PAU Dossier 2013 1

Orientacions per a les preguntes de lexamen de Selectivitat de Filosofia (adaptaci de la pgina filoselectivitat.cat)

Pregunta 1

En aquesta pregunta se us demana que expliqueu les idees principals del text i com aquestes apareixen relacionades: ms que un simple resum, se us demana que demostreu que ho heu ents b i que ho sabeu explicar. Alguns consells que poden ser tils: Identifiqueu el tema central del text: busqueu quin s el missatge de lautor, qu ens vol dir?

Aquest aspecte s fonamental, penseu que lexamen sencer s un comentari de text, per tant s imprescindible que capteu la idea principal del text, perqu us ajudar a respondre la resta de preguntes.

Llegiu atentament el text, les vegades que faci falta, fixeu-vos en lestructura, els signes de puntuaci, el nombre de frases que hi ha (us pot ajudar a ordenar les idees de lautor).

Us ser prctic que subratlleu, encercleu o assenyaleu els conceptes ms importants. s aconsellable que us feu un esquema del text i, si cal, del resum que fareu (de fet, aquest

consell val tamb per la resta de preguntes, excepte la 2). Redacteu el vostre resum explicatiu seguint les indicacions de la pregunta. Se sol especificar

el nombre de paraules aproximat (entre 40 i 60, entre 60 i 80 etc.). Per regla general, i a no ser que feu una lletra molt gran o molt petita, 10 paraules sn una lnia.

En el redactat, eviteu les expressions del tipus lautor explica, el text diu. No esteu valorant o comentant sin senzillament exposant amb les vostres paraules el que diu. Heu descriure com si fssiu lautor.

Un cop escrit, repasseu la puntuaci (les comes, els punts etc.) i lortografia: sn aspectes importants a lhora de puntuar la resposta.

Pregunta 2

Aqu se us demana que expliqueu el significat (entre 5 i 15 paraules) dun parell dexpressions o conceptes que apareixen en el text. Explicar el significat vol dir que heu de definir les expressions. Per fer-ho b, tingueu en compte que: Ho heu de fer utilitzant un llenguatge propi. s a dir, que si al text ja surt la definici de

lexpressi no la podeu copiar literalment, heu de fer servir les vostres paraules. Eviteu fer s de les expressions del tipus segons lautor: teniu un marge entre 5 i 15

paraules, no les gasteu dient obvietats, s evident que els conceptes sn de lautor del text (no cal fer-hi referncia, s redundant) i s millor que aprofiteu el mxim nombre de paraules noms per acotar el significat dels termes indicats en lenunciat.

Tingueu en compte que sovint els filsofs utilitzen termes amb un significat diferent al nostre, per exemple, quan Nietzsche parla dels aristcrates es refereix als individus capaos dacceptar la vida com a nic valor moral (i no a una classe social amb ttol nobiliari).

Tamb considereu que la mateixa paraula pot tenir sentits molt diferents depenent de lautor, per exemple: idea per Plat, t un significat molt diferent a idea per Locke.

En referncia a aquests dos ltims punts podeu consultar les definicions dels conceptes propis de cada autor en els vocabularis de ms avall. Tamb, a continuaci, podeu trobar un document on podreu veure una compilaci dels enunciats de la pregunta 2 (i els textos de referncia) de les PAU dels ltims anys.

Pregunta 3

En aquesta pregunta se us demana que expliqueu el sentit general, dins del pensament de lautor, duna afirmaci extreta del text. Tamb sespecifica que probablement haureu de fer

1

referncia a altres aspectes del pensament de lautor que siguin pertinents, tot i que no apareguin en el text. Per respondre b a aquesta pregunta heu de tenir en compte dos aspectes previs: Haver ents el text s fonamental. Necessiteu comprendre el missatge general del text per

ubicar b lafirmaci que us donaran. Conixer b el pensament global de lautor i entendre com es relacionen tots els aspectes

daquest. Evidentment, aquestes condicions sapliquen a tot lexamen ja que, en essncia, totes les preguntes fan referncia al text i pressuposen un coneixement del pensament del filsof en qesti. Alguns consells que haureu de tenir en compte a lhora delaborar la vostra resposta: En primer lloc, heu de considerar que aquesta s la pregunta que ms puntua de lexamen (3

punts) i aix significa que heu de desenvolupar mpliament la resposta. Un error bastant com s exposar la teoria sencera de lautor en qesti. No es tracta daix:

el que es demana no s una exposici general del seu pensament. Fer referncia a aspectes del pensament de lautor que no apareixen en el text no significa explicar tota la teoria de lautor. Aix no descompta, per pot ser una ocasi dequivocar-se... Compte!

La pregunta sovint va precedida dun per qu, s a dir que se us demanen les raons que pot tenir lautor per afirmar una qesti determinada. Heu de pensar en els motius que condueixen al filsof a fer lafirmaci, com ho justifica dins de la seva teoria. Aix significa que molt probablement haureu de referir-vos a qestions que no apareixen al text, per noms aquelles que siguin pertinents.

Leix de la resposta, per tant, ha de ser lafirmaci en qesti i heu de saber trobar el paper que aquesta juga dins del pensament de lautor.

Per tenir una idea general del pensament global dels filsofs de les PAU i entendre com els diferents aspectes de les seves teories estan relacionats, podeu consultar els vdeos on sexplica, de forma esquemtica, els aspectes ms importants de la teoria de cada autor. Tamb podeu consultar el recull dels enunciats de la pregunta 3 els darrers anys.

Pregunta 4

En aquesta pregunta se us demana que feu una comparaci entre autors a partir dun teoria o idea de lautor del text. Aqu trobareu una srie dindicacions per fer una bona comparaci:

Aspectes formals Als criteris de correcci sespecifica que teniu bastant marge de llibertat respecte la forma com compareu: Podeu explicar les dues idees de forma independent i desprs redactar la comparaci

assenyalant les semblances i diferncies. Podeu explicar la teoria dun dels autors i desprs escriure la de laltre per contrast, s a dir,

explicitant els aspectes en que sapropa o es distancia respecte el primer. Podeu comparar directament les dues idees des de bon principi assenyalant els punts que

tenen en com i els que els diferencien. Qualsevol de les tres maneres s vlida i aix no afectar a la puntuaci de la resposta.

Aspectes de contingut s molt important que demostreu que enteneu b les dues idees que esteu comparant, per tant, no val dir noms que les dues tesis sassemblen o a la inversa, heu dexplicar b per qu sn semblants o no. En aquesta pregunta (i de fet, tamb en la 3 i la 5) es valora molt que raoneu la resposta. Dit aix tingueu en compte vries qestions: No esteu obligats a fer una comparaci amb un altre dels autors que entren a selectivitat,

podeu triar el filsof que vulgueu; ara b, segurament teniu un coneixement ms ampli dels autors de la selectivitat que dels altres, per aix s recomanable que nescolliu un daquests.

2

Tamb tingueu en compte que no sempre podreu comparar lautor del text amb qualsevol altre. Per exemple, si us demanen que compareu la concepci tica o poltica de Mill amb la dun altre filsof, difcilment podreu escollir Descartes (que va escriure molt poc sobre aquests temes i la comparaci seria molt pobre).

Hi ha autors que donen ms joc a lhora de contrastar les seves teories, perqu tenen idees oposades, com per exemple Plat i Nietzsche o Descartes i Locke. Per veure els aspectes comparables entre els autors podeu visitar les comparacions de cadascun dells, ms avall

Tamb podeu fer una ullada al document que hi ha a continuaci, on trobareu, ordenat per autors, un recull de les diferents comparacions que shan demanat a les PAU dels ltims anys.

Pregunta 5

Aquesta s una pregunta dopini personal. Lenunciat us demana que raoneu a favor o en contra respecte una tesi extreta del pensament de lautor. Als criteris de correcci sespecifica que no es tindr en compte si la vostra opini personal s similar a la del corrector o no, per tant, no intenteu endevinar qu pensa el professor sobre el tema (entre altres raons, perqu s gaireb impossible saber-ho) i exposeu el vostre punt de vista de forma raonada. Per dur a terme aix, aqu trobareu una srie de consells que us poden ser molt tils a lhora de respondre: Podeu posicionar-vos a favor, en contra o explicar les raons per les quals no teniu una

postura clara sobre el tema de la pregunta. All important no s la opini en s mateixa, sin com la defenseu.

Heu de tenir en compte que no podeu opinar de forma gratuta: si la vostra nica resposta s de lestil jo no estic dacord amb aix o s, a mi em sembla b el que diu no puntuareu res en aquesta pregunta. Per altra banda, tampoc ser vlida una opini insultant, heu de mirar de ser respectuosos amb lautor.

Per elaborar una opini sobre qualsevol tema hi ha dos punts importants a considerar: En primer lloc, heu de demostrar que enteneu el tema, s a dir que heu dexplicar una mica

en qu consisteix. Per exemple, si us pregunten la vostra opini sobre ltica platnica (que diu que noms els que coneixen el b poden ser bons) abans haureu dexposar el punt de vista de Plat. Aquest aspecte s molt important (en els criteris davaluaci sespecifica que sha de valorar el grau de comprensi de la tesi que us presenten).

En segon lloc, heu de justificar el vostre punt de vista sigui quin sigui (a favor o en contra). Aix significa que heu dargumentar la resposta, expressar les raons per les quals opineu a favor o en contra del tema. Podeu posar exemples (sempre i quan siguin pertinents) que us ajudin a fonamentar la vostra postura i recrrer a les opinions daltres autors per donar ms consistncia a la vostra resposta.

Ms endavant trobareu algunes crtiques (algunes fetes per altres filsofs) a les tesis principals dels autors, que us poden ser molt tils a lhora delaborar la pregunta dopini personal, i un document que recull els enunciats de la pregunta 5 dels ltims exmens de selectivitat.

3

http://www.filoselectivitat.cat/

PLAT: CONCEPTES I VOCABULARI

Metafsica

Idea: objecte ideal, realitat estable, que perdura. No est sotmesa ni al canvi, ni al

moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per aix, les Idees sn

invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existncia, si nosaltres no

existssim o no les descobrssim, seguirien existint. Plat afirma que les Idees sn veritats

necessries, absolutes, no poden no sser. Les Idees sn transcendents, sn ms reals que les

coses sensibles. Nhi ha de diversos tipus: les idees de coses, idees matemtiques, idees de

valors i la Idea de B (la ms important de totes). Com que sn pures no hi pot haver idees de

coses innobles (com per exemple la brutcia o dels vicis).

