot el jo-vent vilanoví interessat pogués accedir a totes aquestes necessitats bàsiques d’una forma digna (habitatge, feina, formació i transport). L’ensenyament i la formació són eines imprescindibles perquè els joves creixin com persones crítiques i compromeses en la societat del futur. Per contra, trobem que actualment el nostre sistema educatiu sor-geix de les necessitats de les empreses i el mercat laboral. Això pot comportar que s’ignorin altres ne-cessitats socials i el pas dels estudiants cap a posicions submises, sense cap mena de criteri, que el dia de demà no tinguin cap mena d’esperit crític ni d’afany per millorar. A més, la capacitat econòmica de l’estudiant limita clarament les seves possibilitats de formació i no per-met la seva especialització per desenvolupar les seves habilitats. Un altre element que restringeix les possibilitats a l’estudiant és la mobilitat, ja que per accedir a una educació superior majoritàriament és necessari desplaçar-se fora de la ciutat, i per fer-ho es requereixen cada cop més recursos a causa de l’augment constant dels preus dels transports, siguin metropolitans, regionals, etc.

Un altre eix on es visualitza la precarietat dels joves és en l’ocupació. Actualment, l’atur juvenil a l’Estat espanyol és del 42% en els menors de 25 anys, el doble que la mitjana de la UE-27. A Catalunya, al vol-tant del 23% dels joves de 15 i 16 anys no estudien ni treballen i con-formen l’anomenada Generació Ni-Ni o Generació perduda. Lluny de ser una crisi passatgera, la crisi del jovent català és permanent, fruit del sistema de relacions productives capitalista, i només es flexibilitza en períodes com el de la construcció (1995-2008), on el jovent és usat de mà d’obra barata i exposat a riscos laborals superiors als de la resta de la població tre-balladora. El boom immobiliari i de la construcció, més enllà de suposar la destrucció del territori, espe-culació, corrupció i encariment del preu de l’habitatge, també ha provocat desastres en l’estructura juve-nil d’una generació que ha crescut convençuda que sense estudis es podia guanyar millor la vida que amb una bona formació.

LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A VILANOVA I LA GELTRÚ La regidoria de Joventut a Vilanova i la Geltrú és una regidoria quasi inactiva. En general, respon a les línies marcades per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, recentment en mans de Convergència i Unió. Fins fa poc, aquestes línies venien marcades per la filosofia d’ERC de la tutel·la (no validar espais autònoms, validar únicament espais subvencionats i lligats a convenis) i l’acció pe-dagògica - preventiva (no feu soroll, no consumiu drogues, estudieu, veniu al taller de prevenció de ris-cos laborals, etc.). Amb el canvi de govern de la Generalitat, podríem dir que el rumb de les polítiques de joventut es radicalitzarà cap a l’”assistencialisme adult” (això està bé i això està malament; joves, feu el que jo us dic com a adult).


