NÚM. 455 Segon trimestre 2011traduït significa que el peix gros es menja el petit. No es coneixen...

TERCERA ÈPOCA ANY XLIIINÚM. 455 Segon trimestre 2011

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: Obrim la porta!Fotografia: Antoni Portela.

AIQ 2011 2 (DOS)28-04-11 UNA DATA HISTÒRICA

les 10 hores del dijous 28 d’abril de 2011 (Any Inter-nacional de la Química) es va constituir en la reuniócelebrada en els locals del Col·legi de Notaris deCatalunya (carrer del Notariat, 4, 08001 Barcelona)la nova Associació Intercol·legial de Col·legis Pro-

fessionals de Catalunya, entitat amb personalitat jurídicad’acord amb el que estableix la Llei 4/2008 de 24 d’abril, delLlibre tercer del Codi Civil de Catalunya relatiu a les personesjurídiques, la Llei Orgànica 1/2007 de 27 de març, reguladoradel dret d’associació, i els seus Estatuts (vegeu lloc web delnostre Col·legi de Químics de Catalunya: www.quimics.cat).Es va aprovar també la composició de la primera Junta Directi-va en la que el nostre Col·legi té una Vocalia (vegeu també ellloc web).

Els fins de l’associació són coordinar aquelles actuacionsdels col·legis professionals de Catalunya que necessitem d’unàmbit comú, a fi i efecte de garantir-ne la millor viabilitat i eficà-cia, impulsar totes aquelles comeses en la línia d’una més ope-rativa presència de les Corporacions aquí representades al side la societat catalana, i facilitar el treball sectorialitzat de lesprofessions ajudant el millor enteniment entre les diverses Cor-poracions interessades.

Aquest Deganat considera que la nova AICPC –en aquesttemps de rabiosa actualitat legislativa respecte a les nostresCorporacions– és sens dubte l’eina més potent que podemconstituir per aconseguir la més correcta aplicació de la legisla-ció vigent en matèria de col·legis professionals. Us mantindreminformats.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 455 • segon trimestre 2011 3

editorial

4 NPQ 455 • segon trimestre 2011

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIALAIQ 2011 2 (dos). 28-04-11 una data històrica ......................... 3

COL·LABORACIONSI un dia vaig sortir de l’armari ..................................................... 5

Què reciclem? ............................................................................ 8

Curiosidades en matemáticas.................................................. 11

El decreixement i la sostenibilitat analitzatsdes de la perspectiva de la termodinàmicadels processos irreversibles (I) ........................................... 16

Paper electrònic ....................................................................... 20

Dels ful·lerens al pentotal o dels anestèsics als buckyballs ... 22

El conflicte de dos binomis ...................................................... 24

Montserrat, només tres coses? ............................................... 26

INFORMACIÓLa industria química china se dará cita

en Expoquimia 2011 ........................................................... 27

ACTIVITATSAmor de verano ........................................................................ 28

Any Internacional de la Química .............................................. 31

Jornada técnica de la sección de corrosión ............................ 32

II Cursa Intercol·legial .............................................................. 33

Els nostres ordes ..................................................................... 34

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

COMISSIONS:• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Josep M. Fernández-Novell.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Emilio Tijero.2n Joan Mata.3r Aureli Calvet.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Jordi Bonet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, Maria GlòriaAguilera, Joan Bertrán, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Enrique Julve, Anna Llobet, Claudi Mans,Juan Carlos Montoro, Enrique Morillas,Roger Palau, Antonio Pinto, PascualSegura, Alfred Vara, Alfredo Vara, MeritxellVentura, Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas,Àngel Yagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, JordiBonet, Carme Borés, Francisco JoséEspaña, Marta García, Anna Llobet, ClaudiMans, Pere Molera, Josep Manuel Ricart,Pascual Segura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, J. Bonet, C. Borés,A. Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R.Fusté, M. García, C. González, E. Julve, A.Llobet, P. Molera, E. Morillas, A. Portela, P.Segura, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, EmilioTijero, Alfredo Vara.


col·laboracions

I UN DIA VAIG SORTIR DE L’ARMARIXavier Guerrero

I tots vosaltres també en sortirí-eu, si fóssiu realment conscients dela situació. De l’armari independen-tista, em refereixo. Vull dir deixarde queixar-me de la situació, de lesdeclaracions de l’amic del Bush, deles sentències del TC... i comen-çar a treballar per canviar-ho. Vaja,l’estil tan americà del «yes, wecan», contra el victimisme i tan ca-talà «la culpa la té Madrid» (peròno hi faig res).

Dels motius econòmics, el Sr.Laporta ja s’ha encarregat d’univer-salitzar-los –el podem criticar permolts motius, però això no li ho po-dem negar–, i els podeu trobar a in-ternet, al web del Cercle Català deNegocis: que si l’espoli fiscal el 2008va arribar als 22.000 milions d’eu-ros, el 10 % del PIB de Catalunya,que si fan dues noves terminals, unaa Barajas i una altra al Prat, i en laprimera s’hi gasten 4.000 milionsd’euros i a la segona 1.600 milions(i després tenen la barra de dir queno discriminen Barcelona), que si elgovern –socialista o pepero, en aixòsón iguals: uns nacionalistes espa-nyols de màxim nivell–, manté elsacords bilaterals pels quals els volsd’un munt de països només podenser a Madrid (Perú, Xile, Canadà,Kenya, Nigèria, Corea, etc., fins a45), que si la línia de l’AVE que volanar de Madrid a França sense pas-sar per Catalunya, inventant un tú-nel a Somport, que si els estudiantscatalans, que resulta que són el17 % del total d’Espanya, només re-ben el 8 % de totes les beques...

Contra això, alguns als qualsse’ls veu la cua roji-gualda, contra-posen que no es pot justificar unaindependència només per motius

econòmics (deu ser que no van almercat o a la gasolinera) i que calconsiderar també la identitat i elssentiments.

Doncs jo us vull parlar d’identi-tat nacional i de la infame sentèn-cia del TC que, entre d’altres coses,va eliminar el factor preferencial delcatalà.

Quan dues llengües entren encontacte, es produeix en la immen-sa majoria dels casos el que s’ano-mena assimilació lingüística, quetraduït significa que el peix gros esmenja el petit. No es coneixen ca-sos de bilingüisme real i mantinguten el temps. Sempre n’hi ha una demajoritària i, si no es protegeix lamés feble, acaba reduint el seuabast i acaba sent residual. Comamb el català o l’occità al sud deFrança, el gaèlic a Irlanda, i milersd’altres casos documentats.

Això és molt més greu si a l’altrecostat hi ha un estat agressiu amb

la llengua minoritària practicant compractica Espanya, totes les tècni-ques possibles, com ara la fragmen-tació de la llengua (divideix i vence-ràs): Acadèmicament és indiscutibleque el valencià no és una llengua,sinó un dialecte del català, però elgovern espanyol i el valencià donenal valencià el tracte de llengua dife-rent. És només una altra formad’afeblir-nos.

Se’ns critica que s’obligui a reto-lar en català. Però ningú diu queexisteix només una llei que prote-geix el català, i més de 500 edictesi disposicions protegint el castellà,en tots els àmbits imaginables, i ambrègim sancionador propi, mentreque la llei catalana s’ha de remetrea la llei de consum per poder sanci-onar, perquè ella mateixa no té pre-vist fer-ho. Per aquest motiu el 99 %de les denúncies per no retolar encatalà acaben sense sanció real.

Aquesta sentència possibilita,entre moltes altres coses, que tres


col·laboracions

famílies hagin demanat que elsseus fills s’escolaritzin en castellà ise’ls ho hagi de concedir, provocantla tant temuda segregació dels nenssegons l’idioma, quan està demos-trat que la immersió lingüística ésun model que funciona i que per-met que els alumnes acabin l’esco-larització dominant els dos idiomes(els alumnes catalans treuen lesmateixes puntuacions que els alum-nes d’altres comunitats autònomesa les proves de nivell de castellà).Catalunya va copiar en el seu diael model del Quebec per protegir elfrancès i el model de Suècia perprotegir la minoria finesa. No es-tem parlant de models educatius in-eficients. De fet, és un model tanbo que s’aplica a tot el món (a Es-panya també es practica la immer-sió lingüística, al castellà, evident-

ment, sigui quin sigui l’idioma ma-tern de l’alumne).

Podríem dir que l’estat ha vetllatpels drets d’aquestes tres famílies,si no fos que si mirem a València,veiem que prop de 100.000 alum-nes valencians no tenen ni tan solsla possibilitat d’estudiar català (o va-lencià, segons diuen ells), simple-ment perquè no hi ha prou oferta al’ensenyament públic. O sigui, vet-lla pels drets de les famílies segonsli interessa.

L’objectiu últim d’aquesta sen-tència és desprotegir el català i dei-xar-lo a mans del mercat, o sigui,que acabi dominant la llengua mésútil. Ja sabem quina serà si, a més,juga amb totes les armes de l’estata favor.

Es compara aquesta sentènciaal cop d’estat del 23 de febrer de1981. En aquella ocasió uns quantsmilitars, no escollits per sufragi uni-versal i armats de metralladores,varen decidir que ells sí que tenienraó i no pas els milions d’espanyolsque havien votat la constitució i elgovern democràticament.

En aquesta ocasió, uns quantsjutges, no escollits per sufragi uni-versal i armats de constitucions es-panyoles, han decidit que ells sí quetenen raó i no pas els milions decatalans que varen votar l’estatutdemocràticament.

No comentaré aquí el vodevil del’Alfonso Guerra rient públicamenti dient que «nos hemos cepilladoel estatut» amb total impunitat, iaquí els del PSC mirant-s’ho ambcara de babau. Absolutament la-mentable.

Convertint el català en una llen-gua de segona divisió, el que acon-segueixen és dinamitar el principalsigne d’identitat de Catalunya.Aprofito per assenyalar que el copd’estat del 23F va facilitar enorme-ment el «café para todos», la ge-neralització de les autonomies i,per tant, la desnacionalització deCatalunya (vaja, crèiem que era elPP el partit més anticatalanista, iacabarem descobrint que potsern’hi ha d’altres que «la matan ca-llando»).

I parlant de partits, els Ciudada-nos, tan bilingües ells, ja amenacenque facilitaran els tràmits a les fa-mílies que demanin que els seus fillss’escolaritzin en castellà i donensuport a l’associació que ha dit quedenunciarà les pàgines web delsajuntaments que només estiguin encatalà. I el pitjor és que ja no hi po-dem fer res, perquè el català ha dei-xat de ser preferencial. Això tambés’estendrà, lentament, ja ho veureu,a la llei del cinema, a l’etiquetatgedels productes amb denominaciód’origen...


col·laboracions

AVANTATGES D’UN ESTATPROPI I ARGUMENTSCONTRA LA POR

Són tants... us en faig cinc cèn-tims per no cansar-vos. Trobareumolta més informació al web, peròseleccioneu bé la informació en fun-ció de la font. Fa poc, l’IEC ha pu-blicat una declaració que val la penallegir (www.iec.cat); us recomanotambé el Cercle Català de Negocis,el lloc www.somiserem.org, el llocd’Òmnium Cultural www.omnium.cat, i també www.cercleestudissobiranistes.cat, www.araomai.cat, etc.

No caldrà anar a Madrid a de-manar-los que defensin a Europaels nostres interessos, que a méssegur que no compartiran i per tantno defensaran. Tindrem un comis-sari europeu, un seient a les Naci-ons Unides i cada cert temps se-rem presidents de la Unió Europea.No us cregueu que quedarem forade la UE: als principals estats euro-peus no els interessaria gens per-dre Catalunya, que seria un donantnet als fons comunitaris, com Ho-landa o Dinamarca. Qui sí podriacaure de l’Euro seria Espanya des-prés de perdre la mamella catala-na. Podrem decidir les nostres es-tratègies comercials i estructurals,farem passar el tren d’alta velocitatper on ens plagui (que segur queserà la millor opció) i, sobretot, nomalgastarem tantes energies enaquesta lluita absurda per defensar

la nostra identitat, la nostra llengua(que serà automàticament llenguade ple dret a Europa), etc. Com quetindrem estat propi, la identitat es-tarà garantida.

També s’hauran acabat els22.000 milions d’euros anuals detaxa que paguem per ser espanyols(3.000 euros a l’any que paga cadahabitant de Catalunya, se senti ca-talà o espanyol).

I no patiu pels tancs, que la UEno es pot permetre un nou Kosovodins les seves fronteres.

Ah, un missatge per als empre-saris: no pot haver-hi boicot cap alsproductes catalans que duri gairesdies; si no ens compren a nosaltresla ingent quantitat de productes queens compren, a qui ho faran? Alsfrancesos, pagant molt més? Aquísí que l’economia de mercat dictaràla seva llei i, mal els pesi, la millorrelació qualitat preu la tindran aCatalunya. I cal recordar que el1986, més del 80 % de la produccióde Catalunya es venia a Espanya,mentre que ara és només un 33 %(un altre 33 % és mercat intern i laresta és exportació).

I DONCS, QUÈ HI PODEMFER NOSALTRES?

Doncs lluitar-hi. Deixar de quei-xar-nos i lluitar-hi. Voteu partits queincloguin la independència al seu

programa. Forceu que CiUs’hi acabi afegint (ells seranindependentistes el dia quevegin que ser-ho els reporta-rà seguir al poder). No canvi-eu al castellà a la primera decanvi, perquè els castellansno canvien al català i bé elconeixen, que l’han estudiat.Aneu a votar SÍ a la consultadel 10 d’abril a Barcelona.Feu-vos-en voluntaris. Escri-viu cartes als diaris. No ac-cepteu que els espanyols ensinsultin impunement (l’Alfon-

so Guerra, l’amic del Bush, el seucompany de partit el mentider bar-but...). Sortiu al carrer a protestar,com pel 10J, i pengeu estelades alsbalcons.