Idea de b: Idea suprema, la mare de tota la resta didees. Plat no especifica el

significat complet de la Idea de B. La Idea de B no es pot explicar posant exemples prctics,

no s un descobriment que fa el filsof i que pugui compartir amb tot el mn. Ens diu que s

un coneixement privilegiat, fruit de molts anys destudi i, en conseqncia no es pot resumir

en poques paraules. Per s que ens donar algunes pistes: sabem que el B fa referncia al b

de la polis i aix significa que el B com sempre estar per sobre del b particular.

Cosa: objecte del mn sensible, sotms al canvi, al moviment i al temps. Les coses per

Plat sn cpies, imitacions, i existeixen perqu participen de les idees. Sense idees no hi ha

coses, tenen una relaci de dependncia unidireccional.

Mn Intelligible: s on Plat situa les Idees. s un mn incorpori, immaterial, perqu

no est situat a cap espai, no est sotms al temps i tampoc es veur afectat pel canvi. El Mn

Intelligible s, per tant, superior al Mn Sensible.

Mn Sensible: est situat en lespai, hi experimentem el pas del temps i est sotms al

canvi i al moviment. Totes les coses que puguem conixer sn materials i no sn eternes

perqu encara que algunes durin ms que daltres, totes acabaran per desaparixer.

Jora: el lloc, lespai, el receptacle en el qual el Demiurg situar el Mn sensible.

Demiurg : du immortal, la funci del qual s ordenar. Aquest sinspira en les Idees, les

copia i crea el Mn Sensible sobre la jora. Amb aquesta figura, Plat explica com les Idees sn

els models, els originals dels quals participen les coses del Mn Sensible.

Teoria del coneixement i psicologia

Episteme: (cincia, saber) fa referncia al coneixement dall intelligible, de les Idees.

Doxa: (opini) fa referncia al coneixement sensible i, per tant, no s fiable.

Eikasia: s el grau de coneixment ms baix, es constitueix per aquelles afirmacions

que noms es recolzen en la observaci sensible (per exemple la lluna creix i decreix, els

pals es torcen quan els introdum en laigua).

4


Pistis: grau de coneixement basat en lobservaci sensible per des duna perspectiva

crtica. Constitueix lintent dentendre els fenmens basant-nos en hiptesis explicatives (per

exemple, la lluna t fases perqu la ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle). Per

Plat, aquest tipus de coneixement, no s un saber per s que es pot considerar una opini

raonable.

Dianoia: grau de coneixement superior perqu estudia objectes intelligibles, per no

tots, noms arriba a les Idees matemtiques. s un saber en s mateix per necessita fer

hiptesis explicatives, raonaments discursius i sovint sajuda de representacions sensibles per

aix no Palt no considera que sigui el grau de coneixement ms elevat.

Noesis: el saber absolut. Segons Plat implica una visi, una intuci directe de les

Idees i shi arriba mitjanant la dialctica. Per arribar a aquest coneixement elevat, per, Plat

ens diu que s necessari haver passat pels altres tres. El coneixement perfecte shi arriba amb

esfor i no tothom el pot obtenir (noms els filsofs/governants de la Repblica).

Dialctica: s una tcnica danlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia

que hi ha entre les Idees.

nima: subjecte de coneixement. Forma part del Mn Intelligible i comparteix la

mateixa naturalesa que les idees (objecte de coneixement). Plat ens explica en el Fedre que,

tot i el seu origen div, lnima es troba empresonada en un cos a causa dun accident: per aix

pot fer dintermediria entre els dos mns, la seva funci s recordar (conixer). Lnima

tamb determina les classes socials de Repblica de Plat: depenent de la part de lnima que

ens domini, formarem part de la classe dels artesans, els guardians o els governants.

nima concupiscible: s la part de lnima ms baixa, simbolitzada en el Fedre pel

cavall negre (el que t tendncies materials i fa caure al carro sencer al Mn sensible). El que la

caracteritza sn els desitjos ms baixos, els ms materials i als que els domina aquest tipus

dnima no poden tenir crrecs elevats, per aix Plat diu que conformaran la classe

productora de la Repblica, sn els artesans. Plat la situa en el ventre i diu que la virtut a la

qual poden aspirar els que els domini aquesta nima s la moderaci.

nima irascible: s la part de lnima que domina a la classe dels guardians de la

Repblica (el cavall blanc en el Fedre). Est allotjada al pit i posseeix la virtut del valor per aix

els que els domina aquest tipus dnima tenen la funci de protegir la Repblica.

nima racional: s la part ms elevada de lnima, Plat la situa al cap i els que els

domina aquest tipus dnima es caracteritzen per la saviesa i la prudncia per aix tenen la

funci de governar la Repblica. s lnima dels filsofs/reis i en algun dileg Plat afirma que,

en realitat, s lnica part realment immortal de lnima.

Cos: pres de lnima, pertany al Mn Sensible.

Home: el fruit daquesta uni antinatural i accidental entre nima (espiritual) i cos

(material). Lhome tamb integra un dualisme: cos i nima posseeixen orgens i essncies

diferents (sensible i ideal respectivament). Plat dir que lhome s nima i t cos.

5


Teoria de la Reminiscncia: teoria segons la qual conixer s el mateix que recordar.

Segons Plat, lnima ja posseeix el coneixement, perqu t la mateixa naturalesa que les

idees (el semblant coneix el semblant); per accidentalment es troba tancada en el cos de

lhome (en el Mn Sensible) que lha fet oblidar el seu origen, per aix conixer s recordar.

Lhome, mitjanant la ra s capa de recordar que la seva nima posseeix la mateixa

naturalesa que les Idees i t la possibilitat de recuperar all que havia perdut.

tica i poltica

Intellectualisme moral: teoria tica segons la qual noms aquell qui coneix el B pot

realitzar-lo, establint lleis bones i justes: conixer el b, significa obrar b. Aquesta concepci

de moral es basa en la idea que hi ha una identificaci entre el coneixement i la virtut, el savi

no por fer mal i qui fa el mal s per ignorncia.

Repblica: sistema poltic utpic dissenyat per Plat en el seu llibre homnim (La

Repblica). LEstat el configura una polis autosuficient, no hi ha comerciants i noms tres

classes socials: artesans/productors, guardians/defensors i filsofs/governants. Tots els

aspectes de la vida dels individus estan controlats per lEstat, que vetlla pel b com. Dna

especial rellevncia a leducaci, els nens sn educats per servir a la comunitat estrictament

dins de les classes socials a les que seran consignats. La famlia est prohibida, per aix Plat

defensa el comunitarisme sexual, cap dona pertany a cap home i al revs. Tamb defensa la

igualtat entre gneres; no hi ha diferncies significatives entre homes i dones ja que les

diferncies no es troben en el cos (que pertany al mn sensible), sin en la classe dnima de

cadasc; per aix no hi ha cap ra per excloure a les dones de cap classe social. A la Repblica

tamb queden prohibides les manifestacions artstiques com la pintura i la poesia. Plat

pensava que lart enganyava ja que intentava mostrar la bellesa sensible quan la Bellesa

vertadera es troba en all Intelligible (les Idees). Lelaboraci daquest model dEstat i tota la

teoria poltica platnica est sustentada i justificada en la seva metafsica (teoria de les Idees).

Aristocrcia Etimolgicament el govern dels millors. Sistema poltic just en que els

filsofs, els que tenen les millors nimes , sn els que governen. Segons Plat s un govern

guiat per la saviesa.

Timocrcia: timos en grec significa valor. s un govern militar i massa violent. Palt

considera que el valor no s una virtut adequada per a regir un govern.

Oligarquia : oligos, en grec: pocs. s el govern dels rics (i aquests sempre sn pocs,

una minoria). Els rics sempre persegueixen finalitats egoistes, busquen conservar i acumular la

riquesa per s mateixos i per tant, per Plat s una forma de govern injusta.

Democrcia: etimolgicament, govern del poble. Per a Plat s el rgim de la opini

pblica, el regne dels sofistes, del no saber. En la democrcia hi vota tothom, al marge de sn

savis o no. Qualsevol persona pot governar (per acumulaci de vots) independentment de si

est capacitada per exercir el seu crrec.

Tirania s el govern ms injust de tots. Aquest rgim poltic s la conseqncia dels

excessos i de la degeneraci de la democrcia. El tir governa a partir de la seva cobdcia i les

lleis sn fruit de la seva voluntat, el seu despotisme i la seva ignorncia.

6


DESCARTES: CONCEPTES I VOCABULARI

Escepticisme: moviment filosfic que consisteix en pensar que, en cas de que existeixi

una veritat, el coneixement daquesta no s possible.

Mtode: El mtode cartesi est inspirat en la metodologia cientfica del moment per

aix ha des ser universal, vlid per arribar al coneixement de la veritat i basat en la ra. Es

tracta de reflexionar a partir de veritats evidents, de forma ordenada, una veritat rere una

altra (pas a pas), de forma deductiva. Per dur-lo a la prctica necessitem partir dunes regles

(quatre) que caldr aplicar de manera activa en la investigaci de la veritat.

Regla de levidncia: no acceptarem com a vertadera una cosa que no sens presenti de forma clara i distinta en la nostra ment.

Regla de lanlisi: hem de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per poder-los solucionar.

Regla de la sntesi: implica ordenar els (nostres) pensaments, distingint les qestions simples de les ms complexes, i recolzar-nos en les solucions dels problemes simples per a resoldre els ms complexes.

Regla de lenumeraci: shan de fer tantes enumeracions completes i revisions generals com faci falta per evitar les equivocacions.

Dubte metdic: postura inicial de la filosofia cartesiana. Descartes pretn fonamentar

el coneixement per aix hem de qestionar els coneixements rebuts, shan de tenir en compte

els arguments dels escptics si el que volem s acabar amb lescepticisme. Per aquesta ra el

mtode consisteix en no donar res com a vlid mentre ho puguem posar en dubte. En lextrem

daquesta posici Descartes arriba al dubte hiperblic (dubtem de tot, fins i tot de les veritats

matemtiques).

