Programa polític 5/8

Programa polític eleccions municipals 2011 Candidatura d’Unitat Popular

Per una Vilanova viva i dinàmica

CULTURA ESPORTS

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

5/8

Per una Vilanova viva i dinàmica

CULTURA ESPORTS

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

5/8


2

Cultura DE PRIVILEGI A DRET, D’EXCEPCIÓ A NORMA La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individual-ment com a persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i com a vilanovins i vilanovines. La cultura és, per tant, una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social. En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural municipal ha de ser el de fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població. La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col·lectiu. Per això, la política cul-tural ha de partir del principi de fer tot el municipi partícep de la vida cultural, ha de vetllar per evitar la dualització de la societat i per promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir me-canismes de socialització del patrimoni comú. La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la corresponsabilització de l’administració i la societat civil, el conjunt d’elements necessaris per fer de la cultura un dret, a l’abast de tothom i present a tot arreu, i no un privilegi o una excepció. Els darrers anys Vilanova i la Geltrú ha viscut una situació de buit cultural des de la institució en diversos sentits. El col·lapse de les infraestructures culturals, amb el tancament durant quatre anys del Teatre


3

Principal, sumat a una gestió més aviat precària, interrompuda i mal lligada de la regidoria, han col·laborat també a deixar aquest gran buit en cultura. La darrera etapa de la regidoria ha intentat de nou redreçar aquesta situació, intentant planificar els equipaments, amb la reobertura del Teatre i una programació estable uns pocs mesos a l’any. El nou Auditori forma part d’aquesta planificació, impulsada principalment per la Generalitat.

284) Treballar cap a l’assumpció de la capitalitat cultural i de referència per a la resta de la comarca, promocionant VNG com a destí cultural i millorant els museus i espais culturals. 285) Incrementar progressivament les partides pressupostàries destinades a la cultu-ra fins a augmentar-les en un mínim d’un 50 % al final de la propera legislatura. 286) Generalitzar les polítiques de formació i extensió cultural continuada (cicles mo-nogràfics de conferències, tertúlies literàries...) amb la implicació del màxim nombre d’agents (centres cívics, fundacions, escola d’adults, entitats, administracions, etc.). 287) Planificació cultural a través de l’elaboració participativa d’un Pla Estratègic de Cultura per a la ciutat que trenqui amb les interrupcions del relat cultural de la ciutat que han comportat els canvis de regidors. 288) Recerca de finançaments i patronatges privats per a la programació cultural es-table de la ciutat. 289) Creació d’un Consell Municipal de la Cultura, amb la participació dels represen-tants municipals, associacions culturals, gent destacada del món de la cultura, etc. El Consell Municipal vetllarà pel compliment del Pla Estratègic. En aquest Consell, com en la resta de descentralitzacions de poder (organismes autònoms, empreses públiques, consells municipals) existents i proposats en aquest programa, la CUP no acceptarà que siguin usats com a excusa o ariets contra la proposta política, sinó que vetllarà perquè siguin espais vius de proposta, debat i discussió, oberts i demo-cràtics. 290) Treballar per a l’estructuració d’una xarxa d’espais culturals, públics i privats, que coordinin una agenda cultural de ciutat 291) Potenciar, per tant, la programació privada també d’actes i esdeveniments cul-turals. 292) Potenciar de forma activa el consum cultural entre els escolars, augmentant el nombre de sortides i l’oferta per a aquests públics.


