Programa polític 3/8

Programa polític eleccions municipals 2011 Candidatura d’Unitat Popular

Per un model econòmic

arrelat al territori

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

3/8 ECONOMIA HISENDA LOCAL

Per un model econòmic

arrelat al territori

Movem fitxa

Candidatura d’Unitat Popular Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

3/8 ECONOMIA HISENDA LOCAL


2

Economia Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una mancança alarmant de llocs de treball si ho comparem amb la població que hi viu. Aquest problema ha anat a l’alça els últims anys amb l’increment d’habitants. El nombre de vilanovins que s’han de desplaçar a diari a treballar a comarques veïnes, principalment cap a les àrees me-tropolitanes de Barcelona i Tarragona i cap al Penedès, fa que hagi de ser una prioritat per part de l’Ajuntament la creació d’ocupació a la ciutat, sobretot en temps de crisi com els actuals. La situació de crisi què ens trobem fa que no només hagi de ser un prioritat per a l’Ajuntament la creació d’ocupació i riquesa a la ciutat i la protecció social per als més desafavorits, sinó que també hagi de ser prioritari per als principals agents socials i econòmics de la vila. Per això, proposem la creació d’una Taula per la Crisi on es reuneixin totes aquestes parts per intentar tirar endavant, de forma conjunta, polítiques per millorar la situació actual. A més, creiem que aquest diàleg ha de ser permanent i no només en la situació actual de crisi. Per tant, proposem que la Taula es creï de ma-nera indefinida, passant a ser més endavant una taula per al Desenvolupament Econòmic de Vilano-va i la Geltrú. Ara bé, la situació actual de crisi en cap cas no pot ser aprofitada per alguns sectors per augmentar la precarietat laboral, ni reduint els sous ni augmentant la temporalitat. L’ajuntament, com a institu-ció pública, ha de vetllar perquè es compleixin totes les normatives en relació amb la seguretat i la higiene laboral, tant pel que fa als seus treballadors com als de les empreses contractades i resta


3

d’empreses de la ciutat. Ens sembla indespensable que des de l’Ajuntament es faciliti i s’incentivi la creació de noves empre-ses a la ciutat; és per això que ja fa anys que proposem la creació d’un viver d’empreses, un lloc on les noves empreses i professionals puguin trobar un espai físic amb despatxos i serveis comuns i on també es pugui donar assessorament a aquells projectes en situació més embrionària. També cre-iem que les sis naus situades al Raval de Santa Magdalena que són propietat de l’empresa munici-pal PIVSAM, que estan destinades al lloguer i que actualment es troben desocupades, s’haurien de llogar a preus reduïts com a mínim durant els primers anys, per a empreses que comencin i presen-tin un projecte viable i interessant per a la ciutat, prioritzant aquelles empreses que puguin generar més ocupació. Proposem:

178) La creació d’una Taula per la Crisi a la ciutat que reuneixi tots els partits polí-tics, agents econòmics i socials i entitats relacionades, per tal de definir polítiques conjuntes per fer front a la crisi. Aquesta taula hauria de ser de caràcter indefinit i reconvertir-se en una Taula per al Desenvolupament Econòmic de Vilanova i la Geltrú quan s’hagi superat la crisi actual. 179) Fer un viver d’empreses que disposi d’una oficina d’assessorament tant per a les empreses que hi hagi instal·lades com per aquelles que es creïn a la ciutat, i d’una sèrie de despatxos i serveis comunitaris per a les diferents empreses que s’hi esta-bleixin. 180) Penalitzar als concursos públics aquelles empreses que es regeixen per contrac-tacions mitjançant ETT. 181) Estudiar fórmules per afavorir aquelles empreses locals que es presentin a con-cursos públics. 182) No donar ni renovar llicències a Empreses de Treball Temporal. 183) Promocionar i editar una guia de bones pràctiques, facilitant-la a totes les em-preses que actuïn al municipi per fomentar l’ocupació de qualitat i estable i informar les empreses dels avantatges i bonificacions que hi ha per a la contractació dels col·lectius més afectats per l’atur. 184) Potenciar la cultura de la prevenció dels riscos laborals mitjançant campanyes de sensibilització.


