3. Pla estratègic pel desenvolupament econòmic de la Garrotxa (plans i projectes)
Plans i Projectes per a Barcelona (2011 - 2015)
-
Upload
barcelona-llibres -
Category
Documents
-
view
230 -
download
8
description
Transcript of Plans i Projectes per a Barcelona (2011 - 2015)
2011
2015
—Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat auto suficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero.
Plans i Projectes per a Barcelona
Plans Projectes Barcelona 2011—2015
per a
i
Barcelona Institute of Technology
Big Data
Barris productius
Ca l’Alier
Cicle de la informació
CityOS
Ciutat global
Ciutat inclusiva
Ciutats velles
Clúster Nàutic
Ateneus de fabricació
Autosuficiència energèticaAnatomia de la ciutat
Barcelona capital
City Protocol
Ciutat de les persones
Diagonal de la innovació
Diagonal verdaDiumenges dels vianants
Economia circular
Economia col·laborativaEscola Industrial / Clínic
iCapital
Illes autosuficients
Innovació social
Llobregat logístic / Besòs urbà
Mantra
MicrourbanitzacionsMetròpoli hiperconnectada
Mobilitat elèctrica
Obert per obres
Participació ciutadana
Montjuïc / Tres Turons
Morrot
Muntanya dels Museus
Pla Buits
Oliva Artés
Portes de Collserola
Reindustrialització
Renaturalització
Resiliència
Resiliència urbana
Front litoral
Sistema Besòs
Sistema Montjuïc Sistema Tres Turons
Sistemes urbans
Smart City Campus
Somni social
Superilles
Terrats verds Torre Baró Urban Exchange Platform
Urbanisme del mentrestant
Velocitat humana
VinclesXarxa ortogonal
Emissions zero
ISBN: 978-84-9850-692-1
Plans i Projectes per a Barcelona 2011–2015
4
HABITATGE139 Plans i projectes
d’habitatge Antoni Sorolla Edo
44 Tipus d’agrupació d’habitatges
46 Tipus d’habitatges Projectes48 Rodalies -
Estació de França50 Tànger-Àlaba52 Alí Bei54 Can Batlló UP855 Germanetes
Viladomat56 Via Augusta57 Edifici d’habitatges a
l’illa autosuficient del carrer del Marroc58 Rehabilitació
energètica de Ciutat Meridiana
60 ETSAB Visiting Studio. Regeneració urbana a Ciutat Meridiana
62 Regulació dels habitatges d’ús turístic Alberto Piedrabuena Granés
9 Presentació Xavier Trias
10 Plans i projectes, idees i principis Antoni Vives
13 2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona Joan Puigdollers i Fargas
15 La gestió orientada a l’estratègia Albert Civit
19 Mantra Hàbitat Urbà
20 Anatomia de la ciutat
22 De l’urbanisme a l’hàbitat urbà Vicente Guallart
5RENATURA-LITZACIÓ151 La natura
a Barcelona Roman Llagostera Pujol
153 Pla del Verd i de la Biodiversitat
160 Corredor Verd Ciutadella - Collserola
162 Reurbanització del passeig de Sant Joan
164 Impuls de cobertes verdes i terrats vius
166 Mercat de la Vall d’Hebron
167 Pla de remodelació de parets mitgeres
6CIUTAT INTEL·LIGENT 169 Les TIC
i la transformació de la ciutat Manel Sanromà Lucía
172 Pla Director de les TIC
176 Projecte Vincles178 Commuting
i dinàmiques de mobilitat a Barcelona. Big Data
180 Xarxa d’Ateneus de Fabricació Jordi Reynés Garcés
EQUIPA-MENTS
267 Serveis per a la
ciutadania, centres de la vida cívica i urbana Carles Bárcena Roig i Ricard Gratacòs Batlle
Projectes72 Mercat de Sants74 Mercat del Ninot76 Mercat de Sant Antoni78 Mercat de la
Guineueta79 Mercat del Bon
Pastor 80 Biblioteca Joan
Maragall82 Museu de Cultures
del Món84 Centre del Dipòsit
del Rei Martí85 Parc de la Prevenció
i Museu de Bombers86 Vil·la Joana. Casa
Verdaguer de la Literatura
87 Rehabilitació de la masia de Can Fargas en escola de música
88 Edifici educatiu multifuncional a Sant Martí
90 Escola Bressol i CEIP L’Univers
91 Equipament a la plaça de Sarrià
92 Centre cívic Baró de Viver
94 Multiequipament Gabriel García
Márquez 95 Equipament de barri Lleialtat Santsenca