4

293) Potenciar la creació artística en els centres escolars i de secundària, com el tea-tre, la música, la dansa, etc., promovent l’intercanvi entre centres, habilitant concur-sos remunerats d’escriptura, de teatre, etc. Incentivar, en general, la creació artística als centres amb fórmules imaginatives. 294) Cal que l’Ajuntament es doti, de cara a la potenciació de l’activitat cultural de les entitats, d’una sala multiusos i/o d’un espai cobert amb escenari, així com d’equips de so per a concerts que pugui cedir a petició. 295) La cultura a l’espai públic de la ciutat ha de ser un eix de treball i planificació. Alternar les places on es realitzen actes culturals, per tal de combinar ús de l’espai públic i el respecte pel descans dels veïns, però multiplicar l’ús cultural de l’espai públic, com a eina també d’apropiació d’aquest per part de la ciutadania. 296) Apostar per la creació d’un centre cultural al centre de la ciutat amb diversitat d’espais escènics de petit i mitjà format. 297) Habilitar un espai al CC La Collada com a espai de biblioteca, sala d’estudi, he-meroteca i sala d’ordinadors. 298) Construir un amfiteatre a l’aire lliure al Trajo de Garbí. 299) Seguir reivindicant i potenciant una tercera biblioteca, al Barri de la Marina. 300) Donar ús a l’actual sala d’audicions de l’Escola de Música per a actes culturals de petit format, a proposta de la institució, privats o de les entitats. 301) Replantejar els usos actuals de la Sala. 302) Pel que fa als equipaments que programen cultura, bàsicament el Teatre, La Sa-la i el futur Auditori, canviar la filosofia de la gestió. Cal que la gestió es faci des del món de la cultura i no des de la institució, com actualment es fa amb el Teatre.

CULTURA I FESTES A Vilanova destaquen dos esdeveniments centrals de la cultura popular: el Carnaval i la Festa Major. Tots dos han de ser actes de forta participació popular, com han estat tradicionalment, evitant en tot moment l’elitització, el tancament d’estructures o la negació d’espais per a la participació popular. Com entengui cada col·lectiu de Vilanova la seva participació en aquests esdeveniments és el que farà també evolucio-nar i enriquir aquestes festes, des del respecte i la pedagogia de la tradició.


5

303) Major permissivitat horària i d’espais per a les dues festes tradicionals princi-pals de la ciutat, entenent la seva durada en el calendari de forma àmplia. 304) La Festa Major és del poble, no de cap institució: cal modificar el protocol per tal que l’Església deixi de tenir-ne la centralitat. Cap persona que participi a la Festa Ma-jor s’ha de veure ni marginada per les seves creences ni immersa per obligació en un acte o celebració de l’Església Catòlica.

POLÍTICA DE FOMENT DE LA CREACIÓ

305) Destinar una partida pressupostària a l’edició de treballs musicals de grups, artistes i agrupacions musicals de la ciutat. 306) Prioritzar el foment de les arts escèniques pròpies, donant ple suport als grups teatrals de la vila i col·laborant, si cal , en la formació de nous. 307) Creació de nous bucs d’assaig per a grups de música amb taquilla per a diposi-tar-hi els instruments i publicitar els bucs d’assaig municipals que hi ha actualment a la ciutat.

MEMÒRIA HISTÒRICA

308) Apostar per un pla de recuperació de la memòria històrica democràtica, comen-çant per la restauració i documentació del refugi antiaeri de la Plaça de Sant Antoni i per les defenses costaneres de la Platja del Far i Platja de Sant Gervasi. 309) Fer complir la moció aprovada per Ple l’octubre de 2009 sobre la commemoració del 5 d’octubre de 1934 i la proclamació de la República Catalana. 310) Ressenyar i dignificar la fossa comuna dels soldats republicans del Cementiri de Vilanova. 311) Impulsar la recerca de la Vilanova sota el franquisme, quaranta anys de la nos-tra història que de vegades sembla que es vulguin oblidar. 312) Revisar el nomenclàtor dels carrers de la ciutat per tal que carrers com el Duc d’Ahumada, fundador de la Guàrdia Civil, o el Duc de la Victòria, altrament conegut com Espartero, autor d’un dels molts bombardejos sobre Barcelona perpetrats per l’Estat espanyol, deixin d’homenatjar criminals de guerra espanyols, enemics dels catalans.


6

313) Instal·lar plaques informatives en els llocs significatius de la ciutat que ajudin a traçar un recorregut per la memòria històrica, obrera i democràtica de la ciutat. Ge-nerar activitats educatives al voltant d’aquesta iniciativa.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

314) Dignificar Adarró, reforçar-la com a activitat al PAE i dotar-la de recursos peda-gògics i d’interès històric. 315) Canviar la senyalització dels indrets d’interès històric de la ciutat per fer-los més visibles i ordenats, i agrupar-los en un sol projecte de visita històrica de la ciu-tat. 316) Apostar per la rehabilització del patrimoni històric privat de Casc Antic i zones velles de la ciutat.