4

INDÚSTRIA Si exceptuem l’època dels indians, històricament Vilanova ha tingut una població eminentment obre-ra, sense una burgesia potent que hagi col·laborat a desenvolupar la ciutat i a crear una indústria important arrelada al territori. Això ha provocat que actualment les indústries que ocupen més treba-lladors siguin de capital forani i en molts casos estranger, amb el problema d’inseguretat que com-porta, sobretot per tots els processos de deslocalització que s’estan produint arreu del país La indústria a la ciutat ha anat perdent pes els últims anys enfront del sector dels serveis i la situa-ció general de la indústria no ens fa ser massa optimistes. Últimament hem vist com hi ha hagut conflictes laborals en moltes de les empreses importants de la ciutat, que requereixen en molts ca-sos la mediació de les institucions incloses l’Ajuntament. Creiem que, tot i que les funcions que pot fer l’Ajuntament per fomentar la creació d’indústria a la ciutat són limitades, s’han d’augmentar els esforços per fomentar la creació d’empreses de capital local i per aconseguir que s’instal·lin a la ciutat empreses forànies. S’ha d’apostar per fomentar les empreses innovadores i amb alt valor afegit, per intentar crear ocupació de qualitat i que estigui menys amenaçada pels processos de deslocalització. En aquest sentit, tenim un avantatge, com és el fet de tenir la UPC a Vilanova i la Geltrú. Creiem que s’ha de fer més per intentar relacionar la UPC amb les empreses de la ciutat, de manera que ambdues parts en surtin beneficiades i per fer de la UPC un pol d’atracció d’empreses. Per això proposem:

185) Que l’Ajuntament estigui en comunicació contínua amb els comitès d’empresa de les principals fábriques de la ciutat i intenti mediar, allà on sigui possible, entre els treballadors i les direccions de les empreses abans que es produexin conflictes laborals. 186) Donar incentius i apostar per les indústries amb un alt valor afegit, que propor-cionin llocs de treball qualificats, per tal que s’instal·lin a la ciutat. 187) Donar beneficis fiscals, durant els primers anys, a aquelles indústries de capital local que s’obrin a la ciutat. 188) Treballar per millorar la relació recíproca entre les empreses locals i la UPC.

COMERÇ I SERVEIS

A Vilanova i la Geltrú el sector serveis ha anat guanyant pes econò-mic durant els últims anys. De fet, Vilanova ha esdevingut clara-


5

ment un pol d’atracció per a la comarca i les comarques veïnes, pel que fa al comerç. Un dels motius pels quals ha passat això ha estat el desenbarcament que han fet a la ciutat un gran nombre de franquícies. Això ha tingut un punt positiu, però també n’ha tingut de negatius, com la pujada dels preus, tant de lloguer com de compra, dels locals més cèntrics de la ciutat, la poca qualitat dels llocs de treball que normalment generen aquest tipus de comerços i el gran nombre de botigues locals que han tancat a la zona més cèntrica de la ciutat. Vilanova és una ciutat que concentra gran part dels seus comerços al centre de la ciutat; per això des de la CUP veiem imprescindible començar a fomentar el comerç en altres barris. S’han de co-mençar a fer zones de vianants fora de la zona més cèntrica per fomentar el comerç de barri i aug-mentar l’activitat econòmica en altres punts de la ciutat, sobretot en aquells que concentren més població. Des de la CUP creiem en un comerç de proximitat i totalment integrat a la ciutat. Per això no hem de caure en la instal·lació de grans centres comercials com està passant en altres ciutats veines. Així mateix, veiem imprescindible que l’Ajuntament intenti facilitar la conciliació laboral a aquelles perso-nes que treballen en el comerç i vetlli pel compliment dels horaris comercials a la ciutat.

189) Crear nous espais comercials fora de la zona més cèntrica de la ciutat. Propo-sem vianalitzar el carrer Llibertat i el carrer del Gas des de la plaça Soler i Gustems fins al Passeig Marítim, creant una nova zona comercial i un nou carrer de vianants que uneixi el centre amb el mar. En el mateix sentit, proposem vianalitzar el carrer Francesc Macià des de la Rambla Samà fins al carrer Josep Coroleu, sense descartar en el futur una ampliació en direcció oest. 190) Potenciar el Mercat de Mar amb reformes, millores i publicitat per tal que esde-vingui un nucli comercial important. 191) Fer una ordenança que reguli les llicències de nova activitat per a bancs, caixes d’estalvi, ETTs, consultories, consultoris mèdics i despatxos professionals a les plan-tes baixes en una àmplia zona al centre de la ciutat. 192) No autoritzar l’obertura de noves grans superfícies al terme municipal. 193) Fer complir els horaris comercials i calendaris establerts a tots els comerços per no caure en greuges comparatius.