Vosaltres sou professionals ambformació que treballeu a l’adminis-tració i a l’empresa. La vostra actitudi els vostres comentaris segur quesón tinguts en compte pels vostrescompanys i coneguts. Convertiu-vosen difusors d’aquest missatge, quela gent conegui la realitat. No dei-xeu que ens diguin insolidaris(solidari és qui fa un donatiu volun-tari, limitat en el temps i perquè elreceptor evolucioni, però el nostredonatiu no és voluntari, és indefinit iel receptor només l’utilitza per aco-modar-se, i a més fa que el receptorpassi a disposar de més mitjans queel donant!). Deixeu de mirar Tele-cinco i altres cadenes espanyolistesi passeu-vos a mitjans de comuni-cació catalans. Feu pressió perquèLa Vanguardia publiqui en català(cartes al director, facebook...).Compreu productes del país. Aneual cinema en català. Pressioneuperquè la Generalitat no apliqui lessentències del TC (l’anomenada in-submissió lingüística). L’internet, elfacebook, les cartes... són les nos-tres armes, i en moltes i molt recentsocasions s’ha demostrat que podenser molt eficaces.

Resumint, sortiu de l’armari. Del’armari independentista, em refe-reixo. ☯


col·laboracions

Una coneguda cadena de super-mercats ha iniciat un programaecològic consistent en eliminar lessafates de poliestirè per envasarproductes frescos com el peix o lacarn i substituir-les per safates depolietilentereftalat o tereftalat de po-lietilè, representat per les siglesPET, de la mateixa manera que tam-bé molts supermercats van eliminantles bosses de plàstic, substituint-lesper paper o bé per bosses d’ús in-definit, i he de dir que em sembla unaexcel·lent iniciativa, ja que a més detenir inventiva i creativitat, contribu-eixen a reduir la factura del petroli.

Però arribats a aquest punt queestà tan de moda com és el reciclat-ge, seria bo recordar tot el que giraa l’entorn d’aquest important procés,com el què, el perquè i el com esrealitza.

Reciclar és el procés que enspermet usar de nou materials derebuig, procés que podríem compa-rar amb el reciclatge natural de l’ai-gua conegut com a cicle de l’aigua.Això exigeix recollida selectiva en

els contenidors disposats per acol·locar-hi el material de rebuig, iprocurar fer-ho correctament: el pa-per amb el paper, el vidre amb elvidre, la matèria orgànica amb lamatèria orgànica… Així, si recollimselectivament llaunes d’alumini,aquestes es poden compactar, fon-dre, laminar, i tenir una nova llauna,completant un cicle i determinant ungran estalvi d’energia i primeresmatèries. De la mateixa manera quetambé en un espot televisiu es veuun jugador de la roja fent el petit gestd’apagar una llum que havia quedatencesa, reciclar selectivament i bépodríem catalogar-ho com un grangest d’estalvi d’energia i primeresmatèries.

La recollida selectiva i el reciclat-ge posterior ens permeten:

a) Reduir la gran disbauxa en elconsum de recursos naturals.

b) Reduir el volum de residus quecal eliminar.

c) Estalviar energia.

d) Reduir la contaminació.

El reciclatge s’inclou doncs dinsde la regla de les cinc erres: res-pectar, reduir, reutilitzar, rebutjar ireciclar.

Els materials més reciclats arreudel món són: paper, plàstics, matè-ria orgànica, vidre, llaunes de begu-da (alumini) i altres (piles, fàr-macs…). Portats a les deixalleries ideixalleries mòbils: televisions, ren-tadores, neveres, mòbils, mobles…

Per la meva experiència perso-nal, en algunes ciutats, una bonapart de les deixalles generades enles llars, comerços i indústries vana parar al contenidor general debrossa, però una millor educació dela població, una major consciènciaciutadana i un major respecte pelmedi va millorant la gestió dels resi-dus. En aquest sentit la recollidaselectiva va millorant dia a dia i so-bretot la selecció de paper i vidre,seguida de la de plàstics, matèriaorgànica, llaunes d’alumini, piles ifàrmacs.

QUÈ RECICLEM?Miquel Paraira


col·laboracions

Amb el paper dels contenidorsblaus es realitza el corresponenttractament químic per obtenir la pas-ta de paper, que ens porta de nouun paper de menor qualitat però útilper a la majoria de les seves aplica-cions. Reciclar 1000 kg de papersalva la vida de 70 arbres i permetestalviar molta aigua.

Els envasos de vidre podrien serreutilitzats com abans, que es retor-naven al súper (envasos retorna-bles) i aquests als fabricants, peròel vidre dels contenidors verds espot seleccionar o no en tres grups:

a) Vidre incolor.

b) Vidre ambre.

c) Vidre verd.

Aquest vidre es torna a fondre ia bufar o emmotllar per fer-ne no-ves peces, com ara ampolles, va-sos, gerros, safates, objectes de de-coració... El reciclat del vidre permetestalviar una tercera part de l’ener-gia emprada per fer-lo de nou, i cadaquilogram de vidre reciclat estalvia1,2 kg de primeres matèries comsón la sorra, el carbonat de sodi ososa i el carbonat de calci.

El problema del plàstic és d’unaltre abast, ja que sota la denomi-nació de plàstic s’inclou una granvarietat de materials polimèrics que

es distingeixen pel seu monòmer itambé plàstics biodegradables delsque existeixen tres varietats:

a) Polímers extrets de la biomassa.

b) Polímers produïts per síntesiquímica emprant monòmers bi-ològics.

c) Polímers produïts per microorga-nismes.

Aquests plàstics es degraden enel medi ambient per l’acció de mi-croorganismes.

Els plàstics no biodegradablespoden recollir-se (contenidor groc),netejar-se, seleccionar-se segons elcodi internacional que apareix en elsenvasos de plàstic juntament ambel símbol del reciclatge, i fondre denou (plàstics termoplàstics) per serusats com a primera matèria addi-cional. El codi dels diferents plàs-tics és el següent:

• Codi 1, polietilentereftalat (PET).

• Codi 2, polietilè d’alta densitat(PEHD).

• Codi 3, policlorur de vinil (PVC).

• Codi 4, polietilè de baixa densi-tat (PELD).

• Codi 5, polipropilè (PP).

• Codi 6, poliestirè (PS).

• Codi 7, altres.

Aquest reciclatge redueix forçala factura del petroli, dissortadamentencara, la primera matèria originalper fabricar els plàstics, ja que percada dues tones de plàstic recupe-rat estalviem una tona de petroli.

Les llaunes d’alumini dels refres-cos són un material molt fàcil dereciclar, ja que un cop recollides se-lectivament dels contenidors, escompacten, es fonen, es laminen ies fabriquen noves llaunes, estalvi-ant-se el 91 % de l’energia que cal-dria per fabricar-les de nou a partirde la bauxita, de la que també se’ngastarien quatre tones per cadatona d’alumini fabricat. Cal dir tam-bé que en el nostre país no abun-den gaire els contenidors de llaunesamb el mecanisme de compacta-ció prèvia. Un dels productes quepoden entrar en el cicle de reciclatde l’alumini són les càpsules decafè, prèvia separació de les res-tes de cafè (marro) que poden serusades com adob; l’alumini de lacàpsula es fon sense perdre pes niqualitat, procés que pot repetir-seles vegades que faci falta amb moltpoc consum d’energia.

Les piles es poden recollir encontenidors que es troben en deter-minats comerços, com ara tendes


col·laboracions

de fotografia, de joguines, d’aparellselèctrics... i també en els conteni-dors més grans que es troben alcarrer i que tenen la forma d’unagran pila. Un cop extretes dels con-tenidors es divideixen en dos grups,com són les piles bastó o més con-vencionals i les piles botó. Les pri-meres es sotmeten a processos detrituració sota condicions especialsi, després de passar per una cana-leta vibratòria i un rentat amb aigua,se separen els materials fèrrics i nofèrrics, el plàstic, el paper i la polsde piles; aquesta pols es sotmet aun tractament hidrometal·lúrgic perrecuperar els diferents metalls. Elsmaterials recuperats són:

a) Grafit i diòxid de manganès.

b) Ciment metàl·lic format per mer-curi, cadmi, níquel, coure i zinc.

c) Dissolució de sulfat de zinc.

d) Sals de manganès.

Les piles botó es sotmeten a unprocés de destil·lació per recuperar-ne el mercuri.

Per evitar l’ús massiu de piles ésrecomanable emprar, sempre quesigui possible, les piles recarrega-bles o bateries que admeten moltscicles de càrrega i descarrega, comsón les piles de níquel-cadmi i deliti-metallhidrur.

En el cas dels productes farma-cèutics (medicaments), aquestss’han de portar al punt SIGRE (Sis-tema integrat de gestió amb la in-dústria farmacèutica), que es trobaa les farmàcies, per poder-los clas-sificar i recuperar.

La matèria orgànica recollida enels contenidors encara no arriba alsnivells de recuperació desitjables, jaque la majoria va a parar al conteni-dor general; la que es recupera enel contenidor marró generalment essotmet a un procés químic anome-nat compostatge, que imita la natu-ra i transforma la matèria orgànicade forma natural i per acció de mi-croorganismes fins a obtenir com-post, que és un excel·lent adob.

En relació a les deixalleries, dar-rerament existeix un servei de dei-xalleria mòbil queté uns determinatspunts de recollidaa les grans ciutatsen unes hores idies determinats ion s’hi poden por-tar per al seu reci-clatge: aerosols,bateries, ferralla ipetits electrodo-mèstics, làmpa-des fluorescents,mòbils, olis mine-rals (cotxe) i olisvegetals (cuina),

piles, dissolvents, pintures i vernis-sos, material de neteja, radiografi-es, tòners, tòxics de la llar i vidre.

Així mateix, en algunes poblaci-ons existeixen unes minideixalleri-es fixes on s’hi recullen mòbils, pi-les, bombetes, bateries de mòbil,CD, DVD, cartutxos d’impressora...

En aquesta revisió que he fetdels principals processos de reci-clatge cal tenir present que sensel’ajuda de tothom no aconseguiremrecuperar el màxim de materialspossibles, però la millora experi-mentada en els darrers anys,gràcies a una major educació am-biental i una major responsabilitatpersonal i social, ens dóna moltesesperances per al futur, que ha derepresentar també una millora delnostre benestar. ☯


col·laboracions

Hasta ahora he relatado en laspáginas de NPQ historia y costum-bres de algunos países europeos yafricanos visitados por mí en estosúltimos años: Tunicia, Egipto, Gre-cia, etc. Ahora lo voy a hacer refi-riéndome a casos curiosos que sedan en el campo de las ciencias,comenzando con la que puede lla-marse la madre de todas ellas: laciencia matemática.

Sabido es que las matemáticasresuelven muchos problemas quese plantean en la ciencia, pero tam-bién lo hace en problemas peque-ños que se pueden plantear en lavida cotidiana, que si no se resol-vieran podrían crear fuertes enfren-tamientos entre las personas afec-tadas por ellos. Y como ejemplo deello voy a relatar los que se le plan-tearon –y resolvió– a un matemáti-co árabe pobre muchos años atrás,cuando recorría diferentes países ensu peregrinación a La Meca.

A este peregrino musulmán, per-sa, que voy a llamar Beremís Sa-mir, le acompañaba en su viaje otroperegrino musulmán de la mismanacionalidad, que voy a llamar Ha-med Namur, montado en su came-llo. Cierta vez, al llegar a las puer-tas de una aldea, observaron quetres hombres discutían acalorada-mente, próximos a llegar a las ma-nos, al lado de una recua de came-llos. Beremís se acercó a ellos y lespreguntó cuál era el motivo de tanacalorada discusión. El más viejo deesos hombres le dijo que eran treshermanos que trataban de repartir-se la herencia dejada por su difuntopadre, consistente en 35 camellos.Según su expresa voluntad –le in-formó– él debía recibir la mitad de

la herencia, su hermano medianouna tercera parte y el más joven unanovena parte. Sin embargo, no seponían de acuerdo pues no sabíancómo dividir de esa manera los 35camellos y a cada división que unhermano proponía los otros dos pro-testaban, pues la mitad de 35 es 17y medio, y si ello era así ¿cómo ibana hallar la tercera parte y la novenaparte de 35 si tampoco son exactaslas divisiones? Examinado el proble-ma, el peregrino matemático se ofre-ció a dar la solución. Comenzó pre-guntando a los hermanos si tendríanalgún inconveniente en que a esos35 camellos agregara el camello desu compañero, totalizando 36 ani-males, para realizar el reparto. Alacceder a ello los hermanos, puesganaban un camello, el matemáticocomenzó el reparto diciéndole alhermano de más edad: «tú debíasrecibir la mitad de 35, es decir, 17 ymedio; en cambio recibirás la mitadde 36, es decir 18 camellos, con loque sales ganando». Al segundo he-redero le dijo: «tú debías recibir untercio de 35, o sea 11 camellos y

pico; en cambio recibirás un terciode 36, es decir, 12 camellos, con loque sigues ganando». Por último, alhermano menor le dijo: «tú debíasrecibir la novena parte de 35, esdecir, 3 camellos y parte de otro; encambio recibirás una novena partede 36, es decir, 4 camellos, con loque también sigues ganando». Re-unida la recua de camellos, totali-zando 36, y realizado el reparto en-tre los hermanos así: 18+12+4=34,sobraron 2 camellos. Uno de esoscamellos se lo quedó el compañerodel matemático que lo había cedidoanteriormente y el otro se lo quedóBeremís, por haber resuelto mate-máticamente el problema a satisfac-ción de todos. Beremís, en lo suce-sivo, en vez de realizar el viaje a piepudo realizarlo a lomos del animal.

