Presència

L’exili de Subirats. Els campsde concentració sota el traç deJosep Subirats, al MUME.

El tresor de Baetulo. Badalona obre laporta al seu passat romà amb la museïtzacióde les restes de les termes i el Decumanus.

Rosa Renom. Ha estat una de lescelebrades intèrprets d’«Agost», l’obra delnord-americà Tracy Letts, al TNC.

Núm.2032. ■ Del 4 al 10 de febrer del 2011. ■ AnyXLV. www.presencia.cat

«American way of life»La Sisena Flota va trasbalsar Barcelona

8745

25-1

0237

61A

Del 4 al 10 de febrer del 2011 • PRESÈNCIA • 3

DEL 4 AL 10 DE FEBRER DEL 2011

Edita: Revista Presència SL. Santa Eugènia, 42, 17005. GIRONA President: JOAN VALL I CLARA. Consell d’administració: JORDI MOLET I CATEURA, ALBERT PARÍS I FORTUNY, FRANCESC REBLED I SARRÀ (secretari)Director de Presència: JOAN VENTURA. Telèfons: Redacció: 902 186 470. Fax: 902 101 192 Adreça: Santa Eugènia, 42 17005-GIRONA Redacció: ANNA AGUILAR, IRENE CASELLAS, MERCÈ MIRALLES, SUSANNA OLIVEIRA, MARIAPASCUAL, ENRIC ORTS (València), DAVID MARIN (Lleida), XISCA BARCELÓ (Balears), JORDI SALAZAR (Andorra). Maquetació: JORDI MOLINS, FLORENTÍ MORANTE. Publicitat: EVA NEGRE. Consell editorial: DOLORS ALTARRIBA, MARTÍCRESPO, MANUEL CUYÀS, IGNASI PLANELL, MIQUEL SERRA. Impressió: ROTIMPRES. Dipòsit legal: GI-143-1965

l segle XX ha estat el del’expansió dels Estats Units

com a poderosos senyors delmón. La seva tendència a en-tremetre’s en la política internadels altres països per defensartota mena d’interessos, des delseconòmics fins a obscurs plansde control ideològic, sovint haprovocat que la seva presència,que va ser imprescindible perdecantar la balança a la SegonaGuerra Mundial, hagi estat vis-ta com a colonitzadora i depre-dadora dels recursos naturalsdels països més pobres. Les ac-cions de desestabilització de laCIA a Llatinoamèrica han tro-bat el seu contrapunt en el res-sorgiment de governs que esdecanten cap a l’esquerra, desdel possibilista Lula al Brasil,fins a l’abrandat Chávez de Ve-neçuela. En el seu paper de pa-cificadors mundials se’ls podenfer molts retrets, el darrer, el fetd’haver destrossat un país coml’Iraq, que només tenia el pro-blema d’un dictador que po-dien haver eliminat, si fosaquest el cas, de moltes altresmaneres. No es pot entendre elsegle XX sense l’auge i caigudadel comunisme, ni sense la po-lítica intervencionista dels Es-tats Units. I quan la balançasemblava que es decantava pelliberalisme encarnat pels nord-americans, sorgeix una novapotència que sens dubte marca-rà el segle XXI: la Xina, que jaté a les seves mans el deute ex-tern dels USA.

E

«Yanquis gohome!»

CARTA DEL DIRECTORJOAN [email protected]

Foto de portada: /NAT FARBMAN,«LIFE». (ED. LA CAMPANA)

22 PAÏSOS CATALANS

El tresor deBaetuloBadalona obre la porta alseu passat romà amb lamuseïtzació de les restesde les termes i elDecumanus, un recintesubterrani de més de3.000 metres quadrats.

14 ENTREVISTA

Rosa RenomHa estat una de lescelebrades intèrpretsd’«Agost», elmuntatge de SergiBelbel a propòsit del’obra delnord-americà TracyLetts que s’harepresentat al TNCamb un èxit absolutde públic.

34 LLIBRES

Colm Tóibín«Brooklyn», la seva darreranovel·la, transcorre entre laIrlanda rural i la Nova Yorkdels cinquanta.

30 CINEMA

«Mil cretins», alcinemaEls camins de Ventura Pons iQuim Monzó es tornen aencreuar amb l’adaptació alcinema de «Mil cretins».

32 EUROPA-MÓN

L’ombra delsKennedyPer primer cop en 50 anys nohi ha cap membre de lafamosa nissaga al Capitoli.

6 DOSSIER

La Sisena Flota a BarcelonaA partir de 1951, la presència de la Sisena Flota nord-americana al portde Barcelona va alterar la vida d’una ciutat ofegada pel franquisme. Elsmariners van ser tan admirats com recriminats.

26 PAÏSOS CATALANS

L’exili més properEl MUME de la Jonquerarecupera la visió de JosepSubirats, dibuixant i pintor, sobreels camps de concentració.

4 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de febrer del 2011

OPINIÓ

ràcies a un amic, gran explorador gas-tronòmic, i a l’art a la cuina que gas-ten al restaurant La Penyora de Giro-

na vaig descobrir un plat exquisit, que jo, deterra endins i més avesada a la carn i els rostits,mai havia pensat que trobaria tan bo: el sashi-mi de tonyina. Vaig incorporar, encara que deforma molt esporàdica, el consum d’aquestpeix cru com un regal per al paladar. Però araresulta que pertot arreu veus reportatges sobrela patètica situació de la pobra tonyina verme-lla del Mediterrani, que es veu que està en veri-table perill d’extinció, sobretot per culpa delsdepredadors gurmets japonesos. Hi ha una ca-dena de supermercats que per proclamar la se-va sensibilitat pel medi ambient anuncien queno solament han eliminat les bosses de plàstic,sinó que per consideració al mar no venen to-nyina vermella. Tant de bombardeig mediàtica favor de la tonyina vermella t’acaba fent re-primir a l’hora de demanar tonyina fresca alrestaurant i a la peixateria perquè t’imagines elfiscal de Medi Ambient darrere el clatell ambles diligències a punt d’obrir. I ja fa dies que noposo tonyina de llauna a l’amanida. Quin càr-rec de consciència! Mentre m’enaiguo de men-jar tonyina per evitar sentir-me culpable del’extermini, un altre animal, no marí, de forçatradició culinària a la nostra terra, que a mi,però, no m’agrada gaire perquè trobo que té

una carn molt dura i més aviat soltufejar, el senglar, ha esde-

vingut una autèn-tica plaga i

G els enormes exemplars d’aquesta espècie m’en-trebanquen fins i tot a l’hora d’intentar arribara casa meva, ja que a vegades te’n trobes tot unramat que travessa el camí sense témer cotxesni persones. La població de porcs senglars,que dubto que ningú pugui censar amb dadesfiables, és desmesurada, sense cap mena dedubte, si tenim en compte els danys que cau-sen a les collites. Tenen desesperats pagesos ihortolans. I els caçadors, que en maten peròno en maten prou, tenen dificultats per col-locar la carn de senglar, que els restaurantscompren només quan se’ls garanteix que hapassat tots els filtres sanitaris imposats. Envista d’aquest desequilibri biològic i gastronò-mic, se m’acut una solució. Aprofitar el poderde la publicitat per incentivar el consum desenglar perquè restauradors i comerços el ven-guin com un producte bo i saludable, impres-cindible per a la salut. No cal que ho sigui,només que ho facin creure. Si els xinesos esdecidissin a fer chop suey de senglar, la dismi-nució d’aquests animals seria cosa feta. Elconsum és fàcil de dirigir segons els interes-sos. Recordeu aquells temps en què interessa-va treure’s de sobre l’oli de gira-sol i ens bom-bardejaven amb missatges sobre els inconve-nients de l’oli d’oliva, que resulta que actual-ment s’ha reconvertit en una joia per a la die-ta mediterrània. Si ens poden fer girar segonsinteressos comercials, que hofacin també pels inte-ressos ecològics iambientals.

EL QUADERNTURA SOLER [email protected]

La tonyina i el senglar

«Tant debombardeigmediàtic afavor de latonyina ver-mella t’aca-ba fent repri-mir a l’horade demanartonyina fres-ca al restau-rant i a lapeixateriaperquèt’imagines elfiscal de Me-di Ambientdarrere elclatell»


PUBLICITAT

1102

20-1

0229

72A


DOSSIER

ANNA AGUILAR

Marinersal Xino

arcelona i els mariners de laSisena Flota nord-america-

na van mantenir una relaciód’amor i odi que va durar 36anys. D’aquell flirteig en vansorgir alguns matrimonis, unsquants costums importats del’altra banda de l’Atlàntic i unsanys de prosperitat econòmica.Però allò que va començarel 1951 sent un enamora-ment a primera vista vaacabar com el rosari del’aurora. A partir de 1987,els mariners no van tornarmés al port de Barcelona.La ciutat havia crescut i jano els admirava ni els ne-cessitava com al principi.

Tot va començar el 9 degener de 1951, un di-marts. A les 06.20 h delmatí, des de Montjuïc esvan albirar cinc vaixellsde guerra de la Sisena Flo-ta que s’acostaven al portde Barcelona. Feia cincdies que havien sortit deNàpols. Dues hores més

B

A partir de 1951, la presència de la Sisena Flotanord-americana al port de Barcelona va alterar la vida d’unaciutat ofegada pel franquisme. Els mariners, exponents de lasocietat de consum, van ser tan admirats com recriminats

tard, l’USS Newport News, va en-trar disparant una salva que vaser contestada amb 21 canona-des des de Montjuïc. «Feia diesque a Barcelona no es parlavad’altra cosa». Una multitud degent i autoritats, amb pancartesque deien «Wellcome» i«Friends», els va anar a rebre almoll i al Portal de la Pau. «No hi

faltaven ni les càmeres delNo-Do». Ho explica ambtot detall Xavier Theros alllibre La Sisena Flota a Barce-lona (La Campana, 2010),un documentadíssim vo-lum que, a partir de diver-ses fonts i un munt de testi-monis, relata com va can-viar la vida dels barceloninsl’arribada regular dels vai-xells de la US Navy.«Els primers mariners quevan tocar terra van ser elsespecialistes de cada nau,tots molt ben educats, unamica tímids i conscients dela seva missió a Barcelona:quedar bé i donar bonaimatge de l’armada nord-

Premi JosepMaria HuertasClaveriaLa Sisena Flota a Barcelona, deXavier Theros, editat per LaCampana i l’Ajuntament deBarcelona, ha rebut el premiJosep Maria Huertas Claveria2010. El llibre, de 488 pàgi-nes, recull 66 fotografies deCatalà-Roca, Joan Colom, NatFarbman, Pérez de Rozas iMarcel·lí Sáenz, entre altres.

Colom, cap on assenyales? / MARCEL·LÍ SÁENZ

Dues senyoretesdonant conversaals xicots de laSisena Flota, albarri Xino deBarcelona. / NATFARBMAN,«LIFE». FOTOSDEL LLIBRE «LASISENA FLOTA ABARCELONA» (LACAMPANA)

guns ports perquè la tripulaciódescansés i pogués sortir dels vai-xells a esbravar-se. «Quan arriba-ven a Barcelona els mariners esdedicaven a voltar per la Rambla,comprar souvenirs, anar a men-jar, prendre alguna cosa als bars,anar amb dones...». Aquesta erala rutina d’aquells joves, moltsd’ells del Mitjà Oest americà.«Procedents de llocs rurals, i nogaire preparats intel·lectual-ment, solien passar tota una set-mana movent-se pel carrer Escu-dellers, força transitat i ple de bo-tigues, perquè no s’atrevien asortir de la ciutat».

Però també hi havia una altraclasse de mariners, originaris deciutats més grans com NovaYork, Los Ángeles, Chicago, etc.«Aquests, en canvi, solien que-dar-se només dos otres dies a Barcelonai, si tenien un per-mís d’una setmana,es vestien de civil ise n’anaven a Ma-drid o a Andalusia».

La imatge que estenia dels marinersde la Sisena Flota, enbona part adoles-cents –es podienallistar a la marinaamb 14 anys i al-guns arribaven aBarcelona amb 16–,és que eren fàcilsd’estafar. Quan bai-xaven dels vaixellsestaven delerososper desprendre’sdels diners. En con-trapartida, això vafer quallar unaimatge d’ells forçaprepotent i fatxen-da. «La sensació,força generalitzada, era que trac-taven la gent d’aquí com si tot-hom fos un enllustrador».

Íntimes relacionsDe les 2.039 arribades de la Sise-na Flota a Barcelona en 36 anys,ressenyades al llibre de Theros,un dels col·lectius que més se’nva beneficiar va ser el de les pros-titutes. El barri Xino que van co-

nades de 13 i 14 hores durant to-ta la setmana que els vaixells es-taven atracats al port. Tot i queles meuques de Barcelona tenienfama de ser les més barates d’Eu-ropa, no s’ho van pensar dues ve-gades a l’hora d’apujar preus.

Moltes estaven casades o erenvídues de la guerra que ho feienper alimentar els seus fills. N’hihavia que treballaven amb els

americana», diu Theros. Entre launa del migdia i les set de la tardad’aquell dia fred de gener d’ara fa60 anys, els carrers de la part bai-xa de la Rambla,i per extensió delbarri Xino de Barcelona, van serocupats per grups de marinersnets i polits. Les botigues, els barsi els prostíbuls, que s’havien afa-nyat a penjar banderes america-nes i cartells anunciant que totera typical spanish, ja es fregavenles mans.

Durant aquella primera estadade la US Navy, tropa i oficials vanconèixer els llocs més típics deBarcelona i rodalia: el Poble Es-panyol, Montjuïc, Montserrat...A canvi van obsequiar la pobla-ció autòctona –acostumada alracionament i a les estretors delfranquisme–, amb cigarrets, xo-colata, xiclets i records. Aquellgest d’agraïment, que s’acabariaconvertint en costum, es va repe-tir no només el 9 de gener de1952, quan la Sisena Flota va tor-nar a Barcelona, sinó en totes lesvisites següents. «Fins a mitjand’aquella dècada, cada 9 de ge-ner va convertir-se en una festa».

Calés per gastarTot i que el sou dels mariners noera gaire alt, amb el canvi de mo-neda, el seu poder adquisitiu esmultiplicava. El 1951, 1 dòlarequivalia a 22 pessetes. «Nor-malment de les seves carteres ensobresortien molts bitllets de dò-lar que gastaven amb una natu-ralitat espantosa. Veient que nodonaven cap importància als di-ners, era lògic que aquí tothomintentés fer el seu agost», comen-ta Theros. Als anys cinquanta ipart dels seixanta, les úniques di-vises que entraven al país eren elsdòlars d’aquells mariners nord-americans. «Penseu que durantels anys cinquanta, per cada diad’estada a Barcelona, la SisenaFlota deixava de mitjana un mi-lió de pessetes». En una societatautàrquica com aquella, els ma-riners ens van obrir els ulls a lasocietat de consum.

La Sisena Flota anava contí-nuament amunt i avall i, pertant, necessitava atracar en al-

nèixer els mariners encara estavadelimitat per la Rambla, el Paral-lel i el carrer Nou de la Rambla,tot i que a finals dels anys cin-quanta ja arribava fins al carrerHospital. Aquella àrea estava far-cida de bordells. «La part baixade la Rambla i els voltants delscarrers Robadors i Escudellerss’omplen de bars de llums ver-mells». Les prostitutes feien jor-

Comprant souvenirs... / NAT FARBMAN, «LIFE». (ED. LA CAMPANA)

... i passejant per la Rambla, el 1952. / PÉREZ DE ROZAS-AFB.


DOSSIER LA SISENA FLOTA

«Tastaven els cargols, les gambes amb allada i els musclos»Simpàtics, educats, amants de la gresca i ge-nerosos amb les propines. Així és com Felicia-no Bofarull, fill i nebot dels amos del famósrestaurant Los Caracoles de Barcelona, recor-da els mariners nord-americans que anaven alseu establiment. «Un cambrer es podia treurede 200 a 300 pessetes per dia en propines»,explica. «Hi va haver dies que omplien el res-taurant 250 mariners i els cambrers feien torn

i mig ben contents». Mentre eren al port, so-lien freqüentar Los Caracoles cada dia; els unss’ho deien als altres. «Venien a partir de les 4de la tarda fins a les 9 del vespre, ja que lla-vors, igual que avui, l’horari del restaurant eraininterromput des de la 1 del migdia fins a les12 de la nit tots els dies de l’any».

Tot i que no es mostraven gaire interessatsper la cuina catalana, segons Bofarull «tasta-

ven els cargols, les gambes amb allada i elsmusclos, però el seu plat principal era el filet iel pollastre a l’ast. Per postres, les maduixes iel pijama, i per beure, el que més els agrada-va era la sangria». En aquell restaurant, onvan menjar personatges famosos com l’actriuFaye Danaway, per a qui els mariners van fercua per demanar-li un autògraf, la desapari-ció d’aquella clientela es va notar molt.

Tres mariners nord-americans, en un bar prenent vi d’un recipient estrany anomenat porró. /NAT FARBMAN,«LIFE». (ED. LA CAMPANA)


gambes i els escamarlans, des-prés d’haver-se familiaritzat ambla paella.

«Al principi –relata Theros alseu llibre–, els caps de la SisenaFlota van ser molt prudents, pro-hibint als seus homes que consu-missin segons quins menjars au-tòctons. Durant els primers anyscinquanta les unitats que baixa-ven de permís a la ciutat rebienun full on se’ls aconsellava noprendre res fora del vaixell, so-bretot llet. A més a més, estavaprohibit pujar embotit, format-ges o menjar fresc a bord, aixícom ampolles de begudes alco-hòliques». Aquells oficials tanprudents, però, van acabar co-neixent prou bé restaurants comLos Caracoles i Casa Leopoldo.

El bàsquet i els texansL’empremta que va deixar la ma-rina nord-americana a Barcelo-na va arribar a gairebé tots elsàmbits. «El primer rock and roll elvan portar els mariners, comen-çant pels discs d’Elvis Presley,que l’any 1956 acabava de sortiral programa de televisió d’Ed Su-llivan», escriu Theros. «La músi-ca va ser una estratègia diplomà-tica de primera magnitud per a laUS Navy. Totes les naus duiencom a mínim una banda; als por-taavions i cuirassats era habitualque, a més a més, hi hagués unaorquestra, una coral, un grup dejazz i algun grup de rock». Tot ique el jazz ja tenia aficionats aBarcelona des de la PrimeraGuerra Mundial, estils com el be-bop o el free jazz es van fer popu-lars gràcies als mariners, juntamb les últimes tendències deblues o salsa.

La música i l’esport eren lesprincipals distraccions d’aquellatripulació. A part de les bitlles al’americana, «l’arribada delsequips de la Sisena Flota va ser degran importància per a la transi-tòria afició que va tenir el beisbola Catalunya, sobretot durant lesdècades de 1950 i 1960». I gràciesa aquells mariners, el bàsquet vaser un altre esport nord-americàque aquí va viure una gran ex-pansió. «L’esport era un excel-

mariners americans i altres queobertament els evitaven per laseva fama de violents.

Seguint la Sisena Flota per laMediterrània, Theros explica alseu llibre que hi havia un altre ti-pus de dones, les gaviotes. «Noeren exactament prostitutes, toti que moltes sí que exercien laprostitució». Més aviat eren lesamants dels caps i dels oficials dela Sisena Flota. «Tenien un nivelleconòmic alt, bona educació, sa-bien idiomes i es movien per am-bients d’un cert nivell». Una set-mana abans que arribés la mari-na a Barcelona, elles ja havienllogat totes les habitacions delmític Cosmos.

«No tan sòrdids com els barsprostibularis del Xino», els mari-ners adolescents nord-ameri-

cans també podien escoltar i ba-llar la seva música preferida enun altre tipus de local que vanpopularitzar durant els anys cin-quanta a Barcelona: la barraamericana. «Era un establimentpúblic on les cambreres no tansols es dedicaven a posar copes,sinó també a fer companyia alsclients, donar-los conversa i ani-mar-los a beure».

Diversió a part, no totes les re-lacions entre mariners i dones de

la Ciutat Comtal van limitar-se aun intercanvi mercantil. D’a-quell encontre també en van sor-gir parelles i, fins i tot, matrimo-nis, bona part dels quals se’n vananar a viure als EUA. «Aquí no espodien casar perquè la majoriade mariners eren protestants il’Estat espanyol no admetia ma-trimonis mixtos», comenta The-ros, que ha recollit el testimonid’unes quantes dones, no totessatisfetes amb la decisió d’haverdeixat Barcelona.