7

Esports Des de l’Esquerra Independentista, entenem l’esport com una bona eina per a la convivència i l’enriquiment social i cultural que ajuda a promoure els valors d’equip i col·lectius davant de l’individualisme existent actualment en la societat. A més, entenem l’esport com una eina indispensable per millorar la qualitat de vida de la població i per defugir els hàbits sedentaris, cada vegada més freqüents dins la nostra societat. La pràctica de l’esport contribueix a millorar la salut i l’autoestima personal. Els valors lúdics, integradors i educatius han de ser els tres pilars de la pràctica esportiva, així com els valors de la convivència n’han de ser el complement ideal. Per tot això, des de les institucions cal posar els mitjans necessaris per tal que la població pugui gaudir de la pràctica de l’esport en les diferents modalitats possibles i per tal que les iniciatives esportives priva-des no generin exclusió social en la pràctica esportiva. Només compartint equipaments i pràctica esporti-va, infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador. A més, cal promoure l’esport entre tota la població, impulsant especialment l’esport base i promocionant els beneficis que comporta la pràctica esportiva a totes les edats, educant en els hàbits i en les maneres més adequades de com s’ha de portar a terme aquesta pràctica esportiva.


8

L’ESPORT A VILANOVA I LA GELTRÚ

L’esport és molt present en la nostra vila. Una prova n’és el gran nom-bre teixit associatiu que dia rere dia es mou amb alguna finalitat es-portiva, així com la gran quantitat de persones que practiquen l’esport diàriament en els equipaments municipals o en els carrers, places i parcs de Vilanova (fent fúting, anant en bicicleta o jugant a petanca, entre d’altres). La varietat d’associacions esportives de Vilanova té un gran ventall que va des dels clubs esportius pro-fessionals fins a associacions que tenen l’objectiu de promoure algun tipus d’esport o activitat esportiva menys popular. Tenen, a més, la singularitat que hi són representats tots els grups d’edat de la població, des dels més menuts fins als més grans. Totes aquestes raons, així com per la importància que té l’esport com a eina lúdica, educativa, integra-dora i de millora de la salut, converteixen la pràctica de l’esport en un fet molt important des del punt de vista de les institucions i en el qual s’hauria de treballar de valent per millorar i facilitar la pràctica espor-tiva a la nostra vila. Cal desenvolupar una política ludicofisicoesportiva més horitzontal, més propera, més popular i de qualitat. L’Ajuntament ha de proporcionar els recursos necessaris per a la pràctica de l’esport i assegurar que tothom en pugui gaudir (evitant les exclusions socials per raons econòmiques o de deficiències físiques) amb els millors mitjans possibles. A més, des de l’Ajuntament s’ha d’ajudar a tirar endavant els projectes i les iniciatives necessaris per tal de millorar la pràctica esportiva de la pobla-ció i oferir els recursos per poder practicar totes les modalitats d’esports que demanin els vilanovins i vilanovines. A més, l’Ajuntament ha de garantir la participació ciutadana directa de tots els agents esportius (entitats, clubs, usuaris, esportistes, etc.) en l’elaboració de noves propostes i nous projectes relacionats amb l’esport a Vilanova. Una bona eina en aquest sentit seria la creació d’un Consell Municipal d’Esports. Aquest consell agruparia les diferents associacions de l’àmbit esportiu, clubs, grups polítics, tècnics mu-nicipals, etc., i actuaria com a organisme assessor de la regidoria d’esports, que veuria les seves políti-ques acompanyades i enriquides pel sector. Creiem fermament que l’esport és una de les activitats i ele-ments amb més pràctica per part dels ciutadans i cal fer un esforç per emprendre polítiques consensua-des i participades. En aquest sentit, el Consell hauria de recomanar a la regidoria les principals línies estratègiques pel que fa a les polítiques esportives de la ciutat i les perspectives comarcals.

