POESIES SUC rusticac copia MaquetaciÛn 1 · 2020. 2. 19. · reconeguts com Maria Beneyto, Marc...

POESIESamb suc

POESIES SUC rusticac copia_Maquetación 1 29/10/12 12:07 Página 1

Antologia de poesia per a infants

Selecció de Miquel DesclotIl·lustracions de Mercè Galí

POESIES AMB SUC


Primera edició: desembre del 2007Primera edició en aquesta col·lecció: novembre del 2012

Disseny: Elisabeth Tort

Coordinació del llibre: Anna CanyellesCoordinació editorial: Anna Pérez i MirDirecció editorial: Iolanda Batallé Prats

© els autors, 2007, pels textos respectius© Mercè Galí, 2007, per les il.lustracions© La Galera, SAU, Editorial, 2007, per aquesta edició en llengua catalana

Dipòsit Legal: B-27.574-2012ISBN: 978-84-246-4733-9

La Galera, SAU, EditorialJosep Pla, 95 – 08019 [email protected]

Imprès a LiberdúplexCarretera BV2249, Km 7,4. Pol. Industrial Torrentfondo08791 Sant Llorenç d’Hortons

Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicaciópública o transformació d’aquesta obra resta rigorosamentprohibida i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei.L’editor faculta CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics,www.cedro.org) perquè pugui autoritzar-ne la fotocòpiao l’escanejat d’algun fragment a les persones que hi estiguin interessades.


Des enfantsDe ce monde ou bien de l’autreChantaient de ces rondesAux paroles absurdes et lyriquesQui sans doute sont les restesDes plus anciens monuments poétiquesDe l’humanité

Guillaume Apollinaire“La maison des morts”, dins Alcools

Uns infantsd’aquest món o bé de l’altrecantaven aquelles cantarellesde paraules absurdes i líriquesque sens dubte són les restesdels monuments poètics més anticsde la humanitat

Guillaume Apollinaire“La casa dels morts”, dins Alcohols


Pròleg Per a pares i mestres

T ot i que, de fet, ja havia escrit més d’un article sobre el te-ma, no vaig interessar-me seriosament per la poesia escritaper a infants en català fins que els meus fills no van comen-

çar a cantar aquelles cançons i cantarelles tradicionals que encaraavui se solen ensenyar a la mainada petita. Davant la seva receptivi-tat natural i la facilitat amb què memoritzaven aquells versos, jo emdemanava: ¿per què a les famílies i a les guarderies no s’aprofita aquestacapacitat innata de la mainada petita per oferir-los un corpus equiva-lent de poesia? ¿No són aquelles cantarelles la seva veritable iniciacióa la poesia? ¿Per què, doncs, s’abandona l’empresa tot just després dela iniciació? La poesia que som capaços de recordar ¿no és allò quede debò ens relliga dins el gruix de la nostra tradició cultural? Pre-sentar poesia a les criatures ¿no és, doncs, una necessitat col·lectivade primer ordre? La resposta a aquelles preguntes se’m va fer evidentdesprés de buscar i rebuscar, als prestatges de casa i de les bibliote-ques, les poesies que podia oferir als meus fills: la realitat era que,malgrat l’empenta dels diversos moviments de renovació pedagògi-ca sorgits al país durant el segle xx, quasi no hi havia poesia en catalàper a infants tan menuts; i la poca que hi havia estava descataloga-da o editada en col·leccions remotes i oblidades, de difícil accés.

7


La meva solució immediata a l’entrebanc va ser instintiva: em vaigposar a escriure’ls les seves pròpies poesies, com aquell pare queconstruïa joguines per als seus fills desposseïts. Però aquella, és clar,no era una solució generalitzable. El fet és que jo mateix vaig co-mençar aleshores a col·leccionar aquelles poques poesies que haviaanat trobant i desempolsegant aquí i allà. De moment, ho feia perla pura curiositat militant de qui volia nodrir els seus fills amb elque ja s’havia escrit. Però aviat se’m va anar imposant la idea quede tot allò n’havia de sortir un recull que fos útil als pares i als mes-tres que segurament no tindrien l’ocasió ni la paciència de perse-guir aquell material que a mi mateix no m’havia estat gens fàcilde reunir. L’impuls final va arribar inopinadament, quan Mercè Frei-xinet, directora del Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” deLleida, em va suggerir l’any 1994 de preparar un cicle de lecturespoètiques per a grups escolars. Així va ser com vaig començar a co-piar a l’ordinador les poesies que més m’agradaven, per fer-ne unaantologia de bon manejar. Molt aviat en vaig parlar amb XavierBlanch, director de La Galera, i vam acordar de seguida que, un copla tingués recollida i muntada, l’editorial en faria un volum de lacol·lecció “El bagul”, aleshores encara molt nova. Però una cosa sónles ganes i una altra les possibilitats reals: el cert és que l’atractiuprojecte es va quedar dormint en un calaix, relegat per altres pro-jectes que sorgien, un rere l’altre, amb una urgència cada cop mésavassalladora. I, com que els anys anaven passant inquietantment,a l’últim se’m va acudir de demanar un dels ajuts de la Fundació En-ciclopèdia Catalana, per mirar de comprometre-m’hi seriosament id’assegurar-me un temps per dedicar-hi en exclusiva. L’ajut, per for-tuna, es va materialitzar i l’antologia ha pogut arribar finalment aport, després de massa temps de vida catacumbària. Aquest lapsede deu anys, però, no ha transcorregut en va: des d’aleshores, el pa-norama de l’edició de poesia per a infants ha canviat i, com per