6

194) Treballar per acabar amb la possibilitat d’obrir els comerços els diumenges i di-es festius, buscant un pacte amb els ajuntaments veïns per intentar estendre aquesta mesura a tota la comarca.

AGRICULTURA I PESCA

El pes del sector primari a la ciutat es troba en una situació de clar retrocés, sobretot pel que fa a l’agricultura. La forta pressió urba-nística i la manca de joves que s’hi vulguin dedicar ha portat l’agricultura a desenvolupar un paper testimonial a la ciutat. Des de la CUP creiem que s’ha de fer conèixer el paper que juga l’agricultura en la preservació del paisatge i el territori i que s’haurien de centrar més esforços a l’hora de fomentar el consum de productes de proximitat, que en la majoria dels casos són de més qualitat que els productes que ens vénen de fora. A més, el foment del consum de productes de proximitat racionaliza el con-sum de combustibles i és més respectuós amb el medi ambient. Pel que fa a la pesca, la disminució de les captures, l’alt preu dels carburants i l’alta incidència que això té en el sector, sumat a la modernització de la flota, està provocant també un retrocés pel que fa als llocs de treball en aquest sector. Des de la CUP creiem que s’ha de fer un esforç important per preservar aquest sector, que l’Ajuntament s’hauria d’implicar més a defensar els seus interessos i que s’hauria de lligar més aquesta activitat al sector turístic, la qual cosa representaria una nova entrada d’ingressos. Proposem:

195) Promocionar el consum de productes de proximitat, sobretot de Vilanova i la comarca del Garraf, mitjançant campanyes i creant, si convé, algun tipus de marca distintiva conjuntament amb els municipis més propers. Realitzar fires gastronòmi-ques per promocionar també aquest tipus de productes. 196) Mirar de preservar els terrenys agrícoles de la pressió de l’urbanisme i les infra-estructures. 197) Augmentar la implicació de l’Ajuntament en la gestió del port, que afecta de ma-nera decisiva tot el sector pesquer.


7

198) Relacionar el turisme amb la pesca, fent que ambdós sectors en surtin benefici-ats, obrint el port pesquer a la ciutat, facilitant l’accès a la llotja del peix i buscant maneres perquè es puguin fer activitats turístiques en les embarcacions de pesca. 199) Intentar promociar el consum de peix de Vilanova tant a nivell local com a la resta del principat, creant i promocionant una marca pròpia.

TURISME

El pes del turisme a Vilanova i la Geltrú és molt menor que el que tenen la majoria de ciutats veïnes. Hem de pensar que la ciutat té un gran potencial turístic que cal explotar millor. Tenim una ciutat amb una bonica façana marítima, grans platges, museus i impor-tants activitats culturals (festivals de música, circ, Festa Major, Carnaval, etc.). Hi ha dos tipus bàsics de turisme a la ciutat, el de persones que viuen al principat o estan allotjades en viles properes i vénen a passar el dia a Vilanova però que no hi fan nit i el de turistes que sí que passen algunes nits a la vila. Pel que fa al primer grup, el seu nombre augmentarà de manera im-portant en els propers anys, sobretot pel que fa a ciutadans de les comarques interiors del principat, pel desdoblament de la carretera C-25 que ens connecta amb Manresa, Igualada, Vilafranca i l’AP-7. Creiem que s’ha de millorar la informació turística i fer-la més activa per tal que aquestes persones coneguin millor l’oferta en restauració i cultura de la ciutat i que no només vinguin a passar el dia a la platja, sinó que gaudeixin d’altres atractius que els pot oferir la ciutat. Pel que fa al segon grup, es tracta bàsicament d’un turisme familiar i estranger. Gran part d’aquests turistes s’allotgen en campings i la resta als hotels i apartaments situats sobretot a la zona marítima. Aquesta oferta hotelera és bastant limitada i creiem que s’hauria de mirar de trobar fórmules per augmentar-la. Cada vegada més, els públics, els clients, les empreses interessades, els intercanvis, etc., adopten i adoptaran un caràcter més internacional, principalment en el marc europeu. Figurar en les xarxes internacionals comercials i turístiques, oferir una presentació dels productes i serveis de la ciutat en la llengua del públic que es persegueix, tenir la capacitat no només de traduir una pàgina web de benviguda a la ciutat sinó, a través de les xarxes, ser actiu en la promoció i dinamització de l’oferta continuada de Vilanova com a ciutat de serveis i com a destinació, han de ser a partir d’ara una línia de treball transversal en tot allò que pugui representar un valor afegit per a la nostra ciutat. Tot i que des de la CUP apostem per un turisme bàsicament familiar, creiem que seria molt interes-sant apostar també per un turisme més juvenil creant un alberg de joventut a la ciutat. A més, cre-