Jo: substncia pensant (res cogitans). El jo s la subjectivitat, la identitat personal, la

conscincia en sentit modern i Descartes diu que s la primera veritat que descobrim dins de

lordre del coneixement; puc dubtar de tot per la mateixa acci de dubtar em mostra el meu

sser. Dubto, penso i per tant, sc: cogito ergo sum.

Idees: sn conceptes, representacions mentals i segons Descartes, nhi ha de tres

classes: adventcies (provenen de lexperincia), factcies (construm nosaltres combinant

altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix).

Criteri devidncia: norma per la qual es regeix el coneixement. En un primer moment

Descartes ens dir que el criteri de veritat ser guiar-se per levidncia: tot all que percebi de

forma clara i distinta ser veritat. En un segon moment, laplicaci del mtode el condueix a

demostrar lexistncia de Du com a sser dotat de totes les perfeccions: entre aquestes

perfeccions hi ha la veracitat, per aix, Du es converteix en criteri devidncia (Du, que mha

creat racional, no pot ser que menganyi quan faig un s adequat de la ra).

7


Du: res infinita, s la substncia ms important. Tot i que en lordre del coneixement

(ordo cognoscendi) la descobreixo en segon lloc, en lordre de les essncies (ordo essendi) s la

creadora de les altres dues (jo i el mn).

Argument de la infinitud: Entre les idees innates hi ha la idea de Du (idea dinfinit) i aquesta idea precisa una causa adequada a la idea. No la puc haver causat jo perqu sc finit i limitat, aix que la idea dinfinit noms la pot haver causat una substncia infinita, que s Du. Du existeix com a causa de la idea dinfinit que hi ha a la meva ment.

Argument de la causalitat aplicada al jo: Si jo em considero a mi mateix, em

descobreixo finit i imperfecte (perqu dubto). Sc conscient de la meva imperfecci, aleshores

qui ha estat la meva causa? No puc ser jo perqu aleshores mhauria fet com les meves idees

innates (perfecte, infinit etc.). Aix doncs, s evident que no mhe creat a mi mateix sin que

he estat creat per aquell sser que posseeix les perfeccions que jo conec de manera innata, he

estat creat per Du.

Argument ontolgic: Es compara a Du amb un teorema matemtic. Si analitzem la

idea de triangle, ens adonem que en aquesta idea hi ha implcit que la suma dels seus angles

ha de ser igual a 180. Aleshores, si analitzem la idea de Du, ens adonem que en ella hi va

implcita la seva existncia necessria, ja que la idea de Du remet a la idea de perfecci i la no

existncia seria una limitaci a aquesta perfecci. s ms perfecte lexistncia que la no

existncia, per tant, com que la idea de perfecci sidentifica amb Du, Du existeix. Du no es

pot pensar sin com a existent (de la mateixa manera que no podem pensar un triangle que la

suma dels seus angles no faci 180, o una muntanya sense la seva falda). Aquesta prova s una

variant de lArgument ontolgic de Sant Anselm.

Mn: res extensa, substncia que es caracteritza per la seva extensi. Del mn noms

en podem deduir lexistncia en sentit mecanicista, no podem parlar de qualitats secundries

(com el color, la forma etc.) perqu sn confuses.

Substncia: una realitat que existeix de tal manera que no precisa de cap altre per

existir. Literalment, aquesta definici s noms aplicable a Du, ja que els ssers finits, pel fet

dhaver estat creats i ser conservats per aquest, precisen de Du. Descartes sadona daquest

problema per vol mantenir la definici respecte el mn i respecte a la ment, perqu vol

subratllar la independncia mtua del jo i del mn extern.

Glndula pineal: rgan hum encarregat de connectar la res extensa (el cos) amb la

res cogitans (el jo, lnima). Descartes havia de solucionar el tema de la connexi de les dues

substncies en el cas de lsser hum i va postular lexistncia daquesta glndula que permetia

explicar la relaci entre lnima i el cos.

8


LOCKE: CONCEPTES I VOCABULARI

Teoria del coneixement

Idea: continguts de la ment que procedeixen de lexperincia que tenim de la realitat

exterior.

Idees simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de lexterior (idees de sensaci)

o de lexperincia interna (idees de reflexi).

Idees complexes: lenteniment s actiu creant idees de tres tipus: substncies

(compilacions didees simples que lenteniment ajunta, combina i acaba designant-les amb un

sol nom: poma, taula, flor etc.); relacions (el resultat de relacionar, de comparar una cosa amb

un altra: anterioritat, causalitat, identitat etc) i modes (fan referncia a conjunts didees

simples, abstraccions que combinen diferents idees simples i que podem atribuir a diverses

coses: les matemtiques, morals, llenguatge poltic etc.)

Qualitats primries (o originals): formen part de les coses en s , no es poden separar

dels cossos externs, dels objectes; sn la solidesa, nmero, extensi, figura, gruix, moviment

etc. Aquestes, segons Locke produeixen idees que representen els objectes tal qual sn.

Qualitats secundries: no formen part dels objectes en s mateixos, les idees de

qualitats secundries es formen a partir de la manera com ens afecten les primries als sentits:

colors, olors, sabors, so, temperatura etc. Una substncia podria causar en nosaltres la idea de

verd per aix depn de com estiguin ordenades les qualitats primries que s que formen part

de lobjecte. Les idees de color verd, de dolor, de calor etc. que trobem en la nostra ment no

es troben en els objectes de forma intrnseca.

Substncia: idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees

simples. No es tracta dun coneixement vertader perqu no tenim manera de demostrar la

seva existncia.

Jo/identitat personal: s la conscincia, que s dinmica i depn de lexperincia, no

puc pensar en la meva identitat, en el meu jo, sense pensar en les meves experincies.

Coneixement intutiu: s un tipus de coneixement en que la ment no sha desforar

en demostrar o examinar res, sin que percep la veritat de forma immediata (com els ulls

perceben la llum). Amb la intuci lnica cosa que fa lenteniment s constatar la

convenincia o inconvenincia entre les idees. Segons Locke, mitjanant la intuci coneixem el

jo.

Coneixement demostratiu: coneixement que fa que la ment trobi la convenincia o

inconvenincia entre les idees per no de forma immediata, sin per mitj del raonament i de

ls didees intermediries (proves) que no sempre sn evidents, shan de demostrar.

Mitjanant aquest coneixement podem provar lexistncia de les matemtiques i de Du.

9


Coneixement sensible: coneixement que ens demostra que el mn existeix, perqu les

coses del mn sn la causa de les nostres idees. No obstant, no coneixem les coses en s

mateixes, sin les idees que ens provoquen, per tant, no podem tenir un coneixement evident

del que representen les nostres idees i la sensibilitat. El coneixement sensible, en comparaci

amb els anteriors no s un coneixement evident, sin ms aviat probable.

Poltica

Estat de natura: situaci natural de lsser hum, en la qual es trobarien els homes

abans del sorgiment de les societats poltiques. Per Locke, en lestat de natura els homes tenen

plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quant

obeeixin la llei natural.

Llei natural: llei de Du i de la ra que s tamb una llei moral per lhome. Contempla

que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o

les possessions dun altre.

Estat de guerra: esdev quan alg mostra la intenci de dur a terme una acci en contra

un altre. Com que qui declara tals intencions abandona, en certa manera, lestat de natura, qui

est amenaat est legitimat a emprar qualsevol cosa al seu abast per defensar-se, fins i tot, si

cal, t dret a causar la mort de lagressor. En estat de guerra, segons la llei natural, cal que

lhome es defensi tant com sigui possible perqu la defensa i protecci dels innocents s

prioritria, per aix el vulnerat t dret a destruir aquell qui li faci la guerra.

Pacte: convenci, contracte amb el qual sinstaura un poder poltic que t la funci de

fer justcia, dassegurar els drets naturals fent lleis clares i fent-les complir. s un pacte que

implica la creaci dun Estat civil una mica diferent al de naturalesa. Es tracta dun pacte entre

individus que inclou la clusula que tot el que sestableixi es faci per consens. Amb tot, els

contractants han de pactar regir-se, a partir de llavors, per la majoria. Estrictament, la llei de la

majoria, s lnica norma del contracte i legitima la possibilitat de destituci dels governants si

actuen en contra de la missi rebuda.

Societats poltiques: formacions poltiques que sorgeixen en el moment en que els

homes decideixen ajuntar-se i donar legitimitat a un poder extern perqu reguli, legisli i apliqui

la llei. La societat poltica es manifesta com un rbitre imparcial. Els homes passen de lestat de

naturalesa a la societat civil quan instauren un jutge competent per resoldre els litigis, per

tant, els rgims que no posseeixen un sistema judicial autnom (com la monarquia absoluta)

no es poden considerar societats poltiques.

10


S.MILL: CONCEPTES I VOCABULARI

Utilitarisme dels actes: s la teoria tica de J. Bentham segons la qual podem parlar

dun comportament moral quan, aquest beneficia als altres, quan s tils pels altres. El que

compta a lhora de jutjar una acci s el resultat daquesta: una acci ser correcte quan,

efectivament, aquesta hagi estat profitosa pels altres.

Utilitarisme de la regla: s la doctrina que desenvolupa J.S. Mill modificant algunes de

les consideracions de lutilitarisme dels actes de Bentham. El principi de lutilitarisme busca la

ms gran felicitat per al mxim nombre dindividus per no ho podem fer mitjanant lanlisi

dels resultats daccions concretes; S.Mill diu que sha denfocar ltica des de les

conseqncies globals duna regla que ha de valer a nivell global. La norma ha de tenir un valor

universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mnim, tenir en compte que cap

situaci que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre.

Plaer: benestar lligat a la felicitat. S. Mill parla de les diferncies qualitatives dels

plaers, a diferncia de Bentham (que valora el nmero, la quantitat de plaer) per S. Mill no tots

els plaers sn equiparables i ltica ha de contemplar aquells que no provenen daccions

purament egoistes i contribueixin a millorar el benestar de la societat.