121496 Equipament esportiu
urbà a la Mar Bella97 Equipament esportiu
al Turó de la Peira98 Antiga fàbrica
Alchemika100 Centre d’equipaments
Fabra i Coats104 Centre
multifuncional Vil·la Urània
AUTO- SUFICIÈNCIA187 Cap a una ciutat
autosuficient Manuel Valdés López
190 Pla d’Autosufi-ciència Energètica
192 Manual d’integració d’energies renovables per a l’autosuficiència de la ciutat
194 Pla d’Energies Centralitzades
195 Central de Generació d’Energies de Barcelona-Sud
196 Pla Director d’Il·luminació
200 Prototip d’edifici solar Endesa
202 Estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Barcelona
205 Resiliència i aigua a Barcelona Roman Llagostera Pujol i Cristina Vila Rutllant
208 Parc de les Rieres d’Horta i dipòsit d’aigües pluvials
212 Estudi Economia Circular
7ESPAI URBÀ3109 Espai urbà: l’ara i
l’endemà de l’obra Maria Sisternas Tusell
118 Pla de Micro-urbanitzacions
122 Implicació ciutadana en l’hàbitat urbà Laia Torras Sagristà
128 Pla Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social
132 Ordenança de terrasses
134 Superilles: una proposta per reinventar l’espai públic
4MOBILITAT 141 Nous reptes de la
mobilitat urbana Adrià Gomila Civit
146 Pla de Foment de la Bicicleta
148 Nova Xarxa d’Autobús
Index
Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat auto-suficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero
105 Centre multifuncional Transformadors
106 Edifici d’equipaments i seu de B:SM
107 Canòdrom Parc de Recerca
Creativa
5
DIAGONAL DE LA INNOVACIÓ218 Un eix cívic
per a l’economia de la innovació Jaume Barnada López
222 Reforma de l’avinguda Diagonal
224 Pla de millora del passeig de Gràcia
226 Diumenges ciutadans a l’avinguda Diagonal i al passeig de Gràcia
228 Geografies de la innovació. Mapa d’iniciatives innovadores a Barcelona
230 Reforma de l’eix Pere IV
232 Sala Beckett234 Smart City Campus236 Ca l’Alier i Fundació
BIT238 Oliva Artés239 La Escocesa
A 250 Plaça de les Glòries250 Traces sobre
un parc Ricard Fayos Molet
256 Desconstrucció de l’anella viària
258 Concurs restringit per al projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries
259 10 propostes per a la plaça de les Glòries
270 Espais i urbanització provisionals a la plaça de les Glòries
274 Encaix volumètric d’equipaments i habitatges a l’entorn de la plaça de les Glòries
276 CEIP Encants277 Recuperació de la
Casa dels Paraigües278 Túnels viaris a la
plaça de les Glòries280 Disseny Hub
Barcelona i Museu del Disseny
282 Mercat Encants Barcelona-Fira de Bellcaire
284 Àmbit Sagrera285 Parc del Camí
Comtal288 Estació de la Sagrera290 Modificacions
urbanístiques a l’entorn de l’estació de la Sagrera
BDIAGONAL VERDA242 Reequilibrar la
ciutat: la Diagonal verda Joan Llort Corbella
246 Parc de la Ciutadella i carrer de Wellington
248 Diagnosi prèvia i propostes marc per a la Meridiana
CIUTATS VELLES
E345 Les ciutats velles
de Barcelona Jaume Barnada López i Joaquim Torra i Pla
348 Pla d’Usos de Ciutat Vella
350 Pla Cor353 Plaça de la
Gardunya
354 Pla Bàrcino354 Proposta d’actuació
a l’entorn de la muralla de Barcelona
355 Plaça de Ramon Berenguer el Gran
356 Aula episcopal
357 Adequació del jaciment de la Domus Avinyó
358 Born Centre Cultural
362 MPERI de la Barceloneta
363 Pla d’Usos de Gràcia
364 MPGM a l’àrea del nucli antic de Sant Andreu
366 Microbarcelones.Microteixits amb identitat
369 PMU Satalia
370 Reurbanització del sector la Clota conservació
372 MPGM al barri del Plus Ultra
373 MPGM Can Peguera
TRES TURONS
D320 Recuperació
ambiental i programàtica de l’àrea dels Tres Turons Maria Sisternas Tusell
324 Projectes en l’àmbit dels Tres Turons
326 Recinte Modernista de Sant Pau