EQUIPAMENTS ESPORTIUS En l’àmbit esportiu, un dels papers que ha de jugar l’Ajuntament és el de proporcionar els equipaments necessaris per tal que entitats esportives, clubs i la població en general puguin desenvolupar la pràctica esportiva, sense exclusions socials, físiques o d’edat.


9

Els equipaments esportius a Vilanova han anat creixent i millorant en els darrers anys, però sempre amb un històric retard acumulat. No hi ha hagut més remei; el creixement de la població i de les entitats es-portives així ho demana. Malgrat tot, som testimonis del deteriorament progressiu de certs equipaments públics esportius als barris, la saturació dels pavellons o l’obsolescència d’algunes instal·lacions. Hem vist també desaparèixer equipaments públics, com les pistes de tennis de Ribes Roges. Un dels principals problemes de determinats equipaments esportius és la seva saturació. Un clar exem-ple són els camps de futbol o el Pavelló del Garraf, on es celebren partits i entrenaments fins a la mitja-nit. En el cas del futbol, malgrat les noves instal·lacions, no es van augmentar els espais –es va passar de 3 camps vells a 3 de nous-, quan la població ha augmentat de forma significativa. En d’altres esports que es practiquen als pavellons (bàsquet, voleivol, handbol, hoquei, etc.), la situació és similar o pitjor. A banda dels equipaments esportius tradicionals més específics, des de l’Ajuntament s’ha de posar a disposició de la població el major nombre d’instal·lacions esportives o els mitjans per tal que tothom pu-gui en qualsevol moment practicar esport com a aficionat i per tal de promoure la pràctica esportiva en-tre el jovent, especialment en els parcs i places de la nostra vila. És necessari apostar per la promoció d’activitats fisicoesportives més lliures, populars, no tan reglamen-tades i estructurades. Per això cal fer arribar als barris la possibilitat de practicar esport en instal·lacions accessibles i obertes a tothom. Cal oferir possibilitats als ciutadans i que aquestes s’adeqüin a les seves necessitats. Això no treu la necessitat de comptar amb bones instal·lacions esportives per a l’esport fe-derat i de rendiment. Així, més enllà d’un bon parc esportiu amb grans instal·lacions per a l’esport federat, amb les seves ca-racterístiques i dinàmiques, no podem oblidar les instal·lacions de barri. Cal descentralitzar les ins-tal·lacions esportives, fer-les més properes al ciutadà i a les necessitats del barri. Algunes d’aquestes necessitats poden ser cobertes únicament obrint les instal·lacions esportives de les escoles, ja que la majoria disposen de pistes poliesportives i algunes de sala de gimnàstica. En definitiva, tot i les inversions i remodelacions dels darrers anys, encara hi ha mancances d’equipaments esportius a Vilanova, tant per a l’esport federat com per a la pràctica esportiva per a la població en general. En aquest sentit, creiem que és necessària una eina per tal de planificar i dinamitzar coherentment les polítiques i els projectes en equipaments esportius de forma participada.

Pla d’equipaments esportius Per tal de planificar quins equipaments esportius són necessaris a la nostra vila, quins són més prioritaris o quins necessiten remodelar-se amb més urgència, i per evitar interessos polítics o arbitrarietats a l’hora de prendre aquestes decisions, des de la CUP creiem necessària l’elaboració d’un pla d’equipaments esportius, i que aquest es realitzi mitjançant el Consell Municipal de l’Esport i articulat a través d’un procés de participació ciutadana. L’actual Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals està obsolet i no és realista, tant des del punt de vista demogràfic com econòmic. Aquest nou pla ens hauria de servir per conèixer l’estat actual i les necessitats sobre els equipaments esportius (ja sigui d’infraestructures o de material esportiu) de la nostra vila, per planificar i per marcar


