PLA LECTOR al CEIP CAS SERRES
-
Upload
mdolorescb -
Category
Documents
-
view
314 -
download
0
description
Transcript of PLA LECTOR al CEIP CAS SERRES
CEIP CAS SERRES, EIVISSA 2009-2010
1 Introducció.
2 Per què un Pla Lector?
3 Objectius Generals. 3.1 Segon cicle d'educació infantil. 3.2 Primer cicle d'educació primària. 3.3 Segon cicle d'educació primària. 3.4 Tercer cicle d'educació primària.
4 Normativa reguladora.
5 El Pla Lector a les aules. Aspectes generals. 5.1 Segon cicle d'educació infantil. 5.2 Educació primària.
6 Activitats de foment de la lectura: 6.1 Lectura lliure. 6.2 Lectura dirigida. 6.3 L'ús de biblioteques. 6.4 L'ús de les Tecnologies de la informació i la comunicació. 6.5 Participació de les famílies.
7 Què fer als trenta minuts de lectura a primària?.
8 Avaluació. 9 Annexos.
INDEX
L'aprenentge de la lectura s'ha de considerar com una de les eines que
contribueixen al desenvolupament personal i social dels alumnes. Amb la finalitat
d'impulsar la comprensió lectora, es presenta aquest pla que integrarà totes les
actuacions previstes al centre destinades al foment de la lectura, l'escriptura i les
habilitats informatives, incidint de ple en les competències bàsiques, però molt
especialment en:
Comunicació lingüística.
Tractament de la Informació i competència digital.
Cultural i Artística.
Aprendre a aprendre.
Per això les actuacions que es planifiquin i es desenvolupin implicaran tot el
centre, incorporant - se a la Programació General Anual i integrant-se de manera
explícita als documents de l'escola ( Projecte Educatiu, Concreció Curricular,
Programacions Didàctiques i Programacions d'aula. ), així com en tot el procès
d'ensenyament- aprenentatge de totes les àree i matèries del currículum.
Els objectius generals es concretaran en actuacions als diferents cicles i
nivells educatius, segons les necessitats i problemàtiques detectades i sempre amb
la finalitat de millorar l'ensenyament i l'aprenentatge dels alumnes.
El Pla que es presenta s'avaluarà al quart any de desenvolupament. Serà en
aquest moment quan podrem valorar si les activitats que hi figuren ens han permés
constatar una millora en la comprensió i l'expressió oral i escrita dels nostres
alumnes.
1.- INTRODUCCIÓ
Un Pla Lector és una OPORTUNITAT del centre per promoure:
L'aprenentatge de la lectura.L'aprenentatge a travès de la lectura.El gust per llegir.
És un COMPROMÍS per l'adquisició de la Competència lectora per part dels alumnes.
És un RECONEIXEMENT a la importància de la competència lingüística com a eix de desenvolupament dels aprenentatges.
És un PROJECTE AMBICIÓS que implica la participació de tot el context educatiu per assolir els objectius proposats:
Equip directiu.Equips docents.Coordinador/a de biblioteca.
La competència lectora es una capacitat essencial i imprescindible perquè tots els nostres alumnes es desenvolupin en la seva globalitat i s'integrin com individus crítics en la societat a la qual pertanyen. Els alumnes saben llegir, però tenen greus mancances de comprensió dels textos.
2.- PERQUÈ UN PLA LECTOR A L'ESCOLA?
– Desenvolupar hàbits lectors.
– Gaudir de la lectura.
– Utilitzar la lectura com eina d'aprenentatge.
– Implicar les famílies per fomentar el gust per la lectura.
– Desenvolupar les capacitats necessàries per assolir competències lingüístiques
d'acord a l'edat dels alumnes.
– Promoure el funcionament de la Biblioteca del centre com espai d'aprenentatge i
d'entreteniment.
– Programar activitats d'animació a la lectura segons l'edat i el nivell dels alumnes.
Aquests objectius es concreten en funció de l'etapa i el cicle educatiu al qual
van dirigits.
3.1 – EDUCACIÓ INFANTIL.
En acabar el segon cicle d'educació infantil, els alumnes han de saber:
• Expressar-se i comprendre missatges a través del llenguatge oral, com a
premissa per a l'adquisició posterior del llenguatge escrit (vocabulari,
pronunciació correcta, base sintàctica…).
• Narrar esdeveniments viscuts o inventats.
• Interpretar imatges.
• Comprendre i recrear alguns textos literaris mostrant-hi actituds de valoració,
3.- OBJECTIUS GENERALS
gaudi i interès.
