Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Solsonés
Perfil sociodemogràfic de la població immigrada
Transcript of Perfil sociodemogràfic de la població immigrada
1
El perfil sociodemogràfic
de la població immigrada a Palma
Palma, novembre de 2014
2
1. Introducció ............................................................................................................................ 4
2. La població estrangera al municipi de Palma a 1-1-2014 .................................................... 5
2.1. Les principals nacionalitats a Palma............................................................................ 6
2.2. La població de Palma per trams d’edat i nacionalitat .................................................. 9
2.3. La població de Palma per nivell d’estudis i nacionalitat .............................................. 9
2.4. La població de Palma per lloc de naixement ............................................................. 10
2.5. La variació percentual de la població de Palma 2013-2014...................................... 12
3. L’evolució de la població estrangera a Palma des de l’inici de la crisi econòmica ............ 14
3.2. Les nacionalitats emergents a Palma........................................................................ 19
3.3. Principals conclusions................................................................................................ 21
4. Les unitats de convivència per nacionalitat ....................................................................... 23
5. Les principals nacionalitats als barris de Palma................................................................. 26
5.1. Els barris de Palma amb major percentatge de persones de nacionalitat estrangera..... 27
5.2. Els barris de Palma amb més presència de persones de nacionalitat comunitària .. 34
5.3. Els barris de Palma amb major presència de persones de nacionalitat
extracomunitària ...................................................................................................................... 40
5.4. La distribució de la població romanesa i búlgara als barris de Palma....................... 45
5.5. La distribució de la població de l’Amèrica Llatina als barris de Palma...................... 46
5.6. La distribució de la població africana en els barris de Palma.................................... 49
5.7. La distribució de la població asiàtica als barris de Palma ......................................... 50
5.8. Principals conclusions................................................................................................ 51
6. Les persones immigrades en el sistema educatiu ............................................................. 53
6.1. L’alumnat estranger a les Illes Balears i Mallorca ..................................................... 53
6.2. Principals conclusions................................................................................................ 55
7. Les persones immigrades al mercat laboral....................................................................... 56
7.2. Les taxes d’activitat.................................................................................................... 58
7.3. Les taxes d’atur.......................................................................................................... 59
7.4. La incidència de l’atur de llarga durada***................................................................. 64
7.5. Gènere, immigració i segregació ocupacional........................................................... 65
7.6. Principals conclusions................................................................................................ 68
3
8. Dades d’intervenció dels serveis municipals ...................................................................... 69
8.1. Els informes d’arrelament social ................................................................................ 69
8.2. Els informes d’habitatge suficient ............................................................................. 73
9. Referències......................................................................................................................... 75
4
1. Introducció
Palma és una ciutat multicultural. Més de 155 nacionalitats conviuen a ciutat compartint no
només un espai urbanístic sinó també cultural. La diversitat ha de ser entesa com una riquesa,
com un potencial de coneixement i una oportunitat per a esdevenir una societat oberta, rica i
intercultural.
Així doncs, la convivència i el coneixement mutu entre cultures enriqueix qualsevol societat. Per
tant, cal potenciar, mitjançant accions socioeducatives, el camí de la ciutat de Palma cap a una
societat rica i intercultural on la gent de diferent origen no només hi convisqui sinó que també
interactuï i s’enriqueixi mútuament.
Qualsevol intervenció socioeducativa necessita partir d’una realitat social. Amb aquesta finalitat
es presenta aquest diagnòstic que pretén aclarir amb dades estadístiques la situació i el perfil
sociodemogràfic de la població immigrada a la ciutat de Palma.
Un apropament a la realitat necessita també dades no només quantitatives sinó també
qualitatives, que reculli la visió tant de professionals com de les persones objectes de la
intervenció social. Aquesta visió més qualitativa serà aportada per l’equip de mediació i la seva
experiència directa amb el col·lectiu de persones immigrades, recollint les aportacions dels
professionals amb experiència d’intervenció directa amb el col·lectiu.
Aquest diagnòstic se centra a la primera part de l’anàlisi, més quantitativa, i fa referència a les
dades de població per nacionalitat al municipi de Palma. S’hi analitza l’evolució de la població
immigrada a la ciutat i especialment la repercussió de la crisi econòmica en el flux migratori i la
seva afectació a les diferents nacionalitats de Palma.
Les dades d’immigració són tractades tant a nivell general com estructurades per barris per tal
de poder oferir una visió més exhaustiva de la distribució poblacional i urbanística de les
persones immigrades a Palma.
Un tercer apartat es dedica a les dades de treball fent-ne una anàlisi exhaustiva per
nacionalitats i prenent el gènere com a variable d’anàlisi principal.
Cada apartat conté un quadre de conclusions a mode de titulars, amb l’objectiu d’aclarir i
facilitar l’anàlisi de les dades que aquí es presenten.
Esperam que aquest diagnòstic sigui una eina útil per a tots els serveis de l’Ajuntament per a
planificar les seves actuacions amb l’objectiu de donar resposta la diversitat cultural del nostre
municipi.
5
2. La població estrangera al municipi de Palma a 1- 1-2014
Segons dades provisionals de l’INE (2014) la comunitat autònoma de les Illes Balears registra a
1 de gener de 2014 202.123 persones de nacionalitat estrangera, la qual cosa suposa el 18,3%
del total de població de les Illes, percentatge quasi 8 punts superior al nacional, situat en el
10,7%.
Espanya Població total Homes Dones
Total població 46.725.164 22.965.052 23.760.112
Nacionalitat espanyola 41.724.906 20.405.098 21.319.808
Nacionalitat estrangera 5.000.258 2.559.954 2.440.304
Illes Balears Població total Homes Dones
Total població 1.101.794 549.228 552.566
Nacionalitat espanyola 899.671 447.110 452.561
Nacionalitat estrangera 202.123 102.118 100.005
Palma Població total Homes Dones
Total població 425.726 208.587 217.139
Nacionalitat espanyola 339.854 165.013 174.841
Nacionalitat estrangera 85.872 43.574 42.298
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE (2014) i de l’Observatori Municipal de Palma
Segons dades del Padró municipal a 1-1-20141 la població total de Palma és de 425.726
persones (48,55% homes i 51,45% dones). D’aquest total de població empadronada a Palma
un 20,17 % és de nacionalitat estrangera (85.872 persones, de les quals un 50,7% són homes i
un 49,26% són dones). Aquestes dades suposen que Palma concentra el 42,5% del total de les
persones immigrades a les Illes Balears (INE, 2014) i esdevé una ciutat diversa i multicultural.
1 Les dades que aquí es presenten han estat obtingudes de les provisionals del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014
6
2.1. Les principals nacionalitats a Palma
A Palma hi conviuen 155 nacionalitats. El 80,5% de les persones de nacionalitat estrangera
pertanyen a les 22 nacionalitats que s’exposen a continuació.
Les 22 principals nacionalitats a Palma. 1-1-2014
Països de nacionalitat Total Homes Dones
Alemanya 7.541 3.644 3.897
Itàlia 7.262 4.054 3.208
Bulgària 6.850 3.355 3.495
Romania 5.026 2.532 2.494
Marroc 3.821 2.185 1.636
Colòmbia 3.607 1.721 1.886
Argentina 3.564 1.784 1.780
Regne Unit 3.451 1.698 1.753
Bolívia 3.411 1.476 1.935
Equador 3.406 1.703 1.703
Xina 3.117 1.674 1.443
Nigèria 2.986 1.829 1.157
França 2.606 1.103 1.503
Polònia 1.972 1.006 966
Senegal 1.925 1.497 428
Índia 1.445 1.042 403
Brasil 1.355 491 864
Rep. Dominicana 1.231 556 675
Portugal 1.225 740 485
Suècia 1.128 459 669
Xile 1.117 548 569
Uruguai 1.105 541 564
Paraguai 1.022 338 684 Font: elaborat per l'Observatori Municipal de Palma a partir de dades del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
7
Principals nacionalitats a Palma. Percentatge sobre la població total estrangera.
8,88,5
8,0
5,9
4,44,2 4,2 4,0 4,0 4,0
3,6 3,53,0
2,3 2,2
1,7 1,6 1,4 1,4 1,3 1,3 1,3 1,2
Aleman
yaItà
lia
Bulgà
ria
Roman
ia
Mar
roc
Colòm
bia
Argen
tina
Regne
Unit
Bolív
ia
Equad
orXin
a
Nigèria
Franç
a
Polònia
Seneg
al
Índia
Bras
il
Rep. D
omini
cana
Portu
gal
Suèc
iaXile
Urugu
ai
Parag
uai
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014
Les 10 nacionalitats més nombroses són l’alemanya, la italiana, la búlgara, la romanesa, la
marroquina, la colombiana, l’argentina, la britànica, la boliviana i l’equatoriana, i suposen el
55,8% del total de la població immigrada a Palma.
Les principals nacionalitats de Palma. Distribució per sexe
48
56 49 50 57
48 50 49 43 50 54 61
42
51
78 72
36
45
60
41
49 49
33
52
44 51 50 43
52 50 51 57 50 46 39
58
49
22 28
64
55
40
59
51 51
67
Alem
anya Ità
lia
Bulgà
ria
Roman
ia
Marro
c
Colòm
bia
Argen
tina
Regne
Unit
Bolívi
a
Equad
orXin
a
Nigèr
ia
Franç
a
Polòni
a
Seneg
alÍn
dia
Brasil
Rep. D
omini
cana
Portu
gal
Suècia Xile
Urugu
ai
Parag
uai
% dones
% homes
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
Si prenem com a referència la distribució per sexe de les principals nacionalitats a Palma,
podem observar una major masculinització en el grup de persones de nacionalitat africana i
especialment, Senegalesa (78%); Nigeriana (61%) i Marroquina (57%). Les persones amb
nacionalitat a la India, també presenten un major percentatge d’homes, un 72% de la població
empadronada a Palma.
8
Contràriament, els percentatges superiors de dones es donen a les nacionalitats d’Amèrica del
Sud especialment, Paraguai (67%); Brasil (64%) i Bolívia (57%).
Amb relació a les nacionalitats de països de la UE-27 i la resta d’Europa, destacar el major
percentatge de dones de nacionalitat Francesa (58%) i Sueca (59%). El major percentatge
d’homes el trobam a les nacionalitats italiana (56%) i portuguesa (60%).
Si tenim en compte la distribució de la població estrangera per nacionalitats una gran majoria
prové de països de la Unió Europea (47,95%). Tal i com queda reflectit en el quadre següent
en percentatges calculats sobre el nombre total de població de nacionalitat estrangera
empadronada a Palma:
Distribució percentual de població estrangera a Pal ma segons nacionalitat
Africana; 13,82
Resta d'europa ; 3,23
Unió Europea 27; 47,95
Asiàtica; 7,60
Llatinoamericana; 26,65
Font: Observatori Municipal de Palma amb dades obtingudes del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-
2014.
El col·lectiu de persones asiàtiques està constituït per persones de nacionalitat xinesa, índica,
maliana i pakistanesa, distribuïdes en els percentatges següents:
Distribució de la població asiàtica de Palma a 1/1/ 2014
47,8
22,1
14,1
8,4
Xina India Mali Pakistan
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
9
2.2. La població de Palma per trams d’edat i nacion alitat
Les dades de població per trams d’edat i nacionalitat denoten un major envelliment de la
població espanyola en relació amb l’estrangera. Més del 50% de la població estrangera es
troba en el tram d’edat de 16 a 40 anys. Així, la població estrangera està menys envellida que
la de nacionalitat espanyola.
Percentatge de població de nacionalitat espanyola i estrangera per trams d'edat
16,3
33,3 33,2
17,1
12,4
51,8
30,1
5,8
De 0 a 15 anys De 16 a 40 anys De 41 a 64 anys De 65 i més anys
Espanyola
Estrangera
Font: Observatori Municipal de Palma amb dades obtingudes del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-
2014.
Població de nacionalitat estrangera per trams d'eda t
10,0
47,4
33,8
8,8
14,6
55,7
26,6
3,1
De 0 a 15 anys De 16 a 40 anys De 41 a 64 anys De 65 i més anys
UE-28
Extracomunitària
Observatori Municipal de Palma amb dades obtingudes del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
2.3. La població de Palma per nivell d’estudis i na cionalitat
Les dades que es presenten a continuació fan referència al nivell d’estudis declarat en el
moment de la inscripció al Padró municipal de l’Ajuntament. Es tracta de dades no exhaustives
ja que la ciutadania no sol actualitzar el seu nivell d’estudis al Padró i, per tant, són purament
orientatives.