Este curioso resultado, que sa-bía el matemático persa, provienede ser la suma: 1/2+1/3+1/9=17/18menor que la unidad. De modo queel reparto de los 35 camellos entrelos tres herederos no se habría he-cho por completo, ya que hubiera

CURIOSIDADES EN MATEMÁTICASEnrique Julve

Recreación de un viaje de peregrinos.


col·laboracions

sobrado 1/18 de 35 camellos. Ha-biendo aumentado el dividendo a 36el sobrante resultó entonces 1/18 de36, o sea los 2 camellos referidosen esta historia.

En otra ocasión, se le formuló aeste peregrino persa una preguntacuriosa, de tipo matemático: ¿Sepuede formar un número cualquie-ra, empleando solamente cuatrocuatros, ligados por signos mate-

máticos? El peregrino contestó afir-mativamente y seguidamente lo de-mostró así:

«Para formar el número cero,nada hay más simple, basta escri-bir: 44 - 44 (están los 4 cuatros for-mando una expresión matemáticaigual a cero: 44 - 44 = 0).

»Para formar el número 1, laforma más cómoda es escribir laexpresión: 44 / 44.

»Para formar el número 2, laforma más sencilla es escribir laexpresión: 4 / 4 + 4 / 4.

»Para formar el número 3, laforma más sencilla es escribir laexpresión: (4 + 4 + 4) / 4.

»Para formar el número 4 po-demos hacerlo de varias maneras,todas sencillas, pero la más simplees la siguiente: 4 + (4 - 4) / 4.

»Para formar el número 5, laforma más sencilla es escribir laexpresión: (4 · 4 + 4) / 4.

»Para formar el número 6, laforma más sencilla es escribir laexpresión: (4 + 4) / 4 + 4.

»Para formar el número 7, laforma más sencilla es escribir laexpresión: (44 / 4) - 4.

»Para formar el número 8, laforma más sencilla es escribir laexpresión: 4 + 4 + 4 - 4.

»Para formar el número 9, laforma más sencilla es escribir laexpresión: 4 + 4 + (4 / 4).

»Para formar el número 10, laforma más sencilla es escribir laexpresión: (44 - 4) / 4.

»Se podría seguir con los nú-meros que siguen al 10».

Otra pregunta, relacionada conla contabilidad, le fue formulada alperegrino persa por un comercian-te que no se explicaba el misteriode una operación fiduciaria que rea-lizó dos meses atrás. Esta opera-ción consistía en un préstamo querealizó a un mercader de la ciudady a un tratante en caballerías deuna ciudad vecina. A ambos la can-tidad prestada era la misma: 50monedas, totalizando el préstamo100 monedas.

El mercader pagó la deuda encuatro cuotas, del modo expuestoen la tabla 1.

En este caso la suma de las cuo-tas pagadas es igual a la de los sal-dos deudores e igual a 50.

El tratante de caballerías pagóla deuda en cuatro cuotas, del modoexpuesto en la tabla 2.

En este caso la suma de las cuo-tas pagadas (50) no es igual a lossaldos deudores (51). ¿Cómo sejustifica el hecho de que la segun-da suma dé el resultado 51 en vezde 50? preguntó el comerciante. Elperegrino matemático dio la expli-cación del siguiente modo: En lascuentas de pago, los saldos deu-dores nada tienen que ver con eltotal de la deuda. Así, supongamosque una deuda de 50 monedas sepaga en tres cuotas: la primera de10 monedas, la segunda de 5 mo-nedas y la tercera de 35 monedas.

Recreación del matemático BeremísSamir a lomos de su camello.

Recreación de la casa del mercader.


col·laboracions

Si efectuamos las sumas del mis-mo modo que anteriormente, obten-dremos el resultado expuesto en latabla 3.

En este ejemplo, la primera sumaes 50, mientras que la de los saldoses 75; podía también haber resulta-do igual a 80, 99, 10 o cualquier otronúmero. Puede ser casualidad quedé 50 (como en el primer caso) o 51(como en el caso del tratante decaballerías).

El comerciante quedó satisfechocon la explicación dada por el ma-temático persa y, agradecido porhaber resuelto su duda, le regalóun hermoso turbante azul por elque se había interesado el peregri-no. Éste prosiguió el viaje a lomosde su camello y luciendo el nuevoturbante.

Al llegar a otra ciudad, en su rutade peregrinaje, el matemático per-sa fue requerido por un respetablemercader tratante en vinos para quele resolviera un problema que te-nía planteado y consistía en lo si-guiente: quería pagar a tres hom-bres, por un servicio prestado, unapartida de vino compuesta de 21vasos iguales, estando 7 de ellosllenos, 7 medio llenos y 7 vacíos.Pero quería hacerlo dividiendo los21 vasos de manera que cada hom-bre recibiera el mismo número devasos y la misma cantidad de vino.Después de corta meditación, elmatemático le dijo al mercader queesa división podía hacerse de va-rias maneras, una de las cuales erala siguiente:

• El primer hombre recibirá: 3 va-sos llenos, 1 medio lleno y 3 va-sos vacíos.

• El segundo hombre recibirá: 2vasos llenos, 3 medio llenos y 2vacíos.

• El tercer hombre recibirá: 2 va-sos llenos, 3 medio llenos y 2vacíos.

Según este reparto, pues, cadahombre recibirá 7 vasos y la mismacantidad de vino.

Ateniéndonos a este enunciado,otra manera de realizar la divisiónde esos 21 vasos, requerida, es lasiguiente:

• El primer hombre debe recibir: 3vasos llenos, 1 medio lleno y 3vasos vacíos.

• El segundo hombre debe recibir:3 vasos llenos, 1 medio lleno y 3vacíos.

• El tercer hombre debe recibir: 1vaso lleno, 5 vasos medio llenosy 1 vaso vacío.

El mercader quedó satisfechoante esta solución dada por Bere-mís y, agradecido, le obsequió conun cántaro de leche, pues el mate-

Recreación de la posada de caravanas.

Pagó 20 monedas, quedando a deber 30 monedasPagó 15 monedas, quedando a deber 15 monedasPagó 10 monedas, quedando a deber 5 monedasPagó 5 monedas, quedando a deber 0 monedas

Suma 50 Suma 50

Tabla 1.

Pagó 20 monedas, quedando a deber 30 monedasPagó 18 monedas, quedando a deber 12 monedasPagó 3 monedas, quedando a deber 9 monedasPagó 9 monedas, quedando a deber 0 monedas

Suma 50 Suma 51

Tabla 2.

Pagó 10 monedas, quedando a deber 40 monedasPagó 5 monedas, quedando a deber 35 monedasPagó 35 monedas, quedando a deber 0 monedas

Suma 50 Suma 75

Tabla 3.


col·laboracions

mático, como buen musulmán, re-chazó un cántaro de vino que al prin-cipio le ofrecía el mercader.

Prosiguiendo su viaje, el mate-mático persa y su compañero llega-ron a una gran ciudad, alojándoseen una de sus posadas. El aposen-to donde se alojaron estaba desor-denado, siendo un lecho medio des-vencijado situado a un lado y uncajón tosco el único mobiliario, aexcepción de un viejo tablero de aje-drez y unas cuantas piezas del jue-go. Hamed, el compañero del ma-temático Beremís, se interesó porel tablero y le preguntó por su ori-gen y utilidad. Beremís le contó queese tablero, dividido en 64 casillasnegras y blancas se emplea en uninteresante juego que un hindú, lla-mado Lahur Sessa, inventó muchossiglos atrás para recreo de un reyde la India, estando el descubrimien-to del juego de ajedrez ligado a unaleyenda que encierra cálculos y nú-meros. Y seguidamente, para sa-tisfacer la curiosidad de su compa-ñero, el matemático le contó lasiguiente historia.

Muchos siglos atrás, un podero-so rey que vivió y reinó en la India,habiendo perdido a su hijo en unabatalla, no encontraba consuelo enninguno de los juegos y pasatiem-

pos que le ofrecían sus visires ycortesanos. Mas un día, que se ha-llaba de buen ánimo, concedióaudiencia a un joven que, insisten-temente, cada día se la pedía. Alrequerimiento del rey, el joven, lla-mado Lahur Sessa, le dijo que habíainventado un juego que podría dis-traerle y curarle de su profundatristeza y venía para ofrecérselo. In-citado por la curiosidad, el rey pidióal joven que le enseñara ese juegoy sus instrumentos. El joven le mos-tró un gran tablero cuadrado,dividido en 64 cuadritos iguales.Sobre ese tablero colocó 2 colec-ciones de piezas, unas blancas yotras negras, repitiendo simétrica-mente los motivos y subordinadasa reglas que permitían su movimien-to de varios modos. Sessa explicóal rey y sus cortesanos en qué con-sistía el juego, enseñándoles lasreglas esenciales. Dijo: cada unode los jugadores dispone de 8 pie-zas pequeñitas, llamadas peones,que representan la infantería queavanza contra el enemigo para dis-persarlo; secundando la acción delos peones vienen los elefantes deguerra (torres), representados porpiezas mayores y más poderosas;la caballería, indispensable en elcombate, está representada en eljuego por dos piezas (caballos) quepueden saltar, como dos corceles,

sobre las otras, y, para intensificarel ataque, se incluyen, representan-do a los guerreros nobles, los dosvisires del rey (alfiles). Otra pieza,de amplios movimientos, más efi-ciente y poderosa que las demás,representará el espíritu patriótico delpueblo y se llamará la reina. Com-pleta la colección una pieza queaislada vale poco, pero que ampa-rada por las otras se torna muyfuerte: es el rey.

Interesado por las reglas del jue-go, el rey no se cansaba de interro-gar al joven. Así, le preguntaba ¿porqué en este juego la reina es másfuerte y poderosa que el mismo rey?Sessa argumentó que la reina eramás poderosa porque, en ese jue-go, representa el patriotismo delpueblo, y el poder con que cuentael rey reside, precisamente, en laexaltación cívica de sus súbditos. Y¿cómo podría el rey resistir los ata-ques de sus adversarios si no con-tase con el espíritu de abnegacióny sacrificio de aquellos que lo rodeany velan por la integridad de la patria?

En pocas horas el rey, de graninteligencia, aprendió las reglas deljuego consiguiendo derrotar a susvisires en partidas que se desen-volvían impecablemente sobre el ta-blero. El joven Sessa, de vez encuando, intervenía respetuoso paraaclarar una duda o sugerir un nue-vo plan de ataque o de defensa. Endeterminado momento, por ejemplo,el rey hizo notar, con gran sorpre-sa, que la posición de las piezas, porlas combinaciones resultantes dediversos lances, parecía reproducirexactamente la batalla en que mu-rió su hijo. «Observad –dijo el jovenSessa– que para conseguir la vic-toria es imprescindible el sacrificiode este visir (alfil)». E indicó preci-samente la pieza que el rey, en eldesarrollo del juego, ponía granempeño en defender y conservar. Eljuicioso joven demostraba, de esemodo, que el sacrificio de un prínci-pe es a veces impuesto como unafatalidad, para que de él resulten la

Recreación del palacio del rey en la India.


col·laboracions

paz y libertad de un pueblo. Al oírtales palabras, el rey exclamó, sinocultar su entusiasmo: «Nunca creíque el ingenio humano fuera capazde producir tan maravilloso juego, ala par tan interesante como instruc-tivo; moviendo esas simples piezasaprendí que un rey nada vale sin elauxilio y la dedicación constante desus súbditos, y que, a veces, el sa-crificio de un simple peón vale más,para la victoria, que la pérdida deuna poderosa pieza». Después, di-rigiéndose al joven Sessa, le dijo:«Quiero recompensarte por estemaravilloso obsequio que de tantome ha servido para aliviar viejasangustias. Pide, pues, lo que deseespara que yo pueda demostrar, unavez más, cómo soy de agradecidocon aquellos que son dignos de unarecompensa». Sessa le agradeció elofrecimiento, pero le dijo que la re-compensa mayor para él era la sa-tisfacción de haberle proporcionadoun pasatiempo agradable para ali-gerar el peso de las horas alarga-das por agobiadora melancolía: portanto, otra paga sería excesiva. Elsoberano se extrañó por esta con-ducta, pero insistió en su ofrecimien-to. Ante ello, y para no ofender alrey con otra negativa, Sessa le dijo:«Ya que insistís, voy a aceptar porel juego que inventé una recom-pensa que corresponda a vuestragenerosidad; no deseo ni oro, ni tie-rras, ni palacios; deseo mi recom-pensa en granos de trigo: dadme ungrano de trigo por la primera casilladel tablero de ajedrez, dos por lasegunda, cuatro por la tercera, ochopor la cuarta, y así duplicando su-cesivamente hasta la sexagésimacuarta y última casilla del tablero».A pesar de su asombro y el de susvisires y cortesanos por tan insólitoy pobre recompensa, el rey mandóa su gran visir que satisficiera lapetición del joven Sessa y el granvisir reunió a los algebristas máshábiles de la corte para que calcu-lasen tan singular recompensa.