Felicitat: s la pauta a partir de la qual es guia lutilitarisme quan parla daccions

morals. Es determina si una acci s bona o s dolenta quan produeix felicitat a un major

nombre dindividus. Per S. Mill, la felicitat est vinculada al fet de gaudir de forma solidria (no

podem ser felios si els que ens rodegen no ho sn) i s diferent al concepte de satisfacci

(plaer personal, no moral).

Liberalisme: s la teoria que defensa la mnim participaci de lEstat en leconomia i la

mnima interferncia en la vida privada de les persones. s la teoria de lEstat mnim (en

contraposici al socialisme: lEstat mxim) i se sol considerar que el liberalisme s el marc

poltic de les tiques utilitaristes per la reivindicaci de la idea de que lindividu ha de mantenir

el control i la iniciativa sobre la prpia vida.

Principi de llibertat negativa: la llibertat no es defineix com a capacitat de realitzar la

prpia voluntat (llibertat positiva) sin que sentn com labsncia dinterferncies en un mbit

en que les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa traa un cercle privat en el

que ning (ni tan sols lEstat) t dret a controlar la voluntat o accions individuals.

Virtut: qualitat moral dexcellncia humana lligada, segons S.Mill a la necessitat de

sentires admirat i estimat (buscant lexcellncia) i al desig destar amb els altres (que respon a

la naturalesa social dels individus).

Principi de dany: : norma tica segons la qual els individus sn lliures dactuar com els

sembli convenient sempre i quan les accions no vagin en detriment dels altres, no s lcit

perjudicar a ning en favor de la prpia felicitat.

11


NIETZSCHE: CONCEPTES I VOCABULARI

Filosofia del martell: crtica a la tradici occidental, en concret a la moral i filosofia tradicionals, la

religi cristiana i les cincies positives. Nietzsche va catalogar de dogmtiques la moral i la filosofia

tradicionals i va situar lorigen daquest pensament en les figures de Scrates i Plat.

Esperit dionisac: representaci del valor de la vida en la cosmovisi grega arcaica. Simbolitza el

vigor, la font de plaer, lembriaguesa, la desmesura, la renovaci i la destrucci (sexpressa

fonamentalment en la msica i la poesia lrica).

Esperit apollini: manifestaci del valor de la ra en la cosmovisi grega arcaica. Representa

lordre, lharmonia, la figura i les formes de la ra (sexpressa fonamentalment en lepopeia i lescultura).

Moral dels esclaus/ del ressentiment: s, segons Nietzshe, la moral occidental. Una moral

antinatural ja que imposa lleis o imperatius categrics en contra dels instints primordials de la vida. Lideal

de la moral tradicional s fer lhome bo, modest, diligent i benintencionat, la qual cosa el converteix en

esclau daquestes virtuts fictcies. Com a moral (cristiana) postula lexistncia dun altre mn vertader, el

de ms enll, el mn de la perfecci platnica. La conseqncia daquest postulat s el rebuig daquest

mn i de la prpia vida. La moral dels esclaus defensa laltruisme com a norma suprema de

comportament, per aix menysprea tots els valors de la vida; s una moral que considera que les accions

ms elevades no poden ser obra dels homes, sin dun sser perfecte que sanomena Du, aix, situa

lhome entre les coses vulgars i dbils. En conseqncia tots els valors de la moral tradicional sn ficticis i

propis dels dbils, per la qual cosa aquesta moral s immoral.

Ressentiment: actitud dels esclaus, dels homes dbils que, incapaos dassumir la vida com a

principal valor, creen una moral amb valors (com la culpa i el sacrifici) que neguen lautonomia de la

persona i lalienen.

Crtica a la Religi occidental: la religi neix de la por que lhome t de s mateix, s com un

mecanisme de defensa que permet atribuir el propi dest a un sser ms poders, a Du. Una religi que

menysprea la vida humana i lexpressi dels instints vitals introduint en lhome el sentiment de que la vida

terrenal no t sentit; s, en conseqncia, una religi que comporta lalienaci de lhome.

Cincies Positives: segons Nietzsche, no sn una vertadera interpretaci de la realitat. El seu

origen cal cercar-lo en la repugnncia que lintellecte sent pel suposat caos del mn. Ell no ataca a la

cincia en ella mateixa, sin a una metodologia concreta: la que es basa en la matematitzaci de la

realitat prescindint de les qualitats de les coses.

Crtica a lEstat: no es va dedicar a fer una reflexi tant extensa de la poltica com daltres

disciplines per rebutja clarament lEstat; a Aix parl Zaratustra el va definir com el ms fred dels

monstres freds perqu ens menteix dient-nos jo sc el poble.

Mort de Du: representa la negaci de tots els transmns inventats per la religi. Aquests sn la

gran mentida que converteix la vida en una aparena, en una mera ombra. La idea de Du, en tant que

fonament del mn vertader, s la gran enemiga. Lesperit lliure s aquell que s capa dassumir la seva

mort, dacabar amb la metafsica i acceptar que res no shi pot posar al seu lloc (ni la cincia, ni la

racionalitat, ni la tcnica, ni la poltica etc.).

12


Nihilisme: s la fora destructora de la base de la cultura occidental. Du ha mort perqu entre

tots lhem assassinat i quan ho assumim, aleshores superarem lestat nihilista (negatiu). El nihilisme, per,

s un procs ambivalent i dialctic. s a dir, que t dues cares: una negativa i laltre positiva i implica un

moviment duna a laltre: hem de negar per afirmar, destruir per crear. El moviment negatiu correspon

amb lenteniment que critica; i el moviment positiu correspon al domini dels instints vitals ja que, per

Nietzsche, la vida s la forma suprema del nihilisme (positiu).

Lltim home: la mort de Du (que s un fet histric) pot donar lloc a dos fenmens. Per una

banda s la condici de possibilitat per a laparici del superhome; per, per laltre la mort de Du tamb

genera larribada de lltim home. Per Nietzsche aquest s lsser ms menyspreable, s aquell que es

contenta amb el pragmatisme i la tecnocrcia i que, per tant, ha substitut Du per la seva comoditat;

lltim home representa la runa de la civilitzaci i s la culminaci de la decadncia.

Superhome: s aquell que accepta la mort de Du i no el substitueix per altres valors, assumeix

plenament la vida. s el ms fort, el ms noble, s lautntic filsof, el que no necessita valors falsos, s

aquell que supera la prova de letern retorn. El superhome s el ms real dels homes, soposa a lltim

home (ja que aquest el caracteritzava el ressentiment en contra de la vida). El procs de generaci del

superhome Nietzsche lexposa amb la metfora de les tres transformacions. El camell (porta la pesada

crrega de la moral invertida), el lle (que lluita en contra de la moral) i el nen (creador espontani del seu

propi joc) que s el superhome.

Home Noble: s el Senyor, laristcrata. Aquests qualificatius no fan referncia a ttols nobiliaris,

sin a la naturalesa de lhome (arists, etimolgicament significa el millor). Els nobles sn aquells que

tenien el carcter i lautonomia necessria com per assumir la vida i en un moment donat van ser

esclavitzats per una moral i una religi de dbils. Quan Nietzsche parla de noblesa fa referncia als

homes superiors, els millors, els ms bons per aix tamb sidentifica amb el superhome (el ms noble de

tots).

Voluntat de poder: s una voluntat lliure, vital, expansiva. Limpuls vital s expressi de la

voluntat de poder, que sempre aspira a ms. Tota fora impulsora s voluntat de poder que, en aquest

sentit, s lessncia mateixa del ser, i que, com a principi animador, est situat ms enll del b i del mal.

La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany dapoderar-se de res ni de dominar ning,

sin que s pura creaci.

Etern Retorn: . letern retorn del mateix fa referncia a una prova selectiva moral que ha de

passar el superhome. Implica una reflexi sobre el temps exposada en forma metafrica. Cada instant s

nic per etern, ja que en ell mateix es troba tot el sentit de lexistncia. Nietzsche parla de letern retorn

del mateix, per absolutament de tot el mateix, fins i tot les coses que considerem insignificants i

rodegen al nostra existncia. Si assumim la vida en la seva plenitud hem de voler que es repeteixi. Hem

de voler letern retorn ja que cada instant que hem viscut s vida, i per aquesta ra hem de veure que en

cada instant es troba el sentit de la nostra existncia.

13

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I DESCARTES

PLAT DESCARTES

Estil Obra extensa, escrita en forma de dileg i per fer-se entendre sovint va recrrer al mite i la metfora.

Obra seguint el model cientfic; vol crear un mtode universal i segur; es tracta de reflexionar sobre veritats evidents.

Realitat (Metafsica)

Dos mns: LIntelligible i el sensible, que s una cpia del primer.

Tres substncies diferenciades: Du, Jo i el Mn.

Coneixement

Els sentits noms serveixen pel coneixement de laparena. La ra s la que ens condueix al mn vertader. El coneixement s propi de lnima, s record.

Dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren sn confuses i obscures; el coneixement clar i evident noms ve donat per la ra que segueix un mtode basat en unes regles segures.

Idea

Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que s el fonament i model dels objectes sensibles. Nhi ha de quatre tipus: de les coses, matemtiques, de valors i la Idea de B, que s la mare, la causa de la resta dIdees (Connexi amb ltica platnica).

Representaci mental. Nhi ha de tres classes: adventcies (provenen de lexperincia), factcies (construm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra lexistncia de Du.

Antropologia Dualista: Home compost dnima (MI) i cos (MS), una uni antinatural, el cos s la pres de lnima (Carro alat).

Dualista: Home compost per dues substncies (pensament i extensi) connectades per la glndula pineal.

Psicologia

nima tripartida, depenent de la part que ens domini tenim una funci social dins de la Repblica (artesans, guerrers o filsofs reis).

La caracterstica fonamental de lnima, el jo, s el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions socials dins dun Estat.

Teologia

El demirg platnic t la funci dordenar, inspirant-se en el MI crea el temps generant el MS sobre la jora (espai). Tot i aix la representant de la divinitat en la filosofia platnica ms que el demirg (que s una metfora) seria la Idea de B (causa i fonament de la resta dIdees).