4

A la pràctica, l’Oficina Jove i el SIAJ són les úniques iniciatives institucionals en marxa, que actuen com a oficina d’informació descentralitzada per al jove. L’Oficina Jove és d’àmbit comarcal, i el SIAJ està mancomunat amb l’Alt Penedès, tot i que el servei que ofereix és mínim. Altres accions dutes a terme pel govern han estat: * Envelat actual: fruit de les reivindicacions constants i històriques del jovent de la ciutat de tenir es-pais polivalents propis, el govern trampeja la manca d’aquests amb la instal·lació els mesos de tardor i hivern d’un envelat que cedeix a les entitats que el sol·liciten, joves o no. Enguany (2010-2011), la nove-tat rau en una reducció dels cànons a pagar per a la seva utilització, fruit segurament de la baixada de rendiment d’un model (festa a l’envelat) que s’esgota per abús en ser l’única oferta municipal per a les activitats del jovent. * Pla de Joventut: l’Ajuntament va encarregar la redacció d’un pla de joventut que va ser aprovat, amb el vot també afirmatiu de la CUP, el mes de maig de 2009. La CUP va donar-hi suport ja que considerava que les conclusions principals del pla corresponien a les reivindicacions principals i històriques del jovent vilanoví i a més coincidien en gran part amb el programa de la CUP i es considerava que l’adopció del Pla per part de l’Ajuntament era un pas endavant. Ara bé, del Pla Local de Joventut no se n’ha executat res significatiu. La principal demanda, com des de fa anys, és la d’un Casal de Joves Autogestionat, projecte que d’entrada no es vol assumir des del Govern. * Futur Equipament Juvenil: projecte de la Regidoria de Joventut que no va tenir finançament des del principi, ni probablement el tindrà, ja que no serà assumit pels pressupostos municipals de 2011. Consisteix en un pavelló per a concerts i activitats diverses que substituirà l’actual envelat, un espai per a l’Oficina Jove, sales de tallers, exposició i reunió, bucs d’assaig, etc. La data prevista d’inici d’obres s’ha endarrerit diverses vegades i la darrera data donada és el setembre de 2010. * IMET: L’Ajuntament va augmentar per a 2010 en 1,4 milions la dotació pressupostària al nou Institut Municipal d’Educació i Treball que substitueix l’antic CFO La Paperera per ampliar-ne competències. Fruit d’aquest augment s’ha pogut donar resposta a l’augment de demanda formativa, que no és exclusi-vament jove però on els joves hi són en percentatges més elevats. No obstant això, en general l’oferta formativa ocupacional a la ciutat està encara molt per sota dels nivells ideals per a cobrir les necessitats formatives del jovent de la ciutat. Una altra vegada i com sempre, el ritme de creixement de la po-blació ha anat molt per sobre del ritme de creixement dels serveis, i arribada la crisi, i per tant la necessitat de formació, les deficiències són evidents. En general podem afirmar que la iniciativa específica en joventut ha estat nul·la i que la genèrica on s’inclou significativament el jovent, com la formació, el treball o l’habitatge, és encara deficient i insuficient per a uns criteris mínims de justícia social. Proposem:

429) Espai per a joves autogestionat: un casal per als joves on siguin ells mateixos els encarregats d’organitzar l’espai i coordinar les activitats que hi vulguin dur a ter-me, per tal d’oferir un oci alternatiu i crític al jovent de Vilanova i la Geltrú.


5

430) Donar suport a les iniciatives d’oci alternatiu juvenil: és a dir, totes aquelles ac-tivitats que no vagin dirigides a un oci consumista i capitalista. 431) Creació d’un Consell de la Joventut: espai de debat i participació juvenil on els joves puguin interactuar i proposar mesures adequades a les seves necessitats que puguin influenciar el Ple i, per tant, les polítiques de joventut. Des de la CUP creiem que és un espai necessari, ja que no tots els joves són majors d’edat i poden votar i, per tant, no poden expressar les seves opinions en la política local. A més, seria una bona manera d’iniciar-se i involucrar-se en la vida política de la ciutat. 432) Potenciar els espais d'autogestió i autoorganització del jovent vilanoví com a instruments democràtics i assemblearis de participació política i social. 433) Creació d’una Coordinadora d’Entitats, amb seu pròpia: donar suport a la creació d’una coordinadora d’entitats encarregada de defensar els interessos comuns de les diverses entitats de Vilanova i la Geltrú. És una tasca difícil, ja que cada entitat té els seus propis interessos, però la coordinadora també serviria com a eix de cohesió en-tre les entitats i la suma d’esforços aportaria elements positius per al teixit associa-tiu de la vila. 434) Donar difusió i suport tècnic i material als sindicats d’estudiants per tal de fo-mentar l’organització estudiantil i, per tant, la participació activa dels joves en la política de la ciutat. Es tracta de donar suport a aquestes iniciatives, ja sigui cedint espais o donant assessorament a aquells joves que així ho requereixin. 435) Contractació de joves per part de l’administració: l’administració ha de jugar un paper clau permetent al jovent de la ciutat adquirir experiència laboral, principal difi-cultat curricular a l’hora de trobar feina. Per tant, es proposa tenir present aquest factor per elaborar una política de contractació de joves per temporades que tingui com a objectiu dotar d’experiència laboral els seus currículums. 436) Transparència en les col·laboracions remunerades amb l’Ajuntament. L’Ajuntament requereix al llarg de l’any de voluntaris remunerats que desenvolupin petites tasques de molt curta durada: des de la Cavalcada de Reis fins a embolicar regals per Reis. Cal que aquestes feines es donin amb criteris transparents i no a dit. 437) Creació d’una borsa municipal juvenil: elaborar una llista de feines concretes que dugui a terme l’Ajuntament per tal que siguin persones joves les contractades. Un exemple seria, si es duguessin a terme les Aules d’Estudi, contractar els mateixos joves per tal que facin de conserges i cuidin les instal·lacions durant el període d’exàmens.