Còctels i sandvitxosPer culpa de, o gràcies a aquellsmariners, «als anys cinquanta esprodueix un canvi radical en lesformes de beure dels barcelo-nins». No només es van tornar aposar de moda el whisky i els còc-

tels, com abans de laGuerra Civil, sinó quetambé es va popularit-zar el vodka amb taron-ja i el tequila,«introduïtpels mariners ianquis iprotagonista d’una deles seves begudes favo-rites, el tequila sunrise».Innovadors de moltscombinats, un dels lo-cals més freqüentatspels mariners nord-americans eren les coc-teleries. Com tants barsd’aquella època –distri-buïdors de begudes demala qualitat que pro-vocaven unes borratxe-res monumentals i fre-qüents baralles–, la vidade molts locals va sertan llarga o tan efímeracom ho va ser la presèn-cia de la marina.

En el camp de l’hostaleria,aquells joves uniformats van afa-vorir el sorgiment de locals típi-cament nord-americans com elsself-service (el sistema que utilit-zava l’exèrcit dels EUA) i els snackbars, on es podien trobar els mo-derns plats combinats. El sand-vitx va ser un altre dels grans des-cobriments que els catalans vanfer, al mateix temps que els nord-americans més agosarats es llan-çaven a tastar els calamars, les

«De les sevescarteres ensobresortienmolts bitlletsde dòlar»

Cues per visitar els vaixells. / PÉREZ DE ROZAS-AFB (ED. LA CAMPANA)

«El primer ‘rockand roll’ el vanportar elsmariners de laSisena Flota»

«Lesprostitutesfeien jornadesde 13 i 14hores»



A principis dels anys cinquanta, el periodistaJaime Arias era el corresponsal del setmanariamericà Time-Life a l’Estat espanyol. Acompa-nyat pel fotògraf Nat Farbman va tenir l’opor-tunitat d’informar de l’arribada de la SisenaFlota a Barcelona, «la més important en aque-lla època a part de la del Pacífic». Arias recor-da que «aquells vaixells eren autèntiques ciu-tats flotants». Ell, junt amb un reduït grup de

«Aquells vaixells eren autèntiques ciutats flotants»periodistes, va ser convidat a visitar un delsportaavions insígnia de la Sisena Flota, l’USSForrestal CVA-59. «A bord, tota la tripulacióanava vestida d’uniforme, hi havia força disci-plina i es notava que funcionava amb coman-daments importants, que tenien experièn-cia». Els periodistes arribaven fins als vaixellsde la flota amb unes llanxes, sempre escor-tats, i prèviament identificats. «Hi havia cen-

sura, sí; i també autocensura, però tampoc espublicaven gaires notícies», diu Arias.

Segons aquest periodista, la presència de laSisena Flota a Barcelona responia a una estra-tègia de política exterior iniciada pel presi-dent Truman. Amb tot, l’obertura d’una bi-blioteca pública americana al carrer Diputaciója va propiciar un contacte cultural amb elsnord-americans a finals dels anys quaranta.

Dos mariners de la Sisena Flota es fan enllustrar les sabates davant del Liceu./ NAT FARBMAN, «LIFE» (ED. LA CAMPANA)


lent targeta de presentació per ala Sisena Flota [...]. Els equipsdels vaixells eren un reclam i unaoportunitat immillorable perpopularitzar entre la població laimatge dels Estats Units com unpaís democràtic, planer, noble iamant del fair play».

L’intercanvi de costums eramutu. «La presència dels tripu-lants de la Sisena Flota a les cur-ses de braus es va convertir en totun fenomen de masses». Aquellsjoves mariners s’interessavenper tot allò que tenia a veure ambels toros i les flamenques, al ma-teix temps que introduïen a Ca-talunya la moda dels pantalonstexans, les mitges de niló, els cal-çotets tipus slip,l’encenedor Zip-po, que tenia fama de no apagar-se mai i els xiclets (especialmententre la canalla, principals admi-radors seus), entre molts altresproductes americans.

El clima s’enrareixPer a la gran majoria de les nausque van fondejar a Barcelona, lesestades habituals eren d’una set-mana o quinze dies. L’USS Altair,l’USS Aucilla i l’USS Marias vanser les tres úniques embarca-cions que van tenir com a base fi-xa Barcelona; «els seus tripu-lants, per tant, van serels més familiaritzatsamb casa nostra», ex-plica Theros al llibre. Elperíode d’entre 1958 i1961, recordat popu-larment com Els QuatreMagnífics i inici del tu-risme a la ciutat, va serel moment de més arri-bades de vaixells alport de Barcelona (mésde 120 a l’any).

A partir dels anys se-tanta, però, les cosesvan anar canviant.«Fins llavors, perquèuna flota fos operativanecessitava set o vuitvaixells. A partir de1970, amb les novestecnologies, amb unn’hi havia prou». Pertant, a Barcelona vancomençar a venir

menys naus. Això, sumat al fetque als anys setanta, i sobretotvuitanta, es va anar gestant certahostilitat per l’oposició a la dic-tadura franquista cap a la políti-ca nord-americana, va fer que demica en mica la Sisena Flota anésbuscant ports alternatius, com elde Palma de Mallorca (per Nadalde l’any 1974 va assolir el seu rè-cord històric amb l’arribada de118 vaixells) i el de Tarragona.

A partir dels anys setanta, amés, comencen a sovintejar epi-sodis delictius, a vegades fins itot amb morts, relacionats ambal Sisena Flota. Tot i que fins lla-vors es procurava que no trans-cendissin a la premsa, a partird’aquella dècada van sortint a lallum pública. «La majoria de ve-gades, les intervencions de l’SP(Shore Patrol o ‘patrulla de con-trol’, la policia militar que duiena bord els vaixells) estaven rela-cionades amb baralles, molt fre-qüents al voltant dels bars onanaven els mariners. Habitual-ment, aquestes batusses solienenfrontar marines i mariners;blancs i negres, tripulants ambcivils o prostitutes. El motiu méscomú era l’excés d’alcohol», diuTheros. El barri Xino, on a finalsdels setanta l’heroïna s’anava

fent més i més present, eraun polvorí.La marina dels EUA –cadavegada amb més presèn-cia de marines violentsque havien estat a la guer-ra del Vietnam– durant elsanys setanta va patir di-verses transformacions.Una d’elles, a part de méspermisos per tornar al vai-xell de matinada i l’aboli-ció de la llei seca a bord, vaser el canvi d’indumentà-ria. Als tripulants de la Si-sena Flota per primer copse’ls va permetre baixardel vaixell vestits de civil,perquè passessin més des-apercebuts. «Va ser uncanvi radical que va mo-dificar els hàbits dels ma-riners i la percepció queen tenien els barcelo-nins», segons Theros.

Després de la mort de Franco,«les consignes contra els nord-americans van pujar de to i vanaparèixer iniciatives que voliendemostrar el rebuig a la políticadels Estats Units, amb unesquantes accions ben curioses»,apunta Theros. Al capdavall de laRambla, al principi dels anys vui-tanta, cada cop sovintejava mésla presència de grups de personesque es manifestaven i que espe-raven els mariners cridant frasesdel tipus «Ianquis go home!». Defet, «cada vegada que la SisenaFlota atracava al port es viviacom una provocació».

La partida definitivaA partir de 1981, amb l’ingrés del’Estat espanyol a l’OTAN, lesproclames (com mostra el cartelld’aquesta pàgina) van radicalit-zar-se encara més. Perseguir i es-cridassar tripulants es va conver-tir en un costum força habitual.«L’agost de 1985, la premsa espe-culava sobre la tornada de la Sise-na Flota a Barcelona, desprésd’anys de pràctica absència. En-tre els violents conflictes a la Me-diterrània, en els darrers quatreanys només havien fondejat 25naus nord-americanes».

El llançament de diversos potsde pintura (vegeu peça d’aquestapàgina) a l’USS Capodanno, perpart de sis membres de la Crida ala Solidaritat el 1986, va eviden-ciar el malestar que causava lapresència de la Sisena Flota a Bar-celona. Aquell incident, però, vaser una anècdota comparat ambl’atemptat del dia de Sant Estevede 1987. L’USO MediterraneanFleet Center, un club privat quela Sisena Flota tenia a la plaçaDuc de Medinacelli, va rebre unparell d’artefactes llançats desdel carrer. Cinc joves van resultarferits, un dels quals (el marinerRonald Strong) va morir.

Tres dies més tard d’aquell suc-cés, la Beary i el Thorn llevavenàncores per marxar cap a Nàpols.La marina nord-americana vaconsiderar que Barcelona ja noera un port segur i de llavors ençàla US Navy només hi fondejamolt de tant en tant.

L’abril de 1986, la Crida ala Solidaritat va llençarpots de pintura rosa (tot ique havia de ser vermella)a l’USS Capodanno, una deles naus de la Sisena Flotaque hi havia al port deBarcelona. En aquell mo-ment, Àngel Colom era elportaveu de la Crida:«Més que un sentimentantiamericà, la nostra pro-testa anava en contra dela política agressiva i bel·li-gerant que la Sisena Flotaestava tenint al Mediterra-ni». Com a resposta, des-mesurada segons ell, undels mariners va apuntar-los amb una pistola.«Quan vam acabar l’acció,vam sortir del port i ningúens va detenir, però a par-tir d’unes fotos fetes desde la fragata, la policia ensva denunciar». Els mem-bres de la Crida van serjutjats i condemnats a pa-gar quasi 400.000 pesse-tes. «Molt a pesar meu–diu Colom– les vaig ha-ver de pagar: quan vaigser diputat al Parlamentde Catalunya em van em-bargar una part del sou».

La Crida i lapintura rosa

Cartell de 1986. / COL. JORDI BAS (LA CAMPANA)



avier Theros (Barcelona,1963), escriptor, historia-

dor i col·laborador habitual deldiari El País, creu que La SisenaFlota a Barcelona és un llibreque només es podia escriureara, vint anys després de la fi dela presència regular de la USNavy a la ciutat: «Tinc la sensa-ció que és una història que haproduït vergonya durant moltde temps a la població de Barce-lona, ja que per als americansnosaltres no érem ningú».

–A qui va beneficiar mésl’arribada de la Sisena Flota,als EUA o a Franco?

–«Realment a qui va benefi-ciar va ser a la dictadura, mésque a la ciutat, que als barcelo-nins i que als nord-americans.Des de 1946 la dictadura fran-quista patia un aïllament total:no hi havia comerç amb cappaís excepte Argentina, no hi

XA.A.

XAVIER THEROS / Autor de «La Sisena Flota a Barcelona»

«Mentre fossis anticomunista eres aliat»havia contactes diplomàtics niambaixadors aquí o d’aquí a fo-ra... L’únic país del Mediterranieuropeu que podia ser aliat in-condicional dels EUA era Espa-nya, ja que era vist com un paíson mai hi hauria comunistes».

–Que aquí hi hagués unadictadura era un mal me-nor, per als americans?

–Sí, amb Franco començauna de les teories polítiques dela Guerra Freda: la del mal me-nor. Mentre fossis anticomu-nista eres aliat. Per tant, el 1949van iniciar els contactes».

–Què hi guanyava Francotenint la Sisena Flota anco-rada a Barcelona?

–«Primer, reconeixement in-ternacional. A partir de 1950Espanya comença a entrar enorganismes com el Fons Mone-tari Internacional, el BancMundial, la Unesco, l’ONU...Segon, respectabilitat. Des del

moment que els nord-ameri-cans comencen a comercialit-zar amb Espanya, països comAlemanya, Anglaterra o Fran-ça, que no volien saber res delfranquisme, també ho fan. Itercer, ajuda econòmica. No enforma de préstecs i dòlars sinód’ajuda militar. Qui realmentmodernitza l’exèrcit espanyolfins a mitjan anys setanta ésEUA, que ens envia el sobrantde la Segona Guerra Mundial ide la Guerra de Corea.»

–Però Franco i alguns pre-sidents nord-americans noés que fossin carn i ungla...

–«De manera general, hi vahaver mala relació amb les ad-ministracions demòcrates iaquests presidents no van ve-nir mai a Espanya. En canvi hiva haver molt millor relacióamb els presidents republicansi, sobretot, amb Eisenhower, elgran aliat de Franco. En reali-

tat, tota la cooperació america-na és en temps d’Eisenhower.Va ser escollit el desembre de1952 i el maig de 1953 ja te-níem els pactes de Madrid, elPla Marshall del franquisme».

–Els barcelonins primervan sentir admiració pelsmariners nord-americans idesprés es van desencisar.

–«És lògic. La gent aquí les es-tà passant molt magres i de sob-te arriben milers de personesamb un nivell adquisitiu moltalt. Això també fa augmentar elnivell adquisitiu dels catalans ia mitjan anys seixanta, quan lasituació es normalitza, els ame-ricans comencen a ser vistosd’una altra manera. A part, laimatge que teníem dels ameri-cans als anys cinquanta, com abastió de la democràcia mésantiga, a partir de llavors i so-bretot de la guerra del Viet-nam, comença a canviar».

Xavier Theros, al port de Barcelona, escenari de les arribades de la Sisena Flota a la ciutat. / JUANMA RAMOS


ituades al camerino que Ro-sa Renom aleshores ocupa-

va al Teatre Nacional de Catalu-nya en motiu de les representa-cions d’Agost, el muntatge deSergi Belbel a propòsit de l’obrade Tracy Letts que ha obtinguttant d’èxit de públic que possi-blement es reposarà la tempora-da vinent, l’actriu m’ensenyal’anell d’or fet a mida que va lliu-rar-li fa unes setmanes la Penyade Teatre Carlos Lemos en con-cedir-li el premi Margarida Xir-gu a la interpretació femeninamés rellevant de la temporadateatral barcelonina. Celebroaquest premi a una actriu mag-nífica, que exhibeix el seu talentd’una manera tan discreta commanifesta, en reconeixement deles seves actuacions a La gavina,

SIMMA MERINO

Rosa Renom ha estat una de les celebrades intèrpretsd’«Agost», l’obra del nord-americà Tracy Letts que s’harepresentat al TNC amb un èxit absolut de públic

El talentdelsdiscrets

ROSA RENOM. Actriu

en una versió actualitzada deMartin Crimp de l’obra de Txèk-hov sota la direcció de David Sel-vas, i Rock’n’roll, el muntatged’Àlex Rigola de l’esplèndidaobra de Tom Sttopard sobre elcompromís de l’intel·lectual (iles seves trampes), les conse-qüències de la primavera de Pra-ga, l’aferrament a les ideologies,la caiguda del comunisme i el vi-talisme rebel del rock.

–«Mira, m’ha fet molta il·lu-sió. És un premi que, en memò-ria de la gran Xirgu, només esconcedeix a dones i, bé, admiromoltes actrius, part de les qualsamigues, que ja l’havien rebut.Entre les que fem Agost, el tenenl’Anna (Lizaran), l’Emma (Vila-rasau) i la Maife Gil. Bé, ni que si-gui per l’edat que tinc, deu serque ja em tocava. Va ser un acte

emotiu. En Mario Gas em va feruna glosa molt generosa i hi va-ren assistir els meus pares i moltsde companys. Passa que no va te-nir gaire ressò mediàtic perquèva celebrar-se el 29 de novem-bre, l’endemà de les eleccions i elmateix dia que el Barça va fercinc gols al Madrid. Al sopar delpremi bona part de la gent estavamés pendent del partit que de resmés.... Sents? Ja ha arribat laMaife Gil, que cada dia és aquímés d’una hora abans de la fun-ció per fer tertúlia. Tenim acor-dat que la fem al seu camerino,

Gas, Novell,Ollé, TV3...Rosa Renom (Sabadell,1963) va estudiar a l’Insti-tut del Teatre de Terrassa idesprés al de Barcelona. Elseu debut professional vaser el 1983 amb Romeu iJulieta, dirigida per JoanOllé, amb qui ha treballaten moltes ocasions, entreles quals a La plaça delDiamant i a Sis personat-ges en cerca d’autor. MarioGas també l’ha dirigit so-vint, com ara a El temps iels Conway i recentment aLa mort d’un viatjant. Hatreballat amb Rosa Novell,entre altres directors tea-trals. A la televisió, ha par-ticipat a les sèries Poble-nou, Nissaga de poder i Elcor de la ciutat, i en dra-màtics com ara Les veusdel Pamano.


ENTREVISTA

de manera que, a més de les qua-tre hores i escaig que dura la re-presentació, passem encara mésestona al teatre pel gust de con-versar i per disfrutar d’aquestbon ambient que hem creat en-tre tots plegats, que som d’edatsdiferents, comptant que, per lagran família d’Agost, hi ha d’ha-ver intèrprets amb un ventall ge-neracional molt ampli. La Mai-fe, els pares de la qual també erenactors, té mil històries per expli-car del món del teatre. A mim’encanta saber coses del teatred’abans, que hi hagi aquesta

transmissió generacional. I l’An-na i l’Emma també tenen moltescoses per explicar: es nota quevénen del Lliure, que han fetmolta guerra, que són gent deteatre i de batalla que fan el pos-sible perquè tot funcioni».

–A vegades imaginem queel món del teatre és com unareplica de Tot sobre Eva, unafira de les vanitats i de l’arri-bisme...

–«Potser és que el teatre catalàés un oasi, però, tot i que semprehi ha gent amb la qual hi estàsmés a gust o t’hi entens més bé

que amb altres i fins hi arribes afer amistat, el cas és que jo no hetingut problemes amb com-panys. La meva impressió gene-ral és que fem el possible per es-tar a gust entre nosaltres, amb laconsciència que d’aquest benes-tar depèn en bona part que la co-sa funcioni. En el món del teatrecatalà tots més o menys ens co-neixem, hem compartit escena-ris i projectes, hem estat més omenys implicats en companyieso en grups més o menys estables.Jo sento que formo part d’unprojecte compartit. No sé si això

està canviant amb els més joves.La televisió estimula l’indivi-dualisme, la competència, l’èxitimmediat. Però espero que noaconsegueixi carregar-se la ideaque, perquè un muntatge teatralfuncioni, tothom ha de sentirque és dins d’un barco que had’arribar a port. I que ho farà sicadascú hi ajuda sense pensarnomés en ell mateix. Cadascú had’assumir el seu paper, però dinsd’un treball d’equip. Quan surtsa l’escenari vols fer-ho bé. No hiha cap actor que vulgui fer-homalament. Però no és veritat

Rosa Renom al Teatre Nacional deCatalunya, on ha representat Agost. /

ORIOL DURAN


que jo brillaré més enfonsantl’altre. Al contrari. El bon treballde l’altre millora el propi. I a lainversa. A més, en el teatre es vi-uen moltes emocions, que a ve-gades et fragilitzen, i has de pro-curar estar a gust. Cada muntat-ge és una feina efímera, però in-tensa, a vegades molt intensa».

–Què fa que sigui actriu?–«No ho sé... bé, posem-hi que

ho fa que el teatre no dóna res-postes, però és capaç de fer totesles preguntes. Et fa pensar sobreel món, els altres i tu mateix. Ésallò que m’aporta a mi com a ac-triu, però crec que ho pot fer aqualsevol espectador, cosa que,evidentment, també sóc jo. Elbon teatre et fa veure les cosesd’una altra manera».

–Agost és una mostra debon teatre? O d’un teatre hà-bil que connecta?

–«Molta gent la compara ambTennessee Williams i ArthurMiller... A veure, aquests no es-taven per bromes i, en canvi, enaquesta obra hi ha molt d’hu-mor, si es vol, àcid i enverinat.Crec que és una obra molt astu-ta, que està molt ben entreteixi-da i, bé, enganxa. Es nota quel’ha escrita un actor i també queli és vitalment pròxima. Ara bé,les coses properes són properesper a tothom. Pràcticament totstenim una família... potser nohem tingut fills, però som fillsd’algú i, bé, d’una manera o al-tra, crec que aquesta obra ofe-reix a tothom alguna cosa enquè s’hi pot reconèixer. Com elspersonatges, tots tenim algunsecret i carregem alguna male-ta...»

–Quina maleta carregal’Ivy, el seu personatge?

–«D’entrada, la de ser la ger-mana d’enmig a la qual, entre lagran i la petita, sempre li ha cos-tat trobar el seu espai. Encara elbusca. Té por de la mare i no sésent prou estimada per ella. En-veja la fortalesa, ni que siguiaparent, de la germana gran, laBàrbara, que fa l’Emma. Tot ple-gat la fa sentir insegura i fa quetingui contradiccions: viu unamor inesperat que li fa certa

«La televisióestimulal’individualisme,la competència,l’èxit immediat»

«Mario Gas iJoan Ollé m’hanfet actriu, o jome n’he fet ambells»

«El teatre nodóna respostes,però és capaçde fer totes lespreguntes»

«La Rosa Novellde seguidatrobal’explicaciód’un personatgefemení»

vergonya, però també és certque sembla decidida a tirar-loendavant. Per altra part, és la fi-lla que s’ha quedat a casa cui-dant els pares i aguantant així lamonstruositat quotidianad’una parella destruïda des de famolt de temps».

–Abans ha dit que MarioGas va fer-li una glosa durantl’acte en què van lliurar-li elpremi Margarida Xirgu. Ell iJoan Ollé són els directorsamb els quals més ha treba-llat i des dels seus inicis...