• Simbolitzar i reproduir escrits a través d'altres formes d'expressió (corporal,
plàstica…).
• Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l'escriptura explorant-ne el
funcionament i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i
gaudi.
• Reconèixer algunes característiques pròpies del llenguatge escrit, com la
direccionalitat.
• Llegir i escriure paraules i textos senzills (títols de contes, personatges,
paraules significatives de lectures…).
3.2 – PRIMER CICLE. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
En acabar el primer cicle de primària, l'alumne ha de saber:
• Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita,
millorant així la seva competència comunicativa.
• Interpretar llenguatge no verbal.
• Formular conjectures sobre la història a partir d'una il·lustració, del títol o del
mateix text (es treballa sobre un conte).
• Desenvolupar l'habilitat lectora: descodificació, entonació i ritme adequats...
• Reconèixer els elements estructurals bàsics de textos narratius literaris
(personatges, accions, seqüència...) i inferir algunes qüestions senzilles
(temps, espai…).
• Redactar textos breus d'estructura i intenció diversa (narracions,
descripcions, receptes, senyals...) seguint un model donat.
• Crear rimes, rodolins...
• Interessar-se per l'escriptura com a instrument d'expressió personal,
comunicació, aprenentatge i planificació de la pròpia activitat.
• Interessar-se per la lectura com a font d'informació, de gaudi, de
descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i saber…
3.3 – SEGON CICLE. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
En acabar el segon cicle de primària, els alumnes han de saber:
• Ampliar la seva competència en l'expressió i comprensió dels missatges orals
i escrits, adequant-se als diferents contextos.
• Llegir correctament diferents textos i respectar-ne els signes de puntuació i
l'entonació.
• Comprendre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives
o creatives.
• Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes que
estiguin relacionades amb aquesta lectura.
• Fer una síntesi sobre la lectura, destacant-ne els aspectes més rellevants
(identificar el personatge principal, temps, espais, desenllaç…).
• Conèixer l'organització i les normes de la biblioteca i aprendre a utilitzar-la i
mostrar actituds adequades en l'ús del material.
• Interessar-se per la lectura com a font d'informació de plaer d'enriquiment
personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i
de saber…
3.4 – TERCER CICLE. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
• Ampliar la seva competència en l'expressió i comprensió dels missatges
orals escrits, adequant-se als diferents contextos.
• Llegir correctament diferents textos, respectant els signes de
puntuació, l'entonació i el ritme adequat.
• Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes
que estiguin relacionades amb aquesta lectura.
• Fer síntesis sobre la lectura, destacant-ne els aspectes més rellevants
(identificar protagonista, antagonista, personatges secundaris, temps,
espai, desenllaç…).
• Iniciar-se en les convencions específiques del llenguatge literari.
• Conèixer l'organització i les normes d'una biblioteca, utilitzar-les i
mostrar actituds adequades en l'ús del material.
• Interessar-se per la lectura com a font d'informació, de gaudi,
d'enriquiment personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i
cultures, de fantasia i saber…
• Adquirir hàbits de lectura que assegurin la seva continuïtat en edats
posteriors.
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació,( LOE), (BOE núm 106, de 4 de maig de 2006).
a l'exposició de motiu i als articles 16.2, 17.e), 19.2 y 19.3 s'i ndica respectivament:
“• Una de las finalidades de la Educación Primaria es la adquisición de lashabilidades culturales básicas relativas a la expresión y comprensión oral y a lalectura.
• Los alumnos deben desarrollar hábitos de lectura.• La lectura debe trabajarse en todas las Áreas del currículo.• A fin de fomentar el hábito de lectura, se dedicará un tiempo diario a la misma.”
Ensenyaments mínims al segon cicle d'educació infantil
El SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL està regulat per:
REIAL DECRET 1630/2006, de
29 de desembre, pel qual
s'estableixen els
ensenyaments mínims del
segon cicle d'educació infantil.
Les autonomies, exercint les
seves competències en educació,
desenvolupen els seus propis
currículums a partir dels
ensenyaments mínims.
El Ministeri d'Educació i Ciència
desenvolupa el currículum per als
centres docents corresponents a la
gestió d'aquest Ministeri
De les àrees que comprenen l'educació infantil, és l'àrea de Llenguatges:
NORMATIVA REGULADORA
Comunicació i Representació on es recull de manera explícita el tractament que
s'ha de donar a la lectura en aquesta etapa.
A més, el Reial decret assenyala que cal també un acostament a la literatura
infantil (constituint un bloc de continguts) a partir de textos comprensibles i
accessibles perquè aquesta iniciació literària sigui font de gaudi, de diversió i de
joc.
