Paleopatologia i epidemiologia històrica
-
Upload
jordi-gil-faus -
Category
Health & Medicine
-
view
565 -
download
3
description
Transcript of Paleopatologia i epidemiologia històrica
![Page 1: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/1.jpg)
PALEOPATOLOGIA I EPIDEMIOLOGIA HISTÒRICA.
LA PALEOMEDICINA
Jordi Gil FausMaría Cinta Gómez Tomás
Coneixement i Història de la Fisioteràpia
![Page 2: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/2.jpg)
INDEX1. INTRODUCCIÓ
Concepte de malaltia
Prehistòria
2. PALEOPATOLOGIA
Definició
Grups malalties
3. PALEOMEDICINA
Definició
Cirugia: Trepanació
Ideologia
Figura del Chamán
4. EPIDEMIOLOGIA
Definició
Evolució històrica autors
Evolució histórica epidèmies
5. BIBLIOGRAFÍA
![Page 3: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/3.jpg)
INTRODUCCIÓ
CONCEPTE DE MALALTIA:La malatia és tan antigüa com la mateixa
vida.Podem dir que simbolitza la manifestació de
la vida.
La resposta d’un organisme a un estímul anormal
![Page 4: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/4.jpg)
Com podem conèixer quines malaties afectaven alsprimeres èssers humans?
Partim de 2 problemes:1. Sols es disposa majoritariament de restes
d’esquelets2. Quan més intentem apropar-se al inici de
l’evolució, menys restes trobem.
Aleshores, és necessari contextualitzar-nos;
partim de la PREHISTÒRIA
INTRODUCCIÓ
![Page 5: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/5.jpg)
PREHISTÒRIA : Origen de la medicina.
1 Asentaments humans
INTRODUCCIÓ
![Page 6: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/6.jpg)
Quin tipus de malaltia tingueren els homensprehistòrics?
PaleopatologiaDEFINICIÓ: Rama de la medicina que estudia
les malaties que es poden estudiar a partir de restes fòssils i mòmies.
INTRODUCCIÓ
![Page 7: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/7.jpg)
PALEOPATOLOGIA
Quin tipus de malalties tingueren els homesprehistòrics?5 Grups: • Traumatismes• Artritis• Artròsis• Infectocontagioses• Dentàries• Tumorals
![Page 8: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/8.jpg)
TRAUMATISMES:Per acció d’un objecte animat o inanimat sobrel’organisme.
Degut a:
PALEOPATOLOGIA
![Page 9: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/9.jpg)
ARTRITIS I ARTRÒSIS:Apareix entre el pas del Neolític al Paleolític; el Mesolític.● M. DENTÀRIES:Afectaven principalment a d ; dieta pobra enproteïnes, rica en sucres. Els basaven la
dieta enproteïnes.● TUMORS:Poc significatiu en aquesta època donat que
l’esperança de vida era curta, 20-25 anys.
PALEOPATOLOGIA
![Page 10: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/10.jpg)
PALEOMEDICINA
DEFINICIÓ: Ciència que estudia les marques realitzades per l’acció mèdica en fòssils, mòmies i objectes arqueològics.
Cirugia del llatí “cheines”(mà), i de “ergon”(treball)
Art de treballar amb les mans
El testimoni més significatiu és la TREPANACIÓ
![Page 11: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/11.jpg)
TREPANACIÓ: tècnica quirúrgica de perforació craneal.
El naixement es fixa al Neolític. Aparició cranis per tots els continents. Normalment en joves Una o més trepanacións per crani. Es realitzaven al costat esquerre (habilitat
destra) Òs temporal i occipital, rara vegada en
parietal i frontal 3-4 cm.
PALEOMEDICINA
![Page 12: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/12.jpg)
El procediment de trepanació del Neolític europeu son
basicament tres pautes: 1. Incisió circular amb pedra tallant fins tallar
una peça òssea 2. Barrenat amb una o varias pedres amb punta.3. Abrasió mitjançant el raspat amb una pedra.
Quin era el motiu d’aquesta tècnica, d’excavar el crani?En vida Alliberar mals
esperits
Post Mortem Obtindre fragments òssis “rondelles” amulet Aullentar esperits.
PALEOMEDICINA
![Page 13: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/13.jpg)
FIGURA DEL CHAMÁN. Què motiva aquest fet?L’aparició d’aquesta figura sanadora?
Dimensió incontrolable i incomprenssible
Suposició d’una força desconeguda
PENSAMENT
MÀGIC
Els fenòmens naturals són voluntats
sobrenaturals per castigar a l’home
LA MALATIA:
CASTIC DELS ESPERITS MALIGNES
PALEOMEDICINA
![Page 14: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/14.jpg)
IMPORTÀNCIA DE LA IDEOLOGIAExisteix la idea de que els esperits podien
privar dela Salud, Benestar i Felicitat.