10

prioritats a l’hora de crear nous equipaments i per fer-ne les reubicacions necessàries (en el cas que facin falta) per tal aprofitar més bé les infraestructures i els equipaments de què disposem actualment. Aquest pla també hauria de marcar les línies d’actuació a seguir, així com la manera de renovar-lo i fer-ne el seguiment. Aquest Pla ha de tenir vocació i perspectiva comarcal ja que Vilanova forma part de la comarca del Garraf, i això significa que s’han de tenir en compte els equipaments esportius que exis-teixen a la comarca i els que estan previstos. No té sentit que tots els municipis de la comarca inverteixin en els mateixos equipaments esportius; es poden compartir equipaments i així tenir-ne més varietat. Per això s’ha d’arribar a acords amb tots els municipis de la comarca per poder compartir equipaments esportius, i des del nostre ajuntament s’ha d’impulsar la creació d’un pla d’equipaments esportius comarcal a través del Consell Esportiu del Garraf i el Consell Comarcal. És cert que abans d’elaborar el pla s’han de fer una sèrie d’estudis dels equipaments que tenim, dels usos que se’n fan o dels espais de què podríem disposar, entre d’altres, per tal d’obtenir la informació necessària per avaluar els criteris del pla d’equipaments esportius. Però els criteris que han de marcar les actuacions pel que fa als equipaments esportius han de sorgir de la participació ciutadana, i per aconseguir aquest objectiu s’ha de realitzar un procés de participació real, tant d’entitats i clubs com de ciutadans, per recollir el màxim nombre d’opinions possible, i a partir d’aquí establir uns criteris de plani-ficació tenint en compte els resultats de les consultes, i que aquestes quedin definides en el pla d’equipaments esportius. Val a dir que el Consell Municipal hauria de comptar amb una part important de representants d’entitats esportives, clubs esportius i usuaris de la pràctica esportiva, que establiria els criteris a seguir en aquest pla, per tal de que no quedi polititzat per cap partit polític ni per l’equip de go-vern de torn. Un cop elaborat el pla d’equipaments esportius, s’hauran de prendre una sèrie de mesures per assegurar-ne l’aplicació i el compliment, fer-ne un seguiment i, quan calgui, les modificacions pertinents. Per això creiem que la millor manera d’assegurar una transparència d’aquestes tasques i per incidir encara més en la participació ciutadana directa és que el Consell Municipal faci un seguiment de les accions que es recomanen en el pla, aconsellar l’equip de govern sobre les polítiques sobre els equipaments esportius, renovar les dades quan calgui, introduir-hi les petites modificacions que siguin necessàries i buscar les fórmules adequades de renovació del mateix pla amb la participació de la ciutadania.

PROPOSTES Tot i que la nostra idea a l’hora d’invertir en tot el que respecta a equipaments esportius és que s’ha de fer a través del pla d’equipaments esportius (com proposem en el punt anterior) i que el Consell Munici-pal ha de traçar les línies estratègiques de les polítiques esportives de la ciutat, des de la CUP aportem un seguit de propostes i actuacions que creiem que poden ajudar a millorar les polítiques esportives de la ciutat. A part, som conscients que la creació del Consell i l’elaboració del pla és un procés que pot tenir una certa durada i no per això s’ha de deixar de fer polítiques en aquest terreny:


11

317) Crear un Consell Municipal de l’Esport, organisme consultiu pel que fa al disseny de les línies estratègiques de les polítiques esportives de la ciutat, la seva implemen-tació, seguiment, etc. La composició d’aquest consell ha de reflectir la realitat i di-versitat d’associacions, clubs i projectes de la ciutat en l’àmbit esportiu. 318) Elaboració un Pla d’equipaments esportius de forma participada i participativa. 319) Treballar per revitalitzar l’esport escolar: teixint xarxes amb les AMPA i incre-mentant la coordinació amb el Consell Esportiu del Garraf i el Consell Comarcal per tal que l’impuls i la implicació sigui comarcal i tenint presents les iniciatives en aquest que es preveuen el Pla Català de l’Esport. 320) Apostar de manera decidida i clara per la coordinació estratègica de les políti-ques esportives amb el Consell Esportiu i el Consell Comarcal del Garraf. 321) Construir definitivament el nou un pavelló annex al Pavelló del Garraf que per-meti sortir de la situació de saturació que viuen els dos pavellons existents a la ciu-tat, més enllà de la pista de suport projectada actualment, que no compta amb vesti-dors, serveis, graderies, etc. 322) Construir un nou camp de futbol que permeti sortir de la situació de saturació que viuen els tres camps existents al complex esportiu de la ciutat. 323) Treballar per recuperar pistes de tennis públiques, instal·lar un frontó públic a la ciutat i millorar els acords amb el CT Vilanova per un ús més majoritari de les seves instal·lacions. 324) Impulsar els esports relacionats amb la mar, la nàutica i el litoral del Garraf. 325) Millorar les instal·lacions esportives de les platges. 326) Proposar a les institucions i autoritats pertinents la possibilitat de tancar la carretera BV-2115 (carretera del pantà de Foix) per afavorir la pràctica del ciclisme en ruta cada primer diumenge de mes o amb una altra freqüència que es consideri oportuna. 327) Millorar senyalització dels camins rurals de la comarca per afavorir la pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya. 328) Evitar l’asfaltatge dels camins rurals del municipi i vetllar per la seva conserva-ció i manteniment.


