Power Art RomàNic
Transcript of Power Art RomàNic
ART ROMÀNIC
La renovació política, cultural i artística que es va
produir l'any 1000 amb l'aparició dels primers estats
nacionals, l'ascenció d'una burgesia incipient, el gran
creixement demogràfic i l'expansió del cristianisme
gràcies als ordres monàstics reformadors, van tenir
un paper fonamental en la formació de l'art romànic.
No obstant això, cal cercar les bases en els segles
anteriors, en aquell llarg període de canvis i
innovacions que va transformar Europa des de la
caiguda de l'Imperi romà (expansió del cristianisme,
invasions germàniques i escandinaves, pervivència
del món clàssic gràcies a Bizanci i la penetració del
món musulmà a través de la península Ibèrica).
Tots aquests factors van permetre la formació d'un
art capaç d'atorgar una certa unitat cultural a la major
part del continent europeu, basat en uns principis
filosòfics, el neoplasticisme, segons els quals la
realitat visible no és més que un engany que
impedeix de veure l'autèntica essència de les coses.
En aquella època, aquesta ideologia va tenir grans
repercussions en l'expressió artística, més
interessada a expressar que no pas a imitar.
El romànic apareix a Llombardia, amb l'aparició
d'una arquitectura senzilla inspirada en l'art bizantí.
A finals del segle XI, a França va sorgir el “romànic
francès”, influït per l'art germànic, que més tard
(segleXII) es va difondre per tot Europa.
ELS INICIS DE L'ART ROMÀNIC
La difusió del cristianisme com a religió dominant
va tenir una influència decisiva en l'àmbit artístic i,
més concretament, en la formació de l'art romànic, en
el qual també van confluir el llegat bizantí i la
penetració de l'art musulmà.
Amb l'aparició del romànic, un art bàsicament
constructiu que va integrar en l'edifici i les altres
disciplines artístiques, va sorgir per primera vegada
un estil unitari a tot Europa, si bé durant el període
inicial de desenvolupament, el “primer romànic”
(segles X i XI) es va limitar al nord de la península
Ibèrica, la Llombardia i el sud de França.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Primer corrent artístic unitari, d'àmbit europeu,
l'evolució del qual es vincula a la difusió del cristianisme i
a la renovació política i cultural d'Europa.● S'inicia a mitjan segle X i evoluciona fins al s.XII.● Art bàsicament constructiu, sobretot esglésies.● Arc de mig punt.● Decoració escultòrica en els capitells, claustres...● En pintura domina la rigidesa, rica policromia, simetria.● En arts decoratives destaquen les miniatures.
Monestir de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Església Sana Maria, Oviedo
Sant Ponç de Corbera
Santa Maria d'Ovarra (Ribagorça)
Sant Climent de Taüll
Sant Climent de Taüll
Arc de mig punt
Finestra d'arc de mig punt
Monestir de Poblet
Monestir de Santes Creus
Claustre de la Catedral de Girona
Claustre del Monestir de Sant Cugat
Detall d'una escultura localitzada a l'interior de l'antic monestir de Sant Salvador de Breda (la Selva)
Imatge de la Mare de Déu de Montserrat, de talla policromada (finals segle XII)
Imatge romànica de la Mare de Déu de la Seu d'Urgell, dita popularment la Mare de Déu d'Andorra (Alt Urgell)
Grup del davallament de Santa Maria de Taüll, format per Josep d'Arimatea i Jesucrist. Estil romànic, conservat al MNAC
Capitell romànic recol·locat al claustre del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). Representació d'un grup de monjos
Capitell del monestir de Santa Maria de l'Estany (Bages) L'escena representa el Sant Sopar
Detall d'un frontal d'altar pintat, procedent de Santa Maria de Cardet i conservat al MNAC, que mostra la imatge de la mare de
Déu i el Nen envoltats pels tetramorfs i de la Nativitat
Pintures murals de l'absis de l'església romànica de Santa Maria de Taüll
EL TEMPLE ROMÀNIC
El temple romànic, construït com un edifici funcional
destinat a acollir els fidels per a la celebració de la
litúrgia, va tenir a la vegada una clara funció simbòlica
com “La casa del Senyor” i representació de la perfecció
divina.
Això s'observa en l'ordenació estricta dels diversos
elements arquitectònics que el componen: proporcions,
orientació, etc., que mantenen una correspondència
evident amb el cos humà, la creació més perfecte de
Déu.
Els models que es van establir durant el primer
romànic van configurar l'edifici característic del romànic
ple: un temple de 3 o 5 naus amb un creuer ampli,
acabades en una girola o corredor que envolta la part
posterior del presbiteri per permetre que els fidels puguin
circular còmodament i venerar les relíquies sense
interrompre els oficis. A més amb una capçalera
tripartida, la tribuna sobre les naus laterals i la façana
flanquejada per dues torres.
Si bé en el primer romànic la coberta interior solia ser
de fusta, aviat es va optar per la volta de canó i, més
tard, per la volta d'aresta. L'envoltament va suposar
també la substitució de les delicades columnes per uns
pilars robustos cruciformes, decorats amb columnetes
adossades, sobre els quals descansaven els arcs.