10
Total Palma 22,3 13,6 30,0 20,1 14,0
Espanya 24,9 14,1 27,2 19,7 14,0
UE-28 7,9 7,0 39,9 26,7 18,5
Resta d'Europa 8,9 6,6 39,8 20,8 23,8
Llatinoamèrica 9,9 12,4 46,0 22,0 9,7
Àfrica 33,0 26,9 29,5 6,8 3,8
Àsia 22,3 22,7 41,7 7,1 6,2
Sense estudis Primaria o equivalent ESO/Graduat escolar Estudis secundaris Estudis superiors
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
Al quadre anterior es pot observar que el percentatge de persones amb més baix nivell
d’estudis pertany a les provinents de l’Àfrica (33%), seguit de la població espanyola (24,9%). Al
contrari, la població que presenta un més alt nivell d’estudis –estudis superiors– és la de països
de l’Europa no comunitària.
El gran gruix de la població de Palma presenta un nivell mitjà d’estudis –estudis secundaris
obligatoris (30%)– o el percentatge més elevat per aquest nivell d’estudis és el de la població
llatinoamericana (46%). En aquest sentit cal remarcar que als països de l’Amèrica del Sud, per
la configuració del seu sistema educatiu, el batxillerat sol ser l’opció educativa més comuna
seguida per la població, ja que actuaria com l’equivalent a l’ESO en el sistema educatiu
espanyol.
2.4. La població de Palma per lloc de naixement
Agafant com a referència les dades segons el lloc de naixement de la població, observam com
divergeixen de les dades de nacionalitat. L’explicació és que les persones nascudes a
l’estranger però ja nacionalitzades com a espanyoles no consten a les dades de nacionalitat;
per tant, cal també analitzar les dades del Padró per lloc de naixement ja que ens donen unes
dades més acurades respecte de la diversitat cultural del municipi.
Des d’aquesta òptica la població nascuda a l’estranger està formada per 108.888 persones
(53.336 homes i 55.552 dones). La població total de Palma a 1-1-2014 era de 425.726
persones, un 25,6% de les quals nascudes a l’estranger.
11
Variació percentual (2013-2014) de la població de P alma per lloc de naixement
1,0
0,6
1,9
Total Nascuda a Espanya Nascuda a l'estranger
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
Variació percentual (2013-2014) de la població espa nyola per lloc de naixement
1,1
-0,1
0,1
Nascuda a Palma Nascuda resta Illes Balears Nascuda a altra CA
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
Variació percentual (2013-2014) de la població estr angera per lloc de naixement
1,9
4,0
0,8
2,6
0,3
4,4
0,1
5,1
Nas
cuda
al'e
stra
nger
Nas
cuda
a la
UE
-28
Nas
cuda
en
unpa
ísex
trac
omun
itari
Res
ta d
'Eur
opa
Am
èric
a Ll
atin
a
Àsi
a
Àfr
ica
Altr
es
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
12
Distribució percentual de població estrangera a Pal ma segons lloc de naixement
Altres; 0,9
Resta d'Europa; 3,2
Amèrica Llatina; 44,4
UE-28; 33,4
Àfrica; 11,7
Àsia; 6,5
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
2.5. La variació percentual de la població de Palma 2013-2014
En relació amb l’any 2013, la població total de Palma ha augmentant un 1% (4.018 persones),
augment que es distribueix de forma diferenciada segons la nacionalitat de les persones
empadronades al municipi. La població amb nacionalitat estrangera ha sofert un descens de
l’1% el 2014, fluctuació que es deu principalment a la caiguda de la població extracomunitària
en un 5,4% (2.560 persones).
La població de nacionalitat espanyola puja un 1,5% (augment de les persones nascudes a
Palma i provinent d’altres comunitats autònomes).
Variació percentual de la població de Palma 14/13 s egons nacionalitat
1,01,5
-1,0
4,2
-5,4Total Espanyola Estrangera Unió Europea 27 Extracomunitària
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
En el cas de les persones estrangeres amb nacionalitat a països de la UE-27, es produeix un
augment respecte de l’any 2013 (4,2%) i el més significatiu és el de la població romanesa
(5,8%).
13
Variació percentual de la població de Palma 14/13 a mb nacionalitat de països de la UE-27
4,6 4,64,2
4,0
5,8
2,1
Alemanya Itàlia França Regne Unit Romania Bulgària
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
En el cas de les persones de nacionalitat extracomunitària, es produeix un ascens de la
població de països de la UE (1,6%) i un descens significatiu de la població llatinoamericana
(9,4%).
La població africana també presenta un descens en el 2014 (4,2%; 514 persones) i el
percentatge més elevat de descens és el de les persones amb nacionalitat nigeriana.
Variació percentual de les persones extracomunitàri es de Palma 14/13
1,62,1
-1,8
-4,5-5,1
-8,9
-11,6-12,6
-14,8
Resta d'EU Xina Senegal Marroc Nigèria Argentina Bolívia Colòmbia Equador
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
Dins el països extracomunitaris, els països de la resta d’Europa i d’Àsia són els únics que
presenten un ascens al Padró municipal el 2014, un 1,6 i un 4% respectivament. La població de
la Xina va créixer un 2,1%; la de la Índia, un 1,8%, i les persones amb nacionalitat pakistanesa,
un 14,7%.
14
3. L’evolució de la població estrangera a Palma des de l’inici de la crisi
econòmica
L’evolució de la població estrangera a Palma presenta variacions significatives al llarg del
darrers 10 anys. En funció del lloc de naixement de les persones que hi estan empadronades
(de la UE-27 o de països extracomunitaris) aquestes fluctuacions segueixen progressions
diferenciades.
Evolució de la població total empadronada a Palma ( 2004-14)
379.898
390.393
400.872404.335
413.781
425.726
421.708421.194
421.900
421.585
426.526
2004* 2005** 2006** 2007*** 2008*** 2009*** 2010*** 2011*** 2012*** 2013*** 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
Evolució de la població empadronada a Palma nascuda a l'estranger (2004-14)
61.785
70.881
80.777
89.842
97.504
109.452
105.141
107.969
106.991 106.901
108.888
2004* 2005** 2006** 2007*** 2008*** 2009*** 2010*** 2011*** 2012*** 2013*** 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
15
13.440 14.888 16.630
24.95629.069 30.852 31.897 32.803 33.854 34.933 36.316
48.345
55.993
64.147 64.88668.435
74.28977.555
75.166 73.137 71.968 72.572
2004* 2005** 2006** 2007*** 2008*** 2009*** 2010*** 2011*** 2012*** 2013*** 2014
Nascuda a la UE-28 Nascuda en un país extracomunitari
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma.
Podem observar com la població estrangera provinent de països comunitaris ha anat
augmentant any rere any, amb l’augment més significatiu entre els anys 2007 i 2008. Aquesta
població s’ha gairebé triplicat en els darrers 10 anys.
Evolució de les persones amb nacionalitat de la UE més nombroses (2008-14)
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
Alemanya 5.629 5.999 6.296 6.570 6.935 7.206 7.541
Itàlia 5.594 6.063 6.358 6.528 6.690 6.944 7.262
Regne Unit 2.851 2.919 3.009 3.092 3.198 3.318 3.451
França 2.063 2.175 2.302 2.337 2.411 2.500 2.606
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
Cal destacar les nacionalitats búlgara i romanesa, una població que des de la incorporació
d’aquests països a la Unió Europea el 2007 no s’ha aturat de créixer a Palma. De fet, any rere
any ha anat augmentant i s’ha situat en els primers llocs del rànquing de nacionalitats a la
ciutat: el 2014 ocupen el segon i el tercer lloc respectivament.
16
Evolució de la població búlgara i romanesa a Palma . Nombres absoluts
3.798
4.507
5.4975.945
6.142 6.3516.587 6.707 6.850
1.9032.278
3.318 3.372
4.0024.274
4.552 4.7495.026
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Bulgària
Romania
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma
El comportament del flux migratori amb relació a la població estrangera provinent de països
extracomunitaris segueix una tendència diferenciada a la població comunitària. S’observa un
augment des del 2004 fins al 2010, any que suposa un punt d’inflexió ja que a partir d’aquest
moment s’ha anat produint un descens en la població estrangera extracomunitària i
especialment en la població procedent d’Amèrica Llatina i Àfrica.
Una possible interpretació d’aquestes dades és la influència de la crisi econòmica en el nostre
país, que afecta de forma contundent el sector de la construcció, on es trobava ocupada gran
part de la població immigrada llatinoamericana i africana, i sobretot homes. Si bé la crisi
econòmica s’inicià al nostre país al 2008, les seves repercussions en el flux migratori es fan
evidents al Padró municipal a partir de l’any 2011, en què s’inicia el descens poblacional i
especialment de la població estrangera. Després d’un descens continuat des del 2011 fins al
2013 observam una lleu recuperació el 2014.
17
Evolució persones de nacionalitat llatinoamericana a Palma (2008-14)
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
Argentina 6.394 6.353 6.214 5.354 4.518 3.913
Bolívia 5.842 5.791 5.664 5.012 4.268 3.857
Colòmbia 5.738 6.202 6.120 5.413 4.712 4.126
Equador 7.359 7.546 7.262 6.089 4.832 3.999
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
Percentatge de descens de la població llatinoameric ana del 2009-2014
-44,5-42,0
-34,4
-52,4
Arg
entin
a
Bol
ívia
Col
òmbi
a
Equ
ador
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
18
Evolució de la població de nacionalitat africana a Palma (2008-2014)
3.794
4.2914.498 4.374
4.1424.000
3.821
2.721
3.1263.409 3.491
3.3033.145
2.986
1.333
1.670
2.015 2.042 1.996 1.961 1.925
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Marroc
Nigèria
Senegal
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
13,114,9
25,3
4,8
9,1
20,7
-2,8
2,41,3
-5,3 -5,4
-2,3-3,4
-4,8
-1,8
-4,5 -5,1
-1,8
Marroc Nigèria Senegal
var 09-08
var. 10/09
var.11/10
var. 12/11
var. 13/12
var. 14/13
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
Per contra, la població provinent d’Àsia, de nacionalitat xinesa en la seva majoria, no ha sofert
cap descens significatiu en els darrers anys sinó que es caracteritza per la seva tendència
ascendent, de la mateixa forma que la nacionalitat de la Índia i de Pakistan.
19
Evolució població de nacionalitat asiàtica. Nombres absoluts
2.386
2.857
3.122 3.079 3.139 3.054 3.117
1.445
240 316 333 369467 477 547
1.4191.3581.1971.152
969741
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Xina
Índia
Pakistan
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
3.2. Les nacionalitats emergents a Palma
Dins la població extracomunitària provinent d’Àsia, les persones amb nacionalitat de l’Índia han
anat augmentant els darrers anys, sense haver sofert cap descens des de l’inici de la crisi
econòmica al nostre país. L’increment percentual des del 2008 fins al 2014 és d’un 95%. El
2014 un 72% d’aquest col·lectiu eren homes.
Evolució de persones de nacionalitat índia a Palma. Nombres absoluts
741
969
1.1521.197
1.3581.419 1.445
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
La població de la República Dominicana i del Brasil va créixer a Palma entre els anys 2008 i
2010, i va iniciar un descens a partir de l’any 2011, significatiu en el cas de la població del
Brasil (-26,2%). En el cas de la població de la República Dominicana aquest descens no és tan
acusat (-8,7%). Cal destacar la feminització d’ambdues nacionalitats (un 64% de dones
brasileres i un 54% de dones de la República Dominicana).
20
Evolució de persones de nacionalitat de la Repúblic a Dominicana a Palma. Nombres absoluts
1.073
1.3091.367 1.349
1.278 1.2991.231
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma.
Evolució de persones de nacionalitat del Brasil a P alma. Nombres absoluts
1.707
1.8701.987
1.835
1.587
1.4291.355
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma
Així mateix i tal com s’ha comentant en apartats anteriors, és especialment visible l’augment de
la població amb nacionalitat romanesa i búlgara. La població romanesa s’ha duplicat des de
l’any 2008 fins al 2014 (creixement del 51,5%) i la població búlgara s’ha incrementat un 24,6%
en el mateix període de temps.
Pel que fa al descens de la població llatinoamericana cal destacar que el 2009 països tals com
l’Equador, l’Argentina i Colòmbia ocupaven els tres primers llocs en el rànquing de nacionalitats
de països més freqüents de població empadronada a Palma, i Bolívia el 7è lloc. El 2014 encara
es troben entre les principals nacionalitats de Palma: Colòmbia i l’Argentina ocupen el 6è i el 7è
lloc respectivament, i Bolívia i l’Equador, el 9è i el 10è lloc respectivament.