Du, la res infinita, s la substncia ms important. Tot i que en lordre del coneixement (ordo cognoscendi) la descubreixo en segon lloc, en lordre de les essncies (ordo essendi) s creadora de les altres dues (jo i el mn).

Finalitat

Els temes tics i poltics sn els ms importants (la metafsica t la funci de justificar el seu model dEstat). Tota la seva filosofia est encarada a justificar la Repblica.

Davant de la decadncia de la filosofia vigent, ens hem de desprendre del saber tradicional, la idea s fonamentar el coneixement a partir del seu mtode. No t teoria tica (moral provisional) ni poltica.

http://filoselectivitat.wordpress.com/

14

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I LOCKE

PLAT LOCKE

Estil Obra extensa, escrita en forma de dileg i sovint va recrrer al mite i la metfora

Fa un tractat filosfic, on els temes que va tractant estan ordenats de forma sistemtica

Realitat (Metafsica)

Dos mns: LIntelligible i el sensible, que s una cpia del primer

Pressuposa lexistncia dun mn exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees.

Idea

Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que s el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del mn intelligible i sn dins de lnima de lhome, per tant, sn dalguna manera, innates.

Totes les nostres idees procedeixen de lexperincia i sn continguts mentals (no pertanyen a un altre mn). No accepta lexistncia didees innates. La nostra ment, quan naixem, s una tabula rasa .

Tipologia didees

Nhi ha de quatre tipus:

Idees de les coses (cavall, taula) Idees matemtiques (teorema de

pitgores)

Idees de valors (justcia) Idea de B, la causa de la resta dIdees

Nhi ha de vries classes:

Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de lexterior (idees de sensaci) o de lexperincia interna (idees de reflexi)

Complexes: lenteniment s actiu creant idees de tres tipus (substnies, relacions o modes)

Coneixement

La ra s la que ens condueix al mn vertader. Nhi ha quatre classes:

Noesis: intuci de les idees Dianoia: raonament a partir didees Pistis: creena raonable Eikasia: representaci, conjectura Els dos primers constitueixen lepisteme i els dos darrers sn del terreny de lopini.

Lexperincia s el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement:

Intutiu: coneixement evident, ens proporciona el ms alt grau de certesa

Demostratiu: precisa didees secundries, de proves

Sensible: no s un coneixement evident, ms aviat probable

Psicologia

Lhome s una uni antinatural entre lnima, que pertany al Mn de les Idees i el cos (Mn Sensible). Coneixem a travs de lnima, que pot recordar les Idees.

El jo s la conscincia, no puc demostrar lexistncia de lnima. La conscincia (la ment que s el subjecte de coneixement) s dinmica i canvia per lexperincia.

Poltica

La seva teoria poltica est vinculada amb ltica i fonamentada en la Metafsica. Parteix de la base que noms els que coneixen les Idees de justcia i de b sn capaos de dur-les a terme (intellectualisme moral).

La seva filosofia poltica s independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder poltic que t la funci dactuar en benefici del b pblic i est legitimat per el consens dels ciutadans (no per el coneixement).

Estat ideal

La Repblica. Model dEstat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filsofs han de ser els governants. El coneixement dall div divinitza i els fa competents a lhora dassumir el govern (coneixen el B i actuen pel B de la comunitat).

Les societat civil/poltica. Shi arriba mitjanant un pacte que estableix que tot poder sha dexercir mitjanant el consentiment de la majoria. Critica la idea duna autoritat fonamentada en el dret div (experincia de les monarquies absolutes sustentades per la grcia de Du).

Formes de govern

El millor rgim poltic s laristocrcia per tamb la monarquia constitueix una de les formes justes de govern. Entre les formes injustes de govern es troba la democrcia.

El millor rgim poltic s aquell que es basa en la voluntat dels seus ciutadans (ms semblant a la democrcia). La monarquia pot ser bona sempre i quant el poder poltic no es concentri en el rei sin en el parlament.


15

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I S.MILL

PLAT S.MILL

Tendncia filosfica

Idealista i racionalista Utilitarista i liberalista

Funci dins de lEstat

Correlaci entre lnima i lEstat (psicologia i poltica). Depenent del tipus dnima que ens domini tindrem una funci dins de la Repblica.

No fa partici de lnima i deixa en mans de cadasc el decantar-se per una professi o una altra.

Pedagogia

Depenent del tipus dnima tindran un ensenyament o un altre. En el grau ms elevat est lensenyament dels governants que dura fins els 50 anys.

Creu que s important que es promogui la obligatorietat de lensenyament, independentment de la classe social duna persona.

Poltica

El govern ideal s en el que manen els filsofs. Parla dun Estat que controla tots els aspectes de la vida dels que lintegren. La democrcia s una de les formes injustes de govern (tot i que en la seva etapa crtica matisa una mica aquesta posici). LEstat platnic no pretn avanar, ha destar sempre igual.

Defensor de la democrcia representativa i del liberalisme (mnima interferncia de lEstat en leconomia i en la vida privada de les persones). Est influenciat per els ideals de la Illustraci i per aix ser partidari de que lEstat busqui constantment el progrs.

Felicitat individual

Els interessos particulars han destar sotmesos al b com i si cal sha de sacrificar la felicitat individual per la collectiva.

Mentre la societat o lEstat on visqui un individu sigui lliure i justa, aquest podr exercir la seva llibertat i ser feli. Ara b a la felicitat completa noms shi arriba si tothom s feli.

Plaer La felicitat sidentifica amb el b, no amb el plaer.

El plaer (no individual sin collectiu) s el que ens condueix a la felicitat. Hedonista universalista


16

ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I NIETZSCHE

PLAT NIETZSCHE

Estil Obra extensa, escrita en forma de dileg i per fer-se entendre sovint va recrrer al mite i la metfora

Utilitza un estil provocador, que no noms pretn desacreditar all que critica sin que tamb busca ridiculitzar-ho

Tendncia filosfica

Idealista i racionalista Vitalista

Scrates Mestre admirat per Plat, li va dedicar tota la seva teoria convertint-lo en el protagonista de tots els seus dilegs

El corruptor, el culpable de la inversi de valors de tota la filosofia i la moral occidental.

Concepci de la realitat

Dualista, existeixen dues realitats: el Mn Intelligible (el vertader) i el Mn Sensible, que s una cpia del primer.

Critica la concepci de les Idees com a sser vertader. Noms existeix un mn, el de la vida: la realitat s pur devenir

Coneixement

Els sentits noms serveixen pel coneixement de laparena. La ra s la que ens condueix al mn intelligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals.

Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat s una illusi. La realitat s devenir i sempre s interpretaci, no valen els conceptes (que lofeguen) noms la podem captar mitjanant metfores.

Du

La representant de la divinitat en la filosofia platnica ms que el demirg (que s una metfora) seria la Idea de B, que s el fonament de la resta dIdees.

Nega lexistncia de Du, de les Idees platniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un mn superior intangible que domina sobre el de la vida

tica

Intellectualisme moral, el coneixement (de les idees tiques) sidentifica amb la virtut. Shan de controlar i reprimir els desitjos i impulsos sensibles.

Ltica occidental (origen: Scrates) reprimeix els instints i s la formulaci de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes.

Antropologia Parteix duna antropologia dual: lhome s una uni antinatural dnima i cos. Diu que el cos s la tomba de lnima

Monisme antropolgic: no hi ha divisi entre cos i nima, el cos com a essncia de lsser hum.

sser superior

El filsof abandona el mn sensible i s capa de conixer la Veritat (el presoner alliberat de les cadenes de la ignorncia en el Mite de la Caverna).

El sperhome (metafricament el nen) sha alliberat dels valors de la moral i tradici occidental. T una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliena a la vida.

Poltica

El ms important s aconseguir el b com dins de la Repblica i aix saconsegueix amb governants justos, els filsofs, els savis. Defensa duna idea de poltica per la comunitat.

Defensa lindividualisme, tant en all tic com en all poltic i rebutja lEstat, el cataloga com el monstre ms fred que ens menteix dient-nos jo sc el poble.


17

ESQUEMA COMPARATIU DE DESCARTES I LOCKE

DESCARTES LOCKE

Caracteritzaci Primer filsof modern i el mxim exponent del racionalisme

Creador duna nova lnia de pensament modern: lempirisme

Coneixement

Vol crear un mtode universal basat en la ra . No ens podem refiar de lexperincia sensible ja que podem dubtar-ne (parteix de lescepticisme).

Percebem la realitat a travs de lexperincia, que s el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement.

Idees (tipologia)

Sn els continguts mentals del jo i nhi ha de tres tipus:

Adventcies: extretes a partir de lexperincia sensible (no vlides)

Fictcies: construccions de la nostra imaginaci (no vlides)

Innates: impreses en la ment (les niques a partir de les quals es pot construir el coneixement)

Totes les nostres idees procedeixen de lexperincia i nhi ha de vries classes:

Simples: la ment les rep de forma passiva ja sigui de lexterior (idees de sensaci) o de lexperincia interna (idees de reflexi)

Complexes: lenteniment s actiu creant idees de tres tipus (substnies, relacions o modes)

Innatisme Accepta lexistncia didees innates i aquestes li serviran per provar la segona veritat (lexistncia de Du).

No accepta lexistncia didees innates. La nostra ment, quan naixem, s una tabula rasa i les nostres idees noms provenen de lexperincia sensible.

Substncia

All no necessita de cap altre realitat per existir. Nhi ha tres (Jo, Du i el Mn) i constitueixen els tres mbits de la realitat.

s una idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples, per no podem demostrar empricament la seva existncia.

Identitat personal

El Jo es caracteritza pel pensament i s la primera veritat en lordre del coneixement: el fet de pensar ens mostra el nostre sser. s la res cogitans, la nostra ment, lnima.

El jo tamb s evident en s mateix a causa del pensament per no pertany a lnima (de la qual no en puc demostrar la seva existncia) sin a la conscincia, que s dinmica i canvia per lexperincia.

LExistncia del mn

El mn s la tercera veritat i es caracteritza per lextensi (inclou el nostre cos) . Per del mn noms en podem deduir la seva existncia en el sentit mecanicista, no podem parlar de qualitats secundries (impressions) com la forma, color, etc, perqu en podem dubtar (sn confuses).