–«Tant és així que Mario Gas iJoan Ollé m’han fet actriu o jome n’he fet amb ells. Amb enJoan Ollé vaig començar com aprofessional quan tenia vintanys amb un muntatge de Ro-meu i Julieta, ni més ni menys.D’això aviat farà trenta anys.Amb aquesta obra vam intentarcrear una companyia estable deSabadell que es va quedar aquí,però va ser un bon aprenentatgei vam fer bolos per moltes ciutatsde Catalunya».

–I abans d’aquest Romeu iJulieta, com va iniciar-se en elteatre?

–«Diria que per una casualitat.Jo tenia un amic a Sabadell queanava a classes d’expressió cor-poral, que és una expressiód’abans perquè ara això no esdiu. Quan muntaven alguna co-sa, els ajudava a fer els decorats, iprecisament crec que m’agrada-va participar-hi pel treball enequip. El cas és que una vegadaels faltava algú per fer un paper iem van dir si el volia fer. Així éscom vaig començar. Tenia 17anys».

–De petita, doncs, no voliaser actriu.

–«No, no sóc d’aquesta mena,que existeix. Tot i que, ara que hipenso, quan estudiava l’EGBvaig anar al col·legi a Barcelona aveure Flowers, d’en LindsayKemp, i em va fascinar tant queem sembla que vaig pensar quem’agradaria fer una cosa comaquella. Mira, m’hi has fet pen-sar. Però tampoc no és que a par-tir d’aquell moment em propo-sés fer teatre. Si no hagués estat

per aquell amic, vés a saber, peròfins i tot quan vaig començar afer teatre no tenia clar que m’hivolia dedicar. Passa que l’AnnaGüell, amiga meva i de la mevaedat, anava a l’Escola de Teatrede Terrassa i me’n va fer venir ga-nes perquè em deia que s’ho pas-sava tan bé i que era tan bonic...Aleshores vaig conèixer en JoanOllé i, en estudiar a l’Institut delTeatre de Barcelona, en MarioGas».

–Retrobem, doncs, l’Ollé ien Gas.

–«Els hi dec molt, no nomésper tots els muntatges que he fetamb ells, sinó per la seva manerad’entendre el teatre. En Gas ésmolt vital, però molt profund.L’Ollé hi va per la forma, peròt’entra molt directe. Són molt di-ferents, però són gent que d’al-guna manera van al fons i et fanbuscar coses que per tu sol nobuscaries i et fan arribar a llocson no aniries. Als actors ensagrada que ens facin treballar ique ens remoguin...»

–Es podria dir que hi ha ac-tors que busquen dins d’ellsmateixos per compondre unpersonatge i d’altres que bus-quen a fora, com qui va al’encontre o al coneixementd’allò que no és? En fi, hoapunto amb la consciènciade dir-ho a l’engròs i de sim-plificar-ho molt....

–«Tant pot ser una cosa comuna altra. I una barreja d’una co-sa i l’altra. De fet, no sé si és tanimportant dur el personatge capa tu o anar tu cap al personatge.De la manera que ho fas crec quel’espectador no se n’adona i queni li importa. No en fa res ni n’hade fer res, si allò que et surt ved’una pel·lícula que has vist,d’una experiència que recordeso d’una olor que et revé. Qualse-vol cosa et pot servir per crearuna situació i per construir unpersonatge. I és cert que a vega-des ho vius amb distanciament oestranyament i d’altres et remoua dins i fins arribes a descobrir al-guna cosa inesperada de tu ma-teix. Jo ho visc com una recerca,tot i que no vull dir que t’hagis

RR

ENTREVISTA ROSA RENOM


de torturar fent l’Stanislavski,que diguem nosaltres, els ac-tors. El que no m’agrada és ferun treball malaltís. No pots que-dar-te només amb la cosa intel-lectual ni amb la cosa terapèuti-ca, de manera que pensis quete’n pots alliberar de no sé quinafrustració o curar-te d’un dolor.No has de ser massa psicologistaen el vell sentit del terme. Hohas de fer de manera sana i s’hade ser gamberro, màgic, intu-ïtiu...»

–Potser ho hauria dit ambunes altres paraules, però al-guna cosa així vaig percebrequan la vaig veure interpre-tant la criada Zerafina a Lasenyora Florentina i el seu amorHomer, de Mercè Rodoreda.

–«Ah, la Zerafina, va ser moltbonic fer aquest personatge. EnMario Gas em va dir: «Tu ets depoble, no? Doncs parla de po-ble!»

–Sabadell és un poble?–«Més o menys. Tu també ets

de poble, no? De Girona? Ho dicper l’accent».

–Bé, sí, però no de Gironaciutat, tot i que hi he viscutmolt de temps».

–«M’agrada molt Girona. Jaho sé que tothom ho diu...»

–No es pensi.–«En tot cas, a mi sí. I m’agra-

da molt actuar-hi. Hi ha bon am-bient».

–Al Teatre Municipal lavaig veure fent de Zerafina iabans a El temps i els Conway.Són els meus primers recordsde l’actriu Rosa Renom.

–«Si? Amb en Mario Gas abansvaig fer La ronda i Dancing...T’ho vas perdre, perquè tambéestaven molt bé. Però El temps iels Conway és una obra molt es-pecial i ens va marcar als que lavam fer. Va ser un moment degràcia. Recordo aquest muntat-ge amb molta estima».

–Li anava a preguntar pelspersonatges que s’estima demanera especial, però abansem permetré dir-li que em vacommoure interpretant lapoetessa Eleanor deRock’n’roll. Potser hi fa que

em sembla un personatgemolt estimable, una dona in-tel·ligent, lúcida i irònica.

–«Sí, també m’agrada molt. Éslúcida i coratjosa en circumstàn-cies molt extremes, com ho sónles d’enfrontar-se a una malaltiaamb la consciència que la durà ala mort. Aquesta obra d’en TomSttopard és molt bona i em vaagradar treballar amb l’Àlex Ri-gola. Ja que la vaig fer al Lliure lamateixa temporada, também’agrada la Linda Lomann de Lamort d’un viatjant, amb la qualvaig treballar amb Mario Gasdesprés de molts anys de no fer-ho i va tornar a ser molt fàcil.Contràriament a l’Eleanor de

Rock’n’roll, la Linda Lomannsembla més a l’ombra i al serveidel seu home. Però també emsembla una dona valenta. Jo, defet, m’estimo tots els personat-ges».

–Un intèrpret sempre ha dedefensar el seu personatge...

–«Evidentment, encara que si-gui un monstre, en el qual, defet, sempre hi pots reconèixer al-guna inquietant cosa humana».

–Digui’m altres personat-ges.

–«Mira, com que li passen tan-tes coses tremendes, la Maria Ro-sa d’en Guimerà, que l’he inter-pretat en dos muntatges dife-rents. L’última vegada, aquí ma-teix al TNC l’any 2004 amb di-

recció d’Àngel Alonso, substitu-int Marta Calvó. És curiós. Lesfrases que més em va costard’aprendre la primera vegadasón les primeres que em van sor-tir a la segona. Em devien haverquedat ben endins. La primeravegada que vaig fer Maria Rosava ser en un muntatge dirigit perRosa Novell, amb la qual tambéhe fet Vells temps, de Harold Pin-ter, i El dia del profeta, de JoanBrossa. Sense desmerèixer caphome director, m’agrada molttreballar amb ella perquè, es-sent una dona, té un punt devista diferent. I, a més, té tota laseva llarga experiència com aactriu».

–Això del punt de vis-ta femení (o, millor,dels punts de vista fe-menins) a vegades esfa difícil d’explicar,però es nota...–«És veritat. La Rosa No-vell, per exemple, de se-guida troba l’explicaciód’un personatge femení.El veu de seguida. Hi hauna manera d’explicarcertes coses en què es no-ta que ho fa una dona.No dic que això sigui mi-llor, però sí diferent. Ique hi hagi diferènciesestà bé. Ho dic en un sen-tit ampli. Si veus la tele-visió, pots tenir la sensa-ció que es tendeix a uni-

formitzar...»–Quina diferència pot apor-

tar al teatre?–«No és exclusiu del teatre, pe-

rò pot aportar el que et deiaabans: si no pot donar respostes,almenys planteja preguntes.Què està passant? Cap a onanem? Qui sóc jo? Qui és l’altre?De fet, en temps de crisi, semblaque hi ha un retorn al teatre. Jaho veus: s’estan obrint teatres.La gent s’agafa a l’espectacle endirecte perquè té una cosa espe-cial, l’emoció que allò que es veus’està coent en aquell mateixmoment, encara que estigui pre-parat».

–Sempre es diu que cadafunció és diferent i d’aquí la

En un moment de la con-versa amb Rosa Renomparlem de Mercè Rodore-da, de la qual ha interpre-tat la criada papissota Ze-rafina, mentre que tambéva ser una de les Colome-tes (les altres van ser Mer-cè Pons i Montserrat Ca-rulla) de la posada en es-cena de Joan Ollé de Laplaça del Diamant. L’actriucomenta que el llenguat-ge de la Rodoreda tél’efecte de la naturalitat,però que, de fet, al darre-

re hi ha molt d’artifici i,per tant, molta elabora-ció. Al fil de la conversa,apunta que en el teatretambé hi ha d’haver artifi-ci perquè sembli fàcil defer i, a més, no es veginels fils que mouen el tite-lla. En sentir-la parlar d’ai-xò, penso que es podriadir el mateix del seu artinterpretatiu: Rosa Renomté la virtut de la naturali-tat. Semblaria que li ha deresultar fàcil, cosa que hade dur a sospitar que hiarriba a través d’un deli-cat artifici que sempre lafa creïble.

Naturalitat iartifici

RR

Rosa Renom preparant-se abans de la funció. / ORIOL DURAN


màgia del teatre. En certamanera és evident: cadascu-na s’esdevé en un presentsense retorn. Però, almenysen el teatre de text, les fun-cions són necessàriamentsemblants a partir d’una di-nàmica de la repetició.

–«Però tu mateixa ho dius: sónsemblants, necessàriament sem-blants perquè existeixi pròpia-ment un muntatge teatral, peròdiferents. Jo no sóc la mateixadel dia abans. Ni cap dels meus

companys. Ni el públic és el ma-teix. No saps per què, però hi hadies que sents el públic enganxatdes de la segona rèplica, i n’hi had’altres que no saps on és finsque hi ha un moment que el tro-bes. O potser no. I, bé, passen co-ses. L’Emma s’ha fet mal en unacama, però, com que és una bès-tia i té una energia increïble, noha volgut que se suspengués capfunció i ha continuat fent l’obra.Com que està embenada i va unamica coixa, abans de la funció

s’explica que ha tingut un petitaccident perquè el públic non’estigui pendent o es pensi queés una caracterització del seupersonatge. El que vull dir ésque, amb l’accident de l’Emma,hi ha hagut alguns canvis en elsseus moviments escènics quefan que la representació siguiuna mica diferent. Però a vega-des hi ha diferències més subtilsque potser sí són impercepti-bles, però que fan que, per alsque en fem i crec que també perals espectadors, el teatre tinguialguna cosa d’imprevisible,emocionant i, deixa-m’ho dir,màgica».

–Estem parlant de teatre,però molts dels actors queparticipeu en aquest muntat-ge també feu televisió. Tinc

la sensació que, almenys enaquest país, bona part delsactors fan teatre per amor,però viuen de la televisió. Bé,això els que aconsegueixenviure d’aquesta feina...

–«El que em planteges és quesembla que fem televisió per unaqüestió alimentària. En fi, el quehauríem d’aconseguir és que elteatre estigués més ben pagat ien poguéssim viure. Però dic ai-xò en un moment de crisi quetambé es nota a la televisió, queno paga tan bé com anys enrere.De totes maneres, jo no en rene-go, de la televisió, i intento dis-frutar-hi el màxim possible. Defet, per a un actor pot ser divertitfer-ne. I gimnàstic, perquè hasde respondre de manera imme-diata. Tot s’ha de fer molt ràpid ihas de ser àgil, de manera quetambé aprens a treballar d’unaaltra manera».

–Però no els agradaria feruna altra mena de televisió?Uns altres dramàtics. ambuna qualitat i una ambicióque no fossin la dels culebrons

o altres sèries de consum rà-pid.

–«Aquí hi entren en joc les au-diències. I, a partir d’aquí,aquesta voluntat o, de fet,aquesta imposició que tot hagide ser per a tothom. Fer cosespensant en un gust suposada-ment majoritari és buscar unequilibri que exclou el risc. Si esbusquen resultats, et deixes al-guna cosa pel camí. La culturano ha de ser una fi, sinó un mitjàque t’ha de portar a entendre co-ses. Però fixa’t què es parla d’in-dústries culturals, una expressióque fa un cert mal a l’oïda: in-dústria i cultura?»

Algú truca a la porta del came-rino de Rosa Renom, que li diuque entri. És Maife Gil, que, desde l’entrada i sense que em pu-

gui veure, li pregunta si li hapassat alguna cosa perquè avuino ha anat a la tertúlia. La Rosali contenta que li estan fent unaentrevista. Maife Gil entra, emsaluda i se’n va. Però quan lameva entrevistada veu l’hora,em diu que me n’he d’anar per-què s’ha fet tard i té el temps justper preparar-se per a la funció.M’ho diu amablement, com nopodia ser d’una altra manera, ime’n vaig amb la sensació queRosa Renom ja ha començat atransformar-se en Ivy. Ho vacontinuar fent, de moment,fins al 30 de gener al TNC, ontornarà a l’abril per interpretar,junt amb Lluís Marco i Pere Ar-quillué i sota la direcció de Ra-mon Simó, Copenhagen, unaobra de Michel Frayn que espe-cula sobre la trobada dels físicsNiels Bohr i Werner Haisenbergun dia de l’any 1941 que va mar-car una distància irreparable en-tre els dos. Ella serà l’esposa deBohr i arbitrarà la disputad’aquest amb el seu antic alum-ne.

«La cultura no ha de ser una fi,sinó un mitjà que t’ha de portara entendre coses»

Al novembreRosa Renom

va rebre elpremi

MargaridaXirgu a la

interpretaciófemenina mésrellevant de latemporada. /

ORIOL DURAN


ENTREVISTA ROSA RENOM


OPINIÓ

assejar per Praga al mes de gener re-sulta una delícia altament recoma-nable, que, des de la ja llunyana cai-

guda del règim comunista, ha entrat enl’òrbita del capital d’una manera relativa-ment civilitzada, sobretot si ho comparemamb els casos d’alguns veïns regionals comara Hongria i Romania, però a un ritme tanvertiginós que en dues dècades ha passatde ser un indret de façanes escrostonades auna destinació turística embellida però al-hora claferta de kebabs, botigues de recordsi franquícies de totes les marques interna-cionals hagudes i per comprar i, sobretot,de totes aquelles que no compraríeu mai aPraga perquè ja les teniu al carrer major delvostre poble, i qui diu poble diu ciutat, iqui diu carrer major diu Portal de l’Àngel opasseig de Gràcia.

Praga ha acabat sent una destinació tu-rística europea com qualsevol altra. Variauna mica el decorat, urbà i humà. Especial-ment entre l’abril i el novembre. Tincamics que han tornat decebuts de les sevesestades estiuenques. Al gener, en canvi, ipotser també al febrer i al març, sota una fi-na capa de boira o esquitxada per nevadesesparses, Praga encara mostra una certa au-

P tenticitat genuïna, lliure de maquillatge, depostís, sense la voracitat del negoci turísticdespersonalitzat. És una Praga que et per-met passejar pel barri de Malá Strana barre-jat amb la població local, que et deixa ad-mirar les imponents esglésies barroques ensolitari o gaudir de l’ambient recollit de les

sinagogues i del cementiri jueu de Josefov,amb l’única companyia de les veteranes iatentes voluntàries que ho menen.

El marxandatge turístic, això no obstant,no s’esvaeix totalment. Simplement mantéun cert estat letàrgic, més per falta de turis-tes que no pas d’esquers destinats a la co-mercialització de les andròmines més abo-minables. A Praga, si hi ha algun record es-pecíficament autòcton –cristall de Bohè-mia a banda– són les titelles, de llarga tra-dició en una ciutat amb un bon nombre de

teatrets consagrats en aquest gènere. Passe-jant per carrers cèntrics, em fixo en les tite-lles d’aparadors i accessos als comerços. Lesmés ben situades són en uns expositors decartró, de color blau i grana, on es llegeix,titelles i fet a mà en un català impecable. Elsninots responen als noms i fesomies deMessi, Xavi, Iniesta, Valdés. Fins i tot Guar-diola equipat de jugador.

Curiós. Més que curiós: sorprenent. Empregunto qui pot aterrar a Praga per envo-lar-se’n amb una titella del Barça de recordde la visita a Txèquia. Quina relació tenenel Barça i aquesta república centreeuropea?Tinc la impressió que per a alguns viatgers,especialment els que arriben, cada copmés, dels països asiàtics, àrabs o d’Amèrica,el Barça és una icona ja no barcelonina, nicatalana, encara menys espanyola, sinó eu-ropea. Com a mínim. Visitar el Vell Conti-nent i tornar-ne amb una titella del mo-dern Barça els resulta natural, encara quenomés hagis estat a la ciutat dels històricsSparta i Slavia de Praga. El Barça és alhorapatrimoni català, catalaníssim, i de la hu-manitat, universal. Com el whisky escocès.Com la cervesa irlandesa. Com la pizza ita-liana. Això sí, molt més saludable.

COR AGRECARLES RIBERA [email protected]

El Barça de Praga

El Barça és alhorapatrimoni català,catalaníssim, i de lahumanitat, universal

a anys que es parla de veure jugar la USAP a Barcelona en unpartit de rugbi de copa d’Europa, però hi havia una mena de

maledicció que impedia al club de Perpinyà arribar a les fases fi-nals d’aquesta competició. Ja ho hem superat. Si no hi ha capcanvi d’última hora, serà a l’abril i contra l’equip de Toló. Al Prin-cipat de Catalunya l’interès per la USAP –i pel rugbi en general–sempre ha existit, però va fer un salt endavant quan al 2009 elclub rossellonès va aconseguir el títol del campionat francès. Ara,amb la Copa d’Europa i un bon partit a Barcelona, hem de fer elpas definitiu per fer entendre al sud de l’Albera que també es potdisfrutar mirant partits amb pilotes que no són ben bé rodones.

F

CARTA DES DE PERPINYÀESTEVE CARRERA [email protected]

USAP a Barcelona, aquest any síom que no és gaire correcte parlar del mort quan el cos enca-ra està calent, a l’Ebre hem tingut una bona polèmica en ple

traspàs de poders. Diversos càrrecs del nou govern havien afirmatque el projecte del nou hospital de Tortosa només era un engany,fum del tripartit. Així, tot i que no s’ha visualitzat cap conflicteportes enfora, el convergent Ferran Bel s’ha posat la gorra de capi-tà de CiU al territori i ha redreçat el timó. No li’n quedava altra,com a alcalde i també per responsabilitat, ja que el missatge defons era que, amb l’excusa de la crisi, el projecte es retardava. Arael compromís és fer l’hospital, tot i que ningú no garanteix la da-ta del 2015. Per tant, el mateix; però dit d’una altra manera.

C

CARTA DES DE TORTOSAGUSTAU MORENO [email protected]

L’hospital, potser no el 2015

FILÒSOF DE BUTXACA ANDREU MAS [email protected]

«Pocs veuen el que som, però molts el que aparentem». Nicolau Maquiavel (1469-1527). Historiador i polític italià

euros és el sou que reconeix cobrar anualment el president de l’SGAE, que ja ha anunciat que es jubilarà cobrant-ne el60%. L’home ha progressat; quan va entrar a l’associació, el 1983, només li donaven 300 euros per a despeses. Si fa no fa

el que cobren molts músics, com a molt, pels seus drets d’autor. Que estiguin tranquils, però, algú treu profit dels diners que recapten...250.000


OPINIÓ

anza del Vasto, fundador de la co-munitat L’Arca i principal introduc-tor a Europa de la no-violència, prac-

ticava el vegetarianisme i el defensava coma forma de purificació cap a la pau interior.Però fins i tot els grans mestres espiritualstenen debilitats. Carles Vivó (Salt, 1930-Gi-rona, 2005) va ser dels primers a divulgarLanza del Vasto als Països Catalans. Evo-cant un viatge en què el va acom-panyar en cotxe fins a la seu deL’Arca en terres d’Occitània, Vivórecordava la sorpresa amb què vasentir com Lanza del Vasto pocabans d’arribar a Perpinyà li vademanar que s’aturessin un mo-ment a la capital nord-catalanaper anar a un bar a prendre-hi uncafé liégeois que el partidari del ve-getarianisme estricte trobava ex-cels en aquell establiment.