Ensenyaments mínims a l'educació primària.
L’ETAPA D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA està regulada per:
El REIAL DECRET 1513/2006,
de 7 de desembre, pel qual
s'estableixen els
ensenyaments mínims de
l'educació primària.
Les comunitats autònomes, exercint
les seves competències en educació,
desenvolupen els seus propis
currículums a partir dels
ensenyaments mínims.
El Ministeri d'Educació i Ciència
desenvolupa el currículum per als
centres docents corresponents a la
seva gestió.
El Reial decret esmentat fixa les competències bàsiques i considera que la lectura
constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de les
competències bàsiques.
El Reial decret d'ensenyaments mínims selecciona continguts directament
relacionats amb la lectura en els tres cicles d'aquesta etapa. Aquests s'agrupen en
el bloc Educació literària, que es concep com una aproximació a la literatura des
d'expressions més senzilles.
Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears
Article 14, (recursos infantil i primària)La posada en marxa d’un pla de foment de la lectura.
Article 19 ( infantil, organització)Els centres escolars, en la planificació i el tractament de les activitats educatives, han de fomentar la lectura i l’escriptura, així com la iniciació en habilitats lògiques i numèriques, en les tecnologies de la informació i de la comunicació i en el llenguatge visual, plàstic i musical.
Article 21 ( objectius d'educació infantil)Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectura i l’escriptura, en les tecnologies de la informació i la comunicació, en el moviment, el gest, el ritme i els llenguatges visual, plàstic i musical.
Article 22 (principis generals de primària)Adquirir els elements bàsics de la cultura, els aprenentatges relatius a l’expressió i la comprensió oral i escrita, a la lectura, a l’escriptura, al càlcul, a la geometria, al raonament lògic i a l’expressió gràfica, artística i corporal.
Article 24 ( principis pedagògics de primària)La lectura i l’adquisició de l’hàbit lector han de ser objecte de pràctica diària.
Article 25 (objectius de l'educació primària)Adquirir l’hàbit de la lectura com una via d’accés a la informació, al coneixement i al plaer.
Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears
Article 4 ( objectius)
Iniciar-se en la lectura i l’escriptura, en el moviment, el gest, el ritme i en els
NORMATIVA ESPECÍFICA DE LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA
llenguatges visual, artístic i musical.
Article 7 (Àrees de coneixement)
El professorat ha d’atendre el valor fonamental de la comunicació oral en la interacció educativa en aquesta etapa des d’una doble dimensió: com a finalitat en si mateixa i com a recurs per a la iniciació de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i d’altres habilitats i coneixements propis de l’etapa. En tot cas els aprenentatges de caràcter instrumental han de ser objecte de consideració, especialment a partir del segon cicle de l’educació infantil. Tot el professorat ha de prestar atenció al desenvolupament de les habilitats relacionades amb la lectura i escriptura.
Article 8 ( Curriculum)
Els centres escolars, en la planificació i el tractament de les activitats educatives, han de treballar de manera global la comprensió i l’expressió oral, la lectura, l’escriptura i les experiències d’iniciació en habilitats lògiques i numèriques, en les tecnologies de la informació i de la comunicació i en el llenguatge visual, corporal, artístic i musical, així com els hàbits i les conductes que faciliten el desenvolupament integral dels infants i la seva incorporació a l’escolaritat obligatòria.
Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears
Article 3 (Finalitats)
Adquirir els elements bàsics de la cultura, els aprenentatges relatius a l’expressió i la comprensió oral i escrita, a la lectura, a l’escriptura, al càlcul, a la geometria i al raonament lògic, i a l’expressió gràfica, artística i corporal.
Article 4 (Objectius)
Adquirir l’hàbit de la lectura com una via d’accés a la informació, al coneixement i al plaer.
Article 5 (Principis metodològics i pedagògics)
Per tal de fomentar l’hàbit de la lectura s’hi ha de dedicar un temps diari, no inferior a trenta minuts.
Article 9 (Competències bàsiques)
La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir la incorporació d’un temps diari de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.
Article 11 (Programacions Didàctiques)
Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, els equips de cicle han d’incloure en les seves programacions didàctiques activitats que contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió.
Per la posada en marxa del Pla lector, cal comprovar, primer, què es fa a les
aules.
5.1 – Educació infantil
La posada en marxa del Pla lector a infantil consisteix en la realització d'una
sèrie d'activitats on la implicació familiar serà molt important a l'hora de continuar a
casa l'assoliment dels objectius iniciats a l'escola.
