Ordenació de l'espai de parada en carreteres...
Transcript of Ordenació de l'espai de parada en carreteres...
1
IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i auto bús
Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals
Gerencia de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
2
Com són les carreteres locals?
1.602Km. de carreteres
308Km. de Trams urbans
753Urbanitzacions servides
200Municipis travessats
750.000Viatges / dia
464Polígons industrials servits
més de 700 parades d’autobús
3
Com són les carreteres locals?
Longitud tram urbà: 48,2 % menys de 500 m.
Ample tram urbà: 36,6 % menys de 6 m.
IMD tram urbà: 25,9 % menys de 1000 veh. / dia
4
Quines són les administracions implicades a les par ades de les vies locals?
Titulars del servei de transport públic
Generalitat o
Ajuntament
Responsable de l’equipament: parada,
marquesina, pal, informació
Titulars de la viaDiputació de Barcelona
Responsable de la calçada: (SenyalitzacióHoritzontal i Vertical,
Drenatge, etc)
Titulars dels elements fora de la calçada
Ajuntament
Responsable de la vorera, mobiliari urbà(bancs, il·luminació,
etc.)
5
Com són les parades de bus?
Estudi per a la millora de l’accessibilitat a les
parades de bus de les carreteres de la Diputació
de Barcelona en l’àmbit dels municipis AMTU
Aquest estudi ha perm ès inventariar fins a 340 parades
a la xarxa de carreteres gestionades per la Diputació de Barcelona.
6
Com són les parades de bus?
Ubicació i apartador:
0
50
100
150
200
250
Parada en tram urbà Parada en tram no urbà
Parada en apartador Parada en carril de circulació
Un 31% de les parades d’autobús estan fora de Travessera
76% sense apartador
24% amb apartador
7
Com són les parades de bus?
Equipament:
L’equipament principal de la parada és el pal informatiu , un 79% de les parades
Pal
79%
Marquesina
urbana
12%
Marquesina
interurbana
8%
Inexistent
1%
79% pal
21% marquesina
8
Com són les parades de bus?
Oferta de servei:Un 67% de parades tenen menys de 30
expedicions / dia Nombre d'expedicions en dia feiner
Entre 16 i 30
25%
Fins a 15
42%
Entre 61 i 120
12%
Entre 121 i 160
1%
Entre 31 i 60
20%
9
Com són les parades de bus?
Vorera - andana:
Un 47% de parades fora de travessera no tenen cap vorera o
andana
47% sense vorera
53% amb vorera
10
Com són les parades de bus?
Il·luminació:
Un 62% de parades fora de travessera no tenen il·luminació
38% amb il·luminació
62% sense il·luminació
11
Com són les parades de bus?
Informació:
Un 43% de parades fora de travessera no té informació o no és suficient
57% amb informaciósuficient
43% sense informació o informació insuficient
57% amb informació suficient
12
Com són les parades de bus?
Pas de vianants:
Un 94% de parades en l’àmbit interurbàno tenen pas de vianants
6% amb pas de vianants
94% sense pas de vianants
13
Com són les parades de bus?
Resum:
• En travessera, amb un grau d’urbanització important, les parades estan relativament bé. Tot i això, cal fer millores de voreres, il·luminació, informació i implantació de pa ssos de vianants.
• Fora de travessera es necessari millorar substancia lment aquests aspectes:
• 19 % Marquesina
• 47% sense vorera
• 62% amb il·luminació insuficient
• 43% Amb informació insuficient
• 94% Sense pas de vianants
14
Per què uns criteris de parades?
Estat de les parades
millorable
• Actuacions de SV• Actuacions de Millora• Permisos
Aplicació Avaluació
Criteris tècnics
Execucióde noves parades
15
Criteris d’actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals
Per a què serveixen els criteris:
1) Decidir la implantació / ubicació de la parada
2) Orientar el disseny de la parada
3) Prioritzar les parades on cal actuar (SV)
Principis bàsics d’actuació:
1) Seguretat viària
2) Accessibilitat
3) Eficiència i economia
16
Criteris d’actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals
Criteris generals:
• Limitació de la velocitat a 50 km/h a l’entorn de le s parades
• Prohibició d’avançament, línia contínua
• Preferentment la parada a la calçada
• Il·luminació suficient
• Instal·lació mínima de mobiliari urbà
• Accessibilitat, tant de la parada com de l’itinerar i d’accés
17
Criteris d’actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals
Algorismes d’ajuda a la decisió:
• Necessitat d’apartador
• Disseny de l’encreuament de la via
• Detecció de problemes de seguretat viària
18
Criteris d’actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals
Algorismes d’ajuda a la decisió – necessitat d’apartad or:
• Es tracta d’una parada de bus escolar o amb usuaris vulnerables?