21
Cal tenir en compte que aquests descens de la població estrangera no sempre té com a factor
explicatiu el procés de retorn al país d’origen sinó també l’obtenció de les dobles nacionalitats.
3.3. Principals conclusions
- Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més alt índex de població estrangera
(18,3%, sent la mitjana espanyola el 10,7%).
- Palma aglutina el 42,5% de les persones amb nacionalitat estrangera de les Illes
Balears. El 20,1% de la població de Palma és de nacionalitat estrangera (85.872
persones; 43.574 homes i 42.298 dones).
- Un 47,9% de la població estrangera és de països de la UE; un 26,6%, de l’Amèrica
Llatina; un 13,8%, de l’Àfrica i un 7,6% d’Àsia, i un 3,2%, de la resta d’Europa.
- El Padró municipal presenta un lleu descens de població total durant els anys 2011 i
2012, i inicia la seva moderada recuperació a partir de l’any 2013.
- Les dades provisionals del Padró municipal (1-1-2014) denoten un augment de l’1% de
la població estrangera amb relació a l’any 2013, un increment que s’explicat per
l’augment constant de la població de nacionalitat comunitària.
- Les 10 principals nacionalitats a Palma són: Alemanya, italiana, búlgara, romanesa,
marroquina, colombiana, argentina, britànica, boliviana i equatoriana.
- La població nascuda a la UE-28 ha augmentat progressivament els darrers 5 anys.
Especialment significatiu és l’augment de població romanesa i búlgara des de l’any
d’incorporació d’aquests països a la Unió Europea (1 de gener de 2007).
- Nacionalitats extracomunitàries com l’índia, la xinesa i la dominicana se situen com a
emergents a Palma.
- Les nacionalitats que han experimentat un major descens des de l’inici de la crisi
econòmica (2008) són les relatives als continents d’Amèrica Llatina i Àfrica.
- El descens produït entre el 2008-14 de població llatinoamericana és especialment
significatiu en els cas de les persones de l’Equador (-52,4%), l’Argentina (-44,5%);
Bolívia (-42%) i Colòmbia (-34,4%).
- En el cas de la població de l’Àfrica el descens més significatiu és el de la població del
Marroc, que inicia el seu descens l’any 2010 i continua el 2014. En el cas de les
persones de Nigèria i el Senegal, el descens s’inicia el 2011 i es manté el 2014.
- Per trams d’edat s’observa un menor envelliment de la població estrangera, una gran
part de la qual es troba en el tram d’edat de 16 a 40 anys (un 55,7% de la població
extracomunitària i un 47,4% de la comunitària).
- S’observa una masculinització de certes nacionalitats: senegalesa (78% d’homes),
índia (72%) i nigeriana (61%). Per contra, hi ha un major nombre de població femenina
22
a la població del Paraguai (67%), el Brasil (64%), Bolívia (57%), Suècia (59%) i França
(58%).
- El gran gruix de la població de Palma té estudis secundaris obligatoris (30%). Les
nacionalitats que presenten un més alt nivell d’estudis són les de països de l’Europa no
comunitària (23,8%). Al contrari, la població africana és la que presenta un menor nivell
d’estudis (33%), seguida de l’espanyola (24,9%).
23
4. Les unitats de convivència per nacionalitat 2
A Palma hi ha un total de 174.1353 unitats de convivència (UC). Un 16% d’aquestes llars estan
integrades per persones amb nacionalitat estrangera. De les UC de nacionalitat estrangera4 un
59,7% són de la UE; un 34%, de països extracomunitaris, i un 6,3% correspon a UC mixtes.
Quasi el 59% de les UC de persones amb nacionalitat estrangera se situa en els sectors de
Ponent (25%), Llevant Nord (11,9%), Estacions (11,2%) i Ciutat Antiga (10,7%).
Distribució UC. Nombres absoluts
Espanyola Estrangera
Total Espanyola Total UE-28 Extracomunitària Mixta (UE+Extracomunitària)
Palma 174.135 130.504 28.019 16.718 9.534 1.767
Ciutat Antiga 12.458 8.395 3.004 2.130 713 161
Est 16.251 14.036 1.012 446 488 78
Estacions 23.603 18.087 3.141 1.595 1.300 246 Litoral de Llevant 23.587 17.248 4.544 3.339 909 296
Llevant Nord 19.203 13.533 3.323 976 2.166 181
Llevant Sud 13.780 10.290 2.022 970 919 133
Mestral 25.056 20.586 2.417 1.268 962 187
Nord 13.886 11.299 1.562 879 608 75
Ponent 26.311 17.030 6.994 5.115 1.469 410
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
Per sectors, el de Litoral de Llevant és el que aglutina més UC de persones de la UE-28 (un
73,5%) seguit de Ponent (73,1%) i Ciutat Antiga (70,9%). Les UC integrades per persones de
nacionalitat extracomunitària són més majoritàries al sector de Llevant Nord (65,2%), seguit del
d’Est (48,2%) i del de Llevant Sud (45,5%).
2 L’INE en les seves definicions censals bàsiques defineix la unitat de convivència com a “llar”. La llar està concebuda com el grup de persones residents en un mateix habitatge familiar, destinat a ser habitat per una persona o més però no necessàriament unides per parentiu. 3 Font: Observatori Municipal de Palma. Dades del Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
4 Tots els integrants de la UC són de nacionalitat estrangera.
24
Distribució UC. Percentatges
Espanyola Estrangera
Total Espanyola Total UE-28 Extracomunitària Mixta (UE+extracomunitària)
Palma 100,0 74,9 16,1 59,7 34,0 6,3
Ciutat Antiga 7,2 67,4 24,1 70,9 23,7 5,4
Est 9,3 86,4 7,2 44,1 48,2 7,7
Estacions 13,6 76,6 17,4 50,8 41,4 7,8 Litoral de Llevant 13,5 73,1 26,3 73,5 20,0 6,5
Llevant Nord 11,0 70,5 24,6 29,4 65,2 5,4
Llevant Sud 7,9 74,7 19,7 48,0 45,5 6,6
Mestral 14,4 82,2 11,7 52,5 39,8 7,7
Nord 8,0 81,4 13,8 56,3 38,9 4,8
Ponent 15,1 64,7 41,1 73,1 21,0 5,9
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
Distribució de les UC a Palma per nacionalitat
UE-2834%
Espanyola43%
Mixta 4%
Extracomunitària19%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
25
Distribució de les UC per sectors de Serveis Socials
15,1
14,4
13,6
13,5
11,0
9,3
8,0
7,9
7,2
Ponent
Mestral
Estacions
Litoral de Llevant
Llevant Nord
Est
Nord
Llevant Sud
Ciutat Antiga
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
Distribució de les UC per Sector de Serveis Social i nacionalitat
67,4
86,4
76,6
73,1
70,5
74,7
82,2
81,4
64,7
70,9
44,1
50,8
73,5
29,4
48,0
52,5
56,3
73,1
23,7
48,2
41,4
20,0
65,2
45,5
39,8
38,9
21,0
5,4
7,7
7,8
6,5
5,4
6,6
7,7
4,8
5,9
Ciutat Antiga
Est
Estacions
Litoral de Llevant
Llevant Nord
Llevant Sud
Mestral
Nord
Ponent
Espanyola UE-28 Extracomunitària Mixta
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
26
5. Les principals nacionalitats als barris de Palm a
Aquest apartat es dedica a les nacionalitats majoritàries a cada barri de Palma. Això vol dir que
hi són presents en un percentatge major al 50%. Les dades que es presenten han estat
facilitades per l’Observatori Municipal de Palma amb dades del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014.
La informació s’estructura en diverses parts. En primer lloc s’esmenten els barris amb major
percentatge de població de nacionalitat estrangera i seguidament la informació es divideix per
percentatges de població comunitària i extracomunitària.
En segon lloc, s’han seleccionat les nacionalitats extracomunitàries amb més presència a
Palma, així com les de més recent incorporació a la UE i que ocupen llocs importants en el
rànquing de nacionalitats de Palma (búlgara i romanesa), i es detallen els barris principals on
es troben empadronades aquestes persones.
Aquesta informació ens permet observar que la seva situació al territori, tal com queda
explicitat al mapa, és diferenciada en funció de la nacionalitat. Les persones de nacionalitat
comunitària solen situar-se a barriades vora de la mar o a la zona històrica de la ciutat, mentre
que les persones de nacionalitat extracomunitària se situen a barris perifèrics o de l’Eixample
palmesà.
Les persones de nacionalitat comunitària (búlgara i romanesa) se situen també a barris de
l’Eixample tals com Bons Aires, Foners, Pere Garau i Plaça de Toros, seguint un comportament
diferenciat de la resta de població de la UE.
Pensam que aquesta informació pot ser útil a l’hora de planificar els serveis municipals i en
especial en llur difusió i comunicació.
27
5.1. Els barris de Palma amb major percentatge de p ersones de
nacionalitat estrangera
44,9
43,4
39,0
37,7
37,6
37,1
35,3
34,8
34,6
34,2
33,2
31,7
30,8
30,4
30,1
28,2
28,0
27,8
27,6
27,4
26,3
24,6
23,9
23,1
22,6
22,5
22,0
21,8
21,8
21,8
21,7
21,5
20,7
19,0
Cala M ajor
Sant Agust í
El Terreno
Son Vida
Les M eravelles
Can Past illa
Son Got leu
Portopí
L'Arenal
Cort
El Jonquet
Sant Nicolau
El Sindicat
La Llotja-Born
Pere Garau
M arquès de la Fontsanta
Sant Jaume
El M ercat
Can Pere Antoni
La M issió
Arxiduc
Son Armadans
La Calatrava
Foners
La Soledat (Nord)
Bons Aires
M onti-sion
La Soledat (Sud)
Santa Catalina
La Seu
Gènova
La Bonanova
Son Canals
El Fort í
A continuació s’ofereixen les dades de població estrangera als 10 barris on la seva presència
és major. Els nombres absoluts inclouen tant la població comunitària com l’extracomunitària.
28
CALA MAJOR. Principals països de nacionalitat. Nomb res absoluts
114 106
507
271 259
171 170141
10173
Colòmbia Argentina Bulgària Itàlia Alemanya RegneUnit
Romania Polònia França Suècia
AMÈRICA LLATINA UE
SANT AGUSTÍ. Principals països de nacionalitat. Nom bres absoluts
61
484
352
242
171150
10371
47 44
Argentina Regne Unit Alemanya Itàlia Bulgària França Suècia Dinamarca Romania Polònia
AMÈRICALLATINA
UE
29
EL TERRENO. Principals països de nacionalitat. Nomb res absoluts
117101
253240
195
163 161151
122
102
Filipines Argentina Alemanya Itàlia Bulgària França Polònia Regne Unit Romania Suècia
ÀSIA AMÈRICALLATINA
UE
SON VIDA. Principals països de nacionalitat.Nombres absoluts
13 11
68
11 13 1117
36
11
Paraguai Suïssa Alemanya Bèlgica França Itàlia Paisos baixos Regne Unit Suècia
AMÈRICALLATINA
RESTA EU UE
LES MERAVELLES. Principals països de nacionalitat. Nombres absoluts
7150 45
647
157 139
82 7648 46
Índi
a
Arg
entin
a
Aus
tria
Ale
man
ya
Bul
gària
Itàlia
Reg
ne
Uni
t
Rom
ania
Fra
nça
Paï
sos
Bai
xos
Àsia AMÈRICALLATINA
Resta EU UE
30
CAN PASTILLA. Principals països de nacionalitat. No mbres absoluts
65
419
300
236219
121100
8662
45
Arg
entin
a
Ale
man
ya
Reg
ne
Uni
t
Bul
gària
Itàlia
Fra
nça
Pol
ònia
Rom
ania
Por
tuga
l
Paï
sos
Bai
xos
AMÈRICALLATINA
UE
SON GOTLEU.Principals països de nacionalitat. Nombr es absoluts
878
706
226
157
7397
155
65105
81
Nig
èria
Mar
roc
Sen
egal
Mal
i
Gha
na
Pak
istà
Equ
ador
Col
òmbi
a
Bul
gària
Rom
ania
ÀFRICA ÀSIA AMÈRICA LLATINA UE
31
PORTOPÍ. Principals països de nacionalitat.. Nombre s absoluts
3631
145 141
7869
4739 35
Arg
entin
a
Bra
sil
Itàlia
Ale
man
ya
Reg
ne U
nit
Fra
nça
Rom
ania
Bul
gària
Pol
ònia
AMÈRICA LLATINA UE
L'ARENAL. Principals països de nacionalitat. Nombre s absoluts
533
116
197
127
490
217 212
135
75 74
Sen
egal
Mar
roc
Índi
a
Arg
entin
a
Ale
man
ya
Itàlia
Rom
ania
Bul
gària
Reg
neU
nit
Fra
nça
Àfrica Àsia AMÈRICALLATINA
UE
32
CORT. Principals països de nacionalitat. Nombres ab soluts
2226
12 13 14
119
85
43
2114
Mar
roc
Arg
entin
a
Bra
sil
Col
òmbi
a
Aus
tria
Ale
man
ya
Itàlia
Reg
ne U
nit
Fra
nça
Suè
cia
ÀFRICA AMÈRICA LLATINA RESTA EU UE
Una vegada exposades aquestes dades presentam un mapa on es localitzen les barriades amb
major percentatge de població comunitària i extracomunitària.