ACCIONS:
• “PASSAR LLISTA” : Cada dia llegim els noms. Depenent del grup
aquesta activitat es fa amb suport visual.
• “QUIN DIA ÉS AVUI?”: Cada dia escrivim la data.
• APRENEM POEMES: Els alumnes reprodueixen poemes, dites,
rodolins, endevinalles que escolten a la mestra.
• “EL DIA DEL CONTE”: Interpretació d'un conte explicat per la
mestra. Estructures lingüístiques molt repetitives i fàcils.
• EL JOC DE LES PAPALLONES: Es col·loquen les papallones a dues
lletres diferents. Els nens han de pensar i dir paraules amb aquestes
lletres. Després les escriuen i les llegeixen col·lectivament.
• CAPSES DE TRESORS: Cada nen porta una cosa. Un dia s'ha
d'escriure en la llista que hi ha dins de cada capsa de tresors. Altre dia
es poden intercanviar, però abans s'ha de tatxar la paraula de l'objecte
que surt de la capsa i escriure el nom del que entra.
5. - EL PLA LECTOR A LES AULES. ASPECTES GENERALS.
• RACÓ DE BIBLIOTECA: Diàriament, els nens per grups dediquen un
temps a aquest racó on llegeixen lliurement el que volen.
• EL LLIBRE VIATGER: Setmanalment, els nens es porten un llibre a
casa. Els pares són els encarregats de llegir als fills. Depenent de l'edat
del nen han d'omplir una fitxa amb un dibuix del conte o bé amb el
títol i un dibuix del que més els ha agradat.
• L'HORA DEL CONTE: Abans de contar el conte, es fa un treball previ
per familiaritzar-se amb la lectura del títol, observant les lletres que hi
ha, reconéixer paraules concretes, etc. El conte es presenta en
diferents formats i en acbar els nens han de fer un dibuix i escriure un
títol. ( Aquesta és una versió de l'activitat “EL DIA DEL CONTE” per
alumnes de quatre i cinc anys).
• RACÓ DE LLETRES: Cada dia, per grups, els nens realitzen activitats
per compondre noms de lletres, resseguir lletres, decorar lletres...
• FEM LLISTES DE MATERIAL: Quan es necessita la col·laboració de
les famílies en alguna activitat, escrivim una nota de forma col·lectiva
(normalment una frase).
• L'ABECEDARI: Abecedari d'aula amb una foto de cada nen i el seu
nom. Les lletres que falten es posen a mida que van sorgint coses que
ens interessen. Com, per exemple, la “T” de Tabalet.
• GRAFO: Fem feinetes de grafo relacionades amb la unitat treballada.
També amb el seu nom.
• JCLIC i PDI: Utilització de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació per l'aprenentatge inicial de la lectoescriptura.
• CELEBRACIONS: Aprofitar totes les celebracions ( especialment el
Dia del Llibre) per treballar l'aprenentatge inicial de la lectoescriptura.
5.2 - EDUCACIÓ PRIMÀRIA
PRIMER CICLE
Activitats relacionades amb l'expressió i la comprensió oral:
• RECITAM POEMES.
• ESCENIFICAM CONTES.
• ASSEMBLEES, DEBATS. EXPLICAM COSES QUE ENS HAN
SUCCEÏT.
• INVENTEM HISTÒRIES.
• COMPLETAM ENTRE TOTS HISTÒRIES.
• TREBALLAM LES ENDEVINALLES, ELS EMBARBUSSAMENTS,
CANÇONS.
• TREBALLAM LA LECTURA EN VEU ALTA (individual i
col·lectivament).
• ESCOLTAM CONTES. PLANTEGEM HIPÒTESI.
Activitats relacionades amb la comprensió i l'expressió escrita:
• LLEGIM DIÀRIAMENT. Omplim una fitxa guiada sobre la lectura
que hem fet.
• FEM PETITES REDACCIONS: per aprendre des del primer moment
l'estructura la la composició escrita, es fan col·lectivament. Frases
curtes. Treball insistent del signes de puntuació.
• TEXT LLIURE.
• BIBLIOTECA DE L'AULA.
• BIBLIOTECA DEL CENTRE.
• JCLIC i PDI: Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació
per l'aprenentatge de la lectoescriptura.
• CELEBRACIONS: Aprofitar diferents celebracions ( especialment el
Dia del Llibre) per treballar la la lectoescriptura.
SEGON CICLE:
Activitats relacionades amb l'expressió i la comprensió oral:
• FEM DRAMATITZACIONS.
• LECTURA COMPRENSIVA EN VEU ALTA.
• FEM DEBATS, ASSEMBLEES.
• RECITAM POESIES.