A la recerca del jo, Vivó era untastaolletes àvid d’experiènciesque el podien enriquir com a es-peleòleg de l’ànima. Visitant L’Ar-ca i un quibuts, va constatar quela vida compartida potenciavatant la dimensió col·lectiva de la

L persona com la individual.Atret per les arts visuals i per la significa-

ció, Vivó va explorar el simbolisme,l’orientalisme, la càbala, la cal·ligrafia, elcòmic, el dibuix, la pintura, el cartellisme,el teatre, l’art dels titelles, el cinema, la fo-tografia, l’articulisme, la literatura, etc.

Al costat de Paco Torres Monsó, EnricMarquès, Emília Xargay i altres artistes

d’una generació perduda, Vivó va activar elCercle Artístic de Girona obrint portes i fi-nestres. Com el vent que agita la ciutatadormida, va afavorir el despertar cultural.

Se’l té present sobretot pel seu llibre Lle-gendes i misteris de Girona i com a creadorde la llegenda apòcrifa de la Cocollona, pe-rò la seva generosa aportació a la societatdel seu temps es va vehicular a través de

moltes vies. Resulta pertinent el tí-tol Carles Vivó. Una vida amb moltscamins per a la interessant exposi-ció que es pot veure a Girona finsaquest cap de setmana al Museud’Història de la Ciutat.El món de Vivó és ple de lliçonscap al fons de tot i cap a la realitatinterior. Convida a la consciènciadesvetllada que permet dominar eljo per comprendre els problemesde la societat i ajudar a resoldre’lssense partidismes, ni ànsies de po-der, ni egoismes. Ressonen encarales seves paraules: «Ens cal unaclara serenitat per trobar-nos anosaltres mateixos. Una escolad’atenció i de silenci. Un oasi d’es-perit. Un claustre de pau.»

Carles Vivó

UN NOM, UN MÓNXEVI PLANAS [email protected]

Carles Vivó. / TINA CASADEMONT

a vida té misteris insondables que nopuc comprendre. La maldat n’és un.

Em refereixo a la maldat conscient, a l’acti-tud que porta algú a actuar esforçant-se perfer mal a altres persones. Tots hem estatdolents, alguna vegada, és clar. Però dolentno és malvat. Ser malvat és una actitudconstant, una dedicació, gairebé un ofici. Ihi ha gent que és malvada professional. So-vint, davant malvats indubtables i repu-tats, he preguntat als científics (admirats

L dipositaris del saber útil) si la maldat potser genètica o hereditària. Ningú no ho ad-met, però tampoc no m’expliquen per quèen situacions socials idèntiques els indivi-dus reaccionen de maneres diferents. Quèels desvia? Pàrvuls malxinats que ja de xicssón detestables, n’hi ha: d’on els ve? I can-vien, quan es fan grans? O afinen la maldatdissimulant i la destil·len amb astúcia? Totsconeixem individus vils que provoquen re-buig, por i fins odi al seu entorn, amb ac-

cions destinades a fer patir, que insisteixeni perseveren en la seva maldat, sovint ambcinisme. I quant temps fan perdre! Ells dis-posen de tot el temps del món per dedicar-se a la seva tasca depravada de no deixarviure, mentre la gent normal es dedica aviure procurant ser feliç. I què podem fer,amb ells? Té remei, això? Mentre la ciènciaaclareix el dubte inicial, potser només que-di un remei: persones honestes del món,uniu-vos!

AMB PEUS DE PLOMANTONI DALMASES [email protected]

Maldat


«Riure’s de tot és propi de beneits, però no riure’s de res ho és d’estúpids»Erasme de Rotterdam (1469-1536). Humanista

José María Aznar (expresident del govern espanyol). «Espanya necessita un president reformista, no un transformista de la política. El paísno està per aguantar bromes ni per a pinganillos».


OPINIÓ

e descobert una meravella, peròno sé si és una meravella d’intel·li-gència, de subtilesa i d’humor o

d’imbecil·litat, d’estafa intel·lectual i d’ar-rogància. El 1886, un capellà occità, delsBanhs de Rènnas (al vessant nord de lesCorberes), va publicar a Carcassona un lli-bre titulat La vraie langue celtique. Al llargde més de dues-centes pàgines, mossènHenri Boudet es dedica a demostrar que–per dir-ho de manera crua– llengües tandiverses com l’hebreu, el púnic, el basc, elberber, l’iber, el germànic i l’occità tenenun origen comú i únic: l’anglès modern...Costa d’entendre aquest plantejament i,doncs, és prudent d’anar a pams. Aquestassaig –si puc gosar anomenar-lo així– ésuna obra mestra d’erudició. El mossèn hicita dades històriques, citacions (verita-bles?) d’autors antics, i demostra una grancapacitat d’anàlisi. Tot això amb una basede raonament absolutament estrafolària.Quan parla, en el títol de llibre i tot al llargdel text, de «llengua cèltica» es refereix es-trictament, a l’anglès. Aquesta asserció ésja, en si, una gran fantasia. El més remarca-ble, però, és la manera que té de demostraraquesta font única de tantes llengües, a tra-vés d’un ús malabarístic de les etimologies.Actua de dues maneres diferents. La pri-mera, reservada a l’occità. Ha reunit unglossari de paraules angleses que vé-nen del llatí i les compara a pa-raules occitanes que els sónproperes i n’extreu la conclu-sió que, en lloc que aquestasemblança demostri unmateix origen, prova quel’occità ve del «cèltic».Per exemple el gat occità(sí, també ho diuen així)vindria, segons ell, delcat cèltic...

L’altre mètode és en-cara més fascinant is’apropa dels jocs ver-bals, de l’enigmística i

H dels exercicis d’estil. Aquest bon capellàpren qualsevol paraula de qualsevol llen-gua i intenta trobar-li un avantpassat enanglès/cèltic. Així, el Sinaí demostra quel’hebreu deriva de l’anglès, ja que la mane-ra en què Déu va proporcionar la seva Lleial poble hebreu en aquesta muntanya vaser espectacularment brillant, i així ajuntato shine (brillar) i eye (ull) i construeix unSinaí aproximatiu... Com demostrar que elpúnic també deriva de l’anglès? Desmun-tant el nom del pare d’Hanníbal, Amílcar,un nom que palesa l’energia d’aquest rei a

dirigir el seu poble: to aim (dirigir), weal(prosperitat), to care (tenir cura). Aim-weal-care dóna un Amílcar molt coix però sufi-cient, segons Boudet, per revolucionar lalingüística...

L’exercici és enginyós però no gaire difí-cil si veiem que, de fet, Boudet treballa alrevés del que diu. És a dir que primer inten-ta desmuntar els noms, propis o comuns,per trobar-hi correspondències amb l’an-glès i després s’espavila per explicar queaquests mots anglesos corresponen a carac-terístiques dels noms en qüestió. I ara pro-varé de ser digne d’un tal enginy (de debòno sé dir si aquest capellà era boig o murri)provant de demostrar, amb la mateixamanca d’escrúpols, que el català també de-riva directament de l’anglès. Puc inventar-me, per exemple, que a l’alta edat mitjanaels catalans eren famosos per conrear unaceba amb la qual alimentaven el bestiar itot seguit puc afirmar que el nom del paísho demostra: cattle (bestiar), onion (ceba)dóna un catlle-onion gairebé convincent,no? Que els habitants dels Pallars no erentots, antany, negociants de ruc? To pay (pa-gar) ass (ruc): pay-ass...Que la gent d’Osonano és coneguda per la seva obsessió a teniruna llar ben construïda i segura? House

(casa) on (damunt): House-on... Es pot feramb gràcia o amb matusseria, amb ex-

actitud lingüística o amb aproxima-cions barroeres... Qui vulgui pro-

var, que s’hi posi i, si vol, que men’enviï els resultats...

A CREMALLENGÜESJOAN-LLUÍS LLUÍS [email protected]

Els invents d’un mossèn tocat del bonet

PEP

DU

IXA

NS


«La pitjor soledat que hi ha és adonar-se que la gent és idiota». Gonzalo Torrente Ballester (1910-1999). Escriptor espanyol

Hi ha moltes maneres estúpides de passar-s’ho bé: des de veure una pel·lícula de Jim Carrey fins al que s’ha convertit en la darrera moda a Gran Bretanyai als Estats Units: beure vodka per un ull. Increïble però cert. Diuen els experts que aquesta pràctica fa que els bevedors es posin a cent molt ràpidament.En realitat, però, posen en risc la seva salut i especialment la dels seus ulls. Aviat haurem de dir que no hi ha més cec que el que vol beure...

MARTA MEMBRIVES

Badalona obre la porta al seu passat romà amb lamuseïtzació de les restes de les termes i el Decumanus, unrecinte subterrani de més de 3.000 metres quadrats quepermet endinsar-se en la vida quotidiana d’ara fa 2.000 anys

l subsòl de Badalona amagatota una civilització, la que

en el moment del canvi d’era vaconvertir un poblat ibèric enfilatdalt d’un turó en una pròspera idinàmica ciutat romana, Baetu-lo. Per conèixer-la només cal en-dinsar-se a les entranyes de l Mu-seu de Badalona. Allà, una portaoberta al passat ens permet retro-bar l’esplendor de l’època d’Au-gust en un recinte de tres milquatre-cents metres quadratsguanyat a pols a l’especulació il’oblit. El jaciment subterranimuseïtzat, inaugurat recent-ment, mostra la trama urbana il’estructura d’edificis públics, ca-ses i botigues que permeten ex-plicar els fonaments d’una civi-lització que ha deixat empremtaen diferents punts de la geografia

E

Baetulo,el tresorenterrat

de peces romanes i explicacionsen Braille adreçades a personesamb deficiències visuals.

El període que il·lustra el jaci-ment és l’època de l’emperadorAugust, a mitjans del segle I dC.La ciutat de Baetulo va ser funda-da l’any 75 aC, però va ser amb elcanvi d’era quan va viure els seusmoments de màxima esplendor,i així ho testimonien les restesque permeten descobrir un siste-ma viari ben planificat i executatseguint el model reticular de laciutat romana. A l’espai arqueo-

catalana. És tracta d’un dels jaci-ments arqueològics subterranisromans més importants d’Euro-pa i el més gran de Catalunya.

La museïtzació de les restes hapermès convertir una corruad’estructures de pedra amb vesti-gis de pintura i mosaic en unconjunt entenedor i atractiu alsulls dels visitants, que tenen a laseva disposició un recorregut depasseres i rampes per circular peljaciment arqueològic i com-prendre com era la vida a la ciu-tat durant el primer segle de lanostra era. L’espectacularitat del’aposta museogràfica radica enla utilització de les noves tecno-logies per crear efectes sonors id’il·luminació que permetendestacar les restes, plafons infor-matius amb il·luminació de LEDi faristols tàctils amb rèpliques

La visita al passat romà deBadalona no s’acaba alsubsòl del museu. La ciu-tat disposa de tres recintesmés museïtzats que per-meten fer-se una idea mésàmplia de com era la vidaen època romana. Es trac-ta del Jardí de Quint Licini,que a partir de les restesd’una piscina romana re-crea com era el jardí d’unacasa benestant de l’època;la casa dels Dofins, unadomus del segle I aC ambpintures i mosaics origi-nals; i el conducte d’ai-gües, l’única conducciód’aquest període que espot visitar a Catalunya ique té una llargada dequaranta metres.

Un museu,quatrerecintes


PAÏSOS CATALANS

declivi de Baetulo va coincidir enel temps amb la puixança d’unanova urbs, Barcino, que va anarguanyant influència mentre laseva veïna en perdia. Per poderil·lustrar aquest període, el jaci-ment ha apostat per mantenirun parell d’elements arquitectò-nics. Es tracta d’una habitaciódatada al segle IV que es va cons-truir envaint part d’un carrer,una acció impensable durant elmoment de màxima esplendorde la ciutat, ja que els carrers erenespais públics i no es podien ocu-

par. Per mostrar-la en el seu espaioriginal, s’ha optat per elevarl’estructura del terra i les paretsde l’habitació i així per sota espot seguir la trajectòria del car-rer. Un altre element il·lustratiud’aquest període de decadènciaés un mausoleu on hi havia dosenterraments que data del segleVI i que serveix per confirmarque l’espai central de Baetulo ha-via estat parcialment abandonaten aquell moment i s’utilitzavaper fer-hi enterraments.

El conjunt museïtzat és una

urbana és un dels elements dife-renciadors de les ciutats roma-nes», explica Pepita Padrós, capdel departament d’arqueologiadel Museu de Badalona i una deles persones que millor coneixenles restes de Baetulo, perquè hitreballa des de fa dècades. Undels elements més destacats delconjunt són les clavegueres quees poden veure per sota dels car-rers i que donen una idea delgrau de sofisticació tècnica, queamb el pas dels anys i la decadèn-cia de la ciutat es van perdent. El

lògic s’hi pot veure el Decuma-nus Maximus, que era el carrerprincipal en direcció est-oest, il’encreuament amb el Cardo Ma-ximus i dos cardo minor, carrersque van de muntanya a mar. Enstrobem així al centre de la ciutatromana, al fòrum, espai on s’alçaun edifici públic de grans dimen-sions que devia allotjar el mer-cat. Les illes de cases que formenels carrers inclouen un seguitd’edificis públics, com ara el con-junt de les termes, i privats, ambhabitatges i botigues. «La trama

Les termes de Baetulo sónl’edifici d’època romana mésconegut de Badalona. / J.R.


suma de descobertes arqueolò-giques que es van iniciar a prin-cipi del segle XX com a conse-qüència de la necessitat de Bada-lona de créixer. Els primers in-tents d’urbanització del que ha-vien estat els camps de conreude la Torre Vella, una casa pairalamb restes que daten del segleXIV, són previs a la Guerra Civil.Tot i això, Badalona tenia cons-tància del seu passat romà desdel segle XVIII, segons explical’arqueòloga Pepita Padrós. Peraquelles dates es fan algunes tro-balles. Durant les primeres dèca-des del segle XX, l’Institut d’Es-tudis Catalans fa excavacions ala recerca del passat romà de Ba-dalona. L’any 1927 es localitzaun habitatge d’època romana, lacasa dels Dofins, una domus definal del segle I que ara està mu-seïtzada i es pot visitar. L’excava-ció de l’espai que ocupa ara elMuseu de Badalona s’inicia du-rant els anys cinquanta del seglepassat. L’any 1954 es va fer eldescobriment de lestermes i l’edifici delmuseu, inauguratl’any 1966, es cons-trueix a sobre. Du-rant els anys setanta,l’inici d’unes obresper aixecar un edificide pisos en l’espaientre la Torre Vella iel museu deixa aldescobert les restesd’un jaciment ar-queològic, el Decu-manus. La impor-tància de les troba-lles permet aturar laconstrucció i co-mença així un període d’excava-cions fetes en part per sota d’edi-ficis consolidats que dóna lloc ala creació d’aquest nou recintearqueològic que uneix en unmateix espai les termes i el con-junt del Decumanus. Per poderculminar la unió dels dos espais,el museu va haver d’adquirir unpati d’interior d’illa i un soterra-ni i després fer-ne l’excavació ar-queològica. El fet de treballar asota d’una ciutat construïda i

consolidada és un dels princi-pals reptes de l’aflorament de lesrestes de Baetulo, tal com reco-neix el director del Museu de Ba-dalona, Joan Mayné, un dels ar-tífexs que el museu hagi pogutpassar de mostrar un espai ar-queològic, el de les termes de650 metres quadrats, a un altreque multiplica la superfície percinc i que dóna cabuda a una ex-posició permanent de peces tro-bades a Badalona, que en un60% no havien sortit mai delsmagatzems.

Vida quotidianaEl jaciment inclou una vintenade vitrines amb les principalstroballes d’època romana orga-nitzades de manera temàtica perexplicar la vida quotidiana enèpoca romana. Hi tenen cabudales peces més destacades de lacol·lecció: la Venus; la tabulahospitalis, el document on perprimer cop apareix la denomi-nació baetulonensis; i, les polle-

gueres de bronze dela muralla. Totesvan ser espoliadesen acabar la GuerraCivil i no van tornara Badalona fins al1980. S’hi suma elcap d’Agripina, ce-dit en dipòsit pelMuseu d’Arqueolo-gia de Catalunya.Hi destaca tambéuna important col-lecció de pinturesmurals que perme-ten diferenciar lafactura de cinc ta-llers de pintors.

La inauguració d’aquest jaci-ment és un pas més en la tascadesenvolupada pel Museu deBadalona per donar a conèixerel passat romà de la ciutat. Perdavant queden més reptes comara la museïtzació d’una altra ca-sa romana descoberta, la de lesHeures, i del conjunt del teatre,engolit en part per una ciutat vi-va que no vol oblidar el seu pas-sat, tot i les dificultats que com-porta fer-lo aflorar.

Les obres de construccióde l’estació de metro deBadalona Pompeu Fabra,al centre de la ciutat i lamés propera al Museu deBadalona, han permès feraflorar un bon nombre derestes d’època romana enun espai fora muralles onno es preveia fer troballessignificatives. El fet que elnivell del mar a l’antigui-tat estigués molt més altque en l’actualitat situaval’indret a l’altura de laplatja i tocant al deltad’una important riera, lade Martí Pujol. Tot i això,les excavacions a sis me-tres de profunditat vandesenterrar un importantcentre de producciód’àmfores on es podiadistingir les restes d’unedifici central, a més d’es-pais destinats a les bassesde decantació i els forns.També s’hi ha trobat una

zona de necròpolis quepermet documentar latransició dels rituals fune-raris romans des de les in-cineracions primerenquesfins a les inhumacionsposteriors. Part d’aques-tes troballes es mostren al’exposició permanent delmuseu on s’ha recreat unpou d’aigua amb l’esque-let d’un cavall a dintre, talcom es va trobar.

El metro queapropa elpassat romà

Recreació d’un dels pous que el metro va fer aflorar. / J.R.


PAÏSOS CATALANS EL TRESOR DE BAETULO

A l’esquerra un tram de carrer amb la seva claveguera. Dedalt a baix, àmfores romanes trobades a Baetulo, estelesfuneràries amb grafies ibèriques, habitacions i botigues delrecinte arqueològic i les pollegueres de bronze d’una de lesportes de la muralla. / JUANMA RAMOS I ROBERT RAMOS


CARME VINYOLES / PAU LANAO

El MUME ( MuseuMemorial del’Exili) de laJonquera recuperala visió de JosepSubirats, dibuixanti pintor, sobre elscamps deconcentració

veure presoners de la por d’unaEuropa atrapada entre el comu-nisme i el feixisme. Entre els mi-lers de presoners hi havia JosepSubirats, que havia nascut a Bar-celona i, en un periple que el vaportar a Saidí (Baix Cinca) i aCastellfollit de Riubregós, vapassar per l’exili, els camps i elsbatallons de treballadors.

