Currculums competencials per a lensenyament obligatori

Educaci primriaEducaci secundria obligatria3 de febrer de 2015

*La societat catalana aspira a proporcionar la millor educaci a les noves generacions i, ms enll, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida

Prembul. Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci

Currculums pensats des duna mirada de present i de futur (I)*un alumne que...Ha comenat 1r deducaci primria lany 2014

Nmre. dalumnes 84.278Finalitzar leducaci primria lany 2020Finalitzar leducaci secundria obligatria lany 2024

Currculums pensats des duna mirada de present i de futur (II)*contingutscompetnciesContinguts clauQu ha daprendre?Per a qu ho ha daprendre?lalumneCom ho ha daprendre?Com sabem si ho ha aprs?orientacions metodolgiquesorientacions per a lavaluacicriteris davaluaciAvaluaci formadora

Glossari*

mbit Les rees de coneixement sagrupen en mbits segons la seva afinitat i el seu carcter complementari. A cada mbit es defineixen les competncies que lalumne ha dassolir en acabar letapa.rea de coneixement i matries El currculum sorganitza en rees de coneixement o matries.Dimensi Agrupaci de les competncies prpies de cada mbit segons la seva afinitat i el seu carcter complementari. Competncia Capacitat de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant de manera transversal coneixements, habilitats prctiques, motivacions, valors tics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acci efica i satisfactria.Continguts clau Agrupaments de continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de de les competncies de cada una de les dimensions.Blocs de continguts Agrupaci de continguts duna rea de coneixement.Contingut Objectes daprenentatge, sabers i coneixements presentats de forma integrada (conceptes, procediments i actituds) que, combinats i contextualitzats, permeten assolir les competncies bsiques en acabar lensenyament obligatori.Criteris davaluaci Enunciats que concreten grau daprenentatge que han dassolir els alumnes en un moment determinat i que han de ser el referent per a les diferents avaluacions.

Objectius dambds currculums (I)Acomplir les recomanacions de lEuropa 2020 i del programa Rethinking education 2012.

Aprofundir en el model competencial dels currculums de lensenyament obligatori, per garantir ladquisici de les competncies bsiques per part de tots els alumnes.

Desenvolupar actuacions previstes a leix 4 de lOfensiva de Pas a favor de lxit escolar:

*Innovaci metodolgica i didctica a les aules: simplificaci dels currculums, impuls del treball competencial i de lavaluaci formativa com a eina del procs densenyament i aprenentatge.Currculum, competncies i estratgies daprenentatgeInclusi educativaInnovaci i recerca pedaggica

Objectius dambds currculums (II)Plurilingisme: accions escolars de dinamitzaci lingstica i comunicativa en els mbits acadmics i dinterculturalitat per incrementar el domini de les llenges a Catalunya.

*Objectius del Marc per al plurilingisme: Que lalumnat sigui competent en llengua catalana i en llengua castellana.Garantir l'aprenentatge duna llengua estrangera (prioritriament langls) a lensenyament obligatori.Normalitzar ls de la llengua anglesa com a llengua vehicular en una assignatura o part duna assignatura.Aconseguir que al final de lESO el mxim dalumnes assoleixin el nivell B1 en la primera llengua estrangera.Que el mxim dalumnes tingui lopci de conixer una altra llengua estrangera en finalitzar leducaci secundria obligatria.

Fonaments dambds currculumsLa llarga tradici pedaggica de Catalunya s lactiu que permet la transformaci metodolgica necessria. Orienta la professi docent i el treball en equip esdev un factor imprescindible per a lxit personal i collectiu.

Les competncies esdevenen objectius daprenentatge de final detapa, fet que suposa consolidar un model pedaggic que prioritza la interrelaci del coneixement i la seva posada en acci.

La norma incorpora els aspectes nuclears dels documents didentificaci i desplegament de les competncies bsiques a primria i a lESO elaborats des de lany 2011.

*

Marc conceptual dels currculums competencials*

Les competncies bsiques a l'ensenyament obligatoriCompetncia comunicativa lingstica i audiovisual.Competncia matemtica.Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.Competncia artstica i cultural.Competncia digital.Competncia social i ciutadana.Competncia daprendre a aprendre.Competncia dautonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

*

*Currculum dels ensenyaments de leducaci primria

Aspectes destacats del currculum a primria (I)Organitzaci en cicles: inicial, mitj i superior.Organitzaci del currculum: rees de coneixement agrupades en mbits (afinitat o carcter complementari).mbit de coneixement del medi que agrupa lrea de coneixement del medi natural i lrea de coneixement del medi social i cultural amb continguts i orientacions comunes.

