Pinus Pinus halepensishalepensis

Pi blanc, Pi blanc, pi bordpi bord

Introducció• És una espècie de distribució

mediterrània, des de la Península Ibèrica fins les costes de la Mar Negra. És l’espècie de pi que tenim a Crevillent.

• És el pi més baix i irregular de tots, però també és el més resistent a l’aridesa i per tant pot ocupar les terres que resulten difícils per a altres arbres; per a créixer bé necessita llum i calor.

Al nostre col·legi

Al col·legi tenim aquest pi en diverses zones:

1- Formant una pineda al pati de Primària.

2- En la zona de pati tancada.

3- Vorejant el pati d’Infantil.

El seu nom

• El nom popular en valencià, Pi blanc, fa referència al color gris clar de les rametes joves.

• El nom específic i el nom popular en castellà li venen de la ciutat d’Alep, a l’antiga Síria.

Característiques

• Les seues fulles són aciculars i resistents, agrupades de dues en dues, flexibles i de color verd lluent.

• El seu tronc és gros i tortuós, amb branques curtes i retorçudes.

• El seu fruit són pinyes, molt abundants, normalment ixen de tres en tres.

Usos i curiositats• La seua fusta s’utilitzava en l’antiguitat per a la construcció naval,

principalment les trirrems romanes, també per a la construcció de vivendes i, més recenment, per a fer travesses de ferrocarril.

• Amb l’escorça es feia “rosca”, producte usat en el tenyit de les xarxes de pesca i en el blanquejat de les pells.