Des de molt jove, Subirats vaentendre que l’èxit és la més peri-llosa de les drogues, però allò noel va desdir de treballar per la re-volució i l’any 1936 es va posar alcostat de la República. Una apos-ta per l’antifeixisme que el vaportar al grup de cartellistes de laUnió General de Treballadors in-tegrat en el Sindicat Professional

de Dibuixants que aplegava crea-dors com Josep Bartolí, José Allo-za, Martí Bas, Jacint Bofarull,Germà Viader, Rafael Tona, En-ric Clusellas o Carles Fontserè.Amb la seu situada en un palaucol·lectivitzat del Portal de l’Àn-gel (Barcelona), l’SPD es va con-vertir en una gran maquinària depropaganda de les organitza-cions antifeixistes, i així Subiratsno tan sols va intentar convertirles seves imatges dolces, gensmarcades pel bel·licisme, en cri-des a la solidaritat, a favor delscamperols i rabassaires, de l’aco-llida de refugiats o per incentivarles campanyes de donació desang. Un dels cartells que va di-buixar, en què es pot llegir: «De-

atalunya té una història perescriure, la dels artistes i al-

tres creadors que després de per-dre la guerra es van veure obli-gats a marxar a l’exili i seu nom esva esborrar de la memòria delpaís. Va ser el cas de RemediosVaro, Miguel Prieto, Antoni Cla-vé. N’hi hagué d’altres que vandecidir tornar a l’Espanya deFranco, els van acusar de desafec-tes al règim i es van veure margi-nats. Tots van viure la derrota iels camps de concentració aixe-cats a la Catalunya francesa quevan convertir les platges del Ros-selló en indrets de misèria i pati-ment on els que havien defensatla legalitat republicana es van

C

El mercat Barri Xino, 1939. COL·LECCIÓ SUBIRATSCartell Ajudem els caiguts.COL. CRAI/ UNIVERSITAT BARCELONA

L’exili tan proper


PAÏSOS CATALANS

bastre i fou traslladat a Saidí(Baix Cinca), on s’havia obert uncentre d’instrucció. Allà, com adibuixant al servei de la 27a Divi-sió, va fer classes als sotsoficials,va continuar redactant els periò-dics murals i el butlletí d’enllaçde la divisió, i va intentar retra-tar, amb carbonet, l’ànima pro-funda d’uns homes trencats perla guerra: «En aquestes grans file-res de soldats –va escriure en unacarta el 26 de gener del 1938– elque potser era abans un intel·lec-tual, un artista, un home de cièn-cia, un home superior o potserfins i tot un amant, un somiadorque vivia en un món seu, benseu... i no el puc trobar, quan a laforça n’hi ha d’haver. Tots són

contraofensives, víctima d’unabronquitis que el va portar a Bar-bastre, on gràcies al suport d’unmetge es va convertir en redactordel periòdic mural Ploma i Plu-ma, en el qual es recollien des deles consignes de l’Estat Major aarticles de premsa o escrits redac-tats pels soldats. Nomenat dibui-xant oficial de la divisió, era al·lèr-gic a les prebendes i els reconei-xements: «Una de les coses queem molesta més és l’explotacióque consento del meu nom coma dibuixant», va escriure a la sevacompanya, Teresa Martori, el 13d’octubre del 1937. En Subi, queera com se’l coneixia col·loquial-ment, va patir els bombardejosde l’aviació franquista sobre Bar-

fensa la revolució, escriu als teusamics de tot el món», demostrala força que l’artista atorgava alsuport mutu convertint la parau-la en l’acció necessària per trans-formar la imatge en una crida a laparticipació individual pel bé co-mú. Lluny de consolidar una fei-na a la rereguarda, Josep Subiratses va integrar a la 27a Divisió del’Exèrcit Popular, hereva de la co-lumna Carles Marx, creada perJosé del Barrio i Manuel Trueba, iformada per militants de la UGTi el PSUC, essencialment cata-lans i valencians, que va lluitarals Monegros, a Terol, a Belchite,i es va conèixer com la Bruixa.Subirats va patir el seu pas per laguerra atrapat entre ofensives i

Alumne de laLlotjaJosep Subirats va ser alum-ne de la Llotja, escola onva cursar estudis amb An-toni Clavé o Emili Grau-Sala, però no es va dedicarexclusivament a la creacióartística sinó que es vacentrar en l’ofici de carte-llista publicitari. El 1931vatreballar en un obradord’arts gràfiques i junta-ment amb Antoni Clavé iJosep Alumà va entrar al’Associació de Cartellistesde Catalunya. L’any 1934va participar al Saló de Pri-mavera i l’any 1936, al’exposició del Club Repu-blicà, on va presentar laseva obra més artística ipersonal.

Concert al camp. Aquarel·la sobre paper. 1939. COL·LECCIÓ SUBIRATS


va anar a raure a Castellfollit deRiubregós, en el que va ser el pre-ludi d’un exili que el va portar alcamp del Barcarès (Rosselló) i a labarraca 9 de l’illot T.

Tancat en el que va definircom un «camp de concentra-ció», l’artista que amb seus llapisi pintures havia defensat la causaque creia justa es va trobar que enaquella ciutat a la sorra es repro-duïen totes les misèries i els altru-ismes de la societat –el primer diad’estada li van robar les ulleres– iva convertir el dibuix en testi-moni viu d’una realitat habitadatant per l’espectre de les barra-ques com per les imatges d’unsestadants que difícilment po-dien suportar les complicades re-lacions que s’establien quan esveien obligats a viure sense lesmínimes condicions. Una situa-ció de desesperança que va pro-vocar a Subirats una reacció ines-perada. Va decidir que si volia so-

aquí, un combatent més, o mésbé, un exposant més a la metrallafeixista».

Camps de concentracióEl 27 de març del 1938, desprésdel triomf de l’ofensiva franquis-ta que va reconquerir Belchite iCasp, la 27a Divisió va deixar Sai-dí. El destí era Artesa de Segre(Noguera), però la retirada vaportar els soldats primer a Alfar-ràs (Segrià), després a Balaguer, ales Borges Blanques, per final-ment aturar-se a Sant Martí Ses-gueioles (Noguera). Destinat alsserveis cartogràfics de l’equipmòbil, va viure la contraofensivarepublicana que va tornar a si-tuar la línia de front més enllà delCinca, el juliol del 1938.

Subirats va tornar a Barcelona,on va decorar al fresc la cantinadel partit a Poblenou i més tardes va reincorporar a l’escola deformació de Tàrrega. Finalment,

breposar-se a la pròpia precarie-tat, no tindria altra sortida queconvertir-se en cronista gràfic iplasmar en paper les dures con-dicions de vida que es veien obli-gats a patir. Va ser així com vatransformar els seus dibuixos eninstantànies de la quotidianitat,demostrant que la realitat i la fic-ció no eren sinó cares d’un mal-son que naixia de l’univers mili-taritzat i tancat del qual no vasortir fins que la malaltia el vaportar a l’hospital. Situat en terrade ningú, a tocar el dipòsit de ca-dàvers, al sanatori l’artista va tro-bar l’empenta necessària per des-criure des de les cues d’espera ales dutxes, o retratar els ferits ques’hi anaven a curar –entre altres,el va obsessionar la figura de JoséGallardo Escudero, membre dela FAI, torero i comerciant que,integrat a les patrulles de con-trol, havia sembrat el terror aBarcelona.

L’exposició sobre l’obra deJosep Subirats es va inau-gurar el 22 de gener alMuseu Memorial de l’Exili.Comissionada per Eric For-cada, es podrà veure finsal 27 de febrer presentadacom l’experiència íntimad’un artista que va sabersobreviure a la pròpia tra-gèdia i va convertir elsseus dibuixos en l’armanecessària que ens ajuda adescobrir la vida compli-cada de tots aquells quehagueren de marxar al’exili i es van trobar tan-cats en camps de concen-tració. Com assegura For-cada: «Aquesta exposicióapropa el sud amb el nordi ens demostra que hi ha-gueren catalans valentsque sense renunciar a lapròpia identitat van sabersuperar la misèria delsvençuts».

ComissariForcada

Marabús del Camp de Mart. Tinta sobre paper. C. SUBIRATS El senegalès. Tinta sobre paper. COL·LECCIÓ SUBIRATS


PAÏSOS CATALANS SUBIRATS I L’EXILI

No en va sortir fins que, el 20d’octubre, l’Estat Major francès,ja en guerra amb Alemanya, vademanar a les autoritats que tras-lladessin els interns del Barcarèsa altres camps.

Traslladat a Argelers, més tard igràcies a la mediació del doctorRobert, va ser derivat al Camp deMart de Perpinyà. Format perdos carrers que a banda i bandatenien plantades 64 tendes ma-rabús, cada una amb una capaci-tat per a deu homes, i vigilat persoldats senegalesos, aquest espaipoc preparat per suportar lescondicions meteorològiques esva convertir en un nou infern pera un artista afectat de bronquitisque gràcies al seu valedor Robert,va trobar acull a la infermeria, unespai més confortable, dotat debiblioteca, on es va poder reuniramb altres intel·lectuals, com Jo-sé Lamuño, i del qual en va sortirquan li van atorgar un permís es-

pecial i es va dedicar a re-tratar algunes famíliesburgeses de Perpinyàamigues del doctor Ro-bert. Temptat de marxar aAmèrica o fer-se un nomartístic a França, el generdel 1940 Josep Subirats vadecidir tornar a Espanya.No podia suportar la sepa-ració de la seva estimadaTeresa.

El 2 de març del 1940un camió el va portar finsa la Carbonera de Figue-res, magatzem reconver-tit en Centro de detención ydistribución per la Guàr-dia Civil. El 9 de març elvan destinar a la terceracompanyia del camp de concen-tració de Reus; el 15 de març varebre l’aval d’Adalberto Cor-doncillo Vilar, membre de la Fa-lange Española; a l’abril va serreenviat al 122 Batalló discipli-

nari de soldats treballa-dors a Lleida, i el 28 dejuny tornava a canviarde destí en ser transferital 63è Batalló disciplina-ri, amb seu a Darnius(Alt Empordà). Més tardel van destinar al Batalló67, amb seu a Caldes deMalavella (Selva), i al’octubre es va incorpo-rar al 69è Batalló de Bar-celona.L’any 1941, l’artista varebre el permís per rein-corporar-se a la vida ci-vil. Des de la llibertat vi-gilada, Subirats no vaoblidar la força del seuart, i si al Barcarès o a Per-

pinyà havia dibuixat la vida alscamps, a Barcelona va pintar lesbarraques habitades pels exclo-sos del franquisme que intenta-ven superar la gana buscant-sela vida a la ciutat.

Josep Subirats i Teresa Martori. COL. SUBIRATS

Argelers 1939, tinta sobre paper. COL·LECCIÓ SUBIRATS El Barcarès, aquarel·la sobre paper. 1939. COL·LECCIÓ SUBIRATS



CINEMA

BERNAT SALVÀ

a fa temps que Ventura Ponsho va dient i actua en conse-

qüència: «A la literatura, i sobre-tot a la literatura catalana con-temporània, hi ha una capacitatde fabulació extraordinària». Enconcret, ja fa setze anys que s’ins-pira en històries d’escriptors idramaturgs catalans, els matei-xos que es compleixen de l’adap-tació d’El perquè de tot plegat, deQuim Monzó, la pel·lícula ambquè va iniciar aquesta etapa.

L’amistat entre cineasta i es-criptor ve de molt més enrere.«M’agrada molt el Quim –expli-ca Ventura Pons– i temàtica-ment ha evolucionat, com tam-bé ho he fet jo. No faig les matei-xes pel·lícules que vint anys en-

J Els camins deVentura Pons iQuim Monzó estornen a encreuar

rere, és lògic que evolucionem, sino, no seríem humans».

Una evolució que els ha portata parlar de temes com la vellesa,la solitud i la mort. «En els meuscontes hi ha moltes històries degeriàtrics, de gent que està en elcamí de davallada, a prop del fi-nal –reconeixia Quim Monzó ala presentació de la pel·lícula–.Al llibre són importants, però nosón les úniques. Crec que cadacop hi haurà més històries de de-crepitud. Jo era molt feliç finsque em vaig adonar que hi ha unfinal, i que el pitjor és el camí capal final, la degeneració».

Publicat el 2007 per QuadernsCrema, Mil cretins és un recull dedinou contes que ha inspirat lapel·lícula homònima de Ventura

Pons. Un espectacular reparti-ment de 32 actors, entre els qualshi ha Francesc Orella, Julieta Ser-rano, Toni Albà, Mar Ulldemo-lins, Joan Borràs, Clara Segura,Santi Millán, Mercè Comes, EduSoto, Joel Joan, Carme Molina iJordi Bosch, protagonitzen lesdiferents històries de la pel·lícu-la, algunes de les quals són d’al-tre s llibres de contes de Monzó.

Estructura diferentLa pel·lícula té dues parts, unaamb contes contemporanis i unaaltra amb contes històrics (ver-sions lliures de contes clàssics,llegendes...), que es tanquenamb una altra història actual.Una estructura amb la qual Ven-tura Pons, guionista també de la

Autors en sintoniaVentura Pons i Quim Monzó, al mig, amb deu dels actors que participen a l’adaptació de Mil cretins, estrenada fa pocs dies. / ROBERT RAMOS


pel·lícula, s’ha volgut allunyard’El perquè de tot plegat: «En aque-lla pel·lícula estava tot lligat, i es-tava plantejat com a històriesminimalistes independents.Aquí ho encadeno tot, he tret al-gun conte perquè em semblavamassa llarg, he encreuat perso-natges de diferents històries...No volia que es pogués dir que es-tava fent El perquè de tot plegat 2».

Monzó veu amb naturalitatque es facin canvis en traslladaruna obra d’un mitjà a un altre:«Tu escrius i crees la teva obra. Siautoritzes algú perquè ho adapti,hi ha dos sistemes, dues maneresde prendre-s’ho: el sistema Mar-sé, que és dir-li fill de puta a qui fal’adaptació, o acceptar que allòserà diferent. Que s’allunyi del

que tu has imaginat és inevita-ble. És evident que han de mani-pular els textos, no hi ha res mésabsurd que ser totalment fidel ala literatura. S’ha de donar unallibertat total».

Un retrat humà i socialMil cretins s’afegeix a l’extensafilmografia de Ventura Pons,que, en conjunt, constitueix unretrat de la Barcelona i la Catalu-nya de finals del segle XX i prin-cipi del XXI, però també un re-trat de l’ésser humà. «Un retratde la condició humana situadaen un context històric que és elque estem vivint», diu ell. I, co-mentant el bon moment que viuel cinema català, afegeix: «Du-rant anys m’he trobat una mica

sol, filmant la societat catalana.Estic molt content que ara si-guem més a tirar el carro».

Aquest any, el cineasta ha tin-gut «bessonada», diu: a més delfilm, ha publicat el llibre Els meus(i els altres), editat per Proa. «Sónunes memòries en què, amb l’ex-cusa de parlar de setze personesque han estat importants en lameva vida, faig un retrat de totsaquests anys. Fins a la pàgina 150no parlo de cinema. He tingut lasort de treballar amb una gentimpressionant: amb Maria Aurè-lia Capmany, amb Salvador Es-priu, amb Joan Oliver, Manuelde Pedrolo... i també Néstor Al-mendros, Lindsay Anderson...he treballat amb una gent incre-ïble en la meva vida».

25 anys,22 films i602 festivalsSi hi hagués estadístiquesoficials del cinema català,a l’estil d’un campionatesportiu, ben segur queVentura Pons encapçalariauns quants apartats. Amb65 anys complerts el juliolpassat, en fa 42 que és almón de l’espectacle –vacomençar al teatre–, 33anys que dirigeix cinema iara en celebra 25 de lafundació de la seva pro-ductora, Els Films de laRambla. Els 22 llargme-tratges que ha dirigit (18en els darrers 20 anys) hanparticipat en un total de602 festivals de cinema. Eldirector català ha anatpersonalment a uns 200.

A dalt, Joan Crosas i Aleix Albareda (conte El senyor Beneset) i Santi Millán com a Robin Hood. A baix, a l’esquerra, Joel Joan i Alícia Roy (Unanit). A la dreta, Mar Ulldemolins i Roger Berruezo (La carta). El film inclou quinze històries curtes. / ELS FILMS DE LA RAMBLA


EUROPA-MÓN

empremta dels Kennedy a Wa-shington ha durat mig segle. Elscinquanta anys que han passat des

d’aquell 20 de gener de 1961, quan John Fitz-gerald Kennedy va prendre possessió del càr-rec de president dels Estats Units, fins a laconstitució de la nova cambra de represen-tants aquest gener del 2011, on per primeravegada des del 1946 no hi havia cap repre-sentant de la famosa nissaga entre els esco-llits per integrar el Capitoli. L’últim, PatrickKennedy, fill del senador Ted Kennedy, tras-passat l’any 2009, no es vapresentar a la reelecció perrenovar l’escó de l’estat deRhode Island.

Però l’allargada ombradels Kennedy encara es pro-jecta sobre la política nord-americana. Cinquanta anysdesprés d’aquell gelat diven-dres del 1961, John F. Kenne-dy és encara el polític méspopular de la primera potèn-cia del planeta, el més recor-dat i imitat. Barack Obamava encapçalar l’homenatgeque el Congrés li va retre, i laicònica frase que Kennedy vapronunciar en la seva presade possessió –“No pregunteuquè pot fer el país per vosal-tres, pregunteu què podeu fervosaltres pel país”–, en bonapart s’ha convertit en un delsreferents de la seva gestió enaquests moments de turbulènciesi crisi. El cas d’Obama no és capnovetat. Gairebé tots els políticsnord-americans amb aspiracionspresidencials de l’època post-Kennedy han volgut apropiar-sela seva figura. Fins i tot DanQuayle, el vicepresident de Geor-ge Bush pare, es va atrevir a invo-car-lo durant un debat electoral,assegurant que tenia més expe-riència que John Kennedy. L’altrecandidat a vicepresident, el de-mòcrata Loyd Bentsen, el vaplanxar quan li va contestar: “Johe treballat amb John Kennedy, ivostè no és John Kennedy”.

L’ L’arribada de John Kennedy i la seva gla-murosa esposa, Jackie, a la Casa Blanca, vamarcar el punt culminant de la saga. El fla-mant president no se’n va assabentar finsl’endemà, perquè entre el cansament i el còc-tel de fàrmacs que prenia pel dolor, se’n vaanar a dormir a dos quarts de quatre de lamatinada, quan l’escrutini entre ell i RichardNixon encara s’havia de decidir.

Finalment, 112.000 vots van marcar la di-ferència, i de l’ajustat triomf electoral va néi-xer un mite que ha marcat generacions de

nord-americans. Kennedy trencava el perfildel presidenciable demòcrata pels seus orí-gens irlandesos, de religió catòlica, amb pro-fundes conviccions sobre els drets civils i lallibertat i, alhora, membre d’un clan que du-rant els anys de la llei seca s’havia relacionatamb el contraban d’alcohol i fins i tot amb elfrau electoral. Però tot això, els escàndols se-xuals, les vinculacions amb la màfia, els er-rors polítics durant la Guerra Freda, tot vaquedar difuminat per la lluentor de Camelot,un regne de fireta creat a l’entorn de la pare-

lla Kennedy que només enquatre anys va deixar unapetjada inesborrable a lapolítica de Washington. Sila seva vida hagués estatuna obra de teatre, l’assas-sinat a Dallas hauria estatun final prodigiós.Però la nissaga va tenircontinuïtat amb RobertKennedy, el fidel escuderdel president, també assas-sinat en un hotel de Chica-go en plena campanya, imés tard amb Ted, un se-nador de raça que va veurefrustrades les seves aspira-cions polítiques a la CasaBlanca arran de l’accidentde Chappaquiddick del’any 1969. El cotxe queconduïa Ted Kennedy, pre-sumptament begut, vacaure en un riu i hi va mo-

rir la seva acompanyant, Mary JoKopechne. Ted es va espantar ino va denunciar el fet fins l’ende-mà, i aquest error va marcar totala seva carrera política fins a la se-va mort, el 2009.Al mig queden desenes de Kenne-dys més, entre ells el fill del presi-dent, John John, mort en un ac-cident d’avioneta, o la seva ger-mana Caroline, que va intentarfer carrera política però va fracas-sar. L’últim, el fill d’en Ted, Pa-trick Kennedy, acaba de posar elpunt final a la tradició iniciadapel seu oncle John quan va serelegit congressista el 1946.

LA CRÒNICARAMON ROVIRA [email protected]

L’ombra dels KennedyPer primer cop en 50 anys no hi ha cap membre de la famosa nissaga al Capitoli

Un pensatiu John Fitzgerald Kennedy.

La literatura ha trobat una mina en la nissaga dels Kennedy.S’han escrit milions de pàgines sobre la família més famosadels Estats Units, tant des de la seva vessant política com desde la més personal. La fundació que protegeix la memòria delpresident des de la fantàstica biblioteca que porta el seu nom aBoston, acaba de lliurar nou material fins ara inèdit perquè elshistoriadors segueixin aprofundint la seva vida. Un testimonifonamental també ha mort fa poc. Robert Sargent Shriver esva casar amb Eunice, la germana de John Kennedy, i era l’últimpatriarca del clan. Va ser el fundador dels Cossos per la Pau, unprograma de voluntaris humanitaris, i com a mínim dues vega-des va intentar arribar a la Casa Blanca. Més tard, la seva fillaMaria Kennedy Shriver es va casar amb Arnold Schwarzeneg-ger, el famós actor de Terminator i fins fa poc governador del’estat de Califòrnia.

Vides de pel·lícula

Wanda Jackson, de 73 anys, en una imatge promocional del seu darrer treball. / AUTUMN DE WILLE

anda Jackson (Oklaho-ma, 1937) té l’honor de

ser la primera dona del rock &roll. I encara que això de ser donai tocar rock & roll, gràcies a la fei-na feta per totes les seves succes-sores, és ara una cosa prou nor-mal, fer-ho als Estats Units puri-tans de la dècada dels cinquanta,en els quals s’obligava Elvis Pres-ley a sortir per televisió de cintu-ra cap amunt i s’enfonsava lacarrera de Jerry Lee Lewis per ha-ver-se casat amb una cosineta,

Wera una gran provocació. WandaJackson, amb cançons com araFunnel of love, Fujiyama Mama(número 1... al Japó) i Let’s get aparty (‘Fem una festa’), va portarprogressivament la seva carreracap al country i, ja a la dècada delssetanta, esperonada sobretot perun marit que encara li dura, pelscamins de l’evangelisme. Con-seqüència lògica: l’oblit.