8


9

art d’encanteri, no ho ha fet per empitjorar sinó per a bé. Els escrip-tors han començat a interessar-se pel gènere i els editors han anatperdent la por de publicar poesia per a infants. Algun autor pocmenys que clàssic, com la veterana Joana Raspall, s’ha vist espero-nada a reprendre la producció i ho ha fet magníficament, amb unail·lusió i una traça memorables. Fins i tot, alguns dels llibres queanys enrere a mi m’havia costat tant de trobar s’han reeditat fi-nalment (l’editorial Barcanova, per exemple, ha recuperat a propostameva els llibres de Josep Carner i de Marià Manent). Al País Va-lencià, en particular, l’eclosió del gènere poètic per a infants ha es-devingut un veritable fenomen, que ha implicat des de noms tanreconeguts com Maria Beneyto, Marc Granell o Empar de Lanuza,fins a autors més nous que hi han provat fortuna amb encert. Tan-mateix, tots aquests canvis no invaliden la proposta inicial de posara l’abast de pares i mestres, i doncs d’infants, el material existent:la majoria d’edicions de poesia per a mainada pateixen el problemaaparentment insalvable de la distribució, una senyora capritxosaque no sol fixar-se gaire o gens en un “producte” que no li semblani poc ni molt rendible. De manera que, malgrat aquest renaixe-ment, la poesia infantil continua encara molt poc present als seusllocs de destinació natural: les biblioteques familiars, escolars i d’aula.Així, doncs, la present antologia no tan sols pretén acostar al públicuna tria de les poesies més reeixides del gènere, sinó que també as-pira a informar pares i mestres del material que poden buscar, i ambuna mica de sort trobar, al mercat editorial (si la direcció comercialde cada segell no ha decidit encara destruir els exemplars que li ocu-pen un espai massa car al magatzem!).

Aquesta antologia només conté mostres de poesia escrita específi-cament per als infants. N’he exclòs, d’una banda, tota poesia infan-til de tradició oral, per la senzilla raó que ja es pot trobar en altres


10

reculls. I, de l’altra, no hi he volgut incloure tampoc cap mostrade la poesia escrita per a adults que els nens podrien compartir per-fectament, perquè també s’han fet prou reculls d’aquesta mena. Almateix temps, he prescindit de l’abundós repertori de contes en vers(des de les faules d’autors diversos fins als contes de Roald Dahl,passant per clàssics com el Max i Mòritz de Wilhelm Busch), perquèsi de cas haurien de ser objecte d’una altra mena d’antologia. Encanvi, sí que hi he inclòs textos de cançons infantils, escrites perpioners com Apel·les Mestres, Joan Llongueres o Francesc Sitjà i Pi-neda. Amb tot plegat no voldria que ningú pensés que aquí faig unaproposta de “la” poesia que “haurien de” fer servir els infants: resmés lluny de la meva intenció! Al meu entendre, els infants s’hande poder familiaritzar tant amb la poesia de tradició oral com ambla poesia de tradició escrita que puguin compartir. Als meus fills elshe ensenyat indistintament Cargol, treu banya i La vaca cega de Ma-ragall, i alhora les poesies que els he escrit expressament. La poesiaper a infants, tal com queda representada en aquest llibre, no vedoncs a suplantar de cap manera ni la tradició oral ni la tradició es-crita per a adults, sinó senzillament a complementar-les. En la me-sura que la mainada no poden compartir tot el corpus poètic adult,purament per limitacions d’experiència, és prou lògic que els poe-tes es prenguin de tant en tant la molèstia de proveir-los amb unapoesia ad hoc que els permeti d’ampliar aquell camp d’experiència,a mig camí entre Plou i fa sol i Sol, i de dol.