Los sabios matemáticos de lacorte, después de algunas horas de

profundo estudio, volvieron a pre-sencia del rey para comunicarle lacuantía, en granos de trigo, de larecompensa a dar al joven inven-tor. Preguntóles el rey: «¿Con cuán-tos granos de trigo podré cumplir,finalmente, con la promesa hechaal joven Sessa?». El más sabio delos matemáticos le contestó dicien-do: «Rey magnánimo, al calcular elnúmero de granos de trigo queconstituirá la recompensa elegidapor Sessa, hemos obtenido un nú-mero tan grande que su magnitudes inconcebible para la imaginaciónhumana» 1, y añadió: «calculamosenseguida a cuántas ceiras (cer) 2

correspondería ese número total degranos y llegamos a la siguienteconclusión: la cantidad de trigo quedebe entregarse a Lahur Sessaequivale a una montaña que tenien-do por base esta ciudad y corte,fuese 100 veces más alta que elHimalaya. La India entera, sembra-dos todos sus campos y destruidastodas sus ciudades no produciríaen un siglo la cantidad de trigo que,por vuestra promesa, debe entre-garse al joven Sessa». Esas pala-bras causaron un inenarrable asom-bro y sorpresa al rey, sus visires ysus cortesanos y, por primera vez,el rey se veía en la imposibilidadde cumplir su promesa. Según dicela leyenda, al ver tan acongojadoal rey, el joven Sessa declaró pú-

Recreación de Lahur Sessa ante el rey y su corte.

blicamente que se desdecía de lapetición que había formulado y diri-giéndose al monarca, le dijo: «Infe-liz de aquel que toma sobre sushombros los compromisos de ho-nor por una deuda cuya magnitudno puede valorar por sus propiosmedios. Más previsor es el que mu-cho pondera y poco promete», yañadió: «Aprendemos menos conlas lecciones de los maestros quecon la experiencia directa de la viday de sus lecciones diarias, siempredesdeñadas; sólo el verdadero sa-bio, instruido en las reglas espiri-tuales, se eleva por encima de lasvicisitudes de la vida, pasando porsobre las alternativas de la misma».Ante estas sabias palabras y sudesprendida conducta, el rey nom-bró a Lahur Sessa primer ministrode su reino.

Después de relatar esta historiaacerca del juego de ajedrez, el per-sa Beremís prosiguió, en compa-ñía de su amigo, el camino haciaLa Meca. ☯

1 Ese número contiene veinte guarismosy es el siguiente:

18.446.744.073.709.551.815.

Se obtiene restando 1 a la potencia 64de 2 (264-1).

2 Unidad de capacidad y de peso usadaen la India, aunque su valor varía de unalocalidad a otra.


col·laboracions

INTRODUCCIÓ

En les societats industrialitzades,darrerament, es planteja la neces-sitat de reduir el creixent sistema deproducció i consum, per així evitarsituacions de insostenibilitat quepoden abocar a un irremeiablecol·lapse. Per resoldre-ho, s’han ela-borat propostes de com organitzaruna societat sostenible. Al principi,aquestes propostes es van estruc-turar en torn del paradigma de l’ecodesenvolupament, i finalment es vanpolaritzar al voltant del principi deldesenvolupament sostenible. A pe-sar que autors com H. Daly han pre-cisat una clara diferenciació entreels conceptes creixement i desen-volupament, aquest últim, en sermanipulat i tergiversat, sovint nomésha servit per facilitar el mantenir unafe cega en el model econòmic ba-sat en el principi de fet del creixe-ment il·limitat.

Per afrontar els problemes d’in-sostenibilitat generats per l’actualsistema econòmic dels països in-dustrialitzats, no n’hi ha prou ambdetenir-se i organitzar-se a partird’ara d’una manera viable i perdu-rable, sinó que és necessari realit-zar una marxa enrere amb mesu-res de decreixement per corregir lesactuacions insostenibles que s’hanrealitzat, doncs fa temps que s’hasuperat la capacitat de càrrega delssistemes físics en els quals esteminstal·lats, i les previsibles soluci-ons tecnooptimistes que de vega-des s’han esgrimit, ni han resolt, ni

poden resoldre els esmentats pro-blemes.

El present treball és un estudidels temes del decreixement i de lasostenibilitat des de la perspectivade la termodinàmica. Aquesta dis-ciplina, a l’investigar els processosenergètics, ens facilita l’establir ambrigor les maneres d’estructurar tantel decreixement com la sostenibili-tat en la nostra societat. La relacióentre l’economia i la termodinàmicaclàssica ja ha estat objecte d’inves-tigació. També modernament, grà-cies a les noves aportacions de latermodinàmica dels processos irre-versibles, Proops (1983) i Prigogi-ne (1955) han facilitat ampliaraquestes aportacions; així s’ha po-gut aprofundir en el model dels es-tats estacionaris com a via perorganitzar-se en unes acceptablesprevisions de futur per a la humani-tat. En el primer congrés del decrei-xement (París 2008) ja es va establiruna connexió entre decreixement iels estats estacionaris.

Tant des de la perspectiva d’or-ganitzar-se sosteniblement, com enles correccions del decreixement,sempre hem de tenir en compte ques’està situat en un món finit com ésel planeta Terra, i això comportaunes limitacions físiques però tam-bé temporals doncs s’està a la ve-gada situat en un context evolutiu.Per això, les formulacions que s’ela-borin no han de suposar l’estanca-ment en un estat estacionari idíl·licpassat o futur. Dintre dels elements

evolutius es troben diverses inter-pretacions –la darwinista clàssicanomés ofereix el mecanisme de l’at-zar i la necessitat–, però hi ha mo-dels, que aquí s’analitzaran, on apa-reixen altres perspectives que ensfacilitaran accions de planificació,més pròpies d’una noosfera quesupera el seguir només rutes con-tingents, com les que s’han donaten la biosfera, segons un model evo-lutiu guiat per un rellotger cec.

Utilitzarem els elements de latermodinàmica dels processos irre-versibles, tant en condicions linealscom en les no lineals, doncs a dife-rència de la termodinàmica clàssi-ca que només estudia l’estabilitatdels sistemes en condicions d’equi-libri, aquesta nova formulació de latermodinàmica ens permet estudiarels sistemes més o menys allunyatsde les condicions d’equilibri, tant enestats estacionaris metaestablescom en les situacions dels seus saltsevolutius en els punts bifurcatius. Elssistemes econòmics, igual que elsorganismes vius, pel fet de seroberts, intercanvien energia i matè-ria amb l’entorn i així, pel seu ca-ràcter d’estructures disipatives, enspermeten configurar estats d’esta-bilitat estacionaris que de cap ma-nera comporten criteris estàtics,doncs estan sempre oberts a pro-cessos de creixent complexitat viarutes evolutives. Quan amb l’apari-ció de fluctuacions es trenquen lessituacions de metaestabilidad,aquestes s’obren a noves formula-cions d’estabilitat a través de pro-

EL DECREIXEMENT I LA SOSTENIBILITATANALITZATS DES DE LA PERSPECTIVA DE LA

TERMODINÀMICA DELS PROCESSOS IRREVERSIBLES (I)

Joan García-González


col·laboracions

cessos bifurcatius i s’observen, enla majoria dels casos, uns proces-sos evolutius cap a complexitatscreixents.

En aquestes situacions, introdui-rem una interpretació específicadels principis de la resiliència, en-front dels d’homeòstasis, propis deles situacions d’equilibri en generali, en concret, en les seves tradicio-nals aplicacions en economia. Totaixò, al seu torn, estarà obert a situ-acions evolutives que ens facilitinestudis de prospectives. En aquestcontext, cal analitzar com la tecnos-fera dintre de la antroposfera ampliala biosfera sense oposar-se als con-dicionaments d’aquesta. Finalment,tot i que aquestes contribucions dela termodinàmica són claus per a lasolució dels temes del decreixementi la sostenibilitat, també hi ha altreselements a tenir en compte. Aquí ci-tarem a títol d’exemples algunesd’aquestes contribucions, com lesque es donen des de la perspectivade l’ètica i de l’estètica.

TERMODINÀMICA IECONOMIA, UN BREURECORDATORI DELSDESENCONTRES ENTREAQUESTES DISCIPLINES

Tota investigació de sistemes enels quals intervenen processosenergètics està sotmesa a una anà-lisi termodinàmica. L’estudi de l’eco-nomia no és cap excepció. Si bé éscomprensible que en les primeresformulacions de l’economia moder-na, autors com A. Smith i Malthusno utilitzessin aquests criteris, doncsvan ser anteriors a l’establiment dela termodinàmica, no existeix enprincipi la mateixa justificació perhaver esbiaixat les formulacions ter-modinàmiques en autors posteriors.

No només tardanament sinó len-tament i parcial s’han començat aincorporar en els estudis d’econo-mia criteris termodinàmics. Si bé vanexistir algunes veus pioneres que,

com les de Podolinsky, W. Ostwaldi F. Soddy entre d’altres, ja van re-comanar la necessitat de ressitu-ar les formulacions termodinàmi-ques dins del camp de l’economia,només després de les contribucionsde Georgecu Rogen es concreta laincorporació dels criteris termodinà-mics en l’economia. No obstant,aquestes aportacions van sofrir difi-cultats en el seu reconeixement aca-dèmic. Finalment, a la fi del segleXX ja s’ha arribat a establir una lí-nia d’investigació permanent que lesrecull dintre de l’àmbit de l’econo-mia ecològica, on no només s’incor-poren els principis termodinàmics enl’estudi de l’economia, sinó que amés es ressitua també dintre delmarc de l’ecologia.

BREU PRESENTACIÓ DELES APORTACIONS DE LATERMODINÀMICA AL’ESTUDI DELDECREIXEMENT I LASOSTENIBILITAT

La termodinàmica clàssica, mal-grat la limitació d’investigar estats enequilibri, ha facilitat l’estudi dels flu-xos energètics i de materials, tanten els sistemes inerts com en elsorganismes vius. En aquests últims,en una primera aproximació, sem-blava que era difícil interpretar elsseus processos de complexitat crei-xent dintre del marc entròpic.

Més recentment, la termodinà-mica dels processos irreversiblesen sistemes no lineals i lluny de lescondicions d’equilibri, ha facilitatvaluoses eines per abordar plena-ment l’estudi dels organismes viusi, per extensió, també els nostressistemes socioeconòmics. Aquí, espresenten d’una manera resumidales seves aportacions generals jaconegudes en la bibliografia, i s’in-corporen unes reflexions per enlla-çar els processos bifurcatius ambpropostes evolutives modernes i,en concret, la ubicació dels proces-

sos del decreixement en la soste-nibilitat.

Aquesta nova formulació termo-dinàmica recorda que els organis-mes vius, així com la biosfera engeneral, a l’operar com estructuresdissipatives, assoleixen mantenir elseu complex entramat de vida grà-cies a degradar permanentment laradiació electromagnètica rebudadel Sol. En lloc de la previsible evo-lució cap al major grau de desordre,aquesta aportació energètica solarfacilita no només organitzar-nosd’una manera sostenible sinó, al seutorn, avançar en general pel camíd’un major ordre i complexitat crei-xent passant per uns estats estaci-onaris metaestables. Aquí recollimaquest últim qualificatiu emprat entermodinàmica que, per cert, tambéera utilitzat pels pares de l’econo-mia, com A. Smith, Ricardo i espe-cialment per J. S. Mill. En canvi,actualment, des del camp de l’eco-nomia més aviat se sol emprar elqualificatiu d’estat estable en llocd’estacionari. S’utilitza el qualifica-tiu d’estacionaris, en plural, perquèpoden donar-se, via processos bi-furcatius, diferents estats estaciona-ris successius o contraposats, apartir de les situacions de fluctuaci-ons desestabilitzadores originadesper pertorbacions de diferent natu-ralesa. En els sistemes socioeconò-mics, aquests elements de canvisolen estar lligats a innovacions tec-nològiques i canvis d’estils de vida.Aquestes últimes actuacions sóncrucials, doncs si només operen lesaccions tecnològiques, aquestespoden córrer el perill de veure’s con-trarestades per l’anomenat efecterebot, amb el que no sols es podenarribar a destruir els assoliments deles tecnoinnovacions, sinó fins i totretrocedir-ne des de la perspectivade la sostenibilitat.

En el planeta Terra, en el perío-de abiòtic, la matèria inert ha evolu-cionat segons els criteris termodinà-mics cap a estats de màxims valorsentròpics; és a dir, a situacions


col·laboracions

d’equilibri químic que només queda-ven afectades per variables com latemperatura o la pressió sobre labase del principi de Le Châtelier.

Una vegada sorgida la vida, sem-blava que la biosfera deixava decomplir la degradació entròpica,doncs en els éssers vius es donavala formació d’estructures cada ve-gada més complexes –encara quetemporals– en aparent contradiccióamb els principis entròpics. Els or-ganismes vius s’estabilitzen en sis-temes d’estats estacionaris on esdonen disminucions entròpiques lo-cals, només gràcies a exportar alseu entorn l’entropia que ells gene-ren; no obstant això, segons la for-mulació del segon principi de la ter-modinàmica, d’una manera global labiosfera i el seu entorn en conjunts’orienten cap a valors d’entropiacreixents.

La termodinàmica dels proces-sos irreversibles molt allunyats dela situació d’equilibri, ens facilita unabona explicació, no només del fun-cionament de la biosfera i dels seusprocessos evolutius, sinó que sis’apliquen en la antroposfera enssubministra les bases per organit-zar la societat humana d’una mane-ra sostenible. Doncs la societat hu-mana opera segons els mateixosmecanismes de funcionament quela resta de la biosfera: degradarl’energia i evolucionar cap a ordresde complexitat creixent.