Als anys noranta, Rosie Flores(coronada per la mateixa Wandacom la seva successora) va ini-ciar una operació de retorn que

va aprofundir Elvis Costello exi-gint l’ingrés de la cantant en elRock & Roll Hall of Fame i que,ara, culmina Jack White delsWhite Stripes (un dels músicsmés influents del negoci, que faset anys ja va rellançar la carrerade Loretta Lynn) produint Theparty ain’t over. Un disc vigorós ivitamínic, amb versions de Dy-lan (Thunder on the mountain) iAmy Winehouse (Youknow I’mno good) que ens recorda que lesdones del rock & roll ho són enca-ra quan són iaies.

La festa encara duraWanda Jackson, «la primera dona del ‘rock & roll’», torna a agafar el pols de l’actualitat amb«The party ain’t over», un vigorós disc de retorn produït per Jack White dels White Stripes

GUILLEM VIDAL

«THE PARTY AIN’T OVER»Autor: WANDA JACKSONDiscogràfica: Nonesuch

Onze cançons, amb versionsincloses de Dylan, Amy Wine-house i les Andrews Sisters.


MÚSICA

NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

«TEMPS DE PLUJA»Autor: LAURA SIMÓ &FRANCESC BURRULLDiscogràfica: TempsRecord

Francesc Burrull,històric pianista a qui,per fi, es torna a premiar

amb un cert reconeixement, i Laura Simó, quequan va gravar aquest disc feia pocs mesos quehavia cantat al Carnegie Hall, renoven lacomplicitat que, des del 2002, teixeixen alvoltant del cançoner de Serrat. El seu segon discinclou part de les adaptacions que Serrat va ferde Foix, Machado i Miguel Hernández.

«PARABÒLIC»Autor: YACINE & THEORIENTAL GROOVEDiscogràfica: Kasba

Yacine Belahcene posaen marxa un nouprojecte de maridatgeentre la tradició

d’Algèria (d’on és el seu pare) i els sons urbansde Barcelona, des d’on ha liderat, l’últimadècada, bandes com Nour i Cheb Balowski. AParabòlic, un disc concebible, però, des dequalsevol racó del Mediterrani, hi brillen el llaütelèctric de Yannis Papaioannou i una adaptacióde Joan Maragall: Nodreix l’amor.

«LÁGRIMASMEXICANAS»Autor: VINICIUSCANTUÁRIA & BILLFRISELLDiscogràfica: Naïve

La unió entre el brasilerVinicius Cantuária i el

nord-americà Bill Frisell, custodiada en tasquesde producció per Lee Townshend, mà dreta deFrisell, torna a donar com a resultat un exerciciexcel·lent de bossa nova i virtuosaexperimentació, amb uns arranjamentssensacionals. Un disc on perdre’s i que ettransporta de ple als carrers de Nova York.

NOVETATS EDITORIALS.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

«PARIDES DEL MEUPARE»Autor: JUSTIN HALPERNTraducció: ERNEST RIERAEditorial: LA MAGRANAPàgines: 144 / Preu: 14 €

El retrat caòtic, còmic i benreal de la relació entre un pare

i un fill en ple segle XXI. A en Justin l’ha deixatla xicota. Té 29 anys i ha de tornar a casa elspares. En Sam, el seu pare, un individu «comSòcrates, però despentinat i amb molt més malcaràcter», en té 73 i s’ha caracteritzat sempre perno tenir pèls a la llengua.

«SENSE INVITACIÓ»Autor: VICENÇ VILLATOROEditorial: PROAPàgines: 200 / Preu: 16,50 €

Aquest llibre és un recull depoemes de caràcter aforístic,escrits amb la immediatesad’un dietari o un quadern

personal. Escrits des del punt de vista d’unapersona que, arribada a la cinquantena, fabalanç i desemmascara les trampes que la vida liha parat. Aquest és el quart llibre de poesia quepublica l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro(Terrassa, 1957).


LLIBRES

entre espero que es publiqui latraducció de Solar, l’última no-

vel·la de Ian McEwan, aprofito per llegirDissabte, publicada el 2005, després d’Ex-piació i abans de La platja de Chesil.

Dissabte transcorre a Londres el 15 defebrer de 2003, el dia de la manifestaciócontra la invasió de l’Iraq que va aplegarcentenars de milers de persones a HydePark. El protagonista és un neurocirurgiàde quaranta-set anys que no té cap crisilaboral ni de parella, al contrari: se sentraonablement feliç. Si hem llegit altresnovel·les de McEwan ja sabem que la feli-citat és tan sols el pròleg del dolor, de ma-nera que no ens estranyem quan un ma-lalt mental irromp a la mansió del doctori amenaça la seva família amb un ganivet.

Ian McEwan té, entre altres virtuts, lade la construcció d’escenes, on sap con-gregar una versemblança que és fruit de lalaboriositat. A Dissabte es mostra minu-ciosament capaç d’introduir el lector enun partit d’esquaix, en un concert deblues o en una operació quirúrgica. Peròamb la laboriositat no n’hi ha prou. Elque té de memorable l’escena del malaltmental és que aplega tots els fils que hananat sorgint al llarg de la novel·la: la rela-ció entre pares i fills, la legitimitat de laviolència, el poder de la literatura, les ex-cuses de la crueltat, la vella lluita entre lesciències i les lletres.

L’especialitat de McEwan (Aldershot,Anglaterra, 1948) és el diàleg entre la in-nocència i la perversió. Si Expiació és unanovel·la terrible sobre la maldat fraternal,i La platja de Chesil ens mostra fins a quinpunt la ingenuïtat pot ser malsana, Dis-sabte se centra en la responsabilitat delsprivilegiats. Finalment, però, el que s’im-posa a partir de l’escena del malalt men-tal és la força de la poesia, representadapel poema Dover Beach, de Matthew Ar-nold: el que no pot aconseguir la infor-mació, ni el sacrifici, ni la fe, ni la deses-peració, ho aconsegueixen les paraulesd’un poeta del segle dinou. El poema ésl’únic que calma l’atacant, és l’argumentque necessita el neurocirurgià, i final-ment és el salconduit que facilitarà la vi-da del delinqüent. De les novel·les i nar-racions que he llegit de Ian McEwan –ca-paç de deixar-nos clavats a la butaca depur horror–, Dissabte és la més clara i re-confortant.

M

Les paraules d’unpoeta

DES DEL JARDÍVICENÇ PAGÈS [email protected]

CRÍTICA.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

n crític ho va dir fa uns anys, «ningúno escriu com Colm Tóibín sobre lapèrdua». Un altre, va qualificar ma-

gistralment el seu estil: «Escriu amb prosa demonjo». Brooklyn és el seu darrer llibre, té «unto bastant menor, sobre algú força vulgar», hadit ell mateix. Aquest algú és Eilis Lacey, unanoia irlandesa nascuda a Enniscorthy, la ma-teixa població on va néixer Tóibín. Eilis és lapetita de cinc germans. Els tres nois fa tempsque han hagut d’emigrar a Liverpool perquè ésquasi impossible trobar feina a Enniscorthy.Rose, la germana gran, viu amb Eilis i amb lamare, que és vídua. Eilis n’està orgullosa. Deli-cada, intel·ligent, responsable, treballa al clubde golf, té trenta anys i és soltera perquè, enca-ra que Eilis pensi que «té més glamur cada anyque passa», ha hagut de renunciar a casar-seper fer-se càrrec de la seva mare. La primerapart de Brooklyn està ambientada a Irlanda amitjans dels anys cinquanta del segle XX, unasocietat tradicional i conservadora. Eilis no técap possibilitat de trobar-hi una feina seriosa.És per això que la seva mare i Rose la conven-cen perquè marxi no a Liverpool, sinó a Amèri-ca, on el pare Flood li ha aconseguit un lloc detreball al grans magatzems Bartocci i una habi-tació a casa de la senyora Kehoe, també d’ori-

U

Mentre pensemque no passaEntre la Irlanda rural i la Nova York dels cinquanta, «Brooklyn»de Colm Tóibín commourà els lectors

XAVIER CORTADELLAS [email protected]

COLM TÓIBÍN(Enniscorthy, Irlanda, 1955). Als 20 anys vaviatjar a Barcelona, on exercia de professord’anglès. D’aquesta experiència en van sorgirdos llibres, El Sud i Homenatge a Barcelona.

«BROOKLYN»Autor: COLM TÓIBÍNEditorial: AMSTERDAMPàgines: 238 / Preu: 18,90 €

L’Eilis Lacey s’ha fet gran en un pobletirlandès durant la dècada dels cinquanta.Quan un reverend li ofereix de pagar-li elviatge als Estats Units, decideix emigrar.

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

«L’ACROBÀCIA AÈRIA DECONFUCI»Autor: DAI SIJIETraducció: ANNA CASASSASEditorial: EDICIONS 62Pàgines: 240 / Preu: 17,90 €

Conegut per la seva obsessivapor de la mort, l’emperador

xinès Cinquè Sobirà apareixia sempre, en público en privat, acompanyat de quatre dobles queno sols se li assemblaven com gotes d’aigua sinóque també havien assolit tanta perfecció en l’artd’imitar-lo que ningú no podia dir quin d’ellsera el veritable, ni la seva mare ni l’emperadriu.

«VERSIONS DE POESIAEUROPEA PER MÀRIUSTORRES»Estudi i edició: PERE BALLART IJORDI JULIÀEditorial: PAGÈS EDITORSPàgines: 280 / Preu: 19 €

Per primer cop es recullen enun sol llibre totes les traduccions de poesia queva realitzar Màrius Torres al llarg de la seva vida.La magnitud de l’empresa, i la qualitat delstextos i els autors que aquesta implica, laconverteixen en un dels llegats més importantsque Torres podia oferir al seus lectors.

«LLIBRE DE FORTUNA IPRUDÈNCIA»Autor: BERNAT METGEEdició crítica: LLUÍS CABRÉEditorial: EDITORIAL BARCINOPàgines: 274 / Preu: 26 €

El Llibre de Fortuna i Prudència(1381) és una de les millors

obres de Bernat Metge i de la literatura catalanamedieval. Escrit en octosíl·labs apariats o novesrimades, i en un català ric i genuí, lleugeramentimpregnat d’occitanisme, narra el viatge deBernat a l’Illa de Fortuna i el seu debat amb elspersonatges al·legòrics de Fortuna i Prudència.


.........................................................................................................................................................................................................

Toíbín, que ha exercit de periodista iactualment exerceix la docència, ha escritnombroses novel·les, llibres de viatges id’assaig. / JUANMA RAMOS

gen irlandès, com totes les altres noies que hiviuen. A Brooklyn, Tóibín narra una història dedesarrelament i de nostàlgia, però, també, lad’una noia que arriba a Brooklyn i que desco-breix un nou món, amb una altra manera defer les coses; la història d’una noia que sapadaptar-se i fer-se, que, pas a pas, sense que apa-rentment abandoni mai la seva docilitat,aprèn a decidir per ella mateixa. Tóibín, ha ditun altre crític, és un pacient pescador d’emo-cions submergides. No sembla que passi res a

Brooklyn, mentre va passant tot. Per aconseguiraixò, és clau que el narrador focalitzi sempre elpunt de vista d’Eilin. La primera decisió quepren és aparentment banal: triar amb qui volanar acompanyada al ball del divendres. La se-gona, té més gruix: apuntar-se a classes decomptabilitat. La tercera, té a veure ambl’amor i l’enforteix prou per ser valenta. Quans’esdevingui el succés inesperat que se’nsanuncia a la contraportada, serà prou forta perprendre el que considerarà que és «la decisió

més difícil de la seva vida». Tot ha canviat senseque, aparentment, hagi canviat res. Brooklyn ésun gran llibre, connecta amb la millor tradiciónovel·lística anglesa, de Jane Eyre a EmilyBrönte, de George Eliot a Henry James, com-mou perquè arriba al fons explicant una histò-ria senzilla de gent senzilla. Lluny d’experi-mentalismes gratuïts de tants escriptors cata-

lans d’avui, que es volen creure i que volen queels veiem moderns només perquè expliquenhistòries en què la intensitat se substitueix pelsexe, per la truculència o per una ironia de bar-ra de bar, i en què la vida mor sota la pesadesad’una prosa avorrida i repetitiva, només al ser-vei dels seus egos, Tóibín mostra que desprésde Joyce no ha passat gaire res perquè Joyce, entot cas, va sumar i perquè també va ser capaçd’escriure llibres com El retrat de l’artista adoles-cent o com Dublinesos. Només els que no en sa-ben prou necessiten presentar-se com els mi-llors. En el segle XXI hi continuarà havent no-vel·listes com Jordi Lara, com Neus Canyelles ocom Colm Tóibín.

«La història d’una noiaque sap adaptar-se ifer-se, que, pas a pas,aprèn a decidir per ellamateixa»


LLIBRES

Capítol 1

l meu barri no té nom i els meus veïns notenen cara perquè el seu nom m’avergo-

nyeix i les seves cares m’espanten. Ja ha estatun mal senyal que el taxista parés a mig camí.Aquí no hi entro, ha dit, m’estimo massa elcotxe. He baixat, m’he carregat a coll la motxi-lla de la roba i he acabat d’arribar-hi a peu. Gai-rebé tots els fanals dels carrers tenen les bom-betes trencades. Les finestres són a les fosques.No s’hi veu ningú, tampoc els gossos que, nogaire lluny de mi, borden. Sembla que volploure, però només llampega. Ja me n’havienparlat, del fred de Girona. Ara sé que feien curt.Em cordo l’anorac i camino entre els primersblocs. Núvols muts s’encenen i s’apaguen da-munt meu, els esquitxos de llum fotografienl’arquitectura pobra dels pisos. Carrer Acàcia,llegeixo a la placa que penja, torta, a l’entrada.Les finestres de la planta baixa estan tapadesamb rajoles, pujo a les palpentes perquè algúha aixafat els endolls de l’escala. Quan passopel primer replà, veig una es-cletxa de llum sota la porta delsegon primera. A dins hi ha untelevisor amb el volum massafort. Almenys tindré veïns,m’encoratjo jo tot sol mentrevaig pujant. Al segon replà, més portes enrajo-lades. En arribar al tercer pis, deixo la motxillaa terra, palpo el pany, faig girar la clau i m’afa-nyo a entrar a casa meva. El pis és millor delque em pensava, fins i tot millor del que emmereixo. Els mobles, nous, i en un racó delmenjador, un escalfador elèctric. També tindrébalcó, un petit privilegi inesperat. Més alegries:la cuina s’encén, el lavabo no degota. Provo elmatalàs de l’habitació i, rendit, acluco els ullssense treure’m la roba. El viatge amb tren sem’ha fet llarg. L’espera farragosa a l’estació deSants, la incomoditat ramadera del regional i,per fi, l’aterratge gairebé aeri damunt el pas ele-vat de Girona. Al cap d’un moment, però, faigun bot perquè recordo que no he tancat ambclau. Per poder dormir he de deixar de pensarquè em mostrarà la llum del dia.

M’ha despertat un cloqueig de gallines i unapudor de metall cremat que em picava la gola.Mentre em rentava la cara davant el mirall,m’he adonat que també sentia el televisor delsegon primera. Aquest televisor segurament eslleva abans que les gallines, em lamento. Albalcó, busco d’on ve el tuf fumat que travessales parets i m’empudega la camisa, però unaboira baixa tapa el paisatge de façanes desgasta-des. Em tombo a la dreta i aleshores el veig: desdel balcó veí, entaforat com un test gegant, un

E

AVANÇAMENT EDITORIAL......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Les causes perdudesburro em mira. Si allargués la mà, gairebé el po-dria tocar. Un flegmó li ha botit la galta i lamala alimentació li ha fet caure clapes de pèl.El barri sencer que tinc davant meu és un llomque perd pèl. El presoner del balcó obre i tancaels ulls un parell de cops i belluga una orella. Éshora d’anar a treballar, li dic al burro, la prime-ra forma de vida que he descobert en aquestmón nou que, a partir d’ara, exploraré amb cu-riositat d’astronauta.

Baixo les escales sense afaitar, tal com troba-ré els carrers, bruts, coberts amb barba de moltsdies. A fora, la boira que em torna a rentar lacara amb prou feines em deixa veure què tre-pitjo. Camí de la feina, passo pel cantó d’unallera seca. S’hi apilonen mobles corcats, neveresvelles, tasses de vàter. Trobo gent però tan solsveig ombres emboirades. Mans que s’escalfen ales flames dels bidons. Esquenes recolzades ales furgonetes que trepitgen les voreres. Ullsenemics que em diuen marxa. El barri es des-perta i els cedés de les furgonetes són galls quees barallen. Al fons s’enlaira una fumarola fosca

que mira d’obrir-se pas entre la boira. La flaireque em porta el vent em torna a picar la gola.Fonen plom, endevino sense deixar de cami-nar.

Al cap de cinc minuts, pico el timbre del por-ter automàtic i em sento observat per la càmeraque hi ha collada a la paret. Una veu que empregunta si sóc el substitut em fa passar. Traves-so un pati engabiat per una reixa alta i la veuem ve a buscar. Sóc la Marina, em diu la veu,benvingut. Has esmorzat? Aquí tenim la millorfleca de tota la ciutat, si els gironins ho sabes-sin, cada dia pujarien a fer cua. Després de fer-me entrar a un despatx, em presenta el direc-tor, en Raül, que em torna a preguntar si he es-morzat i m’anuncia que més tard em convidaràa fer un tallat al bar Arjona. Són voluntaris, esveu d’una hora lluny, que ho són. I es deuenpensar que jo també en sóc. Un d’ells. Un con-vençut. Un militant. Un salvamons. Ens veu-rem a la tarda i farem un tallat al bar Arjona,insisteix el somriure d’en Raül. Aleshoresm’obren una porta, m’ofereixen una aula i emdeixen tot sol.

Sec rere la meva taula, al costat d’una pissar-ra verda on algú ha guixat un renec, i contem-plo l’aula buida. Vint-i-tres pupitres esperenclients, els fills de les ombres emboirades. Unatamborinada de peus fa tremolar el passadís.

No sé per què tinc por, els nens són iguals ar-reu: l’únic objectiu que els empeny a entrar auna classe és fer tornar blancs els cabells delsseus mestres. Hauria d’estar preparat, ja fa vintanys que sóc en aquest ofici, m’ha tocat portara pasturar ramats sencers d’alumnes matames-tres. I si no ets prou fort, el primer dia ja t’age-nollen. Però jo he sobreviscut després de ferclasse a bèsties escapades del zoològic i, a vega-des, fins i tot he tingut la sensació que, pel ma-teix preu, també en feia als seus pares. Hi tincpell morta, els nens són iguals arreu, em repe-teixo per agafar forces. Creix la cridòria al pas-sadís. Clavo la mirada a la porta que, n’estic se-gur, tiraran a terra. No era aquesta la ciutat deles cases boniques que miren al riu? On és la fa-mosa catedral, que des d’aquí no es veu?M’agafo fort a la taula, com aquell que esperael cop d’una ventada que el tombarà. Vaig ac-ceptar el càstig de venir a parar a aquest foratperquè sabia que me’n sortiria. Mentre esperoque una riuada bruta entri per la porta i neguiels pupitres, en començo a dubtar de veritat.

Un mur que no existeix haaturat la riuada. Tots em diuenbon dia senyor Torres i es vanrepartint als pupitres en silen-ci. La classe de català passa vo-lant. Jo dicto i ells apunten. Jo

mano i ells creuen. Tal com ha de ser. Tal comera abans, en el passat oblidat en què ser mes-tre era ser algú i jo encara volia ser algú. SenyorTorres, m’han dit senyor Torres i ja no recordoquant de temps fa que vaig deixar de sentiraquestes dues paraules ajuntades al paradís deles escoles concertades. Dominen l’aula les fac-cions gitanes. Més o menys un terç dels alum-nes són magribins. Hi ha també dos africans depell de pedra volcànica. Tots parlen un catalàoriental notable i es defensen bé a l’hora d’es-criure’l. D’entre totes les cares, m’entretinc enuna. Els cabells foscos trenats fins al cul. A laboca, el rastre d’un pintallavis adult robat. I alsulls, un foc que pessiga com el passat que empersegueix. És una nena que deu tenir deu oonze anys. Quan les gitanes tenen deu anyssembla que en tinguin tretze i, quan en tenentretze, ja les casen perquè les volen prenyades,penso mentre em torna a venir la veu del capd’estudis, una descàrrega amenaçadora com elsllamps que anit em van rebre: Mirem de no fercap escàndol, d’acord? La teva dona no té perquè saber-ho, no li convé al teu procés de di-vorci. Però vull que deixis l’escola i te’n vagisvoluntari a Girona fins que les coses s’haurancalmat. Et ben asseguro que allà no li tornaràs atocar el cul a cap alumna. Si ho fas, els gitanoset tallaran el coll.