8

iem que s’ha de potenciar el turisme al centre de Vilanova i que seria una aposta interessant incenti-var la creació de petits allotjaments amb encant i restaurants en immobles de la part més antiga de la ciutat. En la promoció comercial i econòmica, Vilanova i la Geltrú pot anar sola o emmarcar-se en un pro-jecte regional de promoció i cohesió. La marca Barcelona ofereix a Vilanova la il·lusió de veure’s as-sociada administrativament i nominal a un gegant de la promoció internacional, marca reconeguda a tots els racons del món, referent del turisme de masses, dels paquets turístics i del marxandatge més vulgar. D’altra banda, però, Vilanova pot optar, si hi ha consens, a liderar juntament amb Vila-franca una marca pròpia, molt més autèntica i atractiva a un tipus de promoció més selecte i deta-llista: la regió Penedès. Des de la CUP entenem que cal treballar pel marc penedesenc en la promo-ció de productes, restauració, gastronomia, enoturisme, turisme cultural i de lleure. Ser la costa i el port de la regió dels vins i la cultura popular és molt més que ser una ciutat més de la segona coro-na metropolitana. Ser el centre comercial del Penedès és força més que ser la ciutat industrial en decadència al costat de les platges de Sitges. Vilanova té un gran potencial pel que fa a rutes a peu i en bicicleta cap a la zona dels Colls, del Parc Natural del Garraf i de la resta de la serralada Litoral i la zona del Pantà de Foix i el Penedès; per això creiem que cal una major promoció i millorar les indicacions d’aquestes rutes com un atractiu turístic més. Un atractiu més de la ciutat és el fet de tenir un dels ports de pesca més importants del principat. Els últims anys hi ha hagut força controvèrsia per la instal·lació d’una tanca que impedeix un accés fàcil i normal a tota aquesta zona del port. Des de la CUP creiem que per compatibilitzar la feina dels pescadors, la seguretat i la visita de turistes i vilanovins a la zona del port de pescadors es podria estudiar fer una pasarel·la, oberta durant certes hores del dia, que anés per sobre de les “botigues” dels pescadors. Proposem:

200) Millorar la informació turística de la ciutat, tant pel que fa a facilitar una major informació a les persones que ens visiten com a les campanyes que es fan a l’ex-terior, de la ciutat i dels principals actes lúdics i culturals que s’hi programen. 201) Treballar per augmentar el nombre de places hoteleres de Vilanova facilitant la instal·lació d’un nou hotel en algun punt de la ciutat. 202) Crear un alberg a Vilanova i la Geltrú que estigui dintre de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. 203) Facilitar i incentivar la creació d’allotjaments amb encant als barris més antics i cèntrics de la ciutat.


9

204) Crear una nova pàgina web municipal escrita en una gran varietat d’idiomes i amb un disseny atractiu i pràctic, destinada exclusivament al turisme. 205) Incorporar la dinamització i promoció internacional i multilingüe a la promoció de Vilanova i la Geltrú 206) Primar de manera més important en la contractació de personal en algunes àre-es de l’Ajuntament aquelles persones que dominin més llengües estrangeres. 207) Millorar les comunicacions entre el Càmping Vilanova Park i la ciutat, sobretot pel que fa als accessos en bicicleta i caminant. 208) Habilitar alguna zona per a l’aparcament d’autocaravanes que disposi de serveis bàsics com ara electricitat i aigua. 209)Treballar des de la promoció econòmica i turística per la marca Penedès, promo-vent amb el temps un consorci de les tres comarques que sigui dinamitzador econò-mic i internacionalitzador i que substitueixi l’actual Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf. 210) Millorar la promoció i la senyalització de les rutes a peu i en bicicleta que pas-sen pel nostre terme municipal conjuntament amb el Consell Comarcal, la Diputació i la resta de municipis per on passin aquestes rutes. 211) Estudiar la possibilitat de fer una passarel·la per sobre les “botigues” del port de pescadors per tal de poder compatibilitzar les visites al port de pesca amb la feina dels pescadors.