33
34
5.2. Els barris de Palma amb més presència de perso nes de nacionalitat
comunitària
Palma té una població comunitària de 41.177 persones (el 48% de la població estrangera). Les
nacionalitats més freqüents són l’alemanya, la italiana, la búlgara, la romanesa i la britànica.
Els 15 barris de Palma amb més població comunitària . Nombres absoluts,
1664
1620
1588
1387
1358
1342
1203
1195
1092
1036
998
878
850
838
739
Sant Agustí
Cala Major
Can Pastilla
El Terreno
Bons Aires
Pere Garau
L'Arenal
Les Meravelles
Foners
Santa Catalina
Son Armadans
La Plaça de Toros
El Molinar
El Coll d'en Rabassa
El Camp d'en Serralta
A continuació s’exposen les dades sobre la distribució barri a barri de la població comunitària:
Principals països de nacionalitat a SANT AGUSTÍ. No mbres absoluts
484
352
242
171150
10371
47 44
Regne Unit Alemanya Itàlia Bulgària França Suècia Dinamarca Romania Polònia
35
Principals països de nacionalitat a CALA MAJOR. Nom bres absoluts
507
271 259
171 170141
101
Bulgària Itàlia Alemanya Regne Unit Romania Polònia França
Principals països de nacionalitat a CAN PASTILLA. N ombres absoluts
419
300
236219
121100
8662
45
Alemanya Regne Unit Bulgària Itàlia França Polònia Romania Portugal PaïsosBaixos
36
253240
195
163 161151
122
102
Alemanya Itàlia Bulgària França Polònia Regne Unit Romania Suècia
Principals països de nacionalitat EL TERRENO. Nombr es absoluts
Principals països de nacionalitat a BONS AIRES. Nom bres absoluts
442
339 338
239
Itàlia Romania Bulgària Alemanya
Principals països de nacionalitat a PERE GARAU. Nom bres absoluts
553
444
345
Bulgària Romania Itàlia
37
Principals països de nacionalitat a L'ARENAL. Nombr es absoluts
490
217 212
135
75 74
Alemanya Itàlia Romania Bulgària Regne Unit França
Principals països de nacionalitat a LES MERAVELLES. Nombres absoluts
647
157 139
82 7648 46
Alemanya Bulgària Itàlia Regne Unit Romania França PaïssosBaixos
Principals països de nacionalitat a FONERS. Nombres absoluts
364
326
215
187
Bulgària Itàlia Romania Alemanya
38
Principals països de nacionalitat a SANTA CATALINA. Nombres absoluts
364
326
215
187
Bulgària Itàlia Romania Alemanya
Principals països de nacionalitat a SON ARMADANS. N ombres absoluts
237
199 194
138
106
81 81
Itàlia Alemanya Bulgària Regne Unit França Romania Suècia
Principals països de nacionalitat a LA PLAÇA DE TOR OS. Nombres absoluts
296282
211
89
Romania Itàlia Bulgària Alemanya
39
Principals països de nacionalitat EL MOLINAR. Nombr es absoluts
264
219
9384
7669
45
Alemanya Itàlia Bulgària Regne Unit França Romania Polònia
Principals països de nacionalitat EL COLL D'EN RAB ASSA. Nombres absoluts
234
219
110
87
66 6557
Itàlia Alemanya Bulgària Romania França Regne Unit Polònia
Principals països de nacionalitat EL CAMP D'EN SERR ALTA. Nombres absoluts
239
196
124111
69
Itàlia Bulgària Romania Alemanya França
40
5.3. Els barris de Palma amb major presència de per sones de nacionalitat
extracomunitària
A Palma hi ha 44.695 persones de nacionalitat extracomunitària (el 52% de la població
estrangera de la ciutat). Les barriades que tenen una major presència de persones de
nacionalitat extracomunitària són les següents:
Els 15 barris amb més població extracomunitària. No mbres absoluts
4.442
2.357
1.410
1.159
973
910
845
839
781
778
624
566
514
505
418
Pere Garau
Son Gotleu
Bons A ires
Foners
L'Arenal
La So ledat (Nord)
P laça de Toros
Son Cotoner
M arquès de la Fontsanta
El Camp Redó
Arxiduc
El Camp d'en Serralta
Son Canals
El Rafal Vell
Nou Llevant
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma obtingudes del Padró municipal de
l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014
A continuació s’especifiquen barri a barri el nombre de persones de cada una de les
nacionalitats majoritàries a cada àrea urbana.
Principals països de nacionalitat a PERE GARAU. No mbres absoluts
1.345
1.046
536 511
377 336291
Xina Bolívia Equador M arroc Colòmbia Índia Argentina
41
Principals països de nacionalitat a SON GOTLEU. No mbres absoluts
878
706
226157 155
97 73 65
Nigèria M arroc Senegal M ali Equador Pakistan Ghana Colòmbia
Principals països de nacionalitat a BONS AIRES. No mbres absoluts
332
276253 244
161144
Bolívia Equador Colòmbia Argentina Xina Paraguai
Principals països de nacionalitat a FONERS. Nombre s absoluts
252
225 216
169151 146
Equador Bolívia Colòmbia Xina M arroc Argentina
Principals països de nacionalitat a L'ARENAL. Nomb res absoluts
533
197
127 116
Senegal Índia Argentina M arroc
42
Principals països de nacionalitat a LA SOLEDAT NORD . Nombres absoluts
243230
120105 103
55 54
M arroc Nigèria Equador Senegal Colòmbia Xina Bolívia
Principals països de nacionalitat a PLAÇA DE TOROS . Nombres absoluts
196176
164
123
9987
Equador Colòmbia Argentina Bolívia M arroc Xina
Principals països de nacionalitat a SON COTONER. N ombres absoluts
300
145123
100 90 81
M ali Argentina Colòmbia Xina Senegal Equador
Principals països de nacionalitat a MARQUÈS DE LA F ONTSANTA. Nombres absoluts
376
103 99 9269
42
Bolívia Xina Colòmbia Equador Argentina M arroc
43
Principals països de nacionalitat EL CAMP REDÓ. No mbres absoluts
159147 141
134
10493
M arroc Nigèria Equador Colòmbia Argent ina Bolívia
Principals països de nacionalitat a ARXIDUC. Nombr es absoluts
243
112102
89
39 39
Bolívia Equador Colòmbia Argentina República Dominicana Índia
Principals països de nacionalitat a EL CAMP D'EN SE RRALTA. Nombres absoluts
144
130
113
90 89
Colòmbia Argentina Equador República Dominicana Xina
Principals països de nacionalitat a SON CANALS. No mbres absoluts
94 93
82
70 69
61
45
M arroc Equador Nigèria Bolívia Xina Colòmbia Senegal
44
Principals països de nacionalitat a EL RAFAL VELL. Nombres absoluts
9487
82 8073
49
40
Nigèria Equador Argent ina M arroc Colòmbia Uruguai Brasil
Principals països de nacionalitat a NOU LLEVANT. N ombres absoluts
98
7670 69
58
47
Nigèria M arroc Colòmbia Equador Senegal Xina
45
5.4. La distribució de la població romanesa i búlga ra als barris de Palma
La població búlgara
6.850 persones amb nacionalitat búlgara viuen a Palma (49% homes i 51% dones). Aquesta
població és la tercera nacionalitat estrangera a Palma i suposa el 8% del total de població
estrangera a la ciutat. El 60% d’aquesta població resideix als barris següents:
8,1
7,4
5,3
5,0
3,5
3,1
2,9
2,9
2,8
2,6
2,5
2,5
2,5
2,5
2,3
2,1
2,0
Pere Garau
Cala M ajor
Foners
Bons Aires
Can Pastilla
Plaça de Toros
El Camp d'en Serralta
El Terreno
Santa Catalina
El Camp Redó
Arxiduc
Sant Agustí
Son Armadans
Son Cotoner
Les M eravelles
El Fortí
L'Arenal
7
La població romanesa
5.026 persones de nacionalitat romanesa viuen a Palma (50,4% homes i 49,6% dones).
Aquesta nacionalitat ocupa la quarta posició en el rànquing de nacionalitats de la ciutat i
suposa el 5,9% del total de població estrangera.
Els barris que s’esmenten a continuació aglutinen quasi el 60% del total de població romanesa
a Palma:
46
Barris amb major presència de població romanesa. Percentatges sobre població total romanesa de Palma
9,0
6,9
6,0
4,4
4,3
3,6
3,5
3,4
3,4
2,5
2,5
2,5
2,5
2,4
2,2
2,2
Pere Garau
Bons Aires
Plaça de Toros
Foners
L'Arenal
El Camp Redó
Arxiduc
Cala M ajor
Son Ferrio l
Son Oliva
El Camp d'en Serralta
El Terreno
El Rafal Vell
Cas Capisco l
La So ledat (Nord)
Nou Llevant
5.5. La distribució de la població de l’Amèrica Lla tina als barris de Palma
Les persones de l’Amèrica Llatina suposen el 44,4% de la població estrangera. Tal com s’ha
comentat en apartats anteriors, aquesta és la població que ha sofert una major descens a
Palma des de l’inici de la crisi econòmica, i és especialment acusat el descens entre els anys
2008-14 de la població de l’Equador (-52,4%), l’Argentina (-44,5%), Bolívia (-42%) i Colòmbia (-
34,4%).
A continuació s’exposen les dades sobre la distribució de les diferents nacionalitats de
l’Amèrica Llatina per ordre d’importància dins el percentatge de nacionalitats majoritàries a
Palma amb dades del Padró municipal a 1-1-2014.
La població colombiana
La nacionalitat colombiana és la número 6 en el rànquing de Palma i la primera amb relació als
països llatinoamericans; suposa un 4,2% de la població estrangera de Palma. Hi ha 3.607
persones de nacionalitat colombiana (47,7% d’homes i 52,3% de dones). Més del 62% de la
població colombiana està empadronada als següents barris:
47
11,5
7,7
6,6
5,4
4,4
4,1
3,7
3,5
3,3
3,1
3,1
3,0
3,0
Pere Garau
Bons Aires
Foners
Plaça de Toros
El Camp d'en Serralta
El Camp Redó
Son Cotoner
Cala M ajo r
El Fortí
La So ledat (Nord)
Arxiduc
M arquès de la Fontsanta
Santa Catalina
La població argentina
A Palma hi conviuen 3.564 persones de nacionalitat argentina (50,1% d’homes i 49,9% dones).
La població argentina se situa en el lloc 7è del rànquing de principals nacionalitats a la ciutat i
suposa un 4,2% del total de població estrangera de Palma. Quasi el 62% d’aquesta població
està empadronada als barris següents:
8,7
7,3
4,9
4,4
4,3
3,9
3,8
3,3
3,2
3,1
3,0
2,7
2,5
2,4
2,3
2,2
Pere Garau
Bons Aires
La Plaça de Toros
Foners
Son Cotoner
El Camp d'en Serralta
L'Arenal
El Coll d'en Rabassa
Cala Major
El Camp Rodó
El Terreno
Arxiduc
Santa Catalina
El Rafal Vell
El Fortí
Son Armadans
48
La població boliviana
La població amb nacionalitat boliviana ocupa el número 9 en rànquing de nacionalitats de
Palma (3.411 persones; 56,7% de dones i 43,3% d’homes). Tenint en compte els barris on la
nacionalitat boliviana es troba entre les 10 primeres, observam que es distribueix principalment
entre les següents barriades:
Distribució de la població boliviana als barris de Palma
36,4
13,1
11,5
8,4
4,3
Pere Garau
Marquès de la Fontsanta
Bons Aires
Arxiduc
Foners
Els barris de Pere Garau, Marquès de la Fontsanta i Bons Aires sumen el 61% de la població
d’aquesta nacionalitat.