Atès que tota sostenibilitat ha desituar-se dintre d’uns límits tempo-rals, això explica que la majoria deles espècies que han existit ja s’ha-gin extingit. Per la mateixa raó, espot esperar en el futur el mateix fi-nal per a l’espècie humana. Desd’una perspectiva molt llunyana,està la fi del nostre astre solar din-tre d’uns quatre mil cinc-cents mili-ons d’anys, en consumir tot el seucombustible nuclear. Davant aques-ta última eventualitat, a la humani-tat només li quedaria el recurs d’es-capar del nostre sistema solar

gràcies a unes proeses ímprobes dela nostra tecnosfera. Fora d’aques-ta situació, que més aviat es situa-ria en una perspectiva de ciència fic-ció, i deixant a part altres finals comels lligats a la desestabilització del’òrbita sideral del planeta Terra o amoviments de la seva escorça ter-restre, quan parlem de situacionsestables i perdurables de la huma-nitat, sempre ens situem en unatemporalitat més reduïda: dècadeso segles i, al màxim, mil·lennis. Així,quan des del camp socioeconòmices parla d’estats estables, és obvique sempre duu implícits uns aco-taments temporals. Si això es té pre-sent, al nostre entendre, se supera-rien algunes de les controvèrsiesbizantines com les crítiques queGeorgesco Rogen (1975) fa dels sis-temes estacionaris, en contraposi-ció, per exemple, a les formulacionsd’H. Daly (1980) en el camp de l’eco-nomia ecològica, on els criteris es-tacionaris no tenen el caràcterd’eterns, sinó simplement establesen un determinat interval de temps.En realitat, això coincideix literal-ment amb les paraules del propiGeorgescu Rogen (1975): «En unmedi ambient finit ni el creixementpot existir per sempre ni tampoc unestat amb creixement zero. I ni tansols un estat en decadència (decrei-xement) que no es dirigeixi a l’ani-quilació», o com més endavant tor-na a insistir que: «Hi ha raonssimples contra la creença que la hu-manitat pot viure en un estat estaci-onari perpetu».

En l’àrea de les ciències naturalsaquests estats estables reben ladenominació d’estacionaris. En ells,tots els éssers vius i, per extensió,la pròpia societat humana, es com-porten com ja s’ha comentat com unsistema dissipatiu; és a dir, que esmantenen temporalment establesgràcies a captar aportacions perma-nents d’energia, majoritàriament enforma de radiació electromagnèticaprocedent del Sol, sense conside-rar altres aportacions com les gra-vitatòries siderals (marees degudes

a la Lluna) o geotèrmiques de l’inte-rior del nostre planeta Terra. Aquestsubministrament energètic no no-més ens ofereix energia per mante-nir totes les nostres necessitats en-dosomàtiques, sinó que també ensaporta energia per a les nostres ac-tivitats exosomàtiques i, especial-ment, facilita el tràfec de matèriadintre dels cicles biogeoquímics delsquals formem part.

Resumint, és possible conside-rar la biosfera amb tots els seuscomponents i activitats com unsgrans cavallets, moguda majoritàri-ament per l’energia procedent delSol. En últim terme, tot es redueix auns fotons que rebem i que final-ment són remesos a l’espai en for-ma degradada, via un major nom-bre de fotons, però de menor valorenergètic (major longitud d’ona), pera així complir el principi de la con-servació de l’energia i el de l’aug-ment entròpic de tota transformacióenergètica. Aquí ens permetem in-troduir la reflexió que l’eventual pos-sibilitat de disposar d’energia permecanismes de fusió nuclear, mà-xim si fos emprada en gran exten-sió, ens conduiria a un nou proble-ma: com eliminar finalment cap al’exterior del planeta aquesta novaaportació energètica i així no dese-quilibrar el seu balanç tèrmic.

Per tot el que acabem d’expo-sar, queda de manifest que el de-creixement ha de conduir a uns es-tats estacionaris, doncs si bé estàclara la seva idoneïtat per corregirl’haver superat la capacitat de càr-rega dels nostres sistemes medi-ambientals, també hi ha el límit dela impossibilitat d’una societat endecreixement permanent, que inde-fectiblement la situaria per sotad’uns mínims vitals. Hem dit esta-cionaris i no estacionari, en singu-lar, perquè sempre s’estarà immersen un món en evolució en el qual,tant per diferents avatars internsd’autoorganització, com externs,amb l’ajuda de mecanismes de re-siliència en els salts evolutius en


col·laboracions

els punts bifurcatius, s’abocarà auna opció d’estabilització en dife-rents estats estacionaris. Aquests,com ara exposarem, es caracterit-zen per ser complidors d’unes es-pecials condicions de generaciód’entropia quan sofreixen petitespertorbacions que no s’allunyen deformulacions de linealitat.

Prigogine va establir que en totsistema estacionari, quan es donenunes condicions simplificades deformulació matemàtica que corres-ponen a uns règims físics lineals–com té lloc en les condicions pro-peres dels equilibris metaestables–es demostra que es compleix la mi-nimització de producció entròpica.La formulació de la minimització dela producció entròpica s’investigaamb ajuda de les funcions de Lya-punov que defineixen, al seu torn,les pautes per valorar les situacionsd’estabilitat en l’estudi de petitespertorbacions que es poden gene-rar entorn d’aquests estats estacio-naris. Per a altres situacions allunya-des de les condicions d’equilibri,també es presenten diferents opci-ons d’estabilització en atractors queconduiran a situacions estacionàri-es on poden generar-se estats cre-atius de complexitat creixent. Així éscom en la pràctica ha operat sem-pre la biosfera; però ara cap pregun-tar-nos si també dintre de la tecnos-fera ens podem obrir a nous modelsevolutius i, en concret, si aquestsestats evolutius han de ser tributa-ris de criteris com els de l’imperatiutecnològic, on tot el que és tecnolò-gicament previsible sempre s’had’aplicar o bé orientar la nostra evo-lució segons una planificació triada,no només en funció de criteris físics,sinó també d’altres valors com po-den ser els estètics i els ètics.

Per dilucidar les previsibles ines-tabilitats dels estats estacionaris i lesseves desitjables possibles alterna-tives evolutives, existeix l’enfoca-ment una mica pessimista de Geor-gescu Rogen (1975): «Un mundoestacionario puede quedar momen-

táneamente enlazado con el entor-no cambiante a través de un siste-ma de regeneración equilibrador,análogo a los de un sistema vivien-te durante una fase de su vida. Perocomo recuerda Bormann, el milagrono puede durar para siempre: máspronto o más tarde el sistema equi-librador se rompe. En este momen-to el estado estacionario entra enuna crisis que echará por tierra supretendido propósito y naturaleza».Altre enfocament, sense arribar a unfinal incompatible amb la vida, seriaelaborar noves propostes sosteni-bles en nous estats estacionaris quepermetin la supervivència dintred’uns límits com, per exemple, elsque ofereix el nostre sistema solar.Aquí apareix un element clau: comestablir els criteris que ens orientincap als nous estats estacionaris enels quals situar-nos? Això obre eldebat en torn de com establir el tipusde futur que desitgem. Així, es va ori-ginar la controvèrsia entre Comte iJ. S. Mill, en la qual el primer optavaper arribar a eliminar tota la fauna iflora salvatge en nom de deixar mésespai a l’agricultura i els animals do-mèstics, dintre d’un singular criteride progrés, probablement obnubilatpels avenços tecnològics que sem-

blava havien de superar i dominar lanaturalesa en tots els ordres; men-tre que el segon, optava per una so-cietat respectuosa amb la biodiver-sitat, no només per raons estètiquessinó també pel que s’ha conformaten els seus valors ambientals.

En lloc de deixar a l’atzar l’elec-ció d’una determinada ruta de puntsbifurcatius, cap l’opció d’escollir unaplanificació, que podrà donar millorso pitjors resultats des de la pers-pectiva de la sostenibilitat. Així, perexemple, quan els esquimals i elscolons danesos de Grenlàndia vantriar cadascun d’ells una planifica-ció d’estils de vida distints, això vaconduir a la pervivència dels pri-mers i al col·lapse dels segons, encanviar les condicions climàtiquesd’aquell país.

L’opció del decreixement plan-teja una ineludible reducció de lanostra activitat productiva, llastra-da per l’enorme consum energèticinsostenible en els últims anys. Peranalitzar això amb més detall, en elproper article estudiarem, amb l’aju-da de la termodinàmica, el paperque juga l’energia tant en la biosfe-ra com en la tecnosfera. ☯

Sostenibilitat i arquitectura.


col·laboracions

El paper electrònic, també ano-menat e-paper o electronic ink, esbasa en una tecnologia de panta-lles electròniques dissenyada perimitar el paper convencional imprès.A diferència de les pantalles elec-tròniques convencionals que utilit-zen un llum dorsal per il·luminar elsseus píxels, el paper electrònic re-flexa el llum ambiental, com el pa-per normal, i és capaç de mostrarsostingudament textos i fotografiessense energia externa un cop haestat escrit.

El paper electrònic va ser des-envolupat per resoldre algunes limi-tacions que tenen els monitors delsordinadors. Per exemple, la llumdorsal d’aquestes pantalles és incò-moda per a l’ull humà, o en els mo-nitors plans la qualitat de la imatgedepèn de l’angle de visió. El paperelectrònic no només solucionaaquests problemes, sinó que a mésa més permet la implantació de pan-talles flexibles i fins i tot enrotllables,ja que el paper electrònic actual témolt poc gruix i està fet amb unabase de polímers.

TECNOLOGIA

El paper electrònic va ser des-envolupat els anys 70 per Nick She-ridon al Xerox’s Palo Alto ResearchCenter. El primer paper electrònic,anomenat Gyricon, consistia enunes esferes de polietilè d’un dià-metre d’entre 20 i 100 micròmetres.Cadascuna estava composta de mit-ja esfera carregada negativament ide color negre, mentre que l’altramitja estava carregada positivamenti era de color blanc. Així que forma-ven un dipol. Es construïa un recipi-

ent molt prim de silicona transparentamb una substancia oliosa en el seuinterior on quedaven situades lesesferes en suspensió, de maneraque podien girar lliurament. A cadacostat del full de silicona s’hi situa-ven uns elèctrodes transparents pertal de poder aplicar una diferènciade potencial i fer girar cada dipol ala posició desitjada, de manera quequedés a la vista la semiesfera blan-ca o negra.

Cap els anys 90, un altre tipusde paper electrònic va ser inventatper Joseph Jacobson, qui va fundarl’E-Ink Corporation juntament ambPhilips Components, dos anys des-prés de desenvolupar i comercialit-zar la tecnologia. Aquesta utilitzavamicrocàpsules plenes de partículescarregades de color blanc suspesesen un oli acolorit. El funcionamentera semblant al de la tecnologia pre-decessora: un camp elèctric feia queles partícules es situessin en l’ex-trem de la càpsula visible per l’indi-vidu i que aquest apreciés un píxelblanc, o les situava en l’extrem con-trari, fent que s’apreciés un píxel delcolor de l’oli (en general negre). Aixòva ser una reintroducció de la cone-

guda tecnologia de pantalles elec-troforètiques, però l’ús de les micro-càpsules permetia implementar lespantalles amb plàstics flexibles encomptes de vidre.

MODEL D’ESFERESUTILITZADES PER XEROXPER PRODUIR EL PRIMERE-PAPER

Una de les primeres versions depaper electrònic estava formada perun full ple de càpsules transparentsmolt petites, d’uns 40 micròmetresde diàmetre. Cada càpsula conte-nia una solució d’oli formada per uncolorant de color negre amb nom-broses partícules de diòxid de titanien suspensió. Aquestes partículesestaven lleugerament carregades isón de color blanc.

Les microcàpsules estan sostin-gudes a dins d’una capa d’un polí-mer líquid, entre dues línies d’elèc-trodes compostos per una mesclad’òxid d’indi i òxid d’estany, formantun material conductor transparent.Les dues línies d’elèctrodes estansituades una sobre l’altra coincidint

PAPER ELECTRÒNICMarta Calvet Cornet

Esquema d’una pantalla electroforètica. Font: Wikipedia.


col·laboracions

amb la línia de píxels. Així cada pí-xel està situat entre dos elèctrodesque permeten aplicar una diferèn-cia de potencial elèctric per fixar elcolor del píxel. Aquest conjuntd’elements els envolta una làminaplàstica de protecció, donant ungruix total per cada pàgina de pa-per electrònic de 80 micròmetres,només el doble del paper conven-cional.

TECNOLOGIA APLICADAPER E-INK

La xarxa d’elèctrodes està con-nectada al circuit electrònic ques’encarrega d’escriure els píxelsaplicant una diferència de potencialelèctric en un sentit o en un altresegons si es vol posar el píxel enon o en off. Aplicant una càrrega ne-gativa a la superfície de l’elèctrode,es repel·leixen les partícules al fonsde la càpsula, forçant que el tint ne-gre surti a la superfície i sigui visi-ble, donant un píxel de color negre.Si invertim la càrrega, el que acon-seguim és que les partícules siguinatretes cap a la superfície de la càp-sula i en resulti un píxel de colorblanc.

Les últimes novetats en aques-tes tecnologies permeten controlarels píxels amb un sol elèctrode percada píxel. També s’estan introduintels transistors orgànics incrustats ensubstrats flexibles per incorporar lacircuiteria en el mateix paper elec-trònic.

El paper electrònic d’E-Ink acon-segueix una resolució de 150 dpi(punts per polzada), que superaàmpliament les resolucions que espoden aconseguir amb una panta-lla TFT que venen a ser de l’ordrede 70 dpi. Un dels principals pro-blemes que presenta el paper elec-trònic és la baixa velocitat de re-fresc; si bé això no crea problemesper mostrar continguts estàtics síque representa un problema per laseva aplicació en pantalles on es

necessita un refresc ràpid i conti-nu, com podria ser per a un televi-sor o pantalla d’un ordinador con-vencional.