Tan sols veig ombres emboirades.Ulls enemics que em diuen marxa


....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Capítol 2

llà s’hi podia treballar però no s’hi podiaviure, em va advertir en Raül en saber que

m’havia instal·lat al barri, de nits se sentia tot,les parets eren de vidre, i les persones, de for-migó. Si em queixava, em trencarien la cara.Valia més que em busqués un pis a la ciutat,ben lluny, per poder desconnectar, com totsells. Però jo no em podia pagar un pis, la pen-sió que li passava a la meva exdona m’obligavaa acceptar el que m’havia ofert de franc el De-partament. Va ser en aquell moment que el di-rector em va començar a caure bé. Només d’ex-plicar-li la meva situació, va somriure i va re-construir l’argument: almenys viuria amb elsgitanos portuguesos. Tenia sort, eren bonagent, una mica sorollosos i més bruts del comp-te, però bona gent. A més, a tocar hi tenia l’es-glésia evangèlica, quan estigués deprimit hi po-dria anar a cantar. Va acabar la frase com l’ha-via començat, amb un altre somriure. Moltsanys de feina al suburbi havien convertit aquellhome en un pacificador. Cada vegada que som-reia, la seva cara alçava una bandera blanca.

L’hora del pati va servir per saludar la restade companys i per confirmar que tots menys joeren voluntaris que, més que treballar en unCentre d’Atenció Educativa Preferent, el pala-dejaven. Que hagués decidit quedar-me a viureal poble, tal com ells l’anomenaven, fins i totva despertar certa admiració entre el grup. Noconeixien cap mestre que ho hagués resistit. Nitan sols cap que ho hagués provat de debò. Ca-sa meva era en un dels dos blocs sentenciatsper l’Ajuntament, em van fer saber, que en unadata incerta haurien d’anar a terra per esponjarel barri. Només dos veïns es resistien a marxar:la Vero, una dona que tothom coneixia com lapaia que es va tornar gitana, i el Tío Terco, unantic patriarca vidu i solitari que un dia va pu-jar un burro al lavabo i mai més no el va volerbaixar. La Protectora havia amenaçat d’endur-se l’animal però després havia oblidat la sevaamenaça. Ja ho veus, va fer la Marina abansque tots riguessin, tens tots els números per serel president de la teva escala.

Em podia haver quedat a dinar al menjadorde l’escola, però volia tornar a casa a desferl’equipatge. La fressa del carrer tornava a seruna barreja agitada: metalls arrossegats, motospetaneres i un piló de converses que totes emdeien el mateix: si et quedes entre nosaltres, tutambé acabaràs sent el paio que es va tornar gi-tano. De sobte, vaig sentir com algú cridava re-re meu: adéu, Kesali! i em vaig tombar perquèvaig reconèixer el nom que jo mateix haviapronunciat mentre passava llista. Era la nena

Adel pintallavis. En arribar davant l’escala delmeu pis, em vaig tombar de nou. Encara veniadarrere meu i s’afanyava a netejar-se les restesde pintura a la boca.

—Que em segueixes?—No.—On vas?—Aquí.—És casa teva?—Jo no tinc casa.—Vius amb la Vero, oi? És la teva mare?—Jo no tinc mare.Algú va etzibar-li que entrés cap a casa. La

nena va obeir fregant-se fort els llavis i, abansde pujar, em va mi-rar als ulls per dir: adéu,gràcies per fer-me classe. Allò em va fer el ma-teix efecte que un petó. D’una finestra del se-gon pis en va sortir un cara trapassera. Era unadona grassa, més cap els seixanta que no pas

cap els cinquanta, amb els cabells molt foscosben tibats per un monyo. La dona em va mirari jo li vaig preguntar si era la Vero. Allò que feiatan bona olor eren callos? Vaig aixecar una mi-ca més el to de la veu per dir que em pensavaque els gitanos només menjaven carn a la bra-sa. Va vacil·lar uns segons i, abans de tornar aentrar cap a dins, només va dir que ella no eragitana.

En comptes de pujar de seguida, vaig volerrepassar una mica els pisos que tan poca gràciam’havien fet al pic de la nit. El vent havia can-viat de direcció, ara se sentia una pudor nova.

Rere el bloc, justament on s’encarava el meubalcó, el paisatge empitjorava. Tot de deixalless’escampaven al peu dels pisos. Restes de men-jar, compreses, cartrons d’ous, plàstics i altrescoses indesxifrables es podrien a la intempèrie,i això no semblava importar a ningú. Totd’una, em van caure al cim un munt de pelesde fruita. Em vaig queixar amb un renec i ladona que ho acabava de llençar des d’una fi-nestra em va engegar. No s’hi esforci, em vaaconsellar una veu forta d’home en un accentandalús tancat, complicat de seguir, són pitjorsque els animals: caguen on mengen.

Em vaig espolsar les peles mentre observavala figura menuda que sostenia una moto atroti-nada. Li vaig preguntar per què ho feien.Doncs ho feien perquè veien que ho feia el veí,va dir, per això ho feien. És el mestre nou, oi?,va afegir, jo sóc el xèrif. Es deia Gabriel, peròpodia anomenar-lo Gabri. Mossegava amb unesdents petites i grogues una branca d’algunaherba de muntanya i es protegia el cap ambuna gorra folrada de llana.

Em va fer gràcia, allò de xèrif, per això li vaigpreguntar quina era, aquella feina. Agafat almanillar, em va explicar que l’Ajuntament elpagava «per vigilar l’ambient». Cada dia agafa-va la moto a trenc d’alba i repassava els carrers.Després em va preguntar per què hi volia viure,allà. I com ho sabia, que m’hi quedaria a viure?Va contestar que no hi havia res que no sabés,saber coses era la seva feina. Sobretot que notoqués pas l’aigua de l’aixeta, no servia ni perrentar-se. Allà baix hi tenia una font, ell es cui-dava que ragés. Vaig demanar-li si era potable,l’aigua, i es va rebotar: en aquell poble no hihavia res que ho fos, de potable. Això sí, sim’hi quedava a viure, calia que m’apuntés al’associació de veïns. Ell n’era el president. Peròhauria de pagar la quota, és clar. I quant val, laquota? No ho sé, aquí no la paga ni déu, jotampoc. (...)

Quan vaig tenir la roba endreçada, vaig co-mençar a ordenar els cedés. Al barri de les pa-rets de vidre, uns auriculars i la meva músicano tindrien preu. Encara dubtava si quedar-m’hi. Potser hauria estat millor tirar pel dret ideixar que el cap d’estudis em denunciés. Però,és clar, sempre espanta més l’escàndol que ensamenaça que no pas la falta que hem comès.Picaven a la porta. En obrir, vaig tornar a trobarels llavis vermells de la Kesali, que duia un platfumejant a les mans. La meva àvia m’ha manatque li pugés això, senyor Torres, va dir mentrem’allargava els callos. S’havia pintat només perportar-me el dinar i, mentre baixava les escales,sempre ombrívoles, vaig veure com es tornavaa fregar corrents la boca.

Una alumna desapareguda i un mestre sota sospita és el punt de partida de la novel·la finalistadel Premi Prudenci Bertrana 2010, escrita pel periodista Xevi Sala i publicada per Columna

«LES CAUSESPERDUDES»Autor: Xevi Sala PuigEditorial: ColumnaPàgines: 192Preu: 18 euros

XEVI SALA (La Bisbal d’Empordà, 1965) ésperiodista. Ha estat director d’El Punt a lescomarques gironines i director de la revistaPresència. També és autor de: A l’altre barri(CCG Edicions). Les causes perdudes és laseva primera novel·la, finalista del PremiPrudenci Bertrana 2010.


LLIBRES

l començament de cada cicleelectoral rescato dos llibretsextraordinaris. Lúcids. «El que

t’ha de preocupar moltíssim és l’opiniópública». Aquest és un dels consells deQuint Tul·li Ciceró al seu germà Marc,el Ciceró famós, recollits en el magníficPetit manual de campanya electoral–Commentariolum Petitionis– (La Ma-grana). I fa més de dos mil anys!

Més cap aquí, el 2001, Arthur Miller,assagista i dramaturg, ens va llegar Lapolítica i l’Art d’Actuar –On politics andthe Art of Acting– (La Campana). Hi hajoies com aquesta: «Els líders políticsde tot arreu han acabat per compren-dre que per governar han d’aprendre aactuar». I també s’hi pot llegir això: «Latendència de Reagan a confondre esce-nes de pel·lícules amb coses que havienpassat de debò es considera sovint unafeblesa intel·lectual, però en realitat era–inconscientment, és clar– un triomfstanislavskià, el súmmum de la capaci-tat de l’actor per incorporar la realitat a la fantasia del seu paper».

Periòdicament surten llibres de suport (d’autoajuda?) per a em-presaris, emprenedors o polítics. Només l’any passat Pau Canaleta,consultor polític, va fer dues aportacions a la bibliografia d’ajuda alspolítics: L’estratègia electoral, a la primavera, i Explica’t amb una histò-ria, a la tardor, ja al començament de l’actual cicle electoral. La grà-cia d’Explica’t amb una història és el format novel·lat, a tall de diarid’un candidat, en què preval el to eminentment didàctic per sobredel literari. Tanmateix, allò que el fa interessant és el corol·lari final:les «onze claus finals per construir un relat guanyador». Abans, hiha una aventura per arribar-hi.

ASALVADOR GARCIA-ARBÓS [email protected]

En temps electoralPau Canaleta, consultor polític, explicaestratègies per encarar unes bones eleccions

«EXPLICA’T AMBUNA HISTÒRIA»Autor: PAU CANALETAEditorial: EDITORIALUOCPàgines: 148Preu: 15 €

El llibre és l’aventurad’un polític local quevol descobrir com potescriure el seu propirelat polític.

CRÍTICA..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

l llibre comença referint-se a unespai de relació incert, difícil dedescriure: «On no sabem per on

s’hi entra». I acaba proposant d’entrar «al’amor» i de fer-ho «abans de desaparèi-xer». La poeta parla de donar sentit a lescoses i de dir «crec en tu» quan encara nos’hi creu. És una poesia que enganya:sembla amable i no ho és. Autora d’un lli-bre titulat Taques, Sànchez-Mústich de-tecta el batec de la poesia en les marquesque va deixant la vida. Llegiu, per exem-ple, el bell poema Doblecs, que es fixa enels que fem a l’extrem superior de les pà-gines d’un llibre per recordar-ne el puntde la lectura: «Ha estat com [...] anar des-cobrint les empremtes / dels teus dits alsporticons». És en aquests moments quela veu de la poeta es torna més fonda:quan interpreta els senyals de la quoti-dianitat i els dóna una dimensió trans-cendent. L’autora reflexiona sobre la pori les màscares que ens ajustem a la caraper mirar de distreure-la: «La por infantala caràtula que s’aferra al rostre». La por, la traïció: dos dels temes quehan trobat pretextos adequats per a un poema. Són pretextos d’inten-ció narrativa, desenvolupats de forma concisa, amb l’ús del vers lliure.El dolor «és com un nen / quan porta massa temps que no se’l sent». Eltemps, l’eternitat retallada del buit de la mà. Tantes coses que llanguei-xen com comiats no consumats en una andana! Un altre poema elabo-ra la idea de la descoberta de la mort. Voldria –escriu la poeta– ser un Or-feu «que no miri enrere». En la poesia de Sànchez-Mústich, l’emocióens sembla pròxima, ens impacta perquè reconeixem els elements dequè se serveix i perquè admirem la manera que tenen aquests elementsde combinar-se. Com és ara un flascó de «laca roja» per a les ungles.

EJORDI LLAVINA [email protected]

Intuïció de portesEl llibre amb què Cèlia Sànchez-Mústich vaguanyar l’últim premi Octubre de poesia

«ON NO SABEM»Autora: CÈLIASÀNCHEZ-MÚSTICHEditorial: TRES I QUATREPàgines: 52Preu: 12 €

La poesia deSànchez-Mústichinterroga el lector: nopressuposa res i edificasovint sobre el dubte.

NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

«L’ÚLTIM DIA ABANS DEDEMÀ»Autor: EDUARD MÁRQUEZEditorial: EMPÚRIESPàgines: 145 / Preu: 16 €

Un home sol en una platja delPort de la Selva, que ho ha per-dut tot. Després de la mort de

la filla, desesperat i trist, intenta entendre el queha passat en els últims mesos i repassa la seva vi-da. La novel·la explora els matisos i perills del’amistat, la fragilitat dels nostres mons i de lesnostres conviccions, i el preu que paguem per larenúncia als nostres somnis de joventut.

«L’ART DE L’ASSASSÍ»Autor: MARI JUNGSTEDTTraducció: ANNA TURRÓEditorial: COLUMNAPàgines: 384 / Preu: 19 €

Després de l’èxit de Ningú no hoha vist, Ningú no ho ha sentit iNingú no ho sabia, arriba la

quarta entrega de la sèrie negra de la sueca MariJungstedt. Un gèlid matí d’hivern apareix penjatal pintoresc poble de Visby el cadàver malmès idespullat d’Egon Wallin, un marxant d’art. Men-tre l’inspector Knutas comença la investigació,els secrets d’Egon Wallin van emergint.

«L’HOME QUE DORMIA ALCOTXE»Autor: NIL BARRALEditorial: AMSTERDAMPàgines: 135 / Preu: 16,90 €

Per què l’Elisenda Moura, unamodesta professora de costura,va continuar pagant durant

quatre anys l’assegurança de vida del seu exma-rit, que des que es van separar vivia en un Volks-wagen Passat TDI? Per què van assassinar-lo dinsel seu cotxe? I, el més important: la companyiad’assegurances pot estalviar-se d’alguna manerahaver de pagar la prima a la senyora Moura?


ART

nna Malagrida (Barcelona,1970) és una artista catala-

na que triomfa al món –vaja, queno para!– amb una aventura ar-tística valenta que sap llegir elssentits i no sentits de la contem-poraneïtat. Lliurat a la pràcticafotogràfica, tot i que sempre flir-

A tejant amb la pintura i el vídeo,el treball de Malagrida recull lestensions i contradiccions entreespai interior i espai exterior i no

és estrany, doncs, que un delsmotius més recurrents en la sevaobra sigui la finestra. La seva sè-rie recent fa un recorregut pels

aparadors de baixos comercialsparisencs –ciutat on viu– tancatso en procés de remodelació.Malagrida invoca la crisi econò-mica amb una poètica personal:el reflex de la ciutat viva en elscristalls d’uns aparadors pintatsde blanc i sense raó de ser.

Anna Malagrida exposa un treball fotogràfic sobre aparadors de comerços de París tancats

Des de la frontera de l’aparador

MARIA PALAU

ANNA MALAGRIDA. «Aparadors»Galeria Senda. Consell de Cent, 337. Barcelona. 93 487 67 59. Fins al 19 demarç.

Fotograma del vídeo El limpiador de cristales, d’Anna Malagrida.

Bruno Giliberto (Santiago de Xile,1981), la seva doble condició d’ar-

quitecte i fotògraf l’empeny a rastrejarnous camins creatius inexplorats. Araproposa un joc de miralls, intel·ligent iinquietant, en una exposició de fotogra-fies del mateix edifici on llueix el seu tre-ball artístic.

A

Joc de miralls

MARIA PALAU

Bruno Giliberto, entre lafotografia i l’arquitectura

BRUNO GILIBERTO.Cambra de la Propietat Urbana. Princesa,1-3. Barcelona. 93 319 28 77. Fins al 19de febrer.

Fotografia de Bruno Giliberto.


NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Icones catalaneswww.gencat.cat/diue/serveis/pu

blicacions/turisme

El Departament d’Empresa i Ocupacióha publicat 116 icones turístiques de Ca-talunya, un catàleg d’icones que identifi-quen visualment i Catalunya.

Nou a New Yorkwww.nouanewyork.com

Bloc de dos apassionats de Nova Yorkescrit en català des de Catalunya. És unaguia turística, però també agenda d’oci,revista d’art i cultura i espai per trobarinformació i anècdotes sobre la ciutat.

Teatre de la Llotjawww.teatredelallotja.cat

Espai escènic de la ciutat de Lleida. In-clou tota la informació de la programa-ció dels espectacles de teatre, dansa,música, circ..., dels Amics del Teatre i dela venda d’entrades.

CastellóenValencià.catwww.castellóenvalencià.cat

Web del Bloc on els ciutadans de Caste-lló de la Plana poden exposar els impe-diments del govern d’aquest municipidel País Valencià per usar normalment elcatalà.

LA XARXA

ens una idea? Et manca fi-nançament? Partint

d’aquestes dues premisses bàsi-ques, ja fa una temporada que bu-llen a internet propostes que mi-ren d’explorar noves vies i possi-bilitats tant per a creadors comper a públic inversor. Unad’aquestes solucions és l’anome-nat finançament compartit o enmassa (crowdfunding en anglès),un jove sector que es concreta enserveis com ara Flattr. Concebudacom una plataforma de micropa-gament de caràcter social que po-tencia compartir diners en xarxa,al darrere seu hi ha Peter Sunde,conegut a Suècia per haver estatun dels fundadors del portal d’in-tercanvi i descàrregues en líniaThe Pirate Bay. Els usuaris regis-trats són convidats a aportar coma mínim dos euros el mes a Flattr,per repartir entre les webs, inicia-tives, artistes i persones que vul-guin de la llista de preferènciesque es creen al seu propi compte.Participant-hi, els usuaris tenendret, alhora, a rebre aportacionsdels altres membres de la xarxa.La idea de fons, segons Sunde, és

Tajudar les webs i blocs que mésens interessen a generar calés, viapropines, aprofitant la força deles xarxes socials.

Sense posar tant èmfasi en elvessant del micropagament, peròamb la mateixa filosofia de fons,el 2009 es va activar als EUA laplataforma de micropatronatgeKickstarter, per donar la possibili-tat als internautes de fer dona-cions a projectes creatius en elscamps de l’art, el cinema, el dis-seny, el menjar, la música, el pe-riodisme, la publicació i la tecno-logia. Cada mes, milers de perso-nes s’inscriuen a Kickstarter perpresentar les seves idees i mirar decaptar l’atenció de potencials me-cenes.

Des de més a prop, temporal-ment i geogràficament, hi ha Ver-kami, la primera iniciativa de fi-nançament «de grans idees i crea-dors independents» del país. JoanSala, fundador juntament ambels seus fills Adrià i Jonàs, explicacom va sorgir la idea: «Deu fer co-sa d’un any vam descobrir Kicks-tarter, i ho vam trobar una ideagenial, tant per a consumidors decultura com per a creadors. Vam

pensar que seria interessant por-tar-ho aquí perquè, de moment,no hi havia res de semblant i aKickstarter només s’hi podienpresentar projectes si eres resi-dent als EUA».

El febrer de l’any passat la famí-lia Sala, amb l’assessorament del’Institut Municipal de PromocióEconòmica de Mataró, va elabo-rar un primer pla d’empresa i es vaconstituir en societat. «El 27 dedesembre passat vam poder obrir

finalment la plataforma». Unaplataforma que s’adreça específi-cament a «creadors indepen-dents que busquen finançamentper materialitzar les seves idees»,a qui ofereix una alternativa perfinançar els seus projectes amb lasuma d’aportacions individuals.El seu públic rep recompenses ex-clusives a canvi de les aporta-cions, que es mouen entre cinceuros i cinc mil. Els creadors man-tenen tots els drets sobre les obresque hi presenten i ofereixen alsmecenes que els ajuden a finan-çar els seus projectes recompen-ses en forma de «creacions i pro-ductes exclusius, experiènciesúniques, edicions limitades, mar-xandatge, accés a descàrregues...»

Una de les regles d’or de Verka-mi i de la resta d’eines de crowdfun-ding és que només els projectes queen un termini temporal concret(en el seu cas, de quaranta dies) ar-ribin com a mínim al 100% del seuobjectiu de finançament reben elsdiners aportats pels internautes.En cas contrari, les quantitats aquè s’han compromès els donantsno es fan efectives i el projecte norep el finançament.

MARTÍ CRESPO

NOVETAT......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Cofinançar ideesEls creadors exploren noves vies a la xarxa per trobar finançament a partir de micropagamentsdels usuaris, convertits en mecenes dels seus projectes

Mecenes a la xarxaflattr.com

Plataforma de micropagamentFlattr.kickstarter.com

Web del portal de micromecenatgeKickstarter.verkami.com

Accés a la plataforma catalana Ver-kami.


e coordinadora de ràdios lliurescatalana, ja se’n va constituir

una fa alguns anys, però amb eltemps va acabar dissolent-se. La si-tuació actual, marcada per emissionslegals o il·legals que trepitgen elsdials que fan servir o pel decret de re-gulació dels mitjans no lucratius im-pulsat pel govern tripartit, han em-pès cinc emissores de l’àrea de Barce-lona, Contrabanda [www.contraban-da.org], Ràdio Bronka [www.radio-bronka.info], Ràdio Línea 4 [www.ra-diolinea4.net], Ràdio Pica [www.ra-diopica.net] i Ràdio RSK [rsk.cat], acrear una nova Coordinadora de Rà-dios Lliures [radioslliures.info], perfer força plegades en tots els fronts i,també, compartir continguts. La co-ordinadora, constituïda el 15 de de-sembre, neix amb el mateix esperitde l’agència 29-S [29-s.net], que vaaglutinar els mitjans i ràdios lliuresper cobrir la vaga general. Amb undial cada vegada més atapeït, les rà-dios de model assembleari, autoges-tionat, no comercial i no professio-nal topen amb dificultats per emetrea causa de les nombroses interferèn-cies que reben els seus dials, algunesde manera il·legal. Per la coordinado-ra, el decret de regulació dels mitjansde comunicació no lucratius redactatpel govern català no reconeix la tascai el recorregut històric de moltes rà-dios lliures.