330 Carrer de Mühlberg331 Pedrera petita
de Can Baró332 Millora dels
accessos a les bateries antiaèries
334 Turó de la Rovira336 Plaça d’Isop337 Font d’en Fargues338 Park Güell
BESÒSG421 L’àmbit Besòs: de
territori frontera a espai frontissa Antoni Alarcón Puerto
428 Pla de recuperació del rec Comtal
430 Pont de la Biodiversitat
Epíleg433 Barcelona capital:
Nous reptes d’escala Willy Müller
COLLSE-ROLA
F378 Els límits de
Barcelona: del mar a la muntanya Adolf Sotoca i Oscar Carracedo
382 Concurs de les Portes de Collserola
386 Selecció de propostes guanyadores del concurs de les Portes de Collserola
390 Estudi per al cobriment de la ronda de Dalt
392 Passeig de les Aigües
394 Plànol del patrimoni de Barcelona a Collserola
396 Feixes agrícoles de Collserola
398 MPGM de Les Planes
400 Porta Trinitat401 Pont de Sarajevo402 Urbanització del
barri de la Trinitat Nova
403 Casal de barri Trinitat Nova
404 Rehabilitació de la Casa de l’Aigua
405 Recuperació del pont dels Tres Ulls i feixes agrícoles
406 Porta Torre Baró407 Adequació del castell
de Torre Baró410 MPGM Sector 3 de
Torre Baró411 Anàlisi urbana
per al prototip autosuficient a Torre Baró
412 Parc de la Font d’en Magués
413 Aqüeducte de Torre Baró
414 Edifici autosuficient al barri de Torre Baró
416 Plaça dels Eucaliptus
MONTJUÏCC294 Montjuïc, el
pentàgon: un espai d’articulació Willy Müller
300 MPGM a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc
302 Intervencions al castell de Montjuïc
304 Muntanya dels Museus
306 Reforma de l’avinguda del Paral·lel
308 Can Batlló
312 Passeig de la Zona Franca
314 Transformació de l’àmbit del Morrot
316 Marina del Prat Vermell
Sistemes i àmbits estratègics de transformació
9
Des de fa més de trenta anys, l’Ajuntament de Barcelona publica aquest llibre a la f i de cada mandat, amb la intenció de recopilar i avaluar els principals plans i projectes de transformació urbana que s’han dut a terme a la ciutat en cada període.
Aquests últims quatre anys han estat marcats per una profunda crisi econòmica i social, en què les prioritats del Govern municipal han estat actuar amb racionalitat i solvència per reactivar l’economia i crear llocs de treball; atendre les persones, especialment les més vulnerables, i fer que la ciutat funcioni amb uns serveis de qualitat.
És per això que ha estat determinant poder plantejar una nova manera d’impulsar els pro-jectes de transformació urbana, sent conscients dels recursos disponibles i de les neces-sitats socials, però alhora amb l’ambició necessària que permeti projectar una nova visió urbana per a Barcelona en les pròximes dècades.
El nostre objectiu és generar oportunitats per a tothom, que els barcelonins i les barceloni-nes tinguin accés a equipaments propers, a un transport públic que connecti tots els bar-ris i a un espai públic de qualitat. També hem volgut donar una nova orientació a l’àmbit de l’habitatge, i la nostra principal aposta ha estat l’ampliació del parc públic d’habitatge de lloguer assequible, impulsant la construcció de nous habitatges, la compra i rehabilitació, i la captació d’habitatges buits.
Així mateix, ha estat fonamental desenvolupar un nou paradigma en l’àmbit de l’energia que promou l’autosuficiència energètica de Barcelona, i reindustrialitzar la ciutat a partir de l’economia de la innovació urbana, les tecnologies de la informació i la fabricació digital. És el que hem anomenat «la revolució del sentit comú», que impulsa una transformació glo-bal de la forma en què vivim i treballem, i que comporta canvis estructurals en la manera d’habitar les ciutats, pensades per a les persones i dissenyades amb les persones.