Pressuposem lexistncia dun mn exterior com a causa de les nostres sensacions per no s un coneixement evident, sin ms aviat probable. No coneixem el mn exterior en s mateix, noms les idees sensibles que ens provoca. Tamb considera que les qualitats primries generen idees ms confuses i subjectives, noms ens podem refiar.


18

ESQUEMA COMPARATIU DE DESCARTES I NIETZSCHE

DESCARTES NIETZSCHE

Tendncia filosfica

Racionalista Vitalista

Veritat

La veritat existeix i la filosofia pot trobar-la. Crea un mtode de coneixement (inspirat en el mtode cientfic) per convertir la filosofia en un coneixement universal.

La veritat s una illusi, tot sn interpretacions. Ataca a la metodologia cientfica perqu amb la matematitzaci de la realitat prescindeix de les qualitats.

Concepci de la realitat

Realitat composta de tres substncies de naturaleses diferents: Du (res infinta), jo (res cogitans) i el mn (res extensa).

En contra de lontologia clssica entn el mn com a canvi, com a procs, i la realitat com a esdevenir i perspectiva. Noms existeix un mn, el de la vida.

Coneixement

No ens podem refiar de lexperincia sensible ja que podem dubtar-ne. Elabora el coneixement a partir de les idees innates del jo. Procedeix de forma deductiva relacionant conceptes.

Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La realitat s devenir i sempre s interpretaci, no valen els conceptes (que lofeguen) noms la podem captar mitjanant metfores i aforismes.

Du

Du, la res infinita, s la substncia ms important. En lordre de les essncies (ordo essendi) s creadora de les altres dues (jo i el mn).

Du ha mort i amb ell tots els transmns inventats per la metafsica tradicional. Nega lexistncia de qualsevol entitat superior a la realitat i la vida.

Antropologia

Dualista: home compost per dues substncies: res cogitans (el jo) i res extensa (el cos) connectades per la glndula pineal.

Monisme antropolgic: no hi ha divisi entre cos i nima, el cos com a essncia de lsser hum.


19

ESQUEMA COMPARATIU DE LOCKE I S.MILL

LOCKE S.MILL

Tendncia filosfica

Considerat un dels pares del liberalisme Utilitarista i liberalista

Ideologia poltica

Soposa a labsolutisme monrquic i defensa la monarquia parlamentria i la divisi de poders.

Defensor de la democrcia representativa i del liberalisme.

Principi regulador

Hi ha una LLEI NATURAL (ning pot atemptar en contra de la vida, salut o possessions dels altres) i en les societats poltiques el poder haur dassegurar aquests drets naturals dels homes.

PRINCIPI DEL DANY: implica que la gent s lliure de fer el que li sembli convenient sempre i quan no perjudiqui els altres.

Consideraci dels

individus

Sarriba a les Societats Poltiques a travs dun pacte, un contracte fet entre els individus que decideixen instaurar un poder poltic. Parteix de la idea de que els ciutadans sn autnoms i tenen dret a decidir, a prendre decisions i no s legtima una sobirania que no es regeixi per la majoria.

Lutilitarisme t com a objectiu que el mxim nombre de persones obtinguin la felicitat. Per el fonament daquesta teoria es troba en el que ell anomena la dignitat humana: qualsevol regla lha de tenir en comte, per tant, ltica ha de valorar els individus autnoms i els seus drets com a ssers humans (fins i tot acollint-se en aquest argument defensa el vot femen).

Poder poltic

El pacte instaura un poder poltic que tindr la funci de fer justcia, assegurar els drets naturals, fer lleis clares i fer-les complir. No sha dintervenir en cap aspecte ms, el poder t els seus lmits en els drets privats.

El poder de lEstat ha de limitar-se als afers pblics. Fins i tot a nivell econmic, com ms es limiti, millor. Per lEstat no t dret a intervenir en la vida privada dels individus (sempre i quant no perjudiquin a ning). Tamb sn fonamentals la llibertat de pensament i dexpressi.


20

ESQUEMA COMPARATIU DE Locke I NIETZSCHE

LOCKE NIETZSCHE

Tendncia filosfica

Empirista Vitalista

Coneixement

Percebem la realitat a travs de lexperincia, que s el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement.

Confia plenament en els sentits com a font de coneixement per no podem empresonar les experincies en idees o conceptes. Noms podem captar la realitat mitjanant metfores.

Mn exterior

Pressuposem lexistncia dun mn exterior com a causa de les nostres sensacions per no s un coneixement evident, sin ms aviat probable.

Noms existeix un mn, el de la vida: la realitat s pur devenir i no t sentit buscar evidncies daquesta, no en podem tenir un coneixement objectiu.

Postura poltica

Soposa a labsolutisme monrquic i defensa la monarquia parlamentria i la divisi de poders.

No t una postura poltica definida, per parla negativament tant de demcrates com de socialistes.

Estat

Justifica la idea dEstat que reguli la societat a partir de lestabliment dun pacte entre els individus. El poder poltic tindr la funci de regular la vida pblica i est sustentat en la voluntat de la majoria.

Defensa lindividualisme i rebutja lEstat, el cataloga com el monstre ms fred* que ens menteix dient-nos jo sc el poble. *Aix parl Zaratustra


21

ESQUEMA COMPARATIU DS.MILL I NIETZSCHE

S.MILL NIETZSCHE

Tendncia filosfica

Utilitarista i liberalista Vitalista

Moral

Lutilitarisme s una tica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empricament contrastats i avaluats. Mtode inductiu

En la crtica i la fonamentaci de la moral busca lorigen etimolgic de les paraules bo i dolent. Mtode Genealgic

Plaer Rebutja el dolor, encara que a vegades s inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer

No rebutja el dolor, perqu s part de la vida, cal saber-ne treure lenergia de superaci. All que no ens mata ens fa ms forts

Utilitat

All til s bo per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que s el fi de la moral. La rellevncia moral es troba en lacci i les seves conseqncies. Tot i que lutilitarisme de Mill contempla unes regles a lhora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament etc) la seva tica se segueix fonamentant en el valor moral les accions concretes i en el seu resultats.

Primer hem de qualificar a la persona, aquesta, si s bona el que fa est b. El noble fa les coses espontniament, lesclau s fred, calculador i preveu les conseqncies (critica el fet de que no importi si ss egoista o no, sin que importa el tipus dacci). Sn plebeus, esclaus, perqu basen les seves teories en all vulgar: en el benefici que sen treu duna acci, en lautomatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. s la moral de lltim home.

Poltica

Defensor de la democrcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea dEstat en tant que regulador dels afers pblics per rebutja la seva intromissi en la vida privada dels individus. La gent s lliure de fer el que li sembli sempre i quant aix no suposi un dany a altres.

Rebutja lEstat modern i les tendncies demcrates i socialistes. Critica a lEstat catalogant-lo com el monstre ms fred* perqu ens intenta fer creure que sidentifica amb el Poble. *Aix parl Zaratustra


22


CRTIQUES A PLAT

Crtica al realisme de les Idees: al final de la seva vida, el mateix Plat va revisar la

teoria de les idees, sha dassenyalar que mai va arribar a negar-la per s que va reconixer els

problemes que comportava. Alguns estudiosos sn partidaris de considerar que aquesta

autorevisi va ser potenciada per la influncia del seu deixeble Aristtil ja que en els seus

dilegs de vellesa apareixen crtiques molt semblants als de les proposades pel primer a la

Metafsica.

Al dileg Parmnides (o de les Idees) les revisions afecten sobretot a las relacions entre

els dos mns (Mn Intelligible i Mn Sensible). Una de les caracterstiques del Mn de les

Idees s que es troba radicalment separat dall sensible; si s tan diferent i est tan separat

del Mn Sensible, les Idees no poden ser la justificaci de lexistncia de les coses. Plat,

anteriorment, havia dit que les Idees existeixen i per demostrar-ho recorria al fet de que es

poden conixer (mitjanant els nivells de coneixement), per com s possible que la veritat i

lexistncia de les Idees es basi en la possibilitat de coneixement daquestes?

Aristtil va exposar el seu punt de vista sobre el problema amb largument del tercer

home: si necessitem la idea dhome per explicar la semblana entre els homes concrets del

Mn Sensible, tamb necessitem un tercer model dhome per explicar la semblana entre

aquests homes concrets i la Idea dhome; lnic que aconseguim fent aix s una cadena

infinita didees didees i aix no ens explica res, al contrari, ens condueix cap a labsurd; Plat,

en el seu intent dexplicar la realitat, la va dublicar, va postular lexistncia de dos mns, amb

la qual cosa, la dificultat tamb es duplica perqu ara tamb necessitem explicar laltre mn; el

dualisme, per tant, no noms no justifica res sin que crea problemes. Podem considerar la

possibilitat que gnoseolgicament (a nivell de coneixement) existeixin dos mns, per no

ontolgicament (a nivell de veritat, dsser). Est clar, per, que el problema s que aquesta

afirmaci implica que les Idees no sn veritats immutables sin simples conceptes mentals.

Una altra crtica dAristtil va dirigida a la justificaci de la relaci entre Idees i coses.

Plat havia intenta demostrar lexistncia dels dos mns a partir de la relaci dimitaci (o

participaci) entre les coses i les Idees, per tampoc va arribar mai a concretar en qu

consistia exactament la imitaci. Sembla que lnica justificaci daquesta teoria sigui

lexposici del mite de la caverna (on ens diu que les coses sn com les ombres de les Idees)

per una allegoria no es pot considerar un argument consistent. Segons Aristtil, dir que les

Idees sn els models dels quals participen les dems coses s el mateix que pronunciar

paraules buides i formular metfores potiques.

Finalment, Aristtil tamb critica la teoria de les idees per la seva incapacitat dexplicar

el canvi. Un dels motius pels quals Plat havia elaborat la teoria era per intentar solucionar el

problema del canvi i la permanncia (els presocrtics ja havien donat algunes respostes sense

cap resultat satisfactori); ell va optar per establir un dualisme metafsic, va postular lexistncia

duna realitat on tot era permanent i immutable (el Mn Intelligible) i va afirmar que la

realitat quotidiana (Mn Sensible), sotmesa al canvi, era una cpia imperfecte del mn

vertader. Ara b, segons Aristtil aquesta teoria no soluciona el problema inicial: si les idees

sn immbils i invariables i les coses en sn una cpia, aleshores les coses tamb haurien de

ser immbils i invariables; com que les coses, de fet no, no sn invariables, sin que canvien,

no sentn don prov el canvi (perqu est clar que no pot provenir de les Idees).