La població d’Equador
3.406 persones de nacionalitat equatoriana viuen a Palma (50% d’homes i 50% de dones). És
la nacionalitat que ocupa el número 10 a Palma i que ha sofert un dels majors descens des de
l’inici de la crisi econòmica. Els barris on hi ha més persones amb nacionalitat equatoriana
empadronada són els següents:
Distribució de la població equatoriana als barris d e Palma
17,8
9,1
8,4
6,5
5,1
4,7
4,0
3,7
3,7
Pere Garau
Bons Aires
Foners
La Plaça de Toros
Son Gotleu
El Camp Redó
La Soledat (Nord)
El Camp d'en Serralta
Arxiduc
49
5.6. La distribució de la població africana en els barris de Palma
La població marroquina
La nacionalitat marroquina és la cinquena en el rànquing de nacionalitats de Palma. Un total de
3.821 persones marroquines hi viuen (57,2% d’homes i 42,8% de dones). Del total de població
estrangera a Palma un 4,4% és d’aquesta nacionalitat.
Destaca la masculinització d’aquesta nacionalitat.
La majoria de persones marroquines es distribueixen a 8 barriades de Palma, que suposen
més del 64% de la població total d’aquesta nacionalitat. Especialment significatiu és que dos
barris aglutinen la majoria de la població marroquina: Son Gotleu (21,9%) i Pere Garau
(15,9%).
21,9
15,9
7,6
4,9
4,7
3,6
3,1
2,9
Son Gotleu
Pere Garau
La Soledat (Nord)
El Camp Redó
Foners
L'Arenal
La P laça de Toros
Son Canals
La població de Nigèria
2.986 persones de nacionalitat nigeriana conviuen a Palma (61,3% d’homes i 38,7% de dones).
Les persones d’aquesta nacionalitat ocupen el lloc número 12 de les principals nacionalitats a
la ciutat. Més del 50% d’aquesta població està empadronada als barris de Son Gotleu i la
Soledat (Nord).
50
Distribució de la població nigeriana en els barris de Palma
40,6
10,6
6,8
4,5
4,3
3,9
3,8
Son Gotleu
La Soledat (Nord)
El Camp Redó
Llevant Nou
El Rafal Vell
Son Cladera
Son Canals
La població de Senegal
La població senegalesa ocupa el número 15 en el rànquing de nacionalitats a Palma (1.925
persones (77,8% homes i 22,2% dones).
Més del 61% de la població del Senegal està empadronada a dues barriades de Palma:
l’Arenal i Son Gotleu.
Distribució de la població senegalesa en els barris de Palma
43,1
18,3
8,5
7,3
L'Arenal
Son Gotleu
La Soledat (Nord)
Son Cotoner
5.7. La distribució de la població asiàtica als bar ris de Palma
La població xinesa
3.117 persones de nacionalitat xinesa viuen a Palma (46,3% de dones i 53,7% d’homes). En el
rànquing de nacionalitats de Ciutat ocupa el número 11 i es tracta d’una població que no ha
deixat de créixer els darrers anys.
El 43,2% de la població xinesa viu al barri de Pere Garau i quasi el 75% de la població total
xinesa de Palma es distribueix principalment en 5 barris:
51
43,2
5,4
5,2
3,3
3,2
Pere Garau
Foners
Bons Aires
Marquès de la Fontsanta
Son Cotoner
5.8. Principals conclusions
- S’aprecia un cert grau de segregació territorial de la població en funció de la seva
nacionalitat.
- Les persones de nacionalitat comunitària es troben més representades a zones
costaneres i del barri històric de la ciutat. Així, els 4 barris amb major presència de
persones de nacionalitat comunitària són Sant Agustí, Cala Major, Can Pastilla i el
Terreno.
- Contràriament, les persones de nacionalitat extracomunitària són més presents a barris
tradicionalment obrers de la ciutat (Pere Garau, Son Gotleu, etc.) o bé de l’Eixample
palmesà (Bons Aires, Foners, etc.).
- El comportament residencial també és diferent en funció de la nacionalitat. Les
persones de nacionalitat alemanya, britànica i italiana es troben més equitativament
distribuïdes als barris de Palma i el percentatge de persones d’aquesta nacionalitat no
és en cap cas superior al 10%.
- Al contrari, les persones de nacionalitat asiàtica i africana, principalment, mostren una
tendència a establir la seva residència en uns barris determinats. Ho corroboren les
dades següents:
o El barri de PERE GARAU presenta els percentatges més elevats de població
extracomunitària i de procedència més diversa:
� el 43,2% de la població xinesa
� El 36,4% de la població boliviana
52
� el 15,9% de la població marroquina
� el 17,8% de la població equatoriana
o El barri de SON GOTLEU presenta els percentatges més elevats de població
provinent de l’Àfrica:
� el 40,6% de la població nigeriana
� el 21,9% de la població marroquina
� el 18,3% de la població senegalesa
o El 43,1% de la població senegalesa viu al barri de l’Arenal
o El 32,6% de la població de Mali viu al barri de Son Cotoner.
53
6. Les persones immigrades en el sistema educatiu
En aquest apartat exposarem la presència de l’alumnat immigrant en el sistema educatiu de les
Illes Balears i la seva evolució els darrers anys. Cal remarcar que no es disposa de dades a
nivell municipal, per la qual cosa s’esmentaran les relatives a les Illes Balears i a l’illa de
Mallorca.
6.1. L’alumnat estranger a les Illes Balears i Mall orca
Des de l’inici de la crisi econòmica l’alumnat immigrant ha anat descendint, especialment entre
els anys 2011 i 2013, amb un descens del 10%. En l’actual mercat laboral i sense indicadors
clars que assenyalin la sortida d’aquesta situació, es preveu que el percentatge de l’alumnat de
nacionalitat estrangera continuï descendint durant els pròxims anys (Vidaña, 2013).
En el curs 2012-13 a les Illes Balears hi havia un total de 25.134 alumnes amb nacionalitat
estrangera (un 14,1% del total de l’alumnat). Un 80% d’aquest alumnat està escolaritzat a
centres educatius de Mallorca (20.113 alumnes, el 14,4% del total de l’alumnat de Mallorca).
Distribució de l'alumnat de nacionalitat estrangera per modalitat d'estudis (2012-13)
Mallorca Illes Balears
Total 20.113 25.134
Ed. infantil 1.111 1.849
Primària 7.299 8.039
ESO 5.609 7.840
Batxillerat 1.493 1.742
CF (GM i GS) 902 1.190
PQPI 467 622
Ed. d’adults 2.241 2.577
Règim especial 991 1.275
Font: Vidaña (2013) a Anuari de l’Educació a les Illes Balears, 2013.
Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (2013)
54
Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (2013)
Font: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (2013)
55
Les dades sobre la distribució de l’alumnat estranger per etapes educatives mostren una major
presència d’alumnat estranger a l’educació primària (36,3%), la secundària obligatòria (27,9%) i
l’educació d’adults (11,1%). Especialment important és la matriculació de persones adultes a
centres de formació de persones adultes (CEPA) amb la intenció de reciclar-se i disposar així
de més oportunitats per a la seva reentrada al mercat laboral.
A Mallorca, les nacionalitats més freqüents dins el sistema educatiu són: marroquina,
equatoriana, argentina, colombiana, alemanya, boliviana, uruguaiana, romanesa, búlgara,
britànica i xinesa. Constitueixen el 68,4% del total de l’alumnat estranger de l’illa.
Principals països de nacionalitat de l'alumnat de M allorca 2012-13
15,4
10,18,8
7,9
4,94,0 3,7 3,6
4,4
2,9 2,8
Mar
roc
Equad
or
Argen
tina
Colòm
bia
Alem
anya
Bolívi
a
Urugu
ai
Roman
ia
Bulgà
ria
Regne
Unit
Xina
Font: elaboració pròpia a partir de Vidaña (2013) a Anuari de l’Educació a les Illes Balears, 2013.
6.2. Principals conclusions
- Les Illes Balears són la segona comunitat autònoma amb més alt percentatge
d’alumnat estranger (14% enfront del 9,1% de la mitjana espanyola).
- Les nacionalitats més freqüents de l’alumnat als centres educatius de Mallorca són la
marroquina, l’equatoriana, l’argentina i la colombiana.
- S’ha produït un ascens important del percentatge de població de nacionalitat
estrangera matriculada als centres d’educació de persones adultes.
56
7. Les persones immigrades al mercat laboral
Abans d’iniciar l’exposició de dades estadístiques relatives al mercat laboral es fa necessari a
mode d’introducció assenyalar els trets més significatius de la situació laboral de les persones
immigrades des d’un punt de vista macrosocial i estructural. Aquesta informació introductòria
ens facilitarà la interpretació de les dades que es presentaran més endavant.
L’anàlisi d’aquest apartat es fa des de la perspectiva de gènere ja que la situació del mercat
laboral està encara marcada per la presència de la divisió sexual del treball i la segregació
ocupacional, i per la persistència de rols tradicionals de gènere, encara que ens trobam en un
context social formalment igualitari.
La situació laboral de les persones immigrades a Espanya es caracteritza per la precarietat, la
inestabilitat i la segregació ocupacional. Així doncs, les principals característiques de la
situació laboral i social de les persones immigrades són:
- La precarietat laboral i la seva normalització
- La inestabilitat-informalitat laboral
- La segregació ocupacional
- La subocupació o sobrequalificació
- El desclassament social 5 i “la inconsistència de l’estatus”6
Torns, Borràs, Carrasquer, Moreno, Castello & Grau (2011) defineixen en un estudi diferents
tipus de trajectòries laborals i assenyalen una tipologia específica per a aquest col·lectiu,
caracteritzada per la precarietat continuada, no només com una mesura transitòria per a la
incorporació al mercat laboral. La precarietat s’estén en el temps i es normalitza com a pauta
per a la supervivència. El treball remunerat esdevé una necessitat i es valora bàsicament el
salari percebut i no la satisfacció al lloc de feina ni disposar d’unes bones condicions laborals.
Cachón (2011) especifica que per a les persones immigrants fer feina és un projecte vital; el
treball remunerat no només es fa necessari per a poder viure sinó també per a aconseguir el
permís de treball i el de residència. Per tant, la centralitat del treball és absoluta.
La perspectiva del retorn al país d’origen és més elevada en el cas de les famílies que inicien el
procés migratori de forma conjunta que en el de les dones immigrants que migren soles
assumint el rol de “cap de família” (Torns et al., 2011).
Si el procés migratori té un caràcter econòmic, aquesta instrumentalitat del treball7 remunerat
cobra més significat ja que el que se cerca treballant és la remuneració econòmica i no la
5 Peugny (2009)
6 Torns et. al. (2011)
57
satisfacció personal. Aquest fet provoca l’acceptació de treballs precaris i de la subocupació o
sobrequalificació,8 i es produeix un desajust entre la formació del treballador/ra i la requerida
pel lloc de feina que ocupa.
Espanya és el país que presenta l’índex més elevat de persones sobrequalificades de la UE
(un 31% enfront del 19% de la mitjana de la UE) i els col·lectius més afectats per aquesta
situació són el del jovent i les persones immigrants (6 de cada 10 persones immigrades estan
sobrequalificades) (EUROSTAT, 2011; Quintini, 2011).
La sobrequalificació no té perquè ser un fet negatiu per a un país si té un caràcter temporal
(com a via d’entrada al mercat laboral, per a la consecució de la primera feina, etc). La
sobrequalificació esdevé un problema quan es torna una situació permanent i que un cop
superats els entrebancs per a l’entrada al mercat laboral (manca d’experiència, homologació de
les titulacions acadèmiques o bé el coneixement de la llengua del país d’acollida, etc,) la
situació esdevé crònica i persisteix en el temps. En el cas de les persones immigrants, la
sobrequalificació s’ha caracteritzat per la seva immobilitat tant abans com durant la recessió
econòmica.
Quan un país presenta uns alts índex de sobrequalificació de la seva població i aquests
esdevenen permanents cal aplicar mesures correctores tals com el desenvolupament de
polítiques actives d’ocupació, la reforma del mercat laboral i l’oferta de llocs de feina, i una
reforma del sistema educatiu que doni una resposta a les necessitats del mercat laboral. Es
tracta, doncs, d’aplicar mesures urgents que fomentin una major relació entre formació i
ocupació, i polítiques actives d’ocupació que s’adrecin els col·lectius més vulnerables i en
situació de risc com són el jovent i les persones immigrades.