• INVENTEM HISTÒRIES.
• APRENEM ENDEVINALLES, EMBARBUSSAMENTS, CANÇONS.
Activitats relacionades amb la comprensió i l'expressió escrita:
• BIBLIOTECA DE AULA.
• BIBLIOTECA DEL CENTRE.
• FEM FITXES DELS LLIBRES LLEGITS: omplim una fitxa amb el
títol, editorial, autor, personatges i el resum del llibre. Fem un Portfoli
de l'alumne amb la relació de llibres llegits al trimestre.
• FEM REDACCIONS.
• FEM RESUMS.
• Aprofitam les Tecnologies de la Informació i la Comunicació:
Blocs d'aula, processador de textos, Jclic.
• CELEBRACIONS: Aprofitar les celebracions ( especialment el Dia del
Llibre) per treballar el foment a la lectura.
TERCER CICLE:
Activitats relacionades amb l'expressió i la comprensió oral:
• AUDICIONS DIVERSES.
• DEBATS.
• REPRESENTACIONS TEATRALS.
• RECITAM POESIES.
• APRENEM ENDEVINALLES, RODOLINS.
Activitats relacionades amb la comprensió i l'expressió escrita:
• BIBLIOTECA DEL CENTRE.
• BIBLIOTECA DE L'AULA.
• LECTURES DE GÈNERES DIFERENTS.
• RESUMS.
• REDACCIONS.
• TIC: Aprofitar les Tecnologies de la Informació i la comunicació per
motivar la correcta expressió: blocs d'aula, webquest, presentacions,
podcast...
• CELEBRACIONS: Aprofitar les celebracions ( especialment el dia del
llibre) per fomentar el gaudi per la lectura.
Tenint en compte l'anteriorment dit, les activitats encaminades a fomentar la
lectura al centre les dividirem en els següents apartats: lectura lliure, lectura
dirigida, ús de les tecnologies de la infomació i la comunicació, ús de la biblioteca.
LECTURA LLIURE:
Es consideren aquells llibres que els alumnes, quan volen, utlitzen amb la
única finalitat de gaudir de la lectura, quan han finalitzat les tasques
encomendades, etc.
Aquests llibres formen part de la Biblioteca general de l'aula. Són volums
amb diferent nivell de dificultat. Normalment, l'alumne no ha de fer cap fitxa una
vegada l'ha llegit.
Totes les aules en disposen.
LECTURA DIRIGIDA :
Tenen una especial significació per aquest Pla lector. Per tant haurem de tenir
en compte una sèrie d'aspectes.
Cada curs escolar, des de primer de primària, els alumnes tenen uns llibres
de lectura obligatòria. Aquests llibres s'han de llegir durant els 30 minuts diaris de
lectura a les aules. El mestre/ la mestra haurà prèviament preparat allò que vol
treballar amb el llibre diàriament.
Per que les sessions siguin realment significatives s'han de tenir en compte
una sèrie d'activitats prèvies a la lectura, altres durant la lectura i per després de la
lectura.
6. ACTIVITATS DE FOMENT DE LA LECTURA
ACTIVITATS PRÈVIES A LA LECTURA, depenent del nivell:
• Estudi de les cobertes dels llibres de lectura.
• Fer jocs d'endevinació amb gestos o amb paraules relacionades amb
els llibres o els seus títols.
• Organitzar la biblioteca d'aula, de manera que la seva presentació sigui
motivadora pels alumnes.
• Confecció de murals poètics amb la reproducció de les poesies
preferides.
• Projecció de pel·lícules basades en obres literàries.
• Confecció de murals per animar a la lectura.
• “El personatge misteriós”: si el llibre pertany a una sèrie i l'alumne
ja coneix algun dels personatges, aquest servirà de fil conductor per
intentar esbrinar l'argument.
• “Joc de pistes”: intentar localitzar el llibre per l'aula (o a la biblioteca
de l'aula) a partir d'instruccions que dona la mestra.
ACTIVITATS DURANT LA LECTURA :
• Lectura en veu alta de fragments i comentaris sobre el contingut dels
textos.
• Fem prediccions per descobrir la història.
• Recitació de textos poètics.
• Lectura col·lectiva del llibre.
• Llibre forum: realitzar debats provocats per la lectura del capítol del
dia.
• Algunes activitats poden anar dirigides a la creació literària: el mateix
llibre pot ser un estímul per a la invenció d'un altre, barrejant diverses
històries, eliminant o variant algunes situacions. Gianni Rodari proposa
una sèrie de tècniques per inventar contes i desenvolupar l'expressió
lingüística com:
◦ EL BINOMI FANTÀSTIC: enllaçar dues paraules inventant-hi una
història. Per exemple: gallina-detectiu.