PAPER ELECTRÒNIC ENCOLOR

El paper electrònic en colors’aconsegueix afegint filtres òpticsen la tecnologia descrita fins ara. Esdivideixen els píxels en tres colors,el vermell, el verd i el blau. A partird’aquí el control dels colors es facom en tots els monitors RGB co-mercials. Un dels primers fabricantsde paper electrònic en color va serFujitsu. Avui en dia Hitachi encap-çala la lluita per aconseguir méscolors; de moment ha obtingut une-paper capaç de mostrar 4096 co-lors amb una resolució de 512x384píxels en 13 polzades de diagonal.Com podem veure, a causa de l’in-crement de píxels dedicats a cadacolor fa que la resolució esdevinguimés baixa que en el paper electrò-nic monocrom.

PAPER ELECTRÒNICBRAILLE

L’any 2005 l’equip del professorTakao de la universitat de Tokio vaaconseguir fabricar una espècie depaper electrònic Braille d’1 mm degruix. El prototip és capaç de mos-trar 24 lletres en Braille que es re-fresquen amb un nou text en apro-ximadament un segon.

APLICACIONS

Les aplicacions d’aquesta tecno-logia són moltes, van des de llibreselectrònics fins a camuflatges in-tel·ligents per als militars, passantper cartells electrònics a les carre-teres, pantalles de telèfons mòbils,ordinadors i televisions d’alta defi-nició que es podran enrotllar i des-enrotllar per posar-los a la paret quevulguem i quan vulguem amb el mí-nim consum d’energia. Tambè pa-pers murals capaços de re decoraruna llar amb un sol botó. Les possi-bilitats són tantes com imaginaciós’hi posi.

Algunes de les aplicacions pro-posades per l’empresa E-Ink són lessegüents: pantalles d’alta resolució,e-dictionaires, e-newspapers, telè-fons mòbils, PDAs, e-books, càme-res digitals, àlbums de fotos digitals,automoció, pantalles enrotllables...

AVANTATGES IINCONVENIENTS

Els avantatges que més cal des-tacar són la flexibilitat de les panta-lles, el fet de que la imatge no can-via en funció de l’angle de visió i elbaix consum.

Els principals inconvenients sónla baixa velocitat de refresc i quel’ombra d’una imatge pot ser visi-ble després de l’actualització departs de la pantalla, produint imat-ges fantasma. ☯

Aspecte dels píxels. Font: Wikipedia.


col·laboracions

DELS FUL·LERENS AL PENTOTAL ODELS ANESTÈSICS ALS BUCKYBALLS

Josep M. Fernández-Novell

Generalment, ja sia a secundà-ria, al batxillerat o a la universitat,quan expliquem a classe químicades de la seva vessant històricaparlem de químics ja desapareguts(Boyle, Lavoisier, Dalton, Ruther-ford, etc.) i de processos llunyansen el temps (fermentació, àcid i basesegons Arrhenius, la pila de Volta,l’espectroscòpia, etc.). O, també elsparlem dels més moderns, els pre-mis Nobel de química de l’any encurs, ja que des de la secció tècni-ca d’ensenyament els publiquem enaquesta revista i els fem arribar atots els centres de secundària deCatalunya.

Però qui reconeix o explicaaquells químics que, pels seus des-cobriments, formen part dels cien-tífics més importants de la segonameitat del segle XX o del grannombre de molècules orgàniquesque s’han desenvolupat, per facili-tar-nos la vida, també durant el se-gle passat?

Silenci com a resposta. Cal de-fensar que també s’ha d’explicar aclasse la innovadora i més recentrecerca en química, així com parlardels químics més importants queencara estan vius. Per això vull ferdes d’aquestes línies una petita ipersonal mirada sobre part de la his-tòria de la química del segle passat.

Com tothom ja sap a aquestesalçades, aquest 2011 és l’Any Inter-nacional de la Química i ja s’han fetuns quants actes en la seva com-memoració. Aprofitaré un parelld’aquests actes per, des del punt de

vista històric, parlar dels ful·lerens idels compostos orgànics que vanrevolucionar el segle XX.

De forma cronològica, el diven-dres dia 11 de març va tenir lloc al’Aula Magna Enric Casassas de laFacultat de Química de la Universi-tat de Barcelona (UB) la conferèn-cia Carbon in Nano and OuterSpace, pronunciada pel premi No-bel de química de l’any 1996 SirHarold Kroto. L’altre esdevenimentes produí el dijous dia 17 de març ala Sala de Graus de la Facultat deCiències de la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB), a Bella-terra, on el Dr. Josep Font ens vaexplicar algunes, impossible expli-car-les totes, de les molècules quecuren.

Comencem per Harold Kroto.Aquest va néixer a Anglaterra l’any1939, fill d’una família d’emigrants

jueus polonesos que varen fugir del’Alemanya nazi els anys 30 del se-gle passat. Es doctorà en químical’any 1964 i el 1996 fou guardonatamb el premi Nobel de química, juntamb Robert Curl i Richard Smalley,pel descobriment dels ful·lerens.Aquests són la tercera forma decristal·lització del carboni (el C60 re-corda una pilota de futbol), espresenten en forma d’esferes quereben el nom de buckyesferes i tam-bé en forma cilíndrica i reben el nomde buckytubs o nanotubs.

Uns petits apunts de la seva con-ferència, en una Aula Enric Casas-sas plena a vessar de científics iestudiants (va ser necessari habili-tar una altra aula amb circuit tancatde televisió on se’l podia veure i es-coltar per la gran quantitat de joventinteressat en escoltar al premi No-bel). Harold Kroto explicà aficions dela seva infància i per què va seguirels estudis de química, fins a la des-coberta dels ful·lerens i la seva pos-sible aplicació en medicina, fixantantibiòtics específics contra certsbacteris. Finalment, explicà que laNASA ha descobert molècules deful·lerens a l’espai. En parlar ambels estudiants que varen assistir alesdeveniment es notava una satis-facció personal sobre el que havienescoltat i que aquell Sir amb el pre-mi Nobel és una persona normal iquè en acabar fins i tot va fer bromaamb l’hora d’anar a dinar.

Sis dies després el Dr. JosepFont i Cierco feia una conferència,Les molècules que curen, davant decol·legues de professió i professo-

Harold Kroto.


col·laboracions

rat de secundària en la que, des d’unpunt de vista històric, ens indicà comfer una divulgació de la importància(cara maca va dir ell) de la química,anteposant els descobriments dequímica-salut a la mala imatge queté la química. El Dr. Font, catedràticdel departament de Química de laUAB va fer un esforç per presentaraquelles molècules que han signifi-cat un pas important en la cura dela salut humana. L’avenç especta-cular de la cirurgia i de la medicinano hauria estat possible sense laquímica. Unes quantes molècules,fàrmacs, obtingudes directament obé derivades de la natura, altresmolècules totalment sintètiques,s’empren com anestèsics, per com-batre el dolor, les infeccions, lesmalalties cardiovasculars, les malal-ties de l’aparell digestiu, les malalti-es de la ment, el càncer...

Així, començant per la quinina,emprada ja en temps de Pizarrocontra la malària, passant per l’as-pirina contra el dolor que també ésantiagregant, les sulfamides i pe-nicil·lines com antibacterians quevaren canviar radicalment la mortal-

dat a meitat del segle XX, o els anes-tèsics (l’èter etílic, el pentotal, elcurare... indispensables per poderdur a terme les cirurgies impossiblessense aquestes molècules i els seusefectes), fins arribar a l’AZT antivi-ral emprat contra la SIDA o els anti-neoplàstics com el taxol per acabaramb la metformina per als pacientsde diabetis 2. Una presentació his-tòrica i química de totes aquestesmolècules, exposades amb la sevaacció medicinal junt amb les novesvariants, varen omplir la Sala deGraus de Ciències d’un interès crei-xent per saber-ne més i més.

Cal fer difusió entre els estudi-ants de secundària, de batxillerat,

Estructura de la quinina.

cicles formatius i universitatd’aquests esdeveniments, i si no hipoden assistir cal que els hi ho ex-pliquem i que en puguin gaudir, elseu professorat en tenim l’oportu-nitat. Així aconseguirem, entre tots,fer un pas important cap el reco-neixement del paper que té la quí-mica en el desenvolupament de lanostra societat.

Química, la nostra vida,el nostre futur.

Química, nuestra vida,nuestro futuro.

Kimika, gure bizia,gure geroa.

Química, a nosa vida,o noso futuro. ☯

N

N

HO

OH3C


col·laboracions

Tota Entitat econòmica, tingui elperfil que tingui, per pròpia definicióve caracteritzada per uns recursosque genera i que ella mateixa con-sumeix. Aquests fluxos d’una mane-ra o altra modifiquen sempre el seupatrimoni, bé sigui quantitativamento alterant l’equilibri dels seus com-ponents. A l’ensems aquestes ope-racions, en contrapartida, variaranl’equilibri financer de l’entitat, bé si-gui directament, alterant la pròpiatresoreria, o implicant en aquest es-quema als deutors o creditors.

Cal per tant analitzar l’embulld’aquests moviments, que una pro-funda anàlisi classificaria en dosgrans grups, a la vegada desglos-sats en un joc de dos canals propiscadascun, canalitzant el flux de re-cursos generats i consumits. Ultrala vida de les entitats econòmiques,com tants altres processos, recla-men una determinada estructuraper regular les seves activitats vi-tals. Vejam el context de tota aques-ta trama.

1. Moviments comercials, que va-rien sempre quantitativament elpatrimoni. Fiscalment tenen untractament específic, a part del’IVA corresponent.

• Generen recursos. És a dir,provocaran guanys (ingres-sos, vendes, disminució demagatzems).

• Consumeixen recursos. Ésa dir, provocaran pèrdues(despeses, compres, aug-

ments de magatzems, amor-titzacions).

2. Moviments de fons, que mo-difiquen les estructures del pa-trimoni. Fiscalment solamentalguns tenen tractaments espe-cífics, com per exemple els aug-ments de capital.

• Generen recursos. És a dir,provocaran orígens (aug-ments de passius o disminu-ció d’actius).

• Consumeixen recursos. És adir, provocaran aplicacions(disminució de passius o aug-ment d’actius).

EL CONFLICTE DE DOS BINOMIS(guanys, pèrdues) (superàvit, dèficit)

L’ENCANTERI DEL COMPTE DE LA VELLA

Joan Barea

ESQUEMA DELS FLUXOS

FLUXOSMERCANTILS

FLUXOSMIXTS

FLUXOSESTRUCTURALS

EXPLOTACIÓpèrduesguanys

OPERACIONS AMB FONSorígens

aplicacions

RECURSOSCONSUMITS

RECURSOSGENERATS

DESPESES INGRESSOS ORÍGENSaugment passius

disminució

APLICACIONSaugment actius

DEUTORS CREDITORS

CAIXA I BANCS

COMPTEDE LAVELLA

VARIACIÓ (FONS ROMANENT)


col·laboracions

Tota operació comptable, és a dir,tot acte administratiu, pressuposaque hi ha un compte que genera i unaltre que consumeix recursos. Enprincipi tot el procés en última ins-tància engega o acaba en la treso-reria. Per exemple, un augment decapital (augment de passius) passaa ser un deute dels accionistes quepaguen a caixa. Una adquisició d’im-mobilitzat o una compra de prime-res matèries (augment d’actius) sónun deute als creditors que en el ter-mini pactat seran pagats per caixa.

Hi ha també alguna operació queno implica moviments de tresoreria,però en realitat la cosa no és mésque una segona fase d’un procésprevi en que la tresoreria ha jugat jael seu paper i que no fa més querepartir el flux de recursos vers di-versos cicles d’evolució. Així doncs,l’augment o disminució del magat-zem ve a regular les pèrdues iguanys i les amortitzacions redistri-bueixen la despesa en estructuresimmobilitzades.

El flux dels moviments comerci-als canalitzats pel compte d’explo-tació donarà un saldo de guanys opèrdues.

El flux dels moviments de fonsdestriarà unes llistes dels orígens iaplicacions, el diferencial dels qualsproduirà un saldo que afegit alsguanys o pèrdues produirà el:

superàvit (+) o dèficit (-) =(guanys - pèrdues) +

(orígens - aplicacions) (1)

el qual donarà la pauta de si el cicleeconòmic corresponent ha gaudit derecursos per donar la cobertura su-ficient als seus creditors. En defini-tiva, el superàvit o el dèficit ens estàdient el grau de viabilitat de l’entitat,la qual únicament pot subsistir si enqualsevol moment pot fer front alsseus compromisos o, alternativa-ment, la possibilitat d’adoptar estra-tègies per aconseguir els recursosque calguin.

Per l’estructura matemàtica delsbalanços comptables, una vegadaestablerta l’equació (1) és evidentque podem escriure:

superàvit o dèficit = tresoreria + deutors - creditors (2)

O sigui, que assolim el mateixresultat a que arribaríem pel «comp-te de la vella», mitjançant la lògicaalgebraica de les fórmules suaraesmentades.