D

Les ones lliures, al’una

FETS I WEBSMARTÍ [email protected]

SECCIÓ ELABORADA PER

NOVETATS..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Cornellà Despertawww.cornelladesperta.cat

Plataforma ciutadana de Cornellà deLlobregat que té per objectiu fomentarels valors de participació ciutadana,transparència, catalanitat, integració idemocràcia.

Centre de la Nutriciówww.ccniec.cat

El CCNIEC és format per tots els grupsde recerca reconeguts dedicats a l’ali-mentació i la nutrició dels Països Cata-lans, per contribuir a l’avenç de la recer-ca bàsica i aplicada en nutrició.

Educació Manlleueducaciomanlleu.blogspot.com

Bloc que aglutina molta informació so-bre l’educació al municipi osonenc deManlleu: des del calendari escolar, elscentres educatius, o les xarxa d’AMPAque hi ha...

Certamen de PoesiaInfantil i Juvenilwww.locantich.cat

Certamen de poesia infantil i juvenil enllengua catalana, d’abast internacional,dirigit a infants i nois amb edats entreels vuit anys i els setze.

............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

om al Zócalo, l’enorme plaça principalde Monterrey, tercera ciutat de Mèxic si

es compta per habitants i primera a produirriquesa, si se sumen les indústries i les univer-sitats que hi tenen seu. A mà esquerra, la Sier-ra de la Silla, símbol natural de la ciutat, i amà dreta l’obelisc desmesurat que n’és elsímbol arquitectònic. La foto, amb aquestafoscor i aquests personatges desenfocats, volil·lustrar l’actual estat de decadència i pànicde Monterrey. Fa pocs anys aquesta plaçaconcentrava, al vespre, els passejants queanaven a mirar botigues. A la nit, se la feienseva joves amb ganes de divertir-se. Monter-rey era un ciutat feliç. Parlo amb coneixe-ment de causa perquè l’any 2004 una collade periodistes hi vam ser convidats per assis-

Stir al relleu que Monterrey prenia a Barcelonaen l’organització del Fòrum de les Cultures.L’alcalde de Monterrey i el governador del’Estat de Nuevo León del qual la ciutat és ca-pital eren els homes més satisfets del mónmentre mostraven a uns vinguts de Barcelonala prosperitat de l’urbs. Les xemeneies de lesfàbriques treien fum, les botigues venien, elsrestaurants eren plens, el turisme de munta-nya fluïa i s’estava enllestint una operació ur-banística de gran envergadura a La Fundido-ra, el lloc on el Fòrum s’havia de celebrar.Després, aquesta millora urbanística l’he vistaconceptuada de modèlica en algunes revis-tes. Una carretera molt transitada recorria laciutat. Uns cartells posats per l’Ajuntamentdeien: «No te mueras, utiliza el paso subter-ráneo».

De llavors ençà el narcotràfic i la violèncias’han ensenyorit de Monterrey. La foto va serfeta el 23 de gener. Des de primer d’any finsaquesta data hi havia hagut als carrers de laciutat 80 morts, 14 dels quals policies. L’alcal-de i el governador temen una definitiva etapade decadència. Les empreses i els universitarisvaloren anar-se’n. Al Zócalo, la gent està des-enfocada perquè corre cap a casa.

Un dia que anàvem cap al parc nacionalamb óssos que hi ha prop de la ciutat, l’alcal-de i el governador no van poder impedir-nosla visió de quilòmetres de barraques i misèriaque pujaven i baixaven les muntanyes. Unacosa era el centre, la zona universitària, la in-dustrial i La Fundidora, i una altra l’extraradi.Allí, ara ho sabem, hi havia la llavor del pre-sent.

MONTERREY. 23 01 11. Foto: STR / EFE

La fràgil prosperitat

MANUEL CUYÀS [email protected]

VISTES FIXES


ENTRETENIMENTS

Horitzontals: 1.– Conjunt detendències de pensament quepropugnen, ara la irracionalitatdel real, ara que l’objecte de la feno és a l’abast de la raó, ara el re-fús d’un coneixement concep-tual a favor d’una altra potènciacognoscitiva. 2.– Punt cardinal.La capgirada gorra que tan so-vint portava Josep Pla. Serveis,lavabos. 3.– Nom de consonantque es pot beure. La teva estàcapgirada. Sol ser-ho el llibretd’una òpera. 4.– Agafi amb forçaalguna cosa amb la mà. Rana. Fasonar molts trons. Fa sonar mas-sa la gran campana d’aram. 5.–Ràdio Catalunya Eterna. Oscil-lar, la branca. 6.– El seu oli és olide copra refinat. No són bojosmadrilenys, sinó el capgirat frisde la part inferior d’una paret.Anar. 7.– Relativa a aquella for-ma de mercat caracteritzada pelfet que un nombre petit d’em-preses controlen un gran seg-ment de la producció. 8.– Prepo-sició que, alhora, és nom de con-sonant. Fa sonar set centes pre-tendentes vermelles. La capitalde Noruega, ara. Capgirada illad’Indonèsia, la més occidentalde les petites illes de la Sonda, al’est de Java. 9.– Ajuntarà, en-ganxarà. No és posar preu a Ma-drid, sinó passat a penes fregantde dreta a esquerra. Nota musi-cal que es troba en el midó i en eldòmino. 10.– Cap i cua de lla-

màntol. L’invertit nom comer-cial d’unes fibres sintètiques depolièster. Daixonses de Hohen-zollern-Sigmaringen, príncepde Romania.11.– Tapat sense ta-padores. Fa sonar la mala bava ala barraca blanca. El bonic nomdel dit petit de la mà. 12.– Varie-tat botrytis, subvarietat cauliflo-ra, de conreu de la col, molt sem-blant al bròquil. Arròs del qualno es pot suprimir la pellofa.13.– Fan sonar el timbal, la lira ila Piaf. Conjunt de peons d’unaobra. Del dret pot precedir "i fet".14.– Adoptada a les formes de vi-da o de cultura orientals.

Verticals: 1.– Modulació pro-duïda entre dues ones comple-xes per efecte d’un transductorlineal. 2.– Ja tenim aquí l’esperatmig dígraf. Cobreixen amb cola.Treure aigua del subsòl. 3.– Divi-nitat solar de l’antic Egipte. AliBabà en va fer sortir un d’unalàmpada. S’enfila Dallonses Co-lomé, directora del programa“OIK MENTNS?” Fa sonar cincmil principis inics. 4.– Dirigir-sea algun lloc. Ensinistro algú decorcoll en una determinada fei-na. Va cap amunt, i era un mitedel bàsquet. 5.– Ordre de compa-reixença emesa per una autori-

tat. Detenen un lladre. 6.– Jo, aSan Gimignano. Mig pontífexque alimenta. L’altra meitat deldígraf. Personatge bíblic la mu-ller del qual, pobreta, va mirarenrere. 7.– Dit de la flor diplostè-mona en què els estams del verti-cil extern són epipètals. 8.– Puntal seu punt, tu ja m’entens. Al ex-trems del radiador. Dit del danyque, en una acció bèl·lica, es fa,per dir-ho d’alguna manera, sen-se voler. 9.– Ho és qui té un desigexcessiu i desordenat de posseirbéns. L’Anna en té dues, comaquesta. La dissortada lady queva deixar vidu Carles d’Anglater-ra, tot i que estaven separats.10.– En forma de petites làmi-nes, l’objecte. Adolorit, viva-ment afligit, per exemple. 11.–Institut Tarragonès d’Antropo-logia. Estenia amb força les ca-mes obeint ordres de l’entrena-dor. El signe de l’heroi de ficciócalifornià creat per JohnstonMcCulley. 12.– Van cap amuntaquells balls cantats populars,de parelles, de caràcter i ritmeterciari. Romans de perfil. Lad’Israel és, en el llenguatge pro-fètic, la petita part del poble ques’escapa de la destrucció i consti-tueix el nucli del poble salvat perDéu. 13.– Magnetic ResonanceImaging. S’enfila el tacte, l’habi-litat per portar a bon terme unafer compromès i delicat. 14.–Eixorivida, espavilada.

ENREVESSATSJORDI SOLER [email protected]

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1

2 ■ ■3 ■ ■4 ■ ■ ■5 ■6 ■ ■7

8 ■ ■ ■9 ■ ■10 ■ ■11 ■ ■12 ■13 ■ ■14

Ompliu totes les casellesbuides amb els números de l’1al 9, de tal manera que capnúmero es repeteixi en cap fila,ni vertical ni horitzontal, nidins les nou caixes de 3x3.Solucions i programad’ordinador awww.sudoku.com

SUDOKUPUZZLES BY PAPPOCOM www.sudoku.com

Núm

. 248

16. N

ivel

l: f

àcil

Núm

. 246

49. N

ivel

l: m

itjà


1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a64.Aa4 Cf6 5.0–0 Ae7 6.Te1 b57.Ab3 d6 8.c3 0–0 9.h3 Cb810.d4 Cbd7 11.Cbd2 Ab712.Ac2 Te8 13.a4 Af8 14.Ad3 c615.b4 Tc8 16.axb5 cxb5 17.Ab2d5 18.exd5 exd4 19.Txe8 Dxe820.c4 [les blanques no han tretres de bo de l’obertura. Si20.Cxd4 Cxd5 21.Db1 h6

22.Ah7+ Rh8 23.Ae4 C7b6 i lesnegres no tenen problemes] 20...bxc4 21.Cxc4 Cxd5 22.Cxd4Cxb4 [Anand ha sacrificat unpeó per obrir la posició pels seusalfils... però no sembla que hi ha-gi prou compensació] 23.Cf5Cxd3 24.Dxd3 Ae4? [molt mi-llor 24... Cc5 25.Ch6+ (25.Dg3Ce4) 25... Rh8 26.Df5 f6 27.Td1Ae4!? 28.Dxc8!? Dxc8 29.Td8Dxd8 30.Cf7+ Rg8 31.Cxd8 Cd3 i[les negres tenen clar avantatge]

U25.Dd4 Axf5 26.Cd6 Dd827.Cxf5 f6 28.Td1 [i sense voler-ho les blanques tenen iniciativa!]28...Tc2? [Carlsen va muntanyaavall i no veu una fina maniobra.Amb 28...Tc7 29.Dd5+ Rh830.Df7 a5 (30... Dc8? 31.Ch6 Ab432.De6) 31.Ch6 Ae7 sembla igua-lar ja que 32.Cf5 32... Af8 33.Ch6taules] 29.Ch6+! gxh6 30.Dg4+Ag7 31.De6+ Rh8 32.Txd7 Df8

33.Aa3 U [i a partir d’ara tan solsobservar l’excel·lent tècnicad’Anand] 33... Dg8 34.Dxa6 De835.Da7 Dg8 36.Ae7 Tc8 37.Da6De8 38.Ta7 Rg8 39.De6+ Rh840.Da6 Rg8 41.De6+ Rh842.Rh2 Tc6 43.Db3 Tc8 44.Ad6Dg6 45.Db7 Td8 46.Ag3 Tg847.h4 Df5 48.Dc7 Dd5 49.Ta5De4 50.Dd7 Dc4 51.Df5 Dc852.Df3 Dd7 53.Af4 Df7 54.g3Te8 55.Ae3 [recol·locant l’alfilperquè amenaci f6] 55...Tg856.Ta6 Te8 57.Ta7 Te7 58.Da8+Df8 59.Ta6 Te8 60.Dc6 Tc861.Df3 Df7 62.Ta7 De6 63.Db7Dg8 64.Af4 Td8 65.Da6 Te866.Tc7 Ta8 67.Dc6 Te8 68.Ae3Tb8 69.Ad4 Df8 70.Dc3 Te871.Tc6 [per fi! tres peces atacant af6!] 71... Df7 72.Axf6 Tf873.Axg7+ Dxg7 74.De3 Db275.Rg2 Db7 76.Dxh6 Df7 77.Tc21–0.

Sembla que serà, amb permís d’Aronian o Kràmnik, elclàssic d’aquests anys: els enfrontaments entre Anand,campió mundial, i Carlsen, número u del rànquing. Demoment, i com ja comentàvem fa unes setmanes, l’indisembla que té guanyada la moral al noruec. I si no,veiem com perdona una partida que tenia francamentmillor. La classe d’Anand al final és remarcable.

Un duel ja clàssic

Anand, V - Carlsen, M, 2nLondon Chess Classic (3),10.12.2010

ESCACSJORDI ESCUDER [email protected]

8 �� 7 ��6 ��5 ��4 ��3 ��2 � ��1 ��

a b c d e f g h

Posició després de 28… Tc2?

AUTODEFINITJORDI SOLER [email protected]

TREUREEL PELLÓ

CONSTEL·LACIÓMAJOR O MENOR

▼ CONFESSATPEL DELINQÜENT

SINCONDROSI

▼

L’ACTUALPÈRSIA

▼ ENCANTADOR,FETILLER

PROPI DEL’ANTIGA ITÀLIA

▼

QUE CAMINACOM UNA TORTUGA

� ▼ MONEDA D’ARÀBIA IDE L’IRAN

TIRETAD’ADORN

� ▼ ▼

ESTAMPACIÓA MÀ

LLOC PLED’IMMUNDÍCIES

� ▼

� PUNTCARDINAL

BARRIDEL MASNOU

�

REI DESHAKESPEARE

TIPUSDE ROCA

� LLANTERNA OPERSONATGE

BÍBLIC

NO VÀLIDA

� ▼

� ▼

EL METALLMÉS COBEJAT

IRREGULAR,ANORMAL

� LA PLANTADE LA MANDIOCA

CADENA DE TVMUSICAL

�

INHABITAT,INCULTE

� ▼ LA INFUSIÓDE LES CINC

REPETICIÓ ALLAMBILLES

� ▼

ROSTIDOR DEPOLLASTRES

TRIFURCAT

� CASA OESCALFAPANXES

CONJUNCIÓCOPULATIVA

� ▼

� ▼

ENTRA I SURTDE MANNHEIM

�

AUTODEFINIT

Solució horitzontals: 1.– Ossa. Rial.2.– Pintatge. 3.– Sentina. N. 4.– Lear. Lot.5.– Plutònica. 6.– Or. Iuca. 7.– Anòmal. Te.8.– Ast. Llar. 9.– Trivial. M.

ENREVESSATS

Solució horitzontals: 1.– Irracionalisme.2.– N. anioB. Vàters. 3.– Te. aT. Dramàtic.4.– Engrapi.rI. O. A. 5.– RCE. Capcinejar.6.– Monoï. locòS. Ir. 7.– Oligopolística.8.– De. E. Oslo. ilaB. 9.– Unirà. tasaR. Mi.10.– L. lagreT. Carol.11.– Apa. A. Menovell.12.– Coliflor. Raspa. 13.– IA. Peonada. tiD.14.– Orientalitzada.

Núm. 24649 Núm. 24816

SUDOKU

SOLUCIONS


OPINIÓ

Ex. Les paraules de l’expresident Felipe Gon-zález dient que si es presentés a unes votacionsobtindria més vots que Zapatero, més els pas-seigs constants d’expresidents per despatxos ireunions, fan una mica de nosa. Ja han tingutpoder de sobra, ara han de saber guardar l’auto-ritat que van guanyar amb discreció i sense ferombra als altres. Què n’ha tret Felipe Gonzálezd’aquestes declaracions? Fer-se veure? Si enyo-ren el càrrec, que trobin una altra manera demoure la cua sense enredar el personal! Que elsdestinin a inauguracions, per exemple, o a ceri-mònies protocol·làries. I si l’empresa privadaels ofereix càrrecs i sous altíssims, a ell i a Az-nar, potser que penséssim si no han de renun-ciar a la paga d’exs que els paguem els ciuta-dans. Guanyen poder però perden autoritat.

Preus. No s’entén gaire que d’un dia per l’al-tre els preus baixin la meitat i en alguns casosfins al 70% menys. No seria mi-llor que ajustessin els preus du-rant tot l’any i així s’evitarien lafebre de les rebaixes? O és que lagràcia de comprar després de fes-tes consisteix a fer-se la il·lusióque estem fent una ganga? O ésque més que rebaixes el que ve-nen aquests dies és el rebuig? Pre-parem-nos amb la pujada de pre-us de la nova temporada amb nousmodels!

Idiomes. Aquests informes se-crets publicats amb tota l’empen-ta diuen que la diplomàcia ianquia Barcelona mirava amb suspicà-cia Carod-Rovira perquè no sapanglès: i ells, quants idiomes par-len? I en Guardiola diu tambéque un defecte d’en Messi és queno sap anglès i així no pot parlaramb mitja humanitat, però lallengua d’en Messi és el seu joc, diuen els ente-sos. Què fem? Ens passem tots a l’anglès i aban-donem la resta?

Futbol. Ens agradaria saber què ha canviat enel futbol perquè en temps de Franco es conside-rés l’opi del poble i ara sigui com una benedicciódels déus. Ara ja no distreu el públic dels temesimportants? Què ha passat?

Capital. Sembla que hem passat del capita-lisme consumista al capitalisme col·laborador icada cop les empreses ofereixen més oportuni-

tats d’ajudar entitats benèfiques als seusclients habituals, o sigui que si compren unacamisa ofereixen una samarreta a un asil o ac-cions semblants. Potser és perquè el nivell decarències del món que ens envolta és tan granque de moment aquesta és una manera d’atu-rar la revolta o la protesta dels desposseïts.Com a mínim és alguna cosa.

Obama. El discurs d’Obama als funeralspels assassinats a Arizona ha tornat a obrir-li elcor dels ianquis. És un exemple del que potfet, per a què pot servir, un discurs. Hauria deservir de model als polítics europeus que ves-sen tantes paraules per encendre més odis ipromoure més enfrontaments! Fins i tot hemd’aprendre d’ells com parlar al públic per pro-moure una millor convivència.

Autonomies. Ara resulta que l’Estat de les

Autonomies és massa car, no funciona, no ensel podem permetre... etcètera. Qui el va pro-posar en el moment de la transició? Que par-lin els autors del que en van dir cafè per a tot-hom i corregeixin els errors. Si és qüestiód’economia, que sotmetin els governants acontrol de resultats i que cobrin pel que fanbé, com els treballadors de veritat, potser aixícomençaríem a funcionar millor i a estalviaruna mica. S’ha calculat quants càrrecs calenper a cada departament? Les llistes que surtenara d’enxufats i privilegiats sense que el públicsàpiga la utilitat del que fan...!

DIES ENREREEMILI TEIXIDOR [email protected]

Rebaixes

Obama i la seva dona, guardant silenci en record de les víctimes de Tucson. / AFP

DDrr.. EEmmiillii AAyyaattssCataracta

DDrraa.. TTeerreessaa TTeeiixxiiddoorrOftalmologia Pediàtrica i Estrabisme

DDrr.. MMiigguueell ÁÁnnggeell AArrcceeddiiaannooGlaucoma i Oculoplàstia

DDrraa.. SSííllvviiaa BBoovveerrOftalmologia General, Còrnia i Contactologia

DDrr.. RRoobbeerrttoo CCaarrrreerrooOftalmologia General

DDrraa.. MMaarriioonnaa DDaarrnnééOftalmologia General i Oculoplàstia

DDrr.. FFrraanncceesscc DDuucchhCirurgia refractiva amb làser

DDrr.. CCrriissttiinnaa HHuugguueettOftalmologia general

DDrr.. MMaarriiaa FFeerrnnaannddaa MMaarrttíínneezzOftalmologia general

DDrraa.. OOllggaa MMaarrttíínneezzNeurooftalmologia

DDrr.. EEllvviiss OOrrddóóññeezzOftalmologia General i Retina mèdica

DDrr.. PPaauullaa VVeerrddaagguueerrOftalmologia General

DDrr.. MM.. ZZaappaattaaRetina i Diabetis Ocular

Juli Garreta, 13, 2n pis - 17002 Girona Consultes Externes CCllíínniiccaa GGiirroonnaa wwwwww..ooffttaalliiss..ccoomm

Tel. 972 412 413URGÈNCIES 24 HORES

EESSPPEECCIIAALLIISSTTEESS::

8210

45-1

0238

87A

.

104237-1011945T

Presència

Documents

Transcript of Presència