• Es tracta d’una parada de llarga durada (regulació d e la línia, origen / final de línia)
• Si hi ha risc d’accidentalitat a l’entorn de la par ada (>= 3 accidents en un radi de 100m. en els últims 3 anys)
• Si no es pot garantir una visibilitat correcta
• Parada propera a una intersecció i l’avançament del bus pugui ser perillós
20
Criteris d’actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals
Algorismes d’ajuda a la decisió – encreuament de la via :
Tipus de pas TRAVESSERA FORA TRAVESSERA
Sense pas de vianants
Mai IMD < 2.000 veh/dia
Pas de vianants
sense semaforitzar
IMD <5.000 veh/dia sense problemes d'excés de velocitat
IMD 2.000 - 5.000 veh/dia.
IMD 5.000-10.000 veh/dia iDemanda prevista en 300m<60 usuaris/dia o <30 exp./dia
IMD 5.000 - 10.000 veh/dia iDemanda prevista en 300m<60 usuaris/dia o <60 exp./dia
Pas de vianants
semaforitzat (1)
IMD 5.000 - 10.000 veh/dia iDemanda prevista en 300m>60 usuaris/dia o >30 exp./dia
IMD 5.000 - 10.000 veh/dia i Demanda prevista en 300m>60 usuaris/dia o >60 exp./dia
IMD >10.000veh/dia IMD >10.000veh/dia
(1) Si existeix la possibilitat de refugi central la IMD de referència per al semàfor seria el doble, és a dir 20.000 veh/dia
22
Criteris d’actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals
Algorismes d’ajuda a la decisió – problemes de segureta t viària:
Excés de velocitat
Problemes de visibilitat
Existència d’accidents
Risc d’avançament (il·legal)
Mesures de pacificació
Millora de la visibilitat
Trasllat de la parada
Illeta central / zebrejat central
24
Exemples del que hem fet fins ara
Des del 2010 s’ha actuat en 24 paradesEstà en estudi l’actuació en 26 parades més
Cabrils – BV-5022
Abans
Després
28
Cost de les actuacions sobre les parades d’autobús
Actuacions de baix cost (pintura,
senyalització)
Menys de 5.000 €
Actuacions bàsiques d’obra i mobiliari (vorera,
marquesina)
Entre 20.000 i 40.000 €
Actuacions integrals a a la parada
(apartador, semàfor, vorera, mobiliari, etc.
De 60.000 a 100.000 €
29
IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i auto bús
Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals
Gerencia de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
30
Criteris de disseny
Espai de la parada:
A ≥0,90m
B ≥1,40m
C ≥0,90m
D ≥3,20m
A ≥1,40m
B ≥0,90m
C ≥2,30m
A ≥0,90m
B ≥0,80m
C ≥0,90m
D ≥2,60m
A ≥1,20m
B ≥0,90m
C ≥2,10m
Urbà No urbà
31
Criteris de disseny
Espai de la parada:
5 m.
15 m.
10 m.
Parada en calçada:Es recomana senyalitzar a la calçada una franja de color groc de 15 m. de llargada i 0,80m d’amplada
Parada en dàrsena:Tenir en compte les mides mínimes per permetre la maniobra del bus (15 m.)
32
Criteris de disseny
Encreuament de la carretera:
Element de dissenyc Característiques
Pas per a vianants sense semaforitzar
• Senyalització vertical P-20 (50 – 100 m.)• Senyal vertical S-13 (0,5 – 1 m.)