El graf annex mostra com els flu-xos contemplats venen encarrilatsen dos circuits (guanys / pèrdues) i(orígens / aplicacions), els quals te-

nen un punt de convergència querecompta el superàvit o el dèficit delcicle en estudi, i que s’emmirallenen un altre circuit, aquest financer,fent palesa la complementarietat i lli-gam d’ambdós, on la clau de pas, elfons romanent, és com el compta-dor que valora el flux dels recursoscomputant el superàvit o dèficit delconjunt de totes les operacions dinsel context d’un cicle econòmic de-terminat. Aquest circuit financer ésen essència això tan divertit que eu-femísticament en diem «El comptede la vella». És cert que el criteri dela vella marca el resultat correcte,però passa massa alegrement del’anàlisi evolutiu del procés. ☯

ESQUEMA DELS FLUXOScircuits dels recursos

FLUXOSMERCANTILS

FLUXOSESTRUCTURALS

CAIXA I BANCS

DEUTORS CREDITORS

COMPTE DE LA VELLA

RECURSOSGENERATS

RECURSOSCONSUMITS

SUPERÀVIT o DÈFICIT

ORÍGENSaugment passiusdisminució actius

APLICACIONSaugment actius

disminució passiusDESPESES

GUANYS

PÈRDUES

MÉS ORÍGENS

MÉS APLICACIONS

INGRESSOS

EXPLOTACIÓPÈRDUES I GUANYS

OPERACIONSAMB FONSENTITAT ECONÒMICA

conjunt de comptes


col·laboracions

Diu el llibre Què és Montserrat,del pare Maur Boix, que Montserratsón tres coses: una muntanya, unsantuari i un monestir. No sé si ésuna fórmula sintètica encertada.Perquè Montserrat ens dóna des dela primera vegada una sensació ín-tima, personal molt profunda i quesempre conservaràs, i que a travésdels anys gaudiràs i ampliaràs ambmés sentiments i novetats.

Cadascú té una visió pròpia dela seva Montserrat. De dins estant,de quan va anar-hi per primera ve-gada i sovint lligat amb algunesdeveniment d’aquells que no s’es-borren en tota la vida: una primeracomunió, un casament, una excur-sió arriscada o una manifestaciócommemorativa. Qui no ha gauditd’una d’aquestes coses?

No temeu els precipicis de la muntanya!

Si els elements l’han creuada d’abismes

Arreu, la religió hi ha posat baranes.

Alexandre de Laborde

La configuració geològica de lamuntanya, amb els pics que sem-

blen dits apuntant al cel, ha fet quedes de temps immemorials fos unlloc que invita a la transcendència ia la interiorització, i s’hi multipliquenermites i capelles. L’antiga capellade Santa Maria, amb la seva imatgede la Mare de Déu, va anar prenentmés importància que totes les altresi va esdevenir lloc de peregrinatge.

Déu ha escollit molts llocs de la Terra

per esser venerats en el seus sants i

prodigar les seves gràcies, però de

Montserrat no n’ha creat més que un.

Anselm Albareda

Si el monestir és un gran bé peral santuari, el santuari ho és per almonestir, perquè la devoció popu-lar li assegura l’arrelament en el paísi li procura vocacions, fins i tot entemps de gran sequera vocacional.

Ja som a Montserrat i tot ens ésconegut pas a pas. Se’ns ofereix lavista de Montserrat clàssica com lesvelles estampes del peregrinatge: elportal del jardí, les cares estretes delllarg edifici de l’escolania, els gransedificis de les cel·les...

Tantes coses ens enamoren dela Montserrat que estimem! Una deles més simpàtiques i populars ésl’escolania.

Però són tantes les emocions deMontserrat que recordem! Els cantsdels vespres, el silenci, l’emoció quetransmet, una passejada pel camídels degotalls, les campanes...

He vist sota una roca

plorar los degotalls;

si el bes del sol hi toca

són perles sos cristalls,

perletes que Déu cria

i cull la flor del prat.

Jacint Verdaguer

Sí, hem gaudit tota la vida deMontserrat. Hi ha molts records iemocions que ens rememoren.Montserrat és com un temple oberta la perpètua renovació de la vida.El culte que aquí es rendeix a Déu ia la Mare és obra d’una fe que nos’aprima ni recula. ☯

MONTSERRAT, NOMÉS TRES COSES?Isidre Clapés


informació

La dirección de Expoquimia, Sa-lón Internacional de la Química deFira de Barcelona, ha llegado a unacuerdo de colaboración con el Cen-tro Nacional Chino de InformaciónQuímica (CNCIC) para que la indus-tria química de base de China parti-cipe de manera destacada en lapróxima edición de Expoquimia, quetendrá lugar del 14 al 18 de noviem-bre de 2011 en el recinto de GranVia de Fira de Barcelona.

El objetivo principal de este con-venio es establecer acuerdoscomerciales entre China y España.Para ello, el acuerdo de colabora-ción establece que Expoquimiacontará con una importante presen-cia, tanto de expositores como decompradores, del gigante asiático,dando así respuesta al mercado delsur de Europa.

El Centro Nacional Chino de In-formación Química es un organismodel grupo estatal China ChemicalsCorporated y se ha especializado enla promoción internacional de la in-

LA INDUSTRIA QUÍMICA CHINASE DARÁ CITA EN EXPOQUIMIA 2011

dustria química china. Entre sus di-versas actividades, destaca laorganización de la InternacionalChemical Industry Fair (ICIF), cuyaprimera edición tuvo lugar en Pekínen 1992. Desde 2004, el salón secelebra cada dos años en Shanghai.En septiembre de este año se llevóa cabo la décima edición del certa-men, que se ha convertido en elevento de referencia de la industriaquímica china, y en donde Expoqui-mia estuvo presente promocionandoel Salón que se celebrará en plenacoincidencia con el Año Internacio-nal de la Química.

En virtud del acuerdo de cola-boración suscrito entre la direcciónde Expoquimia y las autoridadeschinas, el Salón Internacional de laQuímica de Fira de Barcelona serála sede de diversos encuentros bi-laterales al más alto nivel para fo-mentar el intercambio de experien-cias empresariales, con el objetivode reforzar las relaciones comercia-les en el ámbito de la industria quí-mica.

La directora de Expoquimia, Pi-lar Navarro, ha afirmado que la fir-ma de este tipo de acuerdos ponede manifiesto la voluntad de la or-ganización del certamen por «abrirnuevas vías de negocio para lasempresas químicas de nuestropaís» y por «apostar por una mayorinternacionalización del certamenhacia países con un enorme poten-cial de crecimiento». En este senti-do, Navarro ha asegurado que esteacuerdo es «una gran oportunidadpara que las empresas españolasse conviertan en proveedoras de unmercado emergente como el chino».

La industria química de China haexperimentado un gran crecimiento.En estos momentos, es el cuartopaís en la fabricación de productosquímicos. Los expertos estiman queocupará la segunda posición en2015. En cuanto a su importancia enla economía china, la industria quí-mica es la tercera, sólo superada porel textil y la maquinaria de equipos.

Eduardo Pérez Moya


activitats

El verano sueco es breve perointenso. Por eso sus habitantes selanzan a la conquista de la costa ala primera señal de sol, saborean-do de paso las fresas que crecenen temporada.

FRESAS SALVAJES

Cuando llega el solsticio de ve-rano en Suecia, las muchachas setocan con coronas de flores mien-tras en las calles se levantan pos-tes decorados con guirnaldas y lasgentes bailan a su alrededor, acom-pañando esta danza de resonanciaspaganas con frecuentes tragos deschnaps, un alcohol de fuerte gra-duación. Cualquiera diría que nece-sitan calentar el estómago antes delanzarse al agua, porque la fiesta delMidsommar inaugura de forma ofi-cial la temporada de baño. En reali-dad, los suecos son aficionados aotro método para entrar en calor

antes del chapuzón: tomar una sau-na, para aprovechar mejor las virtu-des terapéuticas del contraste detemperaturas.

En contra de lo que se puedaimaginar, el mar que baña la pro-vincia de Västra Götaland, al oestedel país, no es tan gélido. De hechoGöteborg, su capital, cuenta con ungran puerto comercial que sigueactivo incluso en invierno, ya que porlo general sus aguas no llegan ahelarse como en otros países nór-dicos. Esta costa carece de playasde arena, pero abunda en calas abri-gadas, protegidas por imponentesislotes de granito redondeados porla erosión, que le prestan una belle-za desnuda.

La afición al mar queda más quepatente realizando un pequeño re-corrido, ya que tras cualquier curvade la carretera vendrá a encontrar-nos una marina saturada de vele-ros. En temporada, muchos se con-gregan a los pies de la fortaleza deMarstrand, a una hora de Göteborgy en una isla en la que se pescabatanto arenque que hasta se pidiópermiso al Papa para poder traba-jar en domingo. Luego se transfi-

guró en balneario de verano muydel gusto de la familia real y hoyacoge la regata Stena Match Cup,que congrega lo bueno y mejor dela alta sociedad sueca. Quien tuvo,retuvo.

SINGLADURA NORTE

Desde lo alto de la Rueda deGöteborg, una gigantesca noria ins-talada a la vera del agua, se obtienela mejor panorámica del puerto yde los barcos que enfilan la desem-bocadura del río Göta älv hacia elestrecho de Kattegat. Segunda ciu-dad sueca en importancia, mezclacon acierto en sus calles los airesseñoriales y lo industrial. Kungs-portsavenyen es el paseo principaldonde se concentran los restauran-tes más animados y los localesnocturnos de puerta exclusiva, peroes en el antiguo barrio de Haga don-de reside el verdadero encanto,trabado entre tiendas de anticua-rios, especias y libros de viejo.Porque en Göteborg abundan lastiendas de libros y las peluquerías,una extraña combinación. El maromnipresente tiene su templo enFeskekörka o la iglesia del pesca-

AMOR DE VERANO *

* Conferència audiovisual dintredel cicle Món i tradició XVIII.Article publicat anteriorment alsuplement ES de La Vanguardiael 14 d’agost de 2010.

Panorámica de Väderöarna, zona que reúne un total de 250 islas, dos de ellas habitadas.


activitats

do, ya que este mercado recuerdaa un oratorio por fuera.

Pero el mar de verdad nos es-pera ahí fuera, viajando hacia elnorte por las islas de Tjörn y Orust,donde ferrys y puentes se confabu-lan para que sigamos adelante. Porsus carreteras secundarias viajanimpecables autos americanos de los50 y 60, una de las aficiones loca-les, superando suaves montículosdonde los bosques forman túnelesque desembocan en amplias prade-ras donde crece el forraje. De estemodo se alcanzan puertos ancladosen el tiempo como Fiskebäkskil, unconglomerado de pulcras casitas demadera y viejos cobertizos de pes-ca transformados en residencias deverano que desprenden una estu-diada simplicidad. La única notadecorativa de estas casas son lospequeños objetos, las cosas másdispares, que se ponen en los alféi-zares de las ventanas sin cortinas.En lugares así, hasta las iglesiasparecen barcos de madera clave-teada, pintados con colores fuera delugar y haciendo méritos para apa-recer en la versión cinematográficade Moby Dick. El arenque, pero tam-bién la caballa y la pescadilla, ha-cen acto de aparición en la mesa.Sin embargo, en Grebbestad son lalangosta y la ostra los principalesfrutos del mar según la época. Lasegunda es de paladar suave, conpoca sal, la mejor del mundo segúnel chef Paul Bocuse. Tiene una

pega: es tan escasa que no se ex-porta y hay que comerla sobre elterreno. Lo mismo les pasa a lasVäderöarna, las islas del tiempo, unarchipiélago de 250 islas de las quesólo dos están habitadas y que pro-yectan un gusto por el silencio y lapaz de espíritu imposibles de sabo-rear en otro lugar. Encaramados enlo alto de una de ellas, con el vientoen la cara y junto al faro que orientaa los navegantes hacia el puerto deFjällbacka, tan amado por la actrizIngrid Bergman en su día, uno sien-te que tal vez ha llegado el momen-to de echar el ancla. Pero el mar esexigente y pronto descubrimos quesiempre hay otro muelle en el queatracar.

BOULEVARD

••••• En casa de la abuela. La po-blación de Lysekil es una deesas localidades pesqueras quesalen del letargo con los prime-ros calores, por lo que resultaadecuado alojarse en el hotelStrandflickorna, nombre que po-demos traducir como «chicasplayeras». A pesar del nombrefiestero, el establecimiento res-pira una atmósfera de épocamuy relajada, con un espléndi-do jardín y vistas panorámicassobre el núcleo urbano.

••••• Andar sobre el agua. En mediodel puerto pesquero de Klädes-

Fiskebäkskil, con sus casitas de madera y sus viejos cobertizos, reconvertidos para veranear.

Embarcaciones amarradas frente a la iglesia del pescado, en Göteborg.


activitats

holmen, escondido tras una in-dustria conservera, se ubica elhotel flotante Salt & Sill. El res-taurante, de nivel y especializa-do en marinados de arenque,está en tierra firme, pero las ha-bitaciones y la sauna flotan so-bre extensas balsas de madera.La decoración es funcional, congusto. Hay que solicitar las habi-taciones con vistas al fiordo.

••••• Con pedigrí. Apartado del cen-tro de Göteborg, en la reserva

cultural de Klippan, una zona deantiguos tinglados que hoy sonmuseo, se levanta una casa rojade madera donde se instaló hacealgún tiempo el restaurante Sjö-magasinet. Capitaneado por elchef Leif Mannerström, cuentacon una estrella Michelin y sirvepescados y mariscos en un am-biente sumamente acogedor.Cuenta además con un anexo, loque fue el taller de un herrero,donde se imparten cursos decocina con reserva previa.

••••• Ambiente marinero. En el en-cantador puerto de Fiskebäcks-kil y con la apariencia de una sim-ple casita para guardar la barca,encontramos el restauranteBrygghuset. La ambientación in-terior es ecléctica, entre lo mo-derno y lo marinero (velas col-gadas del techo y mascaronesde proa incluidos). La comida,impecable, con un cierto toquecontemporáneo.