Els projectes que fan de Barcelona capital de Catalunya i que creen centralitat mundial també han posat un èmfasi especial, durant aquest període, en les actuacions del port, en el clúster nàutic, en l’ampliació de la ronda o en les infraestructures ferroviàries, així com en la reformulació de la nova estació d’alta velocitat a la Sagrera, que ha requerit una re-formulació en l’àmbit tant del projecte com de la seva gestió econòmica.
També hem volgut millorar la relació entre la muntanya i la ciutat amb el Concurs de les Portes de Collserola, que ens ha permès definir plans i projectes futurs de cara a renatu-ralitzar Barcelona, i hem donat un nou impuls metropolità al Consorci del Besòs per a la transformació d’aquest espai compartit amb altres municipis.
Barcelona està desenvolupant un nou model de ciutat per al segle XXI, una ciutat amb bar-ris productius feta a escala humana, on el vianant és el protagonista i on es fomenta el verd urbà, l’autosuficiència energètica i la cohesió social. La plaça de les Glòries n’és el para-digma. Durant aquest mandat s’ha transformat totalment amb l’enderrocament de l’anella viària, l’inici de la construcció del túnel i la urbanització provisional, que l’estan convertint en un nou centre de la ciutat i un gran parc d’àmbit metropolità.
Aquesta nova orientació cap a la transformació urbana de la ciutat, juntament amb el fet de ser la Capital Mundial del Mòbil, la Capital Europea de la Innovació i una smart city de referència internacional, fa que Barcelona rebi més de dues-centes delegacions cada any, i que la nostra presència internacional en congressos i esdeveniments permeti compartir el nostre model urbà amb el d’altres ciutats globals.
Des d’aquestes línies, voldria donar les gràcies a l’àmplia comunitat d’arquitectes, engi-nyers, paisatgistes i dissenyadors, així com als col·legis i organitzacions professionals, i a les escoles i universitats, que amb el seu esforç sistemàtic i amb la seva preparació ens ajuden a afrontar els nous reptes que ens planteja la ciutat. I així fem possible una millora constant del projecte de transformació urbana, que repercuteix f inalment en la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones.
Alcalde de BarcelonaXavier Trias
Presentació
10
Els projectes polítics només tenen sentit si són factibles i, si en fer-los realitat, incideixen sobre la millora de la qualitat de vida de les persones, generant un present i un futur dignes per a tothom. Aquesta és la base del llibre que us disposeu a llegir. Els plans i projectes de transformació de Barcelona portats a terme entre el 2011 i el 2015 pel Govern de la ciutat, liderat per Xavier Trias, han pivotat tots ells al voltant d’aquesta idea fonamental. No és una idea nova quant a l’enunciat, però sí que ho és quant a la concreció. Nosaltres, els responsa-bles d’haver tirat la ciutat endavant els darrers anys, pensem que a la nostra feina es plasma l’emoció que ens mou, la palpitació política, ètica i moral que ens empeny.
Vivim temps convulsos des del punt de vista del valor de les paraules, i del punt de vista del valor dels conceptes. La crisi iniciada l’any 2007, que de fet es congriava des de molt més enrere, ha tingut conseqüències que van molt més enllà de l’esclat de la bombolla immobi-liària i de la pèrdua de llocs de treball associada. La crisi ha escombrat una certa idea gene-ralitzada de progrés indefinit, i ens ha encarat a la por de l’estancament. A nosaltres ens va semblar que paraules i conceptes com productivitat, economia de les ciutats, barris d’esca-la humana, metabolisme urbà, empresa, societat civil, implicació ciutadana, identitat, talent, mèrit, feina, autosuficiència energètica, renaturalització, tecnologies al servei de la gent, catalanitat, etc. havien de tenir plasmació en els projectes de transformació de Barcelona.
Des del primer moment ens vam proposar tirar endavant una ciutat de barris de velocitat humana, autosuficient energèticament, productiva, connectada amb el món i sense emis-sions contaminants. Es tractava de crear un òrgan central a l’Ajuntament de Barcelona que vetllés per la combinació d’una certa idea física de la ciutat, amb la ciutat generadora d’eco-nomia i de benestar, és a dir, generadora de dignitat i de possibilitats de realització dels somnis individuals i col·lectius que al cap i a la fi ens defineixen com a ciutadans i com a nació.