23


Crtiques a la teoria de lnima: la teoria platnica ens diu que lnima t una

naturalesa divina, pertany al Mn Intelligible per cau al Mn Sensible i queda atrapada en un

cos; Plat evidentment havia dexplicar aquesta caiguda i ho fa amb el Mite del Carro Alat

(Fedre). El mite diu que lnima s com un carro de cavalls alats (un blanc i laltre negre)

conduits per una auriga. Lauriga condueix els dos cavalls per el Mn de les Idees, per aquesta

conducci s dificultosa perqu els cavalls sn diferents: el cavall blanc s bo i bell i el negre s

tot el contrari. En un moment determinat lauriga s incapa de controlar els dos cavalls i cau

el carro al Mn Sensible dominada pel cavall negre. Lauriga representa la part racional de

lnima, el cavall blanc les tendncies nobles i el cavall negre les tendncies materials. Plat en

aquest mite ens explica com lnima (que s divina i s perfecte) cau atrapada en un cos.

Lhome seria el fruit daquesta uni antinatural i accidental entre nima (espiritual) i cos

(material). Com que el Mn Sensible s defectus, totes les coses que pertanyen a aquest

tamb ho sn i, per tant, el cos tamb s imperfecte. Plat desprestigia al cos, per a aquest,

lnima s el reflex de lhome i arribar a dir que el cos s la tomba de lnima.

El problema daquesta teoria s que no sentn com lnima, que en teoria s tota

divina i t tots els atributs del Mn Intelligible pugui tenir una part amb tendncies materials.

Sembla que Plat va establir la tripartici de lnima per donar sentit al fet que es troba

empresonada en un cos i per legitimar la divisi de classes socials de la Repblica (depenent de

quina part de lnima ens domina pertanyem a una classe o altre). Tot i aix la teoria de

lnima de Plat s problemtica ja dentrada. Ens podem preguntar, si lnima s tota ella

divina i perfecte per qu cau? I si cau perqu tamb t tendncies materials don sorgeixen

aquestes tendncies? Com s possible que alguna entitat del Mn Intelligible sigui

imperfecte?

En dilegs com El Banquet o el Fed Plat desenvolupar ms de la qesti de la

naturalesa de lnima i elaborar arguments per demostrar la seva immortalitat, fins i tot en

algun arriba a comentar que lnica part de lnima immortal s el nous, la part racional, per

igualment, aix tampoc acaba de resoldre la qesti de que en el Mn de les Idees hi hagi una

nima amb tendncies materials.

Crtiques a lintellectualisme moral: aquesta s una doctrina que Plat va heretar de

Scrates (el qual creia que tots tenim, en el nostre interior els valors morals), implica una

identificaci entre el coneixement i la virtut. El savi no por fer mal i qui fa el mal s per

ignorncia. A partir daquest convenciment Plat lliga aquesta teoria a la poltica, justificant,

daquesta manera el paper dels savis/filsofs en el govern de la Repblica: si els que coneixen

la justcia obren en conseqncia, els ms virtuosos sn els filsofs i sn els ms indicats per

dirigir lEstat. Aristtil va criticar aquesta concepci tica argumentant que la voluntat i el desig

no tenen perqu obeir la ra i s possible obrar injustament sent-ne perfectament conscient,

qui fa el mal no t perqu ser un ignorant. En la lnia daquestes consideracions podem trobar

nombrosos casos que contradirien la teoria socrtico-platnica, com per exemple, els casos de

pederstia comesos per homes de lEsglsia extremadament cultes. Per altra banda s

important assenyalar que, tot i que les concepcions tiques actuals estan bastant allunyades

de lintellectualisme moral, sovint es tendeix a pensar que fer el mal va unit a la ignorncia

dels individus ja que es cometrien menys crims si alguns delinqents poguessin accedir a una

bona educaci.

24


Crtiques al model dEstat de la Repblica: Plat ens descriu una repblica on tots els

aspectes de la vida dels individus estan controlats per lEstat. Leducaci t la finalitat de

disciplinar als ciutadans; de fet els nens pertanyen a lEstat (la famlia est prohibida) i seran

educats per servir a la comunitat estrictament dins de les classes socials a les que seran

consignats. Els nens amb alguna disminuci seran abandonats en algun lloc fora de la polis i

tamb proposa lexpulsi dels poetes i els pintors (perqu lnic que fan s elogiar la bellesa

del sensible). Plat tamb dir que, en determinades circumstncies, lengany per part dels

governants s legtim.

La crtica ms freqent assenyala que la Repblica implica un model dEstat totalitari,

en la que els individus estan sotmesos, ning s lliure i tots sn esclaus del b com. La

manca de llibertat i la intromissi de lEstat en tots els aspectes de la vida dels ciutadans sn

mesures prpies dels rgims totalitaris. Plat justificar aquestes mesures dient que una polis

justa s aquella que persegueix el b de la comunitat per aquesta concepci tico-poltica

xoca amb moltes teories tiques contempornies ms liberals com, per exemple, la dStuar-

Mill; per aquest, la recerca del b com no podria mai justificar el totalitarisme ni la

intromissi de lEstat en la vida privada dels individus, la llibertat individual i la dignitat

humana sn un dels fonaments de ltica i si les vulnerem estem transgredint una regla

imprescindible per ser feli.

Per altra banda, Karl Popper (a La societat oberta i els seus enemics) diu que la divisi

estricta de classes que proposa Plat s equiparable a considerar els individus com un ramat

dovelles (artesans), dirigides per gossos (guardians), que segueixen les ordres dels seus amos

(governants) els quals viuen estrictament separats del ramat hum.

Tamb Popper assenyala que la Repblica s, en realitat, una reacci defensiva en

contra de la mentalitat i la concepci sofstica de lhome; Plat veia que Atenes estava

amenaada per ladveniment de noves idees com la individualitat, la llibertat i el relativisme

estaven guanyant terreny i destruint la unitat sociopoltica de la polis (el gran invent dels grecs

que els convertia en superiors a altres pobles). El problema s que Plat es va erigir com el

gran defensor de Scrates i a la vegada va contradir alguns dels ideals del seu mestre, com la

llibertat de pensament per la qual havia mort. Segons Popper, Plat es va convertir en el

precursor de molts poltics que sovint apellen a la moral, als sentiments humanitaris amb

finalitats antihumanitries i immorals.

25


CRTIQUES A DESCARTES

Crtica a linnatisme: Descartes defensa lexistncia didees innates en la nostra ment.

Idees com la dinfinit o perfecci no poden provenir de lexperincia, lnica possibilitat s que

es trobin en el pensament de forma innata. Des de la vessant empirista aquesta posici va ser

molt criticada i John Locke va ser el primer en formular objeccions al respecte; les idees noms

poden provenir dun lloc: de lexperincia (per Locke, la comprensi del mn es construeix a

partir de lexperincia i no del jo). Aix significa que no existeixen les idees innates: quan

naixem, la nostra ment s com una tabula rasa, un paper en blanc, una pissarra buida, no hi ha

imprs res, ni cap principi ni cap idea anterior a la nostre experincia. Noms la nostra

experincia, particular i subjectiva, ens possibilita la formaci didees. Si tingussim idees

innates, les tindria tothom (fins i tot nens) i no s aix. Si en algun moment ens pot semblar

que una idea no ens ve directament donada per lexperincia s perqu la ment fa una

combinaci extrapolant-la a partir daltres idees empriques.

Crtica al mtode racionalista: en general els empiristes britnics estaran en contra de

la construcci terica de Descartes, que edifica la seva teoria a partir de laplicaci de les idees

clares i distintes. La principal crtica s la insistncia cartesiana a no fiar-se de les dades

empriques ni dels sentits. La teoria ms extremadament oposada a la de Descartes, en aquest

sentit, s la de David Hume, que en el seu empirisme radical (noms sn vlides les idees que

provenen de les impressions empriques) va negar la possibilitat de coneixement de qualsevol

cosa o substncia (ja sigui el jo, Du o concepte metafsic) que no fos fruit duna impressi

sensible. La teoria de Hume arriba a tal extrem que acabar all on comena Descartes:

lescepticisme. Laportaci de Hume per, va ser fonamental perqu un filsof posterior

resolgus el problema del coneixement que havia enfrontat als empiristes i racionalistes:

Immanuel Kant. Aquest argumentar, en contra de Descartes, que el coneixement sempre

comena per lexperincia i, en contra de Hume, que no tot el coneixement prov

exclusivament de lexperincia: la millor manera per conixer una cosa s mitjanant

conceptes (idees) per aquests no tenen sentit, no poden justificar res si no fan referncia a

res ms que a ells mateixos; s a dir que necessitem lexperincia sensible per omplir

aquests conceptes que Kant ens dir que sn els a priori de la sensibilitat i de lenteniment

(espai/temps i categories respectivament).

Crtica a largument ontolgic: Descartes reformula lArgument ontolgic de Sant

Anselm: compara a Du amb un teorema matemtic. Diu que, si analitzem la idea de triangle,

ens adonem que en aquesta idea hi ha implcit que la suma dels seus angles ha de ser igual a

180. Parallelament podem veure que Du implica lexistncia necessria, ja que la idea de

Du remet a la idea de perfecci i la no existncia seria una limitaci a aquesta perfecci. s

ms perfecte lexistncia que la no existncia, per tant, com que la idea de perfecci

sidentifica amb Du, Du existeix.