◦ QUÈ PASSARIA SI...?: es plantegen interrogants sobre situacions
inversemblants. Per exemple, què passaria si un dia et convertissin
en gos?.
◦ L'ERROR FANTÀSTIC: donar una sèrie de paraules que evoquen
un llibre conegut pels alumnes, però al costat d'una que trenqui la
sèrie.
◦ I DESPRÈS?: Una vegada acabat el conte s'els pregunta als nens: i
desprès què va passar? Cadascun pot conctinuar la història
individualment o buscar un altre final amb tot el grup.
◦ L'AMANIDA DE FAULES: consisteix en inventar un relat en el qual
intervenguin personatges diferents de llibres reconeguts pels nens.
ACTIVITATS A FER DESPRÈS DE LA LECTURA :
• Fitxa de lectura del fragment llegit.
• Visita d'un escriptor.
• Realitzar jocs relacionats amb la temàtica i el contingut del llibre que
s'està llegint.
• Realitzar jocs relacionats amb les il·lustracions: endevinar el
personatge ocult, buscar diferències entre dues il·lustracions.
• il·lustracions d'algun passatge determinat.
• Transformar alguna escena en còmic.
• Dramatitzar algun fragment del llibre.
• Realitzar un taller d'escriptura a partir d'un fragment de l'obra llegida.
• Recerca d'informació sobre l'autor o autora del llibre, sobre el gènera
utilitzat, la temàtica. Realitzar en equip murals.
• Realitzar activitats artístiques relacionades amb la lectura del llibre:
exposició de dibuixos sobre els personatges, disseny d'una nova
coberta, realitzar un recital de poemes.
• Crear el “Museu de les històries”: decoració d'una estançade l'escola
amb els personatges i els objectes apareguts en un llibre.
• Escriptura d'una carta, individual o col·lectiva a un autor per
comunnicar-li la nostra opinió sobre el llibre.
• Invenció d'endevinalles sobre la trama de la història d'una obra llegida.
ACTVITATS DE REFORÇAMENT I DE CONSOLIDACIÓ PERMANENT.
• Mantenir contacte permanent i habitual amb els aalumnes per tal
d'esbrinar què estan llegint i saber-ne l'opinió.
• Compartir lectura amb l'alumnat.
• Valorar l'esforç i la tasca lecgtora de l'alumnat.
• Respectar les opinions que manifesten en relació a les lecgtures que
realitzen.
• Alabar el fet que l'alumne, voluntàriament, s'emporta a casa un llibre
per llegir.
• Promoure i facilitar en l'aula l'intercanvi de dades informatives s'interés
sobre possibles lectures entre l'alumnat.
• Comentar notícies de la prensa relacionades amb el món de la cultura i
dels llibres: concessió de premis a escriptors, exposicions, articles
d'opinió interessants, etc.
• Renovar amb cderta freqüència els llibres de la biblioteca d'aula. Inclús
animar que els alumnes en portin de la seva casa.
L'ÚS DE LES BIBLIOTEQUES
La biblioteca és un recurs imprescindible per portar a terme d'una forma
adequada la labor educativa.
La biblioteca de centre ha de comptar amb recursos variats i dirigits a
totes les edats dels alumnes del centre. Aquest espai pot acollir les activitats de
trobades amb professionals (autors, contacontes...).
Roman oberta cada dia a l'hora del pati per facilitar el prèstec de llibres així
com la consulta.
Per poder treure un llibre en prèstec, cada alumne de primària disposa d'un
carnet personalitzat amb la seva fotografia.
Els llibres de prèstec estan distribuits a les prestatgeries tenint en compte el
nivell curricular.
És important al moment que els alumnes inicien la seva escolaritzaciño
obligatòria que el mestre tutor sigui el seu guia, el que els introduieixi per primera
vegada a la biblioteca del centre. Així, unes setmanes abans de l'obertura de la
biblioteca haurà fet una visita i els haurà explicat el seu funcionament.
La biblioteca del centre també està oberta als alumnes d'educació infantil. En
aquest cas, assisteixen amb la mestra a una hora determinada establerta per
l'horari de biblioteca. Entre les activitats, lectura de contes, contacontes...
La implicació de l'alumnat en el funcionament de la biblioteca és fonamental.
És per això que alguns alumnes del tercer cicle ( voluntaris) reben formació per ser
encarregats de la biblioteca.