6

438) Viver d’empreses: Donar suport a la creació d’empreses joves que fomentin el treball en equip dotant d’espais comuns de treball diferents treballadors autònoms. Aquesta nova iniciativa d’empresa vol abolir l’aïllament del treballador independent donant més importància a la cooperació entre individus. 439) Construcció d’una residència per a joves. El concepte no seria tant una residèn-cia d’estudiants sinó per a joves. La idea d’aquesta residència rauria en el fet de dis-minuir el cost del lloguer d’un pis, a través de compartir els espais comuns, com se-ria la cuina i els lavabos, i habitacions pròpies o compartides. 440) Aules d'estudi: Aquesta idea va més enllà de la proposta d’ampliar l’horari de la biblioteca, es basa en la creació d’aules d’estudi, un espai destinat exclusivament a estudiar, per tal que no se solapin les diferents maneres d’estar en una biblioteca: treballs en grup, estudi col·lectiu... i que poden molestar la gent que va a concentrar-se i a estudiar en silenci. Es poden aprofitar els centres cívics o les biblioteques es-colars o dels instituts com a instal·lacions on dur a terme aquests espais ja que compten amb l’estructura adequada i tenen Wi-fi. 441) Aglutinar la informació del SIAJ: la web d’aquest organisme no és gens clarifica-dora i és difícil trobar-hi els serveis que ofereix. S’hauria d’anunciar les activitats d’aquest organisme d’una manera més comunicadora per facilitar-ne l’ús. Caldria, també, transmetre la informació d’interès juvenil com seria el cas de la salut (drogues, sexualitat, alimentació, etc.), la mobilitat comarcal i per als estudiants uni-versitaris, en l’àmbit de la cultura i les festes populars, etc. 442) Assignar educadors socials per evitar casos de fracàs i marginació: sobretot en l’àmbit de carrer, treballar amb els joves per habilitar espais i construir projectes com a alternativa al fet d’estar al carrer. 443) “Beques” al transport: els estudiants que es desplacen diàriament per anar a la Universitat han de tenir unes ajudes per cobrir aquestes despeses indirectes per ad-quirir una formació especialitzada. Vilanova i la Geltrú és zona 4 de Rodalies Barcelo-na i el cost és excessiu per a un estudiant. 444) Impulsar un autobús de Vilanova i la Geltrú a la UAB: molts estudiants de Vilano-va i la Geltrú estudien a la Universitat Autònoma de Barcelona, que no és de fàcil accés utilitzant el servei de RENFE. Per això i per abaratir el cost del transport propo-sem la creació d’aquest autobús que acosti els joves vilanovins a la Universitat sense haver d’utilitzar el transport privat. 445) Iniciar un projecte d’Alberg Juvenil per tal d’incentivar el turisme juvenil a la nostra ciutat.


7


8

Mou fitxa! Mou fitxa!

Programa polític 7/8

Documents

Transcript of Programa polític 7/8