L’eina va ser la creació de la tinència d’alcaldia d’Hàbitat Urbà, en la qual vam integrar habitatge, urbanisme, medi ambient, infraestructures i les TIC. Hàbitat Urbà s’encarregaria, a més, de la vertebració metropolitana, així com de la projecció internacional del nou model de ciutat que propugnem. Tot plegat donant una importància renovada als projectes urba-nístics i arquitectònics al si de l’organització, recuperant-ne el tremp des del punt de vista de la disciplina professional, així com des del punt de vista del rigor i l’agosarament teòric i pràctic.
De seguida vam definir unes àrees de desenvolupament dels projectes que havíem de dur a terme: l’aposta per relligar Collserola amb la ciutat, l’aposta per la façana fluvial del Besòs, l’aposta per contrapesar correctament el front marítim amb el front nàutic (tan menystingut i tan injustament tractat per una petita part de la intel·lectualitat més desinformada del país), la consideració de la Ciutadella com una ròtula més que no pas com un cul-de-sac, el des-cobriment dels Tres Turons com l’alter ego de Montjuïc, la recomposició de tot el projec-te de la Sagrera (un dels monuments a l ’ âge d’or del boom del totxo) a favor de la ciutat, la recuperació de la iniciativa pública en les polítiques d’habitatge, la recuperació de la Model i de l’Escola Industrial per a la ciutat, com a pols d’equipaments i de coneixement; la recon-ceptualització de la manera com es fan les obres a la ciutat, mirant de convertir-les en una oportunitat per al replantejament general de tot l’ecosistema socioeconòmic dels carrers i de les places sotmesos a la pressió transformadora dels martells pneumàtics. I, no cal dir-ho, la consideració de les TIC com la part fonamental de l’ànima d’aquesta transformació.
Plans i projectes, idees i principis
Tinent d’alcalde d’Hàbitat UrbàAntoni Vives
11
Si voleu un lloc de la ciutat on tots aquests elements s’han donat, i ho han fet en forma de manifest polític, el punt fonamental és la plaça de les Glòries Catalanes. Tot i la comple-xitat dels acords als quals havien arribat governs anteriors de la ciutat amb els veïns de l’àrea, mai no duts a terme, va ser possible tirar endavant un projecte de transformació que, malgrat l’espectacularitat de la millora urbana, malgrat el fet evident que ja a hores d’ara l’espai físic és immensament millor del que era tan sols fa dos anys, el menys important ha estat allò que hem fet, sinó allò que la gent hi fa: s’hi han creat més de quatre-mil llocs de treball, s’han connectat barris que estaven literalment incomunicats, hem obert per obres, hem fet molt amb molts menys recursos dels que fins ara es feien servir per a transforma-cions d’aquesta mena, hem potenciat el vianant i hem donat al transport rodat privat l’es-pai que necessita, però no més. Hem apostat per l’autobús elèctric, tan flexible, programa-ble, i net, que deixa en entredit apostes, de no fa tant de temps, per modes de transport que condicionen de manera pràcticament irreversible els nostres carrers i places. Hem apostat pel verd, però també pels grans equipaments de ciutat. Hem generat milers de metres qua-drats de plaça per al gaudi de la gent, metres que no existien.
Això ha passat al Paral·lel i a Trinitat Nova; ha passat a Ciutat Meridiana i a l’esquerra de l’Eixample o a Sants. I ha de seguir passant a tota la ciutat. Com? Doncs amb la força de les idees, tenint molt clar per què fem el que fem. Potenciant la feina dels nostres professionals i de les nostres empreses. Comptant amb la societat civil i amb les persones que, sense estar gaire implicades en el dia a dia de la marxa de la ciutat, sempre tenen algun consell per donar. Escoltant i actuant.
Posar la qualitat de vida al centre de les transformacions urbanes, generar un present i un futur digne per als barcelonins, treballar per a tothom i escoltant tothom, travessar l’acció política de la dimensió ètica i moral, fer-ho a partir de principis clars i constatables, no per-dre’ns en verbalismes que poden sonar molt bé però que al f inal només conviden a la inac-ció, etc. Els plans i projectes que ara repassareu es basen en això. He tingut la sort de dirigir un equip de milers de persones que posen totes les hores i tots els anhels per fer possible que Barcelona sigui la ciutat referent que hem aconseguit que sigui. Es tractava de fer que el referent també ho fos per a nosaltres, barcelonins i barcelonines. Les generacions que ens succeiran ens jutjaran.