La biblioteca d'aula es compon de llibres que estan dirigits a una mateixa
edat; respon a unes necessitats, característiques i interessos molt similars. És en
aquesta biblioteca on es recullen els llibres que componen el nostre pla lector.
D'aquesta manera els nostres alumnes poden tenir millor accés als llibres que seran
objecte de la seva lectura.
Tant l'una com l'altra ens proporcionen múltiples ocasions per afavorir l'accés a la
literatura infantil.
L'US DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ.
En aquest apartat atenem un doble enfocament:
A) La formació de lectors que pertanyen a la societat de la informació i el consum.
B) L'ús de les tecnologies en les activitats lectores.
El primer punt fa referència al fet que la lectura no es limita necessàriament
al codi verbal. Vivim envoltats per una multiplicitat de mitjans i llenguatges: el
cinema, la televisió i els anuncis publicitaris formen part de la nostra cultura. El
contacte dels nostres alumnes amb els mitjans de comunicació sol ser una relació
de consum en la qual no estan preparats per adoptar una posició crítica.
Formar lectors suposa integrar tota mena de llenguatges en el programa de
foment a la lectura i preparar els nostres alumnes per accedir, d'una manera crítica,
a l'oferta de lectura que ofereixen les noves modalitats audiovisuals.
En el segon punt volem evidenciar que les tecnologies s'han d'utilitzar en les
activitats lectores com un mitjà i com una eina de treball i aprofundiment (no com
una activitat de farciment). Ens permetran utilitzar llenguatges visuals i fer una
aproximació a la lectura més atractiva i significativa.
Alguns suggeriments sobre com es poden utilitzar aquests mitjans en el pla
lector:
L'ordinador ens ofereix, entre altres possibilitats, la utilització de programes
de distribució lliure, com Clic o Jclic que ens permeten fer activitats adaptades a
qualsevol edat on s'aprofundeixi la comprensió dels llibres. L'ús de les eines 2.0
( blocs, wikis, missatgeria, xarxes socials...) tenen un gran magnetisme entre els
alumnes i són per tant un recurs que no s'ha de desaprofitar. La PDI permet fer
lectures de les ilutracions dels llibres que es llegeixen, permeten la recerca
instantània d'informació de l'autor....
Recursos, com ara el Podcast, que permet als alumnes enregistrar la seva
veu en el moment d'exposar un tema, fer una entrevista, recitar una poesia...Amb
aquesta activitat, ells mateixos es poden escoltar i millorar notablement l'expressió
oral.
La càmera de vídeo ens permet que, en les activitats com dramatitzacions o
recreacions dels llibres, els nostres alumnes siguin protagonistes i també
espectadors de l'activitat. Amb aquesta eina podran observar el treball que han fet.
PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES
Les posicions que adopten els pares respecte a les activitats lectores
repercuteixen directament en l'èxit del nostre pla lector. Ens hem de plantejar i fer
una reflexió sobre les mesures que podem adoptar perquè els pares, d'una forma o
una altra, s'involucrin en les activitats proposades i perquè a més els seus fills (els
nostres alumnes) percebin aquesta implicació.
Quant a la participació dels pares en aquestes activitats (i a l'entorn escolar
en general) s'evidencien diverses posicions: pares que participen en tot allò que
se'ls proposa i pares que, per altres raons (laborals, desmotivació o incredulitat
davant l'activitat…), no hi participen.
Per propiciar la participació d'aquelles famílies que no ho fan, el mestre pot adoptar
diverses mesures:
• Proposar i organitzar activitats que no requereixin la presència física de les
famílies.
• Dissenyar i portar a terme reunions col·lectives on s'informi de les activitats,
els objectius i la importància del pla lector.
Com a centre:
• Elaboració de documents on s'orienti els pares sobre com poden treballar els
objectius del pla lector a casa seva: explicar o llegir diàriament contes o
històries, no utilitzar el llibre com un càstig, crear espais on puguin llegir
còmodament, anar amb els seus fills a biblioteques i actes com
presentacions de llibres, guinyols…
• Es poden organitzar activitats on les famílies participin directament a l'aula.
Per exemple, familiars que vinguin a explicar una història, llegir un conte o
introduir un clàssic que van llegir quan eren nens.
Sense cap dubte, el foment de la lectura no es pot ficar a un compartiment estancat
de temps. S'ha de treballar, i de fet es treballa, a qualsevol moment sigui en temps
programat, com espontàniament.
No obstant, el fet d'haver d'incloure als horaris dels grups un temps exclusiu per la
lectura que ha de servir no sols per fomentar el gust per llegir, sinó també i molt
especialment per millorar la comprensió i l'expressió dels nostres alumnes, ens obliga a
preparar aquest temps amb activitats engrescadores i significatives.