12

329) Facilitar la utilització dels equipaments esportius dels centres d’ensenyament i racionalitzar al màxim els tràmits per fer-ho. Avançar cap a l’eliminació de les barre-res arquitectòniques dels mateixos per a una pràctica lliure. 330) Augmentar les instal·lacions esportives en els parcs i places de vilanova que no en tinguin (cistelles de bàsquet, porteries de futbol, taules de tennis de taula, pistes de petanca, etc.) i posar-ne en els de nova construcció. 331) Dignificar l’estat de les instal·lacions esportives i circuits de manteniment exis-tents als diferents barris de la ciutat que actualment, en molts casos, es troben en greu estat de deixadesa.

PROMOCIÓ DE L’ESPORT

L’Ajuntament ha de promoure l’esport i facilitar-hi l’accés a tota la po-blació, informant de les oportunitats que hi ha per practicar esport a la vila, dels hàbits que cal tenir a l’hora de practicar-ne i dels beneficis per a la salut que té la seva pràctica. Cal posar èmfasi en l’etapa es-colar per a potenciar i construir l’hàbit de l’esport i posar les bases per a consolidar aquesta pràctica per la resta de la vida. Per això realitzem les següents propostes:

332) Potenciar l’esport escolar amb programes transversals des de l’IMET, el Consell Esportiu del Garraf i el Consell Comarcal. 333) Dotar el Consell Esportiu de més capacitat tècnica, humana i econòmica per a potenciar els jocs esportius escolars comarcals. 334) Crear programes (amb els clubs i entitats de la comarca) de divulgació i ensenyament dels diferents esports i especialitats. 335) Elaborar programes esportius per a la integració dels nouvinguts. 336) Elaborar i desenvolupar programes de divulgació de jocs i esports de tot el món als centres escolars. 337) Elaborar i desenvolupar programes de cooperació al desenvolupament per mitjà de l’esport amb clubs i entitats del sud.


13

338) Impulsar programes esportius amb perspectiva de gènere. Vetllar per no poten-ciar els estereotips masculins a la pràctica esportiva, és a dir, no valorar únicament l'esport en termes de competició, o per valors com la força, la velocitat, etc., sinó in-corporant-hi aspectes com les relacions socials, els grups, les qualitats més coordi-natives. 339) Crear programes d’educació física per a la gent gran, amb personal qualificat i dedicació.

Des de l’Esquerra Independentista tenim el convenciment que no n’hi ha prou amb la col·locació i/o construcció d’espais i material de pràctica. Si veritablement creiem en els avantatges de l’activitat fisico-esportiva, n’hem de promoure i dinamitzar la pràctica i l’ús de les instal·lacions (per exemple, del circuit de manteniment de la platja). Podem i estem obligats a proporcionar més informació de les possibilitats actuals de pràctica: espais oberts, ubicació de circuits, facilitar els tràmits per al seu ús, etc. Cal, doncs, una aposta ferma per l’esport popular, de barri, per promoure l’activitat física des de la base comple-mentant el seu vessant de la competició, la disciplina i l’alt rendiment, amb la lúdica i recreativa.


14

Mou fitxa! Mou fitxa!

Programa polític 5/8

Documents

Transcript of Programa polític 5/8