HISENDA LOCAL I PLANTILLA MUNICIPAL

Des de la CUP veiem amb preocupació les polítiques que s’estan duent a terme sobretot les últimes legislatures d’externalització de molts serveis que havien estat municipals. Els serveis que són ne-cessaris per a la ciutat haurien d’estar directament gestionats per l’Ajuntament i no pas per empreses privades; serveis com la reco-llida de la brossa i la neteja de la ciutat, la jardineria, l’oficina de turisme o la gestió dels centres cívics entre d’altres. La municipa-lització d’aquests serveis provocaria una millora laboral per als


10

seus treballadors i un major control de l’Ajuntament sobre el ser-vei. A més, també creiem imprescindible que l’Ajuntament actuï de forma enèrgica contra la temporalitat i la precarietat laboral en tots els àmbits que estiguin al seu abast.

Com a administració pública que és, l’Ajuntament ha d’intentar facilitar la conciliació de la vida labo-ral i familiar i fomentar la creació d’ocupació i el repartiment de la riquesa. Per això creiem que s’ha de tendir cap a l’eliminació de les hores extres. És molt més útil i bo, tant per als treballadors com per a la societat en general, la contractació de nou personal que la realització de multitud d’hores extres pel personal contractat, amb els costos econòmics que això comporta, sobretot en departa-ments on la realització d’hores extres és una pràctica habitual i molt estesa, com en la Policia Local. També creiem que hi hauria d’haver un replantejament pel que fa a la Polícia Local per aconseguir fer-la més propera al ciutadà. Per això proposem ampliar la figura de policia de barri a tots els barris de la ciutat i rebaixar la imatge “militar” d’aquells agents que fan les tasques que plantegen menys perill per a la seva seguretat com ara aquells que patrullen a peu pel centre de la ciutat, evitant que patrullin amb armes de foc o botes militars. Creiem que la plantilla de funcionaris municipals no està ben repartida. Mentre en alguns departa-ments no donen a coll amb la feina que els pertoca, en altres departaments hi ha molta menys feina per treballador. Per això creiem que s’ha de fer una redistribució i optimització del personal de l’Ajuntament. Per tal de millorar la internacionalització de la ciutat, creiem que seria interessant tenir personal de l’ajuntament que parli diverses llengües, a més de les típiques, que puguin col·laborar tant en el que és el turisme pròpiament com en altres branques de la promoció econòmica. A més, l’Ajuntament hauria d’incentivar molt més l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els seus treballadors i prioritzar més aquelles persones que ja les coneixen a l’hora de fer noves contractacions. L’actual govern espanyol està duent a terme una sèrie de reformes econòmiques i jurídiques enca-minades a desmantellar l’Estat del Benestar clàssic i posar al mercat els pocs valors socials que quedaven en el camp econòmic a l’Estat. La llei de caixes, que obliga les caixes d’estalvi a convertir-se en bancs i així acabar amb la seva funció social, és un atac frontal a un sistema d’estalvi finan-cer que, sobretot a Catalunya, havia marcat diferències notables amb la banca neoliberal espanyola. Davant d’aquesta reforma, pròpia de la dreta neoliberal com la majoria de reformes empreses pel PSOE en els darrers anys, l’única figura jurídica d’estalvi financer amb valors ètics i socials serà la banca ètica i cooperativa. A Catalunya, aquest tipus de banca viurà en els propers mesos un pas decisiu, amb la posada en marxa finalment de la Banca Ètica FIARE, a partir de les experiències de Coop57 i Triodos Bank. Vilanova i la Geltrú, tot i que és un dels pocs ajuntaments de l’Estat, junta-ment amb Ordizia, Donosti o el Prat de Llobregat, que s’han sumat al projecte, de moment no ha fet cap pas fora de l’adhesió formal.