Pas per a vianants amb refugi central
• Senyalització vertical P-20 (50 – 100 m.)• Senyal vertical S-13 (0,5 – 1m.)• Illeta central obra• Paviment diferenciat illeta i al mateix nivell que la calçada
Pas per a vianants elevat• Dimensions 2m x 8m x 2m• Altura: 12 cm. • Pendent: 6%
Pas per a vianants semaforitzat• Senyal P-3 (50 – 150 m.)• Semàfor
34
Criteris de disseny
Ubicació de les parades:
En travessera urbana es recomana que totes les parades s’instal·lin prop d’una intersecció, abans o després de la mateixa
35
Criteris de disseny
Abans de la intersecció
Avantatges :• Major facilitat per incorporar-se al trànsit• Si la IMD de la carretera on es troba la parada és elevada la interferència amb la interseccióés menor• En cas de cruïlla semaforitzada, els vianants poden aprofitar el cicle vermell dels vehicles per accedir a la parada
Inconvenients:• Obstaculització visual de la intersecció, tant per la resta de conductors com pels vianants• Perill d’accident en cas de que un vehicle vulgui avançar l’autobús a causa de la manca de visibilitat• Possible conflicte amb els vehicles que vulguin efectuar un gir d’accés a la carretera i necessitin envair part del carril contrari
Després de la intersecció
Avantatges:• Major visibilitat pel conductor• Major facilitat de encreuament dels passatgers
Inconvenients:• En vies amb una IMD elevada hi ha la possibilitat de que es saturi la intersecció quan l’autobús s’atura a la parada, sobretot en hores punta• Dificultat de gir cap a la dreta dels vehicles que s’incorporen a la intersecció
Ubicació de les parades:
36
Criteris de disseny
Senyalització:
Element de disseny
Característiques Croquis
Senyalitzaciód’advertiment a la parada
• Cal senyalitzar verticalment la parada de bus amb anterioritat (uns 100-150 metres abans) en trams urbans sempre i quan no es pugui assegurar la visibilitat de la parada 150 metres abans d’aquesta
• En aquest punt es proposa instal·lar senyalització de perill de retencions (P-31) a causa de la parada d’autobús i la limitació de la velocitat legal en el tram de 50 mk/h
Senyalització de la parada
• Instal·lació opcional S-19
Senyalització de la prioritat semafòrica
• Recomanable en zones amb un trànsit elevat on la presència de semàfors pot interferir en el temps de circulació i la velocitat comercial de les línies
37
Criteris de disseny
Altres característiques:
Element de disseny Característiques
Accessibilitat longitudinal
• Tram urbà o travessera : itinerari que més s’adeqüi a les característiques de la via• Tram no urbà: requereix la necessitat de vorera segregada i protegida(Complir els criteris fixats per l’ordre VIV/561/2010)
Il·luminació• Totes les parades d’autobús han de disposar d’il·luminació, tant en el punt de parada com en el pas per a vianants i en l’itinerari d’accés
Mobiliari urbà
• Cal que les zones adjacents a l’espai on s’obren les portes dels autobusos que hi tenen parada estiguin lliures de mobiliari urbà i altres elements que puguin dificultar la pujada i baixada dels usuaris a l’autobús
Informació als usuaris• Totes les parades han d’incorporar panells informatius per als usuaris (horaris, línies, etc.)
38
Priorització de les actuacions en parades de bus
Variable Factor de prioritat
A Demanda prevista
1 < 20viatges en un radi de 300m
2 20 – 60 viatges en un radi de 300m
3 61 – 120 viatges en un radi de 300m
4 > 120 viatges en un radi de 300m
B IMD
1 IMD < 2.000 veh/dia
1,5 IMD 2.001 – 5.000 veh/dia
2 IMD 5.001 – 10.000 veh/dia
2,5 IMD >10.000 veh/dia
C Accidentalitat
1 Parada amb menys de 3 accidents en els darrers 3 anys en un radi de 100m
2Parada amb com a mínim 3 accidents en els darrers 3 anys en un radi de 100m
D Velocitat legal de la via1 Velocitat legal de la via <=50km/h
2 Velocitat legal de la via >50km/h
39
Priorització de les actuacions en parades de bus
A. Demanda prevista B. IMD C. Accidentalitat D. Velocitat legal
1234
11,52
2,5
12
12
Valor màxim: 40Valor mínim: 1
Criteris de valoració (64 resultats possibles):
• Entre ≥20: Prioritat Molt Alta (8 combinacions)• ≥12 i <20 Prioritat Alta (13 combinacions)• ≥8 i <12 Prioritat Mitja - Alta (13 combinacions)• ≥4 i <8 Prioritat Mitja - Baixa (19 combinacions)• <4 Prioritat Baixa (11 combinacions)
40
Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142
Parada en sentit PolinyàParada en sentit Sentmenat
41
Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142
Variables que afecten a la via:
Velocitat
Amplada calçada 7 m.