Incorpora orientacions metodolgiques i davaluaci amb lobjectiu de guiar el treball competencial.Consolidaci del Servei Escolar Personalitzat (SEP).Sha de cursar leducaci artstica aix com totes les rees de coneixement, en tots els cursos de letapa.Les competncies digitals han de ser presents, per tractar problemes i situacions, en totes les rees i sn responsabilitat de tots els mestres. Increment de 175 hores de matemtiques al llarg de tota letapa.

*

Aspectes destacats del currculum a primria (II)

Lacci tutorial, amb un seguiment i acompanyament, tant individual com collectiu, que ha de contribuir al creixement personal de cada alumne.Especial atenci a l'aprenentatge i a la consolidaci del procs de lectura i escriptura al llarg de tota letapa.Tractament de les llenges: finalitzada la primria amb ple domini de les dues llenges oficials, com a mnim el coneixement duna llengua estrangera (referncia del Marc europeu de les llenges), que ha darribar a assolir lA2.Educaci en valors socials i cvics, on sinclou cultura religiosa, o religi en funci de lelecci de les famlies: rees avaluables.Donar continutat al projecte interdisciplinari, a cada curs escolar, sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.

*

Currculum dels ensenyaments de leducaci secundria*

Aspectes destacats del currculum a lESO (I)Titulaci per a la doble opci, aplicada i acadmica.

Sagrupen les matries entre comunes i especfiques, amb voluntat de simplificaci del currculum.

En els dos primers cursos es garanteix la coherncia amb leducaci primria, la continutat del procs educatiu de lalumne per tal de garantir una transici adequada.

En els dos darrers cursos de letapa es consolida el procs dadquisici de les competncies bsiques i es prepara per a la continutat formativa.

Es dna especial rellevncia a lorientaci educativa i latenci a lalumnat.

*

Aspectes destacats del currculum a lESO (II)Sincorpora el servei comunitari com a espai dimplementaci de la competncia ciutadana de lalumnat de lESO, lligat a una matria o diverses.

Sincrementen 35 hores de matemtiques al llarg de letapa, concretament a 3r dESO.

Sincrementen 35 hores de primera llengua estrangera al llarg de letapa. El disseny permetr que algunes daquestes hores es puguin dedicar a impartir matries no lingstiques en llengua estrangera.

Sincorpora la transversalitat de la competncia digital de lalumnat en les diferents matries.

*

Aspectes destacats del currculum a lESO (III)Es facilita que lalumnat que finalitza lESO pugui accedir a lacreditaci de la competncia digital i la seva competncia en llenges estrangeres:Acreditaci ACTIC (Acreditaci en Competncies de Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci).Acreditaci nivells A2, B1 i B2 del Marc Europeu de Referncia en Llenges Estrangeres en Francs i Alemany.

Matria alternativa a la religi, anomenada cultura i valors tics, articulada entorn del pensament humanista i de base filosfica.

Manteniment de les matries artstiques com a matries comunes amb una distribuci horria equilibrada.

Es preserva la matria de tecnologia com a matria comuna de lESO.

Es mant com a tret distintiu del currculum catal el treball de sntesi de 1r a 3r i el projecte de recerca a 4t.

*

Estructura bsica de doble opci (horari a 4t dESO)*Aquest escenari s viable des de centres d'una lnia.

*Aquest escenari tamb es pot fer amb Biologia i Geologia compactada amb Cincies Aplicades.** La matria compactada de Tecnologia + TIC aprofita tot el bagatge de les 6 hores comunes dels tres primers cursos de l'ESO i del plantejament transversal de la competncia digital.

4 hDoble matria compactada acadmica i aplicada (dues matries amb dues qualificacions, per amb un sol professor). La compactaci es fa entre matries afins.Fsica i qumica + Cincies aplicades* Economia + Emprenedoria3 hMatries d'opci acadmica Biologia i geologia / Fsica i qumica Llat3 hDoble matria compactada aplicada i especfica Tecnologia + TIC**

********