Els ritus i les pràctiques protegien del’acció del esperits• Si la malatia era lleu: realitzaven pràctiques
sanadores.• Si la malaltia era greu: castic diví, quedava
abandonat a la sort i al desig del Déu.
PALEOMEDICINA
![Page 15: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/15.jpg)
CHAMÁN: Intermediari entre
els Déus i els homes.
Acabaven amb l’acció
malèfica de l’esperit.
Tenien poders per al Dx, Tta
i Pronòstic.• Entraven en “trance” inhalant polç de semilles o
plantes al·lucinògens.• El poder curatiu residia en lliberar la força
psíquica maligna i proyectar-la sobre una altra persona o un objecte.
• Normalment sobre un objecte inanimat de madera el qual posteriorment era allunyat del poblat.
PALEOMEDICINA
![Page 16: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/16.jpg)
EPIDEMI L G A
EDAT
SEXE
RAÇA
GEOGRAFÍA
ENFERMETAT
SALUT
DEFINICIÓL’estudi de la distribució i els determinants dels estats relacionats amb la salut i esdeveniments en poblacions específiques, i l’us d’aquest estudi per a controlar problemes de salut.
(Last,1988)
![Page 17: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/17.jpg)
EPIDEMI L G A
· Papiro de Ebers “febres pestilentes”
· Diosa de la peste “Sekmeth”
1000 a.c.
· Momies afeccions dèrmiques “Lepra”“Viruela”
AUTORS
2000 a.c.
![Page 18: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/18.jpg)
EPIDEMI L G A
460 - 385a.c.430 a.c.
· Hipócrates Causes d’enfermetat
mode de vida
salut població
· Empedócles de Agrigento Teoria elementos
“dieta, clima, calitat terra”
![Page 19: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/19.jpg)
EP DEMI L GIA
1546
S. III
· ESGLESIA CATÒLICAEnfermetat
càstig
perdó
salut
S. XV
Contacte directe
Aire “miasmas”
Fomites
· G. Fracastoro Imagte llibre
leprapeste
tisissarnarabia…
1580
· G. de Baillou EpidemiorumSarampióDifteriaPeste
bubònica
![Page 20: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/20.jpg)
1716
EPIDEMI L G A
1650 -16761598
· Quinto Tiberio Angelino Epidemiología
“primera menció”
· Thomas SyndehamCiencies naturals
Estadística sanitariaDisenteriaMalariaViruelaGotaSífilisTuberculosis
Llei de les
enfermetats
· J. Graunt· W. Petty· Leibniz
Agenciasgubernamentales
NacimientosMortalidadCasamientos…
![Page 21: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/21.jpg)
J. Lind(escorbut
o)
D. Bernoulli(viruela)
D. De Durand
(esperança vida)
P.Ch.A. Louis
(observació
numèrica)P.L. Panum
(sarampió)
J. Snow(colera)
W. Budd(febra
tifoidea)
J. Goldberg
erS. XX
ENFERMETATS
CRÒNIQUES
18071760
EP DEMI L GIA
18301846
18541857 1923
S. XX1747
![Page 22: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/22.jpg)
EPIDÈMIESEP DEMI L GIA
LA PESTE LA VIRUELA EL CÓLERA
EL LEPRA LA SÍFILIS
LA POLIO TUBERCULOSIS SIDA
FIEBRE AMARILLA
![Page 23: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/23.jpg)
EP DEMI L GIA
LA PESTE DE: Atenes; Agrigento; Antonina; S. III,Justiniana; Amarilla; NEGRA.
EPIDÈMIES
Transmisió
Comerç
“YERSINIA PESTIS”
· Bubònica: contagi puça a través pell. Inflamació ganglis· Septicèmica: a través de la sang. · Pulmonar: a través de l’aire. Transmissió persona a persona
· S. XIV. (1347-1350)· Mortalitat 1/3 població europea.· Febra, agonia, sed, cansanci.
428 a.c. Atenes1665
Londres
![Page 24: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/24.jpg)
EP DEMI L GIA
LA VARIOLA (sarampio, varicela, escarlatina)
EPIDÈMIES
Aliada dels conqueridors d’Amèrica; en 25 anys reduix en 1/3 població
indigena
Transmisió
· Febra, vòmits, dolor cap i articular.· Erupció cutànea a partir dels 3-4 dies.· V. major: 30% mortalitat· V. menor: 1% mortalitat.
“VARIOLA”
· 1796 inoculació xiquet.· 1800 vacunació a EE.UU.· S. XX sistematizació vacunació· Últim cas a 1977 (Somalia)· 1980 A.M.S. la declara erradicada
1492 Amèrica
1977 Somalía
![Page 25: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/25.jpg)
EP DEMI L GIA
EL CÓLERA. Pestilència a l’aigua.