Torns et al. (2011) destaquen el que suposa el procés migratori per a les persones immigrants i
en concret el xoc produït entre les expectatives d’entrada al país d’acollida (la millora de la seva
situació econòmica i social) i la realitat en què es troben (la desil·lusió i la frustració davant el
descens en la seva escala laboral, la sobrequalificació, precarietat i situació de vulnerabilitat
social). Aquesta situació s’anomena la inconsistència de l’estatus:
“El refuerzo de la “inconsistencia de estatus” se observa de forma clara en el caso de algunas mujeres con formación media que se insertan en el servicio doméstico informal y, paradójicamente, proceden de una familia empleadora de este tipo de servicios en su país de origen. El impacto de la experiencia subjetiva y socializadora en el país de origen adquiere, aquí, una transcendencia de primer orden, teniendo en cuenta que el servilismo de esta ocupación acostumbra a ser más notorio en aquellos países con mayores desigualdades internas, como
7El significat del treball fa referència als valors que atribueixen les persones al fet de treballar. La instrumentalitat fa
referència a valorar un lloc de treball en concret en funció de la remuneració econòmica o les condicions laborals que
ofereix mentre que el valor expressiu del treball fa referència al valor que una persona atribueix al treball com a font de
realització personal i laboral (treballar en el que ens agrada i motiva, un treball que ens permeti superar-nos i relacionat
amb la nostra formació) (Harpaz, Honig & Coetsier, 2002).
8 L’OCDE (Quintini, 2011) defineix sobrequalificació com la situació produïda quan una persona treballadora disposa
d’una formació/qualificació superior a la requerida pel lloc de feina que desenvolupa.
58
puede ser el caso de algunos países latinoamericanos. En el caso concreto de una mujer colombiana, la experiencia de su clase de origen como ocupadora de servicio doméstico interno –tenía dos trabajadoras en modalidad interna– entra en colisión directa con su condición de trabajadora doméstica en España, creando una situación de malestar e “inconsistencia de estatus” que equivale a un sentimiento de desclasamiento profundo y de descenso social difícil de asumir” (Torns et al., 2011:41)
Tal com reflecteix el paràgraf anterior, un tema a tenir en compte és el fenomen del
desclassament social (Peugny, 2009) molt relacionat amb la inconsistència de l’estatus. El
desclassament social es dóna quan es produeix una mobilitat descendent a nivell social. En el
cas de les persones immigrants aquesta mobilitat en molts de casos es torna descendent, i és
produïda pel procés migratori en si mateix.
En paraules de Peugny (2009), es tractaria d’un desclassament intrageneracional, és a dir,
aquell que es produeix al llarg del cicle de vida de l’individu quan es dóna una ruptura o una
bifurcació al llarg de l’itinerari de la persona i provoca el descens en la seva posició social.
Exemples d’aquest desclassament són la pèrdua d’un treball com a conseqüència de la crisi
econòmica i la consecució més endavant d’un treball de categoria inferior (sobrequalificació), o
bé com a conseqüència del procés migratori i com a via d’entrada al mercat laboral de la
societat d’acollida aconseguir un treball per al qual la persona està sobrequalificada o amb
condicions laborals precàries.
7.2. Les taxes d’activitat
Si bé les taxes d’activitat de les persones nacionals havien augmentat els darrers anys a
causa de la incorporació de la dona al món laboral, les de les persones immigrants sempre han
estat superiors en tots els nivells d’edat i especialment en el cas de les persones
extracomunitàries. Les dades del darrer trimestre de 2014 de l’EPA (INE, 2014) ho corroboren:
Taxes d’activitat per nacionalitat, sexe i Comunita t Autònoma
Total Espanyola Estrangera: Total
Estrangera: Unió Europea
Estrangera: No UE
2014TII 2014TII 2014TII 2014TII 2014TII
Total Nacional 59,63 58,04 74,1 70,78 76,15 Balears, Illes 66,77 64,8 74,77 76,41 73,51
Homes Nacional 65,86 64,23 80,95 76,1 84,02 Balears, Illes 72,59 69,14 86,98 90,51 84,18
Dones Nacional 53,71 52,13 67,79 65,77 69,02 Balears, Illes 61,04 60,48 63,27 62,66 63,72
Font: Enquesta de població activa (EPA). Institut Nacional d’Estadística.
Les dades denoten una taxa d’activitat superior de les persones immigrants i especialment de
les persones extracomunitàries. Així, la taxa d’activitat de les persones immigrants al conjunt de
59
l’Estat espanyol és 16 punts superior a la de les persones espanyoles i en el cas de les Illes
Balears es troba 9 punts per sobre.
Si desagregam les dades per sexe, s’observa com les taxes d’activitat masculina estan per
damunt de les femenines (12,15 punts més elevada al conjunt de l’Estat i 11,5 punts en el cas
de les Illes Balears).
Aquestes dades són prou significatives ja que indiquen la persistència de la divisió sexual del
treball (DST), en què les dones en edat de treballar abandonen de forma voluntària o
culturalment forçada el mercat laboral per a dedicar-se al treball domèstic o de cura i
desapareixent de les estadístiques laborals o són qualificades com a inactives, quan realment
desenvolupen un treball a jornada completa i caracteritzat per la seva invisibilitat i no
remuneració econòmica.
Si es prenen en consideració les dades per a les Illes Balears s’observa com la persistència de
la DST es fa més evident en el cas de les persones immigrades, en què les taxes d’activitat
masculina es troben quasi 20.5 punts per sobre de les femenines (en el cas de la població de
països extracomunitaris) i són gairebé 28 punts superiors en el cas de les persones de països
de la Unió Europea. En el cas de les persones de nacionalitat espanyola les diferències en les
taxes d’activitat són menors i la taxa d’activitat masculina se situa 8.6 punts per sobre de la
femenina.
7.3. Les taxes d’atur
La crisi econòmica ha tingut una gran impacte en les taxes d’atur de la població tan nacional
com estrangera, encara que les dades assenyalen la major vulnerabilitat de les persones
immigrades.
L’informe publicat per l’Observatori del Treball de les Illes Balears (2012) sobre la situació de
les persones immigrades al mercat de treball denota que si bé la influència de la crisi
econòmica ha afectat tant persones nacionals com estrangeres, les persones estrangeres
pateixen unes taxes d’atur superiors. i concretament les persones extracomunitàries (un 32,4%
de persones aturades enfront del 21,7% de les persones espanyoles). De la mateixa forma les
condicions de treball dels estrangers són més precàries, el percentatge dels contractes signats
per estrangers temporals és del 87,7% i el seu salari, un 29% més baix que els de les persones
nacionals.
Si atenem les dades de l’Enquesta de població activa (EPA) referent al segon trimestre de
2014, a les Illes Balears observam unes taxes d’atur superiors entre les persones de
nacionalitat extracomunitària (31,62%) i les de nacionalitat espanyola (18,09%) a la de les
persones estrangeres de la UE (10,93%). Si analitzam les dades desagregades per sexe la
taxa d’atur dels homes és superior a la de les dones, però en distints percentatges en funció de
la nacionalitat: els homes de països extracomunitaris presenten una taxa d’atur 11.2 punts
superior a la de les dones, i les homes espanyols, 1.7 punts per sobre de la taxa d’atur
femenina.
60
Taxes d’atur per nacionalitat, sexe i comunitat aut ònoma
Total Espanyola Estrangera:
Total Estrangera: UE
Estrangera: No UE
Total 2014TII 2014TII 2014TII 2014TII 2014TII
Nacional 24,47 23,11 34,14 30,92 35,99 Balears, Illes 19,04 18,09 22,41 10,93 31,62 Homes
Nacional 23,7 22,17 34,87 31,03 37,07 Balears, Illes 20,55 18,9 26,02 13,55 36,69 Dones
Nacional 25,38 24,22 33,33 30,79 34,81 Balears, Illes 17,29 17,16 17,74 7,24 25,47
Font: Enquesta de població activa (EPA). Institut Nacional d’Estadística.
L’explicació d’aquestes dades rau en la forta segregació ocupacional que presenta el col·lectiu
de persones immigrants. La majoria d’homes estrangers de països no comunitaris es troba en
el sector de la construcció, que és el que presenta els índexs d’atur més elevats.
Des de l’inici de la crisi econòmica l’atur s’ha distribuït de forma desigual entre homes i dones.
S’ha produït una reducció de la bretxa de gènere, fet que no implica una millora de l’ocupabilitat
de les dones sinó un empitjorament menor de la seva situació. L’atur ha afectat de forma
contundent el sector de la construcció i les ocupacions que hi estan relacionades –unes
ocupacions masculinitzades– i per tant ha provocat una caiguda major de l’ocupabilitat dels
homes (CES, 2012).
Les dades d’atur per Palma publicades pel SOIB (2013) reflecteixen unes taxes d’atur elevades
entre les persones estrangeres: un 18,5 %, del qual un 31,2% són persones de la UE i un
68,8%, persones immigrades de països extracomunitaris. El total de persones demandants
d’ocupació aturades a Palma és de 35.478, la qual cosa suposa un 43,1% del total de persones
demandants d’ocupació aturades de les Illes Balears.
L’Observatori Municipal de Palma publica dades referents al mercat de treball i l’evolució de
l’atur (2013):
Evolució població aturada de Palma segons continent de nacionalitat (mitjana anual)
2005** 2006* 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Total 15.585 14.492 15.090 19.942 30.941 35.000 35.734 37.670 35.478
Espanyola 13.144 12.032 12.128 15.309 23.056 26.277 27.175 29.812 28.913
Estrangera 2.441 2.460 2.962 4.633 7.885 8.723 8.559 7.858 6.565
UE-27 605 655 847 1.279 2.375 2.664 2.668 2.429 2.037
Extracomunitària 1.836 1.805 2.115 3.354 5.510 6.059 5.891 5.429 4.527
Resta d'Europa 142 192 133 188 202 218 212 180
Amèrica Llatina 881 1.022 2.031 3.312 3.455 3.246 2.957 2.387
Àsia 47 53 117 238 258 269 266 216
Àfrica 524 529 1.061 1.760 2.134 2.149 1.984 1.738
Altres 242 9 12 12 9 9 10 8
Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del Mercat de treball, 2013.
61
Segons aquestes dades la taxa d’atur9 de l’any 2013 se situa en el 12% de la població de
Palma. Per a les persones espanyoles, la taxa d’atur se situa en el 12,9% i per a les persones
estrangeres, en el 9,2%.
Percentatge de persones aturades a Palma 2013
Persones aturades
Població de 16 a 64 anys Taxa d'atur
Total 35.478 295.116 12,0
Espanyola 28.913 224.046 12,9
Estrangera 6.565 71.070 9,2
UE-27 2.037 32.239 6,3
Extracomunitària 4.527 38.831 11,7
Resta d'Europa 180 2.252 8,0
Amèrica Llatina 2.387 21.501 11,1
Àsia 216 5.025 4,3
Àfrica 1.738 9.596 18,1
Altres 8 457 1,8
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Municipal de Palma (2013).
L’atur afecta principalment les persones extracomunitàries, amb una taxa de l’11,7% enfront del
6,3% de la població de la UE. La taxa d’atur més elevada correspon a les persones de
nacionalitat africana. Ascendeix al 18,1% i està integrat bàsicament per població amb
nacionalitat marroquina i senegalesa. Si prenem com a referència l’atur de la població
estrangera de Palma, el rànquing de nacionalitats amb major percentatge d’atur és el que es
plasma a la taula següent:
Rànquing de les persones aturades a Palma segons país de nacionalitat de la persona treballadora 2013
9,9%9,3%
8,2%
7,4%
6,6% 6,3%
4,7%4,2% 4,1%
3,5%
M arroc Bulgària Equador Colòmbia Nigèria Itàlia Argentina Romania Bo lívia Senegal
Font: Observatori Municipal de Palma. Anuari del Treball 2013.
9 Taxa d’atur: (persones aturades/població activa)*100
62
La recessió econòmica ha tingut una incidència molt elevada en l’atur de la població i així
queda reflectit a les gràfiques d’evolució de la població aturada a Palma. L’atur va començar a
incrementar-se a partir de l’any 2007 i va arribar al seu punt màxim l’any 2012.
Encara que l’atur ha afectat totes les capes de la població, les dades per nacionalitat indiquen
una major afectació en la població estrangera i en concret en l’extracomunitària, població que
majoritàriament s’aglutina en treballs del sector de la construcció i serveis.
Evolució població aturada espanyola i estrangera a Palma
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
2005** 2006* 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Total
Espanyola
Estrangera
Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del mercat de treball, 2013.
Evolució població aturada estrangera a Palma
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
2005** 2006* 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
UE-27
Extracomunitària
Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del mercat de treball, 2013.
Les taxes d’atur continuen sent elevades i preocupants, però una dada positiva és l’inici del
descens de la població aturada a partir de l’any 2012, que es perllonga al llarg de l’any 2013.