13
2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona
L’acció política s’ha de caracteritzar per gestionar el present, però amb una visió de com es construeix el somni de futur. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona ha de gestionar el pre-sent, però planificant el futur de la ciutat. Aquesta va ser la forma d’entendre la gestió de Barcelona de persones tan importants per a la ciutat com Cerdà, Garcia Fària, Vilalta, Solans, Roca, Subias i Serra Martí, entre d’altres. I això és el que ha fet el govern de l’alcalde Trias des de l’àmbit d’Hàbitat Urbà i, en concret, en el disseny de les polítiques ambientals.
Hem treballat en horitzons situats més enllà de dues generacions, i amb uns objectius molt concrets:
– Aconseguir una ciutat d’emissions zero, sense emissions de carboni, sense contaminants atmosfèrics i de producció de residus zero. A les ciutats no hi produirem residus, sinó que hi generarem recursos, ja siguin energètics o de materials. Disposar d’un sistema de gestió de recursos urbans (residus urbans) que garanteixi la reutilització dels materials i la producció d’energia a partir del rebuig i redueixi al màxim possible l’ús de l’abocador controlat, en tot cas, sense matèria orgànica.
– Crear una ciutat resilient, dotant-la de la capacitat que tenen els ecosistemes per evitar la seva vulnerabilitat i absorbir estrès ambiental sense canviar els seus patrons ecològics característics.
– Consolidar una ciutat d’economia circular, recuperant el cicle de la matèria i el cicle de l’aigua. Val a dir que les ciutats de metabolisme circular minimitzen les entrades noves i maximitzen el reciclatge.
– Fer una ciutat autosuficient des del punt de vista energètic (en el sentit ecològic de la paraula energia), que generi l’energia i els materials que es consumeixen a la ciutat mateix. Disposar d’un sistema de gestió de l’energia que permeti com a objectiu f inal l’emissió zero. Aquest sistema de gestió d’energia ha de tenir en compte els consums energètics de la mobilitat i del propi funcionament de la ciutat (edificacions).
– Aconseguir una ciutat renaturalitzada amb una gran biodiversitat. Cal passar d’una ciutat paisatgísticament verda a una ciutat renaturalitzada i amb biodiversitat funcional. El Pla del Verd i la Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona segueix aquesta línia: conservar i millo-rar el patrimoni natural de la ciutat, evitant la pèrdua d’espècies i hàbitats; assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat; obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i de la biodiversitat; avançar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat; fer la ciutat més resilient davant els reptes emergents com el canvi climàtic.
Per tal d’aplicar aquests principis, el Govern municipal ha impulsat el compromís ciutadà per a la sostenibilitat 2012-2022, signada per set-centes cinquanta-dues entitats i que té com a principis bàsics els següents punts: la biodiversitat, del verd urbà a la renaturalització de la ciutat; l’espai públic i mobilitat, del carrer per circular al carrer per viure; la qualitat ambien-tal i salut, dels estàndards a l’excel·lència; la ciutat eficient, productiva i d’emissions zero, de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent; l’ús racional dels recursos, de la socie-tat del consum al consum responsable; el bon govern i responsabilitat social, de la interven-ció sectorial a la coordinació efectiva; el benestar de les persones, de la ciutat acollidora a la societat cohesionada; el progrés i desenvolupament, de la preocupació per la sostenibilitat a una economia basada en el desenvolupament sostenible; l’educació i acció ciutadana, de la conscienciació a la corresponsabilització amb coneixement de causa; la resiliència i respon-sabilitat planetària, de la resposta puntual a l’acció global.
En definitiva, l’objectiu és crear una ciutat intel·ligent des del punt de vista ambiental, que vol passar del concepte de ciutat sostenible al concepte de ciutat resilient.
Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans
Joan Puigdollers i Fargas
15
La gestió orientada a l’estratègia
Barcelona és un referent urbà per a les ciutats del nostre món, un referent desenvolupat per múltiples generacions de barcelonins, que en cada generació han renovat el seu compromís amb la transformació urbana responent als reptes i oportunitats de cada època.