IMD
Accidents Menys de tres accidents (2) en els darrers tres anys
Visibilitat > 50 en els dos sentits de circulació
Nº circulacions dia 31
Parades confrontades No, per problemes de visibilitat en un dels sentits de circulació
Durada parada No és una parada de llarga durada
Volum d’usuaris Baix
Tipus d’usuaris No es tracten d’usuaris vulnerables (infants, persones discapacitades, etc.)
Tipus de via Interurbà. Hi ha necessitat d’encreuament per passar d’una parada a l’altre
42
• Problemes de visibilitat per la proximitat d’un revolt al km. 6
• Excés de velocitat a la via en sentit Polinyà (velocitat mitjana 54 km/h).
• Es recomana que les parades en un i altre sentit de circulació es trobin confrontades. En conseqüència, es detecta la necessitat de creuar la via en aquest punt.
• Les parades d’autobús han d’estar properes al lloc on es genera la demanda.
• Extremar les precaucions pel possible risc d’avançament a l’autobús (aturada en calçada)
• Només hi ha un punt de llum a la intersecció.
• Tot i els pocs accidents en aquest punt concret (2), el tram forma part d’un itinerari d’alt risc d’accidentalitat.
• L’amplada de la calçada no permet l’adequació de les parades d’autobús i la millora del revolt. Per tant, caldrà disposar dels terrenys que són propietat de l’ajuntament.
Problem àtiques detectades:
Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142
43
Pel que fa a la necessitat d’apartador
Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142
Sentit Polinyà:
La parada en sentit Polinyà disposa de problemes de visibilitat, per tant, es considera estudiar la possibilitat d’apartador .
Sentit Sentmenat:
Pel que fa a la parada en sentit Sentmenat, al trobar-se propera a una intersecció pot suposar un perill si els vehicles avancen l’autobús, per tant, tambécaldrà considerar la possibilitat d’apartador .
Aplicació de l’algorisme de disseny de parades:
44
Pel que fa a l’encreuament de la via
Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142
Aplicació de l’algorisme de disseny de parades:
Es tracta d’un tram no urbà, amb una IMD entre 5.000 i 10.000 vehicles/dia, amb menys de 60 usuaris al dia i menys de 20 usuaris en dues hores.
Es conclou que s’instal·li un pas de vianants sense semaforitzar.
45
Pel que fa a la seguretat viària
Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142
Aplicació de l’algorisme de disseny de parades:
S’observa un excés de velocitat en sentit Polinyà. Al ser un tram no urbà cal una actuació al centre de la calçada per reduir la velocitat dels vehicles
Pel que fa al risc d’avançament, l’actuació al centre minimitza aquest risc, i per tant, l’autobús pot continuar realitzant la parada a la calçada en sentit Sentmenat.
47
• Pel que fa a la ubicació de les parades, es confronten una i altra a la intersecció .
• Pel que fa al creuament de la via, es construirà un pas de vianants sense semaforitzar , amb la senyalització vertical i horitzontal corresponent.
• Pel que fa als problemes de seguretat viària, es construirà una illeta central que evitarà l’avançament de l’autobús en sentit Sentmenat i reduirà la velocitat dels vehicles a l’entorn de les parades.
• Es millorarà la visibilitat de la corba ampliant la plataforma de la calçada. El fet que l’autobús s’aturi a la dàrsena permetrà disposar dels 50 metres de visibilitat.
• Considerant que el tram forma part d’un itinerari d’alt risc d’accidentalitat (hi va haver dos accidents per abastament l’any 2009), es proposa reforçar l’actuació de reducció de velocitat a través de la implementació de bandes transversals d’alerta en sentit Polinyà.
Exemple d’aplicació dels criteris: Sentmenat – B-142