Aquest descens pot tenir diversos factors explicatius:
1. La recol·locació de la població activa en altres sectors i ocupacions amb menor
influència de l’atur.
63
2. La incorporació de les dones al mercat laboral, ja que els sectors d’ocupació
tradicionalment feminitzats han sofert una menor influència de la crisi econòmica.
3. El retorn de les persones de nacionalitat estrangera als seus països d’origen, ara
en fase de desenvolupament econòmic.
4. La proliferació de contractes de treball de tipus temporal, de curta durada i amb
salaris inferiors.
Distribució de la població aturada de Palma per sec tor d'activitat 2013
5%
16%
5%1%
73%
Agricultura i pesca Indústria Construcció Serveis Sense ocupacióanterior
Font: Observatori Municipal de Palma, Anuari del Mercat de treball, 2013
Tal com podem observar als gràfics, el sectors més afectats per l’atur són el de serveis (73%) i
construcció (16%). Destaquen la feminització i la masculinització dels sectors ocupacionals,
especialment evident en el sector de la construcció (90% d’homes) i serveis (58% de dones).
Distribució població aturada de Palma per sexe i se ctor d'activitat 2013
51%67% 69%
90%
42% 40%
49%33% 31%
10%
58% 60%
Total Agricultura iPesca
Indústria Construcció Serveis Senseocupacióanterior
Dones
Homes
Font: Observatori Municipal de Palma. Anuari del treball 2013.
64
7.4. La incidència de l’atur de llarga durada***
Segons dades de l’Enquesta de població activa del segon trimestre de 2014 (INE, 2014) el 49%
de la població aturada de les Illes Balears ho és de llarga durada. Sent la dada més preocupant
la que fa referència a les persones que duen més de dos anys en situació d’atur que suposa un
33,9%. A les Illes Balears, l’atur de llarga durada afecta més als homes que a les dones sent
especialment elevada la diferència en el cas de les persones que duen més de dos anys en
situació d’atur (quasi 17 punts per sobre de les dones).
D’1 any a menys de 2 anys 2 anys o més
2014TII 2014TII
Total
Nacional 19,7 42,4
Illes Balears 14,4 33,9
Homes
Nacional 19,6 42,7
Illes Balears 15,9 41,0
Dones
Nacional 19,8 42,1
Illes Balears 12,4 24,1
Font: Institut Nacional d’Estadística. EPA segon trimestre de 2014.
Segons el darrer informe de l’OTIB (Observatori del Treball de les Illes Balears, 2014) el perfil
de les persones aturades de llarga durada ha sofert un canvi els darrers anys. Així, l’atur de
llarga durada femení s’ha anat reduint des del 2007 fins al 2010 (reducció del 13%) i els darrers
3 anys s’ha mantingut estable i s’ha situat en el 51,5% el 2013.
L’atur de llarga durada a les Balears afecta més els homes, les persones en edats compreses
entre els 25 i 54 anys d’edat i de nacionalitat espanyola. Amb relació al col·lectiu de persones
immigrades el 2013 l’atur de llarga durada afecta un 15,2% dels estrangers (OTIB, 2014).
Un 41% de la població total aturada Palma ho és de llarga durada; és a dir, du més d’un any en
situació d’atur. Si analitzam aquestes dades per nacionalitat observam que un 86% de la
població aturada de llarga durada és de nacionalitat espanyola i un 14%, de nacionalitat
estrangera (63,7% de països extracomunitaris enfront d’un 36,3% de països comunitaris).
Persones aturades de llarga durada a Palma 2013
Total Homes Dones
Total 14.569 7.033 7.535
Espanyola 12.534 5.998 6.536
Estrangera 2.035 1.035 1.000
Comunitària 738 344 394
Extracomunitària 1.297 691 606
Font: Observatori Municipal de Palma. Anuari del treball 2013.
Les dades per nacionalitat i sexe demostren que l’atur de llarga durada és moderadament
superior en el cas de les dones (3.4 punts per sobre). Per nacionalitats, la població estrangera
masculina presenta un major percentatge de persones aturades de llarga durada (1.7 punts per
sobre de la població estrangera femenina) i la diferència més elevada entre sexes es dóna en
65
la població extracomunitària, on el percentatge masculí se situa 6.6 punts per sobre del femení.
Al contrari, dins la població aturada de llarga durada comunitària el percentatge de dones és
superior al dels homes (6.8 punts per sobre).
Distribució de la població aturada de llarga durada per sexe i nacionalitat 2013
48,3 47,9 50,9 46,6 53,3
51,7 52,1 49,1 53,4 46,7
Total Espanyola Estrangera Comunitària Extracomunitària
Dones
Homes
Font: Observatori Municipal de Palma. Anuari del treball 2013.
7.5. Gènere, immigració i segregació ocupacional
Des de la perspectiva de gènere, les dones immigrants presenten una doble segregació
ocupacional, superior a la de les dones nacionals i els homes immigrants, provocada per la
seva inserció laboral en ocupacions poc qualificades i en sectors econòmics més feminitzats, i
mostra una major tendència a ocupar-se en una sola branca d’activitat (empleades
domèstiques i altre personal de neteja). Així mateix, les dones immigrants es troben un 26%
més segregades ocupacionalment que els homes immigrants. Si atenem les nacionalitats
s’observa una major segregació de les dones de països extracomunitaris i en especial de les
dones llatinoamericanes (Del Río & Alonso-Villar, 2010).
En aquest sentit, l’informe del Consell Econòmic i Social (CES, 2012) especifica les condicions
diferencials de les dones immigrants al mercat laboral, les quals es concentren en ocupacions
que requereixen una baixa qualificació, amb més temporalitat i amb jornades laborals més
llargues i menys remunerades. Així, les dones de nacionalitat estrangera (comunitàries i no
comunitàries) es concentren bàsicament en les branques ocupacionals de servei domèstic
(20,4%), servei de menjars i begudes (17%) i activitats agràries (9,2%). Les dones estrangeres
representen el 60% del total de dones afiliades al sector del treball domèstic.
En el cas de les persones estrangeres i concretament dels homes, cal destacar la seva
segregació en ocupacions relacionades amb al sector de la construcció. El final de bombolla
immobiliària i l’inici de la crisi econòmica ha provocat la pèrdua de milers de llocs de feina.
Aquest fet no només afecta l’augment de les taxes d’atur dels homes sinó que també provoca
un canvi en els models econòmics familiars.
66
Els estudis sociològics demostren que a Europa s’està produint un canvi progressiu del model
econòmic familiar de l’home com a principal sustentador econòmic cap el model de dos
sustentadors familiars, canvi que es produeix sobretot en parelles joves amb un nivell mitjà-alt
d’estudis i sense fills. A Espanya aquest canvi es dóna d’una forma molt més lenta a causa de
les característiques pròpies de la societat mediterrània o familiarista.10 És cada cop més comú
però no es produeix al mateix ritme que a la resta de països de la Unió Europea. (Moreno
Mínguez, 2012; Martín García, 2010.)
En el cas de les persones immigrades es mostrava una tendència a seguir models més
tradicionals en els quals hi havia un predomini de l’home com a principal sustentador econòmic,
o bé el model de doble sustentació però sempre assumint la dona el treball domèstic o de cura,
amb una menor importància del seu treball remunerat (bé la doble càrrega i feines a mitja
jornada o bé assumint la totalitat del domèstic o de cura).
En una recerca sobre les trajectòries laborals seguides per homes i dones de diferents edats i
nacionalitats Torns et al. (2011) especifiquen la tendència de les persones immigrades a seguir
models d’hegemonia masculina (l’home com a principal sustentador de la família i el treball de
la dona supeditat al de l’home). Així, treballar al servei domèstic permet a aquestes dones
conciliar la seva vida laboral i familiar i assumir així la doble càrrega o doble jornada. Aquesta
divisió sexual del treball es reforçada tant per la cultura del país d’origen com per la tradició del
país d’acollida. En aquest cas el nostre país, que segueix un model familiarista que perpetua i
reforçant la DST, i en el cas de les dones immigrants doblement ja que es reforça aquesta
divisió mitjançant la seva ocupació en el servei domèstic o de cura.
El seguiment de models tradicionals d’economia familiar és especialment present quan és tot el
nucli familiar el que realitza el procés migratori i no en el cas de dones que inicien el procés
migratori soles, que s’alliberen del treball domèstic i remunerat i realitzen llargues jornades
laborals amb un sentit purament instrumental (Torns et al., 2011).
Aquesta tendència va experimentar un canvi amb l’arribada de la crisi del mercat laboral, que
en un primer moment va afectar de forma contundent el sector de la construcció. En molts de
casos les dones immigrants es convertiren en les principals sustentadores de l’economia
familiar.
Aquest canvi de tendència presenta dos possibles factors explicatius:
1. D’una banda, la pèrdua de llocs de feina al sector de la construcció ha conduït dones
immigrants que un primer moment no treballaven remuneradament a incorporar-se al
10 Esping-Andersen (2007) defineix les característiques de la societat familista mediterrània, societat en la qual la
família és la cèl·lula bàsica de la societat. Algunes característiques poden ser positives, com per exemple el suport
familiar i intergeneracional, i d’altres negatives, tals com la persistència de la divisió sexual del treball. El familisme
suposa un obstacle per a la incorporació plena de la dona al mercat laboral i també per a la formació d’una família. En
un estat on la família encara ocupa un lloc important en la reproducció social i on hi ha un desenvolupament baix dels
serveis de conciliació, les dones es veuen en la necessitat d’haver d’elegir entre la seva carrera professional o la
formació d’una família pròpia.
67
mercat de treball com una forma de pal·liar els efectes de la crisi en la seva economia
familiar. Aquesta situació és freqüent entre les dones reagrupades i les magrebines
(Pajares, 2009:53).
2. De l’altra, les dones que abans treballaven de forma remunerada (generalment a mitja
jornada) s’han convertit en les principals sustentadores de l’economia familiar, assumint
en algunes ocasions la jornada completa laboral.
Sense cap dubte aquest canvi de model econòmic familiar ha esdevingut un canvi organitzatiu i
també de models culturals, i un trencament de la persistència de la divisió sexual del treball.
La influència de la crisi econòmica en la pèrdua de llocs de feina i la dificultat per a reinserir-se
al món laboral pot conduir a un major risc de treball en l’economia informal (economia informal)
com a mitjà de subsistència i manteniment de l’economia familiar (Molina, 2010):
Ante estas dificultades es cada vez mayor el riesgo de trabajar en negro como mecanismo para hacer frente a las necesidades económicas familiares. El crecimiento de la economía informal en momentos de recesión económica es un hecho contrastado, y que en España ha provisto un mecanismo de ajuste de la economía. Sin embargo, las implicaciones de la actividad laboral informal de cara a las trayectorias futuras de los inmigrantes, así como de su movilidad, son claramente negativas. Por tanto, sea bien a través de la aceptación de trabajos en grupos de cotización bajos o con condiciones poco adecuadas, o bien a través de la economía informal, los trabajadores inmigrantes pueden sufrir un retroceso en sus trayectorias de consolidación y ascenso laboral (Molina, 2010; 60).
68
7.6. Principals conclusions
- L’OCDE (2012) assenyala el jovent i les persones immigrants com a col·lectius
prioritaris d’intervenció de les polítiques actives d’ocupació, i són els grups més
vulnerables pel que fa a la seva incorporació i al seu manteniment dins el mercat
laboral.
- La precarietat, la vulnerabilitat, la sobrequalificació/subocupació i menys possibilitats
d’ascens en l’estatus socioprofessional són característiques de la situació laboral de
les persones immigrants en el mercat laboral.
- La població immigrada presenta un elevat índex de segregació ocupacional que
perpetua les diferències de gènere i la divisió sexual del treball.
- La crisi econòmica ha incrementant la vulnerabilitat i la situació precària de les
persones immigrants, especialment els homes i de nacionalitat extracomunitària, amb
taxes d’atur més elevades.
- Les incidències de les crisi econòmica no només afecten la major vulnerabilitat de
homes i dones immigrants amb relació al mercat laboral sinó que suposen un canvi en
el seu model econòmic familiar.
- La taxa d’activitat és superior entre les persones immigrades i especialment entre les
extracomunitàries. L’explicació d’aquest fet és que les persones immigrades a les Illes
Balears i a Palma es troben en els intervals de població més jove.
- La taxa d’atur de les persones estrangeres (extracomunitàries) dobla la de les
persones nacionals i les seves condicions laborals són més precàries (un 87,7% dels
contractes laborals signats són temporals i el salaris, un 29% més baixos que els de
les persones nacionals).
- A la ciutat de Palma les nacionalitats que presenten una major incidència de l’atur
després de l’espanyola, són la marroquina, la búlgara i l’equatoriana.