Aquest ha estat un argument molt controvertit en la histria de la filosofia, hi ha

pensadors que laccepten i nhi ha que no el donen com a vlid. Locke, entre daltres el

26


qestionar, per la crtica definitiva la va fer Immanuel Kant. Aquest ltim dir que no podem

concloure lexistncia de Du a partir de lanlisi del seu concepte, no podem determinar

lexistncia duna cosa de forma analtica. Dir que Du existeix perqu com a sser dotat de

perfeccions no pot no existir (ja que s ms perfecte existir que no existir) no s un argument

vlid, lexistncia duna cosa no es pot deduir de la definici de la cosa en s mateixa: si

intentem justificar lexistncia dels cavalls, en front de la dels unicorns, no ho fem recorrent a

la idea que el concepte de cavall impliqui o tingui la propietat de lexistncia i la de lunicorn

no; la ra per la qual diem que els cavalls existeixen s perqu tenim lexperincia que ens ho

demostra: lexperincia es correspon al concepte. Qualsevol demostraci de lexistncia

dalguna cosa en base a afirmar una propietat (lexistncia) de la idea daquesta cosa s una

fallcia. Lafirmaci Du existeix perqu el propi concepte inclou la seva existncia s una

redundncia buida de contingut, s una tautologia lgica (del tipus la fredor del meu voltant

s produda per un ambient fred) i no s un argument vlid.

Crtica a la distinci substancial i al dualisme: Descartes ens diu que lestructura de la

realitat s tripartida: jo, Du i el mn extern. Les tres realitats sn substncia i defineix aquest

concepte com una realitat que existeix de tal manera que no precisa de cap altre per existir.

Literalment, aquesta definici s noms aplicable a Du, ja que els ssers finits, pel fet dhaver

estat creats i ser conservats per aquest, precisen de Du. Descartes sadona daquest problema

per vol mantenir la definici respecte el mn i respecte a la ment, perqu vol subratllar la

independncia mtua del jo i del mn extern. En altres paraules, per definici noms Du s

substncia, per tamb anomena substncia a la ment i al mn perqu, tot i dependre de Du,

sn independents entre elles.

Per aix comporta un altre problema: en lhome queden integrades dues substncies

independents, la ment (res cogitans) i el cos, que forma part de la res extensa, per com es

relacionen? Descartes va postular lexistncia de la glndula pineal al cervell, un rgan

encarregat de relacionar els pensaments amb els actes del cos i viceversa, per no acaba de

quedar clar com un rgan del cos, de la res extensa, pot comunicar-se amb una substncia

radicalment diferent, la res cogitans.

27


CRTIQUES A LOCKE

Crtica a la crtica de linnatisme: segons Locke, noms la nostra experincia, individual

i subjectiva, ens possibilita la formaci didees. Aix significa que no existeixen les idees

innates: quan naixem, la nostra ment s com una tabula rasa, un paper en blanc, una pissarra

buida, on no hi ha imprs res, ni cap principi ni cap idea anterior a la nostre experincia. Si

tingussim idees innates, les tindria tothom, serien universals, i no s aix. Per tant, la nostra

comprensi del mn es construeix noms a partir de lexperincia.

La posici de Locke sobre aquesta qesti va ser bastant criticada pels cercles

racionalistes i, en especial, per Leibniz, el qual va dedicar un llibre sencer (Nous assaig sobre

lenteniment hum) a discutir les teories de lAssaig sobre lenteniment hum de Locke.

Segons Leibniz, s que existeixen en lenteniment uns principis innats i universals i, com a tals

no poden provenir de lexperincia: a diferncia dels animals, els homes tenen la capacitat

reflexiva, la qual ens fa entendre i interpretar les dades que ens proporciona. Si no hi hagus

res en el nostre enteniment abans de nixer, el coneixement no seria possible perqu no

podrem entendre el que lexperincia ens mostra, per tant, hi ha una srie de facultats,

aptituds, disposicions i habilitats que el nostre intellecte posseeix de forma inherent, de forma

innata.

Crtica a la teoria de la identitat: Seguint la lgica empirista Locke sembla que hauria

dhaver arribat a la conclusi que el jo, tal i com passa amb la substncia, s quelcom

desconegut del qual en suposem lexistncia, per no va ser aix. En la seva teoria del

coneixement, havia definit la substncia com una idea complexa que imaginem o suposem en

tant que suport daltres qualitats o idees simples (quan percebem una rosa, per exemple, el

que copsem s la seva textura, el seu color, la seva olor, potser fins i tot el seu gust... per mai

percebem la substncia rosa); com que en la formaci didees complexes lenteniment s

actiu, aquestes no tenen perqu tenir una referncia exacta amb la nostra experincia i per

tant, no les podem considerar un vertader coneixement. Pel que fa a la teoria de la identitat

Locke ens diu que el jo s la conscincia i en tenim un coneixement evident, intutiu, ja que s

impossible que ning percebi sense que percebi que percep. Locke tamb dir que la identitat

personal, tamb depn de lexperincia perqu no podem pensar el jo sense les nostres

experincies.

El problema daquesta teoria s que sembla que Locke decideix donar un tracte

diferent a la identitat personal i postular lexistncia de la conscincia sense seguir les

mateixes normes fixades en el seu discurs anterior. Si la substncia no s ms que el suposat

suport didees simples com el color, el tacte, lolor etc. per qu no entn la identitat tamb

com una compilaci, un suposat suport destats mentals (penso, dubto, imagino etc.)? Sembla

que Locke decideix que no s necessari demostrar que no tenim un coneixement empric del

jo, postula la seva existncia amb un raonament que recorda a la teoria cartesiana del cogito

(penso, doncs existeixo) i sallunya bastant de la lgica empirista que havia caracteritzat el seu

discurs fins al moment.

28


Crtica a la jerarquia dels tipus de coneixement: Al llibre IV de lAssaig Locke parla de

les maneres mitjanant les quals sabem que les coses existeixen, s a dir, de les classes de

coneixement i nestableix tres: el coneixement per intuci (com coneixem la nostra

existncia), el coneixement per demostraci (aix coneixem lexistncia de Du i la de les

veritats matemtiques) i el coneixement sensible (un coneixement probable pel qual tenim

notcia del mn exterior). Segons Locke no tenim constncia dels objectes sensibles en s

mateixos, sin de les idees que aquests ens generen, per aquesta ra el coneixement sensible

no ofereix el mateix grau de certesa que els anteriors. La qesti s que aquesta afirmaci no

acaba dencaixar amb la seva lgica empirista: si, en un principi, s lexperincia la que

possibilita i legitima el nostre coneixement, per qu desprs diu que el coneixement sensible

s menys fiable que altres tipus de coneixement no basats amb lexperincia? Aqu ens trobem

amb una exposici que no acaba dencaixar amb les regles establertes anteriorment pel propi

filsof.

Tamb en la mateixa lnia Locke ens dir que a travs del coneixement demostratiu

podem demostrar lexistncia de Du: la nostra existncia (que coneixem per intuci) suposa

lexistncia dun altre sser, creador del jo i les prpies facultats; del no sser no en pot sortir

res, per tant, aquest sser creador ha de ser etern, Du. Fa servir largument cosmolgic per

demostrar lexistncia de Du en tant que causa del jo i dna a aquest tipus de coneixement

un grau de certesa elevat per diu que no podem estar segurs de lexistncia del mn en tant

que causa de les nostres sensacions (perqu no podem conixer el mn en s mateix, sin les

idees que genera el nostra enteniment). Com sentn que el coneixement de lexistncia de

Du en tant que causa del jo sigui superior al coneixement del mn en tant que causa de les

sensacions? Fa servir largument de la causalitat per demostrar ambdues realitats (Du i el

Mn) per un s un coneixement cert i laltre no tant. Aqu, de nou, sembla que Locke es

contradigui.

Crtica al liberalisme: Locke s considerat un dels pares del liberalisme per la seva

defensa dels drets individuals i de la propietat privada. Val a dir, que en el seu temps les seves

idees poltiques van ser considerades fora revolucionries i progressistes: va criticar a tort i a

dret els abusos dels rgims absolutistes decantant-se a favor duna societat poltica regida per

la llei de la majoria. Gran part de les idees de Locke es van realitzar amb el triomf de la

Revoluci gloriosa el 1688 amb la qual es va aconseguir restringir fortament lautoritat del

monarca i donant ms poders i autonomia al parlament angls. 150 anys ms tard, Karl Marx,

en un context social i econmic bastant distant on la gran propietat i el proletariat obrer

(explotat i empobrit pels abusos dels grans propietaris capitalistes) soposar al liberalisme i a

les idees que van defensar els primers pensadors liberals com Locke. Marx el critica perqu

situa a la propietat privada en un dels llocs ms alts de les necessitats socials (quan aquesta

hauria de ser abolida perqu s la base de lopressi de lhome). El liberalisme, per ell, s la

doctrina on els interessos collectius queden limitats per les finalitats particulars i Locke s el

teoritzador daquest individualisme burgs.

29


CRTIQUES A S.MILL

Crtica a lutilitarisme en tant que tica de mnims: lutilitarsime s la filosofia segons

la qual all til s bo i com que la utilitat ens produeix plaer, del que es tracta s que el major

nombre de persones aconsegueixin la felicitat (entesa com a benestar i plaer). Una de les

crtiques ms importats que shan fet a aquesta teoria s la que lha qualificat com una tica

de mnims; la crtica ve dels defensors de teories de la moral que busquen uns mxims i que

creuen que ltica ha de cercar lexcellncia humana i els mitjans per aconseguir-la.

Lutilitarisme s una tica de mnims perqu busca el consens a partir del principi el ms gran

plaer pel ms gran nombre de gent, s una tica que pretn esbrinar els punts comuns en

que estan dacord vries opcions diferents en la societat per arribar a uns principis, a uns

mnims dacceptaci comuna. Aquest tipus de pensament xoca amb la idea de que buscar la

felicitat no t a veure noms amb el plaer, sin amb un sentit dautorealitzaci humana. La

crtica s menys ferotge en el cas de lutilitarisme dStuart Mill, ja que en el seu intent

destablir una regla moral, ens dir que la felicitat est lligada a la dignitat humana i a

lautodesenvolupament individual. No obstant, S. Mill no defineix prou aquests principis

(dignitat humana i autodesenvolupament) com perqu siguin normes autnomes, mximes

definides per lautorealitzaci humana; ens dir que la regla depn de la utilitat i busca la

compatibilitat entre aquesta i el criteri utilitarista de buscar la felicitat pel nombre ms gran

dindividus aix, els principis de la regla, segueixen depenent del con

PAU Dossier 2013 1

Documents

Transcript of PAU Dossier 2013 1