Per a mi, la poesia infantil ideal no és pas aquella que dóna, en pa-raules més planeres, allò que els nens ja podrien trobar, seguramentmés ben dit, en la poesia adulta, sinó aquella que els ofereix una ex-periència literària nova, basada sobretot en les múltiples possibili-tats de joc de la poesia ( joc sonor, sintàctic, semàntic). No vull dir,alerta, que la poesia per a infants sigui una simple joguina verbal,


11

és a dir un entreteniment passatger, perquè continuo creient que lapoesia infantil és, com qualsevol altra mena de poesia, una expe-riència estètica, sinó que aquesta poesia específicament adreçadaals menuts explota més que les altres les virtualitats juganeres delgènere. I, doncs, si és una experiència estètica, és per definició per-fectament compartible pels adults.

Amb aquest criteri, he anat espigolant entre tots els llibres de poesiaper a infants que he aconseguit trobar. De quasi tots ells n’he do-nat alguna mostra sencera —mai fragmentària, doncs—, més o menyssubstanciosa segons el grau de felicitat que hi he sabut discernir.Alhora, he aconseguit reunir un cert nombre de poesies inèditesd’autors actuals, que m’han obert generosament els seus calaixoso fins i tot me les han escrites a propòsit. Per acabar, he volgutincloure-hi també una mostra de la poesia per a infants que s’haescrit en altres cultures més o menys properes; així, he adaptat, odemanat que m’adaptessin, poesies d’autors anglesos, escocesos,nordamericans, italians, francesos, gallecs, portuguesos, bascos,polonesos, russos i alemanys. Crec que això no tan sols enriqueixel repertori de l’antologia, sinó també el prestigi del gènere: veureun T. S. Eliot, un Vladímir Maiakovski o un Fernando Pessoa, adre-çant-se als més petits, és tota una lliçó (d’allò més digna d’estudi,sens dubte).

El resultat, el volum que teniu a les mans, és un llibre per venir-hia poar. No l’he concebut com un llibre perquè els nens llegeixin po-esia damunt paper, sinó com una pedrera on els pares i els mestresvinguin a trobar la poesia que diran en veu alta a benefici de la mai-nada. Més que cap altra, aquesta és una poesia per ser escoltada iper ser guardada a l’arxiu de la memòria sonora: per ser dita i redita.Com diu un amic meu, els infants són fills de la nimfa Eco, i per


12

tant són potencialment els millors receptors de poesia. Fem, doncs,que aquests versos sonin, a casa o a l’aula, amb la mateixa natura-litat amb què hi sonen les paraules i les melodies de Sol, solet o Elgegant del Pi.

Finalment, vull agrair públicament els ajuts de diversa mena quehe rebut mentre reunia tot aquest material. Als autors que m’han ofert obra inèdita o m’han aconseguit els seus llibres més in-abastables: Anna Aguilar-Amat, Josep-Ramon Bach, Josep Ballester,Carles Cano, Ricard Creus, Antonio García Teijeiro, Juan Kruz Ige-rabide, José Jorge Letria, Dolors Miquel, Carles Hac Mor, MiquelObiols, Josep Maria Sala-Valldaura, Eduard Sanahuja, Helena Vidal.Als editors que m’han fet arribar generosament els seus títols: Bau-la, Bromera, Brosquil, Edicions 96, La Galera, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Tàndem. Als especialistes que m’han ajudata localitzar textos més o menys recòndits: Margarida Cambra, Josep-Antoni Fluixà, Gemma Lluch, Àngels Prat, Margarida Prats. I als an-teriors editors de la Galera, que m’han empès a tirar endavant elprojecte: Xavier Blanch, Laura Espot.


Índex

Bon dia, poesia! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Ai mare, mareta! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Oh la bella sopa! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Tota la nit navego . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61La pissarra de la classe és de xocolata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79T’ha tocat parar! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113Passa, repassa i fa lligassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127Acions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131A dret i a tort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145L’amor em cargola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155Avant! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163Els que guanyen són els corbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167Aire sonor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175Qui la fa la paga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187És la ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215Si ho trec, ho trac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227Dic que és meu, meu, remeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241Ram ram rapatarram! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .259Un núvol creua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265Patim-patam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285Amb els seus dits d’escuma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307Per l’aire fem camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .323Cada dia és un nou dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .337Amb les branques esteses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .355El gran esperit de la jungla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 375Massa lluny! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 383


Bon dia, poesia!


Bon dia, poesia!Bon dia, cel!

Bon dia, terra!Bon dia, mar!

Bon dia, sol!Bon dia, vent!

Bon dia, vela!Bon dia, ocell!

Bon dia, flor!Bon dia, tu!

Bon dia, jo!Bon dia, DIA!

JOANA RASPALL

16 Bon dia, poesia!


Per fer una poesiaPer fer una poesias’agafa una pcom platja, pasta, pedra;després s’agafa una ocom or, ombra, ona;després s’agafa una ecom era, estri, eben;després s’agafa una scom sol, sal, silenci:després s’agafa una icom illa, isard, Ícar;després s’agafa una acom aigua, astre, ala;en acabat s’ajuntensense odi, sense mandra,sense pressa, sense ràbia,sense melancolia,i es fa la poesia.