Per assolir amb èxit l'objectiu proposat és imprescindible que el mestre, guia en tot
moment del procés d'ensenyament-aprenentatge, hagi preparat l'activitat amb antelació
per evitar les improvissacions que impossibiliten a la llarga complir el proposat.
Aquestes activitat figuraran en la programació d'aula del tutor, en el marc dels 30
minuts de temps per treballar la lectura.
Durant aquests treinta minuts, a més de les activitats abans descrites amb els
llibres de lectura obligatòria a les aules, depenent del nivell en què ens trobem podem fer
activitats del tipus que s'exposen a continuació:
PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA:
◦ Memoritzar poesies.
◦ Escoltar contes i fer-ne el dibuix.
◦ Construir l'auca d'un conte.
◦ Jocs de llenguatge.
◦ Preparar representacions teatrals per després representar a altres
grups.
◦ Contar contes a la resta de companys. Enregistrar-los.
◦ Crear un conte a partir d'una imatge.
QUÈ FER ALS TRENTA MINUTS DE DEDICACIÓ A LA LECTURA A PRIMÀRIA?
◦ Jocs amb l'abecedari.
SEGON CICLE DE PRIMÀRIA:
◦ Debats sobre temes suggerits pels propis alumnes.
◦ Memoritzar poesies.
◦ Crear rodolins.
◦ Escriure un conte col·lectiu.
◦ Preparar representacions teatrals per després representar a la resta
de l'escola.
◦ Jocs de llenguatge.
◦ Jocs amb el diccionari.
◦ Aprendre a fer esquemes.
◦ Copiar poesies i fer-ne el dibuix.
◦ Acabar contes.
◦ Començar contes.
◦ Posar títols a textes.
◦ Fer entrevistes. Enregistrar-les.
TERCER CICLE DE PRIMÀRIA:
◦ Debatre articles de prensa llegits a l'aula.
◦ Memorizar poesies, embarbussaments, rodolins...
◦ Crear còmics.
◦ Escriure una crítica sobre un llibre llegit.
◦ Fer entrevistes. Enregistrar-les.
◦ Jocs de llenguatge.
◦ Escriure textos de diferents gèneres: narratius, descriptius, poesies.
◦ Investigar sobre autors de l'illa.
◦ Preparar representacions teatrals per després representar a la resta
de l'escola. Els textes poden ser originals dels alumnes.
Tot procés educatiu ha d’implicar una avaluació de tots els aspectes.
L’avaluació és una eina essencial que contribuirà a millorar la pràctica educativa.
Aquesta avaluació ha d’atendre el procés d’ensenyament i tots els elements que el
docent programa per a la posada en marxa del pla i, per descomptat, també ha
d’atendre el procés d’aprenentatge de l’alumne i si aquest ha assolit els objectius
que hem proposat.
Qui avalua?
A l'avaluació intervindran tots els membres que han participat d'una manera
o altra en el pla lector: el tutor, equip docent, famílies, els mateixos alumnes…
Quan s'avalua?
L'avaluació ha de ser contínua, ja que s'ha d'atendre en tots els moments del
procés: al començament (per conèixer d'on partim), durant el procés (per anar
adaptant-lo) i al final (per avaluar si hem aconseguit el que ens havíem proposat).
Com avalua?
A través de l'observació i de proves específiques. Ens podem ajudar en aquesta
tasca elaborant els documents de registre on recollim el que volem observar i
podem apuntar una valoració i les nostres observacions.
Què avalua?
És imprescindible que siguem conscients dels indicadors d'avaluació que guiaran
aquest procés.
8. AVALUACIÓ
Indicadors d'avaluació del procés d'ensenyament
Adequació a l'alumnat: si s'han tingut en compte els diferents
nivells, els interessos i les motivacions…
Adequació dels llibres als alumnes: per a això farem els registres,
per tal de recollir la freqüència amb què cada alumne fa préstecs de
llibres i quins llibres han estat els més prestats.
Utilització dels recursos: si s'han complert les normes establertes
per al seu ús, si estaven a l'abast dels alumnes i podien treballar de
forma autònoma, si s'han aprofitat els recursos de l'entorn…
Adequació dels espais: si s'ha aconseguit que els alumnes facin
lectures en grup i individuals. Cal apuntar quins impediments hem
tingut (espais massa sorollosos, incòmodes, petits…).
Adequació del temps: si s'ha previst el temps suficient per a les
activitats programades.
Disseny de les activitats: si han propiciat diferents agrupaments,
han permès treballar els objectius proposats…