11

Proposem:

212) Acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el mateix Ajunta-ment, respectar els drets laborals com la revisió salarial i el dret a la promoció dels treballadors de l’Ajuntament i fer extensiu el compromís als treballadors i les treba-lladores de les empreses subcontractades o a les empreses a qui ofereix concessions o concursos; aquesta ha de ser la primera condició exigida a les empreses que s’hi presentin. Plantegem arribar a finalitzar relacions amb aquelles empreses que no compleixin aquests requisits. 213) Canviar l’actual tendència de l’Ajuntament d’externalitzar serveis municipals a empreses privades. S’ha d’avançar per recuperar la gestió pròpia d’aquests serveis. 214) Evitar de totes totes el pagament de gratificacions als funcionaris municipals. 215) Acabar amb la subvenció extraordinària que es dóna als grups municipals després de les eleccions i amb els diners de més que rep el grup més gran de l’oposició. 216) Contractar nou personal en aquells departaments municipals on la realització d’hores extres és habitual, per tendir a eliminar aquesta pràctica. 217) Fer que els agents de la Polícia Local que patrullen a peu pel centre evitin fer-ho amb armes de foc i botes militars. 218) Ampliar la figura del policia de barri a tots els barris de la ciutat. 219) Fer un estudi exhaustiu de les tasques de cada departament de l’Ajuntament i la seva plantilla i fer una redistribució de personal per optimitzar la feina en cas que es cregui convenient i sigui possible. Intentar que hi hagi una política de personal que permeti més mobilitat del personal entre departaments en cas que es cregui neces-sari. 220) Incentivar en major mesura l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els funcionaris municipals. 221) Primar en les noves contractacions i promocions internes aquelles persones que parlin llengües estrangeres, sobretot en aquelles àrees on pugui ser més útil el domi-ni de diverses llengües.


12

222) Impulsar activament des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la capitalització de la nova banca ètica i cooperativa FIARE i ajudar en la seva extensió territorial prestant espais i serveis des de l’Ajuntament. 223) Incloure en els criteris d’adjudicació de concursos públics i de contractes i com-pres, tant de l’Ajuntament com de les societats anònimes municipals, un augment de puntuació per aquelles empreses que optin per un finançament cooperatiu o ètic.

ECONOMIA ALTERNATIVA

L’actual sistema, en les seves dimensions macroeconòmiques, és insostenible. És insostenible un sistema basat en l’especulació, en l’acumulació rapinyaire de capital, en la plusvàlua sobre les vides i les hores dels treballadors i les treballadores. Cal enfrontar-se polí-ticament a l’actual sistema econòmic neoliberal, explicant els ne-xes d’unió entre la política i l’economia, per denunciar i explicar que la injustícia econòmica no és un fenomen diví, irreformable i incontestable, sinó l’obra planificada, controlada i defensada amb urpes per una classe dominant que té noms i cognoms, comptes bancaris i entramats financers, partits polítics i institucions. Només assenyalant aquesta unió entre política i interessos econòmics fa-rem visible el sistema de dominació capitalista que ens depreda el territori, ens empobreix l’existència i ens hipoteca el futur com a comunitat. No obstant això, al marge de la lluita política, és imprescindible des d’ara mateix construir alternati-ves plausibles al model econòmic consumista imperant, generant propostes de funcionament econò-mic basades en valors socials i democràtics, de respecte a l’entorn i de cura del benestar de la comunitat. Els moviments socials del nostre país generen nombroses iniciatives, marcs jurídics i entitats en aquest sentit, als quals cal donar suport perquè cada vegada aprofundeixin més en la radicalitat de les seves propostes, vertaderes crítiques al sistema de valors capitalista, i perquè cada vegada més gent s’hi comprometi i en faci ús. En aquest sentit, iniciatives com la moneda social, els bancs del temps, el cooperativisme, les finan-ces ètiques i solidàries, l’agricultura ecològica, les cooperatives de consum, la refundació de les mú-


13

tues en diversos àmbits de la vida social i comunitària, han de ser un enfocament global de l’actu-ació de l’administració, d’acord amb el moviment social.

224) Ajudar i acompanyar les iniciatives relacionades amb la creació i posada en fun-cionament d’una moneda social, permetent, per exemple, el pagament dels impostos, preus públics i taxes municipals amb aquesta moneda.


14

Mou fitxa! Mou fitxa!

Programa polític 3/8

Documents

Transcript of Programa polític 3/8