EPIDÈMIES
Transmisió“VIBRIO COLÈRIC”
Diarrea – Vòmits – Deshidratació - Calambres
Relació directa entre desenvolupament i
cólera
La letalitat arriba fins 50%; en preparats sols 1%
Ingestió vibrio
Barrera gástrica
Intestí prim
Producció enterotoxi
na
- A Londres va causar 30.000 morts17 anys.- J. Snow amb dades estadístiques dels morts
varelacionar morts amb proveniència aigua.- Determinaren contaminació per aigua.- Milloraren tot el sistema d’alcantarillat.
1830 desde Asia a Europa
Actualitat…
![Page 26: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/26.jpg)
EP DEMI L GIA
EL LEPRA “sepultats en vida”
EPIDÈMIES
TransmisióMYCOBACTERIUM LEPRAE
VI a.c. IndiaPreerradicació
(12/any)
· S IV dc se contruyeron hospitales para leprosos.· Periode Medieval; portaven campaneta per avisar.· Existia prejudici cap aquests malalts degut al tractament desde la biblia, Hamlet, Shakespeare…
Insensibilitat dolor – Debilitat muscular – Dany neurològic mmss - Desfiguració
![Page 27: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/27.jpg)
EP DEMI L GIA
FIEBRE AMARILLA; “El terror tropical”
EPIDÈMIES
Transmisió
· Febra alta. Mal de cap i d’esquena.· Vomits i “escalofrios”· Color amarillento de la piel.· Prevenció amb vacunació (10-30 anys inmunitat)
1494 “La Española”Actualitat (Africa-
America)
VIRUS “FIEBRE AMARILLA”
Espanyols en combat6 vaixells2700 homens
Anglesos en combat124 vaixells23000 homens
50% convalescents
per “fiebre amarilla”
Inmunes a “fiebre
amarilla”
Baixes espanyoles;· Combat: 2200· “F. amarilla”: 13300
![Page 28: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/28.jpg)
EP DEMI L GIA
LA SÍFILIS; “la maldició de Venus”
EPIDÈMIES
Transmisió
TREPONEMA PALLIDUM
1495 (Napols)1960 casi erradicadaS. XXI Resorgiment
Asia
Començament S. XX 15% població afectada
PERSONATGE SIFILÍTICS ÚLTIMS 500 ANYS
· C. Colon: Primer Europeo infectado.· L.V. Beethooven: “su monstruo verde”· F. Shubert: “espero no levantarme jamás”· Lincoln y Mary Tood: le comparaban con Lucifer.· V. Van Gohg: Va estar a sanatori mental.· O. Wilde: Contagi d’estudiant a Oxford.· A. Hitler: Mite de la prostituta judía.
Deborah Hayden
![Page 29: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/29.jpg)
EP DEMI L GIA
LA POLIO
EPIDÈMIES
TransmisióVIRUS POLIO
S. XV ac (Egipte)S. XXI casi erradicada
· 5 – 10% dels afectats paralitza musculatura respiratoria.
· 1930-1950 aparegue el “pulmon de acero”
· Causava al voltant de mig milió casos a l’any (morts / incapacitats)· 1921 a NY deixà 27000 afectats i 9000 morts· President EEUU Rossevelt afectat.· EEUU invertí molts $ i descobriren vacuna al 1955.
![Page 30: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/30.jpg)
EP DEMI L GIA
TUBERCULOSI; “la peste blanca”
EPIDÈMIES
TransmisióBACTÈRIA TUBERCULOSI
3700 aC (momies Egipte)Actualment 3 mill any.
· Antigament afectava als animals – Consum carn animal infectat
· A l’Europa feudal 25% de les morts registrades.
· Al S XX encara no era coneguda a Africa. I als anys 1950 encara no havia arribat a Nova Guinea
e Indonesia.
![Page 31: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/31.jpg)
EP DEMI L GIA
SIDA; VIH “El destructor inmunològic”
EPIDÈMIES
TransmisióRETROVIRUS SIDA
1981 (NY y San Francisco)
Actualment 45 mill. afectats
· Decada dels 70 se l’anomena “Sarcoma de Kaposi”
![Page 32: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/32.jpg)
GRÀCIES PER L’ATENCIÓ PRESTADA
![Page 33: Paleopatologia i epidemiologia històrica](https://reader038.fdocument.pub/reader038/viewer/2022102814/5484762eb4af9f0c4d8b4683/html5/thumbnails/33.jpg)
BIBLIOGRAFÍA
· Lopez S, Garrido F, Hernández M. Desarrollo histórico de la epidemiología: su formación como disciplina científica. Salud pública de México. 2000; 42(2):133-143.
· http://www.feoc.ugto.mx/super/Epidemiologia/G0029/11.htm
· http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726-46342003000100009
· http://www.monografias.com/trabajos63/colera/colera.shtml
· http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=84322214
· http://www.medicosecuador.com/espanol/articulos/403.htm