Una de les nostres aportacions a aquest objectiu ha estat la creació d’Hàbitat Urbà: l’agrupa-ció, en un únic àmbit de treball i de decisió, dels instruments que fan funcionar la ciutat i dels que són responsables de la seva transformació, de manera que tots els problemes relacio-nats amb la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans esdevinguin determinants en un món on en pocs anys el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes.
És a causa d’això que els àmbits de l’urbanisme i l’habitatge, les infraestructures, el medi ambient, els serveis i les tecnologies de la informació han fet possible que arquitectes, engi-nyers, ecòlegs, informàtics i els professionals de totes les altres disciplines que intervenen en la transformació de la ciutat estiguin treballant com un únic equip amb la f inalitat d’abor-dar el projecte urbà d’una manera transversal, trencant les sitges tradicionals amb què histò-ricament s’ha organitzat l’Administració. Aquesta nova orientació no és fruit de la casualitat, sinó que és el resultat d’un treball realitzat al llarg de la darrera dècada amb tota una sèrie de professionals capaços de definir els fonaments d’una nova manera d’orientar el funciona-ment i la transformació de les urbs.
Barcelona vol liderar els reptes de la transformació urbana del segle XXI: l’urbanisme de les persones a partir de l’apoderament dels seus ciutadans i dels barris, perquè tornin a ser pro-ductius a partir d’un procés de reindustrialització i de retrobament amb la ciutat productiva. Es tracta de fomentar la producció d’energies derivades de fonts renovables en l’àmbit urbà i en l’àmbit dels mateixos edificis de la ciutat, de manera que el progrés de les ciutats i de les persones no es produeixi a costa de l’empobriment econòmic o ambiental d’altres territoris. Junt amb tot això, la revolució digital s’ha de posar al servei de les persones perquè influeixi en la millora de la seva vida mitjançant projectes i iniciatives precises. Totes aquestes són, entre d’altres, les línies d’actuació d’Hàbitat Urbà, més enllà de les clàssiques divisions funcionals d’una antiga manera de veure la ciutat.
A Hàbitat Urbà hem volgut implantar també una gestió econòmica orientada a l’estratègia, que permeti actuar a curt termini sobre la base d’una visió a llarg termini i que faci possible reconèixer la identitat dels diferents àmbits de la ciutat, de manera que l’èmfasi i el centre dels projectes estiguin situats en les voluntats de la ciutadania. És per aquest motiu que prio-ritzem la nostra manera d’actuar a partir del reconeixement d’una sèrie de sistemes d’escala urbana que permeten concentrar els esforços de l’Administració allà on creiem que són més necessaris i on es pugui incidir en major mesura en la transformació de la ciutat. Aquests sistemes no s’estableixen en la lògica administrativa: els voltants de Montjuïc i els barris de l’oest, la Diagonal verda, la Diagonal de la innovació, el Besòs, els Tres Turons, les portes de Collserola o les ciutats velles són conjunts de projectes integrats que volen fer reconèixer als ciutadans una nova manera de mirar els grans elements estructuradors de la ciutat.
També estem impulsant una racionalització millor del processos de les obres d’urbanització. És el que anomenem «la lògica del mentrestant», que permet adequar els processos de transformació urbana a la vida de les persones, és a dir, als usos immediats de l’espai urbà en l’àmbit de les grans transformacions. Així s’evita la paràlisi de la ciutat durant llargs perío-des en aquelles zones on les obres de transformació alteren el dia a dia dels ciutadans i dels comerciants.
Finalment, en l’escala de la gran Barcelona, l’impuls del nou Pla Director Urbanístic, del Pla de Collserola, del Consorci del Besòs, del Pla Delta o del port vol reconèixer el compromís de la ciutat de Barcelona amb el projecte metropolità, que és fonamental per a l’equitat social del nostre entorn i perquè la nostra regió urbana adquireixi un posicionament estratègic i de competència amb altres centres metropolitans mundials. Parlem d’una Barcelona global que influeixi en els fòrums econòmics i en els centres universitats i culturals més importants del món, de tal manera que puguem transformar la nostra influència i orientar-la cap a la trans-formació de Barcelona en la capital d’un gran país.
Gerent d’Hàbitat UrbàAlbert Civit
16
17
© J
on T
ugor
es, a
rqui
tect
e
18 Mantra Hàbitat Urbà
19
—Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero.