Num 2b revista

71
4a entrega entrega entrega entrega 1 IES Montserrat Roig

description

 

Transcript of Num 2b revista

  • 4444aaaaentregaentregaentregaentrega

    1

    IES Montserrat Roig

  • EDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIAL

    REPORTATGEREPORTATGEREPORTATGEREPORTATGE

    ENTREVISTAENTREVISTAENTREVISTAENTREVISTA

    TEST TEST TEST TEST

    MODA MODA MODA MODA

    SU

    MA

    RI

    SU

    MA

    RI

    SU

    MA

    RI

    SU

    MA

    RI

    8

    NOTCIESNOTCIESNOTCIESNOTCIES

    JORNADES JORNADES JORNADES JORNADES

    QU FEM QU FEM QU FEM QU FEM

    PASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPS

    EQUIP EQUIP EQUIP EQUIP

    2

  • ed

    ito

    ria

    l

    ed

    ito

    ria

    l

    ed

    ito

    ria

    l

    ed

    ito

    ria

    l

    Para siempre

    Despus de 12 aos trabajando en el Montserrat Roig, se hace difcil pensar queno volver all, por lo menos de la misma manera. Ha sido mucho tiempo de tren,de cansancio, y han surgido muchos momentos inolvidables: buenos, malos,difciles y gratificantes.

    Yo slo quiero recordar los buenos. Y con esos me voy

    Siempre me acompaarn las chicas del departamento de castellano. Cada unadistinta y nica, todas extraordinarias. Hemos trabajado muy bien juntas y mehan enseado mucho, pero quiz lo ms importante es que me he sentido muybien con ellas. Esas reuniones lo mejor de la semana.

    Tambin se viene conmigo el recuerdo del equipo directivo. He pasado 8 aos en esosdespachos y con un cargo que a veces no ha sido fcil. Y varias personas han estadoen esa direccin, Nria Mol, Estel Grfol, Slvia Espurz, Luca Muoz y Pere Peris. Atodas ellas un sincero agradecimiento por el tiempo compartido. Pero el equipo quetrabajaba ahora dirigiendo el instituto era excepcional. Anna, mi cmplice, que me vevenir de lejos y me tiene caladsima. La capacidad de trabajo y la eficiencia. Manel,divertido, provocador, impredecible. Una persona con criterio y entrega. Jordi es latranquilidad, la consideracin, el respeto por los dems. Es la prudencia y la discrecinque siempre he admirado y una gran persona. Y qu decir del jefe A l le debo que

    3

    que siempre he admirado y una gran persona. Y qu decir del jefe A l le debo queme diera una oportunidad cuando form su equipo y me he pasado 8 aos intentandodemostrar que no se haba equivocado. Espero haberlo conseguido. A George le admiropor su gran capacidad y tolerancia. Una leccin del buen hacer. Y todos ellos soncompetentes y leales. Todos incondicionales, un apoyo seguro que a veces henecesitado y que siempre he tenido.

    Y no puedo olvidarme de los alumnos que el ao que viene, en el curso 2013-14, harn4ESO. Con esta promocin empec cuando llegaron a 1ESO y he sido su profe durante3 aos. Los conozco muy bien y me han hecho pasar muy buenos ratos. Es unalumnado con muchas cualidades y dentro de la variedad, cada uno a su manera, handejado un recuerdo que tardar en olvidar. A todos os deseo mucha suerte en ese largofuturo que os queda por vivir. Y lo ms importante, que seis muy felices.

    Y con estos y muchos otros momentos, me voy a trabajar a un instituto de Barcelona,cerca de casa. Seguro que tendr ms tiempo e ir menos cansada, pero me voy conpena. Para siempre me llevo un buen recuerdo y para siempre mi agradecimiento.

    Carmen IzquierdoBarcelona, 2 de julio de 2013

  • La Semana Santa es laconmemoracin anual delcristianismo de la pasin, muerte yresurreccin de Jess de Nazaret.Adems es el momento litrgico msintenso de todo el ao.

    La Semana Santa empieza a travsde la primera luna llena deprimavera, porque Jesus murio ennoche de luna llena.

    Los evangelios nos explican cmoeste acto se desenvolvi: Jess fueacusado, fue arrestado, fue juzgado ycondenado a muerte. Aunque erainocente, muri como un criminal enla cruz y despus fue sepultado enuna tumba. Al tercer da resucit y,de acuerdo a la Biblia, cientos depersonas fueron testigo de esto.

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    emana anta

    4

    Ms all de las creencias religiosas,Semana Santa es una poca llena detradiciones que se celebra en todo elmundo. El sentido de la semanasanta es puramente cristiano ycuando sta se celebra, se efectanalgunas costumbres como nobaarse antes del Sbado de Gloria,creer en la leyenda del Conejo dePascuao en Viernes Santo comerpescado i marisco.

    La creencia principal del cristianismoes que Dios envi a su hijo Jess almundo para redimir al humano desus pecados. Para lograr esto, Jessmuri en una cruz como sacrificio,tomando el lugar del pecador.

    cual es la diferenciaentre la devocin y elfanatismo

  • PROCESIONES

    Las procesiones las componen:

    Los Nazarenos: Son los acompaan a la procesin . Llevan la cabeza tapada con el Capirote.. Normalmente van con alpargatas o tambin dndose latigazos, descalzos o con una zarza con cristales

    Los costaleros: Son los que llevan la procesin encima de ellos. Han de protegerse el cuello y la barriga. Deben ir todos acompasados para que no se caiga la procesin. Cuando ellos paran los dems tambin se paran

    La banda de msica: Son los que tocan al paso de precesin.

    RE

    PO

    RT

    AjE

    RE

    PO

    RT

    AjE

    RE

    PO

    RT

    AjE

    RE

    PO

    RT

    AjE

    DIAS DE SEMANA SANTA

    5

    Domingo de Ramos: Celebramos la entrada triunfal de Jess a Jerusaln en la que todo el pueblo lo alaba como rey con cantos y palmas. Por esto, nosotros llevamos nuestras palmas a la Iglesia para que las bendigan ese da y participamos en la misa.

    Lunes Santo: Uncin de Jess en casa de Lzaro. Jess expulsa a latigazos a los mercaderes del Templo de Jerusaln.Martes Santo: Jess anticipa a sus discpulos la traicin de Judas y las Negaciones de San Pedro.Mircoles Santo: Judas Iscariote conspira con el Sanedrn para traicionar a Jess por treinta monedas de plata.

    Jueves.Santo: Este da recordamos la ltima Cena de Jess con sus apstoles en la que les lav los pies dndonos un ejemplo de servicialidad. En la ltima Cena, Jess se qued con nosotros en el pan y en el vino, nos dej su cuerpo y su sangre. Es el jueves santo cuando instituy la Eucarista y el Sacerdocio. Al terminar la ltima cena, Jess se fue a orar, al Huerto de los Olivos. Ah pas toda la noche y despus de mucho tiempo de oracin, llegaron aprehenderlo.

    Viernes Santo:Ese da recordamos la Pasin de Nuestro Seor: Su prisin, los interrogatorios de Herodes y Pilato; la flagelacin, la coronacin de espinas y la crucifixin. Lo conmemoramos con un Via Crucis solemne y con la ceremonia de la Adoracin de la Cruz.

    Sbado Santo o Sbado de Gloria:Es un da de luto y tristeza pues no tenemos a Jess entre nosotros.

    Domingo de Resurreccin o Domingo de Pascua:Jess venci a la muerte y nos dio la vida. Pascua es el paso de la muerte a la vida

  • CONEJO DE PASCUA

    Es una leyenda de lo ms pintoresca.sta cuenta que cuando metieron aJess en la cueva, haba dentro unconejo. El conejo se qued dentro dela tumba, hasta que de repente elconejito vi que Jess se levant ydobl las sbanas con las que lohaban envuelto. Un ngel quit lapiedra que tapaba la entrada y Jesssali de la cueva ms vivo que nunca!Desde entonces, cuenta la leyendaque, el conejo sale cada Domingo dePascua a dejar huevos de colores entodas las casas para recordar al mundoque Jess resucit y hay que viviralegres.

    ENTRETENIMIENTO O DEVOCINExiste un problema que no debemos olvidar: hay gente que puede que se tome la religin demasiado en serio y es posible que pasen de la devocin al fanatismo religioso, y, como bien sabemos ningn fanatismo es bueno. Pero, cul es la diferencia real entre devocin y fanatismo?

    Hay gente que se toma la semanasanta como das de descanso, pero encambio hay otras que son muyreligiosas y llevan al extremo estacelebracin. Como por ejemplo:

    En localidades de Mxico y Filipinas,centenares de creyentes azotan suscuerpos como mandas.

    La devocin de las religiones paramuchas personas podra serexagerada , pero no para quienes las

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    Re

    po

    rt

    at

    ge

    6

    exagerada , pero no para quienes lasrealizan, ya que su fe y amor los llevana realizarlas sin importar el dolor queestos actos les puedan provocar.

  • Creemos que la religin no se debera vivirde esta manera, como en el pueblo SantVicente de la Sonsierra, de la Rioja (pueblodel abuelo de un colaborador de larevista).Esta es la opinin de un colaborador de larevista, ya que l estuvo en la procesin deLos Picaos:

    Algunas procesiones son ya exageradas,

    pero esta se lleva la palma. Es

    impresionante ver como un grupo de

    personas camina descalza por la calle,

    tapados con telas blancas mientras se

    azotan por la espalda con sus fustas y por

    si no fuese poco, cuando salen las

    ampollas se las agujerean para que

    sangren.

    http://www.sanvicentedelasonsierra.org/Los-Picaos.1392.0.html

    Re

    po

    rt

    aje

    Re

    po

    rt

    aje

    Re

    po

    rt

    aje

    Re

    po

    rt

    aje

    7

  • Desde nuestro instituto queremos homenajear a todos los alumnos que vienen de otros pases e intentan adaptarse a nuestra cultura y costumbres.

    Valoramos de forma muy especial a los que llegan sin conocer el castellano y tienen que hacer un gran esfuerzo hasta que lo hablan, para

    poder convivir y poder comunicarse.

    El instituto debe ayudarles y motivarles. Para todos ellos nuestro nimo y reconocimiento.

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    AlumnosAlumnosAlumnosAlumnos aula aula aula aula

    de de de de acogidaacogidaacogidaacogida

    Natalia

    OwnPakistan

    1 ao y seis

    8

    Entrevista a alumnos:

    1. Por qu viniste a Espaa?2. Cundo llegaste sabias hablar el

    castellano? Y el cataln?3. Te costo integrarte?4. Qu pensaste cuando llegaste al

    instituto, y no conocas a nadie?5. Te cuesta tener amigos?6. echas de menos a los amigos que

    tienes en tu pas?

    7. Qu sientes cuando te hablan en cataln y te cuesta expresarte?

    8. Qu asignatura te gusta ms? en cul tienes ms dificultad?

    9. te gustara volver a tu pas?10. qu podemos hacer todas las personas que estamos en el instituto para que te sientas mejor?

    Natalia Colombia

    1 ao

    1 ao y seismeses

    Abraham Ecuador2 aos

  • 1. por motivos de mejora de vida.

    2. si savia hablar el castellano, pero el cataln no, si me gustan estos idiomas.

    3. no me cost integrarme.

    4. bueno en realidad me sent un poco extraa, pero no tanto ya que conoca a una nia que se llama Nuria Sans.

    5. no me cuesta tener amigos porque soy muy sociable.

    6. si, en especial a mi prima.

    7. siento mucha desesperacin porque no puedo decir todo lo que me gustara, tambin siento vergenza incluso fuera de mbito.

    8. me gusta sociales i la que menos me gusta es naturales porque tiene un vocabulario difcil.

    9. si me gustara.

    10. que siempre tengan en cuenta mi opinin i mis sentimientos.

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    9

    1.por tener mejores estudios.2. no saba hablar el castellano ni el cataln y no me

    molan.3. un poco porque es muy difcil aprender dos idiomas

    a la vez y relacionarte.4.estaba nervioso pero no me sent extrao porque

    todos ramos nuevos alumnos.5. no porque no tengo vergenza.6. si les hecho un poco de menos.7. me pongo a pensar en lo que les dira, tardo mucho

    y me siento incomodo.8. me gusta cataln, en todas porque no las entiendo.9. si.10. que los exmenes sean ms fciles, i que nos

    chiven las respuesta y poder llevar chicle en la boca.

    1. por conocer a mi mama.

    2. Si, No, Si, me gusta hablar estos idiomas.3. Si al principio.4. No me sent tan extrao porque

    conoca a gente.5. No me cuesta.6. Si, mucho.7. Siento mucha Desesperacin y

    agobio.8. La que mas me gusta es cataln.9. Si, me gustara.10. Que tengas mas encuentra mi

    opinin y que algunas personas sean mas sociables.

    Tatiana, Mohamed, Melissa i Mohamed

  • En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    Ferran Ventura

    Pota 6 anys amb nosaltres, realitza tasques a laula dacollida, aula

    oberta i socupa del servei de manteniment a lIES

    1. Quan de temps portes en aquest institut? 6 anys

    2. T agrada la teva professi? S

    3. Quin lloc ocupa aquesta vocaci en la teva vida? s bastant important, per no sabria dir-te quin lloc exactament

    4. Per a que consideres que serveix la teva mataria? Laula dacollida per ensenyar el catal i laula

    10

    4. Per a que consideres que serveix la teva mataria? Laula dacollida per ensenyar el catal i laula oberta per donar un refor a aquell alumnat desmotivat per lestudi

    5. A vegades et cansa la teva professi? No

    6. T agrada tractar amb gent d altres pasos? S

    7. Tens molta pacincia amb el nens i nenes que arriben a fora i no saben el catal ni el Castella? Intentem que estiguin el millor possible al centre i li fem un pla de treball per a que aprenguin catal

    8. Et consideres un bon mestre? El millor mestra es el que passa per desapercebut i aix ho han de dir els alumnes i el temps ja ho dir.

    9. Alguna vegada has vist que algun alumne/a ha fet ms del que pensava que pudia fer? S

    10. Que et motiva cada mati quan t aixeques i penses que has de ensenyar educaci a uns nens i nenes per a que tinguin un millor futur? Amb la crisis cada dia ens ho posen ms difcil. Intentem formar ciutadans crtics, reflexius i participatius en la nostra societat

  • Hola, molt bona tarda Borja!Hola bona tarda.

    Quina persona ha sigut o s el teu punt de referncia?Home, hi ha bastantes. Hi ha moltes persones que et vas trobant que com per exemple el director de Rdio Platja dAro, la rdio on vaig comenar, que tensenyen moltes coses i sempre et fixes en elles. Tamb evidentment els locutors que escoltes, en el meu cas els de Flaix Fm des de ven petit i el Puyal.

    Com vas donar el salt per arribar a Flaix FM?Vaig estar tres anys a Rdio Platja dAro i va haver-hi un dia que vaig enviar una maqueta a Flaix Fm i en dos mesos em van trucar per fer una prova... al cap de dues setmanes em van dir que ja podia comenar a treballar un 11 dagost i aix va ser.

    Sabem que estudies i la pregunta es evident, compagines b la feina amb els estudis?S, la veritat es que lhorari que tinc a Flaix Fm majuda molt a estudiar perqu noms

    Borja Nicolau

    Dj de Flaix Fm, Rdio Platja d' AroHa punxat a discoteques com Be

    Out, Black & White & Gib's de Platja d'Aro. Vetro & Soho de Bcn i tamb a la festa de 20 anys del Grup Flaix.

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    11

    Per punxar, que prefereixes vinils o controladora?Vinils no he arribat a tocar mai, ja directament vaig comenar amb una mescladora i dos plats per tothom diu que s una experincia inoblidable i algun dia magradaria provar aquests aparells tot i que no est prcticament a cap discoteca.

    Amb quina edat toques la teva primera controladora?Doncs devia tenir 15 o 16 anys quan vaig comprar-me la primera.

    Com arribes a la conclusi que a tu el que tagrada s punxar?Suposo que aix danedons de que quan tagrada la msica electrnica tens la curiositat de provar a mesclar i un cop comences et dones compte de que s addictiu.

    Fm majuda molt a estudiar perqu noms treballo dissabtes i diumenges i a la uni vaig de dilluns a divendres per els matins.

    Descanses b desprs de 6 hores de frmula?Si, es descansa, a ms, millor que si no ho fes. Home, 6 hores es bastant ja que normalment es fan 3 per est b....

    Com et sent quan saps que cada dia tescolten 397.000 persones?Doncs fa molta illusi per com tu als oients no els veus doncs la cosa canvia una mica.

    Vas tenir una bona rebuda dels oients el dia que vas comenar?La veritat es que s, lErnest Codina que estava abans que jo va publicar un missatge al facebook i els comentaris van ser molt positius.

  • En Pol Rosset cursa el batxillerat tecnolgic en el nostre centre. Com a projecte de recerca va crear un globus aerosttica que va ser impulsat a ms de 31.000 metres dalada, i portava dues cmeres, que captaven

    tots els moviments del globus, i tres GPS.

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    Pol rosset Pol rosset Pol rosset Pol rosset

    Des de la revista, hem volgut fer-li una entrevista. Aquestes han sigut les seves respostes:

    En qu consistia el teu treball? Qu voliesaconseguir?Lobjectiu del treball era aconseguir imatges dela Terra i amb aquesta excusa lobjectiu haestat tot el procediment darribar fins all i laconstrucci de la capsula i lestudi delsmaterials que havia de necessitar, lestudi fsictamb de perqu el globus puja fins a onarribar, perqu peta tamb las capes

    Qu vas pensar quan vas enlairar el globus?Tenies ms pensaments positius o negatiusa lhora denlairar-lo?Pensaments positius, per feia una mica de porperqu enlairava bastant diners i si ho perdiahavia de tornar aquests materials i doncsperdria diners.

    Quant temps vas trigar a acabar aquest

    12

    arribar, perqu peta tamb las capesatmosfriques, la temperatura la pressi osigui aconseguir un vdeo per a darrere tot untreball fsic dels materials i de les coses.

    Com set va ocrrer aquest projecte?Vaig veure uns vdeos per Internet i a lesnoticies que uns nois dEstats Units i del nord dEuropa ho havien fet i hem va interessar. Vaigestar amb contacte amb ells i hem van explicarque ho havien fet com a lleure i jo vaig aprofitarla idea com a treball de recerca.

    Va ser molt complicat poder realitzar elprojecte?Vaig obtenir molta informaci dun grup daqude la universitat que hem va ajudar bastantperqu tamb estan fent coses semblants. Moltcomplicat tampoc per ha sigut molta feinaperqu he hagut de contactar amb molta gent iempreses perqu hem deixessin material. Hi haun treball de mig any i molta feina constant

    Quant temps vas trigar a acabar aquesttreball?Vaig comenar a comenaments destiu i vaigenlairar el globus, i vam entregar el treball derecerca gener.

    Va ser molt costs el projecte?El projecte estava valorat en uns 1400 euros,per hem va costar 300 euros perqu perexemple, vam enlairar dues cmeres i una erameva i laltra me la va deixar un amic i aix nocompta com a cost per si ho perdia si quehavia de retornar tots aquests diners i doncsperdem uns 1000 euros

  • En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    En

    tr

    evis

    ta

    Si no hagus sortit b,ho haguessis tornat a intentar?Depn, si hagus perdut la capsula nohagus tingut suficients diners per tornar-ho a fer i la gent no mhagus tornat adeixar els materials per el projectesuposo que lhagus pogut acabar. Elprojecte havia de sortir, hem podiaequivocar en algunes coses per laveritat que va sortir molt b.

    Vas tenir molta ajuda per fer elprojecte?Si, vaig tenir ajuda de una professoradaqu, la Montse Enrech, i daltres 3professors duniversitat, un denginyeriadaeronutica, un altre de fsica i un altredinformtica. Tamb dun grup de jovesduniversitat que cursen 3r y 4t de carreraque tamb mhan ajudat molt, no mhanfet el treball per mhan ajudat, donatidees i deixat material.

    I desprs de Batxillerat?Desprs de batxillerat magradaria ferenginyeria, encara que tamb magradala fsica encara que s molt terica illavors per compaginar una mica les dueshavia pensat en enginyeria aeronutica,per et demanen un 12 i no crec que hiarribi tot i que trec bones notes, i si nomecnica. Ara estava pensant en marxar1 any fora per estudiar per aix esta perveures.

    Qu li diries a totes les persones quelany que ve comencen el batxillerattecnolgic?Del treball de recerca, que intentin fer untreball que els hi motivi, perqu moltesvegades et donen treballs a linstitut queno motiven gaire i si fas un treball quetagrada i et sents realitzat, per gustpersonal doncs es gratificant fer untreball del que tagrada que no pasdassignatures que no tagraden.

    13

    Has pogut compaginar b les altresmatries amb la preparaci de tot elprojecte?Si, ja tenia molta feina feta abans, alestiu, per s feina constant per ho hepogut compaginar perqu el treball derecerca s una cosa que magrada.

    Qu s el ms gratificant de tot aix?Poder fer un projecte que es complextericament, poder buscar informaci iparlar amb altre gent, i una cosa quemha agradat molt es parlar amb gent dela universitat.

    Desprs daix, quin nou projectetagradaria fer?Desprs del segon enlairament, estavapensant fer un projecte com aquest,llenar un ninot des de lestratosfera ,per encara ho estic pensant i necessitoinnovaci amb cmeres mes petites, per

    projectes hi ha molts en el cap.

    dassignatures que no tagraden.

    Des de la revista et desitgem que etvagi b al futur en nous projectes, ique et puguis dedicar al que mstagrada, ha sigut un plaer fer-telentrevista. Molt bona sort!

    Paula Ruiz, Paula Mesa i Florencia Daz

    El Pol ha realitzat un segonenlairament del seu projecteStratos Eye, per trobar msinformaci podeu visitar la sevapgina de Facebook Stratos eye Una mirada a la Terra.

  • te

    st

    te

    st

    te

    st

    te

    st La teva parella testima La teva parella testima La teva parella testima La teva parella testima La teva parella testima La teva parella testima La teva parella testima La teva parella testima

    o o o o o o o o s infidel?s infidel?s infidel?s infidel?s infidel?s infidel?s infidel?s infidel?

    Creus que la teva parella de veritat testima o te s infidel ??

    Fes aquet test hi ho sabrs!!!!

    1.Esteu molt temps junts ?a)15 hores setmanalsb)10 hores setmanalsc)5 hores setmanals

    4.Normalment qui obre a qui al wahatsapp ?a)Estem igualatsb)Ell mes

    14

    c)5 hores setmanalsd)Menys de 2 hores i mitja setmanals ?

    2.Quedeu molt sovint ?a)3 cops setmanalsb)2 cops setmanalsc)1 cop setmanald)Ningun cop

    3.Posa moltes excuses per no quedar ?a)No, maib)A vegadesc)Sovintd)sempre

    b)Ell mesc)Normalment jod)Sempre jo

    5.s carinys /a amb tu ?a)Si molt sempre em dona petonsb)La majoria de vegadesc)Molt pocd)Gens

    6.Et fa regals ?a)Si sempreb)Sovintc)Sempre li he de demanard)Mai

  • Calcula la teva puntuaci:Calcula la teva puntuaci:

    Respostes:

    De 48 a 36 punts : felicitats la teva parella testima molt.

    te

    st

    te

    st

    te

    st

    te

    st

    PuntuaciPuntuaci

    A) 8 Punts.

    B) 6 Punts.

    C) 4 Punts.

    D) 2 Punts.

    15

    De 36 a 24 punts : testima per podria estimar-te molt ms.

    De 24 a 12 punts : t dubtes.

    De 0 a12 punts: no t'estima.

  • Bardot.com.auBardot.com.auBardot.com.auBardot.com.au

    Chiarafashion.co.uChiarafashion.co.uChiarafashion.co.uChiarafashion.co.u

    Fa

    sh

    ion

    Fa

    sh

    ion

    Fa

    sh

    ion

    Fa

    sh

    ion

    16

    H& M H& M H& M H& M Doorstepluxury.ccDoorstepluxury.ccDoorstepluxury.ccDoorstepluxury.cc

    Amazon.comAmazon.comAmazon.comAmazon.com

    Monsoon Monsoon Monsoon Monsoon Bellaria Ring Bellaria Ring Bellaria Ring Bellaria Ring

    Autora: Meritxell Berenguer (4t)

  • SuiteBlancoSuiteBlanco

    Fa

    sh

    ion

    Fa

    sh

    ion

    Fa

    sh

    ion

    Fa

    sh

    ion

    17

    Las tendencias Las tendencias Las tendencias Las tendencias

    para este verano !para este verano !para este verano !para este verano !

    Atrvete Atrvete Atrvete Atrvete

    Smoooth Clothing

    Stradivarius

    Esprit

    Autora: Miriam Vilanova (4t)

  • No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias LIES MONTSERRAT ROIG UNIT

    PER LA IGUALTAT REAL

    El passat 8 de mar es va celebrar el dia internacional de la dona treballadora alInstitut Montserrat Roig. En aquest acte es reivindicava la igualtat, per no laigualtat que coneixem al nostre dia a dia, sin una igualtat real, sense desigualtats decap tipus.La comissi dactivitat i valors encapalada per la professora Marta Codina. Lequipde la comissi va preparar cada un dels detalls de lacte, perqu tot sorts perfecte.Lacte va comenar amb un seguit dintegrants de la comissi fent les feines deneteja, reivindicant la repartici daquestes tasques...La Marina Martnez i la Mireia Garcia de 3r dESO, van ser les encarregades depresentar el multitudinari acte, juntament amb els membres de la comissi, que vanser els encarregats de llenar un munt de preguntes retriques sobre la igualtat,unes frases feminitzades i pluralitzades sense menysprear a cap dels dos sexes,tamb es va donar veu als espectadors fent-los opinar sobre el tema que es tractavai que es comprometessin amb la igualtat estampant les seves empremtes a lescolumnes del vestbul.Per finalitzar lacte, la nostra companya Lidia Mingorance, juntament amb la CeciliaCoca, ambdues de 3r, van delitar al pblic assistent, tocant Only a woman'sheartde Eleanor McEvoy. Per abans el Roc Casta, lEnric Clemente i lAlbert Alier vanllegir el segent manifest redactat per ells mateixos:

    1818

  • No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    DECLARACI

    INSTITUCIONAL DEL 8 DE

    MAR DE 2013

    El nostre pas viu avui un moment histric excepcional, una etapa basada en el principidemocrtic del dret a decidir. I aquet 8 de mar, el nostre institut IES Montserrat Roig vol ser partdaquest desitjat collectiu per crear un futur en qu es parlar tamb en femen.

    La histria que es coneix, aquella que sensenya a les escoles i es llegeix en els llibres, s la realitatde milers de vides humanes. Sempre ens expliquen episodis quotidians, per existeix en elpresent, en la histria que ens ha tocat viure, una experincia en primera persona. La nostra, lavostra, i la daquelles que ens van precedir i les que vindran desprs. Les dones som protagonistesdaquest present histric que ens empeny amb nsia a transformar el nostre futur per poder ferun pas amb idees clares i el mateix temps, ens enfronta el repte diari dun context econmic plede dificultats. Les dones tenim el ferm propsit de treballar perqu la qualitat de la vida humanano es malmeti i de situar en el centre de lagenda poltica aquesta tasca.

    Si ens fixem en les estadstiques, podem interpretar que les dones catalanes desitgen trobar lafrmula per poder combinar feina, i la vida personal i familiar, una ambici que persegueix

    1919

    frmula per poder combinar feina, i la vida personal i familiar, una ambici que persegueixharmonitzar la realitat quotidiana de la vida humana en totes les seves etapes. I malgrat elsobstacles que aquesta decisi ens representa, fem el possible i limpossible per equilibrar ambdsmns pblic i privat. Som expertes en transitar dun lloc a laltre i concertar la vida, amb tots elsseus imprevistos.

    Aquest 8 de mar no volem parlar noms d'estadstiques, tampoc volem fixar-nos exclusivamenten les quotes de representaci. Aquest 8 de mar, el que volem des de lInstitut s plantejar-nosun interrogant de futur, un interrogant que plantegem a tots aquells estaments i sobretot aleducaci, a la nostra escola, que tenen en aquest moment la possibilitat de decidir si la novaCatalunya ser una societat on dones i homes conviuran en un mateix ordre de sentit i valor.Perqu aquest 8 de mar volem posar damunt la taula la necessitat d'imprimir en les pgines enblanc d'aquest nou principi el talent femen, el llenguatge femen, que cada dia les dones aportema la vida prpia i a la dels altres. Aquesta no s una ambici petita, per aix es necessita lacomplicitat de tothom. En especial la de les dones ms joves que inicien la trajectria adulta iintenten incorporar-se al mercat de treball. La seva convicci, la seva fermesa, el seu compromssn el nostre llegat i la nostra esperana.

    Aquest s el desig d'aquest 8 de mar de 2013 i aquesta s la direcci en la qual volem fer avanarCatalunya per tal que esdevingui, tamb, un exemple en la consecuci d'un pas que es defineixitamb en femen. Totes i tots per la igualtat real en oportunitats, en formaci, en la vida laboral,en les tasques domstiques, en el respecte, en la vida familiar, a lescola, al lleure i a tot arreu!

  • No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    Els nois i noies de segon dESO ,shan adherit al grup de mediaci del institut format per els alumnes de tercer, quart dESO i batxillerat.Ells ens podran ajudar amb qualsevol problema que tinguem amb algun company i/o professor del nostre centre amb lajuda del professorat i lalumnat-mediador.Contacta amb ells, a lhora del pati i en hores de classe. Per sollicitar una mediaci has de dirigir-te a lIsabel Salvador, o a qualsevol mediador del centre. Ells podran ajudar-te a solucionar els teus problemes, i aix poder conviure millor. Amb els coneixements que han adquirit a les classes de matria optativa, sabran com ajudar-te i com poder fer-te ms respectus o fer-te respectar a tu mateix. No dubtis en consultar-los si en algun moment ho necessites. Les teves dades i les teves conferencies seran guardades amb confidncia i no exposes a cap lloc, les persones mediadores no parlaran amb ning sobre el teu problema. Podreu saber qui forma part de lequip mediador amb la fotografia que hi ha penjada al vestbul i amb els noms que hi ha a continuaci:

    20

  • No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    El monestir de San Benet va serfundat al 960 i est situat aCatalunya a la comarca del Bages. sun dels conjunts monstics msinteressants del pas, amb elementsque van des del Romnic de lpocafundacional fins el Modernisme,passant pel Barroc.Est format per lesglsia, el claustrei el celler, un local dedicat alenvelliment o maduraci del vi. La

    21

    envelliment o maduraci del vi. Lazona del monestir de San benetcompta amb la Fundaci Alcia, queest presidida pel cuiner FerranAdri.s un centre dinvestigaci dedicat ala cuina i la promoci dels bonshbits alimentaris, on es realitzentallers tant per nens com per joves.Daquesta manera, els alumnes deprimer de la ESO del institutMontserrat Roig van visitar les sevesinstallacions el passat trimestre

  • No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    CUINA CREATIVAEl passat 14 de Febrer, a la aula Taller datencisocio-sanitria, els alumnes de tercer dESO dela matria optativa de francs per presentarduna forma didctica i divertida el segonquatrimestre, van passar una hora diferent iatrevida menjant creps.

    s una opci interessant utilitzar una classe percruspir-se una massa confeccionada per farina,llet... Creiem que s captivant utilitzar tota unahora per motivar i crear un vincle diferent ambels estudiants, per s la millor manera?Doncs generalment, tots els alumnes pensenque s tot i que segons el nostre company noestaven gaire bones!

    22

    estaven gaire bones!

    En aquesta foto es pot apreciar com la professora dona indicacions alsalumnes a lhora que ells passen una bona estona participant en lesdiferents tasques culinries, mentes aprenen francs.

  • No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    CrpesLes crpes ! C'est toujours un bon moment, celui des crpes chaudes, avec le pot de confiture ou de pte tartiner ... Les crpes sont simples raliser, il suffit pour cela de suivre la recette de base, et surtout de les cuire trs fines, pour qu'elles soient juste moelleuses...

    Recette de crepsTemps de prparation: 10 minCuisson: 12 minRendement: 8 10 crpes

    Ingrdients2 ufs35 g de sucre150 g de farine400 ml de lait50 ml de jus dorangele zeste dune orange50 g de beurre2 c soupe dhuile

    23

    2 c soupe dhuile

    preparation:

    Dans un saladier mettre les ufs avec le sucreAjouter la farine, le zeste dorange, et le beurre en morceauxmixer bien le tout puis ajouter la lait progressivementpuis incorporer le jus dorange ( si cest du jus en boite, diminuer le sucre)ajouter en suite l'huile, mlanger encore.couvrir avec un film plastique et laisser reposer pendant 2 heures.Faire cuire les crpes dans une pole anti-adhesive.dgustez avec une pate a tartiner, comme la pate a tartiner au pain dpices, ou avec de la compote de pomme, ou prparez un gteau avec ces dlicieuses crpes

  • No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    Concurs Cultural

    2013

    Com tots els anys, el Consell Esportiu del Valls Occidental organitza un concurs deredacci i dibuix, en el que els alumnes de lESO realitzen una obra artstica en la queexpressen un tema escollit per aquest consell. Aquest any ha sigut Jugues? Si volspots!.El programa pretn desenvolupar les qualitats artstiques i literries dels nois i noies atravs de l'esport com a manifestaci cultural. Shan presentat 15 centres i en totalshan presentant un total de 1369 dibuixos, 758 mascotes, 49 cmics, 316 redaccions i148 fotografies.El nostre IES ha participat i hem obtingut diferents premis:

    DIBUIX INFANTIL: 3 Lucila Monte 5 Genna Stephens

    REDACCI INFANTIL: 2 Queralt Viv

    24

    Hem parlat amb la Lucila, una de les guanyadores i ens ha dit : De que va el concurs ?Havem de fer un dibuix relacionat amb lesport. Podem escollir en un dibuix duna mascota o una redacci sobre el tema plantejat.

    Com et vas inspirar ?El que sabia es que volia fer alguna cosa amb aquarella perqu magrada molt per tampoc vaig tenir en cap moment una idea clara.

    Per qu et vas decantar per el dibuix?Perqu magrada pinar, especialment amb aquarella.

    Com es la teva creaci? Resumeix-la.Doncs s un desert amb una carretera i amb un noi corrent que representa una de les famoses curses que es realitzen en aquest.

    Que opines del nivell dels concursants?Jo noms he vist els de primer dESO i estaven bastant treballats

  • No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    No

    tc

    ies

    25

    Vdeo dels alumnes de 4t dinformtica (Sergi Gonzlez i Carles Farrs )

  • No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    LLLL

    oooo

    nnnn

    dddd

    rrrr

    EEEE

    s s s s

    2222

    0000

    1111

    3333

    El passat 23 dabril els alumnes de tercer i quart van fer un viatge a Londres. Lobjectiu daquest viatge era practicar langls durant quatre dies. Lestncia dels

    alumnes era a cases dacollida de famlies angleses. En aquets quatre dies van poder visitar tots els monuments, edificis i museus mes emblemtics de la ciutat, tamb van

    Foto: Laura Segura (4T)

    26

    visitar tots els monuments, edificis i museus mes emblemtics de la ciutat, tamb van visitar Cambridge i el mercat de Camden Town. Alguns dels edificis que van visitar van

    ser Buckingham Palace (palau de la reina), el Big Ben i The house of parliament o TowerBridge. Tamb van visitar dos museus; el British Museum i el Science Museum. Van tenir temps lliure en el que van poder comunicar-se amb altres persones i van per

    practicar langls i visitar llocs com el centre comercial Harrods. Per poder gaudir de totes les vistes de Londres, els alumnes van pujar al London Eye on

    van poder veure Londres des duna vista panormica.

    Ancdotes: A quatre noies de 3r els van intentar robar les motxilles dins el British Museum.

    A lentrar al centre comercial Harrods, un gurdia va dir a una noia de tercer que portava la motxilla a les espatlles: the bag on the front i ella va respondre: yes,yes i

    va seguir caminant endavant. s a dir: no va entendre el que el gurdia havia dit.Aquestes son algunes de les fotos fetes pels alumnes de tercer i quart.

  • No

    tic

    es

    No

    tic

    es

    No

    tic

    es

    No

    tic

    es

    27

  • No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    Los alumnos de primero de bachillerato han representado la obra de teatro Terra Baixa en la bibliotecadel instituto. Con la ayuda de su profesora Montserrat Lasrtegui, han decidido escoger esta obra ya queera la ms importante del tema que estaban trabajando y la que mejor representaba la literatura queestaban estudiando. Se han repartido los papeles segn el que ms encajaba con cada alumno y le hacams ilusin representar. Les ha resultado atractiva la experiencia de representar una obra de teatro en elinstituto ya que ha sido una manera diferente y mucho ms dinmica de aprender cataln. Sin embargo,los actores nos han contado que no les gustara representar la obra para todo el instituto ya que afirmanquetendran que prepararla mucho mejor y no tienen el tiempo necesario para hacerlo.La escena favorita de los actores ha sido la del asesinato de uno de los personajes, Sebastin, ya que lesha parecido interesante representar un tema tan importante como la muerte. El personaje que ms lesha gustado ha sido el de Manelic, un pastor que al principio de la obra parece ser alguien inocente ydespus acaba asesinando a uno de los personajes. La respuesta del pblico ha sido muy buena y larepresentacin ha conseguido hacer rer a los espectadores.

    TERRA BAIXA

    -Por qu decidisteis escoger esta obra?Decidimos escogerla ya que era la obra ms importante del tema que estbamos trabajando y la que mejor lo

    Hemos entrevistado a algunos de los actores de primero de bachillerato que han realizado la obra de teatro Terra Baixa.

    28

    Decidimos escogerla ya que era la obra ms importante del tema que estbamos trabajando y la que mejor lo representaba.

    -Os gustara representar la obra para todo el instituto?No, ya que tendramos que prepararla mucho mejor y no tenemos el tiempo necesario ni el espacio adecuado. Nos resultara imposible.

    -Cual es la escena de la obra que ms os gusta representar?Nuestra escena preferida es la de la muerte de Sebastin, cuando Manelic le mata.

    -Os ha gustado la experiencia de representar una obra de teatro en el instituto?S, nos ha gustado mucho ya que es una manera diferente de aprender cataln y es mucho ms dinmica.

    -Cul es el personaje que os gusta ms?El personaje que nos gusta ms es Manelic, un pastor que al principio de la obra parece ser alguien inocente y despus acaba asesinando a uno de los personajes.

    -Cmo os habis repartido los papeles?Cada uno ha escogido el papel que le encajaba ms.

    PBLICO-Qu te ha parecido la obra de teatro?

    Me ha gustado la representacin y adems me he redo mucho.

  • No

    tic

    es

    No

    tic

    es

    No

    tic

    es

    No

    tic

    es

    LA LA LA LA CRISI DELS COGOMBRES DEL CRISI DELS COGOMBRES DEL CRISI DELS COGOMBRES DEL CRISI DELS COGOMBRES DEL

    2011201120112011

    Un treball de recerca que no et deixarUn treball de recerca que no et deixarUn treball de recerca que no et deixarUn treball de recerca que no et deixar indiferenindiferenindiferenindiferent t t t

    Recordeu de la crisis dels cogombres al 2011? Doncs uns nois de segon de batxillerat han fet un treball de recerca sobre aquest mateix cas. Un treball realitzat per Ana Lamora, Ferran Moreno i Aniol Ramon.

    En aquest treball els alumnes han volgut demostrar que el cogombres no poden contenir els bacteris dels que es va dir que contenien els cogombres Espanyols. Han guanyat un accssit dels premis de Treballs de Recerca de Matadepera, Rellinars, Viladecavalls i Terrassa on hi han participat 23 projectes d11 centres de secundria

    -Va ser molt complicat realitzar-lo?

    La part terica la vam realitzar sense gaires

    -En que consistia el vostre treball? Que voleu aconseguir?

    Sabem que volem fer un treball de microbiologia i ens vam centrar en la crisi dels cogombres del 2011 i el que volem veure era si realment hi havia aquell bacteri que va provocar tantes malalties i problemes gastrointestinals que va haver-hi a Alemanya.

    -Com se us vas ocrrer aquest treball?

    El que ens interessava era trobar un tema polmic, que hagus causat controvrsia i el nostre tutor ens va suggerir la crisi dels cogombres i el va semblar

    interessant.

    La part terica la vam realitzar sense gaires complicacions, per la part prctica la vam haver de repetir, perqu el primer cop que la vam fer hi van haver errors en el mtode, ho vam repetir i va sortir b.

    -Quant de temps heu trigat a realitzar el treball?

    Vam comenar al juny del 2012 i el vam acabar el gener de 2013, per tant sis o set mesos.

    -Va ser molt costs aquest projecte?

    Es un treball de recerca de batxillerat, en el que es treballa per passos, nosaltres rem tres, per tant rem ms mans per fer-ho. I costs no ho sabem, per si que es llarg i laboris.

    -Heu pogut compaginar b les altres matries amb la preparaci del treball?

    Compaginar-les s, per el fet de haver de fer el treball suposa un estrs addicional, per s el que toca

  • Heu guanyat un premi , expliqueu-nos de queva tot aix

    Ens van proposar presentar el treball a diferentsconcursos, al premi de Treballs de Recerca deMatadepera, Rellinars, Viladecavalls i Terrassa, alde la UAB i al de la UB. I un dia ens van avisarque havem guanyat el de Terrassa i es unaemoci molt forta, perqu vam veure recompensatel treball de set mesos.

    -Com recordeu la crisi del Cogombre Espanyolal 2011?

    La recordem de veure-la pels mitjans decomunicaci, que va ser el centre de atencidurant molt temps. Aix va ser al 2011, no ens enrecordvem molt, per ara amb el treball hemreviscut el tema, hem investigat i hem descobertque el tema es complicat i hi ha moltaControvrsia

    perqu els Alemanys ens van fer molt mal iens en continuen fent i que els que ara fan primerde batxillerat puguin continuar investigantaquest tema i demostrar que no sacaba aqu.

    Resultats del treball

    -Que li direu a totes les persones que el cursvinent comencen el batxillerat cientfic?

    Que s un batxillerat dur, potser el ms dur, per a

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    No

    tic

    ias

    Que us agradaria demostrar i/o desmentirprximament en el mn cientfic?

    Demostrar que no hem acabat, que mai sacaba larecerca cientfica, per molt que descobreixisuna cosa, sorgir una altre, daquesta en sorgirannoves preguntes i nous descobriments ... Iaix la cincia mai sacaba.

    -Desprs de La crisi dels cogombres de 2011,quin nou projecte us agradaria fer?

    Si pogussim continuar investigar en aquest tema,

    Que s un batxillerat dur, potser el ms dur, per ala vegada taporta moltes coses... Taportaun ampli coneixement de les cincies i es un bonpunt de partida per desprs veure que fars, ique no cal saber que fars una carrera decincies, desprs et pots decantar pel que mstagradi i aix esta molt b, s un bon batxillerat.

    El Ferran Moreno en el lliurament de premis

    Per veure el vdeo del lliurament podeu dirigir-vos a Canal terrassa (http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=16694 )

  • 31

  • LENSENYAMENT QUE DEIXA PETJADA NO ES EL LENSENYAMENT QUE DEIXA PETJADA NO ES EL LENSENYAMENT QUE DEIXA PETJADA NO ES EL LENSENYAMENT QUE DEIXA PETJADA NO ES EL

    QUE ES FA AMB LA MENT SI NO EL QUE ES FA QUE ES FA AMB LA MENT SI NO EL QUE ES FA QUE ES FA AMB LA MENT SI NO EL QUE ES FA QUE ES FA AMB LA MENT SI NO EL QUE ES FA

    AMB EL CORAMB EL CORAMB EL CORAMB EL COR

    jor

    nad

    as

    jor

    nad

    as

    jor

    nad

    as

    jor

    nad

    as

    32

    AMB EL CORAMB EL CORAMB EL CORAMB EL COR

    Hendricks, Howard G.

    Voleu saber que han fet els alumnes del Montserrat Roig aquestes Jornades Culturals?Els dies 22 i 23 dAbril la Comissi dActivitats i Valors del centre, va organitzar, com cadaany, un seguit dactivitats per les Jornades Culturals.Les Jornades sorganitzaven de la segent manera: el dilluns 22 es van realitzar tallersdurant tot el dia i el dimarts 23 els alumnes van poder presenciar lacte que recordava lafigura de tres poetes: Salvador Espriu, Luis Cernuda i Ramn Gmez de la Serna i vancontinuar aprenent dels tallers. Alguns dels alumnes de 3r i 4rt dESO van marxar de viatgea Londres.Al llarg de tota la setmana shan pogut veure diferents treballs daquests poetes guarnintel hall i les escales de linstitut. Aquests treballs han estat realitzats pels alumnes delsdiferents nivells i han sigut una petita mostra de la producci daquests tres escriptors.Lobjectiu era fer ms acollidor i literari el nostre entorn.Amb aquestes activitats es vol demostrar i comprovar que es poden aprendre continguts

    interessants fora de les aules i al marge dels llibres del nostre curriculum.

  • RESULTATS DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI DE 2013

    Departament de Catal

    1r i 2n dESO1. Premi de poesia. Cherry Bomb, Recull de poemes estranys. Autora: Aurora Coca de 1r ESO.

    2. Premi de narrativa. Escornalbou, La calma perduda. Autor Andreu Vergs Mir de primer dESO

    3r i 4t dESO1. Premi de narrativa. Booker De Witt, Vells records. Autor

    Pedro Cordn, de tercer dESO.

    jor

    nad

    es

    jor

    nad

    es

    jor

    nad

    es

    jor

    nad

    es

    3333

    2. Segon premi de narrativa. El Loiro, El discurs de la Gisela. Autor Oriol de Dos, de tercer dESO

    Batxillerat i ciles formatius1. Premi de narrativa. Sparkly Vicious Banjo, LEmily. Autora Luca Ruiz Soto de primer de batxillerat.

    2. Segon premi de narrativa. Nero, El que simbolitza Persfone. Autor Mar Negra de segon de batxillerat

    A continuaci mostrem alguns dels treballs premiats

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Finalment havem trobat un lloc sense habitar i amb prou subministres per subsistir algun temps ms,ara ja faria unes setmanes. Afortunadament vaig trobar un grapat despelmes i llumins per passar la nit,els altres van descobrir unes quantes garrafes daigua ocultes sota un drap a lentradeta de la casa, queun cop buides les podrem omplir daigua de pluja per rentar-nos. Era una casa de dos pisos, hi haviadues habitacions, una sala destar, cuina, menjador, i unes golfes.

    Vaig deixar-me portar fins un gran finestral de la habitaci de matrimoni, on dormia amb en Dami, perla curiositat de saber si avui, finalment, hi hauria lluna plena. Afirmativament, all dalt estava, quieta,brillant, i blanca, illuminant la ciutat deteriorada rpidament per falta del manteniment diari quelhome havia procurat fins aleshores. Eren unes vistes tristes, per a la vegada eren precioses. Em vaigasseure una bona estona a observar en silenci aquella visi. De cop i volta vaig notar una m a lespatllaque em va fer espantar-me, era en Dami, que em portava una llauna de pinya en almvar percompartir. Va agafar una altra cadira i es va asseure davant meu, deixant la llauna damunt el marc de lafinestra.

    Finalment havem trobat un lloc sense habitar i amb prou subministres per subsistir algun temps ms,ara ja faria unes setmanes. Afortunadament vaig trobar un grapat despelmes i llumins per passar la nit,els altres van descobrir unes quantes garrafes daigua ocultes sota un drap a lentradeta de la casa, queun cop buides les podrem omplir daigua de pluja per rentar-nos. Era una casa de dos pisos, hi haviadues habitacions, una sala destar, cuina, menjador, i unes golfes.

    Vaig deixar-me portar fins un gran finestral de la habitaci de matrimoni, on dormia amb en Dami, perla curiositat de saber si avui, finalment, hi hauria lluna plena. Afirmativament, all dalt estava, quieta,brillant, i blanca, illuminant la ciutat deteriorada rpidament per falta del manteniment diari quelhome havia procurat fins aleshores. Eren unes vistes tristes, per a la vegada eren precioses. Em vaigasseure una bona estona a observar en silenci aquella visi. De cop i volta vaig notar una m a lespatllaque em va fer espantar-me, era en Dami, que em portava una llauna de pinya en almvar percompartir. Va agafar una altra cadira i es va asseure davant meu, deixant la llauna damunt el marc de lafinestra.

    3434

    Parlvem, b, ms aviat parlava ell, jo lescoltava, mentre parlava jo el mirava i pensava que havia tingutmolta sort poder-lo trobar. Estava a casa seva, tancat a la seva habitaci en estat de xoc per la mort delsseus pares, els quals vam trobar descompostos, un a lhabitaci i laltre al menjador. Espervem que enDami tamb tingus la marca negra en alguna part del seu cos desprs dhaver presenciat ladescomposici, lenta i agnica dels seus pares, per no va ser aix.

    Ell em crida latenci, sap que no lestava escoltant. Per la manera de mirar-me s que vol saber en quepensava, com amant de la veritat li dic el que pensava. La cara li va canviar de cop i volta. Ja sabia queno li agrada aquest tema, per era el que pensava. S aixeca i manuncia que va una estona amb elsaltres, el Lle i la Blau. Em giro i torno a mirar el paisatge, aleshores madono de la presencia de lallauna de pinya i lagafo, penso mentre menjo.En Dami era dbil, realment era fcil fer-li mal a nivell psicolgic, jo no esperava trobar-lo viu. Sabiaque ara ell vivia grcies a mi, grcies a lesperana que li donava. En aquest nou mn la gent dbil decor mor, aquestes eren les noves normes des de fa uns tres mesos.

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Mhe acabat la pinya, i estic una mica cansada, aix que em dirigeixo al bany abans danar adormir. Regirant en un petit armariet del bany per veure si hi havia ms rotlles de paperhiginic, cau un petit llibre, lagafar-ho, est tancat amb un petit cadenat. Claire, hi ha escriten la portada del bloc, per la manera en que estava escrit era possible deduir que era duna

    Tot va comenar un bon dia, quan vaig veure per les noticies del demat, que havien casosduna nova malaltia que es presentava en forma de taca negra i que sestenia per tota la restadel cos del malalt en pocs dies, no era una infecci contagiosa. Les zones afectades del coscomenaven a podrir-se acceleradament, com si es tracts dun cadver, tret que els pacientssentien el dolor contnuament, un dolor immens i agnic que recorria lespina dorsal en totmoment i que cap calmant podia fer minvar aquell patiment. El que resultava curis del cas eraque noms ho patien persones que experimentaven emocions negatives fortes, com rbia, odi,desesperaci o terror absolut. Si senties algun daquells sentiments, la marca apareixia, i no hihavia cura possible ni manera devitar el desenvolupament de lexpansi de la descomposici.Aix vaig perdre el meu pare, i en morir ell, el terror i el desconsol es van apoderar de la restade la famlia, noms vaig quedar jo, el mateix els hi succet a la Blau, en Lle i en Dami. Vaigarribar a la conclusi que aquesta infecci era com un efecte domin.

    35

    en la portada del bloc, per la manera en que estava escrit era possible deduir que era dunanena, potser de nou anys. Abandono el lavabo desprs dhaver trobat el paper, i al sortir-nesaproxima el Lle.

    En Lle era company meu dinstitut, com la Blau, tret qu ell i jo som ms ntims i compartim lesmateixes opinions, li apassiona tota mena de mitologia, i s una bona persona, per a la vegadas molt fred.Es va oferir per obrir el cadenat, ell hi tenia la ma trencada. En obrir-lo mel va oferir perqu elllegs, a veure si hi trobava informaci til.

    Aquella lectura em va esgarrifar, la Claire explicava que el seu pare es va veure afectat inicialment en els ulls i com la desesperaci de la situaci va afectar tamb a la seva mare, ella els veia patir, per exactament no sabia que passava. Fins el moment que no hi va haver silenci en la casa, fins que els seus pares no van ser morts no es va adonar de res. En lltima pgina del diari les lletres de tinta estaven corregudes per llgrimes on deia que trobava a faltarmolt els seus pares

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Mestic eixugant les llgrimes quan entra en Dami al dormitori, ell no mesperava trobar all, perqu anava sense pantalons, per va ser aleshores quan li veig una taca negre en una de les cuixes. Malo de cop, i ell em demana que no digui res a ning, tanca la porta i em convida a asseurem en el llit. Em diu que si no havia dit res, era perqu jo no minfects, li agraa, per tot i aix hauria volgut que mho expliqus. Vaig tranquillitzar-lo dient que no estava preocupada, era cert, jo sabia que ell era responsable i sabia el que feia, no havia res per poder preocupar-se, i sense adonar-me, madormo.

    Sento un soroll lluny i quan em llevo, no el trobo al meu costat, corrents vaig a buscar en Lle o laBlau, per quan anava a baixar les escales al primer pis, veig la porta de les golfes entre oberta.Decideixo entrar-hi lentament.Noto electricitat recorrent tota lespinada en veure en Dami penjat en una de les bigues del sostre,susps a laire retorant-se, lluitant per respirar. Vaig cridar el Lle i la Blau amb totes les mevesforces mentre singlotava i plorava buscant alguna manera de salvar-lo, aleshores veig el tamboretque ha fetservir per penjar-se. El cap em crema i noto com la sang va tota pressi per venes i arteries. Agafo eltamboret, el colloco davant seu amb les mans tremoloses, hi colloco un peu, no hi veig b, posolaltre peu i quan vaig a impulsar-me per arribar al seu coll el tamboret es mou, de manerainconscient, per evitar caure al terra, magafo a all ms proper a mi, el qual va resultar ser enDami. Caic fent una forta estrebada al seu cos, em pico el cap al terra just quan entren el Lle i la

    36

    Dami. Caic fent una forta estrebada al seu cos, em pico el cap al terra just quan entren el Lle i laBlau.

    No puc evitar para de mirar-me la zona lumbar grisosa, mhe dapartar els cabells, cada vegadamenys vermells per falta de tint, per poder veure com es propaga columna espinal amunt. Surto dellavabo del restaurant de carretera, lamentant-me per haver mort en Dami, trencant-li el coll enaquella casa queja queda llunyana, hem de seguir, hem de trobar alguna petita poblaci de persones sense malesintencions, o al menys ells ho han de fer. Vaig demanar-li al Lle que acabs amb mi quan sorts elsol, per sort, hi havia una gran roca que podrien aixecar entre ell i la Blau per deixar anar sobre elmeu crani. Ensmirem els tres, no ens diem res, no s necessari, mestiro en un costat del cam. Sacosta el Lle.Parlem tranquillament, com si jo fos una pacient estirada en un divan i ell el psicleg que mescolta.Em tranquillitza, per sap que no tinc por, un moment, em diu que no em preocupi per ells dos.Realment aix si que em preocupa, el seu dest.

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    En aquell moment mostra els seus coneixements en mitologia, em fa diverses comparacions del que ha passat fins ara i el que passar.Una comparaci que em va cridar latenci va ser comparar-ho tot amb Persfone. Ella simbolitza un cicle de vida, mort i resurrecci. Renaixerem de tot aix i serem millor espcie, no ens odiarem, ni ens envejarem entre nosaltres, no ens farem mal ni sens podrir lnima, noms quedaran humans sense emocions negatives. Per aix comporta una absncia de sensibilitat, depn com.

    3737

    Vaig tancar els ulls, no podia parar de pensar en el que mhavia dit el Lle, en el fons, aix era com fer una neteja de mals en la Terra, netejar la Terra dhumans, no noms ens havem fet mal entre nosaltres, sin que a ms havem destorat tot el que ens rodejava. Era el millor que li podia passar al planeta, i el millor que ens podia passar a nosaltres. Renaixerem, seriem millor espcie, estava segura, aix s el que vull creure.

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    RECULL DE POEMES ESTRANYS

    PENSAMENTS DE NIT

    Si no estimo em sento fals,necessito caminar.La vida vull canviar amb tan sols una mirada.I em somriu la lluna platejada,dins d'un mar de gel calent.

    Foscor

    Trista esglsia abandonada.Cants atrapats, ecos...Silenci, solitud.Espelmes de llums roges. Aigua beneda. Trista esglsia abandonada

    38

    dins d'un mar de gel calent.Els cabells eren com l'or,per negra la mirada,com una ombra congelada,de llgrima incandescent.

    Trista esglsia abandonada

    ESTIU

    Gotes de tinta blava, impreses sobre lala duna gavina.El so de les onades s etern, mai desafina.Histries marines amb un toc de sal.Ferida naval que amb laigua es cura.Aiges verdes i sorra.Ingredients per a lestiu.

    Gotes de tinta blava, impreses sobre lala duna gavina.

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    SilenciSilenciSilenciSilenci incmodeincmodeincmodeincmode

    Sn les set i vuit minuts.Plou al nord i bufa el vent al sud

    del meu jard.Gotes blaves i fredes.

    Seixanta set ombres contades.Expectatives emmascarades.

    Atrapat dins un nvol.

    39

    Atrapat dins un nvol.Perdut en la boira.

    Parlant amb la brisa.Emmanillat a un roure blau.

    Mirada immbilSc a llar del silenci.

    Corre tant rpid el temps que...he traspaperat els sentiments.

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Estic trencat, incomplet.No sc ning.

    Estic esquerdat.Ning sap que hi sc.

    Estic amagat.Em passo els dies refugiat enlloc.

    Collecciono somnis vells, que guardo dins dun pot.Sc transparent.

    No s don sc ni si tinc dret a viure.No puc ser ni aqu ni all.

    Mautoabandono en un bosc blau. La meva llar s translcida.Mamago rere la realitat.Neva i no em s abrigar.

    Creo espais per camuflar-me

    INSEGUR

    40

    Neva i no em s abrigar.Creo espais per camuflar-meMespanto amb els sorolls.

    Amb els moviments bruscos.No s on sc.

    Mhe perdut massa vegades.Jugo amb els miratges.

    Convido als fantasmes a dormir a casa. Paisatges surrealistes en una vida surrealista.

    Zero coma zeroSc inexistent.Sc cec i sord.

    Sc fals.Sc un impostor.

    Sc trador.Un visitant.Un nmada.

    Dun lloc a laltre.Viatger, aventurer.

    Que no sap on va ni don v.

    Aurora Coca, 1r ESO

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    RESULTADOS DEL CONCURSO LITERARIO DE SANT JORDI DE 2013

    Departamento de Castellano

    1r i 2n dESO

    1. Premio de poesia. Gato azul, Recopilacin de poemas. Autora: Aurora Coca de 1r ESO.

    2. Premio de narrativa. Cinderella, Lo que soy y lo que eres para m. Autora Judit Postigo

    3r i 4t dESO1. Premio de narrativa. Neptuno, El mayor espectculo del 1. Premio de narrativa. Neptuno, El mayor espectculo del

    mundo. Autora Lidia Mingorance, de tercer dESO.

    2. Accsit de narrativa. , Lgrimas. Autor Oriol de Dos, de tercer dESO.

    Batxillerat i ciles formatius1. Premio de narrativa. Sparkly Vicious Banjo, LEmily.

    Autora Luca Ruiz Soto de primer de batxillerat.

    2. Segundo premio de narrativa. Nero, El que simbolitzaPersfone. Autor Marc Negra de segon de batxillerat.

    3. Premio de poesia. Autora Kanghi Xia

    A continuacin os mostramos algunos de los trabajos premiados

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Como siempre, la luz del nuevo sol comenz a asomarse por la ventana. La oscuridad de la nochecomenz a desaparecer a medida que los rayos solares inundaban la ciudad y, con ella, lahabitacin de un par de jvenes que recientemente se lanzaban a descubrir mundo. En la cama,dos cuerpos se escondan debajo de las blancas sbanas. Estas lentamente comenzaron a danzar.Se movan con lentitud, y pereza. Pareci un baile de telas que apenas dur unas milsimas desegundos. Una chica de cabello negro, revuelto y enredado por la calurosa noche, se asom hastasentarse. Tena una mirada perdida, soolienta. Era evidente que acababa de despertarse. Cuandologr asimilar que segua con vida, mir hacia la mesita de noche. Las siete y cincuenta y nueve.Otra vez, haba adelantado al reloj. Sonri victoriosa, sentndose en el extremo de la cama. Estabadispuesta a levantarse para ir a asearse.

    Lo que soy y lo que eres Lo que soy y lo que eres Lo que soy y lo que eres Lo que soy y lo que eres Lo que soy y lo que eres Lo que soy y lo que eres Lo que soy y lo que eres Lo que soy y lo que eres para m.para m.para m.para m.para m.para m.para m.para m.

    Pero de pronto unos brazos, de la nada, abrazaron la cintura de la joven. Y unos labios, de pronto,se apoyaron contra el hombro desnudo de la pelinegra. Alex. l siempre tan atento, fuera la horaque fuera. Siempre. l era la pareja de Evel, un chico alto de metro ochenta y tres que haca unao que haba terminado la universidad. Con un cuerpo atleta, unos ojos grises como la luna, y uncabello medio largo de un castao avellana, Evel se preguntaba cmo era que este se haba

    42

    cabello medio largo de un castao avellana, Evel se preguntaba cmo era que este se habaenamorado de ella. Despus de todo, su caso era muy distinto al de l. Ella estaba en medio de lacarrera universitaria de fotografa, un arte como otro cualquiera. Tena una larga cabellera negraque le llegaba hasta la cintura. Esta casi siempre andaba despeinada, ya que era mucho trabajocuidarlo, y ella apenas tena tiempo. Y con lo activa que era, en seguida se le mova y los peinadosse le estropeaban; quedando an peor. Su cuerpo no era nada del otro mundo. Su busto era eltpico, una copa 90 B. Quizs fuera un poco pequeo Poco importaba. Tena la tez blanca, tanplida... Y sus pestaas eran largas y negras como el carbn, quedaban tan lindos con sus ojos decolor esmeralda. Realmente, segn las amistades de ambos, eran el da y la noche. Al menos en laapariencia.

    Alex besuque el cuello de la muchacha con dulzura, mientras que esta no poda evitar sonrer deoreja a oreja, endulzada, degustando el sabor a miel que las acciones contrarias le brindaban. Daa da, eran casi los mismos despertares. Otras veces era ella quin sorprenda al contrario ycomenzaba a besarle, dando pruebas carnales de que an le amaba como el primer da. Y siemprerecordaban aquella tarde con cierto cario, como si fuera el da ms feliz de sus vidas

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Siempre se sentaban en la orilla del ro que se hallaba en el medio del parque natural dela ciudad. Realmente estaba prohibido ir all, ya que se tenan que saltar vayas, pero lavida era corta, tenan que aprovecharla, no? Siempre se sentaban. Y comenzaban acontarse lo que el uno haba sentido en el pecho. Como era que a cada palabra y a cadapestaeo sus corazones haban comenzado a latir de manera desesperada, sintiendo unalivio inmenso cada vez que notaban que el bum-bum se no cesaba. Seguan vivos. Yseguan vivos, enfrente uno del otro, para verse reflejados en los ojos del contrario,viendo cmo eran las pupilas dilatadas que confesaban que aquellos minutos haban sidograndes horas de anhelos y deseos.

    El primer turno siempre era de Alex. l comenzaba explicndole a su amada lo primeroque haba pensado la maana de aqul da. Y siempre lo haca tomndole de la mano,sintiendo el calor que podan transmitirse

    -Cuando me levant me promet a m mismo no defraudarnos. Empezaba siempre mirndole alos ojos, cmplice del amor mutuo. Y jur a todos los dioses que iba a confesarme. Aun que nome esperaba que t te me adelantaras. Siempre se rea en aquella parte.- Eres una mujerdecidida, eso es lo que ms me enamora de ti. Y seguidamente siempre besaba la frente deEvel. Ella se saba las tardes, esas, de memoria.- Se supone que son los prncipes que van a porlas princesas, no al contrario. Y ah la joven siempre se quedaba sin habla, y decida sonrerrisuea, infantil Porque a su lado, el tiempo se paraba. Y volva a ser nia, porque no

    43

    risuea, infantil Porque a su lado, el tiempo se paraba. Y volva a ser nia, porque nonecesitaba preocuparse ni protegerse de nada. Era un amor tan sincero, tan puro, tan grandePareca no tener fin. Y de eso se trataba. Los amores nunca deben tener un final feliz.Simplemente no deben tener un final, pero la historia ha de ser hermosa. Si no, de qu sirveamar si luego se termina, ms que haber disfrutado el momento? Hay veces en que el mundo setiene que sentar y vivir de lo que est talando.

    Alex y Evel se amaban como Julieta y Romeo se haban amado. Y ellos, a diferencia de la creacin de Shakespeare, iban a luchar por no tener una tragedia singular a la de los protagonistas de aquella obra teatral.Sinceramente, el castao haba amado a muchas mujeres. Y se haba acostado con muchsimasms. l no era nuevo en el amor, haba experimentado todo. Haba estado al borde de ser padre,de casarse y slo tena 27 aos mientras que ella estaba experimentando su primer amor con 19aos. S, ella antes de l no haba estado con nadie. No haba compartido el cuerpo, ni los labios.Ella en un pasado haba sido tan reservada Y ahora se entregaba tanto a l que no podaimaginarse una ruptura. Lo vea tan lejos, tan imposible.

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as La pareja ya se haba levantado de la cama para instalarse en la cocina. Estaban

    sentados en la mesa, almorzando como cada maana. El despertador haba sonado haca ya veinte minutos, por lo cual eran las ocho y veinte. La chica le mir mientras terminaba de tomarse el caf, inclin la cabeza hacia un lado y parpade para llamar su atencin.-Alex, quiero contarte una historia. Termin por sonrerle, y al instante l asinti. l yano iba a hablar ms, porque esperaba a que ella comenzara con su relato. Era cierto quesiempre que Evel abra la boca, Alex tena toda la atencin encima de ella. Eso erahermoso. Senta curiosidad por lo que iba a contarle, as que se puso cmodo,escondiendo detrs de la taza una sonrisa ladina.

    - Haba una vez una princesa en un reino que se pasaba la vida esperando. No la dejabansalir de palacio, as que siempre iba al jardn a por las flores. Esa era su nica pasin, aunque aquello esconda un secreto. Cada vez que coga un ramo de flores, corra a suhabitacin. Y nunca nadie ms volva a ver aquellas flores. La princesa se pasaba toda latarde deshojando y deshojando, quedndose los ptalos de las frgiles y maravillosasplantas. Antes, siempre les haca una nica pregunta. Cundo vendr mi prncipe ycuando me sacar de este lugar?. Era evidente que los vegetales nunca le respondan, asque decepcionada la alteza guardaba los restos de ptalos en una caja.

    - >> Una noche de invierno, la princesa fue corriendo al jardn. Saba que no encontraraninguna flor, ya que no era poca de ellas, pero an as quera ir a visitar su amado jardn.Busc y busc durante horas, toda la noche. Y cuando fue por darse por vencida, entre lanieve, encontr a una rosa independiente. Fue a cortarla, pero esta la atur. No me cortes,

    44

    nieve, encontr a una rosa independiente. Fue a cortarla, pero esta la atur. No me cortes,princesa. No me merezco que me mates, doncella. La princesa no daba crdito. Meditdurante un tiempo y, sin vacilar, le propuso; No te cortar, no te matar, si a cambio mecontestas a una pregunta. Cundo vendr mi prncipe y cuando me sacar de estelugar?. La rosa se qued pensativa durante un instante, pero finalmente le contest Novendr nadie a por ti, porque nadie te conoce. Y quin lo hace te llama la asesina de laprimavera, por cortar las flores y deshojarlas. Si quieres el amor de tu vida, debes cuidar laprimavera. La princesa no entendi aquello, pero estaba tan dispuesta a enamorarse queacept.

    - >> Pas el invierno y el otoo, y no haba pasado ni una sola tarde en la que la princesa nohubiera ido al jardn a cuidar sus flores que an no nacan, a hablar con la rosa sobreilusiones y noches de amor con el afortunado que robara el corazn de la doncella. Cuandolleg la primavera, las flores del jardn eran las ms hermosas de toda la corte, de todo elpas, de todo el mundo. Eso hizo que mucha gente fuera a robarle, a rogarle y a comprarlelas plantas. Pero ella tena una promesa, y siempre negaba aquellas propuestas. Nocortar ni una sola flor hasta que no anuncie mi boda.. A fin de cuentas, ella saba que sicortaba una flor, teniendo un romance, este era posible que se rompiera. Aquella primaverapas, y un verano ms. La misma noche de invierno, la princesa fue en bsqueda de larosa. Ya ha pasado un ao, he cuidado las flores y no he arrancado ninguna. Cundovendr mi prncipe y cuando me sacar de este lugar?. ? La rosa se qued pensativa

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    durante un instante, pero finalmente contest No vendr nadie a por ti, porque nadie teconoce. Y quin lo hace te llama la guardin feroz de la primavera, por vigilar demasiadolas flores y no compartirlas Si quieres el amor de tu vida, debes difundir la primavera. Losmeses siguientes pasaron como los anteriores. Cuando lleg nuevamente la primavera,la princesa fue a todos los palacios de alrededor para cuidar los jardines y difundir laprimavera. Poco a poco, todo el pas disfrutaba de las hermosas flores que la princesa ibadejando tras de s.

    >> El ltimo da de primavera, casi desesperada y agotada por cuidar tantos invernaderosy jardines, la princesa le pregunt a la rosa Ya he difundido la primavera, y ya la heprotegido. No he matado ni una sola flor Cundo vendr mi prncipe y cuando mesacar de este lugar?. Aquella vez la rosa no respondi, no aquella tarde. Pasaron das,semanas y meses. En mitad de verano, la princesa visit a la eterna rosa. Contestame,exigi. Est bien, princesa. Ha cuidado y protegido a las flores pensando que a cambioobtendra su romance. Pero, tanto cuidar flores y protegerlas, por qu no se cuida ni seprotege usted misma? Si el amor no viene a usted, por qu no va a buscarlo?. Laprincesa no pudo dar crdito. Haban pasado dos aos, esperando paciente. Y, ahora,aquella planta le deca que saliera a buscarlo? Sinti rabia y odio y orden a todos susmayordomos que cortaran todas las flores y que le hicieran un vestido, unos zapatos, unapinta de cabello y un bolsito con ellas. Se vestira de primavera. Y as, coser y cantar. Enseguida obtuvo su atuendo y accesorios, y en ese momento parti a la ciudad. Muchoseran los que se quedaban enamorados al instante. Pero ella no se enamoraba. Los

    45

    eran los que se quedaban enamorados al instante. Pero ella no se enamoraba. Losptalos comenzaban a pudrirse, a secarse, y su vestido ya no era de primavera ahoraera de otoo. Y luego fue invierno. Y luego volvi a hacerse un vestido de primavera,pas a verano, luego a otoo e invierno de nuevo. Pasaron aos y aos haciendo lamisma historia. Una y otra vez, y la princesa no encontraba su amor. Ya no recordaba nisu nombre. Solo saba qu hacer con cada flor. Poco a poco, los aldeanos de la corte,fueron llamndola la mujer de las estaciones. Segn cuentan an por las calles msviejas del mundo, han visto a la princesa bailar con su traje de flores mustias, brillantes yfrescas, y secas del todo depende de la estacin del ao. Y dicen, tambin, que terminpercatndose que el amor de su vida, sin duda, eran las flores y su primavera.

    Evel termin su historia. No estaba convencida del final, ni saba si haba dado a entender elmensaje del cuento, pero mir a su querido y no pudo reprimir una risa al ver qu tan atentoestaba a su relato.-A qu viene este cuento? Dijo, finalmente el chico, confuso.- A que yo soy la princesa. Se mordi el labio inferior.- Y t eres mi fiel primavera.Ambos sonrieron, sacudieron la cabeza y terminaron sus cafs. Un nuevo da empezaba, y con lla poca del amor.

    Judit Postigo

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as PAISAGES Y NOSTALGIAPAISAGES Y NOSTALGIAPAISAGES Y NOSTALGIAPAISAGES Y NOSTALGIA

    RECUERDOS DE OCTUBRE

    De aquel raro Octubre, recuerdo las hojas;Las hojas de aquel castao rbol nacido;Nacido de en medio la brisa otoal.Y los besos que record slo una vez ms!Si me buscas slo encontrars:Mi alma entre las races del anciano castao.Y mi suspiro y mis sueos dentro del ro y sus entraas.

    TREN

    Largo recorrido.Suaves rayos de sol en los ojos.Sonrisa tmida en los labios.Tus miradas espontneas.Paisajes inolvidables.Nubes blancas en un cielo azul.RUMBO HACIA EL HORIZONTE

    46

    cielo azul.Tan sencillo.Tan bonito.Hermoso verano.Largo camino.De vas interminables.

    Camino de luces.Ojos me olvidan.El negro me envuelve.Camino de colores brillantes,Que sigo, hipnotizado.Sueos de espejo roto.Trozos de sol en un suelo.Luz blanca, se puede tocar?Transparencia.Olvido.

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    RITUAL

    Vidas que noto que vuelan.Vuelan y no vuelven ms.

    Veo mirada encendida,Caen flores de forma aerial.

    Doradas las algas que mueven el mar,

    dorada es la tierra.Te buscar en un lugar,

    donde surgen las nochesy mueren los vientos.

    Y donde los rboles desnudosrespiran.

    Donde llega la brisa con aroma de noche.Tus ojos me buscan,

    en la oscuridad de un eclipse rojo.

    Y la mgia... La mgia de

    47

    Y la mgia... La mgia de nuestras tierras,

    enciende una luz muy clara, transparente.

    Eres tu, voz incandescente.

    DESIERTO

    Tierras ridas, desconocidas,

    monotona.Suspiros se escapan de los labios de la princesa

    de los velos rojos.Visiones.

    Sed de ms..

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as PIENSO EN LA NOCHE

    Puede que todo fuera mal,aunque contigo soaba.Y las lgrimas que el vaso colmaba,me acercaban a tu corazn.Gotas de agua salada, viajaban,cielo azul.De mensajes recordabasonrisa amarga,en una noche cmo el tul.Me aguardo en un bosque que aprecio.Cmo aprecio tu labio inferior.Y cmo un suspiro en el pecho, el lago es ms azuln.Me miras, te miro y sonro.Plcido aroma y nube rosa;Que se esconde detrs de m.Y se funde la lluvia en los ojos,Tus ojos, ojos de rub.

    VIENTOS DE SUR

    48

    VIENTOS DE SUR

    Tierras rojas,arenas dulces,

    en una cancin.Recuerdo tu da,

    tu paz interior,tu vida vaca.

    El viento naca de un hermoso auroral.

    Y una triste ave que canta.

    Mirada y recelo.Cantan las hojas secas.

    Se tien las nubes, las algas, y el sol.

    Se tie tu corazn del color del mar.

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    SOMBRAS AUTOMTICAS

    Ando por el negro pasadizo,

    ROS

    Nado en un ro que vuela.Nado en los peces.Ando en un pasaje curioso, todo es mar.Mi azul se termina, divino.Las palabras que cantaba, callan,arena suave, mi sal.Tengo ganas de tus ojos.Tengo ganas del ro.Los rboles me cantan nanas en la noche oscura.Ros que corren hacia su destino, y vuelven cundo ya saben ms.Ros desiertos que mueren.Vientos de arena, miradas.Hadas, que nacen.Lluvias extraas. Y un dulce olor a humedad

    49

    Ando por el negro pasadizo,Aunque mi cuerpo sea postizo.

    Guardo mi alma en una caja de madera, cerrada con llave y candado.

    Camino por el pasillo estrecho, aunque ya no late mi corazn en el pecho.

    Me envuelve una oscuridad densa, igual que un mantel.

    Cojo un martillo y rompo una promesa.Pero tambin mis ojos fueron tristes.

    Y la balada ya no resiste y deja de sonar.El violn ya no vibra dentro de m.

    Las notas se funden cmo si fueran chocolate amargo.

    En la larga tristeza del si bemol.Llego al fin del pasaje, me siento huidiza y salto

    hacia un nuevo viaje.

  • Jor

    nad

    As

    Jor

    nad

    As

    Jor

    nad

    As

    Jor

    nad

    As

    ELEFANTE

    Labios rojos me vacilan.Enfermo de soledad.Muero en un agujero.

    Tapado en un velo negro.Cado del cielo.

    Por qu?Un trozo de luz me ayudara a

    encontrar el camino.Pero slo veo mi reflejo en la

    oscuridad.Pienso en nada, en elefantes, en

    flores marchitadas, en aguas estancadas.Mente frgil.

    50

    Mente frgil.Sentimientos locos, mezclados.

    Vida corta.Efmera abundancia en el

    concreto rincn de la niebla.Mirada penetrante.

    Recorro la soledad en quince segundos.

    Nieve, lluvia, y tristeza.Invierno de das grises y

    blancos. Cmo un elefante

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    REINA DEL HIELOPequeas gotitas reposan Sobre sus pestaas blancas.No llores ms, mi reina, No llores ms.Sonido plateado,De tus lgrimas de cristal.Tus labios de invierno.Tu belleza fra.Tu corazn azul.No llores ms, mi reina, No llores ms

    EXTRAAS CRIATURAS

    PRINCESA DESCONOCIDA U OLVIDADA

    VELO EN ESCOBAVuelo muy arriba.

    El aire huele a libertad!Viento agridulce pero suave.

    Soy fuerte, soy bruja.Medianoche.

    Me lleno de nube.Estrellas blancas,

    Felicidad.Cielo oscuro.

    Respiro aire fresco.Sangre aventurera,

    corriendo por las venas.De una brujita viajera

    51

    PRINCESA DESCONOCIDA U OLVIDADASueos de encaje blanco,De nubes rosas.Dulce princesa,Que sobre la hierba

    MUECAMirada azul triste, inquietante, paranormal.

    Vestidos antiguos, encaje ajado.Polvo. Olvido. Invierno.

    INGLATERRA T, risitas irritantes.Pastas dulces. Interminables charlas con la instructora.Msica clsica. Del gramfono a mis odos Disimula el aburrimiento porque

    son las cinco y pasa el tiempo.

    Aurora Coca, 1r ESO

  • jor

    nad

    as

    jor

    nad

    as

    jor

    nad

    as

    jor

    nad

    as

    Tallers 1r ESO Tallers 1r ESO Tallers 1r ESO Tallers 1r ESO

    Els dies 22 i 23 dAbril, es van celebrar esjornades culturals al nostre centre. Els alumnesde primer sho van passar dall mes ve. La Lucilai en Nordin en han explicat la seva experinciaals tallers que van escollir.

    1.Quins tallers vas fer?-Lucila: Reciclatge i creacions, hip hopcoresponsabilitat-Nordin: Roses i punts de llibre ,Break i hip-hop2.Que than semblat?-Lucila: Han estat be, per creacions icoresponsabilitat sha fet unamica pesat.-Nordin: El que mes mha agradat a sigut break ihip hop. El taller de roses nova ser gaire entretingut.3. Ordena els tallers de mes a menys, posant elprimer el que mes tha

    5252

    primer el que mes thaagradat.-Lucila: Hip-hop, reciclatge i creacions i per ltimcoresponsabilitat.-Nordin: El que mes mha agradat a estat hip-hop, desprs break i per ltimRoses i punts de llibre.4.Que tha semblat lacte de Sant Jordi?Ens a semblat bastant interessant, entretingut isobretot, els dos estem dacord en que el quemes ens a agradat a sigut la can de sense tuinterpretat amb llenguatge de signes per elsnostres companys.5. Vas participar en lacte de Sant Jordi?-Lucila: Si, vaig llegir a lapartat de castell gregueras de Ramon Gmez DeLa Serna.-Nordin: Si, vaig participar a lapartat de castell ivaig llegir sobre Salvador Espriu.

  • jor

    nad

    es

    jor

    nad

    es

    jor

    nad

    es

    jor

    nad

    es

    Tallers 2n ESO Tallers 2n ESO Tallers 2n ESO Tallers 2n ESO

    Els alumnes i les alumnes de 2n de linstitut Montserrat Roig, hanpassat dos fantstics dies de jornades culturals on han aprs valorsen les xerrades ( Vicente Ferrer, Projecte Colmbia i com proposar-se reptes) i activitats diverses en els tallers com jocs d'estratgia,taekwondo, Hip Hop, malabars, kebabs, dibuix manga-mosaic, Jazzsteps graffity.. Segons els alumnes entrevistats, les jornadesculturals podrien haver estat mes llargues i amb ms tallers d'altres

    5353

    culturals podrien haver estat mes llargues i amb ms tallers d'altrestipus, com exemple ms varietats de cuina, de ball, de msica ...S'ho van passar millor del que esperaven, tot i que l'acte es va fercurt.El taller que ms va agradar va ser: GrafittyI la xerrada que ms va agradar va ser: Com proposar-se reptesEn general, s'ho van passar d'all ms b.

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Tallers 3r ESO Tallers 3r ESO Tallers 3r ESO Tallers 3r ESO

    54

    Aquest any els alumnes de tercer deso han pogut disfrutar de xerrades (Qu em poso? ; Drogues; Prxim orient , Projecte Colombia i Terrassa-Saharaui) i tallers com el dEsgrima Hoquei, Zumba, expressi corporal, arterpia, rdio, improvisaci musical, bicicletada, tots ells fora interessants.

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Tallers 4t ESO Tallers 4t ESO Tallers 4t ESO Tallers 4t ESO

    Les jornades culturals de 4rt dESO, com a tots elscursos, van consistir en diverses xerrades de 8 a 9 itallers durant la resta del dia. Molts dels alumnesdaquest curs i molts dels alumnes de tercer com jasabeu van marxar a Londres per els que es van quedarvan poder gaudir de les xerrades de Rols de gnere,Jocs cooperatius i ACNUR (Refugiats a Catalunya).

    Els tallers que els van acompanyar seguidament vanser: Castells, Videotweets, DiscJoquei,Maquillatge iperruqueria i Disseny samarretes. Molts daqueststallers, com moltes de les formacions que es vanrealitzar a linstitut, van estar organitzats per el DistricteJove. A ms, desprs del pati (11:30) es van inclouredos tallers ms: Creps per Anna Comas i una ruta perVallparads organitzada per els professors del centre.No noms aix sin que el dimarts de Sant Jordi lesJornades Culturals encara continuaven amb les

    OPINIONS

    1. Quines et van semblar les xerrades ms interessants, per qu?Jocs cooperatius perqu tajuden a sensibilitzar-te amb el company i fa que lanimis a participar per jugar a aquests jocs que es necessita lajuda de tot lequip.

    2.Quina xerrada vas fer? Creus que anant a

    55

    Jornades Culturals encara continuaven amb lesmateixes xerrades per a la primera hora i els mateixostallers, substituint els tallers de DJ, Videotweets, Creps idisseny de samarretes per Creaci jocs dordinador iGrafitti.

    Segons el propis alumnes de 4rt. els millors tallers vanser els de DJ i creaci de videojocs, van aprendre molt isho van passar molt b, i les creps van quedar moltbones i les noies de maquillatge estaven molt guapes

    2.Quina xerrada vas fer? Creus que anant a una altra xerrada li haguesis tret mes utilitat a el que et van explicar?Vaig fer la xerrada de Jocs cooperatius. Crec que si hagus anat a la xerrada de Rols de Genere hagus aprofitat ms lestona.

    3.Quins tallers van ser els teus preferitsEl de Videotweets perqu va estar molt interessant.

    4.Que et va semblar lacte de Sant Jordi? Com el milloraries?Va estar molt divertit i interessant i crec que aquest any ha estat millor que el passat. Milloraria lestona despera abans de comenar lacte i el grup musical.

    5.Vas trobar algun defecte a les Jornades?No, vaig apendre coses molt interessants i va estar entretingut.

    6.Van estar ben organitzades ?Si, la organitzaci va estar b.

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as TALLER DE RDIOTALLER DE RDIOTALLER DE RDIOTALLER DE RDIO

    A les passades Jornades Culturals, uns companys de 3r dESO amb lajuda del DistricteJove, van organitzar un dels molts tallers que es van fer a les jornades.Aquest taller va ser una forma ldica i divertida daprendre la forma en la que es realitzaun programa de rdio i com es prepara aquest prviament.El taller es va organitzar de la segent manera:Els alumnes anaven preparant seccions a laula dinformtica, mentres els alumnes quevan preparar el taller comenaven a presentar el programa que semitiria per la rdiomunicipal de Viladecavalls. La duraci daquest programa va ser de 2 hores ambcontinutat musical Dance/House, original del programa que es fa normalment, ambseccins intercalades del alumnes del taller.Aix doncs, al final del taller es van gravar 2 hores de programa amb tots elscollaboradors que van oferir una visi de lactualitat atrevida i sobretot molt divertida!

    IMPROVISACI MUSICALIMPROVISACI MUSICALIMPROVISACI MUSICALIMPROVISACI MUSICAL

    Durant les jornades culturals, alguns alumnes van poder gaudir dun taller dimprovisaci musical realitzat per un msic. Lobjectiu daquest

    taller era aprofundir una mica els conceptes dimprovisaci musical i les seves arrels i que els alumnes entenguessin la importncia de la

    56

    seves arrels i que els alumnes entenguessin la importncia de la msica en la societat.

    Van aprendre conceptes sobre els inicis de la msica i van poder practicar de diferents maneres alguns exercicis de ritme i creaci de

    canons. Van practicar el concepte de pregunta-resposta, el professor indicava un ritme i els alumnes havien dimprovisar un altre sense

    perdre la pulsaci. Una de les activitats que van fer va ser canviar la lletra dalgunes canons populars daltres pobles. Alguns alumnes van treballar amb diversos instruments com la guitarra, el teclat i el piano,

    mentre que els altres els acompanyaven marcant el ritme amb les mans i improvisant noves lletres.

  • Jor

    nad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    Jo

    rn

    ad

    es

    ESGRIMA ESGRIMA ESGRIMA ESGRIMA

    El taller d'esgrima l'ha fet la Marina Borrego. Al comenament van fer un escalfament. Desprens van fer una practica de marxa (cap endavant) i trencar(cap enrere). Quan ha acabat la Mariona a fet una explicaci de el material i les armes. Desprs dagafar el material vam comenar amb les tocades (donar-li al contrincant amb lespasa). Desprs vam fer un petit descans. Finalment vam fer grups de tres, un arbitrava i el altre dos lluitaven i per cada cinc combats es tornaven

    Creaci samarretes Creaci samarretes Creaci samarretes Creaci samarretes

    57

    El taller de creaci/disseny de samarreta sha realitzat a 4t de lESO i la monitira era la M Jos Lora. Lobjectiu del taller era tunear samarretes utilitzant la tcnica daplicacions de Patchwork. Els diferents dibuixos sn idea de cada alumne/a. Tamb shan realitzat petits clauers amb feltre

    Creaci samarretes Creaci samarretes Creaci samarretes Creaci samarretes

  • Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Jor

    nad

    as

    Com cada any, a dates de Sant Jordi, el nostre institut es va omplirde roses i llibres, i sobretot, va fer passar una bona estona alsalumnes del centre amb un acte humil, per entretingut, on, com decostum es van entregar els premis del concurs literari de llenguaCatalana i Castellana.

    Com ja es habitual, aquest acte es va celebrar dos vegades, degutal gran nombre dalumnes del centre.

    La primera tanda, que va estar celebrada el dia 23 de 8:00 a 9:30,va ser oberta amb una can den Raimon titulada He mirataquesta terra. Tot seguit el nostre director, George Grayling vadonar un discurs sobre les llenges i la literatura. A continuaci les

    58

    donar un discurs sobre les llenges i la literatura. A continuaci