- El perfil de les persones que presenten atur de llarga durada és d’home entre 25 i 54
anys i de nacionalitat espanyola. Un 14% de la població aturada de llarga durada és
de nacionalitat estrangera.
- Els sectors ocupacionals amb més alt índex d’atur són serveis (90%) i construcció
(16%).
69
8. Dades d’intervenció dels serveis municipals
El Reglament de la Llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la
seva integració social, aprovat pel Reial decret 557/2011, de 20 de abril, estableix la possibilitat
de presentar quatre tipus de informe per a l’autorització o la renovació de residència temporal.
La seva emissió és competència de les comunitats autònomes, encara que dos d’aquests
informes (arrelament social i habitatge adequat) poden ser emesos per les entitats locals on la
persona sol·licitant tingui el seu domicili habitual, quan així ho hagi establert la comunitat
autònoma competent i hagi estat prèviament posat en coneixement de la Secretaria d’Estat
d’Immigració i Emigració.
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears va determinar que l’administració competent per a
emetre els informes d’arrelament social i d’habitatge adequat és l’ajuntament corresponent al
domicili de l’habitatge habitual de la persona sol·licitant.
A aquest efecte, l’Ajuntament de Palma té assignades les següents competències:
8.1. Els informes d’arrelament social
El Reial decret 557/2011 de 20 d’abril, regula en el seu article 124 l’autorització de residència
temporal per raons d’arrelament. A aquest efecte, les persones empadronades a Palma que
hagin de presentar a l’Oficina d’Estrangers la sol·licitud per a l’autorització de residència
temporal per raons d’arrelament social i que no puguin acreditar tenir vincles familiars directes
(cònjuges, parelles de fet registrades, ascendents i descendents en primer grau i línia directa) i
demostrin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys poden
presentar un informe que demostri la seva integració social.
Per a l’emissió d’aquest informe és necessari que la persona acrediti els mitjans de vida
d’alguna de les maneres següents:
- Presentant un precontracte de feina amb una durada no inferior a 1 any.
Competències de l’Ajuntament de Palma
RD 557/2011
INFORMES D’HABITATGE ADEQUAT INFORMES D’ARRELAMENT SOCIAL
Patronat Municipal de l’Habitatge Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració
Equip d’Immigració
70
- Presentant un projecte d’activitat econòmica per compte propi, amb el consegüent
informe de viabilitat favorable emès per l’organisme competent o acreditació d’inversió
econòmica suficient o compromís de suport per part d’institucions financeres.
- Acreditant que disposa dels mitjans de vida suficient per a la seva manutenció durant
un any.
Durant els tres primers trimestres de 2014 s’han tramitat un total de 530 sol·licituds per a
l’emissió d’informes d’arrelament social (354 homes i 174 dones):
Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.
Per trams d’edat, s’observa que les persones que sol·liciten aquest informe es troben
majoritàriament en els trams d’edat laboral. Així, més del 80% tenen entre 26 i 45 anys d’edat.
Sol·licituds per trams d'edat. 2014
7,36
51,13
30,19
9,43
1,7 0,19
18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 més de 66
Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.
Aquesta informació corrobora les dades presentades en apartats anteriors, que indiquen el
caràcter econòmic de les migracions ja que la majoria de persones que acudeixen el servei es
troben en trams d’edat laboralment actius.
Si analitzam la informació per trams d’edat i sexe podem observar com el percentatge de dones
de més de 45 anys és quasi 15 punts superior als dels homes.
Percentatge sol·licituds per sexe. 2014
67%
33%
Homes
Dones
71
Percentatge sol·licituds per trams d'edat i sexe. 2 014
5,9
55,9
32,5
4,50,8 0,2
10,3
41,38
25,2
19,5
3,40
18-25 26-35 36-45 46-55 56-65 més de 66
Homes
Dones
Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.
Percentatge de sol·licituds per zona geogràfica i s exe. 2014
1%9%
37%
0% 2% 0%
14%
28%
1% 4% 1% 0% 3%3% 5% 6%1%
9%1%
49%
3% 0% 2% 3% 6%13%
ÀfricaCentral
Àfrica delNord
ÀfricaOccidental
ÀfricaOriental
AmèricaCentral
Amèrica delNord
Amèrica delSud
Àsia del Sud ÀsiaOccidental
Àsia Oriental Carib EuropaOriental
SudestAsiàtic
% homes
%dones
Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.
Percentatges dels països de nacionalitat majoritari s sobre el total de sol·licituds. 2014
15,5
7,56,6 6,0 5,8 5,8 5,8 5,5
4,2 3,8 3,6 3,2 2,8 2,3 1,9
Seneg
al
Bolívia
Parag
uai
Filipin
es
Pakist
anInd
ia
Mar
roc
Mal
i
Bangla
desh
Nigèr
iaXin
a
Panam
à
Argen
tina
Xile
Colòm
bia
Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.
Quant als mitjans de vida acreditats, la majoria de persones sol·licitants acrediten un
precontracte de treball o bé un pla d’empresa.
72
Mitjans de vida acreditats. 2014
76,23
17,55
2,64 3,58
Precontracte Pla d'empresa Residència no lucrativa No aporten documentació
Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.
Els precontractes de treball fan referència principalment a empleats i empleades de la llar, i el
percentatge és majoritàriament femení (66%). Per contra, hi ha un major presència masculina
als precontractes de treball de peó, depenent i cambrer.
Precontracte de treball: Llocs de feina més freqüen ts.2014
48,0%
6,9% 5,4% 5,0%
Empleat/ada de la llar Peó Depenent/Depenenta Cambrer/Cambrera
Font: Àrea d’Educació, Família, Majors i Immigració de l’Ajuntament de Palma.
Els plans d’empresa presentats fan referència majoritàriament a l’activitat de venda ambulant.
73
8.2. Els informes d’habitatge suficient 11
Des de l’any 1999 el Patronat de l’Habitatge emet els informes d’habitatge suficient. Aquests
informes estan regulats per la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, i el Reial decret 557/2011,
de 20 d’abril, i són emesos quan se sol·liciten els següents tràmits:
- la reagrupació familiar de persona estrangera no comunitària resident, que vulgui
exercir el dret de reagrupació familiar
- el canvi de domicili de les persones que han sol·licitat el reagrupament familiar
- la regularització de menors a càrrec , en el supòsit de fill/filla de persona estrangera
no nascuda a Espanya, o resident, o subjecte a tutela.
- la renovació de l’autorització de residència per a reagrupament familiar
Els informes d’habitatge suficient descriuen les característiques de l’habitatge, la seva
capacitat, el nombre de persones que hi viuen actualment i les que es preveu que hi visquin si
es produeix el reagrupament familiar, i finalment es valora l’estat general de l’habitatge.
La influència de la crisi econòmica en el flux migratori queda reflectida en les dades d’emissió
d’aquests informes ja que havent davallat el nombre de persones de nacionalitat estrangera a
Palma també s’ha produït un descens de les peticions de reagrupament familiar.
Evolució països de nacionalitat en les peticions d' informe d'habitatge suficient.
Equa
dor
Bolív
ia
Repub
lica Dom
inica
na
Mar
roc
Seneg
al
Nigèria
Índia
Xina
Filip
ines
Rúsia
2012
2013
2014
De la mateixa forma, el mapa de nacionalitats que més sol·liciten el reagrupament familiar
també ha sofert variacions importants i a hores d’ara la majoria de les demandes són de
persones de nacionalitat filipina, xinesa i boliviana, nacionalitats emergents al municipi de
Palma.
La majoria d’informes d’habitatge suficient responen a la petició de reagrupament familiar, a la
renovació d’aquesta situació o bé la petició de l’informe quan les persones sol·licitants han
canviat de domicili:
11 Tota la informació que conté aquest apartat ha estat facilitada pel Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament
de Palma.
74
332
181
74
13
322
185
70
7
251
97
44
5
Reagrupament familiar Renovació/canvi dedomicili
Regularització menors Altres
2012
2013
2014
75
9. Referències
Borrás, V.; Carrasquer, P.; Moreno, S. & Torns, T. (2012). “Trayectorias laborales y de vida.
Una aproximación al modelo de empleo español”. Inguruak. Revista Vasca de
Sociología y Ciencia Política, 51-52, 131-136.
Brodmann, S., Esping-Andersen, G., & Guell, M. (2007). “When Fertility is Bargained: Second
Births in Denmark and Spain”. European Sociological Review, 23(5), 599-613.
Cachón, L. (2011). “Inmigrantes y mercado de trabajo en España en la fase madura del ciclo
migratorio”. A: Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball
(2011). Trayectorias laborales de los inmigrantes en España. Barcelona: Obra Social
“la Caixa”.
Consejo Económico y Social (2012). Tercer Informe sobre la situación de las mujeres en la
realidad sociolaboral española. Colección Informes, 01/2011. Madrid: Consejo
Económico y Social.
Del Río, C.& Alonso-Villar, O. (2012). “Occupational segregation of immigrant women in Spain”.
Feminist Economics, vol. 18 (2), 91-123. Special Issue on Gender and International
Migration. Guest Editors: Lourdes Benería, Carmen Diana Deere, and Naila Kabeer.
EUROSTAT (2011). Migrants in Europe. Document accessible a:
http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php/Migration_and_migran
t_population_statistics/es
Harpaz, I., Honig, B. & Coetsier, P. (2002). “A cross-cultural longitudinal analysis of the
meaning of work and the socialization process of career starters”. Journal of World
Bussiness, 37, 230-244.
INE-EPA. Enquesta de població activa. http://www.ine.es consultat agost de 2014
March, M.X. (dir.). (2013). Anuari de l’Educació de les Illes Baleras 2013. Mallorca: Fundació
Guillem Cifre de Colonya. Document accessible a: www.colonya.es
Martín García, T. (2010). “The impact of occupational sex-composition on women’s fertility in
Spain”. European Societies, 12 (1), 113-133.
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. (2013). Datos y Cifras. Curso Escolar 2013-2014.
Madrid: Secretaría General Técnica. Subdirección General de Documentación y
Publicaciones. Document accessible a : http://www.mecd.gob.es
Molina, O. (2010). “Crisis económica, empleo e inmigración”. Working paper 16, QUIT UAB.
Moreno Mínguez, A. (2012b). “Familia, empleo femenino y reproducción en España: incidencia
de los factores estructurales”. Papers, 97/2, 461-495.
76
Moreno Mínguez, A. (coord.), López Peláez, A.& Segado Sánchez-Cabezudo, S. (2012). La
transició dels joves a la vida adulta. Crisi econòmica i retard en l’emancipació.
Col·lecció Estudis Socials, 34. Barcelona: Obra Social “la Caixa”.
Moreno, A. (2012a). “The transition to adulthood in Spain in a comparative perspective: the
incidence of structural factors”. Young, 20, 19-48.
Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB). (2012). Les persones estrangeres en el
mercat de treball de les Illes Balears. Document accessible a:
http://observatorideltreball.caib.es
Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) .(2014). Informe sobre el Mercat de treball de
les Illes Balears. Any 2013. http://observatorideltreball.caib.es
Observatori Municipal de Palma (2014). Anuari del treball 2013. Document accessible a:
http://www.observatoripalma.org/
Observatori Municipal de Palma (2014). Unitats de convivència. Document accessible a:
http://www.observatoripalma.org/
OECD (2012), Education at a Glance 2012: OECD Indicators, OECD Publishing.
Pajares, M. (2009): Inmigración y Mercado de Trabajo. Informe 2009, Ministerio de Trabajo e
Inmigración. Observatorio Permanente de la Inmigración.
Peugny, C. (2009). Le déclassement. Paris: Grasset.
Quintini, G. (2011). “Over-qualified or Under-Skilled: A review of existing literature”. OECD
Social, Employment and Migration Working Papers, 121. Paris: OCDE AT
http://www.oecd.org/els/48650026.pdf
Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB). (2013). Indicadors Municipals 2013. Document
accessible a: http://observatorideltreball.caib.es
Vecina, C. i Estrades, M. (2011). Diagnòstic comunitari: barri de Son Gotleu. Palma: Ajuntament
de Palma. Document accessible a: http://www.bubok.es/libros/203642/Diagnostic-
comunitari-Barri-de-Son-Gotleu
Vidaña, L. (2013). “Deu anys d’immigració d’alumnat estranger a les Illes Balears: la creació
d’un sistema educatiu multicultural”. A: March, M.X. (dir.). (2013). Anuari de
l’Educació de les Illes Balears 2013. Mallorca: Fundació Guillem Cifre de Colonya.
Document accessible a: www.colonya.es (pp. 178-213)