ROBERTO PIUMINI / MIQUEL DESCLOT

Bon dia, poesia! 17


Una fada encantadorava buscant amics i amiguespels carrers de tot el món,per la Pampa i la sabana,per la Xina i el Japó,i ha arribat a casa nostracom un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,campanetes, mocadors,collarets de pasta finai un grapat de bon humor.

És tendreta,amorosa,delicadai atrevida.És dolceta,capritxosa,descarada,divertida…Pot ser grisa,esguitosa,també trista,melancòlicao festiva.

Pot ser així com tu vulguesi el seu nom és

Poesia.

MARIA DOLORS PELLICER

18 Bon dia, poesia!


El llibre meravellósTinc un llibre fet

amb pètals de rosa,esquitxos de mar

i olor de maduixa.Per fer lletres d’or,

una papallonas’hi espolsa les ales,

i el sol les dibuixa.Els dits blaus del cel

hi escriuen les faulesque cap ull humà

sabria llegir.El vent me les conta;

les sé de memòria!

Me les conta el vent…o surten de mi?…

JOANA RASPALL

Bon dia, poesia! 19


20 Bon dia, poesia!

Negre sobre blanclletres de colorsels poemes ducde tots els sabors.Uns són de cirerade sucre altres sónels que més m’agradensón els de gerdó.Els uns són molt dolçosaltres tan amargslletres de colorsnegre sobre blanc.

PEDRO VILLAR / MARC GRANELL


Bon dia, poesia! 21

Gatapata el pirata, lectorEn Gatapata, a les nits,fa els viatges més plaents:cada pàgina que lligés un nou paisatge obert.

No li cal moure “Aventura”per a eixir a navegar;a la llum de la gran llunaobri un llibre i… salpa ja!

Hi descobreix nous caminsper visitar tots els mons,clars i màgics, infinits,fets de somnis i bells mots,

que l’ajuden a sabercom és aquest que vivimi a canviar-lo i fer d’ell,amb bondat, un paradís.

MARC GRANELL


Els versos són oronetesdel bosc de les paraules,els poemes són el venton s’engronsen ses ales.


Balla, balla, endevinallaEl bon amic que m’ensenyaen el seu món de paper,té les seues mans tacadesdel dret i de l’inrevés.


22 Bon dia, poesia!


Vull ser molt sàviaVull ser un savi pelut i esquifit:trobo la teca en una biblioteca.Llegeixo molt i ho faig tan béque els ulls se’m fan petitsi els ditets se m’aprimeni em poso ulleres de poeta.

Les dents se’m tornen finesquan rosego el papertot fent-me la distretaamb cara de dona discretajugant amb les potetesgrises i petitetes.

JOSEP-FRANCESC DELGADO

Bon dia, poesia! 23

(La rata)


Hora blavissaHora blavissa

ran de la mar.Volen gavines,

s’atura el vent.Les veles dormen;

només els remsbaten les ones

calmosament.

Passa el poetasomnis enllà

sembrant paraulesenfervorit.

Demà, quan l’albabesi la platja

un bell poemahi haurà florit.

JOANA RASPALL

24 Bon dia, poesia!


Els llibresArrengleratsen els prestatgessemblen soldatso personatgestots enrampats.Si en prens algunveuràs que sónuna altra cosa.Dintre la màseran un mónque es badaràcom una rosa.

JOANA RASPALL

Bon dia, poesia! 25


Potser una mare vellaés una meravella alterada.

Si notifiquen les notes,no t’hi fiquis.

Si segrestes una monjala sorprens.

Si parles de la Mecatens xerrameca.

Un mut damunt un tossalde lluny sembla un tossut.

Si caus dintre el recrecules.

Si t’endevinen el que pensesés que parlamentes.

Si et treus les ulleres en castellàles agafes.

Si t’envien ous per correuet corresponen.

Si has menjat molta sopaestàs ensopit.

Vestia amb tanta provocacióque envestia.

Si el cul fa gestosgesticula.

Si li agraden les alturesés un fanàtic.

Molta humitatprovoca humilitat.

He vist un noranta-nou innocent.

Nerviós, l’he estovatper la manutenció.

De tant de seure a jugar al musestava musculat.

JOSEP M. SALA-VALLDAURA

26 Bon dia, poesia!

Textos retirant olles


POESIES SUC rusticac copia MaquetaciÛn 1 · 2020. 2. 19. · reconeguts com Maria Beneyto, Marc...

Documents

Transcript of POESIES SUC rusticac copia MaquetaciÛn 1 · 2020. 2. 19. · reconeguts com Maria Beneyto, Marc...