••••• Cañas y redes. En las afuerasde Grebbestad, en la zona co-nocida como Grönemad, PerKarlsson y su hermano organi-zan salidas de pesca en sus bar-cos. En invierno es el momentode la langosta, y en primavera,el de las ostras. El resto del tiem-po, es el turno del cangrejo. Elfruto de la aventura es cocinadoy degustado más tarde en el al-macén del siglo XIX que hanadaptado para nuevos usos.

••••• Inquietante. En la isla de Tjörn,en el lugar conocido como Pila-ne, se encuentran diversos en-tierros y círculos de la Edad dePiedra. Una serie de artistas,coordinados por Peter Lennby,han añadido al espacio una se-rie de esculturas al aire libre,entre las que vagan a sus anchasrebaños de ovejas. El resultadoes del todo desconcertante, ymueve tanto a la reflexión comoa la angustia vital, según sea elestado de ánimo de quien lo con-templa.

••••• La costa sueca, en directo.Hasta el año pasado, para lle-gar a Göteborg desde Barcelo-na, por ejemplo, había que viajara algún aeropuerto noruego odanés, para completar luego eltrayecto por tierra. La compañíaCity Airline ha venido a suplir lacarencia y ofrece vuelos direc-tos desde Barcelona hasta lacosta sueca.

Josep M. Palau

Localidad pesquera de Lysekil.

Restaurante Sjömagasinet, que tiene una estrella Michelin.


activitats

Benvolguts com-panys i companyes,aquest 2011 ha es-tat designat Any In-ternacional de laQuímica, IYC, lessigles en anglès.Com a professio-nals de l’ensenya-ment de la químicaestem segurs queaquesta celebracióens donarà l’oportu-nitat de mostrar lagran importància itranscendència quela química té en lesnostres vides i tam-bé en el desenvolu-pament de la nos-tra societat.

Des de la Secció Tècnica d’En-senyament del Col·legi Oficial deQuímics de Catalunya creiem queuna part molt important del conei-xement i aprenentatge de la quími-ca s’ha d’assolir en l’estudi d’aques-ta ciència a nivell de la secundàriaobligatòria (l’ESO) i del batxillerat.És per això que la majoria d’acci-ons preparades i suggerides pernosaltres es centren en aquests ni-vells educatius.

Som conscients que la situacióno és la més idònia per endegaractivitats dedicades a difondre laquímica; la crisis actual fa que ha-guem de preparar activitats que elscentres i professorat pugui realitzarquasi a cost cero.

Qualsevol activitat que es facipromocionant l’Any Internacional dela Química als centres de secundà-ria tindrà el suport d’aquesta secciótècnica. A més a més, ja us hemenviat informació de les activitats

que es realitzen a nivell estatal i anivell mundial com són:

• L’activitat L’aigua i la química unbinomi necessari, en la que esrelaciona la sostenibilitat de l’ai-gua amb dibuixos, pintures i fo-tografies de l’alumnat d’ESO i deprimer de batxillerat. Aquest pro-jecte es realitzarà a tot Europa iés possible que es faci una ex-posició dels dibuixos i fotografi-es més rellevants al ParlamentEuropeu a la seu de Brussel·les.

• Concurs per fomentar les voca-cions científiques, on alumnatd’ESO, batxillerat i cicles forma-tius presentaran uns vídeos queexpliquin la seva vida a través dela química. Es penjaran al you-tube i haurà premis per als mi-llors. Serà a nivell estatal.

• Jornada per fomentar les voca-cions científiques, en forma degala televisiva, es realitzà el 5d’abril i amb un presentador pro-fessional. Hi participaren perso-

nalitats de tots elsàmbits, esportiu,polític, literari, delmón del teatre... Esva retransmetre perinternet a tot el paísi es donaren els pre-mis al concurs perfomentar les voca-cions científiques.Fou a nivell estatal.

• Activitats dirigi-des al professoratde química de casanostra, amb la rea-lització de cursos deformació perma-nent que estaranenfocats a discutir,

planificar i millorar des de lessessions pràctiques fins a la dis-cussió de part del currículum i lesproves d’accés a la universitat(PAU).

• I, finalment, els dies 10, 11 i 12de novembre es celebrarà aBarcelona, dins dels actes del’Any Internacional de la Quími-ca, les IV Jornadas sobre la En-señanza de la Química, amb ellema «Difusión e impacto de laquímica en nuestra sociedad»sota la nostra organització.

Per acabar, indicar-vos que alweb del Col·legi Oficial de Químicsi de l’Associació de Químics deCatalunya (www.quimics.cat) troba-reu una sèrie d’enllaços que us fa-cilitaran tota la informació necessà-ria per a qualsevol de les activitatsoferides.

Josep M. Fernández-NovellRoser Fusté

Miquel ParairaSecció Tècnica d’Ensenyament

ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA


activitats

El día 21 de marzo se celebróla jornada técnica sobre Aplicacio-nes de las ceras en la industria delos recubrimientos y de las tintasde impresión. Esta jornada técnicaformaba parte del 59o EncuentroTécnico de la Asociación Españo-la de Técnicos en Pinturas y Afi-nes (AETEPA) y estaba organiza-da por AETEPA y la SecciónTécnica de Corrosión y Protecciónde la Associació de Químics deCatalunya, junto con la empresaKromachem.

Comenzó la jornada con la pre-sentación y bienvenida por parte delpresidente de la Sección Técnica,Dr. Enrique Julve, quien a continua-ción hizo mención de la importan-cia que las ceras tienen en los re-cubrimientos, especialmente lasmicronizadas. Se refirió despuésbrevemente a las propiedades su-perficiales que estas ceras confie-ren a los recubrimientos, especial-mente su resistencia a la corrosión.

Seguidamente, D. BartoloméRodríguez Torres, presidente de laAETEPA, hizo la presentación del

ponente de esta jornada, el Dr. JuanSegurola, director técnico comercialde la firma Kromachem S. A.

El Dr. Segurola comenzó ha-blando del extenso uso que de lasceras se hace en la actualidad entodo el mundo, por las buenas pro-piedades que confieren a los recu-brimientos. Después definió lasceras y los tipos de ellas que seusan en las industrias de los recu-brimientos orgánicos y otros, pa-sando a continuación a hablar dela manera de actuación de estasceras y de sus principios básicos:efecto de protuberancia, efecto demigración o flotación y efecto de fil-tración. Se refirió seguidamente alas propiedades generales de lasceras y a la manera de incorpora-ción en el recubrimiento: ceras fun-didas en disolventes, ceras enemulsión acuosa, ceras en disper-sión y ceras micronizadas. Al temade las ceras micronizadas dedicóbuena parte de la ponencia, hablan-do de la producción de esta clasede ceras y de sus aplicaciones ge-nerales: en tintas y barnices, enpinturas, en pinturas en polvo, en

recubrimientos para metales, en re-cubrimientos para madera, etc. Fi-nalmente hizo referencia a lasaplicaciones de las ceras microni-zadas en los sistemas acuosos yUV. En lo que se refiere a la apli-cación en sistemas acuosos, dijoque mediante la elección idónea dela cera micronizada era posibleequilibrar las propiedades de slip yde resistencia al rayado y a la abra-sión; y, al mismo tiempo, minimi-zar o maximizar, según convenga,la disminución de brillo. En lo quese refiere a la aplicación de las ce-ras micronizadas en los sistemasUV, indicó que en gran parte de ca-sos ayudan a conseguir acabadosmates y transparentes en barnicespara madera, e incluso pueden lle-gar a inhibir la reacción de polime-rización de los sistemas catiónicosde curado UV.

Al final de la ponencia se abrióun coloquio general en el que inter-vinieron, además del ponente y lospresidentes de mesa, el numerosopúblico asistente al acto.

J. E.

JORNADA TÉCNICADE LA SECCIÓN DE CORROSIÓN

Balbino Baquero

NOMENCLATURA Y FORMULACIÓNQUÍMICA

(INORGÁNICA Y ORGÁNICA)Editor: Bubok Publishing S. L.

225 páginas


activitats

II CURSA INTERCOL·LEGIAL

El passat 2 d’abril es va fer la 2aedició de la Cursa Intercol·legial.Després d’una primera edició en quevan participar al voltant de vuitantaatletes representant a cinc col·legisprofessionals, arribem a aquestasegona edició amb un salt important.Van ser un total de 374 inscrits re-presentant a 13 col·legis.

Advocats, arquitectes, censorsjurats de comptes, economistes, en-ginyers de camins, enginyers indus-trials, enginyers industrials tècnics,farmacèutics, geòlegs, periodistes,químics, telecos i veterinaris, ager-manats tots sota una samarreta decolor carbassa estrident, van córrerun circuit de 8 km al passeig Marí-tim de la Mar Bella.

El guanyador, un arquitecte, vafer un temps de 26 m 30 s, la qualcosa dóna una idea de la qualitatdels corredors. Cert que també hihavia qui s’ho va prendre com unaoportunitat per gaudir d’un dia es-

plèndid, amb un circuit vora la maramb possibilitat d’un bany posteriorpels més valents, però a un ritmed’acord amb les seves possibilitats.Aquí, més que mai, el que realmentimportava era participar.

Pel que fa als químics vàrem par-ticipar amb un equip de 18 corre-dors. Bastant menys que els advo-cats (77) o els arquitectes (50), però

FOTOKíMIA23 octubre 2011

Arriba una nova edició d’aquesta cita anual dels químics fotògrafs. I qui és que no té una màquinade fotos avui en dia? I doncs? Per què no hi participes? Què tens a perdre? Res! Què hi tens aguanyar? Molt!:

• Importants premis (300, 200 i 100 euros).

• Regals segurs (gorres, bolígrafs, pens...).

• Gaudir d’un matí entre companys, passejant per Barcelona.

«Però és que jo no faig massa fotos, no en sé gaire...». També tenim resposta davant aquestaevasiva. Pel mes d’octubre farem un parell de seminaris on es donaran quatre normes per millorarla qualitat de les teves fotos. Ja rebreu més informació.

Recorda i reserva el dia 23 d’octubre.

bastants més que telecos (7) o pe-riodistes (3). Esperem que per al’edició de l’any vinent, s’hi apuntintots aquells, i aquelles, que enguanyes van quedar a fora perquè esta-ven lesionats, perquè els va faltarl’empenta final, o simplement per-què no se’n van assabentar. I alsque sí vareu venir, donar-vos lesgràcies i dir-vos que us espereml’any vinent.

A. P.

Volem felicitar a tots ells, i de-manar disculpes a qui es pugui tro-bar a faltar en aquestes llistes.

ELS NOSTRES ORDES

Un any més, durant els actes de Sant Albert, homenatjarem els nostres companys que fan els 25, 40, 50 i 60anys de professió amb els respectius Ordes del Manganés, Zirconi, Estany i Neodimi. Enguany seran investitsamb aquests ordes els següents companys:

ORDE DEL MANGANÈS

(Promoció de l’any 1986)

Josep Manuel Año SenarMáximo Augé ArnausLluïs Beltran GiraltCarlos Belvis NietoMaría José Borreguero FígolsJordi Bou SerraJoaquim Casas GarcíaÀngel Comet SeguAlberto Dordal ZuerasFrancesc Flores SalgadoMontserrat Font BigordaJordi Garcés TorrentsFrancisco García JiménezJosep de Mateu Gatell TortajadaJosep M. Giralt PortusachEnric Grau LlobetJoan Guinart PuigvertRamon Jordana TurmoXavier Marginet RiberaJosep Martí ViaPascual Martín GualdaAntoni Martínez AguilarMartín Montes HernándezFrancisco Pariente SilvanFco. Javier Pérez GarrigoCarles Puig CanoAssumpta Rafart BlasiClara Ràfols LlachAlexandre Roigé PeñaOriol Roselló Molinari

ORDE DEL ZIRCONI


Santiago Balagué DolzM. Montserrat Balsells PratsTomàs Berasategui GastónCarme Borés CollJosep Maria Castillo ValeroViviane Corboud DaoJesús del Valle de la FuentePilar Domènech DuranJosep M. Fàbrega Pons de VallAna M. F. de Arcaya SotosteguiRafael A. Floria SuárezJaume Forns CasanovasPedro Gallego EstévezJosé García MonjoAgustín Marsal MongeAntoni Masons GabernetJordi Monge TrullAntoni Prat MontoyJoan Pujol ClaramuntJaume Vilarrasa Llorens

ORDE DE L’ESTANY


Agustí Agustí To

25 54,938

+2+3+4+7

MANGANÈS

Mn

José María Alegre BatlleJoan Bertran RuscaJoan Bladé PiquéMercè Carbonell HoerlerPilar Erra SerrabasaLuis M. Ferreiro de BabotJoan Ferrer RoviraMargarita Luria SanzaJosep Maria Minoves PratsJacinto Moragues MauriGinés Olmos FernándezJuan Pena VidalJaime Porta EspasaJosep Maria Ribó TrujilloFederico Roca FigueraRoser Rubio RoviraJaime Soler SoléAlberto Stampa Díez del CorralJordi Tartera BarrabeigPere Urpi FerrerAlfredo Vara del CampoJosé María Virgili Ventura

ORDE DEL NEODIMI


Juan Fradera OhlsenPaulino Lerones LeronesJosep Martin EsteveRamon J. Vallès Justes

40 91,22

ZIRCONI

Zr+4

50 118,69

ESTANY

Sn+2+4

60 144,24

NEODIMI

Nd+3


activitats

NÚM. 455 Segon trimestre 2011traduït significa que el peix gros es menja el petit. No es coneixen...

Documents

Transcript of NÚM. 455 Segon trimestre 2011traduït significa que el peix gros es menja el petit. No es coneixen...